Ací tens l eix cronològic de la Prehistòria, els diferents períodes i la seua durada:

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Ací tens l eix cronològic de la Prehistòria, els diferents períodes i la seua durada:"

Transcripción

1 NOM... 1

2 La Prehistòria abraça un llarg període de temps que comença amb l origen de l espècie humana, ara fa més de dos milions d anys i s estén fins a l aparició de l escriptura (3500 a.c.) Durant milers d anys, els essers humans van anar canviant d aspecte físic i van anar aprenent a fabricar instruments, a dominar el foc, a comunicar-se, etc. No tenim documents escrits d aquesta època, nomes ens han arribat testimonis arqueològics com pedres tallades, fòssils, pintures, ferraments, etc. Per poder entendre millor aquest període hem fet una divisió atenent a les seues característiques: Paleolític Neolític Edat dels metalls Ací tens l eix cronològic de la Prehistòria, els diferents períodes i la seua durada: A Àfrica, fa sis milions d anys, alguns primats van iniciar un procés d evolució que, amb el pas del temps, va donar lloc a l espècie humana. La posició vertical, la marxa bipeda, el desenvolupament del cervell, l alliberament de les mans, la disminució de la mida de les mandibules i de les dents i el llenguatge van ser alguns dels canvis més importants del procés evolutiu. El primer esser humà va ser l Homo habilis, al qual van seguir l Homo erectus, el Neanderthalensis i el sapiens sapiens, aquest últim amb l aspecte físic i la complexitat cerebral de l esser humà actual. 1.- Què és el procés evolutiu? Quan es va iniciar? 2.- Esmenta alguns canvis evolutius més significatius: 3.- Quins avantatges creus que va tenir la marxa bípeda? Quina conseqüència va tenir el manteniment del cap en equilibri sobre l esquena? Quines conseqüències va tenir l alliberament de les mans? I el llenguatge? 2

3 En aquest esquema es veu el procés d hominització en el que veus com s evoluciona des de els primers homínids fins a l homo sapiens sapiens. 4.- Explica el procés evolutiu de l ésser humà analitzant els progressos que es produeixen: 5.- Com s anomena el procés que va portar els primats a convertir-se en éssers humans? 3

4 El Paleolític és el primer període de la prehistòria, que comença amb l aparició de l ésser humà. Les primeres societats prehistòriques eren depredadores, és a dir, vivien de la caça, la pesca i la recol lecció de fruits. Eren nòmades i vivien en coves i cabanyes senzilles. Aprengueren a fer foc, i això els va permetre, calfarse, il luminar les coves, espantar els animals, coure els aliments... Se servien d instruments elaborats de pedra, els bifaços, que eren instruments tallats per les dos cares, d os, de fusta, de banya... que van anar perfeccionant amb el temps. 6.- Què és el Paleolític? Què significa que els éssers humans eren depredadors i nòmades? 7.- Quina importància tenia el domini i la utilització del foc? 8.- Investiga com era el procés d elaboració d un bifaç. Amb quin material es fabricava i quina utilitat tenia aquesta ferramenta: En el Paleolític van sorgir les primeres creences religioses i les primeres manifestacions artístiques. Els éssers humans van intentar influir sobre els fenòmens naturals per mitjà de cerimònies. Els primers enterraments mostren la preocupació pel que succeïa més enllà de la mort. Fa uns anys l ésser humà va deixar mostres de pintures, el que coneguem com a pintures rupestres, sobre les parets de les coves, que tenien un significat. També van deixar mostres d art mobiliari (palquetes, estatuetes, gravats...) sobre os, pedra, marfil, algunes relacionades amb el culte a la fertilitat. 9.- Explica en què consisteixen les primeres mostres artístiques del Paleolític: 4

5 10.- Ací tens dos pintures rupestres diferents, una correspon a l àrea cantàbrica, i l altra a la mediterrània. Tenen característiques diferents. Marca amb una creu les característiques que millor definisquen cada pintura: característiques Pintura 1 Pintura 2 Naturalista Esquemàtica Monocroma Policroma Escena Animals solts Éssers humans 11.- Tenen alguna característica en comú aquestes dues pintures? Esmenta algunes pintures rupestres importants i on estan: 12.- Enumera les funcions que tenia l art prehistòric: 5

