Diari de l Ametlla. L Ajuntament al dia. Conclusions dels debats de l Agenda 21: com la veu del poble es fa sentir

Transcripción

1 Any I - novembre del 2004 L Ajuntament al dia núm.12 Conclusions dels debats de l Agenda 21: com la veu del poble es fa sentir Prop de tres-centes persones participen en els fòrums oberts de l Agenda 21 sobre els temes claus del desenvolupament sostenible del municipi: creixement urbanístic, qualitat de vida i joventut, amb la participació dels regidors de l equip de govern i moderats pel periodista Lluís Torres. Montserrat Comas ens parla de la violència de gènere Tornem a la normalitat L onada de robatoris que tenia amoïnat tot el poble està controlada, segons dades que ofereix Lluís Fernánez, sotsinpector de la Policia Local. Pàgina 4 Breus 1 de desembre, Dia- Mundial de la Sida Acció intersectorial per lluitar contra la Sida, que constarà de tres actes al poble. Pàgina 5 Montserrat Comas i Argemí El 19 de novembre, Montserrat Comas va estar entre nosaltres per parlar sobre la violència de gènere. Vocal del Consell General del Poder Judicial, Presidenta de l Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere, Presidenta de la Comissió de Seguiment per la Implantació de l Ordre de Protecció, Montserrat Comas col labora amb la Universitat Abat Oliva i és, alhora, Assessora Tècnica del Centre d Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya. Podem trobar diferents articles seus publicats en els mitjans de comunicació referents a tot tipus de problemes jurídics. La temàtica de la seva conferència es fonamenta en la violència domèstica i de gènere, un assumpte actual, molt punyent, ja que el problema dels maltractaments, malauradament, es troba dins l ordre del dia. Una qüestió de difícil solució. Pàgina 3 Eleccions al Casal El dia 28 de novembre, els socis del Casal de Gent Gran aniran a votar per escollir nova Junta. S hi presenten Joan Codina i Joan Minguet. Pàgina Campions d Espanya de Tot Terreny Andreu González i Jordi Vilalta, campions d Espanya de Tot Terreny a la Mitsubishi Evo-Cup i segons, a la categoria de T.1. Pàgina 15

2 Pàgina 2 Editorial Per fi, l auditoria econòmica El Ple del dia 17 de novembre va ser, al meu entendre, una d aquestes sessions que, per la importància i complexitat dels temes que es varen tractar, donen per debats ben apassionats entre els grups polítics. En l ordre del dia hi figuraven temes de caràcter econòmic de cabdal importància per la futura gestió municipal: l Auditoria realitzada per la Diputació de Barcelona, el pressupost per al proper any 2005 i les modificacions de les ordenances fiscals, entre d altres. L exposició de tots aquest temes, malgrat que intenti sintetitzar-los al màxim, resulta massa llarga per aquesta editorial, així que em limitaré ara a explicar el resultat de l Auditoria, és a dir, la situació econòmica real en la que es trobava aquest Ajuntament l any de les eleccions municipals i que, naturalment, incideix directament en l orientació pressupostaria i recaptadora dels propers exercicis. Així, en la propera editorial intentaré explicar el nostre pressupost i l Ordenança Fiscal per al L auditoria que (tot sigui dit entre parèntesi), em reclamaven insistentment molts companys i coneguts, per a mi tenia una sola finalitat: ajudar-nos a conèixer, amb la major exactitud possible, quin era el nostre punt de partida econòmic i situar les declaracions i comentaris que, de vegades, ens arriben, en el seu lloc exacte, ni més ni menys. L auditoria analitza el resultat de la gestió econòmica de l exercici 2003 i, en tan que això, juntament amb altres dades rellevants, ens permet fer una valoració de la gestió econòmica de l anterior equip de govern. El motiu de l endarreriment de la publicació de l Auditoria, (pensem que estem examinant quina era la situació econòmica el 2003, quan ja estem gairebé finalitzant el 2004 ), s ha degut a que, naturalment, tots estàvem interessats perquè hi hagués una total i absoluta claredat i imparcialitat, cosa que la Diputació de Barcelona ens garantia. Si a això li afegim que, d aquesta manera, tota aquesta feina no ha representat cap cost econòmic per l Ajuntament, crec que l espera queda suficientment justificada. Tal com he dit, l Auditoria repassa els comptes de l any 2003 i, per tant, ens presenta una situació parcial però bastant complerta de la situació econòmica que es va trobar el nostre equip de govern, i que, desgraciadament, es més greu del que pensàvem. L Auditoria es resumeix al fet que hi havia un forat de Entenem com forat despeses realitzades sense tenir diners, ni crèdits per pagar-les. Si tenim en compte el pressupost municipal i, establint una proporció, podem assimilar la situació al d una família que ingressa a l any , però se n gasta quasi i no poden demanar cap préstec per pagar la diferència. La majoria d aquests , quasi el 80%, es va gastar pocs mesos abans de les eleccions municipals. L explicació la deixo per cadascú. L Auditoria, doncs, reflexa parcialment la situació econòmica que ens vam trobar, perquè l explicació no pot acabar aquí. Encara tenim un deute a pagar amb la Seguretat Social de , pel fet de no haver assegurat a diversos monitors. Durant aquest anys, obligats per una sentència judicial, hem pagat un altre deute de a una empresa que, temps enrere, va fer obra pública al poble. Com últim indicador a tenir present cara al futur, és la reclamació d una altra empresa d uns com a major cost d unes obres d urbanització, que no sabem com acabarà finalment. Però per tenir una visió més àmplia de la situació econòmica, hem de tenir en compte el deute a Bancs i Caixes que, en aquells moments, pujava la quantitat de , malgrat que aquests números reflexen una situació econòmica difícil, no és l única preocupació econòmica d aquest equip de govern; la situació de les infrastructures com ara paviments, voreres, clavegueram i enllumenat públic, han tingut poc manteniment en els darrers anys. Segons informes valorats pels serveis tècnics municipals, una primera actuació suposarà una despesa superior al milió d euros. Aquesta és la realitat econòmica que ens vam trobar, exposada amb realitat i exactitud, sense dramatitzar-la ni minimitzar-la, objectiva, sense afegir-hi cap adjectiu qualificatiu. Una situació però, que convé que tothom conegui i que nosaltres, naturalment, afrontem i ens proposem millorar mica en mica, però que, evidentment, incideixen negativament en el pressupost municipal. Jordi Pousa Alcalde de l Ametlla Cartes a la directora A l excel lentíssim Sr. Alcalde de l Ametlla del Vallès: El dia 29/10/2004 a dos quarts d una del mig dia, em dirigia a la feina en el meu cotxe i, a la sortida del poble, en front de Can Draper en direcció a Barcelona, un altre cotxe que no respecta el stop de la sortida de l autovia, xoca amb el meu cotxe, desplaçant-me fora de l asfalt i topant amb el desguàs pluvial de Can Draper i rebotant en el salvarail metàl lic de defensa. El meu cotxe queda destrossat i jo amb contusions per tot el cos; de tot això el més greu és que Cartes a la Directora Tothom té veu al En aquesta secció es publicaran les cartes que s acompanyin de nom, cognoms, adreça i còpia del document d identitat. És convenient que no superin les vint línies. Es tracta d un espai respectuós, a l abast dels nostres lectors, perquè expressin la seva opinió o qualsevol cosa que vulguin divulgar, d interès públic o d àmbit municipal. Podeu enviar els vostres escrits per correu tradicional a, Plaça de l Ajuntament, núm. 1 o bé, per correu electrònic a: diariametlla@ametlla.org, indicant que va adreçat a la secció Cartes a la Directora. el personatge que se salta el stop es dóna a la fuga i un veí del poble s atura per socorre m quan s adona de l estat del cotxe. Des d aquí li dono un cop més les gràcies per tot el que va fer per a mi. Desitjo demanar des d aquest seu Diari que si cap veí hagués presenciat directament l accident, es poses en contacte amb mi per tal de poder aclarir quelcom del succés. Molt agraïda per l atenció dispensada m acomiado de vostè presentant-li les meves salutacions mes distingides. Esperanza Manzano Prado DNI Civisme a l Ametlla Fa gairebé dos anys que he vingut a viure a l Ametlla i he de dir que m hi trobo molt a gust. Hi ha però una característica dels ametllatans que em sorprèn i em disgusta. Parlo de la manca de civisme a l hora de mantenir nets els nostres carrers. Em centraré en tres exemples concrets, tot i que en podríem trobar d altres: En primer lloc, l ús que es fa dels contenidors, sobretot els de reciclatge. És habitual veure ls envoltats de deixalles, ja sigui perquè estan plens o perquè les deixalles no caben pels orificis d entrada (és normal veure-hi mobles, grans caixes de cartró, vidres, etc.) Els ciutadans han de saber que existeix un telèfon on trucar quan el contenidor està ple, així com una deixalleria i un servei de recollida de mobles. En segon lloc, la presència d excrements de gos en els carrers del centre del poble, concretament al voltant de la Llar d infants de l Ametlla i de l escola Bertí. Sobren més comentaris... I per acabar la proliferació de ridículs cartellets, del tipus Álex i Cristina o fiesta Tony, senyalant festes i festetes penjats de tots els arbres des de la sortida de l autovia fins al lloc on se celebren. Cartells que, a sobre, no solen ser retirats i per tant s acumulen. En l era d internet, tant difícil és enviar un plànol? La solució d aquests problemes ha de sortir de l Ajuntament i de la seva capacitat informadora i sancionadora, però principalment de la bona voluntat dels ametllatans i ametllatanes. Xavier Salvat President: Jordi Pousa Direcció: Esther Tàpia Consell de redacció : Jordi Pousa, Julià Pérez, Pat Millet i Esther Tàpia Assessorament Lingüístic: Carmina Moncau i el Servei Comarcal de Català del Vallès Oriental. Impressió: Imprinsa. Dipòsit legal: B El es una publicació de l Ajuntament de l Ametlla del Vallès. El diari no es responsabilitza de les idees i opinions expressades pels seus col laboradors. E d i t a : A j u n t ament de l Ametlla del Va l l è s

3 L Ajuntament al dia Pàgina 3 Montserrat Comas ens parla sobre la violència de gènere Joaquim Raga presentà l acte. A la taula, d esquerra a dreta, Cabollo Tal com vàrem anunciar, Montserrat Comas va estar amb nosaltres el divendres 19 de novembre. La seva interessant i complerta conferència es basà en una extensa reflexió sobre la xacra social que significa la violència de gènere. Va explicar les causes de dependència emocional i econòmica que es remunten a temps molt llunyans, donant xifres concretes (en el que va d any portem 54 morts de dones i 9 de menors) de dones assassinades, colpejades, apedregades, cremades, llançades per la finestra, atropellades, etc. S han cursat denúncies per actes violents al llarg de l any Parlà sobre les mesures que s estan duent a terme per posar fi a aquestes vexacions i acabà fent un repàs de les lleis i les legislacions, algunes d elles discriminatòries envers la dona, remarcant especialment els projectes de llei per tractar aquest problema de caràcter universal. Què hem de entendre com a violència de gènere? És la denominació que li donem a la violència que s exerceix sobre les dones i que, majoritàriament, es practica contra la parella o exparella. Està molt clar que la violència va més contra les dones? Efectivament, la realitat social així ho expressa i les estadístiques ho confirmen. Quines són les causes? Fonamentalment són fruit de les relacions de domini de l home envers la dona. Tot això va unit amb la cultura i la història: les relacions patriarcals que han predominat en l àmbit de la parella durant dècades Totes les dones maltractades han de rebre ajuda social (se suposava la superioritat de l home envers la dona). Què pensa de la dita: la dona, amb la cama trencada i a casa Sí, són els patrons culturals masclistes, sexistes, discriminatoris envers la dona. En quin moment la dona s atreveix a denunciar els fets? Encara que sigui un problema que ve de lluny, la societat vivia d esquenes a aquesta qüestió. Crec que en els darrers anys hem aconseguit que la dona prengui consciència Jordi Pousa, Montserrat Comas i Mº Àngels de la seva dignitat, del dret a viure sense violència. Són molts els factors que hi han contribuït, associacions de dones reivindicant Hem estat permissives amb la violència masculina la igualtat de sexes, els mitjans de comunicació ajudant a que el tema sigui del domini públic. Es tracta d un problema on es vulneren drets constitucionals? Sí, tan bàsics com són el dret a la vida, a la llibertat a que no t amenacin, ni et coaccionin, per tant dret a la integritat física. Vostè va dir que la violència domèstica és, conjuntament amb el terrorisme, el problema més important d Espanya (El País ), ho ratifica avui? Sí respon molt contundent--entenent per terrorisme tant l etarra com l islàmic. És un problema universal que afecta totes les cultures, totes les societats. Això és el que explica el perquè des de Nacions Unides i des del Parlament Europeu s han fet tantes resolucions dirigides als governs dels estats, amb la intenció que es facin polítiques d acció social i legislativa en contra la violència. Quines són les passes que ha de fer una dona maltractada? Sense cap dubte ha de denunciar el seu agressor i informar-se sobre les passes a seguir. Actualment existeix una xarxa social important, que creix a partir del l Institut Català de la Dona, on poder trucar per rebre informació, ajuda psicològica i assistència jurídica. Hi ha associacions de dones que tenen advocades especialitzades La violència familiar, és una qüestió d Estat en el cas, col legis d advocats amb torn d ofici les 24 hores, serveis sanitaris on compten amb un protocol per estar al corrent de com actuar quan una persona és víctima de maltractaments. Resulta important saber que es pot sortir del cercle de la violència, tot i que no en solitari, sinó reclamant ajuda. I un cop feta la denúncia? potser aquest és el pas mes difícil....serà el jutge qui, segons el cas, decreti el que calgui. Si la persona està en situació de risc es prenen mesures cautelars de protecció per la víctima (mesures d allunyament) i això, com en una resolució judicial, es comunica a l imputat (qui anteriorment ha estat escoltat en presència del seu advocat) amb la decisió expressa d obligació de complir-ho. El factor temps és important i més tractantse del tema...quin període té? Des del , el termini de resolució és de 72 hores. Anteriorment trigaven de dos a tres mesos, temps difícil i llarg, on podien passar moltes coses. I els fills, si són petits, quina solució es pren? On van, de quí depenen? Amb la mateixa resolució, queda clar qui es queda al domicili, a qui pertany la pàtria potestat dels fills i s estableix un règim de visites, que se suspèn si la violència afecta també els fills menors. Només es decideix que els fills passin a un centre d acollida en cas d abandó. La violència física és demostrable però, i la psíquica? Des de l any 1999, el codi penal recull la violència psíquica com a delicte ( conscients que moltes de les agressions dins de la parella són psíquiques). Al marge de les declaracions de la víctima i testimonis, tot ha d anar acompanyat d informes de psicòlegs i psiquiatres que corroboren les declaracions de la perjudicada. Certament és difícil de provar la violència psíquica, resulta invisible i molt subtil. Hi ha un perfil típic de l agressor? S ha estudiat molt però, malauradament, el maltractament no té fronteres ni d edat,ni territorials, ni ideològiques, ni de classes socials... A quin indret es dóna No ha mort cap dona en aquest país, amb ordre de protecció més la violència de gènere? Contràriament al que creiem, en aquests països que la política de la igualtat fa temps que es duu a terme, en qüestions d assetjament,van per davant del nostre. Catalunya, dins de les Comunitats Autònomes, és l octava en xifres de denuncies tramitades el 2003 (sempre relacionat amb la taxa de població). El nostre agraïment a Montserrat Comas per la seva exposició. Nosaltres ens preguntem: Arribarem a poder fer entendre, a qui no ho sàpiga encara, que la força com a signe de poder, és tan sols una mostra de covardia,una baixesa, una vilesa i una tremenda indignitat? Pat Millet

