MEMÒRIA. Projecte Bàsic i d Execució de la plaça Maria Sabater. Valldoreix

Transcripción

1 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix MEMÒRIA Projecte Bàsic i d Execució de la plaça Maria Sabater. Valldoreix Valldoreix-EMD. Entitat Municipal Arquitecte: VIGUM PROJECT, SLP. Victoriano Guarner i Muñoz Barcelona, 15 de Març de 2016

2

3 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix ÍNDEX MD - MEMÒRIA DESCRIPTIVA: MD 1. Generalitats. MD 2. Descripció del projecte. 1.Condicionaments generals. 2.Justificació de la solució adoptada. MD 3. Quadre de superfícies. MC - MEMÒRIA CONSTRUCTIVA: MC 1. Treballs previs. MC 1.1 Enderrocs. MC 1.2 Moviment de terres. MC 2. Paviments. MC 3. Murs i límits. MC 4. Enjardinament. MC 5. Mobiliari urbà. MC 6. Enllumenat públic. MSK- MEMORIA SKATEPARK SISTEMA CONSTRUCTIVO MI MEMÒRIA D INSTAL.LACIONS. ME MEMORIA DE L ESTRUCTURA MX MEMÒRIA D EXECUCIÓ. MX 1. MX. Programa de treball. Termini d execució CN COMPLIMENT NORMATIVA. A - AMIDAMENTS. PEM PRESSUPOST D EXECUCIÓ MATERIAL. RP RESUM DEL PRESSUPOST. ANNEXES: PC PLEC DE CONDICIONS. ESS - ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT

4

5 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix DOCUMENTACIÓ GRÀFICA PLÀNOLS ARQUITECTURA: 00 EMPLAÇAMENT I SITUACIÓ 1/ TOPOGRÀFIC, ENDERROCS I ACTUACIONS PRÈVIES 1/ PROPOSTA ORDENACIÓ 1/ DEFINICIÓ GEOMÈTRICA 1/ SECCIONS 1/ SECCIONS 1/ PAVIMENTS I MURS 1/ DETALLS I 1/25 08 DETALLS II 1/25 09 DETALLS III 1/25 10 SKATEPARK I 1/ SKATEPARK II DETALLS PAVIMENTS 1/100 1/25 INSTAL.LACIONS: I 0 INSTAL.LACIONS. PLANTA SANEJAMENT 1/200 I 1 INSTAL.LACIONS. PLANTA ELECTRICITAT 1/200 I 2 INSTAL.LACIONS. PLANTA FONTANERIA 1/200 I 3 INSTAL.LACIONS. PLANTA OBRA CIVIL 1/200

6

7 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix MEMÒRIA DESCRIPTIVA. MD 1. GENERALITATS. 1. Objecte del projecte: Millora de la Plaça Maria Sabater. 2. Emplaçament: Plaça Maria Sabater. Valldoreix. 3. Promotor: Valldoreix-EMD. Entitat Municipal 4. Autor del projecte: Vigum Project,SLP - Victoriano Guarner i Muñoz, arqte. MD 2. DESCRIPCIÓ DEL PROJECTE. 1. Antecedents. 1.1 Emplaçament. La plaça es situa en un solar delimitat per l'av. Mossèn Jacint Verdaguer, Passeig del Nard i Passeig de Verdum fent mitjanera amb l Església de l'assumpció. Aquest solar està actualment urbanitzat com a plaça, equipada amb una pista de basquet, zona de jocs infantils, gimnàs per a gent gran i taules de ping-pong. 1.2 Planejament vigent. El solar està classificat com a sòl urbà consolidat i qualificat com a 6a, Parcs i jardins urbans, dintre dels sistemes de espais lliures i zones verdes. El planejament vigent és el Pla General Metropolità de Barcelona (PGM) de Serveis existents. Al estar situat a una zona urbana consolidada al solar hi arriben tots els serveis necessaris. Al solar es troba actualment una estació transformadora de superfície. Actualment hi han dos bàculs amb lluminàries que s'hauran de substituir per donar un major rendiment energètic i reforçar amb altres lluminàries. S'haurà d'ampliar el traçat elèctric. Actualment no hi ha recollida d'aigües de pluja. Existeix també una font d aigua potable que s haurà de re ubicar en funció de la nova distribució. Existeix també una canonada soterrada des de l'església. 1.4 Estat actual.

8 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix Actualment es tracta d'una plaça urbanitzada de fa temps amb molta vegetació perimetral i espais de parterres tancats per baranetes metàl liques. Es un plaça que queda enclotada respecte la Rambla de Mossèn Jacint Verdaguer i el Pg. de Nard, i a nivell del Pg. Verdum. La topografia de la plaça és plana amb unes escales a la cantonada Sud Est, tocant a l'església per salvar el desnivell amb la Rambla de Mossèn Jacint Verdaguer. La plaça recull un gran nombre d'exemplars d'arbres, de grans dimensions: plataners, xipressos, moreres, oliveres, avets... A la façana Nord tancant la plaça al Pg. Verdum hi ha una filera d'arbustos retallats en formes esfèriques. El llindar de l'església que dona a la plaça, es la part posterior de la mateixa, i per tant, no es té en gran consideració. La plaça està equipada amb jocs infantils malmesos per el pas del temps i l'ús natural, taules de ping-pong amb algun punt d'oxidació que caldria restaurar, i cistelles de basquet (cadascuna d'una alçada diferent ) en força bon estat. Els bancs han quedat obsolet per la seva estètica antiquada. 1.5 Objecte del projecte La proposta planteja concentrar a la plaça l'activitat dirigida al jovent, traslladant per tant els jocs infantils i el gimnàs per a gent gran a la nova zona d'equipament ubicada uns metres més enllà a la mateixa Rambla Mossèn Jacint Verdaguer amb el Pg. de l'ametller, davant de la EMD Es planteja aprofitar els desnivells de la plaça amb els carrers perimetrals per ubicar un skatepark, llargament reclamat per la població i un escenari. Es mantindrà la ubicació de la pista de basquet reparant-ne el paviment que actualment es troba en mal estat. Els objectius bàsics són: Dotar d'un nou equipament esportiu a la població: skatepark. Millorar la pista de basquet. Millorar l'estat de les taules de ping-pong. Obrir la plaça al Pg. Verdum. Ampliar la connexió de la plaça amb la Rambla Mossèn Jacint Verdaguer mitjançant la creació d'unes grades. S'aprofita l'actuació per a millorar la dotació de passos de vianants de la zona, incorporant passos de vianants adaptats a : A la cruïlla M. J. Verdaguer Passeig del Nard, cal recréixer els xamfrans, per situar els passos de vianants per creuar ambdós vies rodades, es preveu la col locació de dos passos de vianants de 4 m d amplada, per tal de no tocar arbres ni desviar excessivament l itinerari dels vianants. L'actuació requerirà que s'ampliï també la vorera i xamfrà oposat d'ambdós carrers. A la cruïlla següent de Nard amb el Passeig Verdum, cal dur a terme la mateixa actuació.

9 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix 2. Descripció del projecte 2.1 Descripció general i justificació de la solució aportada L'actuació consisteix en alleugerir la plaça de part de la seva vegetació i dels parterres que en delimiten les vores que disminueixen l'espai 'útil' de la pròpia plaça. La cota de nivell de la plaça es manté al nivell , generant unes plataformes intermèdies a la cara sud de la plaça per permetre lligar aquesta amb els vials que l'envolten, evitant així la sensació d'enclaustrament i aprofitant els desnivells actuals per a donar resposta a nous usos. La proposta estructura l'espai en tres zones: D'una banda, la part central ocupada majoritàriament per la pista de basquet es manté amb el paviment de sauló. Les dues taules de ping-pong s'hi situen alineades amb el llindar de l'església arrecerades del vent i a l'ombra. Una segona zona, paral lela al Pg. del Nard, a on es situa la zona del skatepark pròpiament dita. Aquesta zona s'estructura alhora en tres parts, a la cantonada nord oest de la plaça, i a nivell de carrer s'excava el bowl per experts, que queda confinat de les voreres perimetrals per zones enjardinades. De la meitat del passeig del Nard fins a l'extrem Sud de la plaça, es situa, a dos nivells, la zona del skate per a principiants, d'una banda el que s'anomena platja a la cota des d'on es llencen els patinadors al bowl situat a cota , aquest bowl queda obert i connectat al mateix nivell amb la que es pot considerar la tercera part de la zona de patinatge. Aquesta es la que completa la façana de la plaça al Pg. Verdum. Aquesta part es una zona pavimentada llisa oberta al carrer que dona una accés ample a la plaça i que ofereix una zona per aprendre a patinar als més petits, sense interferir a la zona del skate. Es disposa un banc lineal de formigó de 15m de llarg que separa aquesta última zona de la zona de basquet donant servei a totes dues activitats. Per últim, la cara sud de la plaça es planteja mitjançant un joc de desnivells, que suavitza l'actual mur de contenció que salva la diferencia de cota amb la rambla M.J.Verdaguer. La part central de la façana s'ocupa amb un escenari a la cota que enllaça amb la zona de la platja del skatepark mitjançant unes grades. L'escenari disposa d'un accés amb rampa adaptat des de la Rambla M.J.Verdaguer.. La resta de la façana entre l'escenari i l'església, es resol mitjançant unes grades de 12m de llargada, aquesta gran amplitud lligada directament amb l'escenari farà que es llegeixi com a un espai d'estada per relacionar-se o per a veure l'activitat de la pista de basquet. S'incorpora un graonat en l'extrem més proper a l'escenari, facilitant l'accés a la plaça des de la cara sud i una rampa metàl lica de formes sinuoses com a element lúdic-escultòric que alhora permet un accés, no adaptat, a la plataforma de l'escenari pensant en possibles celebracions en que hi puguin participar infants amb cotxets, gent gran. Finalment remarcar que l accessibilitat adaptada per a gent amb mobilitat reduïda es resolt de la següent manera: L'accés adaptat a l'escenari es realitzarà des de el xamfrà del Passeig del Nard amb Rambla M.J.Verdaguer, L'accés adaptat a la plaça es donarà des de la vorera del Passeig Verdum.

