Aparell locomotor. Sistema ossi Sistema muscular

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Aparell locomotor. Sistema ossi Sistema muscular"

Transcripción

1 Aparell locomotor Sistema ossi Sistema muscular

2 SUPORT I LOCOMOCIÓ LA MUSCULATURA ESQUELÈTICA

3 LA MUSCULATURA ESQUELÈTICA MÚSCULS: responsables del moviment + de 600 músculs. La majoria Units als ossos amb tendons Formada per Músculs Bandes fibroses que serveixen per inserir-se als ossos i per inserir-se als tendons.

4 La musculatura. Formada per : - MÚSCULS ESQUELÈTICS O SOMÀTICS - MÚSCULS VISCERALS - MÚSCUL CARDÍAC El múscul es compon de : - Teixit conjuntiu - Teixit muscular (format per cèl lules especialitzades: FIBRES MUSCULARS FIBRA MUSCULAR: és una cèl lula allargada de longitud variable (mm a 30cm) i de gruix molt inferior (de 10µm a 100µm de diàmetre

5 El múscul. Quan s acaba de créixer al cos humà hi ha un nombre de fibres musculars. L exercici físic no augmenta el nombre, desenvolupa i fa més gran les que hi ha.

6 El múscul. Les FIBRES s uneixen paral lelament les unes amb les altres i formen FEIXOS o FASCICLES Els FASCICLES s uneixen i formen ELS MÚSCULS Cada fibra està envoltada per TEIXIT CONJUNTIU: ENDOMISI. Cada feix està per teixit conjuntiu: PERIMISI Cada òrgan està envoltat per una mena d estoig conjuntiu fibrós: EPIMISI

7

8 Classificació dels músculs (segons la forma)

9 La fibra muscular - Són CÈL LULES ALLARGADES I CILÍNDRIQUES - Embolcallades per una membrana SARCOLEMA - Un SARCOPLASMA (REP molt desenvolupat) - A l interior hi ha : - Elements semblants a la resta de cèl lules - Elements propis. - Les fibres presenten NOMBROSOS NUCLIS - Les fibres són solcades per un gran nombre de FILAMENTS LONGITUDINALS que van d un extrem a l altra de de la fibra: MIOFIBRIL LES. MIOFIBRIL LA: estructura especial, permet la capacitat contràctil del múscul. És compon de 2 tipus de filaments proteics: PROTEÏNA MIOSINA Filaments gruixuts PROTEÏNA ACTINA Filaments prims

10 La fibra muscular Cèl lula: fibra muscular estriada Membrana: sarcolema Unitat de contracció: sarcòmer Propietats de la fibra muscular: excitable, contràctil, extensible i elàstica

11 El sarcòmer Al m.e és possible apreciar que les miofibril les estan solcades per unes ESTRIES TRANSVERSALS: - BANDES FOSQUES: corresponents als FILAMENTS DE MIOSINA (GRUIXUTS) bandes A - BANDES CLARES: corresponents als FILAMENTS D ACTINA bandes I - Al mig de cada banda I s observa una línia transversal més fosca DISC Z La unitat funcional muscular o SARCÒMER és la porció de miofibril la delimitada per dos discs Z. Una miofibril la és una successió de sarcòmers.

12 La contracció muscular

13 La contracció muscular Placa Motora Acetilcolina colinestera sa

14 La contracció muscular Placa Motora Acetilcolina 1- La contracció muscular es produeix per l arribada d un corrent nerviós al múscul. 2- les fibres musculars reben fibres nervioses que es ramifiquen en zones de contacte específiques: UNIONS NEUROMUSCULARS (PLACA MOTORA) colinestera sa 3- L ACETILCOLINA (alliberada per la neurona a l arribar l impuls nerviós a les terminacions nervioses, incita i transmet impulsos a la fibra muscular Originant REACCIONS ELECTROQUÍMIQUES que fan la CONTRACCIÓ DEL MÚSCUL. 4- Per contrarestar la contracció i distendir el múscul, les FIBRES MUSCULARS produeixen COLINESTERASA (enzim) que neutralitza l acció de l acetilcolina En la contracció es consumeix ATP

15 La placa motora 1- arribada de l estímul nerviós 2- despolarització de la membrana de la neurona 3- permeabilització dels receptors de la membrana pels ions Ca alliberament a les vesícules sinàptiques de acetilcolina (neurotransmissor). 5- Unió de l acetilcolina als receptors de membrana del múscul i permeabilització de la membrana per l ió Na Entrada de Na + a la fibra muscular i viatge per el sarcoplasma per dipositar-se als túbuls T. 7- Nova despolarització (ara dels túbuls T).

16 La contracció muscular 7- l ió Na + genera un Potencial d acció de mebrana que viatjarà pels túbuls T que estan en relació directa amb el RSP 8- els ions Ca 2+ localitzats dins el RSP s estimulen i es dipositen en la miofibril la i estimula l actina i la miosina perquè faci la contracció

17 9- unió de l ió calci al complex Troponina 10- gir del filament tropomiosina que deixa al descobert els punts d unió d actina. 10- el cap de la miosina que té una molècula d ADP i una de Pi (hidrolitzat per l ATPasa de la miosina) s uneix al punt actiu de l actina que genera energia alliberant ADP i Pi, per després generar un lliscament anomenat COP ACTIU: la fibra D ACTINA llisca sobre la de MIOSINA. 11- es tornarà a requerir una molècula d ATP perquè de nou el cap de miosina torni al seu lloc. 12- un cop acabat l estímul les bombes de calci tornen l ió al RSP 13- al separar l ió calci, la tropomiosina torna al seu lloc, tapant els punt d unió de l actina : relaxació

18 En resposta a un estímul nerviós apropiat els filaments prims llisquen entre els gruixuts i per tant, els sarcòmers, esdevenen més curts. Els músculs són innervats per una xarxa de nervis formats per: 1. Fibres sensitives ( informen al SNC sobre l estat de la contracció del múscul i transmeten la sensibilitat dolorosa) 2. Fibres motores (s encarreguen de transmetre l estímul elèctric necessari per produir la contracció i mantenir el to muscular).