4 Pàgina 4 L Ajuntament al dia Tot torna a la normalitat altre cop La policia informa... En aquest article donarem unes primeres dades sobre els robatoris que hem patit darrerament; a hores d ara estem realitzant un petit estudi estadístic per tal de poder donar unes dades fefaents; les dades a les que ens referim són totes aquelles que considerem que poden ser d interès i que altres cossos policials no contemplen. En el proper Diari es farà un estudi detallat al respecte. Des del dia 5 de juliol fins el 18 de novembre a, l Ametlla, s han produït un total de 62 fets relacionats amb robatoris. D aquests, 40 són imputables als anomenats silenciosos; 23 han estat consumats (S ha produït la subtracció de quelcom) i altres 17 han estat frustrats. En el total de casos tenim que en un 57,5% han entrat per una finestra (en molts casos aixecant la persiana); en un 27,5% ho han fet per una porta i en el 15% restant, no han pogut entrar per diverses raons que tenim en estudi i, en breu, farem arribar els resultats. Malgrat això, podem avançar que molts fets han estat frustrats perquè els propietaris s han despertat en sonar l alarma o sentir bordar els gossos. Altres mesures de seguretat que faciliten les tasques de la policia són el tenir els llums dels jardins encesos, els cotxes guardats en el garatge i facilitar la visibilitat de la finca des de l exterior; erròniament creiem que quan més alta la tanca perimetral, millor. Amb això tan sols aconseguim que el lladre pugui treballar tranquil, sense que ningú el pugui veure des del carrer. Per alta que sigui la tanca, si volen, la saltaran. Des que el darrer dia 20 d octubre, s ha implementat un dispositiu especial de vigilància, format per mossos i policia local, amb la col laboració en tasques de vigilància i comunicació dels voluntaris de Protecció Civil, hem sofert tres fets imputables a aquest tipus de delinqüents, dos van ser perpetrats en horari diürn i un tercer va ser frustrat, en acudir les patrulles de vigilància. A hores d ara podem dir que, atesa la incidència, hem aconseguit aturar els fets; malgrat això, val a dir que no hem de confiar-nos i que segueix sent molt important la vigilància policial, l aplicació d automesures de seguretat i, especialment important, la col laboració ciutadana; uns delinqüents han comès uns robatoris en el nostre poble al matí; aquestes persones havien estat vistes per diversos veïns tot i aixecar sospites, no van donar avís a la policia. Tothom ha de ser conscient que la policia necessita la col laboració de tots i que, en cap cas, no ens molesta. Preferim rebre cent avisos falsos, que una comunicació de robatori. En un altre ordre de coses comuniquem que, a causa dels fets esmentats, els recursos de la policia han estat abocats en la seguretat ciutadana i hem hagut de desatendre altres funcions. A resultes d això s ha detectat que la indisciplina viària s ha incrementat. Tothom ha de ser conscient que si la policia ha de vetllar per la seguretat del poble, cal que no s hagi de dedicar a altres tasques; és molt important que, per seguretat i solidaritat amb tots els veïns, es respectin les normes de circulació i estacionament. Si tots els conductors fossin respectuosos amb les normes, la policia no hauria d esmerçar recursos en controlar les infraccions i es podria dedicar a vigilar el moviment de possibles sospitosos. Pel que fa a les dades sobre les mesures de seguretat, possibles mètodes per a evitar els robatoris, assessorament personal i altres dades d interès us les facilitaré molt gustosament a les dependències de la policia; prego, per evitar esperes, que contacteu prèviament, per telèfon ( o ). El sotsinspector cap Lluís Fernández i Vila Prendre coneixement del pas de la sra. Montserrat Marot i Andreu a regidora no adscrita Vist l escrit de la regidora Sra. Montserrat Marot i Andreu, posant en coneixement de l Ajuntament la seva baixa del partit Unió Democràtica de Catalunya i l abandonament del grup municipal de Convergència i Unió, quedant com a regidora no adscrita, es pren coneixement de l abandonament del grup municipal de Convergència i Unió per part de la regidora Sra. Montserrat Marot i Andreu, la qual queda com a regidora no adscrita, amb els drets i deures inherents a aquesta situació. Verificació del text refós del Pla Parcial Camí del Cementiri Vist el text refós aportat pels promotors i l informe favorable dels serveis tècnics municipals s acorda, per unanimitat dels assistents, l adopció del següent: verificar el text refós del Pla Parcial Camí del Cementiri, aportat pels promotors Obra de la Visitació i redactat per l arquitecte Sr. Joaquim Casals i Coll, condicionat a l aportació de l informe de l Agència Catalana de l Aigua. Aprovació text refós Pla Especial millora urbana 3, can Bigoti La Comissió Territorial d Urbanisme de Barcelona, en sessió de 16 de juny de 2004, va aprovar definitivament el Pla Especial de millora urbana Ple del dia 20 d octubre de , can Bigoti, suspenent la seva executivitat i publicació al DOGC fins a l aportació i aprovació d un text refós que incorpori les diferents prescripcions assenyalades en l acord. Vist el text refós aportat pels promotors i l informe favorable dels serveis tècnics municipals, s acorda per unanimitat dels assistents verificar el text refós del Pla Especial de Millora Urbana 3, Can Bigoti, aportat pels promotors Construccions Puig.graciós SA. i redactat per l arquitecte Sr. Rafael Bracons Masdeu. Aprovació provisional modificació PERI Mas Dorca La Junta de Govern Local de 21 de juny de 2004 aprovà inicialment la modificació puntual del Pla Especial de Reforma Interior del polígon industrial Mas Dorca, promoguda per l Ajuntament,que es va subjectar a les determinacions que consten en el mateix acord. El projecte ha estat sotmès a informació pública. Durant aquest període s han formulat 8 al legacions i, vist l informe favorable dels serveis tècnics municipals i l informe tècnic i jurídic elaborat a l efecte, s acorda per unanimitat dels assistents : Primer, estimar les al legacions : de - Maria Ginesta Cañellas; segon, estimar parcialment les següents al legacions:- Afora SA.,- Moble Estil Vallès,- Homag Sawtech SA., Mobles Calàbria SL.,- Josep Mas Soldevila, - Leònidas Patrimonial SL.; tercer, desestimar la resta d al legacions pels motius expressats en l informe tècnic i jurídic emès i quart, aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla Especial de Reforma Interior Mas Dorca, el qual incorpora les al legacions estimades. Aprovació provisional modificació puntual Pla General d Ordenació sector Ametlla Park El Ple de l Ajuntament en sessió de data 19 de maig de 2004 aprovà inicialment la modificació puntual del Pla General d Ordenació de l Ametlla del Vallès, en el sector del Pla Parcial Ametlla Park. L expedient s ha sotmès a informació pública pel termini d un mes i no s han presentat al legacions. Vistos els informes emesos al respecte, s acorda per unanimitat dels assistents aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla General d Ordenació de l Ametlla del Vallès, en el sector Ametlla Park. Aprovació provisional de la modificació puntual Pla Parcial Ametlla Park La Junta de Govern Local de 21 d abril de 2004 aprovà inicialment la modificació puntual del Pla Parcial Ametlla Park. L expedient s ha sotmès a informació pública pel termini d un mes i s ha notificat personalment els propietaris dels terrenys inclosos en l àmbit de la modificació del Pla Parcial i no s han presentat al legacions. Vistos els informes emesos al respecte, s acorda per unanimitat dels assistents aprovar provisionalment la modificació puntual del Pla Parcial Ametlla Park, Ratificació del conveni Telefònica Mòviles per al trasllat de l estació base c/. Torregassa al P.P. Sant Jordi Vist el conveni signat el dia 1 de juliol de 2004 amb Telefonía Móviles España S.A. per a la instal lació d una estació base de telefonia mòbil al P.P. Sant Jordi que permetrà traslladar-hi l estació base de telecomunicacions inclosa l antena existent als carrers Torregassa, A.C. Caldes i Mestre Ramon Capell. El conveni contempla un pagament de Euros anuals i obliga a compartir els elements d infrastructura amb altres operadors.en conseqüència, s acorda per unanimitat dels assistents aprovar íntegrament el conveni esmentat Ratificació dels convenis Vodafone España, S.A instal lacions estació base telefonia Pla Parcial St. Jordi i Monguit Vistos els dos convenis signats en data per a la instal lació d una estació base de telefonia mòbil compartida al Pla Parcial St. Jordi i per a la instal lació d una estació base de telefonia mòbil al Polígon Industrial Monguit, que contemplen el pagament de anuals per cadascun dels convenis i obliga a compartir els elements d infrastructura amb altres operadors., s acorda per unanimitat dels assistents aprovar íntegrament els dos convenis. Prendre coneixement ocupació finca Club Can Camp En compliment del conveni signat en data amb el Club de Tennis de Can Camp, el passat dia la Junta del Club va fer lliurament de les instal lacions del Club de Can Camp a l Ajuntament, el qual les va ocupar, formalitzantse el dia una acta de lliurament de les instal lacions. En conseqüència, s acorda per unanimitat dels assistents prendre coneixement de l ocupació i presa de possessió per part de l Ajuntament de les instal lacions del Club de Can Camp el passat dia i ratificar, en el que sigui necessari l acta d ocupació. Augment de la partida pressupostària per incrementar la vigilància al poble Atesa la necessitat d incrementar la vigilància policial per fer front a les circumstàncies excepcionals derivades dels robatoris produïts en els darrers dies, s acorda,per unanimitat dels assistents, aprovar inicialment les transferències de crèdit per un import total de , amb la intenció d afrontar la major despesa d aquest increment en la vigilància.

