BLOC 2 La prehistòria

Transcripción

1 BLOC 2 La prehistòria

2 ÍNDEX 2.1. Origen de la humanitat i procés d'hominització Paleolític Formes de vida de les societats nòmades i economia depredadora Art i religiositat Neolític Formes de vida de les societats sedentàries, economia agrícola i ramadera Art i religiositat Neolític tardà: Civilitzacions precolombines: asteques, inques i maies Edat dels metalls Formes de vida de les societats metal lúrgiques i activitats comercials Art i religiositat: Megalitisme Mapes físics: principals formes de relleu, rius i oceans d'àfrica i Amèrica Clima i paisatge tropical: localització, temperatures, precipitacions, vegetació.

3 La prehistòria i les seues etapes Història ciència que estudia el passat de la humanitat. Prehistòria de l aparició dels homínids fins l aparició de l escriptura. Etapes Paleolític (pedra antiga) Apareixen les primeres eines de pedra. Neolític (pedra nova) Es perfecciona el treball de la pedra. Edad dels metalls Apareixen el coure, el bronze i el ferro.

4 2.1 Origen de la humanitat i el procés d hominització L ésser humà prové dels primats africans. Van començar a evolucionar en un procés conegut com hominització ha portat a l ésser humà actual. Característiques Bipedisme i posició recta al caminar. Oposició del dit polze per agafar objectes. Augment del tamany del cervell i major intel ligència.

5

6 2.2 El Paleolític Duració Des de l aparició dels homínids fa 4,4 m.a. fins fa quan apareix l agricultura. Localització Àfrica, i més tard Europa i Àsia. Alimentació Caçadors-recol lectors (fruits, animals i peixos) Economia depredadora. Eines Instruments de pedra per a caçar: fletxes, llances i ganivets. Coneixeran el foc: calor, defensa, cocció d aliments i llum. Societat Art Tribus nòmades que es desplaçaven per buscar aliment. Vivien en coves. Pintures en parets de coves i sobre troços de pedra.

7 2.2.1 Formes de vida de les societats nomades i economia depredadora Què fan els personatges d aquesta imatge? On viuen? De què s alimenten? Per què?

8 2.2.2 Art i religiositat

9 2.3 El Neolític Duració Des de l aparició de l agricultura (10000 ac) a l aparició dels metalls (4500aC) Localització El Creixent fèrtil, entre el Tigris i l Eufrates Alimentació Aparició de l agricultura i la ramaderia. Economia productora Revolució Neolítica Eines Instruments de pedra més xicotets i afilats. Noves eines per a treballar la terra Societat Tribus sedentàries que viuen en cases de pedra formant poblats. Creences Culte als astres i la deesa de la fertilitat religioses Art Ceràmica decorada

10 El creixent fèrtil

11 2.3.1 Formes de vida de les societats sedentàries,economia agricola i ramadera. Què fan els personatges d aquesta imatge? On viuen? De què s alimenten? Per què?

12 Bifaç del paleolític Puntes de fletxa del neolític

13 2.3.2 Art i religiositat Art : Pedra polida, teixits i ceràmica. Pintura més esquemàtica

14 2.3.3 Neolític tardà:civilitzacions precolombines: asteques, inques i maies.

15 2.4 Edat dels metalls Duració Des de l aparició dels metalls (4500 ac) fins l aparició de l escriptura. Localització El Creixent fèrtil, entre el Tigris i l Eufrates. Alimentació Agricultors, ramaders i comerciants. Eines Treball dels metalls i artesania de teixits i ceràmica. Invenció de la roda i la vela. Societat Poblats que creixen i apareixen les primeres ciutats. Divisió del treball que marca les primeres diferències socials.

16 2.4.1 Formes de vida de les societats metal.lúrgiques i activitats comercials. Què fan els personatges d aquesta imatge? On viuen? De què s alimenten? Per què?

17 2.4.2 Art i religiositat Megalitisme Construccions funeràries i culte als astres.

