Aparell locomotor. Sistema ossi Sistema muscular

Transcripción

1 Aparell locomotor Sistema ossi Sistema muscular

2 SUPORT I LOCOMOCIÓ LA MUSCULATURA ESQUELÈTICA

3 LA MUSCULATURA ESQUELÈTICA MÚSCULS: responsables del moviment + de 600 músculs. La majoria Units als ossos amb tendons Formada per Músculs Bandes fibroses que serveixen per inserir-se als ossos i per inserir-se als tendons.

4 La musculatura. Formada per : - MÚSCULS ESQUELÈTICS O SOMÀTICS - MÚSCULS VISCERALS - MÚSCUL CARDÍAC El múscul es compon de : - Teixit conjuntiu - Teixit muscular (format per cèl lules especialitzades: FIBRES MUSCULARS FIBRA MUSCULAR: és una cèl lula allargada de longitud variable (mm a 30cm) i de gruix molt inferior (de 10µm a 100µm de diàmetre

5 El múscul. Quan s acaba de créixer al cos humà hi ha un nombre de fibres musculars. L exercici físic no augmenta el nombre, desenvolupa i fa més gran les que hi ha.

6 El múscul. Les FIBRES s uneixen paral lelament les unes amb les altres i formen FEIXOS o FASCICLES Els FASCICLES s uneixen i formen ELS MÚSCULS Cada fibra està envoltada per TEIXIT CONJUNTIU: ENDOMISI. Cada feix està per teixit conjuntiu: PERIMISI Cada òrgan està envoltat per una mena d estoig conjuntiu fibrós: EPIMISI

7

8 Classificació dels músculs (segons la forma)

9 La fibra muscular - Són CÈL LULES ALLARGADES I CILÍNDRIQUES - Embolcallades per una membrana SARCOLEMA - Un SARCOPLASMA (REP molt desenvolupat) - A l interior hi ha : - Elements semblants a la resta de cèl lules - Elements propis. - Les fibres presenten NOMBROSOS NUCLIS - Les fibres són solcades per un gran nombre de FILAMENTS LONGITUDINALS que van d un extrem a l altra de de la fibra: MIOFIBRIL LES. MIOFIBRIL LA: estructura especial, permet la capacitat contràctil del múscul. És compon de 2 tipus de filaments proteics: PROTEÏNA MIOSINA Filaments gruixuts PROTEÏNA ACTINA Filaments prims

10 La fibra muscular Cèl lula: fibra muscular estriada Membrana: sarcolema Unitat de contracció: sarcòmer Propietats de la fibra muscular: excitable, contràctil, extensible i elàstica

11 El sarcòmer Al m.e és possible apreciar que les miofibril les estan solcades per unes ESTRIES TRANSVERSALS: - BANDES FOSQUES: corresponents als FILAMENTS DE MIOSINA (GRUIXUTS) bandes A - BANDES CLARES: corresponents als FILAMENTS D ACTINA bandes I - Al mig de cada banda I s observa una línia transversal més fosca DISC Z La unitat funcional muscular o SARCÒMER és la porció de miofibril la delimitada per dos discs Z. Una miofibril la és una successió de sarcòmers.

12 La contracció muscular

13 La contracció muscular Placa Motora Acetilcolina colinestera sa

14 La contracció muscular Placa Motora Acetilcolina 1- La contracció muscular es produeix per l arribada d un corrent nerviós al múscul. 2- les fibres musculars reben fibres nervioses que es ramifiquen en zones de contacte específiques: UNIONS NEUROMUSCULARS (PLACA MOTORA) colinestera sa 3- L ACETILCOLINA (alliberada per la neurona a l arribar l impuls nerviós a les terminacions nervioses, incita i transmet impulsos a la fibra muscular Originant REACCIONS ELECTROQUÍMIQUES que fan la CONTRACCIÓ DEL MÚSCUL. 4- Per contrarestar la contracció i distendir el múscul, les FIBRES MUSCULARS produeixen COLINESTERASA (enzim) que neutralitza l acció de l acetilcolina En la contracció es consumeix ATP

