A.2. QUINES DUES REGIONS ESPANYOLES DESTAQUEN PER LES SEVES PINTURES RUPESTRES? La costa cantàbrica i la llevantina.

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "A.2. QUINES DUES REGIONS ESPANYOLES DESTAQUEN PER LES SEVES PINTURES RUPESTRES? La costa cantàbrica i la llevantina."

Transcripción

1 FITXA 1: La prehistòria A.1. OBSERVA AQUESTES TRES IMATGES I DIGUES A QUINA ETAPA DE LA PREHISTÒRIA PERTANYEN. EXPLICA TAMBÉ COM ERA LA VIDA DELS ÉSSERS HUMANS EN CADASCUNA D'AQUESTES ETAPES. 1. Menhir: monument megalític 2. Venus de la fertilitat 3. Calderó de bronze 1. Menhir: monument megalític Paleolític: eren itinerants, nòmades. Coneixien el foc i vivien de la recol lecció de fruits silvestres, la caça i la pesca. Formaven grups de forta cohesió tribal. Tenien una sensibilitat creativa que posaven en pràctica en les pintures rupestres, i també un sentit religiós. 2. Venus de la fertilitat Neolític: eren sedentaris en petits poblats. Domesticaven animals. Conreaven la terra i feien objectes de ceràmica i elaboraven teixits. Van sorgir nuclis més estables, la divisió del treball. 3. Calderó de bronze Edat dels metalls: fabricaven no sols armes, sinó objectes decoratius. Es va descobrir la fosa dels diferents metalls. Els treballs s'especialitzen. Nous avenços, com la roda i la vela, van donar lloc a l'intercanvi de productes amb altres poblats. A.2. QUINES DUES REGIONS ESPANYOLES DESTAQUEN PER LES SEVES PINTURES RUPESTRES? La costa cantàbrica i la llevantina. A.3. ELS EGIPCIS TENIEN UNA MANERA D'ESCRIURE QUE NO ERA AMB PARAULES, SINÓ AMB PETITS DIBUIXOS. AQUESTA FORMA D'ESCRIURE L'ANOMENEM ESCRIPTURA JEROGLÍFICA. EL POBLE L'EGIPCI, PERTANY A LA PREHISTÒRIA? PER QUÈ? No, perquè l'escriptura, sigui quina sigui la seva forma, és el que diferència la prehistòria de la història. Es egipcis són onsiderats una de les primeres civilitzacions de l'edat antiga (història).

2 FITXA 2: La romanització i els pobles preromans A.1. AQUESTES TRES IMATGES CORRESPONEN A: LA DAMA D'ELX, ELS CASTROS DE SANTA TECLA A PONTEVEDRA I EL TEATRE ROMÀ DE MÈRIDA. IDENTIFICA CADASCUNA AIXÍ COM EL POBLE QUE LES VA CREAR I TOT EL QUE SÀPIGUES SOBRE CADASCUN D'AQUESTS POBLES. Imatge 1: Poble Celta. Aquest poble vivia en poblats anomenats castres. Es construïen en zones elevades i s'emmurallaven per poder-los defensar millor. Les cases eren circulars, de maó i pedra, i la seva distribució al poblat era desordenada. Procuraven abastar-se del que produïen. Es dedicaven sobretot al pasturatge, l'agricultura de cereals i la caça. Eren especialistes en la producció d'objectes de ferro i bronze. No coneixien l'escriptura. Es distribuïen per tribus i adoraven els astres, alguns animals i alguns elements de la natura. Imatge 2: Poble romà. Les ciutats van ser la base de l'administració i l'organització social. Es va implantar a Hispània una xarxa de comunicacions important per al desplegament del comerç. Es va començar a encunyar moneda. Diferenciaven en les seves societats homes lliures i esclaus. Es va produir la romanització dels pobles conquerits: llengua, costums i forma de govern comú. Imatge 3: Poble iber. Vivien en poblats emmurallats en zones elevades. Habitatges petits, rectangulars i organitzats al poblat. Es dedicaven a l'agricultura, la ramaderia i la mineria. També eren artesans: armes, ceràmica i teixits. Tenien una activitat comercial intensa i utilitzaven la seva pròpia moneda. Coneixien l'escriptura. A.2. RELACIONA ELS POBLES AMB LES SEVES CARACTERÍSTIQUES: Van viure a les regions atlàntiques i es van dedicar al pasturatge i metal lúrgia. Van viure a la vall del Guadalquivir i eren grans orfebres. Grans navegants que es van establir al sud de la península. Van arribar a Sagunt, Dénia, Roses i Empúries a la recerca de metalls, sal i espart. Tartessis Grecs Fenicis Celtes

