El valor públic de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM)

Transcripción

1 El valor públic de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM) Direcció d Estudis i Prospectiva Àrea de Presidència Gerència de Serveis de Biblioteques Àrea de Presidència Estat de la qüestió

2 0. Introducció Les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la demarcació de Barcelona (XBM) són un projecte compartit entre els ajuntaments de la demarcació de Barcelona i la Diputació de Barcelona. A la XBM hi ha una llarga tradició en la recollida i anàlisi estadística que ha permès desenvolupar un important sistema d informació per portar a terme destacats projectes d avaluació. No obstant, no existia fins ara un estudi que indagués en el valor públic de les biblioteques de la XBM. 1. Plantejament i objectius de l estudi La Gerència de Serveis de Biblioteques conjuntament amb la Direcció d Estudis i Prospectiva (ara Servei de Planificació i Avaluació) de la Diputació de Barcelona van acordar dur a terme un estudi per indagar en el valor públic de la XBM, és a dir, en conèixer la capacitat d aquest model per generar valor col lectiu a la ciutadania. Una iniciativa pionera a l Estat Espanyol. La creixent disponibilitat de dades estadístiques, l anàlisi d estudis semblants portats a terme en altres països i la idoneïtat de fer-ho ara han motivat el present treball. L estudi pivota sobre dos eixos que en el seu conjunt contribueixen a analitzar el valor públic de la XBM. Un primer, denominat valor econòmic, aporta informació sobre quins són els beneficis de la XBM des del punt de vista econòmic, a través del càlcul del retorn a la inversió de les biblioteques als usuaris. El segon, titulat valor social, se centra en l estimació de la capacitat de les biblioteques de la XBM per generar beneficis socials, tant en els individus com en les comunitats on s ubiquen. A nivell operatiu, el treball s ha realitzat conjuntament entre els dos serveis de la Diputació de Barcelona, emprant mitjans interns i amb l ús de la informació disponibles (estadístiques d ús, enquestes de satisfacció i ús de les biblioteques i informació de caràcter pressupostari). 2

3 2. Desenvolupament del projecte 2.1. La perspectiva econòmica Després de la revisió de la literatura especialitzada, es va acordar centrar la perspectiva sobre el valor econòmic d acord amb dos blocs d anàlisi: - El primer està centrat en l impacte econòmic de les biblioteques en els usuaris i en l economia local. L anàlisi d aquesta literatura va servir per acotar el primer bloc de l anàlisi: Calcular el retorn a la inversió dels principals serveis bibliotecaris durant el període El segon bloc de literatura detectada analitza l eficiència econòmica dels serveis i la creació d economies d escala. Aquesta literatura va servir per acotar el segon bloc de l anàlisi: Calcular quin és el benefici econòmic que obtenen els ajuntaments fruit de treballar en xarxa. Calcular el retorn a la inversió dels serveis bibliotecaris consumits durant el període Aquesta perspectiva pretén contrastar els beneficis associats a les biblioteques públiques (expressats en unitats monetàries), ja siguin directes o indirectes, amb la inversió pública (costos) destinada a garantir la seva prestació. Per analitzar els costos i beneficis dels serveis bibliotecaris la literatura ha utilitzat diversos instruments, entre els quals destaquem l anàlisi cost-benefici (CB) i el retorn a la inversió (RI). Les característiques i objectius de l estudi feren convenient profunditzar en el RI, identificar estudis en contextos similars al de la XBM i adaptar la metodologia. En aquest cas, s utilitzà com a mètode el de l analogia amb el mercat privat. L anàlisi es va centrar en identificar el valor monetari vinculat a cada un dels serveis incorporats a l anàlisi, per després poder estimar el benefici generat i contrastar-lo amb els costos. L objectiu era fer tangible part del benefici públic, si existeix, generat per la inversió pública destinada a la XBM durant el període

