LA REFORMA DE LA PAC.AJUTS DIRECTES Marta Ibars Roure- Coordinadora tècnica en aspectes comunitaris. ST Lleida

Transcripción

1 Generalitat de Catalunya Departament d'agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural LA REFORMA DE LA PAC.AJUTS DIRECTES Marta Ibars Roure- Coordinadora tècnica en aspectes comunitaris. ST Lleida V Jornada sobre els conreus farratgers Ivars d Urgell 21 de febrer de 2014

2 Els Pagaments Directes

3 Agricultor actiu L estat defineix el model social agrari Els Estats han de definir la condició d agricultor actiu, amb les següents consideracions: Garantir que siguin destinatàries de les ajudes les persones que desenvolupin una activitat agrària mínima. Excloure dels ajuts directes les persones físiques i jurídiques que no realitzin principalment activitats agràries o que aquestes siguin marginals. LLISTA NEGATIVA D ACTIVITATS PROFESSIONALS D EXCLUSIÓ: aeroports, serveis ferroviaris, instal lacions de proveïment d aigua, serveis immobiliaris, instal lacions esportives i recreatives permanents, a excepció que puguin demostrar que tenen una veritable activitat agrària. L Estat no n afegirà. Millorar l eficàcia dels fons públics.

4 DEFINICIÓ AGRICULTOR ACTIU - Que generin activitat econòmica productiva i real, amb ingressos vinculats a l activitat agrària, no sols les ajudes de la PAC. - No ho serà quan les ajudes directes (PU, prima vaca alletant art.68) superin el 80% del total dels seus ingressos agraris bruts. (Any fiscal 2015 o 2014 (pendent o de 3 anys enrere en casos excepcionals com falta de collita per problemes metereològics, però si estigués assegurada, la prima de l assegurança ja computa). En cas de societats cal veure com es comprovarà. - Per tant s estableix la regla del 20%- 80%. Almenys 20% generat per l activitat. - No es necessari estar donat d alta a la Seguretat Social Agrària. - Els jubilats poden percebre els ajuts. - Agricultor.- exerceix l activitat, en qualsevol règim de tinença. EXCEPCIÓ.- Als perceptors amb ajuts inferiors a no se ls aplicarà els criteris d agricultor actiu

5 Activitat agrària 1. Producció cria o cultiu de productes agraris: Per a terres de conreu i cultius permanents: declaració del conreu en cada parcel.la. Per a pastures: associada a una explotació ramadera: Inscrita al REGA i activa. amb espècies ramaderes compatibles amb l ús de pastura (1). Amb una dimensió compatible: > 0 20 UBMs/ha. 2. Manteniment de la superfície en un estat idoni: Activitat anual sobre les superfícies declarades i justificants de despeses que demostrin aquesta activitat a regular. Manteniment estat adequat: no condicions abandonament. (1 ) boví, oví, cabrum, equí i porcí extensiu o mixte.

6 Ajuts Directes Règim de Pagament Bàsic Desapareix el Pagament Únic. Supeditat al compliment dels requisits de l ecologització. Capes Pagament als agricultors que apliquin pràctiques agrícoles beneficioses per al clima i el medi ambient Pagament joves agricultors Pagament voluntari per als agricultors de zones amb limitacions naturals ( II pilar) Sobre les ha admissibles del pagament bàsic es podrà demanar qualsevol altre pagament directe. Règim d ajuts associats de caràcter voluntari

7 Hectàrea admissible En el cas de la pastura haurà d estar vinculada a una explotació ramadera activa, inscrita en el REGA en un any de referència (2013 o 2014), amb especies compatibles amb l ús de la pastura (boví, oví, cabrum, equí) amb una dimensió compatible (almenys 0,20 UBM/ha). VINYA (2009 s incorporà al p.u l ajut a l elaboració de most no destinat a vinificació, 2011 la prima d arrencada), FRUITA (2008 s incorporà al p.u. l ajut a la transformació de la pera williams, la pera rocha, préssec groc i altres), HORTALISSA i patata: productors i superfícies que no perceben ajudes de pagament únic no s incorporaran al nou model. JUSTIFICACIÓ.- Espanya superfície elegible declarada al 2011 (22,4 milions d ha, que s incrementaria amb els desacoblaments del 2012, mentre que la teòricament elegible podria ser de 38,8 milions d ha).

