El viatge de l entrepà

Transcripción

1 Activitat 1: El viatge de l entrepà L alimentació és el procés pel qual s obtenen els nutrients del medi extern, ingerint aliments. En canvi la nutrició és el conjunt de processos que permeten als organismes utilitzar i transformar els nutrients en substàncies que ens puguin mantenir vius. Activitat 2: Menjant aquest entrepà, en Joan està ingerint els nutrients: glúcids, lípids i proteïnes. Activitat 3: Cavitat bucal: 1. Boca (maxil les, dents, llengua i glàndules salivals) Tub digestiu: 2. Faringe 3. Esòfag 4. Estómac 5. Intestí prim (concretament el duodè) 6. Intestí gros o gruixut ( concretament el còlon transvers) 7. Apèndix 8. Recte 9. Anus Glàndules digestives: 10. Fetge

2 11. Glàndules salivals (concretament la paròtide) 12. Pàncrees Activitat 4: Comproveu que el tub digestiu (la figura de la pregunta anterior) té continuïtat. Comença a la boca i acaba a l anus. Activitat 5: 1.- Les glàndules salivals desemboquen en la cavitat bucal, les més grans es disposen en 3 parells. Secreten la saliva, un líquid viscós, incolor. Per saber la seva composició, cerqueu informació a la web. La saliva està constituïda per: Aigua (99,5% del volum): dissol els aliments per percebre`n el gust. Sals minerals. Ions de clorur: activen l'amilasa salival o ptialina. Bicarbonat i fosfat: neutralitzen el ph dels aliments àcids i de la corrosió bacteriana. Mucus: facilita la deglució ja que lubrica la bola alimentària. Lisozim: encarregat de destruir els bacteris que hi ha als aliments. Enzims: ptialina (amilasa que trenca els midons) Estaterina: inhibeix la precipitació de fosfat càlcic a l'unir-se als cristalls de hidroxiapatita. A més a més, també té una funció antibacteriana i antifúngica. Immunoglobulines específiques, El gat d en Joan s ha fet una ferida. Es passa tot el dia llepant-la. Podríeu explicar si fa bé? El seu gat fa bé, perquè la saliva conté substàncies desinfectants com els lisozim o l estaterina que destrueixen els bacteris, i en el cas de només l esterina, té una funció antifúngica. 3.- Quin component de la saliva trenca el midó? L encarregat de trencar el midó en disacàrids és l enzim digestiu AMILASA, concretament la PTIALINA.

3 4.- La saliva dissol les partícules dels aliments i permet la percepció del sabor, gràcies als receptors, les papil les gustatives, que es troben a la llengua. Completeu la taula: Sabors Exemples d aliments 1 Amarg xocolata negra, cafè sense sucre, etc. 2 Dolç mel, sucre, etc. 3 Salat patates fregides, sal, galetes salades, etc. 4 Umami llet, tomàquet madur, etc. 5 Àcid llimona, vinagre, etc. 5.- Com és que quan esteu refredats el menjar és insípid? El sentit del gust i l olfacte van molt lligats. La llengua ens proporciona només la percepció de dolç, salat, amarg, etc. De la resta de la diferenciació del gust se n encarrega l olfacte. Llavors quan estem refredats el nas perd capacitat de detecció, per tant, només tenim sensacions gustatives y únicament percebem sabors. Perdem la total dimensió sensorial del gust. Compteu quantes dents en teniu de cada tipus. Incisives: 8 Canines: 4 Premolars: 8 Molars: 12 Després de visionar aquesta animació, expliqueu com s origina la càries. Les càries s originen quan la placa bacteriana (concretament el microorganisme anomenat Streptococcus Mutans) metabolitza el sucre i el converteix en un àcid molt corrosiu que destrueix l esmalt de les dents. Pot provocar, també, esquerdes.