3 A.3. ELS POBLES ANTICS VAN CONSTRUIR CIUTATS COM GADIR, MALACCA, CARTAGO NOVA I EBUSSUS. INVESTIGA QUIN POBLE VA CREAR CADASCUNA D'AQUESTES POBLACIONS I QUINES CIUTATS ACTUALS ES VAN FUNDAR A PARTIR DE LES PRIMITIVES. Gadir (Cadis): fenicis. Malacca (Màlaga). Cartago Nova (Cartagena): cartaginesos. Ebussus (Eivissa): fenicis.

4 FITXA 3: L'Edat Mitjana i els seus monuments A.1. OBSERVA AQUESTES FOTOGRAFIES. CORRESPONEN A LA MESQUITA DE CÒRDOVA, EL MONESTIR DE SUSO (SAN MILLÁN DE LA COGOLLA), LA CATEDRAL DE BURGOS I EL CASTELL DE LA MOTA. ESCRIU-NE EL NOM A SOTA. Investiga i relaciona cada monument amb la seva importància històrica: Monestir de Suso Catedral de Burgos Mesquita de Còrdova Castell de la Mota S'hi van trobar les primeres paraules escrites en castellà Centre religiós cristià d'estil gòtic Centre religiós de la comunitat musulmana en l'edat mitjana Hi va morir Isabel la Catòlica A.2. QUINS AVENÇOS VAN PORTAR ELS MUSULMANS QUAN ES VAN ESTABLIR A LA PENÍNSULA? Van introduir millores en les tècniques de conreu, extensió del regadiu. Es va desenvolupar la filosofia, la literatura, la ciència i l'art. Van portar el paper, els molins de vent. Quins dos tipus d'estil artístic van estar vigents a l'edat Mitjana? Romànic i gòtic. Quina era l'estructura de la societat a l'edat Mitjana? Noblesa > Església > burgesia > poble. Quan acaba l'edat Mitjana a Espanya? s. XV

5 FITXA 4: L'Edat Moderna i les cultures no europees A.1. QUINS DELS CANVIS SEGÜENTS ES VAN PRODUIR DURANT EL REGNAT DELS REIS CATÒLICS, CARLES I I FELIP II? - El comerç va augmentar amb els productes nous del recent mercat americà. Reis Catòlics - Van sorgir bancs i borses financeres i va aparèixer la burgesia. Carles I - Es va produir un auge humanístic i cultural. Felip II - Els mariners espanyols van buscar noves rutes i van descobrir Amèrica. Reis Catòlics - Hi va haver una gran revolució industrial. Felip II A.2. EXPLICA EN QUÈ VAN CONSISTIR EL RENAIXEMENT I L'HUMANISME. Renaixement: És el culte a l'art de les antigues Grècia i Roma. Humanisme: Estudi i imitació dels autors clàssics, entre els segles XIV i XVI. Aquests moviments van sorgir a Itàlia i es van estendre per la resta d'europa. A.3. RELACIONA LES CULTURES PRECOLOMBINES AMB LA SEVA CARACTERÍSTIQUES: Asteques i maies Inques Txibtxes Araucans Vivien a l'amèrica Central i van construir grans piràmides esglaonades Vivien a l'actual Perú i treballaven amb mestria el metall Vivien a l'actual Colòmbia i treballaven les pedres precioses Vivien a l'actual Xile i subsistien gràcies a la caça i la pesca A.4. QUINS VAN SER ELS INVENTS O DESCOBRIMENTS D'AQUESTS PERSONATGES HISTÒRICS? Cristòfor Colom Juan Sebastián Elcano Gutenberg Galileo Galilei Va descobrir Amèrica Va fer la volta al món Va inventar la impremta Va reafirmar el moviment de la Terra al voltant del Sol

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític?

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític? Pàgs. 132-133 1.- Què és la Prehistòria? LA PREHISTÒRIA 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític? 4.- Analitza el mapa de la pàg. 132 i explica a quina zona del món podem situar el naixement de

Más detalles

Tema 7 La prehistòria. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras. 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar.