5 Pàgina 5 L Ajuntament al dia Més gent però més junta: primera conclusió dels debats de l Agenda 21 Durant el passat mes d octubre van tenir lloc els tres fòrums-debat organitzats des de l Agenda21 amb la participació dels regidors de l equip de govern i un bon nombre de ciutadans, moderats pel periodista Lluís Torres. Els tres debats van tractar les tres temàtiques principals per al desenvolupament sostenible del nostre poble. Una de les principals conclusions dels debats va ser la necessitat que té l Ametlla de créixer, però d una manera diferent a la dels darrers 40 anys, és a dir, concentrantse. Amb l agrupació de la població podem resoldre molts dèficits del municipi, sobretot pel que fa a serveis personals, relació social i cohesió de poble, i a més evitem una futura ocupació dels espais verds que encara ens resten. Aquesta acció pot permetre la tan desitjada potenciació del comerç local i el poder reconstruir una certa de vida de poble. Però per poder arribar a aquesta Ametlla ecològicament racional, socialment cohesionada i amb una certa autosuficiència econòmica, s ha de comptar amb la participació dels joves. Ells també tenen dret a quedar-se a viure al poble. És més, el poble els necessita. Des de la creació d un espai físic per a joves on es puguin interrelacionar diferents generacions fins a una clara política d habitatges, sempre tenint en compte les modestes competències que té un Ajuntament en aquest àmbit, poden ajudar a crear un lligam més intens entre els joves i el municipi. Un cop celebrats aquests tres fòrums, els treballs de l Agenda 21 estan entrant Pere Mariages, Joaquim Raga, Joaquim Vizcaíno, Jordi Pousa, Lluís Torres, Joan Guarch, Mª Àngels Cabello i Josep García al segon dels debats de l Agenda 21 Foto: Rafel Sánchez a la seva recta final. La presentació dels resultats es farà properament en un acte de clausura, on estareu tots convidats i del que rebreu notícies en breu. Però això no ens ha de fer oblidar que aquest no és un procés tancat i que no acaba aquí, ja que aquesta és una eina que ens servirà per a poder planificar el futur del nostre poble durant els propers deu anys i necessitarà la participació activa de tots nosaltres. Secretaria Tècnica de l Agenda21 Regidoria de Medi Ambient 1 de desembre, Dia Mundial de la Sida La Sida no és una malaltia arrelada només --o específicament-- a certs col lectius, com es pensava als anys 80. La Sida pot afectar a qualsevol home o dona. La Sida no ha disminuït: cada any apareixen nous casos, aquí, a casa nostra, a Catalunya, com a la resta de països. Per això resulta important facilitar dades, la informació respecte a la malaltia, les formes de contagi, etc., per a poder abordar la pràctica de relacions sexuals sense cap tipus de risc. El dia 1 de desembre se celebra el Día Mundial de la Sida Xerrada sobre la Sida Adreçada als alumnes de batxillerat de l IES de l Ametlla (10:20h.). Parlarà el Dr. Enric PedrolUnitat de Malalties Infeccioses de l Hospital General de Granollers i la llevadora Dolors Guix, Coordinadora del programa d Atenció Sexual i Reproductiva de l Institut Català de la Salut. Promou: Regidoria d Educació de l Ametlla Organitza : Personal de l Hospital de Granollers Coordina : T.Social i Montserrat Ponsa Col labora: IES L Ametlla El 9 de desembre Exposició: Què pinta la Sida? Restarà oberta del 9 de desembre al 17 de desembre, a la sala polivalent de la Biblioteca. Mitjançant l exposició es vol orientar als joves a la promoció d actituds positives envers la Sida. D una manera més lúdica, a través de còmics, els joves podran observar el què és la Sida i com poden evitar-la. Promou: Regidoria d Educació de L Ametlla Organitza: Servei de Salut Pública i Consum de la Diputació de Barcelona Coordina. Oficina Tècnica Jove de l Ajuntament de l Ametlla Col labora: IES L Ametlla El 14 de desembre Xerrada sobre la Sida A la sala polivalent de la Biblioteca a les 20:30h., a càrrec de Dolors Guix Llistuella, coordinadora de programes Sanitaris d Atenció a la Dona del Vallès. Promou, coordina i organitza la Regidoria de Sanitat. El 4,11 i 18 de febrer Tallers de prevenció contra la Sida per als joves Tindran lloc els dies 4, 11, 18 de febrer Es tracta de treballar per una salut integral, part fonamental en la formació dels joves. Cal promoure entre la joventut l aprenentatge d habilitats per al desenvolupament de conductes sexuals saludables, així com educarlos i sensibilitzar-los en la prevenció de la infecció. Tallers amb desenvolupament de diferents jocs ( contagi col lectiu, rol playing, taller d ús dels preservatius,,joc de la marginació, etc.) Destinataris: alumnes de 4 art. d ESO Promou: Regidoria d Educació de l Ametlla Organitza: Membres de l Associació Actua Vallès Coordina: Tècnica Regidoria Benestar Social Col labora: IES L Ametlla Mª Àngels Cabello Regidora d Educació i Benestar Social i Nova comissió per afrontar els problemes de trànsit Els ajuntaments de l Ametlla del Vallès, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells han decidit constituir-se en comissió unitària per estudiar els problemes que afecten tots tres municipis, en especial el tema dels accessos a la C-17. La preocupació per les qüestions de trànsit van en augment i aquesta nova comissió busca trobar solucions. En la primera reunió mantinguda el dia 9 de novembre, els alcaldes, i regidors d urbanisme van decidir sol licitar una entrevista amb el Director General de Carreteres per estudiar solucions a l excessiu trànsit que afecta aquests tres municipis.

6 Pàgina 6 El Poble Una euga de l Ullar del Figaró cau dins una fossa sèptica al Serrat de l Ocata Els cavalls continuen sense cap control, famèlics i en un estat llastimós Fa uns quinze anys, la masia de l Ullar, que es troba al Figaró-Montmany, sembla ser que va passar a mans de E. Machín de las Heras. Des d aleshores, aquesta persona no sols no s ha preocupat de l estat de la casa, sinó que els animals que té, uns vint cavalls i alguns burros, ponis i cabres, viuen en condicions pèssimes. Com no tenen menjar apropiat i en necessiten, especialment els cavalls, aquests s escapen de la casa i cada cop van més lluny. Estan plens de nafres, esquelètics, morts de fam. Crien sense cap tipus de condicions i, després de tant temps d abandó, cada cop van més de per lliure. El problema ja no és només que eugues i cavalls es mengin els conreus dels pagesos del Serrat sinó que, moltes vegades, els animals queden atrapats al bosc i la persona que teòricament n és responsable d ells, E. Machín de las Heras, no els va a buscar. Gràcies a la col laboració dels veïns del Serrat de l Ocata, se ls ha alliberat. El dia 7 de novembre, una euga prenyada va trepitjar la tapa de ciment que cobria una fossa sèptica de la masia de can Joanet, a uns tres quilometres de l Ullar, on viu Pep Sabaters, més conegut per a tothom com Pep Salsetes. L euga hi va quedar atrapada perquè la tapa de la fossa va cedir degut al pes de l animal. Una vegada més, en Pep va haver d avisar a la Policia Local per tal de treure l del forat, però la seva sorpresa i indignació va ser gran quan va saber que E. Machín de las Heras havia trucat ja als Mossos, dient que havia perdut l euga i que l havien tirotejada. Acusava en Pep Salsetes d haver disparat a l animal i de provocar-li, degut això, un possible avortament. Ningú sap concretament a que es dedica aquest senyor i pel que expliquen els veïns, que és un penques sense caràcter, que no respecta els animals, ni els veïns, un mentider compulsiu, així com tota una incògnita saber per què manté la masia de l Ullar en aquestes condicions deplorables. E. Machín de las Heras acumula més de 40 denúncies i ja ha tingut dos judicis per aquest motiu, Cavalls de la masia de l Ullar pels camins i terres del Serrat tot i que el problema segueix sense solucionar-se. Paga la multa i aquí s acaba tot. També la Policia Local de l Ametlla va recollir una euga i la seva cria en una ocasió, que van refer-se a una hípica de l Ametlla. Tot i que se l imposà la multa corresponent al seu propietari, va trigar dies a anar-la a recollir. Juan Guarch, regidor de Medi Ambient, insisteix que poc es pot fer, ja que la finca pertany al Figaró. Pel que fa a l Ajuntament del Figaró, Marc Parés -- regidor de Medi Ambient va comentar que estan negociant amb l amo de l Ullar, tot i que declara que hi ha temes que l Ajuntament no pot intervenir, per manca de competències. Els cavalls, però, continuen campant sense cap tipus de control i en condicions cada vegada més penoses, si bé els veïns del Serrat han posat diferents denúncies a Medi Ambient i a l Associació Protectora d Animals. Dina Leopold va proposar fer una manifestació de cavallistes properament per ajudar a solucionar aquest problema, que s està convertint en un costum i en la broma fàcil per més d un. Si tens animals, cal tenir-los en condicions assegura Pep Salsetes, persona propera a la terra i amic dels animals i de la pau. Tant ell com la resta de veïns del Serrat estarien disposats a comprar els animals a preu/ qualitat i cedir-los a una protectora per solucionar definitivament aquest conflicte. El col leccionista, un nou restaurant al poble El col leccionista va obrir les seves portes el darrer 27 d octubre. De dilluns a divendres trobem un menú de 9, que inclou un entrant, primer, segon, postres i beguda. A partir de dijous i fins diumenge és obert per a sopar a la carta. És una carta una mica especial: tapes de mitges racions una mica fora de l habitual, com una témpora de verdures japonesa, una fondue de formatge o uns xampinyons arrebossats amb salsa de romesco, entrepans calents i freds elaborats, amanides variades i xapates especials, amb remenat d espàrrecs, brandada de bacallà... tot coses de caprici!. El cuiner, Bernat Rodríguez i la seva mare, Esperança Candel Mancilla, porten el negoci sols. Són de Barcelona, però fa 15 anys que viuen a Llinars del Vallès i, a través d uns amics, van veure el local i van tenir-ho clar des del primer moment. Bernat, el xef, des de petit col lecciona llaunes de cervesa, posagots, caixes de llumins, monedes, bitllets de metro capicues i, segons la seva mare ja, aleshores, deia que les guardava per al dia que obrís el seu propi restaurant. Ara decoren les parets de pedra i donen nom al local. El col leccionista tanca dimarts tot el dia i dilluns i dimecres després del dinar del migdia. Un moment de la cerimònia

7 Pàgina 7 El Poble Cròniques històriques del poble Maria Soler Maria Soler va nèixer a l Ametlla el 8 d Abril del 1902, a la part baixa del poble anomenada el barri del Raval. Casada amb Miquel Viaplana, fill d una família de vuit o nou germans que vivien a Can Ponet. Maria no recorda a quina edat es va casar. La seva jove, Florinda --casada amb en Genís Viaplana el fill gran(l altre es diu Joan) ens acompanya fent una mica de guia memorial de la seva sogra que, asseguda en un sofà amb les cames estirades, ens mira fixament, encuriosida i calmosa. És menuda, petita, de cara afable, gairebé sense arrugues per la seva edat (recordem que té 102 anys) duu el cabell molt ben pentinat, unes arracades d or, tota ella endreçada, respirant una netedat tant física com mental. La Florinda ens ensenya unes fotos de la Maria ballant gitanes, alhora que explica que el seu sogre era assajador. Compti si fa anys que es ballen les gitanes! --exclama molt satisfeta i afegeix-- estic contenta del meu nom: aquí, al poble, no ni ha ningú que es digui com jo. Apropem les fotos a la Maria, que assenteix quan la seva nora parla de com ballava i de la simpatia que desbordava amb tothom. Una dona molt activa, que mai parava quieta, ara fent feines de conreu, ara la bugada a l antiga bassa de Can Camp, ara anant a peu cap a Granollers els Maria i Florinda miren algunes fotografies... dies de mercat... Tenia una bogeria per les avellanes, fins fa pocs anys encara s entestava d anar a collir-les, comenta la Florinda, sempre atenta. Apropem la gravadora cap a la Maria. Què és això? ens diu mirant l aparell que sembla que no li acaba de fer el pes però, sense fer-ne més cas, respon a la pregunta: sí, havia fet teatre però no em faci dir el nom de les comèdies...n havíem fetes tantes!...com diu? Ah! Què jo de què feia? Dons, de comedianta!. La resposta li ha sortit ràpidament i directament, en un to de veu molt clar i ferm, acompanyat d un simpàtic somriure. Puc explicar moltes coses, però són moltes bestieses. Tinc tantes coses al cap, que ja no les recordo -- riu, riu amb tota la seva expressió- - coneixia a molta gent, feia les comèdies i també cantava en el cor de la Sala --Lo lliri--. Recordo coses que m han fet plorar i d altres que m han fet riure... Vol que expliqui coses d aquella època sobre l Ametlla? Abans era molt maca i ara, ara ha caigut molt el seu tarannà. Moltes vegades penso que ens anem per terra, totes les festes les perdem, perquè es perden les tradicions. Recorda al seu marit, que era pagès i tenia vaques: jo he estat molt simpàtica, però maca Maria Soler en un moment de l entrevista no --afirma convençuda la Maria--. Sap? Anys enrera el Nadal, aquí, era molt divertit i ara resulta molt avorrit.. jo no li veig remei, treure n profit. Li demanem a què creu que es degut tot el canvi del poble i respon lacònica: no ho sé. Aleshores, ens interroga ella: on van ara vostès? Expliquem la nostra tasca sobre les Cròniques històriques del poble, i en demanar-li consell comenta: no sé què dir, perquè em pregunto per on començaria... i ho tinc tot molt barrejat, ha passat el temps i són masses records. El so del rellotge que penja de la paret ens avisa que ja es hora de marxar. La Maria Soler duu un marcapás fa un mes i mig i, tenint en compte la seva edat, ens sembla abusiu allargar la visita. Breu i entranyable entrevista, carregada de sentiments que em recorden una cançó de Raimon (.Les Cançons d Amor) que comença dient: Com la llum per mirar, i la son per dormir, com la nit per vetllar, i l amor per sentir... Ella és així i potser em quedo curta. Cal apropar-se a les persones, entendre el seu sentiment i la seva filosofia entrebancada pels anys, però mai perduda dins de la seva personal bústia dels records i, en aquest cas, la Maria ens ha expressat clarament el seu pensament. Calia fer aquesta xerrada amb un personatge entranyable, entenent que, per la seva Grup de gitanes dels anys 20. Maria Soler es la segona de la fila d abaix, començant per la dreta. edat, no podem tractar sobre altres qüestions, per ella, massa llunyanes. Bonica Maria Soler. Important i gran besàvia de l Ametlla del Vallès. Gràcies. Pat Millet