15 La placa motora 1- arribada de l estímul nerviós 2- despolarització de la membrana de la neurona 3- permeabilització dels receptors de la membrana pels ions Ca alliberament a les vesícules sinàptiques de acetilcolina (neurotransmissor). 5- Unió de l acetilcolina als receptors de membrana del múscul i permeabilització de la membrana per l ió Na Entrada de Na + a la fibra muscular i viatge per el sarcoplasma per dipositar-se als túbuls T. 7- Nova despolarització (ara dels túbuls T).

16 La contracció muscular 7- l ió Na + genera un Potencial d acció de mebrana que viatjarà pels túbuls T que estan en relació directa amb el RSP 8- els ions Ca 2+ localitzats dins el RSP s estimulen i es dipositen en la miofibril la i estimula l actina i la miosina perquè faci la contracció

17 9- unió de l ió calci al complex Troponina 10- gir del filament tropomiosina que deixa al descobert els punts d unió d actina. 10- el cap de la miosina que té una molècula d ADP i una de Pi (hidrolitzat per l ATPasa de la miosina) s uneix al punt actiu de l actina que genera energia alliberant ADP i Pi, per després generar un lliscament anomenat COP ACTIU: la fibra D ACTINA llisca sobre la de MIOSINA. 11- es tornarà a requerir una molècula d ATP perquè de nou el cap de miosina torni al seu lloc. 12- un cop acabat l estímul les bombes de calci tornen l ió al RSP 13- al separar l ió calci, la tropomiosina torna al seu lloc, tapant els punt d unió de l actina : relaxació

18 En resposta a un estímul nerviós apropiat els filaments prims llisquen entre els gruixuts i per tant, els sarcòmers, esdevenen més curts. Els músculs són innervats per una xarxa de nervis formats per: 1. Fibres sensitives ( informen al SNC sobre l estat de la contracció del múscul i transmeten la sensibilitat dolorosa) 2. Fibres motores (s encarreguen de transmetre l estímul elèctric necessari per produir la contracció i mantenir el to muscular).

19

20

21 Conceptes importants

22 Els principals músculs del cos humà

23

24

25

26

27

28 Musculatura i moviment El teixit muscular representa més del 50% del pes corporal. El moviment del múscul es provocada per l estímul nerviós La contracció muscular produeix: FORÇA muscular Fixació del múscul: (més comú) per un extrem un tendó i per l altre una articulació mòbil

29 El miograma Per estudiar la contracció muscular s aplica una descarrega elèctrica a un nervi, controlat amb un interruptor. La contracció muscular produïda es pot enregistrar amb un miògraf. El gràfic obtingut es diu Miograma contracció relaxació latència

30 El múscul no respon a qualsevol estímul, aquest ha d arribar a un llindar, a partir del qual es produeix la contracció. Si el potencial es menor no hi ha contracció: llei del tot o res

31 Quan un múscul rep excitacions molt continuades (no te temps de relaxar-se), es produeix un efecte de sumació en la resposta. El múscul va activant més fibres musculars. Si no es dóna temps al múscul a relaxar-se, es pot arribar a produir una contracció perllongada i regular coneguda com a tetània La tetània pot acabar amb fatiga muscular amb espasmes musculars. Es genera per: - falta de Calci, - falta de magnesi -alcalosi (respiratòria) Una electrocució genera tetània

32 La fatiga muscular Múscul en fatiga La tetània pot acabar generant fatiga muscular, caracteritzada per una debilitat de la contracció muscular. Es poden produir espasmes musculars, el múscul resta contret encara que no rebi estimulació. Són les contractures muscular i les rampes La causa és la manca de subministrament d'oxigen i glucosa, i a la vegada, per acumulació de productes tòxics resultants de contraccions musculars persistents. Quan els músculs no tenen suficients nutrients comencen a tremolar involuntàriament (tics als ulls). Com a conseqüència es produeix àcid làctic i dolor muscular: cruiximent (agulletes)

