Font de Vilamanya - Escornalbou

Transcripción

1 Font de Vilamanya - Escornalbou 12 de juliol de 2015 Monitor: Albert Poblet Anglès Av. Prat de la Riba, 18 2n REUS tel secretaria@gepec.cat

2 ITINERARI Font de Vilamanya Font del Maiet Puigferrós Castell d Escornalbou Santa Bàrbara i Camí dels Frares (opcional) Camí de l Argentera Font del Galàpet (opcional) Masia de la Trilla (opcional) Camí de Maiets Mas del Pla del Bosc Font de Vilamanya. Distància: 6,5 km aproximadament. Desnivell : Uns 250 metres Aproximació: La Font de Vilamanya és un indret frescal, amb una vegetació exuberant i molt variada i arbres magnífics. La fonteta que li dona nom és un humil rajolí que en èpoques de sequera arriba a eixugar-se, tot i que moltes vegades per la rasa baixa un considerable cabal d aigua. Per arribar-hi amb els vehicles ho fem des de Duesaigües. Quan la carretera passa per sota el poble, un cop deixada la primera entrada a ma dreta, veiem unes granges a l esquerra i, tot seguit agafarem també a l esquerra la pista del Castell d Escornalbou. Està coberta de formigó, cosa que permet circularhi còmodament amb qualsevol vehicle. Va baixant, traspassa el Barranc de l Argentera i passa pel costat dels antics rentadors de Duesaigües. A partir d aquí puja i al cap d uns 900 metres arribem a la font on hi ha espai per aparcar. Descripció: Des de la font de Vilamanya cal recular una mica pista avall. Al cap de molt poc agafem un camí a l'esquerra, creuem el torrent i deixem a lanostra dreta unes feixes bastant abandonades. Anem planejant fins que trobem una cruïlla. Per la dreta aniríem al mas del Pla del Bosc. És el camí per on tornarem. Anem cap a l'esquerra, pujant. Trobem la font dels Maiets. No es veu rajar, però hi ha uns tubs on sembla que agafen aigua. Anem seguint el camí entre alzinar i arribem a una mena de placeta on s'acaba una pista. A partir d'aquest punt la pujada es fa feixuga fins que arribem al mirador de Puigferrós, al costat de l'aparcament de cotxes del Castell d'escornalbou. Des de la font de Maiets fins aquí només hi ha un km, però és força dur. Acabem d'arribar al castell i podem fer la visita guiada, seguir el camí del passeig dels Frares i pujar a Santa Bàrbara, ermita situada al punt culminant de la muntanya. Pel tornar agafarem el camí dels Frares, que baixa a l'argentera. És empedrat i es conserva molt bé en bona part del seu recorregut. Al començament podem veure alguns exemplars d'alzines sureres ( Quercus suber). Se'n poden veure algunes de disperses en diversos punts de la muntanya d'escornalbou. És la sureda més meridional de Catalunya.

3 Quan portem caminats uns 500 metres des del castell hi ha un pal indicador que marca Font del Galàpat. La fonteta està a uns 100 metres, però no acostuma a rajar. Al cap de poc trobem un altre cartell, aquest a la dreta. Marca un caminet que va al mas de la Trilla, antigament magatzem i lloc de treball metal lúrgic. Pels voltants hi ha filons de barita i plom. Quan ens falta poc per travessar el Barranc Reial i arribar a l'argentera agafem una pista a la dreta. Al cap de poc deixem un desviament a la dreta que d'acaba al bosc. A partir d'aquí seguirem sempre la pista principal i arribarem en menys de 30 minuts al Mas del Pla del Bosc. Abans d'arribar-hi trobem a la dreta un camí que s'enfila. És el que agafarem per retornar a la Font de Vilamanya, lloc inicial del recorregut. Mas de la Trilla

4 Itinerari marcat de color rosa. Curiosos rostres de pedra que es troben en algunes parets dels edificis del Castell d'escornalbou. A veure si els podem trobar!

5 Sobre el Castell d'escornalbou El castell d'escornalbou havia pertangut al valiat musulmà de Siurana i l'any 1166 el prior agustinià Joan de Santboi restaurà la fortalesa que li havia donat Alfons I de CatalunyaAragó i hi aixecà un convent en honor de Sant Miquel. Al segle XV va entrar en decadència i s'hi establí una comunitat de franciscans, que s'hi mantingué fins l'exclaustració de Llavors el castell monestir fou abandonat fins que l'any 1911 el reusenc Eduard Toda, diplomàtic i escriptor, el comprà i el feu reconstruir lliurement. També hi aplegà col leccions valuoses de ceràmiques, gravats, llibres, mobles i altres objectes. Després de passar per diversos propietaris, l'any 1983 fou adquirit per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona. Fonts d'informació: Revista Muntanya número 898 del desembre de Web Institut Cartogràfic de Catalunya Editorial Piolet. Mapa «Serra de Llaberia» escala 1:20000 Més informació sobre el Castell d'escornalbou: Castell d'escornalbou a la Wikipedia Més informació sobre Eduard Toda: Jordina Gort: 'El 2016 serà un bon moment per difondre la figura d Eduard Toda' publicat a Reus Digital el 9/7/2015 Vols col laborar amb el GEPEC-EdC? Una manera ben fàcil es fer-te n soci o sòcia! Entra a On també trobaràs notícies, informació de les nostres activitats, xarxes socials i més coses O bé posa t en contacte amb la nostra secretaria: secretaria@gepec.cat (dimarts i dijous de 17 a 20.00, dimecres i divendres de 9.00 a 13.00)