4 Els serveis incorporats al càlcul foren: 1. Material de préstec: Préstec de llibres Préstec d àudio Préstec de vídeo Préstec de revistes 2. Assessorament bibliotecari 3. Ús d ordinadors 4. Accés a Wi-Fi 5. Programes i activitats 6. Cessió d espais 7. Ús de material dins la biblioteca La principal dificultat i a la vegada repte metodològic fou buscar una analogia amb el mercat privat de tots els serveis. Alguns, com per exemple la cessió d espais o el préstec de vídeo, foren relativament senzills d identificar. En altres casos, com l assessorament bibliotecari, fou clarament més complex. Han quedat fora de l anàlisi: el préstec interbibliotecari, el catàleg col lectiu de la XBM, així com l ús virtual de la biblioteca, entre altres. En certa mesura, s ha preferit renunciar a la totalitat de l abast i mantenir el rigor metodològic. 2.2 Estimar el valor social generat per les biblioteques de la XBM En un context com l actual, marcat per la restricció pressupostària i el sorgiment de noves necessitats socials, pren especial importància generar evidències sobre el paper social que poden arribar a desenvolupar les biblioteques públiques en el seu entorn més immediat, com agents culturals, socials i informatius. Així, en paral lel a l anàlisi econòmic del retorn a la inversió i el treball en xarxa i d acord amb la necessitat de visualitzar el valor social d aquests serveis, es va considerar rellevant intentar incorporar aquest tercer eix d anàlisi a l estudi del valor públic de les biblioteques de la XBM. L objectiu d aquest apartat es va centrar en estimar la capacitat de les biblioteques de la XBM per generar beneficis socials tant per a l individu com per a la comunitat en general. 4

5 L anàlisi realitzada es caracteritzà per la complexitat en l intent de mesurar el conjunt de beneficis socials que poden generar les biblioteques públiques, tant per la inexistència d una metodologia compartida a nivell acadèmic, sent una pràctica minoritària i poc homogènia basada en estudis sectorials dels potencials beneficis socials que poden generar les biblioteques (Debono, 2002), com per la seva naturalesa i la dificultat de fer quantificable econòmicament un valor de caràcter intangible, difícilment traduïble en unitats monetàries o amb unes relacions de causalitat poc sòlides (Kelly et al., 2002). Així, enfront d aquestes limitacions es construí una metodologia pròpia amb la intenció d aproximar el conjunt de beneficis socials que poden arribar a generar les biblioteques públiques de la XBM. Per fer-ho, i amb la voluntat de ser vàlida per a qualsevol altre servei bibliotecari i contribuir a la delimitació d una metodologia compartida, es va intentar donar continuïtat a les línies de treball traçades internacionalment (Huysmans i Oomes 2012; Berryman et al., 2005). Així, s utilitzà com a paraigües per construir la metodologia proposada els quatre àmbits d impactes socials associats a les biblioteques i apuntats recentment per Huysmans i Oomes (2012): Àmbits d impacte de les Biblioteques Públiques CULTURAL SOCIAL EDUCATIU / INFORMATIU ECONÒMIC Font : elaboració pròpia a partir de Measuring the public library s societal value: a methodological research program Frank Huysmans, Marjolein Oomes. El treball es desenvolupà a partir de tres línies diferenciades i seqüencials: - Línia 1. Revisió de la literatura i estudis especialitzats: fase centrada en l anàlisi de les principals aportacions realitzades per investigacions, estudis i marcs de referències internacionals, estudis i marcs de referència internacionals en la delimitació dels beneficis socials generats per les biblioteques públiques d acord a dues perspectives diferenciades encara que entrellaçades: 5

6 a) Els beneficis en l individu, en termes de transformació de les seves habilitats i coneixements, principalment. b) Els beneficis a la comunitat, en termes de transformació de la realitat i dinàmiques de relació existents a la societat. - Línia 2. Sistematització de la literatura especialitzada: A partir de la identificació dels principals beneficis socials es prosseguí a prioritzar la informació recollida per incorporar-la a una taula. Així, per a cada benefici social s analitzaren un conjunt de categories d informació considerades rellevants per entendre en quin mesura les biblioteques, en un context específic i actuant d una determinada manera, poden generar els beneficis socials identificats. Així, es definiren uns indicadors de mesura en clau XBM, tot i que són vàlids en la seva totalitat per a qualsevol servei bibliotecari: ESTIMAR EL VALOR SOCIAL GENERAT PER LAS BIBLIOTEQUES PÚBLIQUES Àmbit Benèfici Accions, recursos Beneficis Indicadors de Conceptualització (IFLA) social i serveis concrets mesura (XBM) Font: elaboració pròpia - Línia 3. Estimar el valor social generat per la XBM: estimar a partir de la revisió i la sistematització de la literatura els beneficis socials, en termes d individu i comunitat, generats de forma específica per les biblioteques públiques municipals de la XBM. 6