19

20

21 Conceptes importants

22 Els principals músculs del cos humà

23

24

25

26

27

28 Musculatura i moviment El teixit muscular representa més del 50% del pes corporal. El moviment del múscul es provocada per l estímul nerviós La contracció muscular produeix: FORÇA muscular Fixació del múscul: (més comú) per un extrem un tendó i per l altre una articulació mòbil

29 El miograma Per estudiar la contracció muscular s aplica una descarrega elèctrica a un nervi, controlat amb un interruptor. La contracció muscular produïda es pot enregistrar amb un miògraf. El gràfic obtingut es diu Miograma contracció relaxació latència

30 El múscul no respon a qualsevol estímul, aquest ha d arribar a un llindar, a partir del qual es produeix la contracció. Si el potencial es menor no hi ha contracció: llei del tot o res

31 Quan un múscul rep excitacions molt continuades (no te temps de relaxar-se), es produeix un efecte de sumació en la resposta. El múscul va activant més fibres musculars. Si no es dóna temps al múscul a relaxar-se, es pot arribar a produir una contracció perllongada i regular coneguda com a tetània La tetània pot acabar amb fatiga muscular amb espasmes musculars. Es genera per: - falta de Calci, - falta de magnesi -alcalosi (respiratòria) Una electrocució genera tetània

32 La fatiga muscular Múscul en fatiga La tetània pot acabar generant fatiga muscular, caracteritzada per una debilitat de la contracció muscular. Es poden produir espasmes musculars, el múscul resta contret encara que no rebi estimulació. Són les contractures muscular i les rampes La causa és la manca de subministrament d'oxigen i glucosa, i a la vegada, per acumulació de productes tòxics resultants de contraccions musculars persistents. Quan els músculs no tenen suficients nutrients comencen a tremolar involuntàriament (tics als ulls). Com a conseqüència es produeix àcid làctic i dolor muscular: cruiximent (agulletes)

33 Les rampes Contraccions doloroses i involuntàries dels músculs. Es produeix per manca d oxigenació, per pèrdua de líquids (deshidratació) o per la manca de metabòlits (Calci i magnesi), després d un esforç prolongat. També pot ser causat per moviments bruscos o per fred. Milloren o desapareixen fent exercicis d estirament a la zoafectada i descansant Es recomanable prendre begudes isotòniques per recupeabans de la fatiga muscular Els grups musculars que pateixen més rampes són Els de la part posterior de la cama, bessons. Els de la part posterior de la cuixa, tríceps crural La part frontal de la cuixa. El quàdriceps na rar-se També a les mans, als braços i abdomen són relativament comuns

34

35

36 Contracció isotònica El múscul s escurça: concèntrica o s allarga: excèntrica

37 Contracció isomètrica El múscul es manté estàtic

38 ISOTÒNICA

39 TEIXIT MUSCULAR Responsable del moviment. Format per cèl lules allargades o Fibres musculars especialitzades en la contracció. En el citoplasma d aquestes cèl lules hi ha miofibril les formades per les proteïnes actina i miosina que permeten la contracció. Hi ha tres tipus de teixit muscular Teixit muscular llis Teixit muscular estriat o esquelètic Teixit muscular cardíac

40 TIPUS DE TEIXIT MUSCULAR Segons les característiques de la contracció i la morfologia cel lular, és possible distingir tres tipus de teixit muscular: LLIS : cèl lules fusiformes amb un nucli central. Contracció lenta i involuntària. Paret interna d alguns òrgans i vísceres en els animals més evolucionats, en els menys evolucionats és la única musculatura. ESTRIAT: cèl lules molt llargues, cilíndriques, amb nombrosos nuclis i mitocondris. Contracció ràpida i voluntària. Forma els músculs que s'insereixen als ossos i que mouen l'esquelet. CARDÍAC: Cèl lules estriades mononuclars (nuclis en posició central), ramificades i unides entre elles formant una malla. Contracció ràpida i involuntària. Constitueix la massa muscular del cor.

41 TEIXIT MUSCULAR LLIS -Contracció involuntària i lenta. Controlada pel sistema nerviós autònom. -Cèl lules fusiformes amb un sol nucli. -No tenen estries transversals perquè les miofibril les no estan ordenades de forma regular. - En vertebrats formen les làmines que entapissen i permeten el moviment de la paret del tub digestiu, vasos sanguinis, l úter, la bufeta urinària, etcètera (vísceres). -Molt comunes en invertebrats

42

43 La unitat funcional d aquest múscul és el sarcòmer que és la menor unitat capaç de contreure s. TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT O ESQUELÈTIC Responsable del moviment de l esquelet. També dels ulls i la llengua. Contracció voluntària i ràpida. Controlat pel sistema nerviós central. Format per cèl lules grans, a vegades tan llargues com el múscul, amb diversos nuclis i molts mitocondris. Al microscopi s observen unes bandes fosques i clares (estries) a causa de la disposició ordenada de les miofibril les.

