01 Introducció 02. Objectius 03 Procés de treball 04 05
|
|
- Andrés Franco Hidalgo
- hace 8 años
- Vistas:
Transcripción
1
2 Índex 01 Introducció 02 Objectius 03 Procés de treball Resum de la diagnosi Proposta estratègica
3 Introducció 01
4 Introducció Els mercats són una part molt important del comerç de la ciutat des de fa molts segles. Representen no només el lloc on la gent compra productes alimentaris i no alimentaris, sinó també el lloc on es pot trobar el cor de la ciutat. Quan les cadenes de distribució alimentaria encara no havien evolucionat, els petits comerciants eren a la ciutat l'única font per a la compra dels productes. Així mentre els artesans es van reunir en àrees específiques de les ciutats, els comerciants, ramaders i agricultors es van reunir en un lloc específic, els "mercats". Aquest fenomen es troba a tot Europa, i en especial a Catalunya i a Barcelona. A causa de la capacitat de generar tràfic de persones, els mercats van tenir un impacte molt rellevant en el seu entorn des dels seus inicis, donant una gran empenta a l'obertura de botigues, artesans i altres negocis. Malgrat els seus inicis homogenis, el model de m e rc a t v a n a n a r d i v e rg i n t d e g u t a l a industrialització primer i a l'evolució dels formats de comerç minorista després.
5 Introducció En aquest context històric, Barcelona ha apostat per desenvolupar els mercats dins un model mediterrani que uneix persones i comerç, i que promou així no només la transacció comercial sinó també les relacions humanes. És en aquest context que els mercats tenen un paper especial en la construcció de la ciutat i de la seva organització social, econòmica i urbana. La majoria de les famílies tenen un mercat a menys de 10 minuts de casa. Comprar al mercat reflecteix un estil de vida que està totalment compromès i connectat amb el model mediterrani. És un estil que va adquirint més adeptes cada dia, que segueixen els conceptes d'aliments saludables, la producció local i un ambient amigable. Al llarg de la seva evolució, les demandes dels ciutadans s'estan incorporant en els serveis del mercat que ajuden a millorar el que ofereixen, així com per ser més competitiu. Així, les darreres dècades, els mercats han millorat les seves infraestructures, modernitzat les parades i els serveis logístics i de gestió de residus associats i s han promogut nous serveis com el lliurament a domicili, estacionament, pagament amb targeta, etc. Valors promoguts des dels mercats Els Productes Fresc Qualitat I varietat Salut Les persones Professionalització Tracte personalitzat Espai de trobada Els espais Proper I sostenible Remodelació d edificis El territori Integració I cohesió social Motor econòmic Xarxa social I comercial Model Barcelona 40 localitzacions Referència internacional Model de gestió IMMB
6 El comerç i els mercats de Barcelona Els mercats municipals tenen un impacte econòmic molt significatiu en l economia de la ciutat. En primer lloc, els mercats actuen com a locomotores d atracció de tràfic de gent al barri, fet que contribueix al desenvolupament i manteniment de una xarxa comercial fora del mercat que en complementa la oferta. De fet, en la majora dels casos, els eixos comercials de Barcelona coincideixen territorialment amb els mercats doncs es complementen en la oferta comercial. El 38% dels clients del mercat declara haver comprat també a les botigues en l entorn del mercat (a la seva àrea de influència), havent fet una despesa de 13,3 de mitjana en aquestes botigues (22 a l any 2009), fet que contrasta amb el tiquet mitjà de despesa al mercat del mateix client que es situa de mitjana als 14,7, pràcticament al mateix nivell.! Els mercats municipals a Barcelona al 2011 va donar feina a persones i va tenir un impacte econòmic de , el 76% correspon alimentació fresca, el 12% a no alimentari, el 10,5% als supermercats i el 1% als bars i restaurants. Tenint en compte les dades anteriors, es pot estimar que l impacte indirecte en el comerç que està situat a l entorn del mercat oscil la entre els 990 i els milions d euros addicionals. Comerç Barcelona Mercats %mercats/comerç Centres Cotització ,2% Establiments ,94% Treballadors (aprox.) ,0% Facturació (milers ) ,2% Sup. Comercial (m2) ,85% Sup. Comercial (m2) Alimentació ,3%
7 Objectius Resum metodològic 02
8 Objectius Els nous reptes El comerç de proximitat, i en concret els mercats municipals, viuen actualment una pressió important des de diferents vessants: econòmica, normativa, social i de la competència, aguditzada per la situació de recessió econòmica. Així, els mercats, després d un enfocament adreçat a la modernització de les seves instal lacions, serveis i oferta al ciutadà, es plantegen quin ha de ser el camí a seguir els propers anys. Aquest nou entorn els demanda una reformulació de les seves maneres de funcionar, d enfocar-se al ciutadà, de barrejar-se amb l entorn social de la ciutat i d organitzar-se professionalment que són la base de la formulació del present pla estratègic. Així doncs, el present pla té com a objectius:! Establir una visió dels mercats, consensuada amb els diferents agents que s hi relacionen, amb l horitzó del 2025 Identificar els objectius a assolir amb la finalitat d encaminar els mercats cap a la visió establerta. Definir les estratègies necessàries per aconseguir cadascun dels objectius identificats, mesurant la participació dels diferents agents, inversions necessàries, indicadors d èxit i responsables de les accions que acompanyen a cada estratègia.