6 Fa uns anys, en una zona de l Orient Pròxim regada pels rius Tigris i Eufrates, coneguda com el Creixent Fertil, va començar la producció d aliments. Aquesta nova etapa de la història la coneguem com Neolític, que significa pedra nova. Durant el Neolític, a més de produir aliments, també van domesticar animals. Tot això va comportar canvis en el seu estil de vida: - Van fabricar noves ferramentes de pedra polida adaptades a les noves tècniques agrícoles. - Van començar a fabricar ceràmica, a filar i a teixir. - Es van tornar sedentaris i van construir els primers poblats Resumeix els principals canvis que es van produir en el Neolític: 14.- Quina tècnica de treballar la pedra va sorgir en el Neolític? Investiga en què consistia Com s origina l agricultura i la ramaderia? En el Neolític, l organització de les petites comunitats d agricultors era molt semblant a la dels caçadors i recol lectors nòmades. Eren comunitats igualitàries on tots els membres del clan col laboraven per dur a terme les seves tasques. Tanmateix, amb el pas del temps, varen aparèixer la figura del cap de tribu -que tenia funcions militars- i el bruixot o sacerdot que s encarregava d administrar justícia i mantenir els ritus religiosos. Tanmateix, la revolució neolítica va fer modificar les relacions socials. Amb el trencament de l organització social igualitària, comencen a aparèixer els primers indicis de societats jerarquitzades en les quals la riquesa dels seus membres exerceix de factor diferenciador bàsic Resumeix les relacions socials que s estableixen en el Neolític: 6

7 17.- Ací tens la reconstrucció d un poblat neolític anomenat Çatal Huyk. Investiga sobre eixe poblat, com era? Cap al V mil lenni a.c. els éssers humans van aprendre les tècniques de fosa dels metalls: coure, bronze i ferro. Aquesta nova etapa la coneguem com Edat dels Metalls. Les primeres ferramentes es van fabricar colpejant el metall en fred;però la metal lúrgia va sorgir quan van aprendre a utilitzar la forja. Aplicant foc i calor van anar moletjant el metall per poder donar forma a les ferramentes. La metal lúrgia era una activitat que necessitava especialistes. A poc a poc van anar sorgint nous artesans que fabricaven les seues mercaderies. Açò va estimular el comerç. Els intercanvis comercials es van intensificar i els mitjans de transport van millorar ( vela i roda). Els llogarets neolítics es van anar transformant en veritables ciutats, governades per caps o cabdills, en les quals van aparèixer grups socials diferenciats. En aquestes societats més avançades es van construir uns grans monuments amb lloses de pedra anomenats megàlits Què va succeir en el V mil lenni a. C.? 19.- Quins canvis van experimentar els llogarets neolítics? 20.- Quin tipus d edificacions es van erigir en aquesta època? 7

8 21.- Quins metalls es van començar a usar a partir de l Edat dels Metalls? 22.- Explica què era la metal lúrgia: 23.- Raona els canvis que va comportar la metal lúrgia: 24.- Averigua què és un megàlit. Quans tipus de megàlits hi ha? 25.- Fes un dibuix de cada tipus de megàlit i posa-li nom: 26.- Quina funció tenien els megàlits? 8

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític?

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) LA PREHISTÒRIA. Pàgs Què és la Prehistòria? 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític? Pàgs. 132-133 1.- Què és la Prehistòria? LA PREHISTÒRIA 2.- Què és el Paleolític? 3.- Què és el Neolític? 4.- Analitza el mapa de la pàg. 132 i explica a quina zona del món podem situar el naixement de

Más detalles

Tema 7 La prehistòria. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras. 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar.

Tema 7 La prehistòria. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras. 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar. Tema 7 La prehistòria 1r d ESO, Geografia i història Editorial Weeras 1. Què és el que coneixem com hominització? Explica quan es va iniciar. 2. Quin nom rep el primer avantpassat de l ésser humà? 3. Quin

Más detalles

Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per

Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per LA PREHISTÒRIA Els historiadors han dividit el temps en diferents èpoques per poder estudiar-lo millor. PREHISTÒRIA (des de fa 5m d anys fins 3.000 a.c ) EDAT ANTIGA (des de 3.000 a.c fins al segle V d.c)

Más detalles

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A Homo sapiens A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S JAS E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A Índex Introducció Principals diferències amb l

Más detalles

LA PREHISTÒRIA. 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau

LA PREHISTÒRIA. 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau LA PREHISTÒRIA 6è de Primària CEIP Miguel Bordonau E T A P E S D E L A H I S T Ò R I A PREHISTÒRIA Des de l aparició dels primers humans fins a la invenció de l escriptura (any 3500 a. C.). EDAT ANTIGA

Más detalles

La història. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 1

La història. Escola Pompeu Fabra - Cicle Mitjà - 3r - Medi - Introducció a la història 1 La història La història és l estudi d alguns fets del passat des dels primers éssers humans fins a l actualitat. Els historiadors han dividit la història en cinc grans períodes o edats: la Prehistòria