10 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix Pel que fa a vegetació es planteja el trasllat de les oliveres i un dels avets situats a l'extrem sud-oest, i la tala dels arbres de menor interès, indicats en plànol corresponent, que per la seva situació fan inviable la coexistència amb la nova activitat. S'ha volgut preservar els tres xipressos de la plaça ja que es considera que li imprimeixen un caràcter propi, S'eliminarà la part de arbustos situats entre la part central de la vorera de Pg. Verdum i la ET. deixant únicament els tres arbres i l'avet. També es retirarà el llorer que hi ha a tocar de la ET. 2.2 Justificació de la solució adoptada. Un cop fet l'anàlisi del solar es va determinar que era un espai privilegiat per a la ubicació del l'equipament de les pistes de skate, ja que permetia aprofitar el desnivell entre la Rambla MJV. i el nivell de la plaça, que varia de 2,50m a 1,30m. La preexistència de la pista de basquet situada al bell mig de la plaça, deixava lliure tota una franja perimetral a tocar dels murs que ajudaria a configurar la topografia necessària per a l'activitat alhora que delimitaria la propagació sonora de la pròpia activitat, D'altra banda la tanca de vegetació existent al Passeig Verdum, un cop es deixi créixer en alçada, actuarà també com a barrera acústica cap als veïns de la zona nord. La part de la plaça central es deixa oberta ja que es considera que l'activitat que s'hi realitzarà no ha de suposar cap molèstia per als veïns. L'eliminació de la majoria dels parterres i de part de la vegetació fa que la plaça es percebi com a més gran i el canvi de les escales existents per una amplia graderia, junt amb l' incorporació de l'escenari permet una transició de nivells més esglaonada i més amable amb l'usuari. D'altra banda, el tancament tant de l'escenari com de la zona del 'skatepark d'iniciació mitjançant murs de formigó unifica l'estètica alhora que garanteix una llarga durabilitat dels elements que delimiten la plaça. Aquests elements s'han pensat com a elements que poden ser utilitzats coms a bancs o tribunes per als propis usuaris o per a la gent que es quedi a mirar, alhora que com a elements que evitin les possibles escapades de skates incontrolats cap a la via pública. L'escenari es planteja com a un equipament de la plaça que complementa l'oferta, tant cara a la celebració de festes tradicionals vinculades o no a l església, com son la cavalcada de reis, festes infantils, concerts i possibles celebracions esportives. A la zona del skatepark es requereix una superfície d'una perfecció absoluta per poder lliscar sense perill ni entrebancs, i es diferencien dos tipus de formigó fratassat llis. A les zones planes ja siguin sobre terreny natural o sobre costelles de murs de blocs de formigó armat es realitzarà un acabat fratassat mecànic o texturitzat, mentre que a les parts corbades dels bowls es realitzarà un fratassat manual amb tècniques molt acurades que requeriran d'intervenció d'una empresa especialitzada en la realització d'skate parks. El projecte de la zona del Skatepark s'ha redactat amb la col laboració dels tècnics de l'empresa ZUT SKATEPARKS, infozut@gmail.com txemamelgosa.zut.skateparks@gmail.com

11 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix amb els que s'ha determinat la geometria, acabats i remats específics de les pistes i s'ha determinat el sistema constructiu a seguir per que pugui ser patinable A fi que les pistes tinguin l adient nivell que es demana, es considera que serà necessari un tipus de construcció especialitzada que requereix de coneixements i formació específica per a la seva correcta execució. Es per això, que la construcció haurà de ser realitzada, i per tant contractada, a una empresa que pugui justificar sobrada experiència en el sector i específicament en la construcció de skateparks realitzats in situ tipus bowl (no de sistemes modulars ). La correcta execució de les obres corresponents al projecte assegurarà la durabilitat i bon funcionament del mateix. MD 3. QUADRE DE SUPERFÍCIES. SUPERFÍCIE TOTAL DE L ACTUACIÓ M2 SUPERFICIE SKATE PARK 740 M2 SUPERFICIE ACCES I PISTA INICIACIÓ 330 M2 SUPERFICIE ESCENARI I GRADES 190 M2 SUPERFICIE ZONA CENTRAL I PERIMETRALS 1080 M2

12 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix MEMÒRIA CONSTRUCTIVA. MC 1. TREBALLS PREVIS. MC 1.1 Enderrocs Prèviament a l inici de les obres d urbanització caldrà procedir a l enderroc de la majoria de les estructures preexistents al solar. Bàsicament l actuació d enderroc consistirà en la retirada dels equipaments de la plaça: jocs infantils, bancs, papereres, tanques de fusta de la zona de jocs infantils, baranes dels parterres, roques decoratives, i gimnàs per a gent gran, tots ells seran traslladats a magatzems municipals per a tasques de restauració i posterior recol locació a excepció dels bancs i les baranes que es duran al abocador homologat. Cal enderrocar la barana de tancament de la plaça amb el Pg. del Nard i la Rambla Mossèn J. Verdaguer. Alhora que caldrà enderrocar parcialment fins a la cota indicada en detalls el mur de contenció de les terres i voreres d'aquests dos carrers, en el procés caldrà preveure la retirada de dues filades de panot i la col locació d'uns elements de xapa encastats al terreny per a la contenció temporal de les terres fins que es realitzi el nou mur fins a l'alçada indicada en plànols. Caldrà enderrocar el mur que acompanya l'escala i la pròpia escala d'accés a la plaça des de la Rambla Mossèn J.V. S enderrocarà la font situada a la cantonada Sud Oest i es retirarà la canonada que li donava servei, Prèvia actuació per tallar el servei d'aigua a la font. S'eliminaran tots els daus de formigó de ancoratge de les taules de ping-pong, jocs infantils, bancs, papereres, baranes,... S'enderrocarà l'armari de comptadors situar a la paret de la ET i es substituirà per un de menors dimensions. Pel que fa a les instal lacions es retiraran les instal lacions de superfície segons el que s'indica en la memòria d'instal lacions. Es suprimirà el pas de vianants situat a passeig Verdum per substituir-lo per un de nou adaptat. Per tal de realitzar els passos de vianants, caldrà desmuntar la vorera de l ample afectat, a fi de poder realitzar la depressió d'aquesta per a adaptar el pas de vianants al existent a Pg. del Nard amb Rambla Mossèn JV i realitzar dos passos nous a Pg. del Nard amb Pg. Verdum i a Rambla Mossèn JV amb pg.. del Nard. Als casos en que s'amplia les voreres dels xamfrans caldrà retirar part de l'asfalt. MC 1.2 Moviment de terres Es consideren quasi nuls, i es limiten quasi exclusivament als derivats de l'excavació de la fonamentació de murs de formigó i murs de bloc de formigó en la zona de l'skatepark i de les grades i escenari, i fonaments de la rampa metàl lica. També caldrà contar els fonaments dels nous bàculs d il luminació i els necessaris per a la reubicació de les taules de ping-pong, papereres, font, rètols de senyalística,...