9 Procés de treball 03
10 Procés de treball: Diagnosi L anàlisi estratègica s ha realitzat a partir de una doble metodologia: PESTLE: Anàlisis enfocat a sis factors externs a l organització: polítics, econòmics, socioculturals, tecnològics, legals i factors ambientals. DAFO: L anàlisi dels factors interns de les fortaleses i debilitats que ofereix el DAFO, complementa l anàlisi extern realitzat amb la metodologia anterior. El procés complert en aquesta primera fase te tres passes. El primer corresponent a l anàlisi PESTLE que dona lloc a la identificació de les oportunitats i amenaces externes, el segon incorpora l anàlisi intern del DAFO. Finalment, el tercer suma tots dos elements per donar lloc a la diagnosi estratègica final, segons es pot veure al següent esquema: Pas 1: Factors PESTLE Pas 2 Factors Interns DAFO Pas 3: Diagnosi Estratègica
11 Procés de treball: Visió Ignoranti, quem portum petat, nullus suus ventus est - Cap vent és favorable per qui no sap a quin port va (Sèneca, 1-65 d.c.) El resultat de l anàlisi anterior s ha concretat en un document de diagnosi de la situació actual. A partir de les seves conclusions, s ha procedit a fer una proposta d escenaris possibles de desenvolupament estratègic de mercats a futur. S han proposat escenaris realistes però prou diferents entre si com per tenir camins de desenvolupament diferenciats. La decisió de quin és l escenari final desitjat, serà presa amb el consens dels integrants dels diferents grups de treball i correspon a la decisió més important en relació al desenvolupament del present pla estratègic. Model Actual
12 Procés de treball: Pla Estratègic Ignoranti, quem portum petat, nullus suus ventus est - Cap vent és favorable per qui no sap a quin port va (Sèneca, 1-65 d.c.) Un cop definida la visió dels mercats a 2025, caldrà concretar el pla d acció per avançar envers la direcció consensuada mitjançant un model fractal el qual avança cap al detall de la planificació de una forma ordenada i rigorosa. Així, el procés parteix de la visió consensuada i determina quins són els objectius que la defineixen de una forma concreta. Alhora, els objectius es marcaran en diferents àmbits d actuació i caldrà establir-los no només des del punt de vista conceptual sinó també quantitatiu m i t j a n ç a n t l a d e t e r m i n a c i ó d e m e t e s específiques per a cada objectiu. Com a següent pas, caldrà definir quines estratègies permeten assolir cadascuna de les metes establertes. Finalment caldrà definir les mesures concretes que quantifiquen les estratègies indicades. Visió estratègica Objectiu 1 Objectiu... Mesura 1 Mesura Mesura N Acció 1 Acció... Activitat 1 Activitat... Activitat N Objectiu N Acció N
13 Procés Participatiu: Grups de Treball El procés de desenvolupament del pla estratègic es planteja com un procés participatiu S han establert quatre tipologies de grup de treball, en funció de la seva rellevància i operativitat en el desenvolupament del pla. 1. Cercle Intern 2. Cercle Executiu: C. Intern IMMB + 6 persones clau 3. Cercle Consultiu: Estructurat en tres grups de treball, Grup de Treball 1: Renovació dels barris mitjançant la política pública dels mercats Grup de Treball 2: Sostenibilitat, Medi ambient i proximitat Grup de Treball 3: Ocupació, emprenedoria i desenvolupament econòmic IMMB present a tots els grups de treball Cada grup de treball amb 6-8 persones 4. Cercle Plenari: Grup de treball format per més de 100 persones.
14 Calendari General del Pla Estratègic Primeres Convocatòries Cercle Intern - 9, 16 i 28 de Gener Cercle Executiu - 22 de Gener Cercle Consultiu - 4,5 i 6 de Febrer Cercle Plenari - 25 de Febrer Properes Convocatòries Cercle Executiu: 21 Març, 18 Juliol i 24 Octubre (data definitiva a consensuar en funció de les agendes dels participants) Cercle Consultiu: 11,12,13 Març 20,21,22 Maig 8,9,10 Juliol 7,8,9 Octubre (dates definitives a consensuar en funció de les agendes dels participants) Cercle Plenari: 18 de Novembre (per confirmar)
15 Objectius de les reunions CERCLE EXECUTIU 1- Definir la visió i els objectius estratègics del Pla Estratègic de Mercats de Barcelona. 2- Revisió dels objectius estratègics finals del Pla Estratègic de Mercats de Barcelona i de les mesures plantejades. 3- Revisió de les mesures i accions del pla estratègic. 4- Presentació del pla general, a partir dels objectius, mesures i accions determinades. Presentació de les principals activitats que configuren cada acció, revisió general del pla. CERCLE PLENARI 1- Desenvolupar les mesures i principals accions del pla estratègic. 2- Presentació del pla general, a partir dels objectius, mesures i accions determinades (sense detalls). Presentació de les principals activitats que configuren cada acció, revisió general del pla. CERCLE CONSULTIU 1- Plantejar els objectius estratègics un cop revisats els resultats de la diagnosi i a partir dels objectius estratègics. 2- Repassar dels objectius definitius i determinar les mesures a portar a terme per al compliment de cadascun dels objectius identificats. 3- Repassar objectius i mesures definitives i Identificar les accions a portar a terme per complir amb les mesures consensuades -1r grup de mesures-. 4- Repassar objectius i mesures definitives i Identificar les accions a portar a terme per complir amb les mesures consensuades -2n grup de mesures-. 5- Presentació del pla general, a partir dels objectius, mesures i accions determinades. Presentació de les principals activitats que configuren cada acció, revisió general del pla.
16
17 Resum de la diagnosi 04
18 Anàlisi de factors externs (PESTLE) Anàlisi de factors interns Resum global: DAFO Polítics Diagnosi estratègica: Factors externs Els mercats són un ens immers en un entorn en constant evolució i que s ha vist sacsejat de manera molt significativa per una recessió econòmica prolongada que ha modificat els hàbits de compra del ciutadans i les estratègies de la competència. Factors Polítics: Tempos de la ciutat Model de comerç de Barcelona! Factors Econòmics Impacte econòmic del comerç Cadena de subministrament Impacte de la recessió econòmica Competència! Factors Sociològics i culturals Experiència de compra Hàbits de compra a Barcelona Àrees comercials de Barcelona Estils de vida i tendències de compra Les tendències demogràfiques Turisme i compres Showcooking Medi- ambientals Legals!! mercats Tecnològics Econòmics Socials Factors Tecnològics Smartcommerce i comerç electrònic Smartcommerce i entorn digital Tecnologia aplicada als aliments en la fase final de la cadena Tecnologies de la cadena de subministrament! Factors Normatius Efectes de la directiva de serveis Horaris comercials Productes de proximitat! Factors Mediambientals Gestió de residus Eficiència Energètica