4 Activitat 6: De què ens serveix tenir l aparell digestiu? Emeteu una hipòtesi: La meva hipòtesi és que gràcies a l aparell digestiu podem obtenir els nutrients convenients pel nostre cos. Primer hem d ingerir la substància de l exterior, però un com ingerida no s agafa tota la matèria i s utilitza. Cal que hi actuïn uns determinats processos per obtenir uns nutrients adients per als humans. Tots els éssers vius no necessiten el mateix tipus de nutrients. Llavors de l exterior n agafem uns que no ens serveixen a nosaltres, però amb l aparell digestiu es transformen en nutrients que sí que podem fer servir. Sense l aparell digestiu no obtindríem nutrients, i sense nutrients no podríem viure, perquè les cèl lules no podrien fer la respiració cel lular ni cap de les seves funcions bàsiques per viure. Les cèl lules moririen, i sense cèl lules vives no hi ha éssers vius. Activitat 7: Si manteniu una estona un bocí de pa a la boca, al cap d un temps, què notareu? Notarem que el gust del pa és una miqueta més dolç, ja que la ptialina (amilasa) ha trencat els midons en disacàrids (que tenen un sabor més dolç que els midons). Activitat 8: Conclusió: la hipòtesi de que la ptialina (un enzim que conté la saliva) fa possible la hidròlisi dels midons és certa. Aquesta amilasa trenca els glúcids, els divideix en disacàrids. Activitat 9: Expliqueu quins processos tenen lloc en la digestió bucal utilitzant les següents paraules: dents, digestió mecànica, digestió química, enzims salivals, midó, glucosa, bol alimentari i glàndules salivals. A la cavitat bucal hi succeeixen dos processos: Masticació: digestió mecànica. El moviment de les maxil les és voluntari. És en aquest procés on l aliment és esmicolat i triturat per les dents. Insalivació: digestió química. En aquest procés les glàndules salivals secreten saliva. Amb l ajuda de la llengua (òrgan muscular de

5 musculatura estriada) la saliva es barreja amb l aliment esmicolat. En aquest moment, una amilasa (la ptialina), un enzim contingut a la saliva, actua sobre els midons, trencant-los en disacàrids o unitats de glucosa. Amb aquestes dues digestions (la química i la mecànica) es crea un massa viscosa, una espècie de pasta que l anomenem bol alimentari. El bol alimentari baixa per l esòfag per continuar i completar tota la digestió. Activitat 10: Comenteu aquesta frase: La masticació afavoreix l actuació de la ptialina o amilasa de la saliva. Amb la masticació es trituren i s esmicolen els aliments. Gràcies a tenir aquests trossets més petits l actuació de la ptialina és més ràpida i més senzilla, és més fàcil. Hi ha més superfície de contacte. Podríem dir que la masticació fa una part de la feina, ajuda a l amilasa quan ha de fer la seva funció. Activitat 11: Observeu el dibuix i cerqueu totes les comunicacions de la faringe. La faringe (composta per la nasofaringe, la orofaringe i la laringofaringe) comunica amb les coanes i la cavitat nasal, les vàlvules glotis i epiglotis, la cavitat bucal i l úvula o campaneta. Activitat 12: Expliqueu el procés de deglució. Tenim el bol alimentari (barreja dels aliments esmicolats i saliva) a la cavitat bucal. Llavors el bol alimentari passa per la faringe, seguidament, la glotis (vàlvula) el dirigeix cap a l esòfag. El bol alimentari baixa per l esòfag fins arribar a la vàlvula càrdies que comunica amb l estómac. Per tant, podem dir que la deglució és el moviment de trànsit (voluntari a l inici) que fa arribar a l estómac el bol alimentari.

