ELS FONS DE L ESCOLTISME CATALÀ. Guies Sant Jordi Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi

Transcripción

1 ELS FONS DE L ESCOLTISME CATALÀ 2 Guies Sant Jordi Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi

2

3

4

5 ELS FONS DE L ESCOLTISME CATALÀ 2 Guies Sant Jordi Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya Col lecció PUBLICACIONS DE L ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA, núm. 13 1

6 2

7 Direcció General d Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni Arxiu Nacional de Catalunya ELS FONS DE L ESCOLTISME CATALÀ DE L ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA 2 Guies Sant Jordi Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya A cura de AMÈLIA CASTAN (direcció tècnica) MARTA CODINA NÍCOLAS RAVIER JOAN PONS RAQUEL PORTO FRANCESC SÁNCHEZ Pròleg de Josep Maria Sans i Travé Director de l Arxiu Nacional de Catalunya Barcelona

8 Biblioteca de Catalunya. Dades CIP Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Fotografia de la coberta: Autor: desconegut. ANC. ISNN (edició electrònica) Títol: Els Fons de l escoltisme català de l Arxiu Nacional de Catalunya 4

9 Taula Presentació... 7 Pròleg... 9 Introducció - El moviment escolta a Catalunya: aproximació a l origen i evolució de les principals entitats vinculades al món de l escoltisme i el guiatge Els fons de l escoltisme català a l Arxiu Nacional de Catalunya Guia de les fonts documentals i bibliogràfiques per a l estudi de l escoltisme Pautes de descripció Autoria i col laboracions Catàleg - Guies Sant Jordi Descripció del fons Quadre de classificació Catàleg Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi Descripció del fons Quadre de classificació Catàleg Índex toponomàstic - Consideracions tècniques Índex

10 6

11 Presentació Cada estiu, milers d infants i joves participen en tota mena d activitats organitzades pels més de dos-cents caus escoltes i guies que hi arreu de Catalunya. Aquesta és, sens dubte, la cara més visible del moviment escolta i guia al nostre país, però convé que no perdem de vista que la proposta educativa dels agrupaments no es limita, exclusivament, a l estiu. Les vacances són, certament, el moment en què les seves activitats es fan més visibles, però això representa, només, la punta de l iceberg. Rere tot plegat, hi ha una tasca educativa que dura tot l any. Una tasca, duta a terme per més de caps que, setmana rere setmana, de manera voluntària i entusiasta, dediquen una part del seu temps lliure a transmetre els valors de l escoltisme, l esperit de compromís i les ganes de transformar la societat, a les generacions més joves. Els qui hem passat per un cau i per tant encara som escoltes o guies d escolta o guia se n és tota la vida sabem que, a banda de transformar el nostre entorn, l escoltisme i el guiatge ens ha transformat sobretot a nosaltres. Perquè no hi ha cap dubte que el cau ha estat una escola de formació. A tots els nivells. Una escola on hem après una pila de coses: coneixements però, sobretot, actituds i aptituds. Una escola que ens ha ensenyat una sèrie de valors que han esdevingut, per sempre més, referents vitals de tots nosaltres. En aquest sentit, i en un context mediàtic en què els col lectius juvenils solen ser notícia, sovint, en clau negativa, és bo que recordem la contribució que moviments juvenils com l escoltisme i el guiatge han fet a la vertebració i la cohesió d aquest país. És ben sabut que Catalunya no seria el que és sense el rol que ha jugat la seva societat civil. I no tingueu cap dubte que tampoc no ho seria sense el compromís d una part significativa de la seva gent jove, que ha contribuït decisivament a escriure pàgines importants de la nostra història col lectiva. Per preservar la memòria col lectiva d aquests milers de persones que han estat vinculades a l escoltisme i el guiatge català, i per preservar la memòria dels grans esdeveniments que aquest moviment ha generat, es va crear el fons de l escoltisme català ( ) que podeu consultar a l Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) gràcies a un conveni signat entre aquesta institució, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i la Direcció General de Joventut pel tractament dels fons d entitats juvenils de Catalunya. En Genís Samper va començar la recerca de documents i la primera sistematització. La Federació Catalana d Escoltisme i Guiatge en va coordinar la seva primera fase fins lliurar-lo a l Arxiu Nacional de Catalunya. Ara, hi podem trobar aplegada la història documental de les diverses associacions que han conformat l escoltisme a Catalunya. Algunes d elles ja no existeixen, fruit de l evolució social en temes com la coeducació. Altres, tenen ara més força que mai. En el primer volum, publicat el maig de 2005, es presentaven els fons documentals de Germanor de Minyons de Muntanya, dels Boys Scouts de 7

12 ELS FONS DE L ESCOLTISME CATALÀ Catalunya, de la Germanor de Noies Guies, de Noies i Nois Escoltes (NINE) i de la Delegació Diocesana d Escoltisme (Minyons Escoltes de Catalunya). En aquest segon volum trobareu els fons documentals de Guies de Sant Jordi i de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya. Us convido a endinsar-vos en aquests documents i reviure alguns o posar-vos en la pell dels autors la majoria d aquells petis i grans moments que van viure les nenes i els nens, les noies i els nois escoltes del segle passat. Una història apassionant, que comença l any 1927, quan Josep Maria Batista i Roca introdueix l escoltisme a Catalunya: un mètode educatiu llavors absolutament innovador i revolucionari basat en el contacte amb la natura, que ha anat creixent i evolucionant fins els nostres dies. El compromís de l escoltisme i el guiatge amb el país i la seva vocació de servei van fer que tingués una rellevància essencial en els anys foscos de la dictadura franquista. En aquells anys, els caus van convertir-se en un dels reductes de catalanitat més importants. Malgrat la seva al legalitat, van ser una veritable escola de ciutadania, participació i compromís. I és impensable entendre els moviments de resistència com l Assemblea de Catalunya, la campanya Llibertat, amnistia i estatut d autonomia i la conformació dels partits polítics més importants de la transició i dels primers anys de la democràcia, sense conèixer el paper de l escoltisme i el guiatge a Catalunya. Junt amb aquests esdeveniments politicosocials molts itineraris personals i vitals són inexplicables sense tenir en compte el paper de l escoltisme i el guiatge. I és evident que avui encara es manté aquesta influència del moviment sobre les trajectòries de persones que acaben assumint responsabilitats en l esfera col lectiva. I és que l escoltisme i el guiatge català són un gran patrimoni del país i és per això que el Govern de la Generalitat ha tingut sempre molt clar la seva rellevància i utilitat educativa i, per aquest motiu, històricament li ha donat recolzament i suport. Un suport que continuarem donant perquè també avui, especialment en l actual context de crisi que en bona mesura deriva d una crisi de valors preexistent, és necessari que els agrupaments escoltes continuïn, com han fet sempre, transmetent valors entre els més joves i els ofereixin referents que contribueixin al seu creixement integral com a persones i que esdevinguin ciutadans i ciutadanes compromesos. TONI REIG I CASASSAS Director general de Joventut 8

