Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Valoració de la reforma de la PAC, una visió del territori

Transcripción

1 Departament d Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Valoració de la reforma de la PAC, una visió del territori 28 de setembre de 2013

2 1. Valoració de la reforma de la PAC. Moltes decisions en mans dels Estats membres o regions: el model d aplicació de la PAC depèn d aquestes decisions. 24 i 25 de juliol va tenir lloc una Conferència Sectorial d Agricultura i Desenvolupament Rural Extraordinària i es van prendre acords sobre el model d aplicació de la nova PAC a Espanya. El Ministeri centra el seu posicionament proposant un model d aplicació que persegueix un doble objectiu: Que tot quedi igual : mínims canvis possibles respecte a l actual període. Que totes les CCAA rebin els mateixos imports que en l actual període. Conformitat de totes les CCAA Oposició només de Catalunya i el País Basc.

3 2. Acords en l aplicació del primer pilar. Model uniforme d aplicació de la PAC a tot el territori nacional. S acorda l aplicació d un model de regionalització del Règim de pagament bàsic basat en els imports d ajut rebut per cada comarca agrària i en cada tipus de superfície. Ajut als joves agricultors: destinar fins a un màxim del 2%. Ajut a les zones amb limitacions naturals, en el marc del II pilar. Limitació de la superfície a la que s assignaran drets al Aplicar límit mínim de 300 euros, amb període transitori. Règim de petits agricultors: aplicació automàtica als perceptors que els hi pertoqui menys de euros. Límit màxim per la percepció dels ajuts de euros.

4 2. Acords en l aplicació del primer pilar. Vinya, fruita i hortalissa: productors i superfícies que no perceben ajuts no s incorporaran al nou model. Pastures: únicament s assignaran drets sobre superfícies de pastures a beneficiaris que siguin ramaders titulars d una explotació ramadera inscrita al REGA en un any de referència. Agricultor actiu i activitat agrària sobre les superfícies amb dret a ajuda: anàlisi i proposta per grup de treball d alt nivell. Ajuts acoblats: s utilitzarà el percentatge màxim del 15% i els sectors ramaders tindran una consideració prioritària. Sector vitivinícola: transferència definitiva dels M del Programa de suport al sector vitivinícola al règim de pagaments directes.

5 2. Acords en l aplicació del primer pilar. S estan negociant en els Grups d alt nivell constituïts al MAGRAMA, amb un pla de treball que pretén: 1. Tancar metodologia del model de regionalització. 2. Presentar simulació i anàlisi de dades a les CCAA. 3. Aplicar mesures correctores i ajuts acoblats. Hi ha tres aspectes claus que s estan negociant i que determinaran el model: 1. Definició final d agricultor actiu i activitat agrària: qui seran els beneficiaris del nou sistema. 2. Com serà el model de regionalització. 3. Quins seran els ajuts acoblats (és un 15% del sobre nacional)

6 2.1 Beneficiaris del nou sistema Agricultor actiu: Llista negativa (aeroports, ferroviàries, immobiliàries, depuradores, camps d esport i àrees recreatives), que pot ser ampliada Excloure les persones amb activitat agrària insignificant o que no sigui la seva activitat principal o objecte social (art. 9.3). Aplicar els criteris d agricultor actiu només als que cobren menys de euros o un llindar inferior. Activitat agrària Per superfícies de terres de conreu o conreus permanents: activitat de manteniment mínim. Les superfícies en condició d abandonament o no conreu (guaret???). Per pastures permanents: l activitat mínima ha d anar vinculada una explotació ramadera inscrita al REGA. Distància????? Menys de 300 exclosos.

7 2.2. Model de regionalització. Proposta Comissió: nou repartiment dels ajuts amb tarifa plana per hectàrea i possibilitat d aplicar regionalització i convergència interna. En Estats membres amb règims d ajut basat en referències històriques com Espanya l aplicació d aquest model comporta grans transferència d imports entre beneficiaris, sectors i territoris. A l acord arribat a Brussel les hi ha una sèrie de mesures per minimitzar aquest efecte i evitar la transferència d imports: 1. Establint un model de regionalització flexible, amb regions discontinues. 2. Limitant la convergència interna: arribar a un valor aproximat, en lloc de l obligació d arribar a una tarifa plana. 3. Establint el pagament verd com un percentatge del pagament base, en lloc de ser una tarifa plana.