8 Pàgina 8 El Poble L Obra del Casal de la Visitació i les persones que el fan possible Com diu Maria Escribano, el sentit d una obra social és oferir un servei, però com la vida mateixa va canviant, resulta tanmateix necessari adaptar-se a les necessitats socials que van sorgint. L Obra de la Visitació, va iniciar-se a l Ametlla l any 1928, quan adquiriren aquesta casa pairal dels Xammar, situada en un espai privilegiat dins el cor del poble i construïda el 1649, tal com pot llegir-se al frontispici que es conserva. Van haver d enderrocar-la pràcticament tota i refer-la de nou. La capella actual, arranjada el 1932, era l antic celler de la masia. Des de 1933, una pintura del Sant Sopar de Damià Vilàs, orna l arc de volta del presbiteri. L Obra de la Visitació, que mai ha comptat amb més de vint-iuna persones i que actualment la composen onze dones, va néixer amb la intenció d anar a visitar i ajudar a malalts a les cases. Des d un primer moment van decidir no portar hàbit, ja que, tal com explicaven al Diari Pilar Salvador i Maria Escribano, anar de carrer ens apropa més a la gent. També renovem els vots un cop l any. Del 1936 al 1939, el Casal va restar a mans de la Generalitat, quan l alcalde del poble era Joan Plumé qui, vetllant per tan singular edifici, hi va fer instal lar l escola del Des de l Assemblea del Poble de l Ametlla us convidem a la xerrada que se celebrarà el dijous 9 de desembre a les 20:00 h a la sala polivalent de la Biblioteca. En César Jérez, un colombià, lluitador pels drets humans al seu país, i l Alèxia Guilera, una catalana cooperant a Colòmbia des de fa anys, ens explicaran quina és la situació actual del país, com s hi ha arribat i quina és la importància de l acompanyament internacional per a la seva feina. Us hi esperem a tots; val la pena conèixer, més enllà de les vagues notícies difoses pels mitjans oficials, què passa en aquest país. En tot cas, aquí teniu una introducció al tema que ens ha fet arribar l Alèxia. Podeu trobar més informació a i per contactar amb l Assemblea ho podeu fer a asspa@correucatala.com. Colòmbia és un país d una riquesa natural, ètnica i cultural única al món. Però, paradoxalment, ja fa més de 40 anys que està patint un poble. Si la pintura del presbiteri va salvar-se va ser perquè la va fer encalcinar i, passat uns anys, va poder recuperar-se. Des que l Obra arribà a l Ametlla, essent directora Maria Mitjans (que ho va ser fins l any 1975, any en el que va morir; actualment ho és Pilar Salvador), el seu objectiu primordial se centrà en acollir noies joves, amb pocs recursos i salut delicada, que necessitaven bons aires i una alimentació sana per recuperar-se de la malaltia o també per fruir d uns dies de descans. Un dels problemes bàsics de l Obra sempre ha estat d on treure els diners per fer front a les despeses. D aquells anys són les conegudes tómboles que organitzava el Casal per recaptar els diners ja gastats i que resultaven fonamentals i no sempre arribaven a l hora de liquidar els deutes acumulats durant l any. Encara, actualment, són molts els que recorden aquelles tómboles que suposaven una gran festa, tant pels menuts com per als més grans. Es feien representacions i jocs també. A la tómbola podies trobar de tot i ningú marxava mai amb les mans buides diuen, somrient tant la Maria com la Pilar i recorda perfectament Pat Millet, que també és present Maria Escribano i Pilar Urbano a l entrevista. Al llarg dels anys quaranta, la campanya de Ràdio Nacional d Espanya, que enviava nenes i es feia càrrec de les seves despeses, va ajudar força a tirar endavant el Casal afegeix Maria, recordant aquells anys. De mica en mica, juntament amb les colònies de nenes, a l estiu va començar a obrir-se el Casal a les persones grans que volien gaudir d uns dies de vacances. El cert és que en Què passa en realitat a Colòmbia? dramàtic conflicte armat intern, les víctimes del qual són, de manera molt especial, la població civil en general i els defensors dels Drets Humans, en particular. A Colòmbia l han definida sovint com una casa privilegiada ( esquinera?) perquè és l únic país de Sudamèrica les costes del qual treuen el nas a dos oceans: el Pacífic, a l oest del país, i l Atlàntic, que banya tot el nord colombià. Colòmbia és el segon productor de cafè del món després del Brasil i pertany al grup dels principals productors mundials de maragdes, or, carbó i fulla de coca. És el cinquè productor de petroli de tota Amèrica i el segon país amb més biodiversitat del tot el món. Però malgrat tota aquesta abundància de riqueses naturals -o potser justament per això- Colòmbia és un dels països d Amèrica que més desigualtat social pateix, des de fa dècades. La taxa d atur entre els seus 42 milions d habitants és actualment del 20% i això afecta especialment dos dels sectors més vulnerables de la població, que molt sovint s ajunten en un sol grup: els desplaçats per la violència política -que són quasi 4 milions de persones- i els camperols, que són quasi 9 milions de persones més. Totes aquestes dades es tradueixen en d altres encara més alarmants: el 66% de la població colombiana viu en la pobresa i quasi la meitat d aquests -és a dir: 29 milions de persones!- viuen en la misèria, el que vol dir que disposen de menys de 3 dòlars al dia per a la seva subsistència. A això cal afegir que només el 10% dels colombians concentra a les seves mans el 46 5% de tota la riquesa del país, especialment en forma d enormes extensions agrícoles i ramaderes, poc o gens explotades. Tota aquesta pobresa i exclusió social ha anat generant una violència que es tradueix en un panorama certament pessimista: no és per casualitat que podem dir sense por a equivocar-nos que aparèixer altres institucions, escoles i grups d esplai per als més joves, les peticions de la gent gran varen anar en augment i el Casal va reorientar la seva tasca i restà obert tot l any per l acollida de gent gran únicament. Així ha continuat fins el 1992, any en què la Generalitat l obligà, per a poder tenir residents, a comptar amb ascensor i calefacció. No va ser possible l adaptació, per això des d aleshores funciona la situació dels Drets Humans a Colòmbia és la pitjor de tota Amèrica Llatina i una de les més crítiques del món. El país encapçala les llistes mundials d execucions extrajudicials, tortura, segrest i desaparició forçada. I la majoria d aquestes víctimes són, com dèiem, líders socials i sindicals. Per exemple: entre el 1996 i el van desaparèixer més de persones i es calcula que, des de mitjans dels anys 70, Colòmbia acumula més de desapareguts, una de les xifres més altes del món. El 99% d aquestes desaparicions són atribuïbles a la Policia i l Exèrcit i als grups paramilitars, que molt sovint actuen, conjuntament amb l Exèrcit. El govern neoliberal de l actual president, Álvaro Uribe Vélez, ha empitjorat dramàticament aquesta terrible situació dels Drets Humans: Uribe ha implantat, en els dos anys i mig que fa que presideix el Govern, el que ell i el seu equip han anomenat política de seguridad democrática, que, estrictament els mesos d estiu. El casal té capacitat per acollir a cinquanta-dues persones i, la veritat, potser la calefacció no s hi pot instal lar però, segurament, unes bones llars de foc farien meravelles. Pel que fa a l ascensor, ara existeixen tot tipus de cadires mecàniques que potser podrien solucionar el problema de les escales, cara a la gent gran. en realitat, no és altra cosa que una persecució sistemàtica (i soterrada) a tots nivells contra tot aquell que denuncia aquesta situació i/o treballa al costat de les víctimes o els seus familiars. Com passa a gran part de la resta del món, a Colòmbia, qui treballa denunciant les pràctiques il legals i abusives del Govern és titllat de terrorista o, en el cas concret d aquest país, també de guerriller. És a dir, parlem dels mateixos fonaments de la tristament coneguda guerra bruta que els Estats Units van aplicar a Centreamèrica, Xile i Argentina, especialment, als anys 70, el resultat de la qual va ser el que es pretén que succeeixi ara a Colòmbia: acabar amb el teixit social, sindical i organitzatiu, degut al gran interès de les multinacionals nord-americanes i europees per les nombroses riqueses naturals explotables que té el país. Alèxia Guilera

9 Pàgina 9 El Poble JLa família ha tingut, des de sempre, un paper fonamental en la configuració de les societats occidentals, havent-ne estat l eix bàsic de llur organització econòmica, social i política. D acord amb aquest paper vertebrador, una de les funcions més significatives ha estat la d educar de les noves generacions de ciutadans. Recordem que no fa gaire anys encara podies trobar algú que no havia anat mai a l escola, que tot el que sabia ho havia après a casa seva. Actualment, però, el paper social de les famílies ha minvat d una manera notable: per una banda són menys nombroses (ara per que no es tenen tants fills, adés per que els avis solen viure sols a una altra llar); per altra banda, els seus intervals de convivència són cada cop menors: sovint pare i mare treballen lluny de casa, els fills estan ocupats amb activitats extraescolars i la televisió regna al menjador i les habitacions. Aquest fet ens està duent cap a una renúncia del paper educador de la família (cal que entenguem el concepte Enquesta d educació d una manera àmplia). Involuntàriament o no, pares i mares estem assumint un paper de client del sistema educatiu, i com a clients ens comportem: paguem (impostos, quotes mensuals, matrícules,...) i, en conseqüència, exigim. Es vol que l Escola formi els joves en tots el àmbits: des de les matemàtiques fins al comportament a la taula, des de la solidaritat amb el tercer món fins la higiene sexual, des de la passió per la lectura fins l anatomia. I l Escola què hi diu a tot això? Doncs sorprenentment, ha assumit voluntarista aquest paper de proveïdor de serveis d educació integral! L Escola s ha ofert generosa per a ser quelcom més que una eina complementària en la formació dels joves i ha acceptat agosarada fer-se càrrec de tota la seva formació. Però no ha acabat de sortir-se n algú ho dubta?. Li han fallat els medis, la planificació, la preparació, l experiència. Quina paradoxa! Per una banda l Escola (és a dir, l Administració Pública) Opinió Escola i educació (II) accepta un paper principal en la formació dels joves. Per altra banda, la societat exigeix a l Escola aquest paper educador. Però, alhora, es malpaga als educadors, se ls resta autoritat i prestigi, se ls veu com a instruments automàtics d alliçonar, fàcilment criticables pels seus (humans) errors... Com sortir d aquest forat absurd? Podem permetre ns deixar la funció educadora exclusivament a l Escola? És una realitat que moltes famílies estan mancades de temps per a una convivència real de pares i fills. Quants pares i mares han de deixar de veure els seus fills ben d hora al matí per no tornar a estar amb ells fins l hora de sopar? Quin paper tenen aquests pares i mares en l educació dels fills? A què haurien de renunciar, per a participar en aquesta educació? El mercat laboral, les aspiracions de posició social, les obligacions hipotecàries obligades o autoimposades, no ens permeten massa flexibilitat. Resultat: aquesta convivència es trasllada al cap de setmana. Imaginem-nos el quadre (exagerat) dels dies feiners: nens i joves que van a l escola de 9 a 17 h, que fan activitats extraescolars fins les 19 h, que sopen i fan els deures davant del televisor i que, amb sort, arriben desperts a rebre el petó de bona nit dels pares... I, és clar, arriba el dissabte i, tot sentint-se culpables de no haver dedicat prou temps als seus fills, pares i mares prenem una actitud massa condescendent: accedim a totes les peticions dels fills, no gosem negar-los-hi res, és a dir, no gosem educar-los. I això és gravíssim: la negació forma part inseparable de l educació. Quan no gosem oposar-nos a cap petició dels fills, els fem immadurs, els fem aliens al valor de les coses, els fem desconeixedors de la importància de l esforç, de la solidaritat, del respecte. És la renúncia definitiva al paper d educador. Contra aquesta situació hi hem de lluitar en molts àmbits: (a) hem d exigir una legislació que protegeixi efectivament l espai familiar; (b) hem de ser capaços d enfrontar-nos als desigs i capricis dels fills, i tot i que econòmicament ens en puguem permetre alguns, hem de saber dir-los que no; (c) hem de saber renunciar a determinats nivells de renda si, per a assolir-los, cal sacrificar la convivència; (d) hem d exigir a l Escola una absoluta transparència en els seus mètodes i en els seus resultats per tal que, si n hi ha, puguem compensar-ne les seves mancances; (e) hem de demanar un increment notable en els pressupostos d educació de la Generalitat, de manera que els mestres siguin adequadament remunerats, els medis de que disposin siguin suficients, la seva preparació òptima i les escoles tinguin els espais i equipaments necessaris. Hi ha actuacions que depenen de nosaltres, però n hi ha d altres que necessiten decisions polítiques: què us sembla si a les properes eleccions ens mirem els diferents programes electorals i votem en conseqüència? Raimon Argemí Què en pensa del Casal de la Gent Gran de l Ametlla? Quina relació té amb el poble? Com creu que es podria millorar? Mercè Bou i Cristina Canudas Josefina Sansano Martínez Estic molt contenta, encara que falten alguns detalls i potser més organització. És un lloc perfecte per poder-nos reunir. Tot just acabem de començar i crec que l edifici ha ajudat a tirar-ho endavant. Melitina Regas Iglesias És un lloc fantàstic per fer moltes coses, tot i que se n podrien fer el doble. És necessari que hi hagi algú que s impliqui organitzant campionats de dòmino, de cartes, igual que es fan les classes de català. També m agradaria que el casal estigués obert a més gent. Crec que falta més informació perquè se sàpiga que aquest Casal és per tot el poble, que no cal ser soci per entrar-hi. Jordi Ponti Penso que ja era hora que a l Ametlla tinguéssim un Casal per la gent gran. Espero que en un futur millori encara més. No hauria de ser jo qui digués la manera de millorar-ho. El local està força bé, però potser la part de fora li faltaria alguna infrastructura més. Comparat amb altres casals de Catalunya, aquest potser li faltaria que es compartís més amb altres sectors del poble, perquè és bonic que els avis es relacionin amb persones d altres edats. Montserrat Puig, Anna Mª Llorca i Concha Martínez Som un grup que fem moltes coses: cantem, fem teatre, fem català, pintem, etc. Ens agradaria que oferissin més activitats però, per fer això, es necessita bona voluntat i algun sacrifici també. L organització s hauria de millorar, que hi haguessin més persones que portessin a terme més tallers. Per altra banda, hauria de col laborar tot el poble al Casal. Per exemple, organitzar conjuntament activitats amb la gent jove. Això sí, falta més informació i organització per apropar-nos els uns als altres. No hauríem d anar tant a la nostra. D aquí poc pot haver-hi un canvi amb les eleccions. Nosaltres demanem que, tan si hi ha canvi com si no, tot serveixi per millorar el Casal i l Associació. Mª Pilar Aguilar És un local que està molt bé, és nou i la ubicació és molt adient. Hauria d estar obert a totes les edats i que es fessin més coses. Això dependrà de la nova junta que surti a les pròximes eleccions. Faig una crida a totes aquelles persones amb la jubilació avançada, com és el meu cas. M ha anat molt bé per distreure m i xerrar.

