Aparell digestiu. Digestió descomposició dels aliments en compostos més senzills que puguen ser absorvits i transportats

Transcripción

1 Aparell digestiu Digestió descomposició dels aliments en compostos més senzills que puguen ser absorvits i transportats 2 tipus de digestió: intracel.lular dins de determinades cèl.lules extracel.lular dins d una cavitat

2 Digestió intracel.lular Es produix en l interior de cèl.lules especialitzades (tenen els lisosomes molt desenvolupats) i els nodrients passen a les cèl.lules veines per difusió porífers i celenterats

3

4 Digestió extracel.lular Es realitza dins d aparells digestius formats per un tub digestiu (on aboquen el seu contingut glàndules digestives) i glàndules especialitzades les parts del tub digestiu són: boca (lloc d emmagatzematge) estòmac intestí + glàndules salivars fetge pancrees hepatopancrees (mol.luscs i crustacis)

5 Parts destacables BOCA : - és el lloc d ingestió dels aliments es comença a produir una digestió mecànica (triturar) dents, llengua - també comença una digestió química glàndules salivars - alguns animals tenen estructures que faciliten la captura del aliment llavis (mamífers), becs (aus), peces articulades (artròpodes)

6 Les dents estan presents en molts vertebrats però estan més especialitzades en mamífers on hi ha una diferenciació entre: incicius (tallar), canins (desgarra), molars (triturar)

7

8

9 Alguns animals tenen una digestió externa (no extracel.lular) com les aranyes i les estreles de mar injecten els sucs digestius i després absorvixen l aliment digerit. Per a poder injectar els sucs digestius les aranyes tenen quelícers Les estreles digerixen els mol.luscs dins de les seues closques

10

11

12 BUCHE I ESTOMACS MASTEGADORS Pap Els animals més primitius ja apareix un eixamplament del tub després de la boca on s emmagatzema l aliment per a fer-lo més moll abans de digerir-lo i des d on poder-lo regurgitar per a donar-li-lo a les cries Morella es troba en molts animals (anèlids, aus, rèptils) després del pap i té funció mastegadora (a voltes mengen algunes pedretes que faciliten la funció en el pap) Molinet gàstric es troba en crustacis i és un estómac mastegador amb peces calcàrees per triturar

13

14 CECS GÀSTRICS I INTESTINALS Són evaginacions en forma de tub que ixen del estòmac o de l intestí i augmenten l aparell digestiu facil.litant la digestió Estrel.les de mar (al llarg dels braços) Insectes sbtot herbívors (és on es digerix la cel.lulosa) Aus i mamífers herbívors

15 Té 4 cavitats ESTÒMAC DELS RUMIANTS

16

17 BOCA 1. Ingestió de l aliment 2. Digestió - Física masticació, amb les dents es tritura l aliment - Química insalivació, l aliment es mescla amb la saliva 3 glàndules salivars la saliva conté un enzim la amilasa salival que digerix el midó BOL ALIMENTICI

18 FARINGE Amb un procés de deglució l aliment passa cap a la faringe espentat per la llengua De la faringe baixa cap al esòfag l epiglotis tapa l entrada a la tràquea per a que no ens atragantem NO HI HA DIGESTIÓ

19 ESÒFAG Es un tub que duu el bol alimentici fins a l estòmac NO HI HA DIGESTIÓ Ones peristàltiques (contraccions del múscul llis de les parets de l esofag)

20 ESTÒMAC A l estomac hi han dos esfinters que regulen l entrada i l eixida de l aliment CÀRDIES ENTRADA PÍLOR EIXIDA Dins de lestòmac es produix digestió: - Física moviment de les parets de l estòmac - Química sucs gàtrics que contenen enzims digestius i àcid clorhídric

21 Un dels enzims més importants es la pepsina que sols pot funcionar quan hi ha àcid clorhídric que la torna activa QUIM

22 Té 3 parts: duodé, jejú i ili - Duodé digestió química degut a: - Suc intestinal (intestí) - Bilis produit pel fetge i emmagatzemat a la vesícula biliar ajuda a digerir els greixos dissolvent-los - Suc pancreàtic (pancrees) amilasa pancreàtica INTESTÍ PRIM QUIL