44 Muscular estriat

45 Muscular estriat

46

47

48 Muscular estriat. El sarcòmer (unitat de contracció)

49 Muscular estriat. El sarcòmer (unitat de contracció) La contracció de les FIBRES MUSCULARS té lloc per un canvi en la disposició de les seves molècules proteíniques

50 Muscular estriat. El sarcòmer

51 Actina-miosina

52 TEIXIT MUSCULAR CARDÍAC - Contracció involuntària i ràpida. Controlat pel sistema nerviós autònom -Aspecte estriat -Cèl lules curtes, estriades i amb un sol nucli. Ramificades i unides entre elles formant una xarxa

53 Múscul cardiac

54 Múscul esquelètic, estriat o voluntari Múscul llis, involuntari Múscul cardíac, estriat involuntari

Els teixits del cos humà

Els teixits del cos humà Els teixits del cos humà Els teixits són grups de cèl lules de característiques semblants que treballen conjuntament per complir amb una determinada funció. Existeixen quatre tipus bàsics de teixits: Teixit

Más detalles

BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans

BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa Aparells, sistemes i òrgans funcions vitals dels éssers vius Tots els aparells i sistemes que formen un organisme fan una determinada funció. Aquestes funcions poden

Más detalles

LA FORÇA. Beneficis de l entrenament de. Això és el bàsic. La Força i l aparell locomotor. Com millorar la Força. Força. Mètodes d entrenament

LA FORÇA. Beneficis de l entrenament de. Això és el bàsic. La Força i l aparell locomotor. Com millorar la Força. Força. Mètodes d entrenament La Força LA FORÇA Això és el bàsic La Força i l aparell locomotor Beneficis de l entrenament de Força Com millorar la Força Definició Tipus Criteris per al treball de Força Mètodes d entrenament Força

Más detalles

EL COS HUMÀ i L ACTIVITAT FÍSICA Revisió 1 / Febrer El cos humà i l activitat física

EL COS HUMÀ i L ACTIVITAT FÍSICA Revisió 1 / Febrer El cos humà i l activitat física EL COS HUMÀ i L ACTIVITAT FÍSICA Revisió 1 / Febrer 2011 Apunts per alumnes de 2n d ESO El cos humà i l activitat física El cos humà és el nostre mitjà de relació amb el món exterior. Ens permet viure

Más detalles

CLASIFICACIÓN GENERAL DE LOS MÚSCULOS ESTRUCTURA DEL MÚSCULO ESQUELÉTICO

CLASIFICACIÓN GENERAL DE LOS MÚSCULOS ESTRUCTURA DEL MÚSCULO ESQUELÉTICO CLASIFICACIÓN GENERAL DE LOS MÚSCULOS ESTRUCTURA DEL MÚSCULO ESQUELÉTICO Puede describirse como musculo voluntario o estriado, debido a que se contrae de forma voluntaria. Consta de un gran número de fibras

Más detalles

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?...

Respon: - Quants anys fa que es va inventar el microscopi? Escriu el número en lletres... - Per a què serveix el microscopi?... NOM: DATA D INICI: DATA FINAL: LA CÈL LULA (pàgina 40 del llibre) Microscopi 1 1. El descobriment de la cèl lula Fa 300 anys es va inventar el microscopi que pot ampliar moltes vegades el que s està observant.

Más detalles

Dossier de recuperació del 2n trimestre. Biologia i Geologia 3r ESO B

Dossier de recuperació del 2n trimestre. Biologia i Geologia 3r ESO B Dossier de recuperació del 2n trimestre Biologia i Geologia 3r ESO B Professora: Ana Durbán Nom i cognoms: Grup: Data: 1.- Completa el text amb aquestes paraules: moltes / pluricel lular / eucariotes /

Más detalles

Tipus de músculs. Estriats (cèl lules o fibres estriades): Esquelètics: voluntaris. Esquelètics Cardíac: involuntari

Tipus de músculs. Estriats (cèl lules o fibres estriades): Esquelètics: voluntaris. Esquelètics Cardíac: involuntari Tipus de músculs Estriats (cèl lules o fibres estriades): Esquelètics: voluntaris Esquelètics Cardíac: involuntari Cardíac Llisos (fibres llises): involuntaris, són els de les vísceres Múscul esquelètic

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 110 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Indica les funcions de la membrana cel lular. Té diferents funcions: dóna forma i mobilitat a la cèl lula, rep els estímuls externs i també l

Más detalles

LA FLEXIBILITAT. Beneficis de l entrenament de. Com millorar la. Això és el bàsic. La Flexibiloitat i l aparell locomotor. Flexibilitat.

LA FLEXIBILITAT. Beneficis de l entrenament de. Com millorar la. Això és el bàsic. La Flexibiloitat i l aparell locomotor. Flexibilitat. LA FLEXIBILITAT LA FLEXIBILITAT Això és el bàsic La Flexibiloitat i l aparell locomotor Beneficis de l entrenament de Flexibilitat Com millorar la Flexibilitat Definició Factors dels que depèn la Flexibilitat

Más detalles

UNITAT - 1. El cos humà i l activitat física

UNITAT - 1. El cos humà i l activitat física UNITAT - 1 El cos humà i l activitat física L EDUCACIÓ FÍSICA... Et dóna eines per educar el... Estudia com moure el... COS És el nostre mitjà de relació amb el món exterior ExF S ha de educar, perfeccionar

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria.

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria. LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1: La vida. Els nivells d'organització de la matèria. LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 1 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició

Más detalles

UNITAT - 1. El cos humà i l activitat física

UNITAT - 1. El cos humà i l activitat física UNITAT - 1 El cos humà i l activitat física L EDUCACIÓ FÍSICA... Et dóna eines per educar el... Estudia com moure el... COS És el nostre mitjà de relació amb el món exterior ExF S ha de educar, perfeccionar

Más detalles

CITOESQUELET CEL LULAR

CITOESQUELET CEL LULAR El Citoesquelet CITOESQUELET CEL LULAR - Està format per una xarxa complexa de filaments de proteïnes. - Proporciona estructura a la cèl lula, mida i forma de la cèl lula, així com l organització general

Más detalles

Fisiología y Envejecimiento Sistema muscular

Fisiología y Envejecimiento Sistema muscular Tema 7 * Clasificación. * Funciones. * Anatomofisiología del músculo esquelético. * Mecanismo general de la contracción muscular. 1 Clasificación Los músculos se pueden clasificar según 3 criterios: 1.