Tema 7 La prehistòria. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras. 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar. Tema 7 La prehistòria 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar. 2. Quin nom rep el primer avantpassat de l ésser humà? 3. Quin

Más detalles

Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per

Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per LA PREHISTÒRIA Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per poder estudiar-lo millor. PREHISTÒRIA (des de fa 5m d anys fins 3.000 a.c ) EDAT ANTIGA (des de 3.000 a.c fins al segle V d.c)

Más detalles

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix On i quan van aparèixer les primeres formes d escriptura? Què suposen les

Más detalles

TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS

TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS TEMA 8 ELS REIS CATÒLICS TEMA 9 ELS DESCOBRIMENTS GEOGRÀFICS LA MONARQUIA AUTORITÀRIA : ELS REIS CATÒLICS 1.- Pinta els diferents regnes peninsulars amb els mateixos colors del mapa de la pàg. 130. Pàgs.

Más detalles

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien? L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar

Más detalles

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda)

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) MESOPOTÀMIA I EGIPTE Pàgs. 152 1.- Fixa t en el mapa i escriu els noms de MESOPOTÀMIA i EGIPTE. Pinta Egipte de color vermell i Mesopotàmia de color groc. Pàgs. 154-155 2.-A on va sorgir la primera civilització

Más detalles

LA PREHISTÒRIA. 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau

LA PREHISTÒRIA. 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau LA PREHISTÒRIA 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau E T A P E S D E L A H I S T Ò R I A PREHISTÒRIA Des de l aparició dels primers humans fins a la invenció de l escriptura (any 3500 a. C.). EDAT ANTIGA

Más detalles

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras On van aparèixer les primeres cultures urbanes? Quines són les característiques de la revolució

Más detalles

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans? ELS ORIGENS DE CATALUNYA Pàg. 62 1.- Pinta de color verd clar la Catalunya Vella i de color groc la Catalunya Nova. Situa aquests noms en el mapa i situa-hi també la ciutat de Roses. 2.- Quin paper van

Más detalles

6è Medi - UD 12. L edat mitjana i l edad moderna. Llagostí. L edat mitjana i l edad moderna 6è Medi - UD 12 Llagostí 1 / 14

6è Medi - UD 12. L edat mitjana i l edad moderna. Llagostí. L edat mitjana i l edad moderna 6è Medi - UD 12 Llagostí 1 / 14 6è Medi - UD 12 L edat mitjana i l edad moderna Llagostí L edat mitjana i l edad moderna 6è Medi - UD 12 Llagostí 1 / 14 1. L edat mitjana a Europa /1 Any 476: caiguda de l Imperi romà Els pobles germànics

Más detalles

La història. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 1

La història. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 1 La història La història és l estudi d alguns fets del passat des dels primers éssers humans fins a l actualitat. Els historiadors han dividit la història en cinc grans períodes o edats: la Prehistòria

Más detalles

EDAT ANTIGA. 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau

EDAT ANTIGA. 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau EDAT ANTIGA 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau E T A P E S D E L A H I S T Ò R I A PREHISTÒRIA Des de l aparició dels primers humans fins a la invenció de l escriptura (any 3500 a. C.). EDAT ANTIGA Des

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta RECUPERACIÓ CURSOS ANTERIOR Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_

Más detalles

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 13 (tretze) LA LÍNIA DEL TEMPS Dels primers caçadors al temps actual Nom i cognoms 4t curs L ORIGEN DE LA TERRA Al principi es va formar la terra. Desprès

Más detalles

Fonts secundàries: donen informació sobre el període que l historiador està estudiant, però han estat escrites posteriorment. segle anys segle anys

Fonts secundàries: donen informació sobre el període que l historiador està estudiant, però han estat escrites posteriorment. segle anys segle anys REPÀS DELS TEMES : LA MESURA DEL TEMPS I LA PREHISTÒRIA 1. Què són les fonts primàries i les fonts secundàries? Fonts primàries: si prové de l època mateixa que l historiador està investigant. Fonts secundàries:

Más detalles

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA Nom: Data: INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA 1. Què és la història? 2. La prehistòria va... L edat antiga va... L edat mitjana va... L edat moderna va... L edat contemporània va... 3. Omple els espais buits: El

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_

Más detalles

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església

Más detalles

PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS

PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS LES ETAPES INICIALS Les primeres restes de presència humana a les Balears s han datat cap el 7200 ac a Esporles (cova de Canet). Altres restes entorn del 5000 a Valldemossa