8 Pagament Bàsic primera assignació Requisits assignació dels nous drets- activació de drets SOL LICITUD AL 2015 amb ha admissibles AGRICULTORS ACTIUS INSCRITS EN EL REGISTRE d explotacions agràries (pròpia DUN), REGA PERCEPTORS D AJUTS DIRECTES L ANY 2013 (abans exclusions i reduccions). Tenir drets de P.U activats a l any 2013 o haver cobrat altres ajuts directes HAVER REBUT DRETS PER CESSIÓ O PER RESERVA NACIONAL AL El Reglament preveu altres supòsits com aquells que van exercir l activitat agrària al 2011 i ho poguessin demostrar o explotacions amb produccions de fruita, vinya, horta, patata i plantes ornamentals. En principi no entraran al sistema. Aplicació sens perjudici de les obligacions fiscals i de la Seguretat Social. Número de drets assignats: en funció del número de les ha admissibles de la superfície de l explotació declarada al 2015 però es limitarà els drets, al número d ha subvencionables declarades al S agafa la menor entre el 2015 i el UN DRET CORRESPON A UN HA declarada admissible al 2015

9 Imports dels drets de pagament bàsic - Model de regionalització PRINCIPIS REGLAMENT COMUNITARI.- Distribució més equitativa ja que és difícil la justificació d importants diferencies individuals en l ajuda per ha derivada de les referències històriques. PRINCIPIS MAGRAMA.- Que totes les CCAA rebin imports iguals o similars que en el període actual, de manera que cada comarca aconseguiria conservar la part proporcional. Que no es produeixin traspassaments notables entre els sectors productius i limitar-los entre beneficiaris. En la pràctica es produirà un canvi en el repartiment de les ajudes..

10 Model de regionalització - Pendent de regulació Formaran part de cada regió agrària discontinua les comarques i tipus de superfície amb imports similars d ajudes directes per ha, rebudes l any Les ajudes es refereixen al pagament únic, a l import no acoblat de la vaca alletant, inclosa la prima complementària i als imports de les ajudes de l article 68 (programes de rotació de conreu en terres de secà, qualitat del tabac i qualitat del cotó). Per fer la regionalització es treballa amb els imports cobrats al 2013 i superfícies declarades per cada beneficiari. Regió = parcel les amb nivells d ajudes similars. Cada regió agrària tindrà un import indicatiu del dret. S establiran entre 22 i 24 regions agràries discontinues. En principi fins passat juny no es coneixeran.

11 Model de regionalització Procés per arribar a una regió Es pren com a referència les comarques agràries (316 a nivell estatal i 35 a Catalunya ) i dins de cada una s identifiquen 4 tipus d estrat segons la superfície: Les superfícies de terres de conreu de secà Les superfícies de terres de conreu de regadiu Les superfícies de conreu permanents Les superfícies de pastures La superfície declarada al 2013 es distribueix dins d aquest 4 estrats. I d acord amb les mitjanes dels imports rebuts pels beneficiaris, per comarques i tipus d estrat, es posen en un interval a partir del qual s establiran les regions agronòmiques. Per tant es calcula el valor mig/ha dins de cada estrat per configurar les regions agronòmiques.

12 Regionalització del pagament base Un cop establertes les regions, el sistema té en compte els valors mitjans, independentment del tipus d estrat. Tots els estrats que tinguin un valor mig/ha similar constitueixen una regió discontinua. Es passa de 316 comarques agràries i estrats a un model de 22 o 24 regions discontinues que es diferencien en el seu valor mig/ha. En el 2015 es dividirà proporcionalment l import destinat al règim de pagament base entre les regions establertes.

13 Regionalització del pagament base. Exemple agrupació per regions Exemple d una regió (20): - Regió 3 a Catalunya TCS TCR CP PA Baix Ebre Penedes Vallès Occ. Berguedà Montsià Priorat-Prades Bages Bages Pallars-Ribagorça Camp de Tarragona Baix Llobregat Moianès Alt Empordà Vallès Or. Alt Urgell Ripollès Noguera La Selva Urgell Baix Penedes Solsonès Urgell Segarra Conca de Barberà

14 Model de regionalització. Repercussió agricultor Al 2015 per a cada beneficiari es distribuiran els imports rebuts al 2014 per les superfícies declarades i, segons la regió on estigui adscrita cada ha, es calcularà el seu valor seguint el procés de la convergència. Els drets només es podran utilitzar en les superfícies que pertanyin a la mateixa regió. Els drets es podran transferir entre les explotacions d una mateixa regió agrària. Cada beneficiari podrà tenir diferents imports de drets segons la regió agrària on s assigni cada ha de la seva explotació. Al 2015, els estats han d informar als agricultors del valor dels seus drets per a cada any del període d aplicació del Reglament 1307/2013.

15 Convergència interna Valor del dret Els imports individuals assignats al 2015 (VUI valor unitari inicial) hauran de convergir de forma progressiva fins al 2019, cap al valor mig de la regió amb les següents consideracions: El nivell mínim de convergència: 60%. Els beneficiaris amb un valor inferior al 60% de la mitjana de la seva regió percebran un màxim del 60%. Els beneficiaris amb un valor superior a la mitjana de la seva regió no podran perdre més d un 30%. Els beneficiaris amb un valor situat entre el 60% i el 90%, augmentaran el valor dels seus drets en 1/3 part de la diferència entre el valor que els correspon i el 90% del valor mig regional.