Más detalles

L APARELL CIRCULATORI

L APARELL CIRCULATORI L APARELL CIRCULATORI L APARELL CIRCULATORI L'aparell circulatori és el mecanisme de transport, és a dir, l'encarregat de dur tant els materials nutritius des de l'aparell digestiu fins a les cèl lules

Más detalles

E. QUÍMICA > E. MECÀNICA ATP ADP. * Base estructural: miosina i actina

E. QUÍMICA > E. MECÀNICA ATP ADP. * Base estructural: miosina i actina . Histogènesi. Fibres musculars plurinucleades esquelètiques. Estructura del sarcòmer. Unitat motora: unió neuromuscular. Múscul cardíac. Fibres de múscul llis Introducció, tipus de teixit muscular * Contractilitat

Más detalles

Què són les cèl lules?

Què són les cèl lules? Què són les cèl lules? Per començar, cal que recordis: 1. Omple els buits amb la paraula que correspongui: hidrogen, carboni, inorgànica, orgànica, proteïnes i aigua. La matèria és la constituïda bàsicament

Más detalles

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- LA RELACIÓ EN LES PLANTES 2.- LA RELACIÓ EN ELS ANIMALS (I). ELS RECPTORS 3.- LA RELACIÓ EN ELS

Más detalles

Fisiología y Envejecimiento Sistema muscular. Tema 7

Fisiología y Envejecimiento Sistema muscular. Tema 7 Tema 7 * Clasificación. * Funciones. * Anatomofisiología del músculo esquelético. * Mecanismo general de la contracción muscular. Clasificación Los músculos se pueden clasificar según 3 criterios: 1. Anatómicamente:

Más detalles

FISIOLOGÍA MUSCULAR. Profesor Cristian

FISIOLOGÍA MUSCULAR. Profesor Cristian FISIOLOGÍA MUSCULAR Profesor Cristian Resumen de la clase anterior Potencial generador Receptores Específicos Estructuras OJO Adaptación Córnea Vías visuales Esclerótica Coroides Nervio óptico Cintilla

Más detalles

Membranes cel lulars i orgànuls no delimitats per membranes (3)

Membranes cel lulars i orgànuls no delimitats per membranes (3) Membranes cel lulars i orgànuls no delimitats per membranes (3) Membranes cel lulars i orgànuls no delimitats per membranes La membrana plasmàtica. El transport a través de la membrana. Membranes de secreció:

Más detalles

Tipus de teixit muscular

Tipus de teixit muscular SISTEMA MUSCULAR i FUNCIÓ Revisió 1 / Febrer 2011 Tipus de teixit muscular Existeixen dos tipus de teixit muscular: 1. Teixit muscular estriat. S anomena així perquè mostra bandes transverses espaiades

Más detalles

CURSO DE ENTRENADOR NACIONAL DE CLUB

CURSO DE ENTRENADOR NACIONAL DE CLUB CURSO DE ENTRENADOR NACIONAL DE CLUB Área de ciencias biológicas: Fisiología Tema 3: Fisiología Muscular Profesora Lic. CCAFyD Prudencia Guerrero Cruz Máster en Educación Física y salud Máster en Alto

Más detalles

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals

LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4: Les dissolucions i les dispersions col loïdals LA COMPOSICIÓ DELS ÉSSERS VIUS 4 La vida. Característiques dels éssers vius. Nivells d'organització de la matèria. Composició

Más detalles

La relació de la cèl lula eucariota

La relació de la cèl lula eucariota La relació de la cèl lula eucariota La funció de relació cel lular Els estímuls Estímuls: variacions de les condicions ambientals que afecten la cèl lula ü QUÍMIC ü TÈRMIC ü LLUMINÓS, etc.. QUÍMICS - Substàncies

Más detalles

Orgànuls cel lulars delimitats per membranes (1)

Orgànuls cel lulars delimitats per membranes (1) Orgànuls cel lulars delimitats per membranes (1) Orgànuls cel lulars delimitats per membranes El reticle endoplasmàtic. L'aparell de Golgi. Lisosomes. Vacúols. Lisosomes. Peroxisomes i glioxisomes. Orgànuls

Más detalles

Tema 2: Els éssers vius

Tema 2: Els éssers vius En aquest tema aprendràs que els éssers vius són molt diversos: animals, plantes i alguns que són tan petits que no els podem veure a ull nu, per això també aprendràs a: Identificar les funcions vitals

Más detalles

Manuel López Naval Pàgina 1

Manuel López Naval Pàgina 1 Manuel López Naval Cicle cel lular Consta de dos períodes de duració desigual Interfase: o període llarg : o període curt Interfase Ocupa la major part de la vida de la cèl lula Augmenta de mida Fa les

Más detalles

CURSO MONITOR DE ATLETISMO

CURSO MONITOR DE ATLETISMO CURSO MONITOR DE ATLETISMO Área de ciencias biológicas: Fisiología Tema 3: Fisiología Muscular Profesora Lic. CCAFyD Prudencia Guerrero Cruz Máster en Educación Física y salud Máster en Alto Rendimiento

Más detalles

5.1. Què és el so? 5.2. La propagació del so Les qualitats del so Propietats ondulatòries del so

5.1. Què és el so? 5.2. La propagació del so Les qualitats del so Propietats ondulatòries del so Tema 5. El so ÍNDEX 5.1. Què és el so? 5.2. La propagació del so 5.3. Les qualitats del so 5.4. Propietats ondulatòries del so http://www.explorelearning.com/index.cfm?method=cresource.dspview&resourceid=610

Más detalles

JUNTA UNIVERSAL O CARDAN

JUNTA UNIVERSAL O CARDAN ELEMENTS DELS DIRECTA Eix: Suport fix de forma cilíndrica que serveix perquè un altre element (roda o politja) giri al seu voltant. Arbre: barra, normalment cilíndrica, que gira i transmet un moviment

Más detalles

Mecánica de la Contracción Muscular

Mecánica de la Contracción Muscular Mecánica de la Contracción Muscular Dpto. Biofísica Facultad de Enfermería UTI: Locomotor ESFUNO Objetivos de la Clase Analizar algunos aspectos de la biofísica del músculo esquelético que permitan entender

Más detalles

Unitat 4: LA RESISTÈNCIA

Unitat 4: LA RESISTÈNCIA Unitat 4: LA RESISTÈNCIA CONCEPTE La resistència és la capacitat que ens permet mantenir un esforç físic durant un temps prolongat i recuperar-nos més ràpidament després d efectuar una activitat física.