13 Pròleg La publicació del segon volum de Els fons de l Escoltisme Català dóna continuïtat a un projecte que ja te quinze anys d història, arran de la decisió que va prendre la Federació Catalana d Escoltisme i Guiatge l any 1993 d encarregar al pare Genís Samper l aplegament dels arxius de l Escoltisme catòlic. Una part de la documentació d aquesta part constitutiva del moviment escolta, concretament la produïda per la Germanor de Minyons de Muntanya, Boy Scouts de Catalunya, Germanor de Noies Guis, Noies i Nois Escoltes (NINE) i Minyons Escoltes de Catalunya, ja fou publicada l any 2005 i la part restant ho és ara. Aquest volum segon es dedica monogràficament a les Guies Sant Jordi i als Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, és a dir, els dos moviments cabdals de l escoltisme confessional. L èxit de la campanya de recollida i descripció dels fons va fer que l any 2003 el moviment Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi cedís la seva documentació a partir de 1978 i que, el 2005, Escoltes Catalans prengués la decisió de sumar-se al projecte i cedís el seu fons documentals a l Arxiu Nacional de Catalunya. Amb el ingrés d aquesta associació, la més representativa dels escoltes no confessionals, es pot afirmar que la major part dels testimonis escrits de l escoltisme català han estat recuperats i posats a disposició dels investigadors. Quan l Arxiu Nacional de Catalunya procedeix a ingressar un fons documental de procedència i titularitat privada ho fa amb el compromís de posar els mitjans perquè els documents siguin adequadament conservats i catalogats, per tal que en un temps prudent es puguin obrir a la consulta pública com a part integrant del patrimoni cultural i històric del nostre país. En el cas dels fons de l escoltisme, aquest objectiu ha estat i és possible gràcies a la participació en el projecte de la Secretaria de la Joventut del Departament d Acció Social i Ciutadania. Cal agrair als responsables d aquest organisme de la Generalitat de Catalunya la seva sensibilitat per als fons documentals del moviment juvenil, que es va plasmar en un conveni de col laboració signat l any Des d aleshores la Secretaria de la Joventut s ha fet càrrec de la contractació de dos joves tècnics arxivers perquè, sota la direcció tècnica de l ANC, procedissin a la catalogació dels fons. Ha estat una tasca laboriosa i de precisió, atesa la complexitat de la història del moviment escolta i el gran nombre de branques, associacions i agrupacions que ha calgut individualitzar i estudiar abans de procedir a la descripció documental. Tinc la satisfacció, per tant, de presentar la segona fase d un treball excel lent que ben aviat es veurà culminat amb la publicació del volum tercer, dedicat als moviments de l escoltisme no confessional. Projectes com el que ara ens ocupa demostren que l ANC és una institució viva, oberta del tot a la societat, compromesa amb la conservació del patrimoni documental i atenta a tots els sectors de la societat catalana, inclòs el juvenil i associatiu. Voldria tancar aquestes ratlles desitjant que aquesta col laboració amb la Secretaria 9

14 ELS FONS DE L ESCOLTISME CATALÀ de la Joventut i amb tots els moviments escoltes continuï en el futur i que sigui un estímul perquè l administració catalana d arxius pugui arribar a tots els sectors i àmbits que han produït i conserven patrimoni documental. JOSEP MARIA SANS I TRAVÉ Director de l Arxiu Nacional de Catalunya 10

15 Introducció I EL MOVIMENT ESCOLTA A CATALUNYA: APROXIMACIÓ A L ORIGEN I EVOLUCIÓ DE LES PRINCIPALS ENTITATS VINCULADES AL MÓN DE L ESCOLTISME I EL GUIATGE 1 Breu introducció història de l escoltisme i del guiatge L escoltisme va aparèixer a Anglaterra a començaments de segle XX per iniciativa de Robert Baden-Powell, un general que, destinat a l exèrcit colonial anglès, comprovà les dificultats d adaptació de la joventut britànica a la vida a l aire lliure i en condicions desfavorables. Aquest fet li portà a organitzar un cos de soldats joves especialment entrenats. Aquesta experiència va ser recollida al seu llibre Aids to Scouting (Ajuda als exploradors), publicat el 1899, on ressaltà el valor pedagògic de la vida dels peoners i dels exploradors. Quan va descobrir que un dels elements més significatius i característics del futur escoltisme era la confiança en la responsabilitat dels adolescents, va decidir refer-lo pensant en els nois i no en l exèrcit. Baden- Powell volia confrontar les idees militars amb les realitats del món civil, per aquest motiu va realitzar una experiència pedagògica al campament de Brownsea l estiu de Fruit de les reflexions que el campament li provocà i content del seu resultat, va començar elaborà uns fascicles mensuals on explicava petites històries i consells per aventurar-se en l scouting, que reunits en el llibre Scouting for boys (Escoltisme per a nois), publicat al 1908, van esdevenir l eina bàsica i decisiva del futur escoltisme. A partir d aquest moment, va sorgir The Scout Association, seguida el 1909 dels Boy- Scouts de Chile, primera organització escolta de fora d Anglaterra. El 1910, a instàncies del rei Edward VII d Anglaterra, Baden-Powell deixà l exèrcit per tal de consagrar la seva vida a l escoltisme. El 1920 fou proclamat cap escolta mundial (títol que ningú més ha tingut), a la 1a Jamboree Internacional que tingué lloc a Londres. El 1929, quan el moviment escolta ja comptava amb més de dos milions de membres a tot el món, George V d Anglaterra nomenà a Baden-Powell amb el títol de Lord. El 1937, a la 5a Jamboree d Holanda, Lord Baden-Powell es retirà de la vida escolta activa. El moviment escolta va néixer vinculat al món masculí però aviat esdevingué una activitat força atractiva per a les noies. Les Girls Guides es van desplegar després del casament de Baden-Powell amb Olave Saint Clair Soames, el 1912, quan ella s hi dedica plenament. Olave Saint Clair participà inicialment en el moviment scout al costat del seu marit però aviat s inicià 1. La introducció ha estat elaborada a partir de diversos materials publicats i a través de la consulta d algunes pàgines Web especialitzades en escoltisme. Volem destacar la informació que hem estret de l obra d Albert BALCELLS i Genís SAMPER, L Escoltisme Català ( ). Barcelona: Barcanova, Agraïm l ajut incondicional que hem rebut de Genís Samper en la redacció de la present introducció. 11