13 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix D'altra banda caldrà tenir en compte els moviments de terra, de mínima consideració, per al rebaix de les voreres per als nous passos de vianants. Caldrà realitzar els moviments de terra necessaris per a garantir el procés de transplantament de les oliveres i arbres indicats i retirar les arrels dels arbres talats segons el protocol del departament de medi ambient. MC 2. PAVIMENTS. La pavimentació de la plaça es resol bàsicament amb dos tipus de paviments sauló i formigó que varia d'acabat en funció de la zona on s'ubica. En la zona de l'skateparck es requereix una superfície d'una perfecció absoluta, i es diferencien dos tipus de formigó fratassat llis. En les zones planes ja siguin sobre terreny natural o sobre costelles de murs de blocs de formigó armat es realitzarà un acabat fratassat mecànic, mentre que en les parts corbades dels bowls es realitzarà un fratassat manual amb tècniques molt acurades que requeriran d'intervenció d'una empresa especialitzada en la realització d'skateparks. El projecte s'ha redactat amb la col laboració de l'empresa ZUT SKATEPARK, amb qui s'ha determinat la geometria i acabats de les pistes de skate que es detallen a continuació: Zona skate: P1-P2 (veure memòria Skatepark) Solera de formigó armat amb acabat fratassat llis, de 15-20cm de gruix sobre base, amb additius químics per a un resultat de superfície solidificada, endurida, segellada y densa amb un bon aspecte estètic i apte per a l ús de skate. Apte per a trànsit rodat, amb pendent cap al desaigue, amb talls amb serra mecànica de 3/4mm per a junts de dilatació reblert amb massilla per a exterior. Segons la ubicació dintre del skate trobem les diferents tipologies P1 y P2, diferenciades segons la pendent i curvatura i els requeriments d execució del formigó i segons els requeriments del skate. Paviment de formigó texturitzat: P3 En les zones de grades i la part d'accés a la plaça des de el Pg. Verdum es preveu la col locació de paviment de formigó per igualar l'aspecte de la plaça, però en aquest cas serà texturitzat per tal de evitar relliscades i garantir el nivell d antilliscant especificat per el CTE SUA per a espais exteriors d'us públic. Es preveu la realització de solera de formigó armat amb acabat texturitzat amb mitjans mecànics o amb impressió in situ, de 15-20cm de gruix sobre base, amb additius químics per a un resultat de superfície endurida amb un bon aspecte estètic i amb un acabat antilliscant. Apte per a trànsit rodat, amb pendent cap a desaigua, amb talls amb serra mecànica de 3/4mm per a junts de dilatació reblert amb massilla per a exterior. En la zona de grades la llosa de formigó girarà formant la contrapetja amb xapa d acer formant el cantell. Paviment de sauló: P4 En la zona central de la plaça es manté el paviment de sauló, però s'haurà de realitzar les actuacions necessàries per garantir la horitzontalitat, gruix mínim i correcte drenatge, aportant en funció de cada punt capa de sauló, garantint sauló d uns 15 cm de gruix sobre una base de tot-ú de 7cm d espessor amb geotèxtil antiarrels per evitar les males herbes. Tot sobre terres compactades.

14 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix Zona de vegetació: P5 Es prepararà les zones que van enjardinades amb sub-base de tot-u artificial, amb estesa i piconatge del material al 95 % del PM, amb capa superior de 20cm de terra per a jardineria vegetal adobada i garbellada, a granel, amb mitjans manuals, amb vegetació tipus gespa o arbustos. Reposició i ampliació de voreres: P6-P7-P8 Es preveu una actuació en les voreres per tal de col locar nous passos de vianants i refer l'existent per tal que tots siguin adaptats per a minusvàlids. En la cantonada de Pg. Verdum amb Pg. del Nard s'amplia la vorera a la zona del xamfrà a nivell de calçada amb una depressió de les voreres existents per connectar amb el nou xamfrà, és en aquest punt també a on es preveu el creuament del Pg. del Nard. A la cantonada de Rambla Mossèn JV. amb Pg. del Nard, s'amplia el xamfrà i es deprimeix la vorera a la zona enfrontada amb els dos passos de vianants per creuar ambdós carrers. Cal preveure l'ampliació dels xamfrans oposats i la depressió de les voreres en els punts en que arriben aquests nous passos de vianants. En els casos en que es detectin trams de vorera en mal estat en contacte amb els límits de la plaça es reposaran les peces afectades. Pista esportiva: P9 Per últim es procedirà a la reparació de la pista de formigó existent per tal de obtenir un paviment llis i continuo, resistent a les gelades i que permeti la correcta evacuació de l'aigua en cas de pluja i eviti l'excessiu lliscament. Rehabilitació del paviment de formigó existent a la pista esportiva, mitjançant repàs de paviment de formigó existent mitjançant repicat i sanejament de zones afectades, pont d'unió, reblert amb morter especial de reparació Weber tech Hormipoxi o equivalent deixant acabat per a la següent fase de treball. Sanejament superficial de paviment de formigó amb mitjans mecànics de fregament o escarificació fins el grau per a rebre nou paviment, d'acord a les especificacions del fabricant, inclòs retirada de pols. Aplicació de paviment de morters polimèrics amb imprimació, doble capa, i talls de retracció. Es pintaran les línies de la pista esportiva. Lloses P10 Al final de la rampa metàl lica de les grades i per evitar que l'aigua que baixaria per ella en cas de pluja arrossegui el sauló i acabi provocant una depressió del terreny i el conseqüent toll permanent en cas de pluja a la sortida de la rampa, es col locaran varies peces de formigó prefabricat de la casa Breinco model Superstep color white de 120x40cm i de 60x40cm de 15cm de gruix, amb quatre franges juntes i quatre de separades gradualment, cadascuna de180cm d'ample total. MC 3. MURS I LÍMITS. Mur entre (M1-M2) En aquest projecte es juga amb el formigó com a element característic i central de la zona del skatepark. Per la seva resistència garanteix la durabilitat en front dels possibles impactes que rebrà per l'ús de la pròpia activitat. Es per això, junt amb la versatilitat de formes que permet l'element que s'ha optat per confinar la cara Nord-Oest de la plaça amb un joc de tres murs de formigó que desenvolupen diferents funcions. D una banda un mur paral lel a Rambla Mossèn JV. protegeix de caigudes als vianants de la vorera respecte la plataforma de l'escenari situada a 80cm per sota, alhora que resguarda la part del darrera de l'escenari durant possibles actes i/o actuacions.

15 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix Un segon mur comença paral lel a Rambla i es corba per agafar la directriu de Pg. del Nard. Aquest mur esta decalat de l'anterior i acompanya la rampa d'accés adaptat al escenari. Alhora protegeix de caigudes en el xamfrà i evita la sortida de skates que puguin envair la via pública. Per últim, es concep com a banc des d'on seure a veure les exhibicions o l'ús diari de la plaça, es per això que va agafant gruix i disminuint alçada, sense quedar mai per sota dels 55cm d'alçada respecte la vorera. Per últim un tercer mur, envolta el xiprer situat a la cantonada oest de l'escenari, emmarcant-lo des de la plaça i protegint-lo de possibles agressions des de l'skatepark. En funció de l'alçada s'anomenen M1 entre 90 i 300 cm, o M2 entre 45 i 120 cm, el gruix del mur varia de 33 a 120cm i en els casos de major amplada estaran alleugerits per dins i/o convertits en grades per a descansar i gaudir de l activitat, l'acabat serà texturitzat fet amb làmina caracteritzada tipus L.H.V. FORMLINER (aspecte texturitzat de línies estriades verticals). Mentre que l'acabat superior lliscat deixant les arestes xafranades mitjançant llistó 1,5x1,5 en els encofrats, Caldrà preveure la formació dels acabats superiors amb plans inclinats i curvilinis, segons el projecte del skate. En els murs en que s hi incorpora tira de led a la base es preveurà en l encofrat la formació de retranqueig en tota la base del mur. Es preveu el repàs dels murs existents que puguin quedar vistos mitjançant emplenat de forats i refet d acabats. A les trobades dels murs nous amb els murs i elements existents es col locarà una junta elàstica per evitar la transmissió d esforços. Xapa divisòria de paviments (M3) Per a delimitar espais amb vegetació, desnivells o canvis de paviment ( sauló / paviment / formigó) s utilitza una vorada de xapa d acer corten de 10mm de gruix rematada amb un rodó, amb una alçada de fins a 10cm des de paviment, soldada a perfils T40 cada 60 cm de rigidització encastats a un fonament lineal de formigó. Murs de blocs de formigó armat (M4) La zona de les grades i l escenari de la cara Sud de la plaça, es resol amb forjats unidireccionals amb bigueta de formigó armat autoportant prefabricada (22+5), sobre un entramat de murs de bloc de formigó armat d altura segons ubicació, reomplert de formigó i armat amb rodons ancorats als fonaments, la cara exterior dels murets que quedin vistos seran arrebossat regleja, deixat de regle, i acabat pintat amb pintura al dissolvent de resines de polietilè, amb una capa d imprimació fixadora i 2 capes d acabat llis. On sigui necessari es reforçarà amb un armat per arrebossats amb malla de fibra de vidre revestida de PVC de 6x4 mm. La trava entre els dos murets s aconseguirà amb connectors d acer inoxidable. Per últim en la zona pròpiament dita del skatepark, s'han definit una sèrie de remats específics per aquest tipus equipament, de la col laboració realitzada amb l'empresa ZUT SKATEPARK, amb qui s'ha dissenyat conjuntament skatepark,,que hauran de ser col locats per a especialistes en la construcció del skatesparks, per tal de poder garantir-ne el bon funcionament i la durabilitat, i que es detallen a continuació: Zona skate: Cantell de pedra (M5) Es col loca una vorada de pedra artificial marca-model Viking Blocks seguint la forma del skate segons plànols de detall. Zona skate: Cantell de xapa d acer (M6)