Más detalles

MOVIMIENTO MUSCULAR. Dra. Carmen Aída Martínez

MOVIMIENTO MUSCULAR. Dra. Carmen Aída Martínez MOVIMIENTO MUSCULAR Dra. Carmen Aída Martínez Células musculares Existen tres tipos de músculo: Estriado o esquelético unido a los huesos mediante tendones, responsable del movimiento de los miembros (voluntario)

Más detalles

Mecánica de la contracción muscular. Depto. Biofísica Facultad de Medicina

Mecánica de la contracción muscular. Depto. Biofísica Facultad de Medicina Mecánica de la contracción muscular Depto. Biofísica Facultad de Medicina Objetivo Estudiar los mecanismos involucrados en la contracción muscular esquelética. Para ello trataremos sobre: - Aspectos de

Más detalles

SNC: Encèfali Medul laespinal

SNC: Encèfali Medul laespinal 1. ENCÉFAL SNC: Encèfali Medul laespinal Telencèfal: Percep i fa conscients les sensacions i elabora les respostes voluntàries. A l escorça cerebral hi resideixen els processos relacionats amb la intel

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

L APARELL CIRCULATORI

L APARELL CIRCULATORI L APARELL CIRCULATORI L aparell circulatori està format per 1. Cor 2. Vasos sanguinis 2.1 artèries que es ramifiquen en arterioles i aquestes en capil lars arterials 2.2 venes que es ramifiquen en vènules

Más detalles

Característiques. Els enzims. Classificació

Característiques. Els enzims. Classificació Característiques Tema 1. Enzims 2. Es defineixen com a biocatalitzadors i són els responsables de les reaccions metabòliques. Els enzims 2. Fan que les reaccions químiques es realitzin a grans velocitats

Más detalles

CITOSOL I CITOESQUELET

CITOSOL I CITOESQUELET CITOSOL I CITOESQUELET Citosol La memb delimita un espai intern anomenat citoplasma que està ple d un medi aquós anomenat citosol Consistència de gel formada per 80-90% d aigua i dissolts en ella: Ions

Más detalles

Created by Simpo PDF Creator Pro (unregistered version) http://www.simpopdf.com MUSCULO ESQUELÉTICO

Created by Simpo PDF Creator Pro (unregistered version) http://www.simpopdf.com MUSCULO ESQUELÉTICO MUSCULO ESQUELÉTICO INTRODUCCIÓN Clasificación funcional del musculo: 40% Musculo cardiaco Musculo liso MUSCULO ESQUELÉTICO MUSCULO ESQUELÉTICO Forman la mayor parte del musculo. Constituyen hasta el 40%

Más detalles

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL UNITAT 1. LES FUNCIONS DELS ÉSSERS VIUS. Tots els éssers vius realitzen 3 funcions vitals: NUTRICIÓ: Obtenció de l energia i la matèria necessària per viure. RELACIÓ:

Más detalles

Els àcids nucleics 1

Els àcids nucleics 1 Els àcids nucleics 1 Àcids nucleics 2 Composició química L'àcid desoxiribonucleic (DNA) L'àcid ribonucleic (RNA) 2 3 L àcid desoxiribonucleic (DNA) Polímer de nucleòtids amb desoxiribosa i bases d A,T,G,C.

Más detalles

1.4. Els àcids nucleics

1.4. Els àcids nucleics 1.4. Els àcids nucleics Són polímers de nucleòtids Se sintetitzen des de l extrem 5 (carboni 5 del primer nucleòtid) cap a l extrem 3 (carboni 3 de l últim nucleòtid) No hi ha enzims que permetin afegir

Más detalles

Tot el que ens envolta és matèria, però...

Tot el que ens envolta és matèria, però... Tot el que ens envolta és matèria, però... De què està feta la matèria? Amb les explicacions i les imatges d aquesta presentació aniràs trobant de mica en mica la resposta a la pregunta que es formula

Más detalles

Tema 8: Les forces i les màquines

Tema 8: Les forces i les màquines En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina

Más detalles

Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina

Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina Enzims al lostèrics Els enzims al lostèrics són els que poden

Más detalles

Tejido Muscular. La célula o fibra muscular es la unidad estructural y funcional del tejido muscular

Tejido Muscular. La célula o fibra muscular es la unidad estructural y funcional del tejido muscular Tejido Muscular La célula o fibra muscular es la unidad estructural y funcional del tejido muscular Cuando decimos fibra muscular no nos estamos refiriendo a un tipo de fibra extracelular, como es el caso

Más detalles

Parts i funcions del sistema nerviós

Parts i funcions del sistema nerviós Parts i funcions del sistema nerviós El sistema nerviós està format per dues grans parts: El sistema nerviós central: es compon de l'encèfal i la medul.la espinal i es troba protegit dins dels ossos del

Más detalles

LA CÈL LULA EUCARIOTA ORGÀNULS CARACTERÍSTIQUES FUNCIONS IMATGE

LA CÈL LULA EUCARIOTA ORGÀNULS CARACTERÍSTIQUES FUNCIONS IMATGE LA CÈL LULA EUCARIOTA ORGÀNULS CARACTERÍSTIQUES FUNCIONS IMATGE Membrana cel lular Estructura externa que envolta la Formada per una doble capa de lípids on s hi insereixen molècules de proteïnes i lípids.