16 ELS FONS DE L ESCOLTISME CATALÀ en el guiatge, treballant al costat d Agnes Baden-Powell. El 1918 va ser nomenada cap guia i el 1930 es convertí en cap guia mundial. Els inicis del moviment escolta a Catalunya El naixement de l escoltisme a Catalunya, cal situar-lo el 1912, quan sorgeixen dues iniciatives diferents, els Exploradores Barceloneses i els Jovestels de Catalunya. El seu precedent, però, va ser el grup de minyons format per Ramon Soler i Lluch, obrer de La Seda, el El 1911, Els capitans de cavalleria Pere Rosselló i Teodoro Iradier, mentre estaven realitzant un curset militar a París, van entrar en contacte amb escoltes francesos. El novembre de 1912 Pere Rosselló i Miquel Malach, director del Col legi Mercantil de Barcelona, organitzaren les primeres unitats escoltes, que es van anomenar Exploradores Barceloneses. Una iniciativa que va sorgir de la seva preocupació per l educació del jovent, i basant-se en el sistema educatiu que existia en les escoles privades i en els reglaments dels escoltes anglesos que els va facilitar en Ferran Fabra i Puig, amic de Robert Baden-Powell. Aquesta iniciativa, però, esdevingué cada cop més espanyolista i no comptà amb el recolzament dels àmbits catalanistes ni del món de l ensenyament català de l època, i restà en gran part exclusiu d una minoria monàrquica i pseudo-espanyolista, com es pot comprovar al seu Comitè Directiu on hi figurava gent de l alta societat barcelonina molt ben relacionada amb els estaments militars i deslligada del moviment catalanista. Per tant, aquesta iniciativa no arrelà al nostre país pel seu color militarista i pel seu lligam a unes directrius centralistes. Tanmateix, el propi Pere Rosselló, dimití poc després que els Exploradores Barceloneses passaren a ser una secció local dels Exploradores de España el 1914 i en desacord amb el seu tarannà centralista. El 4 de gener de 1913 es presentà públicament l associació Exploradores Españoles fundada pel capità Teodoro Iradier a Madrid. El 19 de gener del mateix any, Exploradores Barceloneses va fer la presentació de l associació a la gran sala del Palau de Belles Arts, començant ja en aquest moment els contactes amb la direcció d Exploradores de España constituïts quinze dies abans a Madrid. L any següent ja funcionaven els agrupaments Trabajo, Fivaller, Peninsular, Covadonga, Minerva, Ibérico, Industria, Barcino, Comercio, Victoria, Siglo, Stadium, Cataluña, Águila, Hispania i Marco Polo. A més també realitzaren activitats escoltes a Sant Feliu de Sant Llobregat, Tarragona i Manresa. En formaven part 1064 membres, 48 instructors i un comitè de 12 membres amb 240 socis protectors. Finalment, el 26 de febrer de 1920 els Exploradores Barceloneses van ser absorbits pels Exploradores Españoles, essent reconeguts pel govern com a única associació i ingressant com a membre del Moviment Scout Internacional d aquell moment. Amb l adveniment de la República, els Exploradores de España van deixar de dependre de la Presidència del Consell de Ministres i van ser tutelats pel Ministeri d Instrucció Pública. A partir d aquest mateix any es van publicar alguns treballs en català a les revistes de l associació. Exploradores de España, ara Boy Scouts de España a Catalunya, es constituí en Federació Catalano-Balear de los Exploradores de España, afegint al costat de la cinta de la bandera espanyola la de les quatre barres. 12

17 INTRODUCCIÓ La creació dels Jovestels de Catalunya significà el primer intent de fer un escoltisme purament català, completament deslligat del sentit nacionalista espanyol, que tant els Exploradores Barceloneses com els Exploradores Españoles practicaven. Es va dur a terme per iniciativa de l advocat i publicista Ignasi Ribera i Rovira, qui presentà la idea el novembre de 1912 en una conferència al Centre Autonomista de Dependents de Comerç (CADCI), sindicat d orientació catalanista i esquerrana, exposant-hi el caràcter que ell creia que havia de tenir l escoltisme català. El 23 de gener de 1913 ja existien els grups Catalunya i Canigó. La idea, però, no va tenir gaire èxit al no estar inserit en els corrents polítics dominants, ni formar part de l empenta cívico-cultural de l excursionisme i les noves experiències pedagògiques. El 1913 veu néixer els Boy Scouts Radicales, de mans d Antonio Cruz que, segons l ideari del Partit Radical de Lerroux, havia de ser una regeneració de la raça, sense misses de campanya, enfront dels conservadors Exploradores Barceloneses. S organitzà l agrupament Progreso al districte 5è de Barcelona, però van desaparèixer molt aviat. El guiatge té els seus precedents en l associació Muchachas Exploradoras (Instituto Femenino Exploracionista) constituït pels volts de febrer de 1913 amb l objectiu d organitzar una escola per a mares i pel servei obligatori de la dona i les noies. L associació admetia dones de 8 a 20 anys, no tenia caràcter polític ni religiós, sinó només educatiu, sense tenir en compte la posició social dels seus membres. Però va tenir una presència més irregular que la seva associació homologa -Exploradores Barceloneses- ja que el Guiatge no va arrelar a Catalunya fins els anys 30. L arrelament de l Escoltisme i el Guiatge en el nostre país L origen de l Escoltisme de caire català cal buscar-lo en la inquietud d un sector nacionalista de la societat catalana representada bàsicament pel etnòleg Josep Maria Batista i Roca. El juliol de 1927, a Barcelona, Batista i Roca pronuncià una conferència organitzada al Centre Excursionista de Catalunya (CEC) sobre Les organitzacions per a l educació de la joventut a l estranger, en que prengué partit per mètode escolta anglès de Baden-Powell davant d altres models educatius juvenils. El 1927, Batista i Roca va crear, transformant grups de joves de centres excursionistes catalans i ajuntant-los, una associació escolta catalana i nacionalista, que decidí anomenar Germanor de Minyons de Muntanya. Germanor de Minyons de Muntanya Josep Maria Batista i Roca va ser l home que edificà des d un altre vessant i al llarg d una sèrie d anys una nova institució d escoltisme. A través del Secretariat de Coordinació de Treballs Excursionistes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC), Batista i Roca començà un periple per centres excursionistes de barris i pobles per tal d orientar les activitats de llurs seccions juvenils cap a les pràctiques escoltes. L ambient era molt favorable, ja que hi havia un cert neguit per un renaixement cultural i cívic català; per això s havien creat aquestes seccions juvenils en els anys difícils de la dictadura i l oferiment del mètode escolta per part de Batista i Roca no hi podia sintonitzar millor. 13