16 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix Peça de remat de cantell de platina d acer inoxidable 10x1mm fent cantell i seguint la forma del skate segons plànols de detall. Zona skate: Cantell de formigó (M7) Cantell format amb el mateix formigó de paviment seguint la forma del skate segons plànols de detall, acabat llis. MC 4. ENJARDINAMENT. Tenint en compte el programa de un skatepark, que en principi ha d'estar lliure d'arbres per evitar tant possibles impactes com per l'acumulació de fulles a la pròpia pista, i l'elevada quantitat de vegetació que hi ha actualment a la plaça, s'ha procedit a fer una avaluació acurada junt amb els tècnics de l'emd per tal de determinar quins arbres es podien traslladar, i quins es tenia interès en que es mantinguessin a la plaça (V1). En base a aquests criteris, s'ha optat per traslladar les oliveres i un avet i mantenir els grans exemplars de plataners que envolten la pista i marquen el límit del Pg. Verdum, els altres arbres s'ha determinat si podien mantenir-se en base a la capacitat d'adaptació del projecte del skate. Pel que fa a la massa arbustiva s'ha mantingut la que hi ha al tram de Pg Verdum des de Pg. del Nard fins al final de la zona de skate per a experts (V2). S'haurà de deixar créixer lliurement els exemplars existents (no podar en forma arrodonida), així assoliran una major alçada i actuaran com a barrera acústica cara als veïns, alhora que evitaran la sortida de skates cap a la via pública. es completarà aquesta barrera vegetal amb exemplars similars als existents amb una alçada d'uns 2m.(V3) MC 5. MOBILIARI URBÀ. En la zona de formigó d'accés des de Pg Verdum es col locaran escocells U1 per als arbres existents, model Carmel de D160 de la Casa Escofet. La plaça s'equiparà amb papereres U2, i una font (U4), situada en la zona entre l'skatepark i la pista de basket. Es col locaran reixes de recollida d'aigües pluvials d acer galvanitzat acabat zincat entramada o perforada (no lineal per evitar que s'hi encallin les rodes), amb les reixes properes a la zona de sauló es preveu la col locació d'una arqueta sorrenca, que acumula el sauló que s'arrossega amb la pluja permetent la seva retirada regular evitant així l'obturació dels conductes. En la part més baixa del bowl d'experts es col locarà una bonera amb registre de xapa microperforada per garantir l'evacuació de l'aigua de pluja. (U9) En la zona est de la plaça sortint de les grades, des del nivell de l'escenari i arribant al sauló, es col loca una rampa escultòrica (U5) de línies sinuoses lacada de color vermell, que actua com a element trencador sobre la façana de l església i permet la circulació de bicicletes, cotxets, skates,... donant també accés a l'escenari. Consisteix en una rampa metàl lica formada per xapa d acer de 100mm de gruix formant la base inferior i baranes de 90cm d alçada amb estructura metàl lica oculta de perfils d acer. Acabat de tot el conjunt amb pintura de gran resistència per a exteriors amb una mà de

17 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix preparació antioxidant i dues d acabat de color. El paviment de la rampa estarà format amb xapa d acer llagrimada amb acabat antilliscant sobre travessers metàl lics ocults cada 60cm. NOVA FONT D AIGUA U4: Es col locarà una nova font d aigua marca Escofet model Carmel. SENYALÍTICA U6: Hi haurà senyals indicatius de zones d'accés, trànsit rodat prohibit, i a la zona de skate indicació de utilització de casc i prohibició de gossos. RÈTOL PLAÇA U7: Es preveu un rètol amb el nom amb lletres d'acer tipus corten sobre els murs de formigó de 30 cm d'alçada. REVESTIMENT ESTACIÓ TRANSFORMADORA U8: En sanejarà l Estació Transformadora existent. Enderrocant l armari obsolet d obra arrebossat existent i construint-ne un de mes petit, d altra banda es sanejarà l arrebossat i es retiraran en la mesura del possible les instal lacions obsoletes de superfície. Es pintarà tota sencera i a partir d una alçada de 160m respecte la cota de paviment es procedirà a revestir, segons plànols especejament, amb una subestructura de fusta tractada per exteriors i pintada i un revestiment tipus paviment flotant de resines de la marca DUNK model trama Composite CV43 de mides 146x22cm. MC 6. ENLLUMENAT PÚBLIC. Es planteja la il luminació de la plaça en tres nivells. D'una banda i com a il luminació principal es plantegen dos circuits de lluminàries, un destinat a la plaça, grades i escenari i pista de basquet, i l'altre específic de la zona del skatepark per poder regular horaris d'encesa diferents. Es planteja mantenir els bàculs existents de la plaça i completar la il luminació de la plaça amb dos nous bàculs. Es substituiran les lluminàries actuals per lluminàries leds iguals a les que es col locaran en els nous bàculs, garantint una il luminació adequada per als diferents usos a base de bàcul i lluminàries leds iguals per a tots els àmbits i distribuïts segons plànols d'ordenació. D'altra banda s'introdueix una il luminació de detall, mitjançant tires leds, es dibuixa una línia d'ambient a la part baixa dels murs/bancs de formigó tant en el mur paral lel a pg. del Nard com en el banc de divisòria entre la zona de formigó d'accés des de pg. Verdum i la zona de sauló, per ambdues cares. El mateix sistema d il luminació per tira led, s'introdueix a la part baixa de la rampa metàl lica. Per últim, es col loquen uns punts de llum encastats al terra de manera dispersa a la zona de la grada, per dotar de una certa il luminació, alhora que alerten a l'usuari dels desnivells en aquesta zona. VIGUM PROJECT, SLP. Victoriano Guarner Muñoz, Arquitecte Barcelona, 20 de Desembre de 2015

18 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix

19 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix MSK - MEMORIA SKATE PARK El projecte de la zona del Skatepark s'ha redactat amb la col laboració dels tècnics de l'empresa ZUT SKATEPARKS, infozut@gmail.com txemamelgosa.zut.skateparks@gmail.com amb els que s'ha determinat la geometria, acabats i remats específics de les pistes i s'ha determinat el sistema constructiu a seguir per que pugui ser patinable A fi que les pistes tinguin l adient nivell que es demana, es considera que serà necessari un tipus de construcció especialitzada que requereix de coneixements i formació específica per a la seva correcta execució. Es per això, que la construcció haurà de ser realitzada, i per tant contractada, a una empresa que pugui justificar sobrada experiència en el sector i específicament en la construcció de skateparks realitzats in situ tipus bowl (no de sistemes modulars ). La correcta execució de les obres corresponents al projecte assegurarà la durabilitat i bon funcionament del mateix. SOLUCIÓN ADOPTADA Se proyecta una pista dura, de solera de hormigón, que ocupa una superficie total de m². Se diferencian tres zonas dentro del ámbito del skatepark: Zona pavimentada para iniciación. Zona Flow, para principiantes. Zona Bowl expertos. Zona de Street. Este planteamiento permite dar oferta para todo tipo de usuarios y edades, buscando el éxito de asistencia del equipamiento y dar respuesta a las necesidades y preferencias de los usuarios locales involucrados en la petición del nuevo skatepark. Se ha concebido una pista sencilla basada en una bañera abierta, y una segunda pista con trucos de mayor dificultad, separadas por la zona de street evitando así cruces de usuarios de distintos niveles. ZONA PAVIMENTADA PARA INICIACIÓN. Esta primera zona consiste en una solera sobre terreno natural, de forma trapezoidal y una superficie aproximada de 350m². El acabado de esta parte del skate será texturizado ya que por su menor tránsito de patinadores se usará como zona de acceso a la plaza. Este espacio totalmente plano y sin más obstáculos que los árboles que les separan de la acera, y el banco de hormigón lineal que lo separa de la zona central de la plaza destinada a baloncesto, resulta ideal para la práctica de patinaje de los más pequeños, permitiendo una zona segura lejos de los bowl destinados a patinadores más expertos. ZONA FLOW, PARA PRINCIPIANTES. Situado en la esquina sur oeste, con una superficie total de 452m², consiste en una bañera elevada 80cm sobre la cota natural del terreno de la plaza. Aprovechando los muros de contención de las aceras de las calles que delimitan la plaza, se situa una plataforma de hormigón liso a ,des de la que se tiene acceso a la zona flow situada ya a la cota del terreno de la plaza, La bañera tiene una forma rectangular con unas medidas aproximadas de 25x11m. Su radio de