Más detalles

Dossier de preparació per la prova de socials Set 2015

Dossier de preparació per la prova de socials Set 2015 DEURES D ESTIU DE CIÈNCIES SOCIALS Curs 2014-2015 CIÈNCIES SOCIALS 1r ESO 1r ESO A: Dossier de preparació per la prova de socials Set 2015 1r ESO Grup A ÉS IMPORTANT I INDISPENSABLE PER APROVAR, PRESENTAR

Más detalles

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques

Más detalles

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 5è de primària del CEIP Sant Llorenç de Terrassa Estructura

Más detalles

UD 12 Colonitzacions i pobles preromans

UD 12 Colonitzacions i pobles preromans https://llagosti.wordpress.com/ https://llagosti.wordpress.com/ 1 / 0.Com vivien Al llarg del I mil leni ac, pobles indoeuropeus procedents de l est d Europa van penetrar a la península Ibèrica i es van

Más detalles

POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs

POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.es Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval

Más detalles

INSTRUCCIONS PER LLIURAR EL TREBALL

INSTRUCCIONS PER LLIURAR EL TREBALL 5 INSTRUCCIONS PER LLIURAR EL TREBALL 1. És obligatori presentar aquest dossier per poder aprovar. 2. El dossier, ben fet, significarà el 50% de la qualificació. 3. L examen serà l altre 50% de la qualificació

Más detalles

RECUPERACIÓ ESTIU ROMA. 1.- Qui eren Ròmul i Rem? 2.- Qui eren els patricis?

RECUPERACIÓ ESTIU ROMA. 1.- Qui eren Ròmul i Rem? 2.- Qui eren els patricis? 1.- Qui eren Ròmul i Rem? RECUPERACIÓ ESTIU ROMA 2.- Qui eren els patricis? 3.- Qui es va enfrontar a les guerres Púniques? Qui va guanyar? Per què es varen enfrontar? 4.- Qui va ser Espàrtac? Què va fer?

Más detalles

L EDAT ANTIGA: els ibers, la civilització grega i la conquesta romana

L EDAT ANTIGA: els ibers, la civilització grega i la conquesta romana L EDAT ANTIGA: els ibers, la civilització grega i la conquesta romana NOM: CURS: 2013-2014 6è E.P. L ús de l escriptura marca un punt determinant en el pas de la prehistòria a l edat antiga. L escriptura

Más detalles

Tema 5 : L edat antiga

Tema 5 : L edat antiga En aquest tema aprendràs que : L edat antiga és la segona etapa de la història de la humanitat. Comença amb l aparició de l escriptura i acaba amb la caiguda de l imperi romà d occident. La península ibèrica

Más detalles

CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó?

CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó? CATALUNYA DINS LA CORONA D ARAGÓ ( segles XIII XV) Pàg. 78 1.- Quins territoris va conquerir la Corona d Aragó? 2.- Què va passar a finals del segle XIV? Pàgs. 80-81 1.- Què era el catarisme? 2.- Què va

Más detalles

Tema 4 (III) : La Prehistòria

Tema 4 (III) : La Prehistòria En aquest tema aprendràs que : La prehistòria és la primera etapa de la història de la humanitat i s inicia fa més de 3 milions d anys. És l etapa més llarga de la història Encara no es coneixien l escriptura

Más detalles

ESPANYA EN L EDAT MITJANA. INVASIÓ MUSULMANA REGNE VISIGOT

ESPANYA EN L EDAT MITJANA. INVASIÓ MUSULMANA REGNE VISIGOT ESPANYA EN L EDAT MITJANA. REGNE VISIGOT 476-711 CONQUESTA DE GRANADA 1492 INVASIÓ MUSULMANA 711-1492 REGNE VISIGOT Els visigots eren un poble germànic que es va instal lar a la península Ibèrica i va

Más detalles

Van construir les primeres ciutats planificades i van formar els primers estats (països).

Van construir les primeres ciutats planificades i van formar els primers estats (països). L'edat antiga El fet històric important que marca el pas de la prehistòria a l'edat Antiga és el descobriment de l'escriptura. Aquesta etapa de la història acaba amb la caiguda de l'imperi romà (any 476).

Más detalles

Ací tens l eix cronològic de la Prehistòria, els diferents períodes i la seua durada:

Ací tens l eix cronològic de la Prehistòria, els diferents períodes i la seua durada: NOM... 1 La Prehistòria abraça un llarg període de temps que comença amb l origen de l espècie humana, ara fa més de dos milions d anys i s estén fins a l aparició de l escriptura (3500 a.c.) Durant milers

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE ( )

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE ( ) DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE (2016-201) S ha de fer un dossier a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Portada amb el nom de l assignatura, curs, avaluació

Más detalles

La Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

La Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)

Más detalles

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE

Más detalles

TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA

TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA TEMA 2: L'EUROPA FEUDAL TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA Es coneix com a romànic l art que desenvoluparen els països d Europa occidental durant els segles X-XII, és a dir, durant l època del feudalisme.