18 ELS FONS DE L ESCOLTISME CATALÀ Així va néixer l escoltisme genuïnament català que trobà immediatament ressò en molts grups de jovent de centres excursionistes, entitats recreatives i instructives o de caire religiós. A poc a poc van anar creixent els grups i el nombre d activitats, fins a acabar en un Primer Campament General de Guies Excursionistes associació creada un any abans pel mateix Batista i Roca i Minyons de Muntanya al Papiol el 1928, com a constatació del naixement de l escoltisme organitzat a Catalunya. Un nou aplec, aquest cop a Montserrat, va tornar a reunir als Minyons de Muntanya el El 1930 es constituí el Consell General de la Germanor de Minyons de Muntanya amb Josep Maria Batista i Roca com a president. Alhora, s hi afegí a aquesta associació el mossèn Antoni Batlle, fundant l Agrupament Escolta Mare de Déu de Montserrat i esdevenint-ne Cap d Agrupament. Aquest mateix any, Batista i Roca fundava la Germanor de Guies Excursionistes, que el 1933 esdevindria la Germanor de Noies Guies. En quan als campaments generals realitzats per la Germanor de Minyons de Muntanya, cal destacar el de Montserrat, el 1930, Matadepera, el 1933, el de Gelida i el de Vacarisses 2. Boy Scouts de Catalunya El 1933, els sectors més catalanistes i esquerrans procedents de la Federació de Boy Scouts de Catalunya, que pertanyien a Exploradores de España, es van escindir, preocupats per la manca d arrelament a Catalunya d aquesta associació i per la seva dependència d un organisme d àmbit estatal, tot formant els Boy-Scouts de Catalunya i potenciant la seva participació en actes cívics i patriòtics catalans. La presidència d honor es va oferir al president de la Generalitat, Francesc Macià. Quan esclatà la Guerra Civil, els Boy Scouts de Catalunya es van fer càrrec de diferents serveis de la Conselleria de Sanitat de Guerra. D aquesta manera, els agrupaments catalans dels Exploradores de España, hereus dels Exploradores Barceloneses, s incorporaven a l escoltisme de caire català. Escoltes de Catalunya Va ser una Associació creada per un grup d escoltes que es van separar de Minyons de Muntanya. No utilitzaven ni uniforme ni ensenyes, mentre que les seves activitats eren més de caire excursionista que escoltes. El 1934 van ser absorbits pels Boy Scouts de Catalunya. Germanor de Guies Excursionistes L any 1927 el Secretariat de Coordinació de Treballs Excursionistes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) es va proposar organitzar cursets de preparació tècnica de Guies Excursionistes. Francesc Maspons i Anglasell n era el president i Josep Maria Batista i Roca el vicepresident. L any següent, els que van obtenir el certificat es constituïren en Germanor de Guies Excursionistes (GGE). 2. El Sr. Jaume Font ha tingut l amabilitat de fer-nos notícia sobre tota una sèrie de fets que van tenir lloc dins del moviment escolta. Algunes d aquestes notícies han estat viscudes en primera persona, sent un testimoni d excepció. El Campament General de Matadepera de 1933 va reunir a personatges capdavanters en el moviment. Aquest campament el va filmar un amic terrassenc i és la única possibilitat de veure, en moviment, les figures de J.M. Batista i Roca, Joan Munné, Enric Llopis i altres caps, i de com es feien els campaments, hissament de banderes i promeses; també hi ha la possibilitat de veure Mossèn Batlle de jove. El campament de Gelida, segons paraules de Jaume Font fou molt mullat, i on el senyor Narcís Masó va inventar la cançó Ja Plou

19 INTRODUCCIÓ Germanor de Noies Guies L any 1931 va néixer l agrupament Canigó de Palestra i el Joan Maragall del grup Excursionista Joventut Catalana. El 1932 Mossèn Antoni Batlle fundà l agrupament guia Congesta i es constituí la Germanor de Noies Escoltistes, El 1933 va néixer la Institució Catalana d Escoltisme 3 formada per la Germanor de Noies Guies Escoltistes (canviant el nom a Germanor de Noies Guies), la Germanor de Minyons de Muntanya i la Germanor de Guies Excursionistes. L any 1937, durant la guerra, es formà el Consell General de la Germanor de Noies Guies, que actuà en el servei d ajuda als refugiats a St. Felip Neri, Barcelona i la Molina. Després de la Guerra Civil, els dos agrupaments històrics de la Germanor de Noies Guies, Joan Maragall (1931) i Congesta (1932), van reprendre les seves activitats durant l any El 1955, Germanor de Noies Guies, Girl Scouts de Catalunya i Guies de Espanya es constituïren en Federació Guia de Espanya, a través de la qual aspiraven a esdevenir membres de l Associació Mundial de Guies i Exploradores (AMGE). Girl Scouts de Catalunya Les Muchachas Exploradoras que havien nascut prop dels Exploradores van crear, el 1933, l associació de Girl Scouts de Catalunya, paral lela als Boy-Scouts de Catalunya. La unificació de l escoltisme Català: Minyons de Muntanya BOY SCOUTS de Catalunya La Germanor de Minyons de Muntanya i els Boy Scouts de Catalunya s unificaren l any 1936 per l imperatiu d una situació difícil com era la provocada per l esclat de la Guerra Civil Espanyola: el 20 d octubre, tement una unificació de l escoltisme català per decret, Alexandre Pinyol i Llop, pels Boy Scouts de Catalunya, i Josep Maria Batista i Roca, per la Germanor de Minyons de Muntanya, van signar un acord d unificació. El 14 de febrer de 1937 es celebrà l Assemblea General constituent per aprovar estatuts, normativa i càrrecs (Josep Maria Batista i Roca, com a Cap Escolta Nacional, i Alexandre Pinyol, com a Comissari Nacional) de la nova associació Minyons de Muntanya - BOY SCOUTS de Catalunya amb el subtítol d Institució Catalana d Escoltisme, que continuà treballant conjuntament amb la Germanor de Noies Guies (GNG). Els anys de la repressió franquista i la clandestinitat ( ) Durant la Guerra Civil, els escoltes participaren en la defensa del país essent exemple de civisme i catalanitat. Un cop acabada, amb la victòria del franquisme, es van suprimir totes les 3. Amb paraules de Jaume Font, la documentació de la Institució Catalana d Escoltisme va ser recollida per ell i va estar amagada al meu despatx on, a més de la secretaria general del Consell s hi van celebrar les reunions del Consell de Vegueria de Barcelona-ciutat i de caps de la Secció Sant Jordi. [També va actuar com a] oficina del FIDE. Aquest arxiu (...) va estar amagat al Palau Nacional de Montjuïc (protegit per la Guardia Civil!) durant molts anys. Passà al Monestir de Montserrat fins que el Pare Genís Samper el recollí i inventarià abans de passar definitivament a l Arxiu Nacional de Catalunya... 15