20 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix transición es de 2,0m y su altura al borde es de 0.75m. Su forma es quebrada para crear lo que se denomina hips. Su borde no dispone de coping de tubo de acero, se resuelve el encuentro entre el plano horizontal y la curva con una arista redondeada de hormigón. En la parte central de la zona de flow se sitúa dos dunas para realizar trucos, una de ellas se genera alrededor de un Ciprés existente a conservar. Su radio de transición es de 4,0m y su altura al borde 45cm. La otra es exenta co radio de transición 3m y una altura de 50cm. Por la parte este la bañera queda abierta con una boca de 13m que conecta con un camino plano hormigonado con la zona de principiantes y el acceso a la plaza, de tal manera que no es necesario entrar en la zona de expertos. ZONA BOWL EXPERTOS. Situado en la esquina Noroeste, la plataforma horizontal se encuentra a la cota de terreno natural y sobre ella se excava el bowl para expertos con una cota inferior de La bañera tiene una forma rectangular con unas medidas aproximadas de 13x10m. Su radio de transición en la zona más profunda es de 2,5m y una altura de 2,0m, una segunda altura de la bañera con radio de transición de 2m y una altura de 2,00m. Entre ambas radio de transición 6m. Su forma es quebrada para crear lo que se denomina hips. Su borde o coping es todo a base de piedra artificial, losetas de piscina marca VIKING BLOKS. Se plantea un sumidero, en la parte mas baja de la bañera de expertos, Este sumidero se unirá por una red subterránea y se verterá a la arqueta de la red de recogida de aguas pluviales de la plaza situada en el parterre nor oeste. Todo el perímetro de la zona de bowl expertos y el de zona flow, queda delimitado por un muro de hormigón que actúa a la vez de barandilla, banco o grada en función de su altura y su profundidad, permitiendo el descanso de los skaters y un espacio de estar para los visitantes. En los planos de detalles se recogen las formas y pendientes de los diferentes elementos. Los acabados de las aristas en los bordes de los encuentros entre los distintos planos de hormigón son: Acabado con losetas de piedra artificial. Estas losetas tienen un borde cilíndrico que sobresale sobre el plano inclinado. Borde realizado con hormigón de forma manual. Estos dos tipos de aristas ofrecen a los patinadores sensaciones diferentes a la hora de patinarlas. En los planos se especifica qué tipo de arista se proyecta en cada zona. Con esta configuración de pista se logra que el skatepark cubra un abanico amplio de usuarios, y que sea válido tanto para noveles como usuarios avanzados o profesionales. ZONA DE STREET. Entre la zona de la playa horizontal del skate de principiantes y la cota del skate del bowl de expertos se dispone una zona de gradas para poder practicar la modalidad STREET, para ello se introducen dos barandillas metálicas de distintas alturas y 2,5m de longitud. Una de 50 cm de altura y la otra de altura variable de 25cm a 45cm de altura con tubo continuo des del pavimento y aristas redondeadas para evitar lesiones en caso de caída.

21 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix SISTEMA CONSTRUCTIVO Toda la superficie patinable dura de la pista de skate será de hormigón armado. Como se deduce de los planos constructivos, es mayoritariamente una obra de soleras, ya que no se proyecta ningún elemento estructural propiamente dicho. El armado de todos los elementos responde a los mínimos requeridos por fisuración ya sea por retracción o por pequeños asentamientos diferenciales. Al no haber elementos sometidos a otras cargas o esfuerzos, no se estima necesaria la realización de una memoria de cálculo. Los muros de bloque se utilizan como encofrado perdido para poder realizar las formas de las soleras. Una vez hormigonada toda la solera trabaja solidariamente como una gran cáscara. El sistema constructivo general a emplear, y la secuencia en el desarrollo de los trabajos es el siguiente: Tras replantear exactamente los límites del terreno y comprobar su ajuste al plano del proyecto, se replantearán los puntos correspondientes a las esquinas principales, y con los radios correspondientes se completarán los perímetros de las distintas zonas. Una vez aprobado dicho replanteo, se procederá a replantear las zonas principales, soleras planas y cimentaciones de borde de elementos. Se tomarán datos de cotas de altura entre el suelo natural y los niveles proyectados como acabados. Se comprobarán las cotas del saneamiento existente, para poder dar salida a las aguas. Con estos datos se aprobará la cota de referencia del Proyecto. Se realizará la cimentación de los diferentes elementos de la pista, barandillas metálicas para saltos en la zona de street/ gradas... y se construirán los muros de bloque en la zona de gradas para realizar los cambios de nivel, conformar los elementos y contener las tierras aportadas en las zonas del skate de principiantes en que se requiera. Tras esto se procederá a realizar el movimiento de tierras. (Ver capítulo sobre proceso de movimiento de tierras) La ejecución de la excavación será cuidadosa, intentando dejar los perfiles de la misma con una aproximación a la forma final de la superficie. Después se replantearán todos los elementos de la pista y se realizará el encachado de la solera plana, con grava de granulometría entre 20 y 40 mm en un espesor de al menos 15 cm. Seguidamente se acometerá in situ el armado de las zonas esféricas y tóricas, adaptándolo a las distintas curvas requeridas, y calzándolo con los separadores necesarios para su correcto funcionamiento. Se cuidará especialmente la homogeneidad en el armado, y sus solapes, para evitar la aparición de fisuras. El armado se realizará con un mallazo electro soldado 15x15x6mm. El mallazo estará fraccionado en trozos lo suficientemente pequeños que permitan que se adapte a la forma final con los solapes necesarios. Es muy importante realizar muy cuidadosamente el solape del mallazo en las zonas de unión de solera plana con planos inclinados y curvos. Se colocarán además armaduras de diámetro 8 perpendiculares a la junta, con una separación de 300 mm y un solape de al menos 20 cm. Después de esto se gunitan los elementos, los planos inclinados y las soleras. La solera plana del fondo de las bañeras es la única que no es gunitada, es bombeada. Las losetas de piedra de los bordes se rejuntaran con Sika monotop 612 o similar. La ejecución tiene que ser cuidadosa ya que la medida que deben volar sobre el plano vertical es variable dependiendo del radio y la altura del mismo.

22 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix El borde de la unión de los dos planos de soleras en los que no hay coping metálico (zona principiantes ), esquinero o losetas de piedra, se realizará de una manera totalmente artesanal evitándose las juntas en esa zona. El paño vertical y el horizontal se harán al mismo tiempo, sin junta entre las aristas, creándose una arista de una sola pieza monolítica. Se trata de lograr una esquina con la arista redondeada que permita la utilización de dicho borde por los patinadores para realizar los diferentes trucos del skate. Por ello que la empresa subcontratada y los operarios que realicen esta labor tienen que ser conocedores de esta técnica específica y con experiencia probada en la realización de este tipo de equipamientos. Es importante la supervisión continua de la ejecución por un técnico que conozca las técnicas de patinaje para lograr que el acabado sea el adecuado para patinar. Los encofrados se realizaran manualmente con plantillas, de forma artesanal, esta técnica encarece sensiblemente la construcción pero garantiza que las superficies de hormigón sean las adecuadas para la realización del deporte. El contratista preparará unas maestras con las curvas principales para asegurar la regularidad de la superficie final. En las transiciones curvas y planos inclinados el hormigón será gunitado y se acabará a mano, fratasándolo y puliéndolo hasta conseguir la superficie final de patinaje, lo más lisa posible. Las zonas planas horizontales se pulirán mecánicamente, hasta un acabado normalmente denominado semipulido, siendo importante no pasar de ahí, ya que un exceso de pulido hace que la superficie deslice y no se pueda patinar. Una vez pulida y acabada la pista se le aplicará un barniz especial ecológico al agua que protege el pulido y alarga la vida útil de la superficie de la pista. Sería aconsejable para el mantenimiento de la pista repetir este tratamiento al menos una vez al año. Se someterán todos los detalles y acabados a la aprobación de la D.F. dada la importancia de la superficie final conseguida para la idoneidad o no de la instalación. Por último, se procederá a realizar los taludes perimetrales de tierra contra el borde de la pista en los sitios necesarios, y a adecentar el terreno exterior que pudiera haberse deteriorado. PROCESO DE MOVIMIENTO DE TIERRAS El proyecto que nos ocupa tiene dos bañeras la una excavada en terreno natural (zona expertos ) y la otra superpuesta al terreno natural. El proceso va de excavación va a ser el mismo para ambas con la única diferencia que para poder conformar la plataforma horizontal y el excavado de la bañera de principiantes, será preciso realizar primero un aporte de tierras y compactación de las mismas para un volumen que exceda la proyección en planta de la plataforma horizontal y las curvas de transición hasta la zona flow. A continuación se procede a explicar el sistema: PASO 1 Se procede al aporte de tierras en las zonas en que el plano horizontal quede por encima del nivel del terreno ( zona skate principiantes). El aporte de tierras se realizará en tongadas de cm y se compactará con sistema mecánico, aplicando rodillo de tamaño medio de doble cilindro.

