BREU HISTÒRIA DEL SUBMARÍ

Transcripción

1 BREU HISTÒRIA DEL SUBMARÍ El submarí és un vaixell de guerra concebut i construït per a poder submergir-se i navegar i combatre sota l aigua. El primer tractat sobre el funcionament d'un submarí no fou escrit fins el 1580 per William Bourne, que utilitzava bàsicament el principi d'arquímedes per controlar el moviment d'immersió. Aquest tractat parlava molt clarament sobre el sistema a utilitzar per fer pujar o baixar el submarí, això que avui en diuen submersió. Aquest sistema, anomenant sistema de llast, permetia l'entrada i sortida d'aigua dins d'uns compartiments de l'aparell, incrementant el seu pes fins que se submergís; si s'expulsava l'aigua continguda es produïa l'efecte contrari: el submarí pujava de nou a la superfície. D'acord amb això, el mecànic holandès Cornelius van Drebbel va construir una embarcació que es creu que fou la primera que no només se submergia, sinó que, un cop dins l'aigua, era capaç de tornar a la superfície. Durant els segles XVII i XVIII hi varen haver vàries temptatives per construir submarins; així, en el 1653, el francès De Son va construir un submergible, que no va tenir gaire èxit, amb rodes de paletes mogudes per un mecanisme de rellotgeria.

2 En general cada, cada projecte es distingia dels altre per la forma particular de resoldre el problema de llastrat. Mostres d aquests intents fallits són per exemple el submarí de l anglès Symons, que portava recipients de pell plens d aigua, de manera que quan els deixava anar sortia a la superfície, o també del de Day, que va navegar el 1773 per la riba del Plymouth amb un llast exterior de pedres; aquest, per emergir, tenia que deixar-les anar, però el sistema no va funcionar i Day ha passat a la història per ser la primera víctima de la navegació submarina. Tres anys després, i durant la guerra de la Independència d Estats Units, el nord-americà David Bushnell va construir el Turtle per atacar les tropes enemigues angleses. Amb forma d ou i un sol tripulant, anava propulsat per un hèlix mogut a mà, i portava una càrrega de pólvora de 65 kg lligada a un mecanisme de rellotgeria per fer-la esclatar. En 1776 va efectuar la seva primera missió però fou un fracàs perquè l hèlix amb que volia perforar el casc de ferro del vaixell enemic no fou prou resistent i no va poder inserir la bomba. En 1800 un americà, Robert Fulton, va construir el Nautilus un projecte molt més ambiciós; en les proves realitzades per provar el submergible, en va enfonsar dos.

3 En el 1859, l espanyol Narcís Montoriol va aplicar el l Ictineo un sistema d aire comprimit per expulsar l aigua dels tancs de llast, i les proves d aquest submarí es van fer en aigües de Barcelona, en les que va restar unes dues hores submergit abans de desaparèixer. Posteriorment, en el 1864, Montoriol va posar en les mateixes aigües un nou Ictineo, que desplaçava 65 tones en comptes de les 8 tones del primer projecte. En un principi es desplaçaven manualment però dos anys més tard hi va adaptar dos motors, un per la navegació de superfície i un altre per la navegació submergida.

4 Com es poden detectar els submarins? El sonar El sonar és un aparell que serveix per detectar objectes submergits en el mar, a grans profunditats. Per aconseguir aquest objectiu, el sonar envia un so cap a el fons del mar. Si, en aquest recorregut, aquest so troba algun obstacle, s hi reflecteix i torna al punt de partida. Pel temps que el so triga a tornar es pot saber la profunditat a què es torba l objecte. El sonar l utilitzen molt els vaixells de guerra per detectar la presència de submarins, i els vaixells de pesca per detectar bancs de peixos. Però el sonar també té aplicacions científiques molt concretes. Gràcies al sonar s ha pogut saber com són els fons oceànics i se n ha pogut traçar mapes.

5 Jules Verne : Vint mil llegües de viatge submarí París. El submarí era conegut quan Verne va publicar la novel la Vint mil llegües de viatge submarí. El Nautilus ( amb el mateix nom que el de la novel la de Verne ) va ser presentat per l inventor britànic Robert Fulton al Directoire de Però hi ha elements en aquesta novel la que constitueixen una predicció : L escafandra autònoma que va fer la seva aparició al segle XX. L electricitat que proporciona il luminació al submarí i a la vegada és la força motora.