Más detalles

Fonts secundàries: donen informació sobre el període que l historiador està estudiant, però han estat escrites posteriorment. segle anys segle anys

Fonts secundàries: donen informació sobre el període que l historiador està estudiant, però han estat escrites posteriorment. segle anys segle anys REPÀS DELS TEMES : LA MESURA DEL TEMPS I LA PREHISTÒRIA 1. Què són les fonts primàries i les fonts secundàries? Fonts primàries: si prové de l època mateixa que l historiador està investigant. Fonts secundàries:

Más detalles

Projecte: La Prehistòria

Projecte: La Prehistòria Projecte: La Prehistòria Els nens i nenes de la classe de 5è hem fet un projecte sobre la Prehistòria. L activitat ha tingut una duració d unes 25 sessions i s ha dut a terme durant el segon trimestre.

Más detalles

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras

Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras On van aparèixer les primeres cultures urbanes? Quines són les característiques de la revolució

Más detalles

PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS

PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS PREHISTÒRIA A LES ILLES BALEARS LES ETAPES INICIALS Les primeres restes de presència humana a les Balears s han datat cap el 7200 ac a Esporles (cova de Canet). Altres restes entorn del 5000 a Valldemossa

Más detalles

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda)

Ins. Cap Norfeu (Joan Graboleda) MESOPOTÀMIA I EGIPTE Pàgs. 152 1.- Fixa t en el mapa i escriu els noms de MESOPOTÀMIA i EGIPTE. Pinta Egipte de color vermell i Mesopotàmia de color groc. Pàgs. 154-155 2.-A on va sorgir la primera civilització

Más detalles

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix

Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte. 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix Tema 9 Les civilitzacions fluvials: Mesopotàmia i Egipte 1r d ESO, Geografia i història Editorial Santillana, Sèrie descobreix On i quan van aparèixer les primeres formes d escriptura? Què suposen les

Más detalles

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?

3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans? ELS ORIGENS DE CATALUNYA Pàg. 62 1.- Pinta de color verd clar la Catalunya Vella i de color groc la Catalunya Nova. Situa aquests noms en el mapa i situa-hi també la ciutat de Roses. 2.- Quin paper van

Más detalles

NOM i COGNOMS DE L ARQUEÒLEG/-A:

NOM i COGNOMS DE L ARQUEÒLEG/-A: NOM i COGNOMS DE L ARQUEÒLEG/-A: NOM DEL CLAN: ASSIGNATURA: DATA DE LLIURAMENT: Saps quin era l'ofici de l'indiana Jons? Saps què és un arqueòleg? Els arqueòlegs i les arqueòlogues estudien les ruïnes,

Más detalles

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen.

El llenguatge és més necessari com més relacions grupals hi hagi entre els éssers vius que l utilitzen. EL LLENGUATGE El llenguatge és qualsevol sistema natural de comunicació i d expressió. Es pot parlar de llenguatge animal i de llenguatge humà. El llenguatge és més necessari com més relacions grupals

Más detalles

BLOC 2 La prehistòria

BLOC 2 La prehistòria BLOC 2 La prehistòria ÍNDEX 2.1. Origen de la humanitat i procés d'hominització. 2.2. Paleolític 2.2.1. Formes de vida de les societats nòmades i economia depredadora. 2.2.2. Art i religiositat. 2.3. Neolític

Más detalles

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL

CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 13 (tretze) LA LÍNIA DEL TEMPS Dels primers caçadors al temps actual Nom i cognoms 4t curs L ORIGEN DE LA TERRA Al principi es va formar la terra. Desprès

Más detalles

Perquè Teoria de Sistemes

Perquè Teoria de Sistemes Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-

Más detalles

En la prehistòria, garantir la supervivència del grup, va ser cosa exclusivament d homes?

En la prehistòria, garantir la supervivència del grup, va ser cosa exclusivament d homes? En la prehistòria, garantir la supervivència del grup, va ser cosa exclusivament d homes? 1. Observa aquestes vinyetes on es reconstrueix el que podria ser un dia a la vida quotidiana d un grup humà a

Más detalles

Tema 4 (III) : La Prehistòria

Tema 4 (III) : La Prehistòria En aquest tema aprendràs que : La prehistòria és la primera etapa de la història de la humanitat i s inicia fa més de 3 milions d anys. És l etapa més llarga de la història Encara no es coneixien l escriptura

Más detalles

Obriu la vostra caixa i observeu tot el que hi ha dins. Sabríeu dir que és, tot això?