19 Anàlisi de factors externs (PESTLE) Anàlisi de factors interns Resum global: DAFO Diagnosi estratègica: Factors interns Cadascun dels factors interns s examinarà en funció d aquells vectors que es consideren més significatius: Recursos i avantatge competitiva Proposta de valor dels mercats Model de gestió: IMMB Coneixement i know how Impacte econòmic dels mercats Els mercats no alimentaris! Processos Remodelació dels mercats Promoció i Comunicació Fidelització Horaris als mercats Serveis dels mercats! Valors i Cultura El paradista Moviment associatiu als mercats El client del mercat
20 Anàlisi de factors externs (PESTLE) Anàlisi de factors interns Resum global: DAFO Diagnosi estratègica: Resum - DAFO Oportunitats Lideratge del comerç a Barcelona encara no està definit i mercats pot assumir-ne el rol Coordinar accions de promoció de la compra als mercats amb Mercabarna Participar en projectes d innovació sobre quartes games i allargament vida peribles Cooperació amb el barri i eixos comercials per crear una experiència de compra competitiva més enllà de la que pugui oferir el propi mercat Proximitat i fidelitat del consumidor Estils de vida del consumidor alineats amb alguns dels valors dels mercats Enfocar productes i serveis als nous estils de vida i necessitats del consumidor Compra de cap de setmana familiar i lligat a l oci Compra online, estratègia digital i programes de fidelització de clients. Atractivitat del turisme cap als mercats Aproximació al canal HORECA mitjançant nous canals Incorporació de noves experiències com el showcooking a l experiència del consumidor Normativa de venda de proximitat com a valor afegit Nous canals de venda i promoció digitals accessibles a la PiME en condicions similars que a les grans empreses Impuls de la vessant gastronòmica de l alimentació Amenaces Necessitat de planificació de certes activitats degut als tempos de la ciutat Altres agents institucionals busquen liderar el comerç a Barcelona Pèrdua de protagonisme dels mercats com a client dels majoristes de Mercabarna Caiguda consum pot afectar a la viabilitat de alguns comerços Competència en l experiència de compra de centres comercials Percepció del mercat com a preu elevat Evolució demogràfica: envelliment clients actuals i necessitat de reposició Elevat % de turistes pot crear diferents necessitats a cobrir pel mateix paradista Aparició de canals alternatius de venda propers al concepte del mercat però més adaptats al client Liberalització en la creació de nous establiments comercials que provoquin la fuga de compra Liberalització dels horaris comercials Perdre el pas en l entorn digital Reducció d operadors pot generar comportaments d oligopoli en preus i oferta
21 Anàlisi de factors externs (PESTLE) Anàlisi de factors interns Resum global: DAFO Diagnosi estratègica: Resum - DAFO Fortaleses Varietat i qualitat de producte. Àmplia gama de preus als mercats. Proposta de valor adaptada a las tendències de consum El mercat és reconegut com el cor i vida del barri El mercat és la locomotora de desenvolupament comercial del barri Mercat és un referent del producte fresc a la ciutat Model de gestió integrat en un organisme únic amb capacitat de coordinar accions i liderar el desenvolupament dels mercats Coneixement i know-how líder mundial en el àmbit dels mercats Alt impacte positiu, econòmic i de treball, en les seves àrees d influència Alt percentatge de mercats remodelats amb models de participació dels paradistes en la definició i amb finançament públic-privat Departament de comunicació corporativa i de suport a la promoció i dinamització dels mercats Presència sòlida als nous canals digitals Alta fidelitat dels clients Paradista amb experiència i ben valorat Punts Febles Funció pública dels mercats ha canviat. Necessitat de redefinició La manca de sentit de xarxa, provoca que els Mercats no assumeixi el paper de motor del comerç de Barcelona i pugui cedir el lideratge a altres ens. Possible lentitud en adaptació a les necessitats reals dels consumidors i paradistes. Resistència al canvi Marc normatiu poc adaptat a la nova realitat de consum i competència. Poca pressió real pel compliment de les normatives vigents (p.ex. horaris) Organització de l IMMB amb necessitat de renovació durant el període Tensió de recursos a l haver de compartir les tasques tècniques internes amb consultoria externa Mercats molt diferents i no hi ha una categorització dels mercats lligada a les necessitats i tipologies dels clients Altes inversions necessàries per a la renovació dels mercats. Equipament, funcionalitat i normativa han d anar més de la ma en el futur Cost manteniment de mercats no prou compartit amb concessionaris Limitada capacitat de portar a terme accions conjuntes per la manca de pressupost i la reduïda coordinació entre els diferents mercats El preu com a factor competitiu no és associat als mercats Manca de programes de fidelització i captació conjunta de clients Horaris heterogenis i poc adaptats a les necessitats reals del consum Serveis heterogenis a cada mercat Excés d aïllament del mercat envers el barri i el seu entorn Associacions de comerciants poc professionalitzades Manca de actuacions en xarxa continuades entre els diferents mercats Necessitat de millora de l especialització i professionalització dels venedors, especialment en el relleu generacional.
22 Proposta estratègica 05
23 Proposta estratègica: VISIÓ La visió estratègica dels mercats de Barcelona es desenvolupa al voltant de tres grans conceptes: Mercats Visió dels mercats Mercats són sosteni bilitat són ànima Mercats són motor 1. Ànima: Els mercats són un referent de la vida als barris de Barcelona i proporcionen una experiència no només de compra sinó també de convivència als ciutadans. 2. Motor: Els mercats lideren el comerç de cada barri, alhora que lideren el model de mercat urbà a nivell internacional. El mercat és una peça clau en el desenvolupament econòmic i en la creació de feina a cada barri. 3. Sostenibilitat: Els mercats són sinònim de valors associats a la sostenibilitat social, mediambiental i cultural.
24 Patrimoni Proposta estratègica: OBJECTIUS ESTRATÈGICS Els conceptes proposats a la visió, es desenvolupen en la formulació de tres objectius estratègics cadascun, un dels quals el ciutadà- és compartit per tots els conceptes des de diferents perspectives. 1. Ànima: Part essencial del comerç de barri i bandera del model 1 Barcelona Barcelona Vivència Lloc de generació de vivències i experiències úniques. Referent en la vida social i lloc de trobada del barri. 3 Mercats són sostenibilitat Entorn Integració Mercats són ànima Social Ciutadà Consum 2 Mercats són motor Desenvolupament 2. Motor: Líders del comerç a Barcelona i del model de mercat urbà a nivell internacional. Clúster de desenvolupament econòmic local i de la generació de llocs de treball al barri. Enfocats a les necessitats del consumidor i en constant predisposició a adaptar-se a les seves necessitats.! Lideratge 3. Sostenibilitat: Lloc de integració de les diferents cultures i sensibilitats en el seu entorn Font de difusió i manteniment del patrimoni i la diversitat agrícola i ramadera catalanes Compromís i difusió dels valors de respecte i compromís de la distribució alimentaria amb l entorn.