20 ELS FONS DE L ESCOLTISME CATALÀ organitzacions juvenils que no eren del règim. L estat franquista creà, el desembre de 1940, el Frente de Juventudes que el 1960 va passar a anomenar-se Organización Juvenil Española (OJE) com una secció de Falange Española Tradicionalista i de la JONS que havia d actuar com a catalitzador de tots els moviments i organismes de joventut, inclòs els propis Exploradores de España. L escoltisme català va ser desmantellat quasi totalment. El seu Cap Nacional, Batista i Roca, era a l exili representant el President Companys a la Foreing Office a Londres, i Alexandre Pinyol havia estat jutjat en Consell de Guerra per ser cabeza visible de la organización masónico-separatista de los Boy Scouts i empresonat. Mentrestant els agrupaments restaven desorganitzats, tot persistint tensions entre els membres de les dues associacions originàries. Malgrat tot, a diferència de l escoltisme espanyol, l escoltisme català tornà a les seves activitats pocs anys després de forma clandestina, mentre que els Scouts de Espanya no van reaparèixer fins el 1956 amb el nom de A.N.E.D.E. (Asociación Nacional de Exploradores de España), nom que després es canviaria pel d A.S.D.E.(Asociación de Scouts de España). La guerra provocà la dispersió total de responsables, fins que a partir del 1943 els escoltes van començar a parlar de reprendre globalment l escoltisme i el guiatge, volent-ho fer sota el patró unificador que havien assolit els anys El 1945 el Consell General es va reunir altre cop i es reprengueren les activitats sense fer soroll amb cinc agrupaments històrics: AE Josep de Margarit, AE Ramon Llull, AE Mare de Déu de Montserrat, AE Rolland Philips, AE Ramon de Penyafort i la Secció Escolta Castell de Milany. A l esmentada reunió assistiren, entre d altres, el comissari nacional Alexandre Pinyol, Narcís Romaguera, Josep Maria Abenza, Jaume Font, Joaquim Alfons Esteban, Joan Capella, Antoni Serra i Antoni Batlle. El 23 d abril de 1946, diada de Sant Jordi, va tenir lloc una primera Trobada General a la capella romànica del Poble Espanyol; el 1947 es prengué part clandestinament en la Jamboree de Moisson (França), a la vegada que es feia un campament general de la branca Minyons a Palau de Plegamans. Davant la impossibilitat de reunir l Assemblea General, un Consell Delegat prengué les regnes de la institució el 1948, tot editant reglaments i estrenant nou Comissari General en la persona d Amadeu Serch. Cal ressaltar la celebració de tres campaments generals de la branca minyons el maig de 1951, l abril de 1952 i, el maig de 1953, respectivament. Va ser durant l aplec de maig de 1953 al Coll ses Basses, al Montnegre, quan la Guàrdia de Franco va assaltar el campament 4. Aquest fet tingué importants conseqüències. D una banda, un sector de l escoltisme català va formular la possibilitat d aixoplugar-se sota la protecció de l església, però Mossèn Batlle s hi 4. A l escola dels Escolapis de Terrassa estaven enfrontats els alumnes perteneixents a l organització juvenil de Falange i els escoltes; feien partits de futbol dels uns contra els altres i s explicaven les activitats al marge de l escola, cada grup exaltant les seves. Hi va haver una ocasió que els escoltes s enorgulliren que farien un gran campament al Montnegre amb centenars de participants (havia de ser un «rally» de patrulles de tot Catalunya). Els nois falangistes devien avisar al seu comandament i aquest a la Guardia de Franco de Barcelona (un escolta que teníem infiltrat ens en va informar i un escolapi va avisar a Mn. Rovira del que passava i aquest que el consiliari escolta va informar també el Consell). Malgrat que es va avisar personalment a Mn. Batlle, aquest no va donar prou importància a l assumpte i no va alertar el cap del campament Antoni Serra, comissari de la branca M.E. L assalt es va produir i els falangistes van prendre uniformes i manuals i s anotaren el nom i adreça dels majors d edat als quals s obrí expedient governatiu. L abat de Montserrat, a qui es va demanar protecció, va encarar-se amb el Governador Civil, reptant-lo dient si vostè s atreveix a posar multes ell les pagaria. No hi van haver sancions. Jaume Font. 16