Más detalles

Recuperació de Segon d ESO. NOM: CURS 2n

Recuperació de Segon d ESO. NOM: CURS 2n IES Juníper Serra. Departament de Ciències Socials. 1 Geografia i història Recuperació de Segon d ESO. NOM: CURS 2n Ha de realitzar la prova escrita. Ha de realitzar el dossier d activitats Per poder recuperar

Más detalles

Cal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de

Cal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de TASQUES D ESTIU 2017 Ciències Socials 2n Curs d ESO Cal presentar obligatòriament aquest dossier fet el dia de l examen per poder aprovar la matèria. TEMA 1: DEL MÓN ANTIC AL MÓN MEDIEVAL 1. Indica si

Más detalles

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA. FEINA D ESTIU 2n D ESO NOM DE L ALUMNE:

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA. FEINA D ESTIU 2n D ESO NOM DE L ALUMNE: DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA FEINA D ESTIU 2n D ESO NOM DE L ALUMNE: CONCEPTES: 1. Defineix els termes següents en relació als temes estudiats: Hègira:... Califa:... Alcorà:... Islam:... Feu:...

Más detalles

FEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO.

FEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU 1r ESO Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_05_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_deures

Más detalles

Activitats del dossier:

Activitats del dossier: Dossier de recuperació de Ciències Socials. 2n ESO C,D i E S ha de fer un dossier escrit a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Setembre 2016 Portada amb el nom de l assignatura, curs i nom i cognoms

Más detalles

TREBALL COOPERATIU: HISTÒRIA

TREBALL COOPERATIU: HISTÒRIA TREBALL COOPERATIU: HISTÒRIA PERÍODE: HISTÒRIA ETAPA: EDAT CONTEMPORÀNIA QUAN COMENÇA? Al 1.789 d.c. FETS HISTÒRICS: Amb la Revolució Francesa. CRONOLOGIA QUAN ACABA? Arriba fins els nostres dies. FETS

Más detalles

Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve

Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve 1 Demografia del món actual ACTIVITATS Unitat 6 Activitats extretes de la presentació La població de Salvador Vila Esteve 2 1. Distribució de la població mundial. A partir del document, respon: a) Classificació.

Más detalles

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A Homo sapiens A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S JAS E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A Índex Introducció Principals diferències amb l

Más detalles

ACTIVITATS RECUPERACIÓ 1r ESO CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA

ACTIVITATS RECUPERACIÓ 1r ESO CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA ACTIVITATS RECUPERACIÓ 1r ESO CIÈNCIES SOCIALS, GEOGRAFIA I HISTÒRIA 2014-2015 NOM: EL PALEOLÍTIC: ELS NOSTRES AVANTPASSATS MÉS REMOTS 1. La prehistòria es caracteritza per l ab 2. La prehistòria va durar

Más detalles

NOM i COGNOMS DE L ARQUEÒLEG/-A:

NOM i COGNOMS DE L ARQUEÒLEG/-A: NOM i COGNOMS DE L ARQUEÒLEG/-A: NOM DEL CLAN: ASSIGNATURA: DATA DE LLIURAMENT: Saps quin era l'ofici de l'indiana Jons? Saps què és un arqueòleg? Els arqueòlegs i les arqueòlogues estudien les ruïnes,

Más detalles

El preu de la xocolata

El preu de la xocolata presentació Es tracta d un joc per reflexionar sobre els intermediaris que participen del Comerç Internacional objectiu Prendre consciència de la desigual distribució dels beneficis i conèixer de forma

Más detalles

QÜESTIONARI PER AJUDAR-TE A ESTUDIAR L ESPANYA MEDIEVAL

QÜESTIONARI PER AJUDAR-TE A ESTUDIAR L ESPANYA MEDIEVAL QÜESTIONARI PER AJUDAR-TE A ESTUDIAR L ESPANYA MEDIEVAL 1. Com es va iniciar la resistència armada als exèrcits islàmics? La batalla de Covadonga, l any 722, va ser la primera victòria dels regnes cristians