25 Proposta estratègica: OBJECTIUS ESTRATÈGICS 1. Ànima: Part essencial del comerç de barri i bandera del model Barcelona OP: Cooperació amb el barri i eixos comercials per crear una experiència de compra competitiva més enllà de la que pugui oferir el propi mercat AM: Necessitat de planificació de certes activitats degut als tempos de la ciutat AM: Liberalització en la creació de nous establiments comercials que provoquin la fuga de compra AM: Liberalització dels horaris comercials FO: Alt impacte positiu, econòmic i de treball, en les seves àrees d influència FE: Excés d aïllament del mercat envers el seus entorn! Lloc de generació de vivències i experiències úniques. AM: Competència en l experiència de compra de centres comercials OP: Incorporació de noves experiències com el showcooking a l experiència del consumidor FO: Presència sòlida als nous canals digitals! Referent en la vida social i lloc de trobada del barri. FO: El mercat és reconegut com el cor i vida del barri FO: Comunicació corporativa i suport a la promoció i dinamització dels mercats
26 Proposta estratègica: OBJECTIUS ESTRATÈGICS 2. Motor: Líders del comerç a Barcelona i del model de mercat urbà a nivell internacional. Lideratge de gestió FO: Alt percentatge de mercats remodelats amb models de participació dels paradistes en la definició i amb finançament públic-privat FE: Altes inversions necessàries per a la renovació dels mercats FO: Model de gestió integrat en un organisme únic amb capacitat de coordinar accions i liderar el desenvolupament dels mercats FE: Organització de l IMMB amb necessitat de renovació durant el període FE: Tensió de recursos a l haver de compartir les tasques tècniques internes amb consultoria externa FE: Possible lentitud en adaptació a les necessitats reals dels consumidors i paradistes Lideratge comerç FO: El mercat és la locomotora de desenvolupament comercial del barri OP: Lideratge del comerç a Barcelona encara no està definit i mercats pot assumir-ne el rol FE: La manca de sentit de xarxa, provoca que els Mercats no assumeixin el paper de motor del comerç de Barcelona i pugui cedir el lideratge a altres ens. FE: Limitada capacitat de portar a terme accions conjuntes per la manca de pressupost i la reduïda coordinació entre els diferents mercats FE: Associacions de comerciants poc professionalitzades FE: Manca de actuacions en xarxa continuades entre els diferents mercats AM: Altres agents institucionals busquen liderar el comerç a Barcelona FO: Associacions de comerciants consolidades FE: Resistència al canvi FO: Paradista amb experiència i ben valorat
27 Proposta estratègica: OBJECTIUS ESTRATÈGICS 2. Motor (cont.): Lideratge entorn FE: Pèrdua de protagonisme dels mercats com a client dels majoristes de Mercabarna OP: Coordinar accions de promoció de la compra als mercats amb Mercabarna OP: Participar en projectes d innovació sobre quartes games i allargament vida peribles AM: Perdre el pas en l entorn digital Lideratge internacional FO: Coneixement i know-how líder mundial en el àmbit dels mercats Enfocats a les necessitats del consumidor i en constant predisposició a adaptar-se a les seves necessitats. FE: No hi ha una categorització dels mercats lligada a les necessitats i tipologies dels clients FO: Mercat és un referent del producte fresc a la ciutat OP: Atractivitat del turisme cap als mercats FO: Proximitat i fidelitat del consumidor OP: Compra de cap de setmana familiar i lligat a l oci OP: Compra online, estratègia digital i programes de fidelització de clients. FE: Percepció del mercat com a preu elevat FO: Proposta de valor adaptada a las tendències de consum FO: Alta fidelitat dels clients FO: Valoració i satisfacció del client amb els mercats FE: El preu com a factor competitiu no és associat als mercats FE: Manca de programes de fidelització i captació conjunta de clients FE: Horaris heterogenis i poc adaptats a les necessitats reals del consum FE: Serveis heterogenis a cada mercat
28 Proposta estratègica: OBJECTIUS ESTRATÈGICS 3. Sostenibilitat: Lloc de integració de les diferents cultures i sensibilitats en el seu entorn FO: Estils de vida del consumidor alineats amb alguns dels valors dels mercats OP: Enfocar productes i serveis als nous estils de vida i necessitats del consumidor AM: Evolució demogràfica: envelliment clients actuals i necessitat de reposició AM: Elevat % de turistes pot crear diferents necessitats a cobrir pel mateix paradista Font de difusió i manteniment del patrimoni i la diversitat agrícola i ramadera catalanes FO: Producte de proximitat FO: Alta gama de varietat de oferta FO: Varietat i qualitat de producte. Àmplia gama de preus als mercats. FO: Productes de la terra Compromís i difusió dels valors de respecte i compromís de la distribució alimentaria amb l entorn. FO: Programes educatius FO: Suport a programes d aprofitament alimentari FO: Complicitat entre paradista i consumidor
29
PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari
PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA CIUTAT DE LLEIDA 3r. Plenari 22 de març de 2010 Generalitat de Catalunya Departament d'acció Social i Ciutadania Procésde disseny del Pla DIAGNOSI procés Aprovació
Más detalleswww.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007
www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detallesNovetats de la Grossa
Novetats de la Grossa Octubre 2016 Novetats de la Grossa Després de tres anys, la Grossa s ha consolidat com el sorteig típic de les festes de Nadal a Catalunya i avui ja és una loteria de país, que crea
Más detallesIncrementar les vendes des de la Proposta de Valor
Incrementar les vendes des de la Proposta de Valor MODEL DE NEGOCI METODOLOGIA CANVAS (A. Osterwalder i Y.Pigneur) Per a qui estem creant valor? Quins són els nostres clients més importants? Quins són
Más detallesPla per a la Inclusió Social
Seguiment i avaluació del Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 I Informe de seguiment 2013 SÍNTESI EXECUTIVA Abril 2014 Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 Síntesi executiva I Informe de seguiment
Más detallesCLD Jornada sobre adaptació de SGA a les novetats de ISO i EMAS ISO 14001/EMAS Adaptació d un SGA a les noves versions.
CLD 07.11.2017 Jornada sobre adaptació de SGA a les novetats de ISO 14001 i EMAS ISO 14001/EMAS Adaptació d un SGA a les noves versions. CLD. Presentació - Empresa amb més de 85 anys de dedicació a la
Más detallesENQUESTES SATISFACCIÓ 2014
ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ENQUESTES SATISFACCIÓ 2014 ÍNDEX 1.-Enquestes Satisfacció... pàg. 1 2.-Resultats de les enquestes... pàg. 1 2.1-Enquestes als usuaris... pàg. 1 2.2-Enquestes als familiars...
Más detallesV Cercle de Comparació Intermunicipal de Seguretat Alimentària
V Cercle de Comparació Intermunicipal de Seguretat Alimentària Principals resultats 2013 Museu Marítim de Barcelona 7 de juliol de 2014 El nombre d ens locals participants ha estat de 38 (37 municipis
Más detallesSalut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum.
Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum chamorromc@diba.cat PAISATGE I SALUT ELS DETERMINANTS DE LA SALUT ELS DETERMINANTS DE LA SALUT
Más detallesLA CAMBRA LIDERA EL PROJECTE EUROPEU INTERREG-POCTEFA CCI PIRINEUS MED
NOTA DE PREMSA LA CAMBRA LIDERA EL PROJECTE EUROPEU INTERREG-POCTEFA CCI PIRINEUS MED Impulsarà la cooperació econòmica i els fluxes comercials entre Catalunya-França- Andorra El pressupost inicial es
Más detallesRaval Territori Socialment Responsable (TSR)
Raval Territori Socialment Responsable (TSR) Dades històriques rellevants de El Raval 1960: 105.000 hab. 1996: 35.000 hab. Anys 80: prostitució, droga, marginalitat... 1981-1996: Fugida de 70.000 hab Finals
Más detallesFinalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.
ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials
Más detallesPlanificació estratègica. Pla anual i memòria. Terrassa abril 2015
Planificació estratègica Pla anual i memòria Terrassa abril 2015 Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Inspecció Educativa Vallès Occidental Millora continua és... PLANIFICAR FER PROPOSTES
Más detallesEl paper dels mercats municipals, dins els eixos comercials: elements d'integració urbana i/o econòmica social
El paper dels mercats municipals, dins els eixos comercials: elements d'integració urbana i/o econòmica social Josep Filbà Gerent de: Comerç Mataró Centre Gestor de: Fundació Comerç Ciutadà Membre de:
Más detallesBarcelona compta amb establiments actius
» Nota de Premsa 25 de gener de 2018 Barcelona compta amb 60.265 establiments actius» Totes les dades sobre els locals comercials de la ciutat, amb el detall carrer a carrer, es posa a disposició dels
Más detallesOficina de Mercats i Fires Locals. Necessitats als mercats municipals de la província de Barcelona. Presentació de l estudi
Oficina de Mercats i Fires Locals Presentació de l estudi Necessitats als mercats municipals de la província de Barcelona Barcelona, a 3 de juny de 2013 Per què Contextualització Cap on anem? Metodologia
Más detallesLa tortuga Poruga. Un nou material didàctic de l Estany de Sils. 2ª Jornada de l Estany de Sils
La tortuga Poruga Un nou material didàctic de l Estany de Sils 2ª Jornada de l Estany de Sils Temporània, Associació d Educació Ambiental de la Selva Joan Mas Josep Noguerol Llicenciats en Ciències Ambientals
Más detallesBASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ
BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ Primera: Convocatòria La Regidoria de Comerç i Turisme de l'ajuntament convoca els Premis al Comerç 2015, amb l'objectiu de promoure
Más detallesLa implicació del Departament de Salut Comunitària en el desenvolupament del Programa Salut als Barris a Casablanca
La implicació del Departament de Salut Comunitària en el desenvolupament del Programa Salut als Barris a Casablanca Jornades Entorn Urbà Saludable, 20 d octubre de 2011 Una ciutat saludable dissenya la
Más detallesJornada de Planificació i Coordinació de març de 2014
Jornada de Planificació i Coordinació 2014 P 31 de març de 2014 Què hem d assolir? DAFO Amenaces Oportunitats 1. Sector en crisi. Disminució de les prestacions socials 2. Situació financera i fonts de
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallese 2 esplais al quadrat
e 2 esplais al quadrat excel lents pel què fem i per com ho fem Un projecte per fer un pas endavant en la qualitat i responsabilitat, tant social com mediambiental en els centres d esplai. IV Jornada de
Más detallesCampanya de foment de la recollida selectiva d aparells elèctrics i electrònics a Catalunya 2016
Campanya de foment de la recollida selectiva d aparells elèctrics i electrònics a Catalunya 2016 Context El mercat dels aparells elèctrics i electrònics (AEE) està en creixement constant. A Catalunya,
Más detallesL activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc
L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc Educació Secundària Obligatòria Consulteu la nostra web: www.centreinteractiudelpeix.org 1. LA PESCA I LA LLOTJA ECOLOGIA DELS ORGANISMES
Más detallesPLA D ACCIÓ B+S. Associació de Comerciants Xavier Nogués
PLA D ACCIÓ B+S Associació de Comerciants Xavier Nogués 1. DADES DE L ORGANITZACIÓ Nom: Associació de Comerciants Xavier Nogués Breu descripció: Associacio que agrupa 30 comerços i restauradors associats
Más detallesPoden obrir sense limitació d horari i tots els dies. Poden obrir sense limitació d horari (mínim: 18 h el dia) i tots els dies excepte els dies de tancament obligatori (1 de gener i 25 de desembre) i
Más detallesCONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:
CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: 1. Dades personals persona o entitat SOL LICITANT /Datos Personales persona o entidad SOLICITANTE Entitat sol licitant/ Entidad solicitante: NIF Domicili/Domicilio:
Más detallesEstudi de l impacte de l esport a la ciutat de Barcelona: indicadors econòmics, laborals i socials. 15 d abril de 2015
Estudi de l de l esport a la ciutat de Barcelona: indicadors econòmics, s i socials 15 d abril de 2015 1una radiografia del sistema esportiu de barcelona La realitat esportiva de Barcelona està caracteritzada
Más detallesVEREMES A LA CASA DE COLÒNIES L ESTOL I AL SEU ENTORN
VEREMES A LA CASA DE COLÒNIES L ESTOL I AL SEU ENTORN Pel proper curs 2017-18, fruit de més de 15 anys d experiència i avaluació, us fem arribar diferents propostes per trobar la més adient a la realitat
Más detallesTransformació del models de Gestió a través de les dades
Transformació del models de Gestió a través de les dades August Mabilon 1 Transformació al Sector de la Automoció Fabricant Concesionari Venedor Client 2 Transformació al Sector de la Automoció Fabricant
Más detallesXXI Setmana de la Internacionalització
XXI Setmana de la Internacionalització Dossier de Premsa Del 26 al 30 de maig del 2014 Pàgina 1 La XXI Setmana de la Internacionalització és l esdeveniment més important de l any a Catalunya pel que fa
Más detallesLa Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018
La Marató de l Energia Jornada de presentació de la #setmanaenergia 2018 Educar per una #transicióenergètica 20 de març de 2018, Sala d actes El vagó. Diputació de Barcelona Virgínia Domingo, Ajuntament
Más detallesEl pla de Mar a ket ke i t ng n
El pla de Marketing AGENDA Marketing Pla de Marketing Etapes del Pla de Marketing Anàlisi de la situació Diagnòstic Objectius Estratègies Pressupost Avaluació 2 EL CONCEPTE DE MARKETING D una economia
Más detallesPROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16
PROGRAMA DE MENTORS ON-LINE Temporada 15-16 Comitè d Àrbitres Federació Catalana de Basquetbol Índex 1. Introducció 2. Motivació 3. Mètode 4. Objectius 5. Els mentors 6. Els mentoritzats 7. Els responsables
Más detallesÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL INFORME DE SEGUIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DEL CATÀLEG DE SERVEIS 2014
Àrea de Presidència Rambla Catalunya, 126 08008 Barcelona Tel. 934 020 709 Fax 934 049 14 s.planif.avaluacio@diba.cat www.diba.cat ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL INFORME DE SEGUIMENT DELS COMPROMISOS
Más detalles1. Pensar estratègicament
1. Pensar estratègicament 1. Quina ciutat vull ser? 2. Quina ciutat sóc? 3. Com ho faré? Què haig de canviar? Cas Vancouver La ciutat Tradicionalment, les industries dedicades a l extracció de recursos
Más detallesESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA
ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat
Más detallesL experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007
L experiència dels flequers de Terrassa 12 de desembre de 2007 1 Breu presentació de Terrassa Terrassa és una ciutat de 70,10 km2, situada a 277 m sobre el nivell del mar, a la comarca del Vallès Occidental,
Más detallesHem fet conserves. Què hem de fer per vendre-les?