8 2.2. Model de regionalització Objectiu: mínim traspàs de diners entre beneficiaris. Proposta de regionalització basada en: Els imports d ajut rebuts per cada agricultor i ramader en un any de referència (2011 o 2013). El tipus de superfície (secà, regadiu, conreus permanents i pastures). La comarca agrària, d acord amb el pla de regionalització. Per cada comarca agrària i tipus de superfície es calcula un import unitari amb els import unitaris dels beneficiaris de l any de referència. Aquest serà l import corresponent a 2019, cap als que haurien de convergir els imports unitaris individuals. S agrupen els imports unitaris compresos en un mateix interval. Cadascun d aquests intervals serà una regió o estrat (de manera indicativa, 30 o 40).

9 2.2. Model de regionalització. A simple vista A cada comarca agrària existirien fins a 4 tipus d import unitari diferents, establerts a nivell de parcel la SIGPAC. Terra de conreu de REGADIU Terra de conreu de SECÀ Conreus Permanents Pastures Comarca A ( /ha)

10 REGIONALITZACIÓ PER COMARQUES AGRARIES I TIPUS DE SUPERFÍCIE EN BASE A LA INTENSITAT D AJUT. SIMULACIÓ 42 ESTRATS. CULTIUS PERMANENTS (CP)

11 2.2. Model de regionalització Com convergiran els valors a cadascun d aquests estrats: Els Estats membres amb règims d ajut basat en referències històriques permet una aproximació dels pagaments per hectàrea, en lloc de l obligació d arribar a una tarifa plana. El mínim de convergència: 60%. L ajut per hectàrea no podrà ser inferior al 60% del valor mig per hectàrea de la seva regió. Els que estan al 90% del valor mig no varien el seu valor. Entre 60 i 90, incrementen 1/3 de la diferència. S aplicarà la convergència interna al pagament verd Es limita la pèrdua dels beneficiaris amb valors superior la mitja de la seva regió al 30% La convergència es farà pels imports de cada tipus de superfície i comarca agrària.

12 Convergència interna

13 Titulars d explotacions agràries al 2015 Agricultors Actius Beneficiaris Hectàrees Imports - Agricultors actius - Al 2011/13 activats o sol licitats drets d acord amb el Reglament 73/2009 Hectàrees declarades admissibles 2015 Limitació superfície a la declarada l any de referència ( ) 53% Prima Base Convergència Fins 3% reserva nacional 83% Al 2011/13 excl. fruita Al 2011/13 excl. vinya Al 2011/13 excl. horta Assignació de drets per comarques agràries i estrats 30% Capa verda 2% Joves 15 % ajuts associats

14 3. Acords en l aplicació del segon pilar. Programa estatal, amb coexistencia las PDR autonòmics. Constitució d un Grup d alt nivell per analitzar les mesures que s incorporaran al programa estatal. Incorporar la Red Rural Nacional al programa estatal. Armonitzar les condicions d apliació de determinades mesures de Desenvolupament rural (línies base) Establir mecanismes que flexibilitzin la transferència de fons entre programes estatal i autonòmics per evitar pèrdues de fons comunitaris. Analitzar els criteris de repartiment de fons per fer l assignació de fons entre CCAA.

15 4. Valoració del model d aplicació proposat Immobilista: la finalitat de que hi hagi els mínims canvis possibles arrosega el model històric i les incoherències de l actual període. El model regionalització d elevada complexitat, tant en la definició com en la seva gestió, amb una assignació de drets que serà molt complexa i es preveu elevat increment de les despeses de les administracions que ho hauran de gestionar. Hores d ara no hi ha solució específica per la ramaderia i exclou als productors i superfícies de vinya, fruita i horta que no estaven en el sistema. Questions claus pendents: agricultor actiu i ajuts acoblats. En desenvolupament rural, la proposta inicial és perpetua el deficitari sistema de finançament pactat nefastament el 2007, amb perdues del 31% de cofinançament FEADER. Aprofita el procés negociador per recentralitzar competències i deixar sense marge d actuació a les CCAA.

16 Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural Gràcies per la vostra atenció