Más detalles

Introducción Las células que forman el tejido muscular son alargadas y están muy diferenciadas (fibra muscular).

Introducción Las células que forman el tejido muscular son alargadas y están muy diferenciadas (fibra muscular). Introducción Las células que forman el tejido muscular son alargadas y están muy diferenciadas (fibra muscular). Lo que vulgarmente se denomina músculo, se corresponderealmente con un grupo de fibras musculares,

Más detalles

LA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA

LA FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA 1. CONCEPTE I TIPUS DE FORÇA DEFINICIÓ: La capacitat física que coneixem com a força permet a la persona crear una tensió muscular a fi de vèncer una oposició o una sobrecàrrega (aixecar objectes, empènyer,

Más detalles

Existen mas de 600 músculos en el cuerpo Musculo cardiaco, musculo Liso y Musculo Esqueletal El 40 al 50% del peso corporal corresponde al músculo

Existen mas de 600 músculos en el cuerpo Musculo cardiaco, musculo Liso y Musculo Esqueletal El 40 al 50% del peso corporal corresponde al músculo Existen mas de 600 músculos en el cuerpo Musculo cardiaco, musculo Liso y Musculo Esqueletal El 40 al 50% del peso corporal corresponde al músculo esquelético Junto con el esqueleto, los músculos determinan

Más detalles

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,

Más detalles

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup: ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT Nom i cognoms: Curs i grup: 1. SÓN PLANES LES CÈL LULES? Segurament has pogut veure en algun moment una imatge d una cèl lula al microscopi, o bé una fotografia,

Más detalles

Què és la CONDICIÓ FÍSICA? És la suma de capacitats que té l organisme per a realitzar tasques físiques amb la màxima eficàcia i rendiment

Què és la CONDICIÓ FÍSICA? És la suma de capacitats que té l organisme per a realitzar tasques físiques amb la màxima eficàcia i rendiment Què és la CONDICIÓ FÍSICA? És la suma de capacitats que té l organisme per a realitzar tasques físiques amb la màxima eficàcia i rendiment Condició Física La condició física està íntimament relacionada

Más detalles

T.P. N 7: Tejido Muscular

T.P. N 7: Tejido Muscular T.P. N 7: Tejido Muscular Objetivos: 1. Caracterización de los diferentes tipos de tejidos musculares según su morfología y función en vertebrados. 2. Relacionar con la microscopía electrónica de transmisión.

Más detalles

Orgànuls cel lulars delimitats per membranes (2)

Orgànuls cel lulars delimitats per membranes (2) Orgànuls cel lulars delimitats per membranes (2) Orgànuls cel lulars delimitats per membranes El reticle endoplasmàtic. L'aparell de Golgi. Lisosomes. Vacúols. Lisosomes. Peroxisomes i glioxisomes. Orgànuls

Más detalles

MIOLOGÍA DR. L.U. ELISEO OROPEZA MORALES CAROLINA DOYEL GÓMEZ ARELLANO

MIOLOGÍA DR. L.U. ELISEO OROPEZA MORALES CAROLINA DOYEL GÓMEZ ARELLANO MIOLOGÍA DR. L.U. ELISEO OROPEZA MORALES CAROLINA DOYEL GÓMEZ ARELLANO CUESTIONARIO 1. Qué es la miología? 2. Cuál es la clasificación de los músculos según su forma? 3. Menciona dónde se ubican los músculos

Más detalles

- ESTRUCTURES - Les estructures es dividixen en dos grans grups: Les estructures naturals. Les estructures artificials.

- ESTRUCTURES - Les estructures es dividixen en dos grans grups: Les estructures naturals. Les estructures artificials. PRIMER D E.S.O. ESFORÇOS I ESTRUCTURES TECNOLOGIA IES SOLLANA - ESTRUCTURES - Què és un estructura? Definició És un conjunt d elements que: És estable. Suporta el seu propi pes. És resistent als esforços

Más detalles

Ritmes Circadians. Dra. Maria Mercè Tor i Palau

Ritmes Circadians. Dra. Maria Mercè Tor i Palau Ritmes Circadians Dra. Maria Mercè Tor i Palau Aula d extensió Universitària-UdL, Curs 2017-2018 Què son els ritmes Circadians? Són canvis físics, mentals i conductuals que segueixen un cicle diari. Responen

Más detalles

Reaccions redox i metabolisme cel lular

Reaccions redox i metabolisme cel lular Reaccions redox i metabolisme cel lular Què és una reacció redox? En moltes reaccions químiques hi ha una transferència d'un o més electrons (e-) d'un reactiu a un altre. Aquestes transferències d'electrons

Más detalles

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària. 1.- Quines són les 3 activitats que realitzen tots els éssers vius? 2.- Els éssers vius estan adaptats al lloc on viuen. Descriu quines adaptacions fan aquests animals o plantes: Insecte pal: Castanyer:

Más detalles

ELS ENZIMS. TEMA 1 - part 2

ELS ENZIMS. TEMA 1 - part 2 ELS ENZIMS TEMA 1 - part 2 2. El control del metabolisme Control bioquímic del metabolisme quines reaccions s han de donar i quines no BIOCATALITZADORS o ENZIMS Un catalitzador és una substància, generalment

Más detalles

La cèl lula: Unitat d estructura i funció

La cèl lula: Unitat d estructura i funció La cèl lula: Unitat d estructura i funció La cèl lula: unitat d'estructura i funció (1) El descobriment de la cèl lula. La teoria cel lular. Concepte de cèl lula. Formes acel lulars. Forma i mida de les