Más detalles

CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ CURS

CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ CURS CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ CURS 2015-2016 El dossier s ha d entregar el dia de la prova escrita de recuperació de la matèria. La nota de recuperació del curs s obtindrà considerant

Más detalles

DOSSIER D ESTIU CIÈNCIES SOCIALS. 3r d'eso

DOSSIER D ESTIU CIÈNCIES SOCIALS. 3r d'eso DOSSIER D ESTIU CIÈNCIES SOCIALS 3r d'eso Nom i Cognoms: Curs: 1 Indica el nom de les formes del relleu numerades al dibuix: 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12. 13. 14. 15. 2 Fixa't en el mapa i contesta

Más detalles

Tema 2: L economia europea

Tema 2: L economia europea En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els

Más detalles

Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve

Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve 1 Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve 2 1. Defineix els següents conceptes: a. Atmosfera b. Clima

Más detalles

A.1. RELACIONA CADA PARAULA AMB EL DIBUIX CORRESPONENT MITJANÇANT UNA FLETXA:

A.1. RELACIONA CADA PARAULA AMB EL DIBUIX CORRESPONENT MITJANÇANT UNA FLETXA: FITXA 1: Els elements del relleu A.1. RELACIONA CADA PARAULA AMB EL DIBUIX CORRESPONENT MITJANÇANT UNA FLETXA: Depressió Vall Muntanya Altiplà A.2. RESPON A LES PREGUNTES SEGÜENTS: Com s anomena la localitat

Más detalles

La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte

La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte Les primeres civilitzacions L escriptura Una societat complexa Desenvolupament d una cosmogonia pròpia (religió) Divisió de la societat en classes

Más detalles

1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a

1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a 1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a mitjan segle XIII: Ara, contesta les preguntes següents: Quines comunitats autònomes actuals corresponen aproximadament

Más detalles

6è Primària> Coneixement del medi> Matèria i Energia. L'Univers: La Terra

6è Primària> Coneixement del medi> Matèria i Energia. L'Univers: La Terra FITXA 1: La matèria i els canvis d'estat A.1. OBSERVA AQUESTS DOS OBJECTES. L'OBJECTE DE L'ESQUERRA ÉS DE SURO I EL DE LA DRETA DE FERRO. 1.Quin té més volum? 2 Quin té més massa? 3 Quin té més densitat?

Más detalles

1.- El Noucentisme és un moviment cultural que es dóna en un període molt concret. Per què rep aquest nom?

1.- El Noucentisme és un moviment cultural que es dóna en un període molt concret. Per què rep aquest nom? L ARQUITECTURA DE RAFAEL MASÓ 1 1. EL NOUCENTISME 1.- El Noucentisme és un moviment cultural que es dóna en un període molt concret. Per què rep aquest nom? 2.- L'obra La nacionalitat catalana, presenta

Más detalles

RECUPERACIÓ SETEMBRE GEOGRAFIA

RECUPERACIÓ SETEMBRE GEOGRAFIA RECUPERACIÓ SETEMBRE GEOGRAFIA Data de lliurament de la feina el dia de l' EXAMEN INDICACIONS: Cal que facis tota la feina que tens a continuació i la presentis el dia de l'examen. Feina: (està separada

Más detalles

TREBALL COOPERATIU: HISTÒRIA

TREBALL COOPERATIU: HISTÒRIA TREBALL COOPERATIU: HISTÒRIA PERÍODE: HISTÒRIA ETAPA: EDAT MODERNA QUAN COMENÇA? Al 1.492 d.c. FETS HISTÒRICS: Amb el descobriment d Amèrica. CRONOLOGIA QUAN ACABA? Al 1.789 d.c. FETS HISTÒRICS: Amb la

Más detalles

Quins mars i quins oceans banyen banyen les costes d'europa?

Quins mars i quins oceans banyen banyen les costes d'europa? DEPARTAMENT: C Socials MATÈRIA/UNITAT: Dossier d'estiu C.S. PROFESSOR: Jordi Blasco i Enric Grau GRUPS: 1er ESO Cal realitzar correctament tot aquest dossier i lliurar-lo la data de l'examen ALUMNE/A:

Más detalles

QUÈ ÉS UN DINOSAURE?

