CINGLES DE VALLCEBRE. Excursió núm.: 9. Fitxa tècnica: Dificultat: nivell 2

Transcripción

1 CINGLES DE VALLCEBRE Excursió núm.: 9 Fitxa tècnica: Dificultat: nivell 2 Itinerari: Vallcebre (plaça major) m. Santa Magdalena m. Grau dels Boigs m. Grau de les Granoteres m. Grau del Jou m. La Foradada 966 m. Vallcebre (plaça major) m. Distància: 12,5 km Durada de l excursió: 6 hores (sense comptar aturades) Altitud màxima: metres Altitud mínima: 966 metres Desnivell de pujada: 331 m Desnivell de baixada: 331 m Senyalització: PR C-128 Tipus de recorregut: circular, sortida i arribada de Vallcebre Hora de sortida: 8:15 del matí Mapa: Rasos de Peguera / Serra d Ensija i Moixeró-La Tosa. 1: Ed. Alpina

2 ICC 1:50.000

3 Descripció de l itinerari: La ruta comença a la plaça del poble. Prenem la carretera cap al sud, amunt, fins a trobar una pista a mà esquerra que va cap a l'ermita de Santa Magdalena (està indicat). Una vegada fora del nucli del poble, arribem, al cap d'uns minuts, a dues cases: cal Vila i cal Pons. Al peu del camí hi ha un safareig públic que s'abasta d'una cabalosa font: la font de Balaians, una mostra de la vida d'abans. Predominen els camps, avui convertits en zones de pastura. El camí es dirigeix cap al bosc i creua antigues feixes amb murs de pedra seca, actualment envaïdes pel bosc. Arribem a l'ermita de Santa Magdalena, que va ser construïda al segle XVII i cada any és el destí d'un romiatge. Al costat de l'església hi ha una font seca amb un dipòsit de roca natural. L'aigua va deixar de rajar quan la galeria d'una mina va perforar-ne el curs. Antigament, a aquesta font se li atribuïen poders curatius contra les berrugues. Des de l'església, els senyals ens porten pel bosc fins a entroncar amb el camí que va de Vallcebre al Grau de la Mola, que és el que ara anem a buscar. L'il lustre excursionista de finals del segle XIX, Cèsar August Torres, deia, en la seva guia del Berguedà, que només hi havia tres graus per pujar als cingles de Vallcebre: el Grau de la Mola, el grau de les Granotes i el grau de Sant Climents. Aquesta ruta passa pels tres. En realitat, hi ha més graus, però Torres, que era cavaller, només es referia als que es podien pujar a cavall. Hi ha altres graus, passos estrets i precaris que aprofiten petites falles i plecs de les roques, però només es podien pujar a peu. Aquest PR proposa fer-ne dos com a variants del recorregut: el grau dels Boigs i el grau del Jou. Des del grau de la Mola, el camí busca la línia d'alta tensió. A partir d'aquí i fins a arribar a la carretera que uneix Vallcebre amb Saldes, la ruta voreja els penyasegats ofereix una vista esplèndida que varia a cada tram de camí. Després del grau de les Granotes, la ruta arriba a cal Menut, una casa que encara està plena d'activitat ramadera. Abans d'arribar a la casa i també darrere dels estables, es veuen unes muntanyetes amb una petita entrada, com si fossin cases de hòbbits. Són trumferes: llocs on es guardava la collita de patates. Els extensos camps que envolten la casa, probablement en un determinat moment, can canviar el cultiu del blat pel de la patata, molt més adaptada a l'alçada. Després de la casa, la ruta passa prop d'un petit monument construït en memòria d'un pilot que va morir d'accident en caure la seva avioneta. També és una zona d'enfonsaments càrstics, fissures al terra causades pels corrents d'aigua subterrània. Passeu amb precaució. A sota, es veu l'hotel rural El Jou i darrere, una zona pelada que marca una antiga explotació de carbó a cel obert. La ruta torna a una pista i, quan aquesta s'acaba, busca un camí que voreja en tot moment el precipici, fins a arribar al grau de Sant Climents, on s'uneix amb un altre camí històric. A baix, es veu la Torre de Foix, una gran casa construïda entorn d'una torre medieval, i la petiita església romànica de Sant Climent. Continua per unes zones de cultiu fins a arribar a la Foradada, única sortida de les aigües de Vallcebre. Quan es creua el pont sobre el torrent, es veu una curiosa

4 construcció: es tracta d'un molí construït per aprofitar un petit forat de les roques. El canal que porta l'aigua a la bassa corre sobre el mur fins a la bassa que hi ha al darrere. Antigament l'aigua entrava a l'interior del molí i sortia per la gran obertura del mur. Passat el pont, baixa un camí que permet observar-ho de més a prop. Si voleu aigua, un sender local senyalitzat amb les marques verdes i blanques baixa per la dreta de la carretera, on hi ha una font. Finalment, es puja per tornar a la cresta. La ruta passa pel costat de les restes d'una torre del telefèric construït als anys 40 per baixar el carbó des de les mines de Vallcebre fins al Collet i al ferrocarril. Una vegada a la cresta, la ruta busca un camí que puja lleugerament pel mig de les roques fins a la carretera de Vallcebre. Creuem la carretera per entrar en el què probablement era, anys enrere, la millor zona de cultiu. Passem per les diverses masies que conformen el barri de la Barceloneta i ja arribem al nucli del poble. Fotos: ngarrista.com

5 elquerolvell.com