Hem fet conserves. Què hem de fer per vendre-les? Introducció La comercialització de conserves de fruites i verdures pot ser un bon complement a la venda de fruites i verdures fresques. Tant si es venen
Más detallesModel català d atenció integrada social i sanitària
Model català d atenció integrada social i sanitària Albert Ledesma Castelltort Director del Pla interdepartamental d atenció i interacció social i sanitària Barcelona, juliol 2014 Pla interdepartamental
Más detallesCOMISSIÓ INCLUSIVA AFA LA FLOR DE MAIG
COMISSIÓ INCLUSIVA AFA LA FLOR DE MAIG Tots som especials a la nostra manera, perquè no hi ha cap ésser humà estàndard o comú. Tots som diferents. Stephen W.Hawking Aquesta guia neix de la preocupació
Más detallesLES DADES DEL TURISME A GIRONA
LES DADES DEL TURISME A GIRONA Persones ateses al taulell 1er. semestre 62.517 79.270 + 26,80 % 39.992 119.262 En el que va d any, i respecte el mateix període del, s han atès 16.753 persones més a l Oficina
Más detallesCom puc rendibilitzar la meva inversió? SET
Com puc rendibilitzar la meva inversió? L'objectiu d'aquesta presentació és respondre de forma efectiva a aquesta pregunta. Mitjançant el desenvolupament de la franquícia Petro7 li ajudarem a aconseguir
Más detallesPLA D ACCIÓ B+S. Associació de Comerciants de Zona Nord
PLA D ACCIÓ B+S Associació de Comerciants de Zona Nord 1. Dades de l organització Nom: Associació de Comerciants de Zona Nord Breu descripció: L objectiu de l Associació de Comerciants de Zona Nord és
Más detallesBarcelona Activa Iniciativa emprenedora. Informes en profunditat. Benchmarking. Barcelona Activa SAU SPM,
Informes en profunditat 53 Benchmarking Barcelona Activa SAU SPM, 1998-2011 Índex 01 Introducció 02 Concepte 03 Característiques 04 Més Informació 2 / 7 01. Introducció Amb tota certesa, encara que potser
Más detallesla cohesió social va per barris
la cohesió social va per barris Introducció Diem que hi ha cohesió social quan els individus que habiten en un territori reconeixen als altres com que pertanyen a la mateixa comunitat. Les diverses desigualtats
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detallesPROJECTE MICROTIC Solucions TIC energèticament eficients i competitives per a PIMES Comunitat Energia RIS3CAT
PROJECTE MICROTIC Solucions TIC energèticament eficients i competitives per a PIMES Comunitat Energia RIS3CAT - Índex Continguts 1. Objectius i abast del projecte 2. Consorci 3. Paquets de treball 4. WP2:
Más detallesEls boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal I Setmana Bosc i Societat
Els boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal Joan Rovira i Ciuró I Setmana Bosc i Societat SANT CELONI Setembre de 2015 La propietat PRIVADA i la sostenibilitat... Tenen
Más detallesTaller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ
Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ 25 d abril 2017 Què farem? 18:00 18:10 Presentació taller 18:10 18:40 Dinàmica 1 La meva idea encaixa en una campanya de crowdfunding? 18:40 19:10 Dinàmica 2 Analitzem
Más detallesPLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA
PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA Introducció El Pla d acció tutorial consisteix en una gestió de la formació integral de l alumnat que es du a terme mitjançant tutories. En particular, es
Más detallesDossier de premsa Juny de 2014
Dossier de premsa Juny de 2014 Índex Nota de premsa... 3 Introducció... 4 La nova GARBET, en xifres... 4 Tipus de serveis... 5 La MISSIÓ de Garbet... 6 Els VALORS de Garbet... 6 Càrrecs i representativitat...