21 INTRODUCCIÓ oposà amb el convenciment de la necessitat d un escoltisme fort, però no limitat a una sola opció catòlica 5. D altra, el consell de la Institució Catalana d Escoltisme acordà suspendre totes les activitats; els consellers, antics consellers i caps d unitat es van comprometre a no crear cap organització fins que es pogués fer legalment i deixar que cada agrupament actués emparat per l entitat que l acollia, fos un centre excursionista, una parròquia, una escola, etcètera. No obstant això, va subsistir una important funció: la formació de caps 6. Els cursos de la branca minyons eren impartits per l Agrupament Ramon Llull, inspirat per Antoni Serra, mentre que els cursos dirigits a la branca llobatons eren responsabilitat de l Agrupament Mare de Déu de Montserrat. La formació de caps de la branca guies va ser organitzada pel clan Marius Torres, amb Raimon Galí. El 26 de novembre de 1955, moria Mossèn Antoni Batlle, figura cabdal de l escoltisme català, especialment durant els anys de la repressió franquista i la postguerra, perquè va protagonitzar la represa del moviment escolta a Catalunya per l absència de l exiliat Batista i Roca. Si bé es cert que havia proposat la creació d una federació d agrupaments catòlics, també ho és que s havia negat a aïllar-se de la resta de l escoltisme, en pro d un escoltisme unit i pluralista. L any 1956, pocs mesos després de la mort de Mn. Antoni Batlle, el Dr. Ramon Masnou i el Dr. Gregorio Modrego, bisbes de Vic i Barcelona respectivament, van reconèixer la Delegació Diocesana d Escoltisme dins del Consell Diocesà de la JAC (Joves d Acció Catòlica). Era una associació fundada per diversos agrupaments catòlics de la Germanor de Minyons de Muntanya BOY SCOUTS de Catalunya. Això, en un principi, no significava una divisió entre ambdues organitzacions, però, posteriorment els agrupaments de parròquies i col legis religiosos van ingressar a la Delegació Diocesana d Escoltisme sense passar per la Institució Catalana d Escoltisme. Aquesta hegemonia catòlica va provocar continuats conflictes amb els sectors dels antics agrupaments dels Minyons de Muntanya. Això es va posar de manifest, encara més, amb l entrada de la Delegació Diocesana d Escoltisme a la Conferència Internacional d Escoltisme Catòlic, l estiu de Les dificultats es feien cada cop més evidents al si del consell de la Institució Catalana d Escoltisme; la idea de Mossèn Batlle, d un escoltisme unit i pluralista, no aguantà més d un any després de la seva mort. Finalment, el 1958 els agrupaments Rolland Philips, Folch i Torres i Pere Rosselló, juntament amb vuit exdirigents dels antics Boy Scouts de Catalunya i fundadors del Minyons de Muntanya BOY SCOUTS de Catalunya, van denunciar la inoperància del Consell. Consideraven que ja no era representant de l escoltisme català, tot declarant-se continuadors dels Exploradores Barceloneses de 1911 i de l esperit dels Boy Scouts de Catalunya, derogat per l acte d unificació de Aquest plantejament és el mateix que va seguir la Germanor de Minyons de Muntanya que, malgrat ésser majoritàriament catòlica, no va voler limitar-se dins de la Delegació Diocesana d Escoltisme com a associació únicament catòlica i vinculada a uns bisbats franquistes. 6. Sobre la formació de caps, Jaume Font escriu comença amb l anada a Chamarande de Joan Munné, el primer que obtingué la categoria de Mestrescolta amb el distintiu de fusta i el fulard de la Secció Baden Powell. Aquesta anada a França marcà una transformació a la branca minyons canviant el ceremonial. L inici dels bans i l adopció de l alegre adéu siau com a comiat. La formació de caps continuà amb les seccions Sant Jordi, dita Catalunya durant la guerra, amb els camps-escola d Informació (CEI), de Preparació (CEP) i de Perfeccionament que es feien a França, Bèlgica i Anglaterra; amb la promulgació de manuals i carnets de proves. En la branca guies escoltes cal citar el Clan Muntaner, l equip Mowgli i el clan Sant Francesc, en la branca llobatons. 17

22 ELS FONS DE L ESCOLTISME CATALÀ Després de diferents reunions del consell de la Institució Catalana d Escoltisme, es va optar, com a solució d aquesta crisi, per la creació d una estructura de tipus federatiu que mantingues la unió de les associacions escoltes catalanes: l Associació Catalana d Escoltisme (ACDE). El 6 de desembre de 1959, a Montserrat, es convocà l assemblea constituent on foren cridats els caps d agrupament i d unitat en actiu, sense convocar els antics consellers i escoltes que no tenien càrrec. L esmentada assemblea reconegué l existència de tres nuclis: a. Minyons de Muntanya - BOY SCOUTS de Catalunya: Integrat per agrupaments oberts i confessionals. b. Boy Scouts de Catalunya: Integrat per agrupaments no confessionals. c. Delegacions Diocesanes d Escoltisme: Es defineix com a moviment d església. Estava integrat per agrupaments escoltes catòlics a les demarcacions de Barcelona Girona i Vic. Els tres nuclis restaven federats dins l Associació Catalana d Escoltisme (ACDE) que preservava la unitat de l escoltisme al mateix temps que permetia l actuació autònoma de versions diferents per raons d història i d opció educativa. L esmentada associació va ser presidida pel Dr. Pere Gabarró, antic company i col laborador de Josep Maria Batista i Roca. L evolució de l escoltisme català després de 1959 L escoltisme confessional Les Delegacions Diocesanes de Barcelona, Girona i Vic van crear, el 5 de març de 1961, un organisme supradiocesà de coordinació per unificar l escoltisme catòlic: El Moviment Scout Catòlic (MSC) comptava amb un comissari general per a tot Catalunya. L esmenta t organisme passà a denominar-se Minyons Escoltes. Efectivament, l any 1965 les Delegacions Diocesanes d Escoltisme de Catalunya es van reunir en una Assemblea General a Castellbell i es coordinaren formant una única entitat, prenent el nom de Minyons Escoltes. El 1962, semblant al succeït amb l escoltisme, el guiatge català va presenciar la creació d una nova associació confessional, les Guies Sant Jordi, dins de la Germanor de Noies Guies de Catalunya. Els nous estatuts de la Germanor de Noies Guies van reconèixer com a entitat pròpia les associacions confessionals d agrupaments i l any següent, aplegats a la Delegació Diocesana d Escoltisme, es van constituir en l associació Guies Sant Jordi, confirmant la seva separació definitiva. Minyons Escoltes (nois) i Guies Sant Jordi (noies), es van fusionar l any 1977 després de més d un decenni de col laboració aprofundint en el tema de la coeducació. Els seus estatuts van ser aprovats per la Conferència Episcopal Tarraconense com a Minyons Escoltes - Guies Sant Jordi de Catalunya. Minyons Escoltes - Guies Sant Jordi de Catalunya es defineixen com associació escolta catalana i confessional catòlica amb qualitat de moviment d església, reconeguda a cadascuna de les diòcesis de Catalunya pel bisbe respectiu i que compta amb el vist-i-plau de la Conferència Episcopal Tarraconense. Entre els propòsits estatutaris es menciona l anunci de Jesucrist en la vida escolta i guia, per fer créixer l església enmig dels nois i noies; la formació de caràcter i desenvolupament físic especialment a través de l austeritat i la vida en contacte amb la natura; el treball en equip, en un marc d autèntica coeducació; el gust per les responsabilitats; el servei als altres, desvetllant la solidaritat i l acolliment; i la valentia i el risc, 18