7 3. Utilitat de la metodologia proposta Vinculats a la perspectiva econòmica: - El retorn a la inversió: és un exercici de gran utilitat per poder recaptar evidències rigoroses que posin en valor el benefici derivat de les biblioteques públiques, i més concretament, cap als usuaris. En aquest sentit, el mètode que s ha desenvolupat ha intentat corregir aquelles disfuncionalitats metodològiques que han caracteritzat estudis anteriors, a través d una proposta metodològica inèdita a la província de Barcelona, replicable i amb un horitzó temporal acotat. Vinculats a l estimació del valor social: - La metodologia desenvolupada ha permès identificar i caracteritzar tot el conjunt de beneficis socials contrastats que poden generar les biblioteques públiques, en funció de la seva configuració i acció. Així, i sent susceptible de replicabilitat, aquests beneficis socials s han concretat de la següent forma: a) Perspectiva individu: foment de l hàbit lector, accés universal al coneixement i a la lectura, inclusió social, inclusió de persones amb discapacitat, inclusió de la diversitat cultural, foment de la inclusió laboral, alfabetització informacional, inclusió digital. b) Perspectiva comunitària: preservació i difusió de la memòria cultural local, progrés cultural i artístic local, cohesió social, capital social, revitalització de l espai públic, foment del progrés econòmic local, societats més i millor informades. 7

8 4. Resultats del projecte Vinculats a la perspectiva econòmica: - El retorn a la inversió: la conclusió fonamental que es pot extreure és que el retorn a la inversió dels principals serveis de la XBM durant el període és altament positiu. Segons els resultats, per cada euro que l Administració Pública inverteix en els principals serveis de la Xarxa es generen 2,25 de benefici directe. Estat: finalitzat ( ). - El treball en xarxa. En estudi per veure com continua. Vinculats a l estimació del valor social: - D acord amb l anàlisi realitzada, els diversos serveis bibliotecaris de la XBM contribueixen amb els seus recursos, serveis, activitats o aliances a la generació, en major o menor mesura, dels beneficis socials identificats en els diferents àmbits d impacte (cultural, social, educatiu/informatiu i econòmic). En aquest sentit i encara que s ha realitzat una anàlisi dels diferents beneficis socials que poden generar les biblioteques públiques en clau XBM, no s ha pogut estimar l abast real, de forma estricta i agregada, del valor social que aquestes generen. Si bé és cert que són beneficis intangibles, difícils de mesurar i quantificar, s han d intensificar els esforços per identificar uns indicadors i recollir aquelles dades que permetin si bé no mesurar, sí estimar en quina mesura s està contribuint a generar un valor social. Alhora també a partir d aquest marc teòric es podran reforçar accions en funció dels recursos disponibles. De fet en el Pla d actuació 2013 de la Gerència de Serveis de Biblioteques ja es concreten algunes accions, un exemple el trobem en l àmbit econòmic: amb l objectiu d impulsar la biblioteca pública com espai de suport a l aprenentatge, l emprenedoria i l ocupació. Estat: assolida la primera fase de conceptualització ( ). 8

9 5. Conclusions i prospectiva El projecte tenia com objectiu identificar en què es concreta la creació del valor públic de la XBM. En aquest sentit, s ha considerat la creació de valor públic en l àmbit bibliotecari incorpora tant a usuaris de les biblioteques com a la comunitat en general. La seva aportació va més enllà dels usos tradicionals de préstec de material de biblioteca. Actualment les biblioteques municipals són un equipament de proximitat amb diversitat d usos i essencials per al manteniment de societats cohesionades i inclusives socialment. Amb el temps s han consolidat com un dels serveis de major acceptació social i amb una major capacitat per evolucionar d acord a les necessitats culturals, informacionals i tecnològiques del seu entorn. El paper de les biblioteques en els municipis està àmpliament reconegut. Però és difícil aïllar-les dels debats sobre costos de funcionament, reducció de serveis o limitacions a la inversió. L estudi endegat respon a aquesta realitat i planteja quin és el valor econòmic de les biblioteques municipals de la província de Barcelona i en quina mesura contribueixen a generar un valor social en el seu entorn. Com a resultat del treball realitzat, s ha posat de relleu com el benefici directe generat per aquest serveis pot superar la inversió pública realitzada; també s ha plantejat que la gestió en xarxa d aquests serveis pot contribuir a millorar l eficiència de diversos serveis oferts a la ciutadania. Per últim, tant la pròpia presència com l acció de les biblioteques poden generar en el seu entorn uns beneficis socials de gran importància. D aquesta manera, el futur més immediat passa per seguir treballant sobre el valor econòmic i sobretot social que generen les biblioteques públiques, tot oferint informació que permeti visualitzar l abast real del valor públic que aquestes puguin arribar a produir. Abril