23 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix PASO 2 Se procede a la colocación de la corona de madera de 2,5cm de espesor dibujando el perímetro superior de la pista. La corona irá anclada al terreno por medio de estacas de madera. PASO 3 Después de una primera excavación y retirada del sobrante de tierras compactadas aportadas, se procederá a la colocación de los regles de madera cortados con el radio de transición de cada uno de los bowls. Estos regles se apoyaran a la corona superior y al nivel de la base eliminando la tierra sobrante y dejando la curva deseada lista para el gunitado. PASO 4 Se aplicará un gunitado ligero armado con mallazo próximo a la cara superior (5cm de la cara de pulido). Se proyectará hormigón por tramos y se pulirá la superficie con llana especial flexible para superficies curvadas. PASO 5 En el momento en que el hormigón ya haya fraguado pero no del todo, se retirará la corona superior para la realización manual del retorno de hormigón ( no coping). Se realizará de una manera totalmente artesanal evitándose las juntas en esa zona. El paño vertical y el horizontal se harán al mismo tiempo, sin junta entre las aristas, creándose una arista de una sola pieza monolítica. Se trata de lograr una esquina con la arista redondeada que permita la utilización de dicho borde por los patinadores para realizar los diferentes trucos del skate. Barcelona, 20 diciembre de 2015

24 Projecte Bàsic i d Execució Plaça Maria Sabater Valldoreix MI MEMÒRIA D INSTAL.LACIONS.

25

26 MI MEMÒRIA D INSTAL LACIONS. MI 1. SUBMINISTRAMENTS Per a l'exercici de l'activitat, es requerirà els següents subministraments: Energia elèctrica: Subministrament en Baixa Tensió a partir d'una única escomesa d'endesa S. A. distribució. La distribució per l'establiment es realitzarà en Baixa tensió, mitjançant un Quadre General de Distribución, per al funcionament dels equips, il luminació i altres elements. Aigua de xarxa: Per a operacions de reg i lampisteria. MI 1.1 TIPUS DE SUBMINISTRAMENTS El subministrament de energia elèctrica es realitzarà des del quadre electric municipal existent, al costat de la torre amb el transformador de Mitja tensió de FECSA. Fotografia del quadre elèctric municipal de la zona. El subministrament d'aigua de procés serà procedent de la xarxa d'aigua potable de la zona, ubicada en armari en muret del Passeig Nard. MI 1.2 ELECTRICITAT La potència elèctrica total instal lada en el conjunt dels equips de consum elèctric i enllumenat per a l'activitat serà de 1,16 kw. S aprofiten subministraments existents segons reunió amb els Serveis Tècnics i per tant no s ha demanat cap nou subministrament elèctric a Companyia Distribuidora. MI 1.3 AIGUA El consum serà únicament pel reg i les fonts. El subministrament d'aigua es realitza a través de la companyia subministradora Sorea. L'escomesa i comptador se situessin als armaris del muret Passeig Nard.

27 MI 2. MI 2.1 INSTAL LACIÓ ELÈCTRICA DE BAIXA TENSIÓ Normativa En el projecte desenvolupat complirem la següent normativa: Reglamento Electrotècnico para Baja Tensión. Real Decreto 842/2002, del 2 d agosto. Més específicament el compliment de: o ITC-BT-09 - ITC-BT-09 Instalaciones de alumbrado exterior. Reglament d eficiència energètica en instal lacions d enllumenat exterior. Real Decreto 1890/2008. MI 2.2 Justificació ITC-BT-09 DEL REBT. INSTALACIONES DE ALUMBRADO EXTERIOR L Àmbit Aplicació de la ITC BT-09 compren les instal lacions d enllumenat per a parcs i jardins per tant cal complir les seves prescripcions. L escomesa finalitzarà a la C.G.P. i a continuació es disposarà l equip de mesura. L escomesa serà enterrada amb cables aïllats d acord amb les NTP de Fecsa Endesa. Pel dimensionat de les instal lacions es tindrà en compte: Dimensionat de les instal lacions. - Majoració per 1,8 al tractar-se de làmpades o tubs de descàrrega. - El factor de potència haurà de corregir-se fins al valor de 0,9. - La màxima C.D.T. fins a qualsevol punt de la instal lació serà com a màxim del 3%. Per tal de aconseguir estalvis energètics les instal lacions es projectaran amb diferents nivells d enllumenat, de manera que decreixi durant les hores de menor intensitat d enllumenat. (veure punt 4 article 8 del punt 5.8 COMPLIMENT DEL RD 1890/2008 REGLAMENT D EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN INSTAL LACIONS D ENLLUMENAT EXTERIOR. Quadre de protecció, mesura i control. Les línies partiran des del Quadre de Protecció i Control, aquestes estaran protegides individualment amb tall omnipolar al quadre. La intensitat de defecte llindar de desconnexió serà de 300 ma i la resistència màxima de posada a terra serà com a màxim de 30 ohms. A més dels dispositius d accionament de l enllumenat mitjançant interruptors horaris i/o fotoelèctrics es disposa d un interruptor manual que permet l accionament del sistema. L evolvent del quadre té protecció IP55 (UNE 20324) i IK 10 (UNE-EN ). Disposa d un sistema de tancament que permeti l accés únicament al personal autoritzat. Els elements de mesura es troben situats a un mòdul independent. Les parts metàl liques estan connectades a terra. Xarxes d alimentació. Els cables seran multipolars de coure amb tensió assignada 0,6/1KV de secció 6 mm 2 segons els càlculs adjunts, sense empalmes a l interior dels suports. Cada lluminària tindran una base de fusibles al seu interior. La xara subterrània de distribució complirà la ITC-BT-07. Els cables s instal laran entubats i compliran les distancies del punt Cruzamientos y Acometidas, a les xarxes d aigua de reg de separació mínima de 20 cm. Les canalitzacions elèctriques es col locaran 20cm per sobre de les d aigua de reg en la mateixa rasa. Tractant-se d un parc en el que no hi haurà tràfic rodat continu no es formigonaran els tubs dins de les rases. Els tubs van enterrats una distància mínima de 40 cm amb diàmetre de 80mm (superior per tant al mínim de 60mm). Es col locarà una cinta de senyalització que adverteixi la existència de cables d enllumenat exterior

28 a una distància de 10 cm de la cota de paviment acabat i 25 cm per sobre del tub. La secció mínima a utilitzar dels cables per xarxes subterrànies serà de serà de 6mm 2. Els empalmes i derivacions hauran de realitzar-se en caixes de borns adients situades dins dels suports de les lluminàries i a una alçada mínima sobre el nivell del sòl, que garanteixin la continuïtat de l aïllament i la estanquitat del conductor. Les línies elèctriques no han de creuar cap carrer des del CT, per tant no cal que es formigonin en la rasa, tot i això es formigonarà l escomesa per estar en una zona de possible transit de manteniment. Per a les xarxes de control s utilitzaran sistemes i materials similars als indicats pels circuits d alimentació, amb una secció mínima de 2,5 mm 2. Cablejat interior dels suports. Per a l interior dels suports la secció mínima a utilitzar dels cables per xarxes subterrànies serà de serà de 2,5mm 2 i tensió assignada 0,6/1 kv i no existiran empalmes a l interior dels suports. Als punts d entrada dels cables a l interior dels suports, els cables tindran una protecció suplementària de material aïllant mitjançant la prolongació del tub o un altre mitjà que ho garanteixi. La connexió als terminals estarà feta de manera que no exerceixi sobre els conductors cap esforç de tracció. Per a les connexions dels conductors de la xarxa amb els conductors del suport, s utilitzaran elements e derivació que contindran els borns adients en nombre i tipus així com els elements de protecció necessaris pel punt de lum. Lluminàries i suports Els suports de les lluminàries (ambdues d acer) hauran de complir el RD2642/85, RD 401/89 y OM de 15/5/89). Són de materials resistents a la intempèrie i no permeten la entrada de pluja de pluja ni l acumulació d aigua de condensació. Els suports, els ancoratges i cimentacions es dimensionaran de forma que suportin les sol licitacions mecàniques especialment l acció del vent amb un coeficient de seguretat no inferior a 2,5. Els equips disposen d una obertura de dimensions adient a l equip elèctric per tal d accedir als elements de protecció i maniobra. La part inferior d aquesta obertura estarà situada com a mínim a 30cm del sòl i està dotada d una porta amb grau de protecció IP 44 segons UNE i IK10 segons UNE-EN La porta es podrà obrir únicament mitjançant útils especial i disposarà d un born de terra quan aquesta sigui metàl lica. Les lluminàries utilitzades són conforme la UNE-EN i la UNE-EN pel cas de projectors d exterior. Equips elèctrics dels punts de llum Podran ser de tipus interior o exterior i la seva instal lació serà adient al tipus utilitzat. Els equips electrònics exteriors tindran protecció IP54 (UNE 20324) i IK 8 (UNE-EN ) i aniran muntats a una alçada mínima de 2,5m del nivell del sòl, les entrades i sortides dels cables seran per la part inferior de la evolvent. Cada punt de llum haurà de tenir compensat individualment el factor de potència a 0,9 o superior, i haurà d estar protegit contra sobreintensitats. Protecció contra contractes indirectes Les lluminàries seran de Classe I o Classe II. Classe I implica aïllament normal i presa de terra i Classe II Doble aïllament sense presa de terra. Les parts accessibles de les lluminàries estaran connectades a terra ( s exclouen les parts metàl liques que tenint un doble aïllament, no siguin accessibles al públic en general. Per a l accés a l interior de les lluminàries que estiguin a menys de 3m o siguin accessibles al públic en general, caldrà que l ús de útils especials. Pel parc objecte del present estudi no existeixen