10 Pàgina 10 El Poble Propera Junta del Casal de Gent Gran el 28 de novembre Com a candidats es presenten Joan Codina i Joan Minguet Joan Codina Joan Codina va néixer a l Ametlla del Vallès el 1928 i ha viscut tota la seva vida aquí. Actual Jutge de Pau del poble (entrà com a suplent l any 1966). Fou, abans de jubilarse, Secretari de la Càmera Agrària i corresponsal de la Seguretat Social durant molts anys, a part d haver estat President del Club de futbol de l Ametlla i jugar un paper important dins l àmbit sindicalista. Està casat amb Montserrat Torroella i té dos fills (Francesc i Jaume), dos nets i dues nétes bessones. Des de quan és soci del Casal? Vaig fer-me soci a l any de néixer l Agrupació. Tinc el número 148. Quants socis té el Casal actualment i quina relació manté amb ells? Actualment debem ser a la vora dels calculo-- perquè hi ha gent que s ha donat de baixa. Per altra banda, la relació amb el Casal sempre ha estat oberta, de parlar i compartir amb les persones que hi van. A mi m agrada col laborar en tot el que es pugui fer pel bé del poble. Estaré al costat de qualsevol entitat que actuï en aquest sentit. Com pensa que ha funcionat fins ara el Casal? Ni bé, ni malament perquè, en definitiva, ningú no s ho havia agafat seriosament. Existia un grup de gent dins del Casal que funcionava i la resta anaven seguint el que marcava aquest grup. Ha estat llarg i complex el procés d aconseguir aquest local actual. Les obres van estar força temps parades. Va ser el primer ajuntament democràtic i l alcalde, Sr. Samper, els que van aconseguir aquest local precisament. Tothom va estar d acord en comprar Can Muntanyola i, particularment, em fa molta il lusió que s hagi convertit en el Casal de la Gent Gran i està clar que n ha de poder gaudir tothom. Què creu que hauria de canviar? No s ha de canviar gran cosa, sinó aconseguir conscienciar que es poden fer moltes més coses, si volem. S ha d ampliar, que vagi creixent i que tots hi participem, això és el més important. Com a candidat a president, quina pot ser la seva aportació? Bàsicament de treball, d implicar-me, de participar amb tots i fer que el Casal s acosti a tothom. Mirar d ajudar que la comunicació flueixi, especialment amb els joves perquè, tot i que funcionem de manera independent, estem uns al costat dels altres. Els grans som els que hem de donar exemple precisament... Quines són les propostes bàsiques que planteja la Joan Codina junta a la qual representa? Doncs xerrades, conferències, cursos (de català, informàtica, etc.), recolzar el grup teatre i el de cant coral, promoure activitats d esport i salut, sortides, tallers, caminades, excursions, activitats lúdiques, sopars, balls i més coses encara... Com pensa que ha de ser la relació del Casal amb el poble? El Casal ha de ser una casa oberta a tothom. És lògic que per fer algunes activitats hagis de ser soci i pagar una quota, però en principi ha d estar obert a tothom. També és normal que els socis és beneficiïn d un preu més econòmic, tot i que ha d estar obert al poble per a tot i per a tots. Disposar d un local com aquest que tenen actualment facilita molt les coses, no? Sense cap dubte. Creu que l Ajuntament els ha ofert tota l ajuda que ha pogut? Estic plenament convençut que ens ajuda i seguirà ajudant-nos l Ajuntament que tenim en aquest moment. Quin missatge faria arribar a les persones que llegeixen aquest Diari, especialment a totes aquelles que poden anar a votar al Casal el 28 de novembre? Tots junts ho farem millor. Som un equip d homes i dones que volem treballar per a un Casal amb més participació de tots. Demanaria a tos el socis que vagin a votar que valorin les propostes i que s arribin fins al Casal el 28 de novembre. Si el grup al qual represento aconsegueix aquest vot de confiança, sàpiguen que no els decebrem. Migas de germanor a Ca l Arenys E l 2 2 d o c t u b r e, p e r s o- nal de l Ajuntament va organitzar un dinar a Ca l A r e n y s q u e v a c o n s i s- tir en unes autèntiques Migas de la ma de Pilar Gonzalez. Gonzalo González Rodríguez, més coneg u t c o m e n S a l o, s o- brenom que li posà en Miquel Fontanals (en S e r r a l) j a d e s a p a r e g u t- - i pel que tothom el coneix, va construir una barbacoa especial per l ocasió, una barbacoa a mida. La va construir amb material de desguàs. El calaix de sota era un quadre antic que anava a llençar amb trossos de senyals. L únic que havia comprat eren les rodes, barbacoa perfecte per un dinar agradable de compartir i parlar. En Salo va avançar per al Diari que aviat veurem un altre dels seus invents, un que té relació amb els llums de Nadal i que pensa sorprendre ns i molt...esperarem, doncs! En Salo i la seva mega-barbacoa La Pilar i la Mari amb les mans a la massa

11 Pàgina 11 El Poble Propera Junta del Casal de Gent Gran el 28 de novembre Com a candidats es presenten Joan Codina i Joan Minguet Joan Minguet Joan Minguet Joan Minguet fa 18 anys que viu a l Ametlla. És nascut a Barcelona, l any Fins al moment de la jubilació (al gener farà un any), ha estat Delegat de la Caixa de Pensions des que obrí sucursal al poble el Està casat amb Paquita Sorribas i té tres fills, Marc (casat i amb una nena, l única neta que té), Joel, que es dedica al món de l art i del teatre (un dels personatges de El cor de la ciutat) i Joan Paul, que estudia i viu amb ells. Des de quan és soci del Casal? Des de fa poc, tot just un mes. M hi volia apuntar fa dies, tot i que fa poc que m he pre-jubilat. En veure aquests billars vaig pensar que estaria bé fer algun campionat i van dir-me que, per a jugar, havia de ser soci, així que no ho vaig dubtar... Quants socis té el Casal actualment i quina relació manté amb ells? Uns 240 consten com a socis, tot i que segur que arriben als 300 ara. El 30 de novembre podrem comprovar-ho. Pel que fa a la relació amb la gent, jo l he mantinguda abans, a la Caixa, perquè hem preparat moltes excursions per als avis, visites culturals i monogràfics. He estat sempre molt a prop de la gent gran. Després, ma mare, delicada de salut, ha fet que mantingués contacte, tant amb la Residència Francesca Roure, com amb Can Millet i ambdues em coneixen força, la veritat, per una cosa o per una altra. Com pensa que ha funcionat fins ara el Casal? Crec que ha funcionat bé fins ara, però penso que té moltes més possibilitats. Si sortim nosaltres i podem portar les nostres idees a terme, podrem fer moltes més coses. Què creu que hauria de canviar? Una mica la qüestió de direcció, ha de ser molt transparent per a tothom. Si bé no som una empresa, hem d actuar com una empresa, perquè han d entrar i sortir diners per a portar a terme les activitats. Si es fa d una manera molt familiar, acaben apareixen problemes. També és necessari que la gent col labori a l hora d aportar idees. Això s ha de fer i no crec que s hagi fet fins ara d aquesta manera. Com a candidat a president, quina pot ser la seva aportació? En un principi la relació amb la gent gran que he mantingut fins ara. De fet, va ser Eugeni Martinez (vice-president), qui em proposà presentar-me com a president de la Junta. Tot i que tinc altres activitats m ho vaig pensar perquè, acceptar aquesta responsabilitat, suposa assumir-la plenament. Quines són les propostes bàsiques que planteja la Junta a la qual representa? Un programa amb excursions, però enfocades en diferents punts d interès: Gastronòmiques, culturals i d indrets a conèixer, en total 24 a l any (dues mensualment). Cursets diferents (d informàtica, etnologia, economia, etc.), entre d altres. Com pensa que ha de ser la relació del Casal amb el poble? La relació amb el poble ha de ser íntima. El Casal necessita al poble i el poble necessita al Casal. Volem parlar amb totes les entitats, inclosos els joves. Hem de tenir present que el Casal no pot ser un centre cívic perquè no hi ha lloc suficient, però si pot ser un centre obert a la gent del poble i no cal que sigui gran. El que ha passat fins ara, és producte del que han fet les juntes anteriors, perquè nosaltres no estem a la junta encara. No obstant ja hem començat a parlar amb algunes entitats, amb la intenció que no marxin de l Ametlla precisament. Disposar d un local com aquest que tenen actualment facilita molt les coses, no? Evidentment. És normal que els socis paguin una mica menys que la resta de persones al bar, per exemple, però res més. Jo, sincerament, veia que el Casal funcionava com un ghetto i volem que el Casal sigui per a tothom, que s interrelacioni amb el poble. Creu que l Ajuntament els ha ofert tota l ajuda que ha pogut? L Ajuntament s ha vist obligat a eixugar un dèficit anterior i potser no ha pogut fer tot el que voldria. Segueix un ordre de prioritats i va fent, a mida que li és possible. Jo sé que ens donarà tot el que pugui i si no ens dóna més, serà perquè no podrà. Quin missatge faria arribar a les persones que llegeixen aquest Diari, especialment a totes aquelles que poden anar a votar al Casal el 28 de novembre? Que facin un examen acurat de les dues juntes abans d anar a votar. Farem arribar una carta amb el programa a tothom. A l Ametlla hi ha 900 avis i quantes més persones s hi apuntin, més coses podrem fer. No volem que el Casal sigui un ghetto, sinó que sigui un Casal per a tots. Volem tenir contacte amb totes les entitats del poble, que sàpiguen qui som i què fem per tal d aconseguir ser una veritable Agrupació de Gent Gran. Quants més socis vagin a votar, millor anirà i si finalment no sortim escollits, igualment col laborarem amb l altra junta per tot el que sigui necessari. Xerrada informativa sobre contractació de treballadors estrangers que no disposen del corresponent permís Vostè és un empresari o un particular que vol contractar personal que no disposa de permís de treball? Vostè és un treballador sense el permís corresponent i vol saber com poder treballar de forma legal? Està suficientment informat de la pròxima legislació sobre contractació que es durà a terme per part de l administració? I si ja és contractador o bé pensa oferir treball a alguna persona que encara no disposa del permís de treball i no coneix els nous mecanismes legals per poder fer-ho, el convidem a assistir a la xerrada informativa que l Àrea de Serveis Socials de l Ajuntament organitza a la Sala Polivalent el dia 10 de desembre de 2004 a les 21 30h. La xerrada anirà a càrrec del corresponent especialista en temes laborals i d immigració del Consell Comarcal del Vallès Oriental el qual també podrà aclarir qualsevol dubte o qüestió.