Obriu la vostra caixa i observeu tot el que hi ha dins. Sabríeu dir que és, tot això? 1 Obriu la vostra caixa i observeu tot el que hi ha dins. Sabríeu dir que és, tot això? A la vostra caixa s'ha colat un intrús... una eina que no es va fer servir a la Prehistòria, ni tampoc la van emprar

Más detalles

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA

INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA Nom: Data: INTRODUCCIÓ A LA HISTÒRIA 1. Què és la història? 2. La prehistòria va... L edat antiga va... L edat mitjana va... L edat moderna va... L edat contemporània va... 3. Omple els espais buits: El

Más detalles

Tema 4 (I) :Les fonts de la història

Tema 4 (I) :Les fonts de la història En aquest tema aprendràs que : Per conéixer el passat cal investigar a partir de les restes i els documents que es conserven. Els arqueòlegs i els historiadors són els encarregats d investigar les fonts

Más detalles

Tema 8: Les forces i les màquines

Tema 8: Les forces i les màquines En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina

Más detalles

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.

Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. EXPERIÈNCIES AMB IMANTS Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. Els imants naturals, anomenats pedres imant o calamites, es coneixen des de fa uns 2500 anys i es troben

Más detalles

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS

PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS PROPOSTA DE TREBALL 3.1 INTERPRETACIÓ DE GRÀFICS Aquí tens dues gràfiques prou significatives sobre les dades de la subnutrició al mon. Es tracta d interpretar i valorar el seu significat. PROPOSTA DE

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

ART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ

ART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ ART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ Visita guiada + taller Cicle mitjà (3r i 4t) 120 min. Àrea: Coneixement del medi natural, social i cultural Quin significat tenen les pintures rupestres? Per què s han

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE

Más detalles

S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat.

S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat. S inicia un estudi sistemàtic i objectiu del comportament humà i de la societat. (1798 1857) Es va proposar com a objectiu comprendre científicament la societat per després reorganitzar-la sobre bases

Más detalles

Unitat 7. LA PREHISTÒRIA

Unitat 7. LA PREHISTÒRIA Alumne/a... 1r de Secundària A B C CIÈNCIES SOCIALS 1r ESO Unitat 7. LA PREHISTÒRIA 1- ELS ORÍGENS DE LA HUMANITAT 1.1 Els precedents: l Australopithecus Fa més de cinc milions d anys un grup de primats

Más detalles

LA CIÈNCIA I LA SALUD

LA CIÈNCIA I LA SALUD LA CIÈNCIA I LA SALUD ÍNDEX Que és la salut? Com dur una vida saludable Primers auxilis Que és una malaltia? Religió i malaltia Malalties infeccioses Tipus de malalties infeccioses Malalties no infeccioses

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE ( )

DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE ( ) DOSSIER DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO ( A-B-C-D) 1r TRIMESTRE (2016-201) S ha de fer un dossier a mà. El dossier ha d estar ben presentat: Portada amb el nom de l assignatura, curs, avaluació

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església

Más detalles

ACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME

ACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME ACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME 1. Caracteritza els dos moviments arquitectònics: on sorgeixen, perquè, quines característiques generals presenten aquestes construccions i quins materials s

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la

Más detalles

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres:

Els tres porquets. Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres: Contes per explicar al Petit Teatre d Ombres: Els tres porquets Adaptació del conte en format de text teatral, hi pots afegir totes les variacions o ampliacions que t agradin. El Petit Teatre d Ombres

Más detalles

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA

LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA LA UNIVERSITAT DE BARCELONA AUTÒNOMA I LA FACULTAT DE MEDICINA Presentació: L any 1933 la Universitat de Barcelona va aconseguir un règim especial d estructura i funcionament que li va permetre una autonomia

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

Teresa Gregori Ricardo Alcántara

Teresa Gregori Ricardo Alcántara PROPOSTA DIDÀCTICA Elaborada per Teresa Gregori Ricardo Alcántara Fils i tisores Il lustracions de Rebeca Luciani Ricardo Alcántara Fils i tisores FITXA DEL LLIBRE TÍTOL DE L OBRA: AUTOR: IL LUSTRACIONS:

Más detalles

"HISTÒRIA DE LA VIDA"

HISTÒRIA DE LA VIDA "HISTÒRIA DE LA VIDA" QUADERN DIDÀCTIC ESO I BATXILLERAT Paula Camarero Lozano 1 PROPOSTA DIDÀCTICA El present quadern està dirigit als alumnes d Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, com a complement

Más detalles

PREPARACIÓ - La fitxa P4- núm. 1B s ha de treballar prèviament.