6 Activitat 13: Observeu aquests dibuixos i ordeneu les frases que segueixen per ordre cronològic. 1. La llengua empeny la bola cap a darrera de la boca. 2. La campaneta s aixeca i tanca les fosses nasals. 3. L epiglotis tanca la laringe i el bol comença a entrar a l esòfag. 4. La campaneta torna a baixar i l epiglotis deixa obert el conducte respiratori. 5. En l esòfag el bol alimentari baixa cap a l estómac gràcies als moviments peristàltics i a la mucosa de les parets de l esòfag que lubrifica. Activitat 14: Què vol dir que el menjar ha passat per l altre forat? Quan diem que el menjar ha passat per l altre forat, ens referim a que el moviment de les vàlvules glotis i epiglotis no ha estat del correcte i el bol alimentari no s ha desviat cap a l esòfag, sinó cap a la tràquea. Llavors és quan comencem a tossir, ja que és molt dolent que el bol arribi als pulmons. Activitat 15: Amb el que acabeu de llegir i visionant les webs que us donem, completeu les frases que segueixen. a) L estómac es comporta com una batedora que completa la fragmentació mecànica dels aliments i els barreja amb els sucs gàstrics que segreguen les glàndules de la paret de l estómac. b) Si la protecció del mucus no resulta suficient, les parets de l estómac poden veure s atacades per l àcid HCl i els enzims. Llavors es produeix una lesió o úlcera. Pot tenir origen nerviós, o bé pot ser provocada pel consum de menjars massa forts, la ingestió exagerada i contínua d alcohol o l ús de determinats medicaments. Si no es tracta a temps pot acabar en una perforació. c) En l estómac la pepsina ataca químicament a les proteïnes.

7 d) El contingut de l estómac, anomenat quim, es buida progressivament en proporcions petites perquè sigui compatible amb la digestió i absorció per l intestí prim. e) Si es vomita en dejú, el líquid que es treu és el vòmit biliar o biliós. Activitat 16: La irritació de l estómac per substàncies químiques o factors psicològics produeixen com a resposta, el tancament del pílor i moviments de l estómac cap a l esòfag que impulsen l aliment cap a la boca, el vòmit. Per què cregueu que pot tenir conseqüències negatives per l esòfag l excés de vòmits? Pot tenir conseqüències negatives perquè el vòmit té substàncies àcides que l esòfag no pot resistir. L esòfag es incapaç d aguantar l acidesa de l estómac, això vol dir que l acidesa pot malmetre les mucoses, les cèl lules glandulars,... Per aquesta raó hi ha la vàlvula càrdies, que evita que el contingut de l estómac vagi a l esòfag. Activitat 17: Visioneu aquestes webs i contesteu les preguntes que segueixen. a) Al duodè s hi allibera la bilis des del fetge, els sucs pancreàtics des del pàncrees i els sucs digestius (contenen enzims com la lipasa,...) de les parets de l intestí. b) La bilis emulsiona els greixos per facilitar l acció dels enzims lipases del suc pancreàtic. Què vol dir emulsionar? Emulsionar vol dir que es convertir en emulsió. Això vol dir que un líquid es divideix en partícules més petites. En el cas dels lípids, es separen en microgotes, formant micel les. c) Després de la digestió el midó de l entrepà ha quedat digerit en disacàrids, les proteïnes en aminoàcids i els greixos en glicerina i àcids grassos. Activitat 18: Expliqueu que són els càlculs biliars. Els càlculs biliars són les pedretes que es formen quan es produeix la cristal lització i precipitació de colesterol, sals biliars, lecitina o pigments. Això és degut a que la secreció biliar s estanca a la vesícula.