29 parts metàl liques de quioscs, marquesines o cabines telefòniques o altres elements de mobiliari urbà. Les lluminàries de Clase I, hauran d estar connectades al punt de posada a terra del suport mitjançant un cable unipolar aïllat de tensió assignada 450/750V amb recobriment color verdgroc i secció mínima de 2,5 mm 2 en coure. Xarxa de posada a terra La màxima resistència de posada a terra serà tal que al llarg de la vida de la instal lació i en qualsevol època de l any no es poden produir tensions de contacte superiors a 24 V a les parts metàl liques accessibles de la instal lació (suports,quadres metàl lics. La posada a terra dels suports es realitzarà per connexió a una xarxa de terres comú per totes les línies que surtin del mateix CPM ( per tant una sola línia pel cas present). Es posarà un elèctrode de connexió a terra cada 5 lluminàries i sempre en el primer i darrera suport de cada línia. Els conductors de la xarxa de terres seran conductors nus de coure de 35 mm2 de secció mínima i aniran per fora de les canalitzacions dels cables d alimentació. El conductor de protecció que uneix cada suport amb la xarxa de terres serà de cable unipolar aïllat de tensió assignada 450/750V amb recobriment de color verd-groc i secció mínima de 16 mm 2 de coure. Totes les connexions dels circuits de terra es realitzaran mitjançant terminals, grapes, soldadura o elements adients que garanteixen un bon contacte permanent i protegit contra la corrosió. MI 2.2 Justificació ITC-BT-07 DEL REBT. REDES SUBTERRÁNEAS PARA DISTRIBUCIÓN EN BAJA TENSIÓN La xarxa electrica serà subterrània i caldrà que compleixi les prescripcions de la ITC-BT-07. Els cables podran ser d'un o més conductors i de tensió assignada no inferior a 0,6/1 kv, i hauran de complir els requisits especificats en la part corresponent de la Norma UNEIX-HD 603. La secció d'aquests conductors serà l'adequada a les intensitats i caigudes de tensió previstes i, en tot cas, aquesta secció no serà inferior a 6 mm2 per a conductors de coure i a 16 mm2 per als d'alumini. Depenent del nombre de conductors amb que es faça la distribució, la secció mínima del conductor neutre serà: a) Amb dos o tres conductors: Igual a la dels conductors de fase. b) Amb quatre conductors, la secció del neutre serà com a mínim la de la taula 1:

30 Els Serveis Tècnics municipals no han subministrat els plànols de totes les rases i serveis existents per la qual cosa no s ha pogut tenir en compte en fase de projecte les possibles interferències. Canalitzacions entubades Seran conformes amb les especificacions de l'apartat de la ITC-BT-21. No s'instal larà més d'un circuit per tub S'evitaran, en tant que sigui possible, els canvis d'adreça dels tubs. En els punts on es produeixin i per a facilitar la manipulació dels cables, es disposaran arquetes amb tapa, enregistrables o no. Per a facilitar l'estesa dels cables, en els trams rectes s'instal laran arquetes intermèdies, enregistrables, cegues o simplement cales de tir, com a màxim cada 40 m. Aquesta distància podrà variar-se de forma raonable, en funció de derivacions, creus o altres condicionants viaris. A l'entrada en les arquetes, els tubs hauran de quedar degudament segellats en els seus extrems per a evitar l'entrada de rosegadors i d'aigua.. Condicions generals per a creuament, proximitats i paral lelisme. Els cables subterranis, quan estiguen enterrats directament en el terreny, hauran de complir, a més dels requisits ressenyats en el present punt, les condicions que pogueren imposar altres Organismes Competents, com a conseqüència de disposicions legals, quan les seues instal lacions foren afectades per esteses de cables subterranis de baixa tensió. Els requisits assenyalats en aquest punt no seran aplicable a cables disposats en galeries, en canals, en safates, en suports, en palomillas o directament subjectes a la paret. En aquests casos, la disposició dels cables es farà a criteri de l'empresa que els explote; no obstant açò, per a establir les intensitats admissibles en aquests cables s'hauran d'aplicar els factors de correcció d efinits en l'apartat 3. Per a creuar zones en les quals no sigui possible o supose greus inconvenients i dificultats l'obertura de rases (creus de ferrocarrils, carreteres amb gran densitat de circulació, etc.), poden utilitzar-se màquines perforadores topo de tipus impacte, hincadora de canonades o perforadora de barrina, en aquests casos es prescindirà del disseny de rasa descrit anteriorment posat que s'utilitza el procés de perforació que es considere més adequat. La seua instal lació precisa zones àmplies buidades a banda i banda de l'obstacle a travessar per a la ubicació de la maquinària. Creuaments A continuació es fixen, per a cadascun dels casos indicats, les condicions al fet que han de respondre els creuaments de cables subterranis de baixa tensió directament enterrats. Calles i carreteres Els cables es col locaran a l'interior de tubs protectors conforme amb l establert en la ITC-BT- 21, recoberts de formigó en tota la seua longitud a una profunditat mínima de 0,80 m. Sempre que sigui possible, l'encreuament es farà perpendicular a l'eix del vial. Altres cables d'energia elèctrica Sempre que siga possible, es procurarà que els cables de baixa tensió discórreguen per sobre dels alta tensió. La distància mínima entre un cable de baixa tensió i altres cables d'energia elèctrica serà: 0,25 m amb cables d'alta tensió i 0,10 m amb cables de baixa tensió. La distància del punt d'encreuament als entroncaments serà superior a 1 m. Quan no puguen respectar-se aquestes distàncies en els cables directament enterrats, el cable instal lat més recentment es disposarà en canalització entubada segons el prescrit en l'apartat Cables de telecomunicació La separació mínima entre els cables d'energia elèctrica i els de telecomunicació serà de 0.20 m. La distància del punt d'encreuament als entroncaments, tant del cable d'energia com del cable de telecomunicació, serà superior a 1 m. Quan no puguen respectar-se aquestes distàncies en els cables directament enterrats, el cable instal lat més recentment es disposarà en canalització entubada segons el prescrit en l'apartat

31 Aquestes restriccions no s'han d'aplicar als cables de fibra òptica amb cobertes dielèctriques. Tot tipus de protecció en la coberta del cable ha de ser aïllant. Canalitzacions d'aigua i gas Sempre que siga possible, els cables s'instal laran per sobre de les canalitzacions d'aigua. La distància mínima entre cables d'energia elèctrica i canalitzacions d'aigua o gas serà de 0,20 m. S'evitarà l'encreuament per la vertical de les juntes de les canalitzacions d'aigua o gas, o dels entroncaments de la canalització elèctrica, situant unes i uns altres a una distància superior a 1 m de l'encreuament. Quan no puguen respectar-se aquestes distàncies en els cables directament enterrats, la canalització instal lada més recentment es disposarà entubada segons el prescrit en l'apartat Conduccions de clavegueram Es procurarà passar els cables per sobre de les conduccions de clavegueram. No s'admetrà incidir en el instal lant tubs), sempre que s'assegure que aquesta no ha quedat afeblida. Si no és possible, es passarà per sota, i els cables es disposaran en canalitzacions entubadas segons el prescrit en l'apartat Proximitats i paral lelismes Els cables subterranis de baixa tensió directament enterrats hauran de complir les condicions i distàncies de proximitat que s'indiquen a continuació, procurant evitar que queden en el mateix plànol vertical que les altres conduccions. Altres cables d'energia elèctrica Els cables de baixa tensió podran instal lar-se paral lelament a uns altres de baixa o alta tensió, mantenint entre ells una distància mínima de 0,10 m amb els cables de baixa tensió i 0,25 m amb els cables d'alta tensió. Quan no puguen respectar-se aquestes distàncies en els cables directament enterrats, el cable instal lat més recentment es disposarà en canalització entubada segons el prescrit en l'apartat En el cas que un mateix propietari canalitze alhora diversos cables de baixa tensió, podrà instal lar-los a menor distància, fins i tot en contacte. Cables de telecomunicació La distància mínima entre els cables d'energia elèctrica i els de telecomunicació serà de 0,20 m. Quan no puguen respectar-se aquestes distàncies en els cables directament enterrats, el cable instal lat més recentment es disposarà en canalització entubada segons el prescrit en l'apartat Canalitzacions d'aigua La distància mínima entre els cables d'energia elèctrica i les canalitzacions d'aigua serà de 0,20 m. La distància mínima entre els entroncaments dels cables d'energia elèctrica i les juntes de les canalitzacions d'aigua serà d'1 m. Quan no puguen respectar-se aquestes distàncies en els cables directament enterrats, la canalització instal lada més recentment es disposarà entubada segons el prescrit en l'apartat Es procurarà mantenir una distància mínima de 0,20 m en projecció horitzontal, i que la canalització d'aigua quede per sota del nivell del cable elèctric. D'altra banda, les artèries principals d'aigua es disposaran de manera que s'asseguren distàncies superiors a 1 m respecte als cables elèctrics de baixa tensió. seu interior. S'admetrà incidir en la seva paret (per exemple, instal lant tubs), Canalitzacions de gas La distància mínima entre els cables d'energia elèctrica i les canalitzacions de gas serà de 0,20 m, excepte para canalitzacions de gas d'alta pressió (més de 4 bar), en què la distància serà de 0,40 m. La distància mínima entre els entroncaments dels cables d'energia elèctrica i les juntes de les canalitzacions de gas serà d'1 m. Quan no puguin respectar-se aquestes distàncies en els cables directament enterrats, la canalització instal lada més recentment es disposarà entubada segons el prescrit en l'apartat Es procurarà mantenir una distància mínima de 0,20 m en projecció horitzontal. D'altra banda, les artèries importants de gas es disposaran de manera que s'asseguren distàncies superiors a 1 m respecte als cables elèctrics de baixa tensió. Escomeses (connexions de servei)

32 En el cas que el creuament o paral lelisme entre cables elèctrics i canalitzacions dels serveis descrits anteriorment, es produïsquen en el tram d'escomesa a un edifici haurà de mantenir-se una distància mínima de 0,20 m. Quan no puguin respectar-se aquestes distàncies en els cables directament enterrats, la canalització instal lada més recentment es disposarà entubada segons el prescrit en l'apartat La canalització de l'escomesa elèctrica, en l'entrada a l'edifici, haurà de taponarse fins a aconseguir una estanqueïtat adequada. Intensitats màximes permanents en els conductors dels cables: Pels conductors de coure cal seguir les indicacions de la taula 5. Intensitats de curtcircuit admissibles en els conductors En les taules 16 i 17 s'indiquen les densitats de corrent de curtcircuit admissibles en els conductors d'alumini i de coure dels cables aïllats amb diferents materials en funció dels temps de durada del curtcircuit. Intensitats de curtcircuit admissibles en els conductors.