PREPARACIÓ - La fitxa P4- núm. 1B s ha de treballar prèviament. NOM DE L ACTIVITAT: Núm. de FITXA: OBJECTIUS: CONTINGUTS: P4 Núm. 1A i 1B Amb què em rento? - Que els nens/es facin un repàs dels objectes d higiene. - Relacionar els hàbits d higiene amb els objectes

Más detalles

ACTIVITATS D APRENENTATGE

ACTIVITATS D APRENENTATGE ACTIVITATS D APRENENTATGE 21 Activitat 1 Segur que alguna vegada has fet servir una cullera metàl lica per remenar la sopa que tens al foc. Si no ho has fet mai, fes-ho ara i respon les preguntes següents:

Más detalles

DESENVOLUPEM HÀBITS SALUDABLES A L ESCOLA. Programa experimental

DESENVOLUPEM HÀBITS SALUDABLES A L ESCOLA. Programa experimental DESENVOLUPEM HÀBITS SALUDABLES A L ESCOLA Programa experimental Què podem fer des de l escola per evitar el sedentarisme i per prevenir el sobrepès i la obesitat? Escola Colònia Güell EXPLICACIÓ DELS RESULTATS

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016

Setmana de l Energia Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016 Setmana de l Energia 2016 Recursos de l Institut Català d Energia 8 de març de 2016 CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA CESSIÓ DE RECURSOS ICAEN Àmbit geogràfic: Catalunya Transport: inclòs Muntatge i desmuntatge:

Más detalles

CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ CURS

CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ CURS CIÈNCIES SOCIALS 3r ESO DOSSIER DE RECUPERACIÓ CURS 2015-2016 El dossier s ha d entregar el dia de la prova escrita de recuperació de la matèria. La nota de recuperació del curs s obtindrà considerant

Más detalles

LA PREHISTORIA 1. LOS PRIMEROS SERES HUMANOS 2. EL PALEOLÍTICO: LA CAZA Y LA RECOLECCIÓN

LA PREHISTORIA 1. LOS PRIMEROS SERES HUMANOS 2. EL PALEOLÍTICO: LA CAZA Y LA RECOLECCIÓN UNIDAD 8 LA PREHISTORIA 1. LOS PRIMEROS SERES HUMANOS En África, hace seis millones de años, algunos primates iniciaron un proceso de evolución que, con el paso del tiempo, dio lugar a la especie humana.

Más detalles

Taules de Contingut automàtiques

Taules de Contingut automàtiques Tutorial de Microsoft Word 2007-2013 Taules de Contingut automàtiques 1. Bones Pràctiques...1 1.1. Paràgraf...1 1.1.1. Tallar paraules...1 1.1.2. Guió i espai irrompibles...1 1.2. Pàgina nova...2 2. Els

Más detalles

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien? L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar

Más detalles

TREBALL COOPERATIU: HISTÒRIA

TREBALL COOPERATIU: HISTÒRIA TREBALL COOPERATIU: HISTÒRIA PERÍODE: HISTÒRIA ETAPA: EDAT CONTEMPORÀNIA QUAN COMENÇA? Al 1.789 d.c. FETS HISTÒRICS: Amb la Revolució Francesa. CRONOLOGIA QUAN ACABA? Arriba fins els nostres dies. FETS

Más detalles

Tema 2: Els éssers vius

Tema 2: Els éssers vius En aquest tema aprendràs que els éssers vius són molt diversos: animals, plantes i alguns que són tan petits que no els podem veure a ull nu, per això també aprendràs a: Identificar les funcions vitals

Más detalles

Tema 2 : La població de Catalunya

Tema 2 : La població de Catalunya En aquest tema aprendràs que : Els augments i les disminucions de població depenen dels naixements, de les morts i de les migracions. La població de viu majoritàriament en ciutats. Segons la situació laboral,

Más detalles

La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte

La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte La Creixent Fèrtil: el bressol de Mesopotàmia i Egipte Les primeres civilitzacions L escriptura Una societat complexa Desenvolupament d una cosmogonia pròpia (religió) Divisió de la societat en classes

Más detalles

La revolució industrial ( ) La fi de l Antic Règim i l aparició d un món nou, el món capitalista...