23 INTRODUCCIÓ tots ells vertebrats per la visió cristiana de l home i la pròpia responsabilitat familiar, social, cívica i nacional. Pel que fa al vessant de país són fonamentals els coneixements, l estimació i el servei a la realitat nacional catalana. L escoltisme obert L any 1967 va presenciar el primer intent d escoltisme obert quan es constituí el Secretariat d Escoltisme Obert i Laic Català (SEOLC), que el formaven la Germanor de Noies Guies de Catalunya, Boy Scouts de Catalunya, Minyons de Muntanya BOY SCOUTS de Catalunya, Noies i Nois Escoltes, i Girl i Boy Scouts de Catalunya. Però no va ser fins el 1974, quan d una manera similar al procés d unificació de l escoltisme confessional es van fusionar en una sola entitat les diferents branques de l escoltisme obert. La Germanor de Nois i Noies Guies membre fundador del Guiatge Català i, a través d ell, del Comitè d Enllaç del Guiatge a Espanya, juntament amb els Boy-Scouts de Catalunya i Minyons de Muntanya BOY SCOUTS de Catalunya membres fundadors de l Associació Catalana d Escoltisme i, a través d ells, de la Federació d Escoltisme a Espanyaaixí com la Nova Escolta del País Valencià, per decisió de les seves respectives assemblees, acordaren integrar tots els seus membres en una sola institució escolta, Escoltes Catalans, que recollia i consensuava el patrimoni històric, material i espiritual de les quatre entitats unificades, i com a tal esdevingué aglutinadora de l escoltisme i guiatge laic i pluralista, essent, en part, hereva del Secretariat d Escoltisme Obert i Laic Català, en part, continuadora de la tradició escolta a Catalunya iniciada el 1911 pels Exploradores Barceloneses. Integració de la coeducació en els agrupaments El primer intent de coeducació dins dels agrupaments el trobem l any 1957 quan alguns membres dels agrupaments Ramon Llull i Joan Maragall, que formaven el Nucli Escolta Nus, fundaren els dos primers agrupaments de nois i noies: l Aureli Capmany i el Joaquim Ruyra. El 1962, els partidaris de la coeducació, Antoni Serra i Montserrat Jaques, organitzaren un debat sobre el tema. En aquell mateix any l agrupament Doctor Robert començà a practicar la coeducació. Quan al gener de 1965 s afegí l agrupament Prat de la Riba, Antoni Serra i Montserrat Jaques convertiren el nucli en Noies i Nois Escoltes. NINE que es fundà segons els principis de laicitat, coeducació i formació cívica. En fundar-se Escoltes Catalans el 1974, NINE va perdre molts associats i a finals de 1984 cessà les seves activitats. D altra banda, dins de l evolució del Nucli B -Boy Scouts de Catalunya- cal destacar l escissió de dos dels seus agrupaments per formar Girl i Boy Scouts de Catalunya. Aquest fet va ser conseqüència de la resolució presa per l Assemblea de Boy Scouts de Catalunya celebrada el 1964, què no acceptà la proposta de mètode coeducatiu. La consolidació del Guiatge Català El 1955, la Germanor de Noies Guies (GNG) i l associació Guías de España van formar la Federación Guía de España, que el 1962 va passar a anomenar-se Comitè d Enllaç del Guiatge a Espanya. 19

24 ELS FONS DE L ESCOLTISME CATALÀ El 1965, per tal de salvar la seva unitat del guiatge a Catalunya, les associacions: Guies Sant Jordi (catòliques), Germanor de Noies Guies (pluralistes), Girl i Boy Scouts de Catalunya i Nois i Noies Escoltes (NINE) (coeducatives) van constituir Guiatge Català com a organisme de coordinació entre les diferents entitats d escoltisme femení. El 1969 Guiatge Català, a través del Comitè d Enllaç del Guiatge a Espanya, va aconseguir el reconeixement de l AMGE (Associació Mundial de les Guies i Exploradores). Democràcia i reconeixement oficial de l escoltisme català Amb l adveniment de la democràcia, Espanya és convidada a tornar a formar part de l Organització Mundial del Moviment Escolta (OMME). Tanmateix, aquesta organització només admetia una sola federació per país. Després de moltes negociacions i alguns intents fallits, l any 1978 l Associació Catalana d Escoltisme (ACDE), el Moviment Scout Catòlic (MSC) i la Asociación de Scouts de España (ASDE) configuren la Federación de Escultismo en España (FEE) que és reconeguda com a 113è membre de l OMME. El 1978 l Associació Catalana d Escoltisme (ACDE) -representant de l escoltisme català masculí- i el Guiatge Català (GC) -representant de l escoltisme català femení- decideixen fusionar-se per constituir la Federació Catalana d Escoltisme i Guiatge (FCEG). Aquesta aplegava dins seu, com a associacions federades, Escoltes Catalans (EC), Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (MEGSJC) i Nois i Noies Escoltes (NINE). Aquesta darrera desapareixerà el El 1983, cinquanta anys després que ho fes la Generalitat republicana, la Generalitat de Catalunya legalitzà la Federació Catalana d Escoltisme i Guiatge (FCEG) i les seves associacions federades, posant fi així a la situació que venia donada des del 1939; a la vegada que, el 1984, concedia la Creu de Sant Jordi a l Escoltisme Català per haver inculcat a tantes generacions de nois i noies de Catalunya un esperit cívic, ètic, formatiu i nacional, d educació integral de l home en contacte amb la natura i en l esperit de servei a la comunitat. L estiu de 1985, a Torrebonica (Vallès Occidental), la Federació Catalana d Escoltisme i Guiatge organitzava l Eurofolk 85, un campament internacional que va reunir a més d un miler de joves escoltes d arreu d Europa; era la primera gran acció de l escoltisme i guiatge catalans després del gran parèntesis que s inicià el Tot i aquesta revifalla, els anys 80 van significar un cert estancament pel moviment escolta a Catalunya, motivat per diversos factors. Internament, a l àmbit de l escoltisme confessional, l església va diversificar el seu teixit associatiu i va potenciar el Servei Colònies de Vacances (SCV). A l àmbit de l escoltisme laic, van sorgir alternatives com la dels Esplais Catalans (Esplac). Externament, el progressiu creixement de les associacions d àmbit estatal com, per exemple, el del Moviment Scout Catòlic (MSC); i l augment de la xarxa associativa infantil i juvenil, a partir de noves organitzacions d esplai i de lleure infantil i de la proliferació dels consells de joventut, respectivament. 20