QUÈ ÉS UN DINOSAURE? QUÈ ÉS UN DINOSAURE? LA PARAULA DINOSAURE VOL DIR LLANGARDAIX TERRIBLE. ELS DINOSAURES VAN VIURE A LA TERRA FA MILIONS D ANYS. EREN RÈPTILS COM LES SERPS, ELS LLANGARDAIXOS, LES TORTUGUES I ELS COCODRILS

Más detalles

Projecte: La Prehistòria

Projecte: La Prehistòria Projecte: La Prehistòria Els nens i nenes de la classe de 5è hem fet un projecte sobre la Prehistòria. L activitat ha tingut una duració d unes 25 sessions i s ha dut a terme durant el segon trimestre.

Más detalles

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements

Más detalles

Exercicis. Segles XVIII XIX - XX

Exercicis. Segles XVIII XIX - XX Exercicis Segles XVIII XIX - XX Carmen 12/02/2015 1.- Goya: - Context històric de la seva obra - Explica les diferents etapes de la seva obra: temes, aspectes tècnics... 2.- Realitza un quadre comparatiu

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO.

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. CIÈNCIES SOCIALS. 2n ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_

Más detalles

MURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1)

MURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1) MURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1) (1) Aquest gran edifici va ser la seu d'uns "grans magatzems", un establiment que ocupava tot l'edifici i on es venia de tot. Es va construir entre 1935 i 1952, una època

Más detalles

Completa aquesta taula arrossegant cada etiqueta fins al lloc corresponent:

Completa aquesta taula arrossegant cada etiqueta fins al lloc corresponent: 1 Completa aquesta taula arrossegant cada etiqueta fins al lloc corresponent: 1453 476 inici divisió alta edat mitjana / baixa edat mitjana fi nal cap a l any 1000 revolució feudal Edat mitjana Esdeveniment

Más detalles

Dossier de recuperació Ciències Socials

Dossier de recuperació Ciències Socials Dossier de recuperació Ciències Socials 1er ESO Curs: 2011-2012 El dossier s ha d entregar en un quadern ben presentat escrit a ordinador o a mà el dia de l examen de recuperació de Setembre. El dossier

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. GEOGRAFIA I HISTÒRIA. 3r ESO.

DOSSIER DE RECUPERACIÓ. GEOGRAFIA I HISTÒRIA. 3r ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_0 5_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_

Más detalles

Deures d estiu de 2n D ESO

Deures d estiu de 2n D ESO DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS Deures d estiu de 2n D ESO Professora: Mercè Briones RECORDEU Heu de respondre CORRECTAMENT a TOTES les qüestions del dossier Us el podeu imprimir i contestar les preguntes

Más detalles

Tema 2 : La població de Catalunya

Tema 2 : La població de Catalunya En aquest tema aprendràs que : Els augments i les disminucions de població depenen dels naixements, de les morts i de les migracions. La població de viu majoritàriament en ciutats. Segons la situació laboral,

Más detalles

ACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME

ACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME ACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME 1. Caracteritza els dos moviments arquitectònics: on sorgeixen, perquè, quines característiques generals presenten aquestes construccions i quins materials s

Más detalles

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS Aquí tens dues gràfiques prou significatives sobre les dades de la subnutrició al mon. Es tracta d interpretar i valorar el seu significat. PROPOSTA DE

Más detalles

Bloc 5. Roma i la Hispània romana. Begonya Mira

Bloc 5. Roma i la Hispània romana. Begonya Mira Bloc 5 Roma i la Hispània romana Begonya Mira Índex 5.1. Localització i cronologia. 5.1.1 Etapes: Monarquia, República i Imperi. 5.2 Organització política, econòmica i social. 5.3 Expansió de l Imperi:

Más detalles

1r ESO. Programació: objectius mínims. Curs Ciències Socials (Geografia i Història). 1r ESO

1r ESO. Programació: objectius mínims. Curs Ciències Socials (Geografia i Història). 1r ESO Programació: objectius mínims Curs 2013-14 1 Índex GEOGRAFIA Com és la terra i com se la representa 1 La representació de la Terra 2 El relleu terrestre 3 Les aigües 4 El temps i el clima 5 El paisatge

Más detalles

La polis grega. 1r ESO

La polis grega. 1r ESO La polis grega 1r ESO LA POLIS El naixement de la polis és fruit d'un llarg procés. Durant l'edat Fosca, s. XII a VIII a. de C., els habitants de l Hèlade vivien dispersos en llogarets, organitzats entorn

Más detalles

INTRODUCCIÓ OBJECTIUS

INTRODUCCIÓ OBJECTIUS INTRODUCCIÓ L'any 711 els musulmans arriben a Espanya. Van cridar Al- Andalus a la zona de la Península Ibèrica sota el seu control. Durant el domini musulmà les ciutats de Al-Andalus van viure una època