Más detalles

Del gra de cafè a l àtom de carboni: Les dimensions de la vida Full de treball

Del gra de cafè a l àtom de carboni: Les dimensions de la vida Full de treball Del gra de cafè a l àtom de carboni: Les dimensions de la vida Full de treball Activitat 1 Obriu l animació següent: No toqueu el cursor! Descriviu què es veu a la pantalla: A l extrem superior esquerra

Más detalles

Sistema muscular. Pags Miller&Levine

Sistema muscular. Pags Miller&Levine Sistema muscular Pags. 928-933 Miller&Levine Funciones músculos Efectúan todos los movimientos del cuerpo tanto externos, como internos. Se dividen en tres tipos de músculos según su función y composición

Más detalles

L ENTRENAMENT ESPORTIU

L ENTRENAMENT ESPORTIU L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Electrotècnia Sèrie 4 La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A i B), de les quals

Más detalles

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1,

FÍSICA NUCLEAR. En tots els àtoms trobem: Càrrega. Massa. Protons +1, C 1,0071 1, Nucli. Neutrons - 1,0085 1, Física n Batxillerat Tota forma de matèria que existeix a l'univers prové de la combinació de 0 àtoms diferents. El 99% de la matèria de tot l'univers està formada per àtoms d'hidrogen. L'% restant el

Más detalles

EL COS HUMÀ. Ensenyaments d'esports nivell 1 Anatomia Curs 2010/11

EL COS HUMÀ. Ensenyaments d'esports nivell 1 Anatomia Curs 2010/11 EL COS HUMÀ Ensenyaments d'esports nivell 1 Anatomia Curs 2010/11 És una estructura jeràrquica El cos humà, com els cossos de tots els animals, es compon de sistemes, que es componen de òrgans, que es

Más detalles

LA CONDICIÓ FÍSICA. Es basa en l estat d aquest quatre aparells o sistemes RECORDEM:

LA CONDICIÓ FÍSICA. Es basa en l estat d aquest quatre aparells o sistemes RECORDEM: RECORDEM: Quins són els aparells i sistemes del nostre cos que tenen relació amb l activitat física i que vam estudiar a la primera avaluació? L aparell locomotor. L aparell respiratori. L aparell circulatori.

Más detalles

La Contracción Muscular

La Contracción Muscular La Contracción Muscular El 40 % del cuerpo está formado por músculo esquelético y el 10 % por músculo liso y cardiaco. El músculo esquelético está formado por fibras musculares, cada una contiene cientos

Más detalles

2- Com s anomenen els elements químics que formen part dels éssers vius.

2- Com s anomenen els elements químics que formen part dels éssers vius. L ORGANITZACIÓ DEL COS HUMÀ 1- Quina diferència hi ha entre teixit, òrgan i sistema. 2- Com s anomenen els elements químics que formen part dels éssers vius. 3- Indica el nivell d organització al que pertanyen:

Más detalles

Universidad Centroccidental Lisandro Alvarado Decanato de Ciencias Veterinarias Área de Anatomía Microscópica y Embriología Veterinarias

Universidad Centroccidental Lisandro Alvarado Decanato de Ciencias Veterinarias Área de Anatomía Microscópica y Embriología Veterinarias Universidad Centroccidental Lisandro Alvarado Decanato de Ciencias Veterinarias Área de Anatomía Microscópica y Embriología Veterinarias TEJIDO MUSCULAR M.V María Teresa Colmenárez Pérez DCV - UCLA- 2016

Más detalles

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6

ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...

Más detalles

La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat

La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat La cèl lula: Unitat d estructura i funció 1er de batxillerat La cèl lula: unitat d'estructura i funció (1) El descobriment de la cèl lula. La teoria cel lular. Concepte de cèl lula. Formes acel lulars.

Más detalles

1-Tipos de Músculos Esquelético Liso Cardíaco

1-Tipos de Músculos Esquelético Liso Cardíaco FISIOLOGÍA MUSCULAR 1-Tipos de Músculos Esquelético Liso Cardíaco ultiunitario: cada fibra se comporta Como una unidad funcional Unitario: sincicio funcional Control voluntario por SNMS. Sin actividad

Más detalles

ESFORÇOS I ESTRUCTURES

ESFORÇOS I ESTRUCTURES ESORÇOS I ESTRUCTURES Observa el teu voltant...alguna vegada t has fixat en que tot allò que t envolta posseeix una estructura? Pensa en el teu cos...si no tinguessis l esquelet, què passaria? Podries

Más detalles

CaF 2 H 2 O. NaCl N 2. SiO 2. Substàncies iòniques. Substàncies covalents moleculars. Substàncies covalents atòmiques. substàncies metàl liques

CaF 2 H 2 O. NaCl N 2. SiO 2. Substàncies iòniques. Substàncies covalents moleculars. Substàncies covalents atòmiques. substàncies metàl liques L enllaç químic CaF 2 NaCl Substàncies iòniques 2 O Substàncies covalents moleculars N 2 SiO 2 Cu C Substàncies covalents atòmiques Ir substàncies metàl liques La matèria per dins (o a nivell microscòpic)

Más detalles

Definició (en sentit biològic): és la capacitat de superar o contrarestar una resistència mitjançant l activitat muscular.