La revolució industrial ( ) La fi de l Antic Règim i l aparició d un món nou, el món capitalista... La revolució industrial (1750-1850) 1.- Introducció: la revolució industial, un aspecte més de l època de les revolucions 1750-1850 ÈPOCA DE Transformacions 1- Polítiques i socials Revolucions liberals

Más detalles

TEMA 3 : Funció Exponencial i Logarítmica

TEMA 3 : Funció Exponencial i Logarítmica TEMA : Funció Eponencial i Logarítmica Activitats. Simplifiqueu: a) 4 b) 4 / c) ( ) 6 d) e) 5 / 5 f) ( ). Resol les equacions eponencials següents: a) = 9 j) b)5 c)0 d)7 e) f ) g)5 h)0 i) + 4 5 5 4 = 5

Más detalles

A.2. QUINES DUES REGIONS ESPANYOLES DESTAQUEN PER LES SEVES PINTURES RUPESTRES? La costa cantàbrica i la llevantina.

A.2. QUINES DUES REGIONS ESPANYOLES DESTAQUEN PER LES SEVES PINTURES RUPESTRES? La costa cantàbrica i la llevantina. FITXA 1: La prehistòria A.1. OBSERVA AQUESTES TRES IMATGES I DIGUES A QUINA ETAPA DE LA PREHISTÒRIA PERTANYEN. EXPLICA TAMBÉ COM ERA LA VIDA DELS ÉSSERS HUMANS EN CADASCUNA D'AQUESTES ETAPES. 1. Menhir:

Más detalles

TREBALL SOBRE LA PEL LÍCULA EL AMO DE LA CASA

TREBALL SOBRE LA PEL LÍCULA EL AMO DE LA CASA TREBALL SOBRE LA PEL LÍCULA EL AMO DE LA CASA Aules de sisè OBJECTIUS - Reflexionar i debatre sobre la cooperació de totes les persones de la família en les tasques de la llar. - Diferenciar entre les

Más detalles

Els fulls de càlcul. Tabla 1 : Calculadora

Els fulls de càlcul. Tabla 1 : Calculadora Els fulls de càlcul Els Fulls de càlcul tenen etiquetes de columna (A, B, C,...) i etiquetes de files (1, 2, 3,...). Aquestes etiquetes constitueixen les coordenades per les quals s identifica una cel

Más detalles

MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET. Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte

MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET. Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte MALETES DIDÀCTIQUES ARQUEONET.NET Maleta didàctica dels temples i els déus de l antic Egipte PRESENTACIÓ Les Maletes Didàctiques Arqueonet.net A través de les Maletes Didàctiques d Arqueonet, els alumnes

Más detalles

PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16

PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16 PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16 Comitè d Àrbitres Federació Catalana de Basquetbol Índex 1. Introducció 2. Motivació 3. Mètode 4. Objectius 5. Els mentors 6. Els mentoritzats 7. Els responsables

Más detalles

Obriu la vostra caixa i observeu tot el que hi ha dins. Sabrieu dir que és, tot això?

Obriu la vostra caixa i observeu tot el que hi ha dins. Sabrieu dir que és, tot això? 1 Obriu la vostra caixa i observeu tot el que hi ha dins. Sabrieu dir que és, tot això? A la vostra caixa s'ha colat un intrús... quelcom que no es va fer a la Prehistòria. A veure si endevineu què és?

Más detalles

La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins.

La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins. Vitrina de paleontologia del Museu Comarcal de Manresa La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins. L existència d un antic mar on els rius abocaven els

Más detalles

PIMES I MULTINACIONALS

PIMES I MULTINACIONALS PIMES I MULTINACIONALS Creixement empresarial: extern -> Les empreses es poden internacionalitzar Context: Globalització Procesos de localització i deslocalització LA GLOBALITZACIÓ Definicions: És la tendència

Más detalles

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- LA RELACIÓ EN LES PLANTES 2.- LA RELACIÓ EN ELS ANIMALS (I). ELS RECPTORS 3.- LA RELACIÓ EN ELS

Más detalles

QUADERN INDIVIDUAL PROJECTE Nº

QUADERN INDIVIDUAL PROJECTE Nº QUADERN INDIVIDUAL PROJECTE Nº 4 NOM. 1 MESOPOTÀMIA: LA CIVILITZACIÓ ENTRE RIUS.- Mesopotàmia era el nom que rebien les terres situades entre els rius Tigris i Èufrates. Al IV mil lenni a.c. van idear

Más detalles

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU

Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU. Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU Unitat 2 EQUACIONS DE PRIMER GRAU 37 38 Matemàtiques, Ciència i Tecnologia 5. TRANSFORMACIONS D EXPRESSIONS ALGEBRAIQUES UNITAT 2 QUÈ TREBALLARÀS? què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