Más detalles

L ART ISLÀMIC. Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà

L ART ISLÀMIC. Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà L ART ISLÀMIC Un exemple més del s incretis me dels pobles de l Alcorà Què és el sincretisme? El sincretisme és la tendència a fondre influències heterogènies i fer-se-les pròpies. Alguns exemples de sincretisme

Más detalles

PREHISTORIA E HISTORIA

PREHISTORIA E HISTORIA PREHISTORIA E HISTORIA Definición de HISTORIA: ciencia que narra los hechos relevantes del pasado, sus causas y sus consecuencias. Nos dice CÓMO suceden las cosas. Definición de CRONOLOGÍA: ciencia que

Más detalles

LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES 1. La latitud i la longitud

LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES 1. La latitud i la longitud LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA: ELS MAPES 1. La latitud i la longitud 1.- Què són les coordenades geogràfiques? 2.- Defineix : paral lel: meridià: hemisferi: equador: meridià de Greenwich: 3.- Pàg. 25 (exercici

Más detalles

TECNOLOGIES 2n CURS TREBALL D ESTIU

TECNOLOGIES 2n CURS TREBALL D ESTIU TECNOLOGIES 2n CURS 2015 2016 TREBALL D ESTIU Per recuperar l'àrea de Tecnologies de 2n d'eso pendent has de realitzar les activitats que se't proposen a continuació. El lliurament d'aquestes activitats

Más detalles

La visió de l'univers a través de la història

La visió de l'univers a través de la història La visió de l'univers a través de la història Les societats primitives ja es preguntaven quin va ser l'origen de l'univers, però les respostes a aquesta pregunta no tenien cap fonament científic, sinó

Más detalles

BLOC 2 La prehistòria

BLOC 2 La prehistòria BLOC 2 La prehistòria ÍNDEX 2.1. Origen de la humanitat i procés d'hominització. 2.2. Paleolític 2.2.1. Formes de vida de les societats nòmades i economia depredadora. 2.2.2. Art i religiositat. 2.3. Neolític

Más detalles

Unitat 9. La taula periòdica

Unitat 9. La taula periòdica Unitat 9. La taula periòdica Evolució històrica. La taula periòdica actual. 1. Quines de les propostes de classificació de la taula de Mendeleiev es mantenen vigents actualment i quines altres han estat

Más detalles

Dossier de recuperació. Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014

Dossier de recuperació. Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014 Dossier de recuperació Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014 Departament de Tecnologia Curs 2013-2014 1 TEMA 1 i 2 1. Enumerar les fases del procés tecnològic. Explica cada una d'elles de manera clara. Per fer-ho

Más detalles

Busquem la clau!

Busquem la clau! 1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu

Más detalles

Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL

Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL TEMA 4: LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL 1.- QUANTS HABITANTS HI HA A L ESTAT ESPANYOL L Estat Espanyol té, el 2014, una població de dret de 46,507.760 habitants

Más detalles

ANY INTERNACIONAL DE L ASTRONOMIA

ANY INTERNACIONAL DE L ASTRONOMIA 2009 ANY INTERNACIONAL DE L ASTRONOMIA Què és l Astronomia? L'astronomia és la ciència que estudia els cossos celestes, els seus moviments,, la seva posició a l Univers, l la seva naturalesa, etc. Una

Más detalles

POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs

POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs Ciències socials, geografia i història Segon curs www.vicensvives.com Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval

Más detalles

LA MONARQUIA HISPÀNICA ( ) Història 3r ESO. IES Can Puig

LA MONARQUIA HISPÀNICA ( ) Història 3r ESO. IES Can Puig LA MONARQUIA HISPÀNICA (1469-1714) Història 3r ESO LA MONARQUIA HISPÀNICA És la unió dinàstica dels reis catòlics (Aragó i Castella) sota l hegemonia castellana. S implantà una monarquia autoritària (poder

Más detalles

Cicle: 1r Objectius: - Reconèixer i diferenciar emocions i trets del caràcter personal. - Treballar el propi autoconeixement de forma positiva.

Cicle: 1r Objectius: - Reconèixer i diferenciar emocions i trets del caràcter personal. - Treballar el propi autoconeixement de forma positiva. Com som? Tema: Autoconeixement, identificació de diferents emocions i estats d ànim, reconeixement de diverses maneres de ser i anàlisi positiva de la pròpia. Cicle: 1r Objectius: - Reconèixer i diferenciar

Más detalles