Más detallescomerç electrònic Les claus per vendre més a través d'internet
comerç electrònic Les claus per vendre més a través d'internet Santiago Sànchez @santisanchez CEO The Etailers @theetailers santiago.sanchez@theetailers.com El Canal Online El e-commerce està de plena
Más detallesTurisme i barri. Mobilitat, Bus turístic, Mercat, Allotjaments
Hola hola hola hola hola Hola hola hola hola hola Hola hola hola Turisme i barri. Mobilitat, Bus turístic, Mercat, Allotjaments Barri de Sant Antoni Districte de l Eixample Direcció de Turisme 16 de Març
Más detalles1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL
1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en
Más detallesBona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària. Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú
Bona pràctica: Assessorament en Seguretat Alimentària Regidoria de Salut Vilanova i la Geltrú Barcelona, 18 de juny de 2013 Vilanova i la Geltrú Capital comarca Garraf 66.591 habitants Cens 2012: 837 establiments
Más detallesLA MONEDA SOCIAL DE SANTA COLOMA DE GRAMENET ESTEVE SERRANO ORTÍN
LA MONEDA SOCIAL DE SANTA COLOMA DE GRAMENET ESTEVE SERRANO ORTÍN Primer Tinent d Alcaldessa de Serveis Interns, Promoció Econòmica, Comerç, Ocupació i Promoció de la Ciutat de l Ajuntament de Santa Coloma
Más detallesPLA D ACCIÓ B+S Barnavasi, Associació de Comerciants de Sant Gervasi
PLA D ACCIÓ B+S Barnavasi, Associació de Comerciants de Sant Gervasi 0 1. Dades de l organització Nom: Barnavasi, Associació de Comerciants de Sant Gervasi Breu descripció: Barnavasi és l associació que
Más detallesPROJECTE PROFESSIONAL
CONSTRUEIX EL TEU PROJECTE PROFESSIONAL. DOSSIER DE PROJECTE PROFESSIONAL EL PROJECTE PROFESSIONAL RECORDA ELS ELEMENTS DEL PROJECTE RPOFESSIONAL Què vull? Interessos i motivacions Alternatives d objectiu/s
Más detallesOportunitats dels productes locals 12/11/2013
Oportunitats dels productes locals 12/11/2013 Guió de la sessió 1 El producte local és tendència 2 Decret i guia Venda de proximitat 3 Benchmarking 4 Les TIC: reptes i oportunitats 5 Notes finals i conclusions
Más detallesUTILITATS DE LINKEDIN PER ALS ACTUARIS
PER ALS ACTUARIS Mireia Garreta Simó 26 d Octubre de 2017 Col legi d Actuaris de Catalunya, Barcelona Introducció Definició Per què crear un perfil? Què agrada més als usuaris? Tipologia de comptes Creació
Más detalles9, 10, 11, 12 i 13 de juliol
Programa d Activitats de qualitat i amb un alt valor educatiu. Dissenyat, gestionat i portat a terme pels professors i mestres de la pròpia Escola. Alt nivell de coneixement dels alumnes. Continuïtat del
Más detalles10 anys de Consells de Salut a Barcelona Reflexió compartida
10 anys de Consells de Salut a Barcelona Reflexió compartida 2010-2011 Punt de partida Per tal d aprofundir en la reflexió entorn la situació i les línies de futur dels Consells es va treballar amb els
Más detallesAgenda 21 Escolar de Lleida CURS
CURS 2016-2017 El que passa al món ens afecta a nosaltres...... i el que fem nosaltres afecta el món la Terra Lleida Sostenibilitat planetària Sostenibilitat local El nostre centre, més sostenible! Pensar
Más detallesPROPOSTES DE FUTUR MODELS DE RECOLLIDES
PROPOSTES DE FUTUR MODELS DE RECOLLIDES SITUACIÓ DELS INDEX DE RECICLATGE A EUROPA Només 6 països Superen l objectiu del 50% de reciclatge de residus municipals CATALUNYA 33% SITUACIÓ ÍNDEX DE RECICLATGE
Más detallesEnquesta de salut de Catalunya de juny de 2018
Enquesta de salut de Catalunya 2017 15 de juny de 2018 Enquesta de salut de Catalunya (ESCA) Característiques Els objectius de salut i de reducció de desigualtats en l horitzó 2020 2 ESCA Metodologia Inici
Más detallesEnquesta als usuaris dels centres cívics de Barcelona
Enquesta als usuaris dels centres cívics de Barcelona Desembre 2014 - març de 2015 Direcció de Cultura de Proximitat i Secretaria Tècnica ICUB FITXA TÈCNICA Treball de camp: 10/11/2014-12/03/2015 Mostra:
Más detallesPLA DE COMUNICACIÓ I COMUNICACIÓ INTERNA. Mòdul 1
I Mòdul 1 I índex 1. PLA DE i a) EL PLA DE. Definició i fases: 1.1. Auditoria de l organització 1.2. DAFO, objectius i estratègia 1.3. Identificació de missatge 1.4. Mapa de stakeholders (xarxa relacional)
Más detallesBarça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte
Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants
Más detallesTasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL
TEMA 4: LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL Tasca 1.- LA POBLACIÓ A L ESTAT ESPANYOL 1.- QUANTS HABITANTS HI HA A L ESTAT ESPANYOL L Estat Espanyol té, el 2014, una població de dret de 46,507.760 habitants
Más detallesB - Informes de transformació i comercialització B - 2 Preus a destí Novembre 2011
B - Informes de transformació i comercialització B - 2 Preus a destí DESTACAT: Segons les dades del Mercat Carni-Ramader i Avícola de Barcelona de novembre de l any, els preus de la majoria de peces refrigerades
Más detallesBalanç econòmic de la recollida de residus porta a porta i en àrea de vorera per als ens locals
Balanç econòmic de la recollida de residus porta a porta i en àrea de vorera per als ens locals Sant Llorenç de Morunys, 7 de novembre de 2013 Jordi ROCA JUSMET Catedràtic d Economia, Universitat de Barcelona
Más detallesJornades de la Diputació de Barcelona. Turisme i Litoral: Cost / Oportunitat de la nova Llei de Costes
Jornades de la Diputació de Barcelona. Turisme i Litoral: Cost / Oportunitat de la nova Llei de Costes Cost / benefici de les platges i la seva àrea d influència Ignasi de Delàs Subdirector general de
Más detallesQuadern per a alumnes. EDUCACIÓ PRIMÀRIA 1r, 2n i 3r
Quadern per a alumnes EDUCACIÓ PRIMÀRIA 1r, 2n i 3r Índex Treball inicial i planificació a l aula Activitat de reflexió: 1. Per què anem a comprar? Activitat d informació: 2. On es pot anar a comprar?
Más detallesTALLERS PER A GRUPS UNIVERSITARIS
1. Presentació 2. Àrees de treball 3. Objectius específics 4. Destinataris i requisits de participació 5. Durada i horaris 6. Pautes bàsiques de desenvolupament 7. Participació en la Setmana del Parlament
Más detallesResumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).
Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES
Más detallesACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME
ACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME 1. Caracteritza els dos moviments arquitectònics: on sorgeixen, perquè, quines característiques generals presenten aquestes construccions i quins materials s
Más detallesDades estadístiques Canyelles 4132 Cubelles Olivella Nº joves entre 13 i 30 Canyelles 772 Cubelles 2773 Olivella 582
Dades estadístiques Canyelles 4132 Cubelles 14053 Olivella 3351 Nº joves entre 13 i 30 Canyelles 772 Cubelles 2773 Olivella 582 Descripció del territori Cap dels municipis és capital de comarca. Poca presència
Más detallesPROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS
PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS La raó de ser de l'economia - Economia. Microeconomia i macroeconomia. - El contingut
Más detallesObservatori socioeconòmic
ce bservatori socioeconòmic CERDANYLA DEL VALLÈS MAIG 2016 BSERVATRI SCIECNÒMIC DE CERDANYLA DEL VALLÈS INDICADRS SCIECNÒMICS, CERDANYLA A través d aquest informe, podrem consultar mensualment els indicadors
Más detallesMesura de govern Ateneu de Fabricació de Gràcia
Mesura de govern Ateneu de Fabricació de Gràcia 29 de juny de 2016 Ateneus de fabricació Materialitzem idees, cocreem el nostre entorn Un nou servei d interès públic basat en l economia plural i la participació
Más detallesgasolina amb la UE-15 Març 2014
Comparació de preus del gasoil i la gasolina amb la UE-15 Març 2014 1. Introducció Seguint amb la comparativa que PIMEC està fent del preu de l energia a i als països de la UE-15 1, en aquest INFORME PIMEC
Más detallesPla de Desenvolupament Directiu (PDD) Diputació de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona
Pla de Desenvolupament Directiu (PDD) Diputació de Barcelona Universitat Autònoma de Barcelona Introducció La Diputació de Barcelona (DIBA) ha apostat per implantar un nou model de gestió dels seus recursos
Más detallesEnfortir l espai d economia social en la construcció europea,... una visió micro econòmica. Àlex Pujol
Enfortir l espai d economia social en la construcció europea,... una visió micro econòmica Àlex Pujol DEFINICIÓ Generadors de feina i de cohesió social Combinació entre la rendibilitat econòmica i la inclusió
Más detallesPla de Recursos Humans per al mandat d abril de 2016
Pla de Recursos Humans per al mandat 2015-2019 22 d abril de 2016 Pla de Recursos Humans per al mandat 2015-2019 El primer pas d una política de Recursos Humans orientada a modernitzar la plantilla municipal,
Más detallesUNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
Más detallesPresència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta
Presència del cinema català en les plataformes de vídeo a la carta REINALD BESALÚ I ANNA MEDRANO / JULIOL 215 Principals resultats de l estudi: - Els films amb participació de productores catalanes produïts
Más detallesPROJECTE DE LLEI DELS SERVEIS DE PAGAMENT I EL DINER ELECTRÒNIC. Andorra la Vella, 30 d agost de 2017
PROJECTE DE LLEI DELS SERVEIS DE PAGAMENT I EL DINER ELECTRÒNIC Andorra la Vella, 30 d agost de 2017 PROJECTE DE LLEI DELS SERVEIS DE PAGAMENT I EL DINER ELECTRÒNIC El projecte de Llei dels serveis de
Más detallesVAL D ARAN BIOSPHERE DESTINATION
Extensió: 620km 2 El 30% per sobre dels 2000m d altitud La Val d Aran es troba al centre dels Pirineus (Vall atlàntica). La seva localització, topografia i clima afavoreix la existència d una gran biodiversitat
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran I. PERFIL DE LA GENT GRAN PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detallesREINDUSTRIALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT. HORITZONS PER A UN NOU DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Conclusions del cicle
REINDUSTRIALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT. HORITZONS PER A UN NOU DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Conclusions del cicle El cicle Taller d experts Reindustrialització i sostenibilitat. Horitzons per a un nou desenvolupament
Más detallesDOSSIER DE PREMSA FUNDACIÓ JAUME BOFILL. (Panel de les Desigualtats Socials a Catalunya)
DOSSIER DE PREMSA FUNDACIÓ JAUME BOFILL (Panel de les Desigualtats Socials a Catalunya) Any 2008 Aquest Dossier conté una selecció de diferents articles de premsa que han aparegut al llarg del 2008 i que
Más detallesPerspectives del sector de la comunicació a Catalunya Outlook Blanquerna: perspectives del sector de la comunicació a Catalunya 2018
Perspectives del sector de la comunicació a Catalunya 2018 Outlook Blanquerna: perspectives del sector de la comunicació a Catalunya 2018 1 Outlook Blanquerna El sector de la comunicació creixerà a Catalunya
Más detallesPresentació de l informe Perfil de la Ciutat Granollers. Edició 2012
Presentació de l informe Perfil de la Ciutat Xarxa Perfil de la Ciutat Can Jonch, Centre de Cultura per la Pau Granollers, 8 de gener de 2013 1. Demografia 2. Mercat de treball 3. Habitatge 4. Activitat
Más detallesEscoles Sostenibles. Índex
ESCOLES SOSTENIBLES Índex 1. Què és el projecte Escoles sostenibles? 2. Objectius 3. Beneficis esperats 4. Metodologia 5. Cronograma i ubicació 6. Full d adhesió al projecte 1. Què és el projecte Escoles
Más detallesLes expectatives a 12 mesos de les exportacions catalanes segueixen a l alça
Clima exportador de Catalunya PROSPECTIVA Les expectatives a 12 mesos de les exportacions catalanes segueixen a l alça 2n trimestre 2012 Les xifres del clima exportador del segon trimestre del 2012 assenyalen
Más detallesAssegurances per a entitats no lucratives
Assegurances per a entitats no lucratives Suport Associatiu ASSEGURANÇA PER A LES ACTIVITATS DE LLEURE I DE RESPONSABILITAT CIVIL Any 2018 Suport Associatiu Suport Associatiu és un projecte de Fundesplai
Más detallesPROCÉS 29 PROCÉS DE SERVEIS D FP A EMPRESES ENTITATS I ALTRES USUARIS PROCÉS-Q-410-T-29-FP
PROCÉS 29 PROCÉS-Q-410-T-29-FP ÍNDEX ÍNDEX 2 GESTIÓ DEL PROCÉS 3 DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS 4 CARACTERÍSTIQUES DE QUALITAT 5 PROCEDIMENTS ASSOCIATS 5 PRINCIPALS INDICADORS I/O RESULTATS 5 ORGANIGRAMA DE SERVEIS
Más detallesEXPERIÈNCIA D UNA EMPRESA EN PROJECTES EUROPEUS
www.catalanadeperforacions.com Jornada Oportunitats de Programa Horitzó 2020 per a les PIMES i els serveis de la Xarxa EEN per l R+D EXPERIÈNCIA D UNA EMPRESA EN PROJECTES EUROPEUS ACCIÓ, 16 de febrer
Más detalles