25 INTRODUCCIÓ La situació del moviment escolta en l actualitat A Catalunya existeixen actualment les següents associacions i federacions escoltes amb reconeixement oficial per part de l escoltisme mundial: Escoltes Catalans (EC). Escoltes Catalans es declara com a associació pedagògica, ja que té per finalitat la formació dels nois i noies segons l esperit escolta; lliure, ja que es regida pels seus membres i organismes; coeducativa, ja que accepta nois i noies conjuntament; independent, ja que no està lligada a cap ideologia; laica, ja que es manté deslligada de qualsevol doctrina religiosa; catalana, ja que reflecteix la seva pedagogia en el context català i té un sentit de país molt present. A més, l escoltisme que practiquen s aparta quelcom dels esquemes generals escoltes com, per exemple, l abandó de la uniformitat de caire militar. El seu reconeixement ve donat per la Federació Catalana d Escoltisme i Guiatge reconeguda per la Federació d Escoltisme Espanya. Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (ME/GSJ). És una associació, creada el 1984, de confessió catòlica i coeducativa amb un profund arrelament a Catalunya (és la que té més membres actualment). El seu reconeixement ve donat per la Federació Catalana d Escoltisme i Guiatge i pel Moviment Scout Catòlic, ambdós reconeguts per la Federació d Escoltisme a Espanya. L abril del 2000 es va celebrar a Gurb (prop de Vic) la seva primera trobada general, que se n va dir Xarbot i que va aplegar més de nois/es i caps d agrupament. Al maig del 2007 va passar a denominar-se Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. També van canviar de logotip i van incorporar el lema Eduquem per a la transformació social. Scouts de Catalunya (SC). Degut a la nova configuració de l Estat Espanyol en autonomies, i com a resultat de l interès generalitzat per un arrelament més profund al país, l any 1983 es va aconseguir que la Zona IV de l Associació d Scouts de España (ASDE), formada a partir del 1962, es configurés com a associació independent prenent el nom de ASDE-Scouts de Catalunya, tot i que va seguir vinculada a la seva antiga associació. Posteriorment totes les antigues zones es van convertir en associacions i l associació en federació. El 1990, es van treure les sigles ASDE que acompanyaven el nom de l associació federada i restà sols com Scouts de Catalunya. Actualment, l àmbit d actuació és el de Catalunya, i és l única representant vàlida de la Federació d Associacions dels Scouts de Espanya, amb les sigles ASDE en aquesta comunitat autònoma. Aquesta associació es considerada pels seus membres com la continuadora de la fundada el 1911 per en Pere Rosselló i Aixet amb el nom de Exploradores Barceloneses. És una associació no confessional, però tampoc laica, ja que dins del seu esquema educatiu existeix la opció fe. Un dels seus trets característics és la pràctica d un tipus d escoltisme més formal, respecte a les tradicions escoltes tant de nomenclàtor com de funcionament i organització. El seu reconeixement ve donat per la Federació d Associacions de Scouts de Espanya reconeguda per la FEE. 21

26 ELS FONS DE L ESCOLTISME CATALÀ Germanor Escolta de Catalunya (GEC) començà a funcionar oficialment l any 1988 amb una sèrie d agrupaments procedents de Minyons Escoltes - Guies Sant Jordi de Catalunya i Escoltes Catalans amb la intenció de dur a terme un escoltisme més tradicional que el practicat a les associacions esmentades. Acció Escolta de Catalunya (AEC): L octubre de 2001 a Canyelles, el Garraf, l Assemblea Nacional de Scouts de Catalunya i l Assemblea General de Germanor Escolta de Catalunya aproven conjuntament el document Projecte escolta, a partir del qual decideixen fusionar-se i crear una nova associació juvenil: Acció Escolta de Catalunya és una federació d agrupaments escoltes que es defineix com a associació democràtica, oberta, progressista, catalana i pluriconfessional ja que, si bé dintre del seu esquema educatiu existeix l opció Fe, també se signifiquen per una determinada opció política d esquerres, de tradició republicana i de lliurepensament. Altres trets característics són la pràctica d un tipus d escoltisme més formal, l ús d uniforme, i el respecte a les tradicions escoltes tant de nomenclàtor com de funcionament i organització. Tot i això, cal dir que amb un sentit d actualització important. Són al voltant de 16 agrupaments. El seu reconeixement ve donat per la Federació d Associacions de Scouts d Espanya (ASDE) i per la Federació Catalana d Escoltisme i Guiatge (FCEG), ambdues reconegudes per la Federació de Escoltisme a Espanya. El 20 de gener de 2002, a l Hospitalet de Llobregat, es va reunir per primer cop l Assemblea Nacional constituent, que va aprovar els nous estatuts, moment a partir del qual es pot dir que neix oficialment Acció Escolta de Catalunya. Aquesta associació també passa a ser membre de la FCEG. Federació Ibèrica d Escoltisme (FIDE). El 27 d octubre de 1946 el comissariat de la Institució Catalana d Escoltisme va aprovar el projecte de constitució de la Federació Ibèrica d Escoltisme, projecte que buscava la relació i reconeixement internacional de l escoltisme de la Península Ibèrica. Un any després, durant una visita a Barcelona de l observador del Buró Internacional, el sacerdot Alban Cheyne, se signà el pacte de constitució de la FIDE, presidida per Emili Beüt, cap dels escoltes valencians. Una de les primeres activitats de la FIDE va ser l assistència al Jamboree de Moisson, el En quant a activitats de la Federació, la branca de guies escoltes organitzà, juntament amb els valencians, tres camps federals: Altafulla (1950), Sagunt (1951) i Poblet (1951). Moviment Scout Catòlic (MSC) L any 1961 les Delegacions Diocesanes d Escoltisme de Barcelona, Girona i Vic es van coordinar en un moviment anomenat Moviment Scout Catòlic. A nivell de l Estat van començar a aparèixer elements semblants. A fi de coordinar els agrupaments a nivell estatal es va constituir la OICEC (Oficina d Informació i Coordinació d Escoltisme Catòlic). El MSC té una estructura plenament federal: es troba en 35 associacions que pertanyen a 35 diòcesis i té representació en totes les comunitats autònomes excepte Extremadura i Múrcia. Algunes Diòcesis d una comunitat autònoma s agrupen formant una associació supra diocesana, com és el cas de ME/GSJ. 22