Dossier de recuperació. Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014

Dossier de recuperació. Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014 Dossier de recuperació Tecnologia 3r d'eso Estiu 2014 Departament de Tecnologia Curs 2013-2014 1 TEMA 1 i 2 1. Enumerar les fases del procés tecnològic. Explica cada una d'elles de manera clara. Per fer-ho

Más detalles

Tema 2: L economia europea

Tema 2: L economia europea En aquest tema aprendràs que : El continent europeu té unes característiques ben diferents segons els desenvolupament econòmic de cada país. Una gran part de la població treballa al sector terciari. Els

Más detalles

Índex de diapositives

Índex de diapositives Índex de diapositives Què en saps de? La construcció El mètode de projectes Pla de treball Diagrama del mètode de projectes L avaluació del projecte Activitat 2 La documentació Descripció i anàlisi del

Más detalles

UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS

UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS UNITAT PLANTILLES I FORMULARIS 1 Plantilles Una plantilla és un patró d arxius que s utilitza per crear els documents de forma més ràpida i senzilla. Tot document creat amb Ms Word està basat en una plantilla.

Más detalles

FEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO.

FEINA D ESTIU. CIÈNCIES SOCIALS. 1R ESO. Generalitat de Catalunya Departament d'ensenyament Institut La Serreta DEURES D ESTIU 1r ESO Matèria: Ciències Socials Departament: Socials Codi reg_ils_prc03.3_05_v1.0 Data 19/05/15 Arxiu rprc03.3_05_v1.0_deures

Más detalles

Dossier de recuperació Ciències Socials

Dossier de recuperació Ciències Socials Dossier de recuperació Ciències Socials 1er ESO Curs: 2011-2012 El dossier s ha d entregar en un quadern ben presentat escrit a ordinador o a mà el dia de l examen de recuperació de Setembre. El dossier

Más detalles

QUÈ ÉS UN DINOSAURE?

QUÈ ÉS UN DINOSAURE? QUÈ ÉS UN DINOSAURE? LA PARAULA DINOSAURE VOL DIR LLANGARDAIX TERRIBLE. ELS DINOSAURES VAN VIURE A LA TERRA FA MILIONS D ANYS. EREN RÈPTILS COM LES SERPS, ELS LLANGARDAIXOS, LES TORTUGUES I ELS COCODRILS

Más detalles

GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS

GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS En aquest recurs treballaràs la representació i interpretació de gràfiques a partir de les despeses d aigua, llum, gas i telèfon d una família. Resol les activitats que tens

Más detalles

VISITA AL MERCAT D IGUALADA

VISITA AL MERCAT D IGUALADA VISITA AL MERCAT D IGUALADA Som la Maria i la Rosa, i varem anar al mercat d Igualada a l aire lliure. Era un dimecres del mes d octubre del 2011. Feia sol i no molt fred, hi havia moltes parades, però

Más detalles

1-Quins són els principals avantatges d utilitzar les energies renovables en comptes de les no renovables

1-Quins són els principals avantatges d utilitzar les energies renovables en comptes de les no renovables UD1: GENERACIÓ D ENERGIA ELÈCTRICA Nom i cognom: Data: nota 1-Quins són els principals avantatges d utilitzar les energies renovables en comptes de les no renovables 2-Com definiries essencialment què

Más detalles

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010

Ciències del món contemporani. ELs recursos naturals: L ús que en fem. Febrer de 2010 ELs recursos naturals: L ús que en fem Febrer de 2010 Què és un recurs? Recurs Un recurs és un bé natural que pot tenir algun interés per a l ésser humà. Tipus de recursos. Establirem dues classificacions.

Más detalles

La Lluna, el nostre satèl lit

La Lluna, el nostre satèl lit F I T X A 3 La Lluna, el nostre satèl lit El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se

Más detalles

ART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ

ART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ ART RUPESTRE: TÈCNICA I EVOLUCIÓ Visita guiada + taller 2n ESO 120 min. Àrea: Ciències socials, geografia i història Quin significat tenen les pintures rupestres? Per què s han conservat fins avui dia?