12 Pàgina 12 Cultura Antonio Redondo i els seus paisatges plens de color i vida Antonio Redondo Aguilar va exposar a la Carles Sindreu del 22 d octubre al 7 de novembre. La presentació va ser a càrrec del crític Joan Sala Vila, qui va dir, respecte a les pintures de Redondo, que són un diàleg amb la llum i la foscor i una mirada d amic cap al paisatge i les natures mortes, perquè en elles ha trobat el camí del seu llenguatge pictòric, que li permet combinar figuracions amb moviments de tendència abstracte. Antonio Redondo és de Atarfe (Granada) i va néixer l any 1955, tot i que en fa gairebé trenta que viu a Canovelles. Compta amb quatre exposicions col lectives i nou d individuals que han tingut lloc entre els anys 1996 i També ha rebut quatre premis, tres d ells de pintura ràpida. Quan vas començar a pintar, Antonio? He pintat des de sempre, però de manera autodidacta totalment. Tinc una feina independent, que res te a veure amb la pintura i, realment, mai m he plantejat viure d ella. Al principi pintava sols per la família. Després vaig estar gairebé vint anys sense fer res. En veure m pintar un decorat per una obra de teatre al Centre Cultural de Canovelles, van animar-me a reprendre la pintura de nou i així vaig tornar... Anys enrera eres més hiperrealista... Cert, vaig començar sent força hiperrealista, però no havia trobat el meu estil. En canvi, ara, vaig més cap al que sento. Gairebé tots el premis que has guanyat són de pintura ràpida. Traç ràpid i precís el teu... Sóc de traç ràpid, es veritat i, a més, obra que començo, obra que haig d acabar. No sóc dels que arracona quadres. Potser en tinc dos o tres i, quan els veig, m entren ganes de fer-los desaparèixer. T agrada més pintar a l exterior o a l interior? Pintar a l exterior, sense Antonio Redondo a un moment de l entrevista cap dubte. Estar envoltat de natura és molt important per a mi. Això no vol dir que comenci un quadre fora i, després, l acabi a casa. Que et motiva més a l hora de pintar? La natura, les marines, els bodegons també. He fet figuratiu anteriorment, però ara tiro més cap a això. Consideres que es ven bé la teva obra? Intento que la meva obra sigui accessible al públic en general, que els preus no suposin un problema a l hora d adquirir un quadre. M estimo més que les meves obres estiguin penjades de les cases, que no arraconades al meu estudi. La importància de salvaguardar les veus del passat El 22 d octubre, a la sala polivalent, el president de l Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat, Josep Perramón i la directora de la Fonoteca de la Biblioteca de Catalunya, Margarida Estanyol, conjuntament amb Ricard Ardèvol i Jesús Moreno al piano, van oferir una conferència, en la que no va faltar els exemples musicals i un extraordinari gramòfon, amb la intenció de fer arribar al públic veus del passat que, si es conserven actualment, és gràcies a la tasca que estan fent entitats com l ASPE. La Fonoteca mateix, quan va saber que treballaven enregistrant discs a 78 rpm. de cantants antics i digitalitzant-los, per editar-los i comercialitzarlos posteriorment, va ferse n sòcia. Tot i que des de la mateixa Fonoteca s ha intentat reunir en una associació privada els col leccionistes d aquest tipus de material, malauradament, els grans col leccionistes de discos d Espanya no han mogut un dit, perquè està clar que no volen compartir amb altres persones les col leccions més grans. La Biblioteca de Catalunya compta amb la col lecció de gravats més important i valuosa de l Estat. Conté fons com les matrius xilogràfiques Margarida Estanyol, Josep Perramón i Ricard Ardévol Abadal o l escut de la Junta de Comerç, de Josep March (l estampa litogràfica més antiga de l Estat). La secció de Música compta amb peces úniques de gran vàlua, des del s.x fins als nostres dies. Les impressions gràfiques completen la documentació, amb gairebé estampes i prop de matrius, entre les quals hi ha goigs, mapes i romanços il lustrats, entre d altres.

13 Pàgina 13 Cultura Música i perfum: l art de l intangible Sàhara : l ànima d un poble La tarda del 5 de novembre, a la sala polivalent de la Biblioteca, Agustí Vidal va obrir la nova temporada de conferències que la Regidoria de Cultura té previstes per aquest any. Nascut a Granollers, perfumista i músic, Agustí Vidal combina ambdós mons creativament parlant. Un cop acabada la carrera de Química Orgànica a la Universitat Central de Barcelona, Vidal inicià la seva activitat com a perfumista a l empresa Lucta l any Cinc anys més tard, l anomenaren director de l Escola de perfumeria d aquesta mateixa empresa, alhora que paral lelament, continua amb la seva carrera musical, ja que des d aquest any és director de la Coral Polifònica de Granollers, amb la que ha portat a terme diversos projectes, entre el que destaquen: Abans del silenci, la primera òpera coral catalana, Swing al cor, producció conjunta amb la Big Band de Granollers i Contranit, obra d Albert Guinovart i lletra de Santi Montagut, per a solistes, cor i orquestra, que reflexiona sobre la condició humana. Del 1989 al 2002 treballà en una companyia alemanya, integrat des de Barcelona, als equips creatius d Hamburg i Paris, col laborant també amb els de New York, Sao Paulo i Singapur. Actualment, ocupa el càrrec de director del departament de perfumeria de la Compañía General de Esencias. Agustí Vidal va començar la conferencia partint de la idea que igual que a un músic se l considera un artista, un perfumista també ho és. Si el músic té uns sons bàsics (les notes) per crear una obra, el perfumista compta amb les aromes de les flors inicialment i així com, partint d un motiu musical, d una recreació, un bon músic pot aconseguir una obra única i totalment nova, al perfumista li passa el mateix a l hora de crear una nova aroma.. La nostra cultura, des de Agustí Vidal Plató, ha revaloritzat el coneixement que ens arriba a través de dos del cinc sentits que tenim, els que el filòsof anomena sentits purs, que són la vista i l oïda. Fins el segle XX els sentits de l olfacte, el gust i el tacte no s han anat consolidant, ni s han començat a comparar amb la música, la pintura o qualsevol obra literària. El perfum de Patrick Süskind va ajudar força a que el públic entengués millor el poder de les olors i l art del perfumista, especialment perquè aquesta novel la va ser èxit de vendes en diferents països, de manera que va arribar i arriba encara a moltes persones, facilitant que el món de les aromes vagi agafant més cos, mica en mica, tan literàriament com artísticament. La conferència va ser entretinguda, divertida i interessant, perquè Agustí Vidal anava plantejant exemples musicals que el públic escoltava i, acte seguit, passava una mostra d un perfum que implicava un virtuosisme similar. De fet, tot artista parteix del que ja existeix. L art sorgeix en el moment de donar forma a aquests elements o coneixements que es troben a l abast de tothom, siguin notes, colors, materials, aliments, aromes o paraules. Una metàfora mai serà la suma dels termes que conté, com tampoc una excel lent crema catalana és el simple resultat de barrejar ous amb sucre: tot i que identifiquem el sabors, el resultat final, canvia. Igual succeeix amb els perfums. La Biblioteca Municipal Josep Badia i Moret ha acollit, del 8 al 20 de novembre, l exposició fotogràfica Sàhara : l ànima d un poble de la jove fotògrafa cardedeuenca Ester Rodés. Les dones són, segons l autora, l ànima del poble saharaui, elles són les que continuen lluitant per tirar la família endavant en mig del desert i amb molts pocs recursos mentre que, la majoria del homes, es dediquen a esperar que els tornin a cridar a les armes. Aquesta realitat on viuen les dones saharauis - el desert, els campaments, la manca d aigua, l espera, la vida i la mort - ha quedat reflectida en les fotografies exposades, imatges que juguen amb el blanc i negre, el color i amb els sentiments capturats a les mirades de les persones retratades. A la inauguració de l exposició també va assistir en Txema Casal de l Agrupació de Gent Gran de l Ametlla Donatius per al poble saharaui Exposició de pintura dels alumnes de Maria Vilanova El 12 de novembre, a les 20h.,va inaugurar-se l exposició de pintura dels alumnes de Maria Vilanova a la sala Carles Sindreu, que restarà oberta fins al 28 de novembre. Antonio Casares, president de l Associació d Artistes de l Ametlla va obrir l acte de presentació tot dient: una exposició plena d il lusions i que, com alumne de Maria Vilanova que també he estat, puc assegurar que és una persona que sempre recolza i anima tothom, estimula i treu sempre la part positiva i aquesta és la clau que siguin un èxit les seves classes. Jordi Pousa, l alcalde, es va mostrar molt satisfet per l exposició i va subratllar la importància de la participació dels més joves. Acte seguit va felicitar tant als alumnes com a la millor de les professores. L escola de Maria Vilanova accepta alumnes de totes les edats. Està oberta al poble des de l any 90 i les classes les imparteix al seu propi estudi, dues hores setmanalment. Més que classes son tallers diu Maria Vilanova-- on intento ensenyar a cadascú de manera individualitzada, perquè les fronteres que personalment han de superar són diferents i cada persona necessita un tracte independent i adequat. Comencen pel dibuix a llapis, a carbó, pastel, aiguades, aquarel les, sanguines i, finalment, oli. El cert és que m agrada molt ensenyar, veure com els alumnes van evolucionant i la il lusió amb que ho fan, em dona molta satisfacció. Rodríguez, coordinador de les colònies de l Associació Catalana d Amics del Poble Saharaui, que va explicar als assistents la història i les causes de l anomenat conflicte saharaui. La xerrada va anar acompanyada d una mostra de documents sobre el sàhara (vídeos, cd s, llibres i dossiers) que ofereix la biblioteca, i de la projecció d imatges de vídeo de la vida quotidiana que la fotògrafa va filmar durant la seva estada als camps de refugiats del Sàhara argelí. Finalment, recordar-vos que l ACAPS ha engegat una campanya de recollida de sabó, gel i xampú per a les persones refugiades, a la qual s ha adherit la Biblioteca, el Punt d Informació Juvenil i l Agrupació Cultural de Dones. Si voleu col laborar, podeu deixar les vostres donacions a qualsevol d aquestes entitats. M. Alós La Biblioteca, l Agrupació de Dones i el Pica s han apuntat a la campanya d ACAPS de recollida de sabó, gel i xampú per als refugiats saharauis. Esperem la col laboració de tothom. Els donatius es poden lliurar a aquestes entitats fins el 17 de desembre. Alumnes de Maria Vilanova amb la seva professora

14 Pàgina 14 Cultura La biblioteca recomana... Concert de Sta. Cecília L assaig Historia general de las drogas és una obra científica molt important dels nostres temps, no només per l amplitud, complexitat i controvèrsia que aixeca la matèria que investiga les drogues sinó també per la profunditat de la recerca. Antonio Escohotado, jurista, filòsof i sociòleg, fusiona els seus coneixements en aquesta obra filosòfica i científica a la manera dels antics savis, que no diferenciaven entre les ciències i les lletres, analitzant com ha interactuat l ésser humà amb les drogues des de totes les perspectives (econòmica, política, religiosa, cultural i social) al llarg de la història i les civilitzacions fins a arribar als nostres dies. La 3a edició recull en un únic volum tot el que Escohotado havia publicat sobre el tema, completant l enfocament històric amb el fenomenològic, mitjançant un apèndix que examina les principals drogues descobertes, ja siguin legals o il legals. L edició és molt acurada: enquadernació rústega, amb més de 300 figures i 20 làmines il lustrades a color. A més del sumari i la bibliografia, inclou un índex analític exhaustiu (onomàstic, conceptual, etimològic, antropològic i farmacognòsic) que permet la localització immediata de qualsevol substància, idea, fet o persona. Aquesta obra ha esdevingut un clàssic de consulta obligada per a qualsevol persona interessada en informar-se sobre aquest tema. En aquest llibre les drogues són tractades amb claredat i de manera objectiva, fugint de les idees errònies i poc contrastades, dels prejudicis i els moralismes. Historia general de las drogas, Antonio Escohotado; incluyendo el apéndice: Fenomenología de las drogas. 3ª ed. -- Madrid : Espasa, p., [20] p. de làm.; 23 cm. Espasa Fórum. ISBN Dins els actes programats amb motiu del desè aniversari de la municipalització de l Escola de Música, el passat 22 de novembre es va fer el concert de Santa Cecília. El concert, en el que van participar una setantena d alumnes, es va celebrar a la Parròquia de Sant Genís. El programa començà amb la intervenció de les guitarres, seguit d una tanda de pianistes, violoncel listes i clarinetistes, més tard el grup de cambra de flautes de bec, travesseres i violoncel, i per finalitzar els dos grups de cant coral. Cal destacar la qualitat musical i interpretativa de tots els participants, on es va poder gaudir d un gran treball de conjunt, molt equilibrat i madurat, així com també de molt bones individualitats musicals. El proper concert que ens oferirà l Escola de Música serà el de Nadal, que tindrà lloc dia 22 de desembre a les 19:30 hores a la Sala Municipal, on gran part del repertori, seran nadales. Escola Municipal de Música Marta Alós Boom, Boom 10 Lapsus Teatro, de Palència, va tornar a passar per la Tardoral de l Ametlla, aquesta vegada amb l obra, Boom Boom 10. Escrita i dirigida per Concha Santiago, ens mostra el món de tres dones diferents sota el prisma de l esperpent. Darrera de cada una d elles, malgrat l aparent frivolitat, s amaguen tres concepcions de dona que lluita per retrobar-se. Segons Concha, els éssers humans som animals inconformistes. Quan ens sembla que ho tenim tot, ens adonem que encara ens falta alguna cosa. Ens passem la vida buscant un equilibri inexistent i la majoria de vegades ho deixem córrer a mig camí per por...o per comoditat...o potser per mil raons. Els tres personatges de l obra salten al buit en un viatge a través de les seves pors, els seus tabús i desitjos que els portarà...no se sap ben bé on els portarà. El repartiment, a càrrec de la mateixa Concha Santiago, Nena Rodríguez i Yolanda San Martín, és encertat i dóna força i autenticitat a cada un dels personatges. Cal destacar però, Nena Rodríguez, en el seu paper de Dolores la dona casada i agobiada per la rutina de les tasques domèstiques i familiars que desprèn sinceritat, credibilitat i profunditat alhora. Els tres personatges varen fer participar activament al públic que omplia la Sala, en el seu viatge iniciàtic a la recerca del seu jo...i cal dir que els assistents van gaudir de la simpatia i espontaneïtat d aquestes actrius que no ens deixen mai indiferents. Grup de Teatre Nyoca Un moment de l obra...