Definició (en sentit biològic): és la capacitat de superar o contrarestar una resistència mitjançant l activitat muscular. Bloc de continguts 2.- Condició física i salut. Unitat Didàctica 2.5.1: LA FORÇA ( I ) Entrenament Força Màxima La força posseeix una important funció en l aspecte motriu de la vida humana; no obstant,

Más detalles

Subatòmic Atòmic Molecular Cel lular Pluricel lular Població Ecosistema

Subatòmic Atòmic Molecular Cel lular Pluricel lular Població Ecosistema El cos humà 1. Classifica les estructures segons el nivell d organització: protons, mitocondri, fetge, nitrogen, greixos, ramat d ovelles, electrons, aparell de Golgi, formiguer, fageda, pulmons, oxigen,

Más detalles

ULTRAESTRUCTURA Y ORGANIZACIÓN DE LOS SARCÓMEROS

ULTRAESTRUCTURA Y ORGANIZACIÓN DE LOS SARCÓMEROS Clasificación del músculo MODO DE CONTROL ANATÓMICA HISTOLÓGICA Voluntario Esquelético Estriado Involuntario Cardíaco Visceral Liso Propiedades básicas del músculo Transforma la energía a química en energía

Más detalles

PASO 2. Capítulo 3: Tejido Muscular

PASO 2. Capítulo 3: Tejido Muscular PASO 2. Capítulo 3: Tejido Muscular Objetivos 1. Definir el tejido muscular. 2. Nombrar los elementos estructurales y su organización en este tejido. 3. Identificar los criterios utilizados para clasificar

Más detalles

PASO 2. Capítulo 3: Tejido Muscular

PASO 2. Capítulo 3: Tejido Muscular PASO 2. Capítulo 3: Tejido Muscular Objetivos 1. Definir el tejido muscular. 2. Nombrar los elementos estructurales y su organización en este tejido. 3. Identificar los criterios utilizados para clasificar

Más detalles

Lesió Cos Callòs Separació Hemisferis Descontrol de la voluntat

Lesió Cos Callòs Separació Hemisferis Descontrol de la voluntat CASOS CLÍNICS Cas de Phineas Gage Lesió Escorça prefrontal Abans lesió seriós equilibrat Despres lesió capritxós desinhibit indiferent a les reaccions dels altres i a les conseqüències de la seva conducta

Más detalles

RECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible.

RECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible. RECURSOS ENERGÈTICS Energia: unitats i tipus. Formes de producció dels diferents tipus d energies. Avantatges i desavantatges de cada forma de producció segons el cost, l impacte ambiental i la sostenibilitat.

Más detalles

LA NEURONA. Cos cel lular Dendrites

LA NEURONA. Cos cel lular Dendrites LA NEURONA Cos cel lular Àxon Dendrites L àxon de les neurones està recobert d una beina d una substància aïllant anomenada mielina que facilita la transmissió dels impulsos nerviosos. Botó sinàptic NEURONES

Más detalles

TEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS )

TEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS ) TEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS ) ÍNDEX: 8.1.- Generalitats 8.2.- La Força 8.3.- La Resistència 8.4.- La Velocitat 8.5.- La Flexibilitat 8.1.- GENERALITATS El moviment corporal té

Más detalles

IES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC

IES SIVERA FONT. Departament de Física i Química ELEMENTS I COMPOSTOS METALLS I NO METALLS EL SISTEMA PERIÒDIC ELEMENTS I COMPOSTOS ESQUEMES - Tema 5 [1] ELEMENTS Substància pura formada per àtoms iguals. No es poden separar en altres més senzilles per mètodes químics ordinaris. COMPOSTOS Substància pura formada

Más detalles

INTRODUCCIÓN 1. CONCEPTO DE MÚSCULO

INTRODUCCIÓN 1. CONCEPTO DE MÚSCULO INTRODUCCIÓN Los músculos tienen la propiedad de contraerse y relajarse, es decir, pueden modificar su longitud y dar lugar a diversos efectos mecánicos. Como hemos visto, clasificamos diversos tipos de

Más detalles

Dossier de recuperació

Dossier de recuperació Dossier de recuperació Tecnologia 3r ESO A 2n trimestre Departament de Tecnologia Curs 2013-2014 Tema 3: Màquines simples 1. Què és una màquina? 2. Què és una màquina eina? 3. Quines parts es distingeixen

Más detalles

És d orígen desconegut i encara no té cura.

És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA, l Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia degenerativa que afecta selectivament les neurones motores del cervell i de la medul la espinal. És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA

Más detalles

Escuela Universitaria de Tecnología Médica - Escuela de Parteras Facultad de Medicina Universidad de la República. UTI Biología Celular y Tisular

Escuela Universitaria de Tecnología Médica - Escuela de Parteras Facultad de Medicina Universidad de la República. UTI Biología Celular y Tisular Escuela Universitaria de Tecnología Médica - Escuela de Parteras Facultad de Medicina Universidad de la República UTI Biología Celular y Tisular Tejido Muscular Lic. Valentina Lagos Departamento de Histología

Más detalles

1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible

1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible LA TERRA Tema 2 1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible la vida 1.El planeta Terra -El planeta

Más detalles

No t hi resignis, la incontinència té solució. El primer pas: parlar-ne. Dexeus GINECOLOGIA TEST D INCONTINÈNCIA URINÀRIA

No t hi resignis, la incontinència té solució. El primer pas: parlar-ne. Dexeus GINECOLOGIA TEST D INCONTINÈNCIA URINÀRIA GINECOLOGIA TEST D INCONTINÈNCIA URINÀRIA No t hi resignis, la incontinència té solució. El primer pas: parlar-ne. Salut de la dona Dexeus ATENCIÓ INTEGRAL EN OBSTETRÍCIA, GINECOLOGIA I MEDICINA DE LA

Más detalles

REGULACIÓ DE L EXPRESSIÓ DEL GEN DE LA GALACTOSIDASA.

REGULACIÓ DE L EXPRESSIÓ DEL GEN DE LA GALACTOSIDASA. REGULACIÓ DE L EXPRESSIÓ DEL GEN DE LA GALACTOSIDASA. Guía didàctica. A partir del tutorial a http://www.biocourse.com/ui/swf/ilabs/lac_operon.swf, l alumnat podrà treballar el model de l operó, analitzant

Más detalles

Enllaços intermoleculars

Enllaços intermoleculars D17 8.3.2. Enllaços intermoleculars FORCES INTERMOLECULARS O H Dins de la molècula trobem Enllaç Covalent O H H Molècula Però entre molècules i molècules quina interacció o enllaç es produeix? Forces de

Más detalles