33 Les rampes Contraccions doloroses i involuntàries dels músculs. Es produeix per manca d oxigenació, per pèrdua de líquids (deshidratació) o per la manca de metabòlits (Calci i magnesi), després d un esforç prolongat. També pot ser causat per moviments bruscos o per fred. Milloren o desapareixen fent exercicis d estirament a la zoafectada i descansant Es recomanable prendre begudes isotòniques per recupeabans de la fatiga muscular Els grups musculars que pateixen més rampes són Els de la part posterior de la cama, bessons. Els de la part posterior de la cuixa, tríceps crural La part frontal de la cuixa. El quàdriceps na rar-se També a les mans, als braços i abdomen són relativament comuns

34

35

36 Contracció isotònica El múscul s escurça: concèntrica o s allarga: excèntrica

37 Contracció isomètrica El múscul es manté estàtic

38 ISOTÒNICA

39 TEIXIT MUSCULAR Responsable del moviment. Format per cèl lules allargades o Fibres musculars especialitzades en la contracció. En el citoplasma d aquestes cèl lules hi ha miofibril les formades per les proteïnes actina i miosina que permeten la contracció. Hi ha tres tipus de teixit muscular Teixit muscular llis Teixit muscular estriat o esquelètic Teixit muscular cardíac

40 TIPUS DE TEIXIT MUSCULAR Segons les característiques de la contracció i la morfologia cel lular, és possible distingir tres tipus de teixit muscular: LLIS : cèl lules fusiformes amb un nucli central. Contracció lenta i involuntària. Paret interna d alguns òrgans i vísceres en els animals més evolucionats, en els menys evolucionats és la única musculatura. ESTRIAT: cèl lules molt llargues, cilíndriques, amb nombrosos nuclis i mitocondris. Contracció ràpida i voluntària. Forma els músculs que s'insereixen als ossos i que mouen l'esquelet. CARDÍAC: Cèl lules estriades mononuclars (nuclis en posició central), ramificades i unides entre elles formant una malla. Contracció ràpida i involuntària. Constitueix la massa muscular del cor.

41 TEIXIT MUSCULAR LLIS -Contracció involuntària i lenta. Controlada pel sistema nerviós autònom. -Cèl lules fusiformes amb un sol nucli. -No tenen estries transversals perquè les miofibril les no estan ordenades de forma regular. - En vertebrats formen les làmines que entapissen i permeten el moviment de la paret del tub digestiu, vasos sanguinis, l úter, la bufeta urinària, etcètera (vísceres). -Molt comunes en invertebrats

42

43 La unitat funcional d aquest múscul és el sarcòmer que és la menor unitat capaç de contreure s. TEIXIT MUSCULAR ESTRIAT O ESQUELÈTIC Responsable del moviment de l esquelet. També dels ulls i la llengua. Contracció voluntària i ràpida. Controlat pel sistema nerviós central. Format per cèl lules grans, a vegades tan llargues com el múscul, amb diversos nuclis i molts mitocondris. Al microscopi s observen unes bandes fosques i clares (estries) a causa de la disposició ordenada de les miofibril les.

44 Muscular estriat

45 Muscular estriat

46

47

48 Muscular estriat. El sarcòmer (unitat de contracció)

49 Muscular estriat. El sarcòmer (unitat de contracció) La contracció de les FIBRES MUSCULARS té lloc per un canvi en la disposició de les seves molècules proteíniques

50 Muscular estriat. El sarcòmer

51 Actina-miosina

52 TEIXIT MUSCULAR CARDÍAC - Contracció involuntària i ràpida. Controlat pel sistema nerviós autònom -Aspecte estriat -Cèl lules curtes, estriades i amb un sol nucli. Ramificades i unides entre elles formant una xarxa

53 Múscul cardiac

54 Múscul esquelètic, estriat o voluntari Múscul llis, involuntari Múscul cardíac, estriat involuntari