15 Pàgina 15 Esports Andreu González i Jordi Vilalta, campions d Espanya de Tot Terreny a la Mitsubishi Evo-Cup i segons a la categoria de T.1 Els dies 20, 21 i 22 d octubre, a Port Alegre (Portugal), va tenir lloc la final del Campionat d Espanya de Tot Terreny, a les categories de Mitsubishi i T.1. La prova es dividia en dues etapes, la primera de 100 quilòmetres, la del segon dia, que constava de dues etapes de dos-cents quilòmetres cada una i la tercera i última, una etapa de 70 quilòmetres. Andreu González i el seu copilot, Jordi Vilalta, fa tres anys que corren junts. Aquest és el segon any que es presenten al campionat d Espanya de Tot Terreny, que inclou sis proves anuals. Les cites, enguany, han estat a Tàrrega (abril), Motilla (maig), Linares (juny), Bajo Aragón (juliol), Montes (setembre) i aquesta darrera, a Port Alegre (Portugal). Andreu González comentava que aquesta última carrera ha estat molt interessant per a nosaltres, perquè segons el resultat que féssim, podíem guanyar la Mitsubish Evo- Cup. Anàvem líders, amb dos punts de diferència amb els segons i, a més, al Campionat d Espanya de T.1 ens havíem classificat en segona posició també. El nostre rival, Manel Fortes (Comunitat Valenciana) va sortir per davant nostre el primer dia però, al km. 20, el vam atrapar i anàrem paral lels una estona, fins a aconseguir avançar-lo 18 minuts, de manera que vam consolidar la nostra posició, aconseguint guanyar el Campionat de T.T. Mitsubishi Evo-Cup i classificar-nos els segons d Espanya de T.1. A la segona etapa de 200 km., vam tenir problemes d engranatge i passarem una Un moment de la última prova, a Port Alegre mica de preocupació i por, tot i que vam poder arribar bé. Un dia abans d acabar la cursa, teníem consolidat el primer lloc. L última jornada vam intentar mantenir-nos i anar en compte. Estem molt contents amb els resultats que hem obtingut, sincerament. Ha estat un final molt ajustat, emocionant i, alhora, molt satisfactori. 1er Intercanvi de Taekwondo en categoria infantil El grup de taekwondo de competició de l Escola Esportiva de l Ajuntament de l Ametlla es va desplaçar, dilluns dia 15 de novembre, fins a l Escola SEK Catalunya per realitzar el seu 1er Intercanvi de Taekwondo en categoria infantil. Convidats per l Escola SEK Catalunya que va posar a disposició del nostre equip un autocar per arribar a les instal lacions del centre- els vuit alumnes de l Escola Esportiva de l Ametlla -Víctor Bovy, David Corbacho, Laurens Vendrig, Sergi Gómez, Ris Gutiérrez, Albert Sans i Raul i Víctor Douton van compartir amb els 40 nens del SEK; una trobada molt interessant, on es van realitzar: trencaments de fustes, tècnica de pumsets i defersa personal i, finalment, combats de confrontació. El seu entrenador, Manel Ribot, ha valorat molt positivament la jornada i ja es prepara la segona part de l intercanvi, que es portarà a terme al Pavelló de l Ametlla. VIII Torneig Obert de Tennis de l Ametlla Com cada any, l última setmana del mes d octubre es va celebrar el Torneig Obert de Tennis en les categories absolutes masculina i femenina a les instal lacions del Club Esportiu del Vallès. L organització d aquest torneig va comptar amb la col laboració de l Ajuntament de l Ametlla. Van participar 30 jugadors al campionat en el quadre masculí i 10 jugadores en el quadre femení, amb jugadors importants com Jordi Solé Massó, situat en el nº 88 del ranking de la Real Federació Espanyola de Tennis. Es va iniciar el darrer dia 25 d octubre i les finals es varen jugar el dia 6 de novembre. Els finalistes en la categoria masculina van ser Jordi Solé Massó i Lluís Soler Jiménez (nº 219), proclamant-se campió el primer pel resultat de 6/4 i 6/1. En el quadre femení les finalistes van ser Cynthia Tornil (nº246) jugadora del Club i Anna Miguel (nº.236), resultant guanyadora la segona per 6/4 i 6/2. Grup de taekwondo de lescola Esportiva de l Ajuntament de l Ametllla

16 Pàgina 16 Esports Compta fins a tres i... Recomanacions a les famílies 9.Ensenyem-los a tenir cura de les instal lacions i el material esportiu Els pares i mares, a casa, ensenyem els nostres fills a tenir cura de les joguines, la roba, els mobles i les coses de tota la família, perquè ho considerem un valor social, imprescindible per conviure en comunitat. És interessant que aquestes pràctiques de respecte també s estenguin a l escola i al club. Cal que entenguin que les instal lacions i tot el material s han de conservar i respectar entre tots per poder-ne gaudir més temps. L Escola d Escacs agafa un nou impuls El Club d Escacs l Ametlla sota la direcció del seu president el Sr Lluís Cantariño- va iniciar el 28 d octubre la temporada de la seva Escola d Escacs, amb renovades energies. Reforçant l equip tècnic encapçalat durant aquests últims anys pel Sr. Josep Guzmán ànima màter de l Escola d Escacs i de la promoció d aquest esport a nivell escolar-- que ha realitzat un gran treball dins el propi club i a través de l escola Bertí, amb l execució de tallers i competicions durant el curs escolar, es compta amb dues noves incorporacions: Com a monitor: Ferran Viguera Monitor Federació Catalana d escacs Àrbitre Català President del Club d Escacs Granollers Com a coordinador de competició: Miquel Fernández-Díaz Mascort Membre de la Comissió d Escacs de base de la FCDE Membre de la Comissió d Àrbitres de la FCDE Àrbitre Internacional En aquests moments ja formen part de l escola més de 20 nens/ es entre els dos grups que practiquen aquest esport mil lenari, Partits al Pavelló Per als propers caps de setmana, al Pavelló d Esports podem anar a veure: Dissabte 11 de desembre Partits de l Escola de Voleibol: Equip aleví femení : a les 9 h Aleví masculí: a les 10 h Infantil mixte: a les 11h Partits del Club Voleibol l Ametlla del Vallès: Equip cadet femení: 12 h. Dissabte 18 de desembre matí Festival de Nadal del Servei d Esports Cloenda de les activitats amb una mostra del que treballen els diferents grups de l Escola Esportiva, les activitats per adults i la gent gran. Bon humor i espectacle garantit. Amb Bar a càrrec del Club de Voleibol l Ametlla del Vallès (calent i fred). Grup d escacs de dijous en els següents dies i hores: Dijous de 17 30h a 19 h o divendres de 17 30h a 19h. La quota és mensual amb un import de 13 per nen. Lloc: Seu del Club d escacs. A la Sala d Art (2on pis) C/ Torregassa, 8. Inscripcions i més informació: Oficina del Servei d Esports de l Ajuntament de l Ametlla del Valles. Horari: de 9 a 13h. Telf Diumenge 19 de desembre Partits del Club de Bàsquet l Ametlla del Vallès Equip Junior a les h. Equip Sènior Femení a les h. Equip Sènior Masculí a les h. Totes les activitats són d accés gratuït. Grup d escacs de divendres

17 Pàgina 17 Esports Ier Cross Escolar l Ametlla del Vallès Podium Prebenjamí femení: Zoe Almellones, Sofía Pineda i Gemma Saló Podium Prebenjamímasculí: Arthur Bovy, Rubén Fernández i Víctor Morral Podium Benjamí femení: Cristina Muntanya, Mar Saló i Emily Pineda El diumenge 7 de novembre es va celebrar el 1er Cros Escolar de la nostra població. En un entorn natural i preciós com és l anomenat camp de les motos de Can Plantada, es van anar corrent les curses de diferents categories per edats. Des dels més petits de 1er i 2on de Primària fins als més grans de 1er i 2on d ESO, tant en categoria femenina com masculina, tots els participants es van esforçar molt per recórrer el més Podium benjamí masculí Ferran Cantariño, Xavier Arquerons, Marçal Gendra ràpid possible les distàncies que els corresponien. Totes les curses es van realitzar en un circuit tancat, que no oferia cap perill als participants i que permetia, als pares i al públic en general, veure tot el desenvolupament del Cros des de la sortida fins a les emocionants arribades. Aquesta proximitat i el caliu que va saber transmetre l speaker del Cros, Jordi Canudas, van crear una magnífica atmosfera de sana competició que es va veure culminada amb una cursa sorpresa i espontània dels pares i mares participants. L any vinent, per descomptat, inclourem el Cros de pares i mares en la programació. L ambient d aquest Cros esperem que es repeteixi en les properes edicions i també que animi als futurs participants. Ens agradaria que es convertís en una festa esportiva de la nostra població i que els 70 corredors i corredores en siguin molts més. Des del Servei d Esports volem donar una pila d agraïments: a les escoles del poble per ajudarnos a fer la difusió; a Francesc Roger per deixar-nos el camp i retardar la sembra per poder fer el Cros; a la família de Can Penedes per deixar-nos endollar la megafonia; a Jordi Canudas pel seu impagable humor fent d speaker; a Baliga-Balaga; a Protecció Civil; al Club de Voleibol l Ametlla per participar en l organització; a Panrico i coca-cola per l esmorzar i molt Podium aleví femení: Dolors Ferrer, Laura Ribot i Marie Faivre especialment als nens i nenes que van córrer i als seus pares i mares que els van portar i que, finalment, també van participar i col laborar. Aquí teniu les fotos dels pòdiums i us esperem l any Podium aleví masculí: Ferran Paludaries, Víctor Martínez i Daniel Fonrodona Podium benjamí masculí Ferran Cantariño, Xavier Arquerons, Marçal Gendra que ve. *Les fotografies són de Santi Ribot Podium aleví femení Helena Allende, Vedruna Francés i Itziar Müller Sortida del Benjamí Masculí: sortida disputada i massiva de la categoria Benjamí masculí

18 Pàgina 18 Una mica de tot... La façana de l església de l Ametlla La construcció de la façana actual és de l època del rector Jaume Quintana i Aymeric ( ). El cos central de l edifici es complementa amb el campanar acabat vers els anys Un tercer element que s harmonitza amb aquest conjunt és la bonica escala que comunica la plaça amb l entrada de l església, obra de l arquitecte Manuel J. Raspall i Mayol; és una de les darreres actuacions de l arquitecte en l urbanisme municipal que cal situar aproximadament vers l any L escala actual pateix una gru mutilació practicada a l any 1936; li manca la part construïda entorn d un buit central que dividia en dues les escales, una a cada costat. Un bon urbanisme de la població hauria de plantejar-se recuperar la part amputada, que significa la meitat del monument. La portada de la façana. Dues pilastres sostenen un arquitrau senzill; el fris està decorat amb motius florals; la cornisa és senzilla. El frontó està partit en dues aletes, que culmina en sengles pinacles coronats amb boles. Damunt del frontó hi ha una fornacina coronada amb una bola que, en el seu interior, acull les imatges dels dos sants patrons. Un xic més amunt, en el centre de la façana, hi ha un ull de bou. El campanar, de planta quadrada, massa ample, acusa certa pesantor i sobrepassa de pocs metres la teulada de l església. L acabament actual és fruit de la remodelació de l any Joan Bellavista Foto: Rafel Sánchez Per a 4 persones Ingredients Receptes de cuina Tournedó - 4 filets - 4 llesques de pa - 1 llauna de foie-gras Per la salsa: gr. de xampinyons - 1 cullerada de tomàquet fregit - 1 cullerada sopera de farina - 1 ceba petita got de xereç got de brou de pollastre - Sal - Pebre En una paella fregiu el pa fins que quedi daurat pels dos costats. Deixeulo escórrer en un paper absorbent. Quan estigui tebi, unteu amb el foie-gras un dels costats de la llesca de pa i guardeu la resta per la salsa. Fregiu una mica de ceba. Quan estigui daurada, afegiu-hi els xampinyons tallats en lamines i una mica de sal. Deixeu-los coent fins que quedin daurats. Retireu la paella del foc un moment per afegir-hi la farina, la cullerada de tomàquet i el xereç. De mica en mica, remeneu i poseu la paella al foc un altra vegada. Quan comenci a espessir-se afegiuhi el brou mica en mica, fins que torni a quedar més o menys espessa. Per últim poseu sal i pebre a la carn i fregiu-la en oli calent. Col loqueu els filets a sobre de cada llesca de pa i cobrirho amb una bona cullerada de salsa. Defuncions Demografia Sebastián Marca Ventura, mort el 18 d octubre, a l edat de 56 anys. Lluís Vilardell Trabal, mort el 28 d octubre, a l edat de 80 anys. Naixements Alex Martín Anglés, nascut el 4 d octubre. Alicia Amore Mora, nascuda el 7 d octubre. Marc Sánchez Pérez, nascut el 15 d octubre. Ferran García Antúnez, nascut el 18 d octubre. Aina Matas García, nascuda el 18 d octubre. Ona Jarné Llòria, nascuda el 22 d octubre. Julia Isabel Anneron Romero, nascuda el 24 d octubre. Aroha Florit Barria, nascuda el 25 d octubre. Aina Dude Ferrés, nascuda el 26 d octubre.