18 2.5.MAPA FÍSIC: ÀFRICA

19 2.5.MAPA FÍSIC: ÀFRICA Muntanyes, Serralades i altiplans: Relleu Costaner: Serralada de l'atles Golf de Guinea Drakensberg Península de Somalia Massís d Ahagar Cap de Bona Esperança Tibesti Canal de Suez Cubeta del Níger Cap Verd Cubeta del Txad Cubeta del Congo Altiplà de Katanga Massís Etíop Kilimanjaro Conca del Nil Península de Somalia Mont Kenya Mont Toubkal Desert del Sahara Desert de Namibia Desert del Kalahari Llacs: Victoria Tanganica Nyasa o Malawi Turkana o Rodolfo Alberto Kivu Eduardo Tana Rius: Senegal Niger Congo Nil Zambesi Limpopo

20 2.5. MAPA FÍSIC: ÀMERICA

21 AMÈRICA DEL NORD: Muntanyes, Serralades i altiplans: Muntanyes Rocalloses Apaltxes Mont Mckinley Mont Elbert Serra Madre Llacs: Superior Hurón Ontario Erie Michigan Rius: Mckenzie Yukón Colorado Columbia Missouri Río Bravo San Lorenzo Relleu costaner: Groenlandia Bahia de Hudson Península del Labrador Península de California Golf d Alaska Golf de California MARS i OCENANS: Mar de Beaufort Mar Carib O. Atlàntic O. Pacífic

22 AMÈRICA CENTRAL: BELICE HONDURES EL SALVADOR GUATEMALA NICARAGUA COSTA RICA PANAMÀ Relleu Costaner: Golf de Mèxic Grans Antilles Península de Yucatán Golf de Panamà l Muntanyes, Serralades i altiplans: Serralada Central

23 AMÈRICA DEL SUD: Muntanyes, Serralades i altiplans: Pampa Andes Aconcagua Conca Paraguay-Paranà Altiplà Brasil Rius: Orinoco Amazonas Paraguay Paranà Riu de la Plata Llacs: Titicaca Maracaibo 2.5. MAPA FÍSIC: ÀMERICA Relleu Costaner: Cap d Hornos Cap de San Roque Illes Malvines

24

25

26

27

28

29

30

31

32 ELS CLIMES AL MÒN

33

34

35

36

37

38

39 Tenim aquestes dades de la ciutat de León, a Espanya, i amb elles hem de fer un climograma. Comença amb el paper mil limetrat. De moment, fes-ho tot amb llapis perquè és molt fàcil equivocar-se.

40 - Dibuixa les línies bàsiques, amb la base de sis centímetres, i una alçada mínima de vuit. - Divideix les línies cada mig centímetre - A la part de baix, posa les inicials dels mesos de l any entre cada línia. - A la esquerra, situa a cada línia l escala de graus, anant de 5 en 5.

41 A la dreta, situa l escala de precipitacions anant de 10 en 10. Si el màxim de precipitacions fora més alt (per exemple, de 240), hauràs de fer aquesta línia més alta.

42 Ara ja tens la taula llesta. Pots començar a posar la temperatura, mirant només l escala de l esquerra.

43 Posa, al mes de gener, un punt a on ens marqui 9ºC. Fes-ho en llapis, que és molt fàcil equivocar-se!

44 Després posa la resta de punts. Quan els hagis posat tots, revisa ls que no t hagis equivocat!

45 Ara ja pots unir els punts amb una línia roja

46 Ara ja no fa falta mirar més les temperatures, perquè et centraràs en les precipitacions.

47 Posa, a la columna del mes de gener, una línia a l altura de les precipitacions d aquest mes. La línia ha de ser de 0,5 cm.

48 Després posa la resta de línies. Altra vegada, revisa-ho que no t hagis equivocat!

49 Una vegada fet això, dibuixa les línies verticals per acabar de fer les columnes.

50 Pinta l interior de les columnes de color blau (sense pintar sobre la línia de les temperatures).

51 I baix, escriu el nom del lloc d on és el climograma, i dibuixa la llegenda.

52 Ja tens el climograma acabat!

53

54

55

56