23 - Jejú Absorció - Ili Absorció INTESTI PRIM

24 INTESTÍ GROS Té 3 parts: Cec Colon Recte - Absorció d aigua i sals minerals - Sintesis de algunes vitamines (B12, K) gràcies a bacteris simbionts

25 Aparell circulatori Transporta els nodrients (que s han absorvit a l intestí) i l oxígen (agafat per difusió als alveols) a les cèl.lules de tot el cos i arreplega d allí les substàncies de rebuig i CO2 per a poder-ho expulsar

26 Animals sense sistema circulatori Els porífers, celentérats, platelmints i nematodes no tenen cor, arteries, venes, capilars ni fluid circulatori. La circulació es dóna entre cél.lules (per difusió)

27 Animals amb sistema circulatori Tots els sistemes circulatoris consten de: Fluïd circulatori format per un líquid = plasma + cels lliures transporta nodrients i oxigen a les cels i arreplega d elles els productes de rebuig conté un pigment que es combina amb l oxigen i ajuda a transportar-lo Cor Òrgan de parets musculoses que bombeja el fluïd Vasos sanguinis per on circula el fluïd PIGMENT COLOR ANIMALS Hemoglobina Roig Vertebrats Anèl.lids Hemocianina Blau Mol.luscs crustacis Clorocluorina Verd Anèl.lids Hemoeritrina Violeta Anèl.lids

28 Sistemes circulatoris oberts (mol.luscs gasteròpodes i bivalves i artròpodes) Cor vasos sanguinis cavitat general del cos cor Als artròpodes: Cor és tubular, situat al dors. Cada tram té un parell d orificis anomenats ostíols per on torna la hemolimfa des de la cavitat gral Aorta curta que duu la sang des del cor al cos Cavitat pericàrdica que envolta el cor si dins disminueix la pressió absorvix l hemolimfa que entra pels ostiols

29

30 Als mol.luscs: Cor en forma de globus 2 aortes per on ix la sang 2 venes per on s arreplega la sang de la cavitat gral

31 Sistemes circulatoris tancats (mol.luscs cefalòpodes, anèl.lids i vertebrats) Als Anèl.lids: Cor vasos cor 2 vasos que recorren longitudinalment el cos: Vas ventral que duu la sang de davant a darrere Vas dorsal duu la sang de darrere a davant Cor que conecta els 2 vasos i que està format per varies parts

32 Sistema circulatori vertebrats Poden ser de 3 tipus, però tots consten de: Vasos sanguinis: artèries, arterioles, capilars, vènules, venes Cor: amb aurícules (q reben la sang de les venes) i ventricles més musculosos (q expulsen la sang cap a les artèries). Estan separades per les vàlvules Fluïd: la sang

33 Cor de 2 cambres PEIXOS Una aurícula i un ventricle

34 Cor de 3 cambres AMFIBIS I RÈPTILS 2 aurícules i un ventricle (amb tabicació rudimentària) té dos circuits: el pulmonar (cor pulmons cor) el sistèmic (cor cos cor)

35 Cor de 4 cambres AUS I MAMÍFERS 2 aurícules i 2 ventricles Circulació doble (2 circuits: pulmonar i sistèmica) i completa (sense mescla de sang)

36

37

38 Si siguiéramos la pista de un glóbulo rojo de la sangre seguiría el siguiente recorrido: Desde el ventrículo izquierdo saldría cargado de oxígeno hacia la arteria aorta y de ahí hasta los tejidos. Allí dejaría el oxígeno y los nutrientes que necesitan las células y regresaría por las venas, ya sin oxígeno, hasta la aurícula derecha. Desde la aurícula derecha pasaría al ventrículo derecho y sería impulsado por la arteria pulmonar hacia los pulmones donde volvería a cargarse del oxígeno que respiramos y volvería a la aurícula izquierda para pasar al ventrículo izquierdo que la expulsaría de nuevo hacia los tejidos.