16 Pagament a joves agricultors que en l any de la sol licitud No tinguin més de 40 anys Pagament per a la primera instal lació d un jove com a titular d explotació o que s hagi instal lat en els 5 anys anteriors a la primera sol licitud de Pagament Base. Pagament addicional a les primeres 25 a 90 ha durant 5 anys, des de que es van instal lar. L import igual al 25% del valor mitjà del pagament base multiplicat pel nombre de drets activats, fins a un límit de 90 ha. No serà requisit tenir un expedient d incorporació. Import màxim a destinar: 2% del sobre nacional. A la UE el 37% tenen més de 65 anys i només el 6% té menys de 35 anys.

17 Ajuts associats a la producció Destinat a sectors amb dificultats socials econòmiques, i mediambientals, risc d abandonament. vaques alletants tomata per a indústria Revisió 1/7/2016 oví vacu d engreix (ajuda per cap) olivera en pendent i de baixa producció vacu de llet remolatxa sucrera blat dur conreus proteics llegums de qualitat panses fruits de closca arròs satsuma de transformació impacte desaparició quota làctia cabrum Fins al 13% més un 2% pels conreus proteics, del pressupost nacional Els sectors ramaders consideració prioritària i sectors amb pèrdues amb la regionalització (84% partida).produccions ajuts art. 68, 101, 111 R.73/2009. Els actuals drets especials es transformaran en pagaments acoblats a la ramaderia.

18 Ajuts associats. Imports Vaques alletans milers Oví (24% total ajuts associats) Vacu de llet 93,579 Conreus proteics Vacu d engreix Remolatxa sucrera Fruits de closca Cabrum Arròs Tomata per a la indústria Llegums de qualitat Total milers

19 Règim per a petits agricultors Règim pels agricultors perceptors de menys de i substitueix tots els ajuts. L import de l ajuda que s estableixi per a un petit agricultor al 2015 es mantindrà de forma constant fins al S aplicarà d ofici, a no ser que expressament es manifesti el contrari. No caldrà complir les pràctiques beneficioses, ni estaran sotmesos als controls de condicionalitat ni s aplica la convergència interna del valor dels drets, ni cal estar en els registres d explotació. No entraran en el transparència dels beneficiaris. Control creació artificial d explotacions a partir de 18/10/2011. Es financia a través de la reducció lineal de la resta d ajuts, màxim el 10% del sobre nacional. Agricultors a temps parcial: contribució a la vitalitat de les zones rurals

20 Limitació pagament - objectiu de renda diferent pels grans beneficiaris Desapareix la modulació. Grans beneficiaris/economia d escala A Espanya límit màxim de percepció de (prèvia deducció despeses laborals) 100% % mínim

21 Requisits mínims per cobrar els ajuts 2015 límit límit límit 300. S estableix un període transitori, 2015 i 2016, per a que les explotacions que no arribin als 300 puguin crear mecanismes d associació, o cedir-los.

22 Ajuts Directes. Assignació financera milers d al 2019 i següents aprox. 56%. Règim de pagament bàsic M 30% màx. 2% Pràctiques agrícoles beneficioses per al clima i el medi ambient M Pagament joves agricultors 98 M 12,08% Limitacions naturals. Amb fons desenvolupament rural Règim d ajuts associats 584,919 M Distribució % de cada ajut del sobre nacional.

23 Marc financer milions d ajudes directes i des.rural (nou període disminució PAC 2,3% aprox. respecte ) Desevolup. Rural. 2015: , 2020: Pressupost reducció lineal del valor dels drets de PU i art.68 en un 8,64% i prima vaca alletant i complem. 8,87% Objectius UE.- al 2019 cap agricultor ha de rebre menys del 60% del valor unitari del dret de la seva regió o estat, al 2020 els agricultors de la UE han de rebre almenys el 72% de la mitjana comunitària dels pagaments directes.

24 Perspectives Situació 2014 Es prorroga el pagament únic i ajuts art.68. Els drets expiraran el 31/12/2014. Afectació a les cessions de drets. Falta el model de regionalització i la regulació dels ajuts acoblats, per fer una aproximació a la situació individual. Publicació de la normativa a nivell estatal després període DUN. La proposta a presentar a Brussel les abans de l 1-agost assignació drets de pagament base definitiva. Posicionament Catalunya.- El DAAM apostava per la regionalització del sobre nacional i la millora del sobre financer que s està rebent actualment, s ha aconseguit incrementar PDR Actes delegats de la Comissió sobre l aplicació. (10/3/2014).