19 Publicitat Publicitat Pàgina 19

20 Publicitat Pàgina 20 Publicitat

21 Publicitat Publicitat Pàgina 21 RESTAURANT Carrer Alzina, 16

22 Pàgina 22 Una mica de tot...

23 Pàgina 23 Agenda i telèfons d interès Dimarts, 30 A les 20h. a la sala polivalent de la biblioteca Projecte solidari al nord de Nicaragua. Xerrada a càrrec de Josep Maria Pagès, delegat a Granollers de Mans Unides, del Vallès Oriental. Dimecres, 1 Dia Mundial de la Sida A les 8 del matí. A la parada d autobús del parc. Excursió a Arenys de mar. Visita al museu de la punta i al museu Mollfulleda de mineralogia. Org. Asvat. 10:20 Xarrada sobre la Sida per als alumnes de batxillerat de l IES de l Ametlla a càrrec del Dr. Enric PedrolUnitat de Malalties Infeccioses del Hospital General de Granollers i la llevadora Dolors Guix, Coordinadora del programa d Atenció Sexual i Reproductiva de l Institut Català de la Salut. Regidoria d Educació de l Ametlla Divendres, 3 A les 6 de la tarda. A la sala infantil de la Biblioteca Municipal Josep Badia. L hora del conte, a càrrec del personal de la biblioteca. Vine i escriurem plegats la carta als reis mags d Orient per a que portin moltes coses a la Biblioteca.Org. Biblioteca Municipal Josep Badia. A les 8 del vespre. A la Sala polivalent de la Biblioteca Municipal Josep Badia. Conferència: El món després de la guerra d Irak, a càrrec de Joan Manuel Cabezas, Dr. En antropologia social.org. Regidoria de Cultura i Festes. Dilluns, 6 La Biblioteca Municipal Josep Badia estarà tancada del dia 6 al 8 de desembre. TELÈFONS D INTERÈS Ajuntament Bombers Camp de Futbol Josep Costa Club Can Camp Club E. Vallès Comissaria de Mossos d Esquadra Consell Comarcal del Vallès Correus L AmetlIa Creu Roja Granollers Escola Bertí,,,,,,,,,, Escola Els Cingles Escola Mun. de Música Estabanell Fecsa - Endesa (avaries) Funerària Tanatori Granollers Hisenda Granollers Dijous, 9 A les 7 de la tarda. A la sala polivalent de la Biblioteca Municipal Josep Badia. Tertúlia literària, a càrrec de Lola Tresserras. Org. Biblioteca Municipal Josep Badia. A les 8 del vespre. A la sala polivalent de la Biblioteca Municipal Josep Badia. Què passa a Colòmbia? Xerrada col loqui per conèixer la situació actual de Colòmbia. Amb César Jerez, Defensor dels drets humans a Colòmbia, i Alexi Guilera, periodista i cooperant internacional. Org. Assemblea del Poble. Divendres, 10 A les 6 de la tarda. A la sala infantil de la Biblioteca Municipal Josep Badia. L hora del conte, a càrrec del personal de la biblioteca. Org. Biblioteca Municipal Josep Badia. A 2/4 de 7 de la tarda. A la sala polivalent de la Bibiloteca Municipal Josep Badia. Tertúlia literària a càrrec de Lola Tresserras. Org. Biblioteca Municipal Josep Badia. A 2/4 de 10 de la nit. A la Sala Municipal.Cine fòrum especial Dalí i Surrealisme, amb les projeccions de les pel lícules Un perro andaluz, de Luis Buñuel i Sospecha, d Alfred Hitchcock. Un altre manera de conèixer el genial artista i el surrealisme. Dissabte 11 A les 12 del migdia. A la sala infantil de la Biblioteca Municipal Josep Badia. L hora del conte en anglès, a càrrec de Jeannette Van Diest. Org. Biblioteca Municipal Josep Badia. per a nens i nenes a partir de 2 anys. ÍES L AmetlIa Jutjat de Pau Llar d infants Carrilet Llar d infants L AmetlIa Mossos de Trànsit Mútua del Carme Parròquia Pavelló d Esports Policia Local Policia Nacional Granollers Radio L AmetlIa Recollida d animals Can Moret Repsol Butano Res. Can Millet Res. Fca. Roig Res.L AmetlIa Santuari Puiggra Sorea L AmetlIa Veterinari Oficial Dimarts, 14 A 2/4 de 8 de la tarda. A la sala polivalent de la Bibiloteca Municipal Josep Badia. Tertúlia literària a càrrec de Lola Tresserras. Org. Biblioteca Municipal Josep Badia A 2/4 de 9 del vespre. A la sala polivalent de la Biblioteca Municipal Josep Badia. Xerrada sobre la Sida. Amb Dolor Guix Llistuella, Coordinadora del Programa Sanitari d atenció a la Dona. Amb la introducció de Genís Iglesias, Regidor de salut pública. Org. OT. Jove i Regidoria de Salut Pública. Divendres, 17 A les 6 de la tarda. A la sala infantil de la Biblioteca Municipal Josep Badia. L hora del conte: Filem contes per Nadal, a càrrec d Elisabeth Ulibarri. Org. Biblioteca Municipal Josep Badia. A les 8 del vespre. A la sala polivalent de la Biblioteca Municipal Josep Badia. Presentació del llibre de la Coral lo Lliri, Lo Lliri, 100 anys cantant. Org. Coral Lo Lliri. Dilluns, 22 A 2/4 de 8 del vespre. A l església de St. Genís. Concert de Sta. Cecília, a càrrec dels alumnes de l escola Municipal de Música. Org. Escola Municipal de Música de l Ametlla. Dissabte, 18 A les 10 de la nit. A la Sala Municipal. Tardoral 2004 Llum de gas, de Patrick Hamilton, amb el grup de teatre Nyoca, de l Ametlla del Vallès.Preu de l entrada 5. Org. Grup de teatre Nyoca HORARIS (1) Només circula dies feiners (2) Només circula dissabtes i festius (3) Només circula dies de mercat a Granollers (4) No circula diumenges ni festius (5) No circula dissabtes ni festius Tele-taxi l Ametlla Taxi l Ametlla DEIXALLERIA: Dilluns: tancat De dimarts a divendres Matí: de 10 a 13h. Tarda: de 16 a 19h. Dissabte: Matí: de 10 a 14h. Tarda: de 16 a 19h. Diumenge: Matí: de 10 a 14h. RECOLLIDA SELECTIVA D envasos: Dia 10 i 23 de decembre De vidre: Primer divendres de cada mes De paper i cartró: Dimecres i divendres de cada setmana De mobles vells: Primer i tercer dijous de cada mes D herbes: Tamayo, (La Garriga) De runes: Gestió de runes, (Granollers). A les 12 de la nit. A la fàbrica Chen. A la nau nº 6 del polígon industrial Montguit (darrere la discoteca Insomnia).Chen Condom Party. Festa d inauguració de les màquines expenedores de preservatius. Dj s, projeccions, performanceteatre, informació de drogues i salut, exposició Què pinta la Sida?... Org. OT. Jove. Diumenge 19 A 2/4 de 7 de la tarda. A la Sala Municipal. Tardoral 2004 Llum de gas, de Patrick Hamilton, amb el grup de teatre Nyoca, de l Ametlla del Vallès. Preu de l entrada 5. Org. Grup de teatre Nyoca. A les 7 de la tarda. A l església de St. Genís. Concert de Nadal de la Coral Lo Lliri. Org. Coral Lo Lliri. Dimecres, 22 A 2/4 de 8 de la tarda. A la Sala Municipal. Concert de Nadal de l escola Municipal de Música. Org. Escola Municipal de Música de l Ametlla Dilluns, 27 A 2/4 de 6 de la tarda. A la Sala Municipal. Espectacle de titelles Contes Animals, a càrrec de la Cia. Pamipipa.A partir de 3 anys. Org. Regidoria de Cultura i Festes HORARIS RENFE Granollers- Centre Barcelona P. de Gracia Sortida-Arribada Sortida-Arribada Sortida-Arribada La Garriga - Pl. de Catalunya Sortida-Arribada Guia sanitària Urgències mèdiques 24 hores 061 CAP L'Ametlla de 8 20 h de dilluns a divendres CAP La Garriga de 8 20 h de dilluns a divendres Dimarts, 28 Exposicions Sortida-Arribada Hospital de Granollers A 2/4 de 6 de la tarda. A la Sala Municipal. Cinema infantil amb Shrek 2. Org. Regidoria de Cultura i Festes. Dimecres, 29 A 2/4 de 6 de la tarda. A la Sala Municipal. Animació infantil amb Insolit, a càrrec de la Cia. Articulat. Per a totes les edats. Org. Regidoria de Cultura i Festes. Dijous, 30.A 2/4 d 11 de la nit. A la Sala Municipal. Concert de Nadal de Miqui Puig. Preu de l entrada 10. Més informació a Del 1 al 23 de desembre. A la Biblioteca Municipal Josep Badia. Xè Aniversari del Badminton Club l Ametlla del Vallès Org. Biblioteca Municipal Josep Badia. Del 9 al 17 de desembre. A la sala polivalent de la Biblioteca Municipal Josep Badia. Què pinta la Sida? Laborables de 2/4 de 5 a 8 de la tarda. Org. OTJOVE - Diputació de Barcelona Servei de Salut Pública i Consum - IES l Ametlla. Del 23 de desembre al 9 de gener. A la sala d art Municipal Carles Sindreu. Exposició Dalí i surrealisme. Org. Artistes de l Ametlla i Biblioteca Municipal Josep Badia. Barcelona P. de Gracia Granollers Centre Sortida-Arribada Sortida-Arribada Pl. de Catalunya - La Garriga Sortida-Arribada Policlínica del Vallès L Ametlla: Farmàcia Puigdollers Dilluns- divendres de 9 a13h 16:30 a 20h. Dissabte de 9 a13h 17 a 20h Diumenge de 9:30 a 13h Farmàcia Valls Dilluns- diumenge de 9 a 22h Granollers: Farmàcia Viña Mata de guàrdia 24h tots els dies de la setmana

24 Pàgina 24 Rebotiga Al bell mig de la vila de l Ametlla, ens trobem amb un edifici modernista que data de l any 1903 i que fou edificat per encàrrec de l alcalde Sebastià Basa. Segons recorda la seva besnéta, Carmina Moncau, Va fer construir el cafè com a centre social i com a vivenda pròpia també; Sembla ser que era una persona molt progressista, que tenia consciència que el poble necessitava un espai on relacionar-se i aixecà el cafè i la Sala del costat (actualment la sala municipal). Durant molt de temps, Can Basa (no cal aclarir el perquè del nom) va ser el nucli central del poble, on es feien els convits, les trobades amb amics, les partides de billar, en fi, tot un centre cívic, un indret per anar a fer petar la xerrada. Desaparegut Sebastià Basa (cal recordar que era metge i home de gran conversa), el fill -- Jaume- - va heretar el negoci, que regentava conjuntament amb l Anita (la seva dona). La Sra. Anita era tota una institució! Anys més tard, més o menys a finals dels seixanta, el Cafè fou comprat per Maties Barres (persona molt coneguda a l Ametlla), que el va arrendar a diferents famílies, fins que el 1991 el va comprar el seu actual propietari, Botigues de l Ametlla amb història: Can Basa En Pedro Carreño fent un dels seus extraordinaris cafes a Can Basa Pedro Carreño. Tant ell com la seva família, havien treballat al bar i, així, varen anar entenent i estimant tot el que era el nostre poble. La família Carreño, natural de Tijola Fill i pare, respectivament i Bayarte respectivament (Almeria), porta 40 anys vivint a l Ametlla. Escoltem què ens explica Pedro al respecte: Me siento orgulloso de Can Basa porque es y será el café del pueblo, aunque éste ha cambiado mucho. No tiene nada que ver con el de antes. Actualmente la gente no se relaciona, no participa y esto se ha convertido en un pueblodormitorio. Et mira amb ànim de captar si ets fiable i el sabràs comprendre: Yo he conservado el café igualito al que era. Hemos agrandado la barra, respetando los azulejos, pegaditos de nuevo uno a uno. Matias Barres quiso vendérmelo a mi. Sabía que yo lo mantendría igual. Parla orgullós i satisfet recordant que, abans Can Basa comunicava amb la Sala municipal, on els dies festius es projectava cinema. Durant el descans, la gent sortia a fer un cafè, i per avisar que es reprenia la programació, tocaven una gran campana que penjava en un cantell del sostre d aquest local. Carreño, és parc de paraules. Tot ho sent i el que et diu ho té molt clar: Yo nací en Tijola, vine Can Basa els anys 20 aquí pero soy de allí. I és clar que sí! cada terra fa sa guerra però, Pedro, conjuntament amb la seva dona Carmen Mirallas i el seu fill Pedro junior, duen endavant el seu Can Basa : el cafè del poble. Tots els migdies pots anar-hi a fer un àpat (menú casolà cuinat per Carmen). Fins que no et conegui, seràs observat per en Carreño. Pensa que sota la seva mirada desconfiada, i un cert somriure de subtil sarcasme, existeix un home, tímid, sincer i ple d una gran honestedat. Pat Millet T agrada cantar? No cal saber solfeig Assaigs els dijous, de 22 a 24 hores Dos concerts fixos a l any (Estiu i Nadal). Sortides esporàdiques fora de l Ametlla Formaràs part d un grup simpàtic, que s ho passa bé cantant. lo lliri creix amb tu, fem poble junts! telèfon