8 Activitat 19: Contesta les preguntes. a) Quina relació pot tenir el que acabeu de llegir amb l absorció? El que acabem de llegir té relació amb l absorció perquè ens explica les característiques que té l intestí prim per fer una bona absorció i com és fa. b) Quins vasos hi ha en les vellositats? Quina funció tenen? Els vasos que hi ha són el vas limfàtic (transporta aliments digerits fins a la sang), el limfàtic denominat làctic (transporta limfa) i el vas sanguini (transporta aliments digerits fins el fetge). c) Les molècules senzilles: glucoses i aminoàcids passen a la sang a través de les primes parets de les vellositats fins als capil lars. La glicerina i els àcids grassos passen a la limfa del lacti i d aquí s uneix al sistema sanguini. Activitat 21: Responem les preguntes següents: a) A través del recorregut per l intestí gros es produeix l absorció d aigua i les vitamines creades pels bacteris. b) La flora bacteriana és capaç de digerir la cel lulosa i produir-nos vitamines K i algunes de complex B. c) El recte emmagatzema la matèria fecal. d) Quan la femta entra al recte s inicien ones peristàltiques que impulsen cap a l anus. L esfínter anal intern es relaxa i si volem també l esfínter anal extern. e) Justifiqueu aquesta frase: El metge ha dit a la Maria que la causa de la seva diarrea és l estrès que fa que augmenti els moviments peristàltics. Quan es diu això, es vol dir que els moviments dels intestins són molt més bruscos i per tant, l absorció de l aigua no es fa correctament, no es pot absorbir. Aquest fet fa que es creïn les diarrees, molta aigua barrejada amb els nutrients no absorbits a l intestí prim.

9 Activitat 22: Per què la mainada i la gent d edat avançada són més propensos a les infeccions intestinals? En el cas dels nadons, és perquè encara no hi ha microorganismes, tenen un tipus de flora inicial. I la gent d edat avançada ja té una flora intestinal més feble i dèbil. Això és per causa de l estrès, antibiòtics, envelliment,... Llavors, sense flora alguns aliments no es poden processar i no es pot mantenir l autoregulació del cos. Activitat 23: Ompliu la taula: Òrgan Procés mecànic o químic Boca Esòfag Estómac Es produeix la masticació i la insalivació dels aliments Les glàndules salivals secreten saliva amb la que s inicia la insalivació. La saliva conté amilasa que trenca parcialment el midó a glucoses. La deglució va seguida amb el tancament de la laringe, via respiratòria, per l Es produeixen moviments peristàltics que fan progressar el bol. Vàlvula d entrada: càrdies. Les cèl lules de l estómac segreguen suc gàstric que conté, entre altres components, àcid clorhídric i enzims que faciliten la digestió química. Barreja del contingut per l acció dels moviments musculars. Vàlvula de sortida: pílor. Aliments Bol alimentari Quim

10 Intestí prim Lloc on es produeix la màxima absorció dels nutrients. Intestí gros Anus Al duodè s hi allibera la bilis des del fetge i els sucs pancreàtics des del pàncrees per ajudar al procés de la digestió. Després de la digestió el midó de l entrepà ha quedat digerit a disacàrids, les proteïnes a aminoàcids i els greixos a glicerina i àcids grassos. Els nutrients absorbits passen de la llum de l intestí a la limfa i a la circulació sanguínia. El quil no absorbit a l intestí prim passa a l intestí gros. A través del recorregut per l intestí gros es produeix l absorció d aigua i vitamines creades pels bacteris. La flora bacteriana utilitzen les restes no digerides i produeixen vitamines. El recte emmagatzema la matèria fecal fins que l estimulació nerviosa inicia el reflex de la defecació provocant l eliminació pel conducte anal. Quil Femta Activitat final: De què ens serveix tenir aparell digestiu? L aparell digestiu serveix per aconseguir de l exterior els nutrients necessaris i adequats pel nostre organisme, per mantenir-nos vius. De què disposa per fer la seva funció? L aparell digestiu disposa d òrgans, glàndules, cavitats, enzims, vàlvules, vesícules, etc. per fer la seva funció. Exemples: estómac, glàndules salivals, sucs pancreàtics, duodè, cavitat bucal, vesícula biliar, etc.

11 Dibuixa l aparell digestiu assenyalant les seves parts. 1. Cavitat bucal (maxil les, llengua, dents, glàndules salivals) 2. Glàndules salivals 3. Esòfag 4. Estómac 5. Fetge 6. Vesícula biliar 7. Pàncrees 8. Intestí prim (duodè, jejú, ili) 9. Apèndix 10. Intestí gros (còlon ascendent, còlon transvers, còlon descendent, recte) 11. Recte 12. Anus