Más detalles

El cicle del carboni

El cicle del carboni El cicle del carboni El cicle i el flux Us heu preguntat mai perquè no s acaba l aire que respirem? Respirem per agafar un gas: l oxigen (O 2 ), i expulsar-ne un altre: el diòxid de carboni (CO 2 ). I

Más detalles

FEINA D ESTIU DE BIOLOGIA

FEINA D ESTIU DE BIOLOGIA FEINA D ESTIU DE BIOLOGIA 3 r ESO NOM: GRUP: Alumnes suspesos: Presentareu la feina al setembre, el dia de l examen. RECORDEU! Només tindreu dret a fer l examen si heu fet la feina d estiu. Aquestes feines

Más detalles

U. D. 5 : T R A N F O R M A C I Ó D E L E S P R I M E R E S M A T È R I E S

U. D. 5 : T R A N F O R M A C I Ó D E L E S P R I M E R E S M A T È R I E S Tecnologia 2n ESO 2018-2019 UD5 TRANFORMACIÓ DE LES MATÈRIES PRIMERES - 1 - U. D. 5 : T R A N F O R M A C I Ó D E L E S P R I M E R E S M A T È R I E S Q U A D E R N D E C L A S S E 2018-2019 NOM I COGNOMS:

Más detalles

magnituds socioeconòmiques

magnituds socioeconòmiques Principals magnituds 1.619 llocs de treball més respecte del mateix període de l any anterior Societats R. general 1.545 35,0 12 0,8 7 0,5 R. autònoms 2.865 65,0-1 0,0 55 2,0 TOTAL 4.410 100,0 11 0,4 62

Más detalles

PROGRAMES D APROPAMENT AL MÈTODE MONTESSORI PER A INFANTS I FAMÍLIES

PROGRAMES D APROPAMENT AL MÈTODE MONTESSORI PER A INFANTS I FAMÍLIES PROGRAMES D APROPAMENT AL MÈTODE MONTESSORI PER A INFANTS I FAMÍLIES QUÈ US OFERIM? Els primers anys de vida del nen són crucials, ja que el cervell es troba en procés de formació i desenvolupament en

Más detalles

El Modernisme va rebre a cada país un nom

El Modernisme va rebre a cada país un nom Modernisme a Europa El Modernisme va rebre a cada país un nom diferent, el Jugendstil a Alemanya, Floreal i Liberty a Italia, Secesió a Austria però se l identifica generalment amb el nom que va rebre

Más detalles

TECNOLOGIes Quadern d exercicis TEORIA DE LA TECNOLOGIA: PROCÉS TECNOLÒGIC

TECNOLOGIes Quadern d exercicis TEORIA DE LA TECNOLOGIA: PROCÉS TECNOLÒGIC TECNOLOGIes Quadern d exercicis TEORIA DE LA TECNOLOGIA: PROCÉS TECNOLÒGIC 1.** Cert o fals? Tecnologia, art i ciència. 1.1. La tecnologia és totalment independent de l art i de la ciència. 1.2. Al començament,

Más detalles

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25

TEMA 2: Múltiples i Divisors. Activitats. 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3 ens doni 25 TEMA 2: Múltiples i Divisors Activitats Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per

Más detalles

TEMA 2: Múltiples i Divisors

TEMA 2: Múltiples i Divisors TEMA 2: Múltiples i Divisors 4tESO CB Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3

Más detalles

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

Recursos humans i responsabilitat social corporativa Administració i gestió Recursos humans i responsabilitat social corporativa CFGS.AFI.M04/0.12 CFGS - Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquest material ha estat

Más detalles

T.2.- L empresa com institució social. Funcions de l empresa

T.2.- L empresa com institució social. Funcions de l empresa T.2.- L empresa com institució social. L empresa com a institució social. 1.L empresa com a institució 2.Anàlisi de l empresa 3.Les relacions dins l empresa 4. Bibliografia 1. L empresa com a institució

Más detalles

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE *

COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE * COM CREAR UN STORYBOARD AMB COMIC LIFE * Una de les parts més importants de crear un relat digital és tenir clara l estructura i definir els recursos narratius (fotos, gràfics, etc.). Per això, després

Más detalles

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona

Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte

Más detalles

INDÈX. 1-Les espècies i l evolució El fixisme i el creacionisme. 1.2.El lamarckisme El darwinisme. 1.4.Les proves de l evolució

INDÈX. 1-Les espècies i l evolució El fixisme i el creacionisme. 1.2.El lamarckisme El darwinisme. 1.4.Les proves de l evolució INDÈX 1-Les espècies i l evolució 1.1. El fixisme i el creacionisme 1.2.El lamarckisme 1.3. El darwinisme 1.4.Les proves de l evolució 1-Les espècies i l evolució: Una espècie és un conjunt d individus

Más detalles

magnituds socioeconòmiques

magnituds socioeconòmiques Principals magnituds 1.913 llocs de treball més respecte del mateix període de l any anterior Societats R. general 1.503 36,4 4 0,3-31 -2,0 R. autòn oms 2.629 63,6-10 -0,4 107 3,4 TOTAL 4.132 100-6 -0,2

Más detalles