33 En les taules 16 i 17 s'indiquen les densitats de corrent de curtcircuit admissibles en els conductors d'alumini i de coure dels cables aïllats amb diferents materials en funció dels temps de durada del curtcircuit. COMPLIMENT DE LES NTP DE FECSA ENDESA Per a determinar la tipologia dels armaris del Centre de Protecció i Mesura cal tenir en compte el punt Alumbrado exterior con acometida subterránea de les NTP de Fecsa Endesa de desembre de Concretament els detalls constructius DC 5.6 Armario para alumbrado exterior i DC 5.7 Armario y CPM TMF1 reducidos.

34 MI 2.3 Justificació BT-52 No aplica. MI 2.4 Quadre general de distribució La distribució elèctrica en baixa tensió es realitzarà a partir del quadre electric municipal existent, al costat de la torre amb el transformador de Mitja tensió de FECSA. Al present projecte s han tingut en compte les noves sortides al quadre necessàries. Els plànols del projecte recullen la solució descrita. A l'interior del quadre General de Distribució haurà instal lat els interruptors diferencials contra contactes indirectes, els interruptors automàtics per a la protecció contra sobreintensitats i curtcircuits i els protectors contra sobre-tensions. Totes les línies de la instal lació, disposaran de protecció diferencial i magnetotèrmica de tall omnipolar, degudament calibrada, en funció de la potència a alimentar i de la secció de cadascuna d'elles. Amb això quedarà degudament garantida la seguretat de la instal lació en referència a contactes indirectes i sobre escalfament de les línies. MI 2.5 Tensió de subministrament La tensió de subministrament serà de V i la tensió interior serà de: 3 x 400V + Neutre. MI 2.6 Distribució Les línies elèctriques als diferents receptors partiran des del quadre general de distribució. L'alimentació del Quadre General de Distribució es realitzarà, des de la Caixa general de protecció (CGP). La caiguda de tensió de les línies serà inferior a 4,5% de la tensió nominal per a enllumenat i 6,5% per a força. Del quadre general de distribució sortiran totes les línies cap als subquadres distribuïts per l'edifici, i d'aquí partiran les diferents línies cap als receptors corresponents. Algunes línies sortiran directament des dels quadres generals de distribució cap als receptors. El cablejat a utilitzar serà del tipus 0,6-1kV/ RZ-K, de les seccions correctes segons els càlculs del projecte, que s'inclouen en l'annex corresponent. MI 2.7 Elements elèctrics La distribució principal es realitzarà vista en safata metàl lica, caixes de derivació estances i tub rígid de PVC. Tots els elements elèctrics tals com les preses de corrent, polsadors de llum, interruptors, elements de maniobra i elements d'il luminació situats en zona humida seran estancs contra la humitat i contra el contacte directe amb aigua, i s'instal laran segons la normativa vigent. S'han projecta lluminàries amb llums LED per millorar l'eficiència i estalvi energètic i allargar la vida útil de les mateixes evitant tasques de manteniment. La relació de lluminàries és: Lluminària SALVI mod TOWN amb tecnologia LED en fosa d' alumini composta de cúpula amb superfície refrigerant i armadura. Cargols d'acer inoxidable AISI 304. Protecció : desgreixatge previ, imprimació epoxi i acabat en poliuretà bicomponent. Polimeritzat al forn. - Equip elèctric d'alimentació integrat. - Mida mitjana. - Per terminal específic de la gamma en el suport. - Equipada amb 24 LEDs. - Temperatura de color 3000K, CRI mínim 70, vida de h. - Difusor secundari de PMMA pla. - Incorpora driver amb sistema de regulació autònom pre - programat en fàbrica. - Equip elèctric d'alimentació integrat.

35 - Mida mitjana. - Braç llarg. - Per fixar al lateral del suport. - Equipada amb 42 LEDs. - Temperatura de color 3000K, CRI mínim 70, vida de h. - Difusor secundari de PMMA pla. - Incorpora driver amb sortida 1-10V. No incorpora esclau. - Potència màxima de l'equip 60W. Lluminària d'exterior encastable model Bazz REC WASH 2M 8100 WW de la marca LAMP. Fabricada en extrusió d'alumini anoditzat negre mat. Marc embellidor d'acer inoxidable AISI304 i vidre temperat serigrafiat. Model per LED MID - POWER, temperatura de color blanc càlid i equip electrònic incorporat. Amb reflector asimètric de policarbonat metal litzat mat. Amb un grau de protecció IP67, IK09. classe d'aïllament I. Tira flexible model FINE LED STRIP IP65 24V 5M 7000 WW de la marca LAMP. Model per LED MID - POWER, # temperatura de color blanc càlid. Amb un grau de protecció IP65. classe de aïllament III. Es subministra en bobina de 5 metres i adhesiu 3M a la zona posterior. Aquestes tires permeten el tall modular. Lluminària encastable d'exterior model Xtrema WW VWFL de la marca LAMP. Fabricada en acer inoxidable AISI 303 i difusor de metacrilat setinat. Model per LED HI - POWER, amb temperatura de color blanc càlid. Amb un grau de protecció IP67, IK06. Classe d'aïllament III. MI 2.8 Reglamentació La instal lació elèctrica estarà realitzada d'acord amb l'actual Reglament Electrotècnic per a Baixa Tensió, Decret 842/2002 de 2 d'agost de 2.002, i les seves Instruccions Tècniques Complementàries. Aquesta instal lació també complirà amb les disposicions de la Direcció general de Seguretat i Qualitat Industrial. Així les característiques de la instal lació a les sales d'aigua compliran: Locals humits i mullats (Instrucció ITC-BT-30.1 i 30.2): - Canalitzacions: amb safata de PVC o amb tub de PVC rígid, corbable en calent, auto extingible i en muntatge superficial, grau mínim de protecció IP Conductors: de coure amb aïllament de 0,6/1 kv. - Lluminàries: llums o focus estancs a les projeccions d'aigua, grau de protecció IP Aparells de comandament, protecció i preses de corrent: estancs a les projeccions d'aigua, grau de protecció IP-55. MI 2.9 Dispositius privats de comandament i protecció Les instal lacions interiors estaran protegides segons indicacions de la ITC-BT-22 i la ITC-BT-23. Cadascuna de les línies secundàries d'alimentació, tant de les màquines com de l'enllumenat, estarien precedides pel seu corresponent interruptor magneto tèrmic i interruptor diferencial. La protecció contra curtcircuits, sobreintensitats i falta de tensió en els circuits que alimentin motors s'efectuarà mitjançant fusibles i interruptors magne totèmics complint amb la ITC-BT-22, la ITC-BT-23 i la ITC-BT-47.4 per a la protecció en sobre intensitat i la ITC-BT-47.5 per a proteccions contra falta de tensió. MI 2.10 Protecció contra contactes directes D'acord amb el capítol nº3 de la instrucció ITC-BT-24, aquest local disposarà de l'adequada protecció contra contactes directes. Per protegir la instal lació contra contactes directes es col locaran totes les proteccions amb aïllament envolupant de totes les parts de la instal lació subjectes a tensió, de manera que impossibiliti qualsevol contacte fortuït entre aquestes i les persones que les manipulin, estaran fixades de manera segura i resistent als esforços mecànics usuals. Les masses dels motors i equips elèctrics estaran unides elèctricament a una presa de terra o a un conjunt d'ells que siguin tal, que qualsevol massa no pugui donar lloc a tensions de contacte superiors a: - 24 V, valor eficaç en locals o emplaçaments humits.

36 - 50 V en locals o emplaçaments secs. Les parts actives de la instal lació estaran recobertes amb aïllants apropiats i seran capaços de conservar les seves propietats en el temps, limitant el corrent de contacte a un valor no superior a 1 dt.. S'utilitzarà l'esquema TT o de neutre connectat directament a terra i sistema de protecció de presa de les masses i instal lacions d'interruptors diferencials de 300 i 30 dt. de sensibilitat. Protecció contra contactes indirectes: D'acord amb el que es disposa en el capítol nº 4 de la instrucció ITC-BT-24, aquest local disposarà de l'adequada protecció contra contactes indirectes. El sistema escollit consisteix en la posada a terra de les masses i dispositius de tall de corrent de defecte. Aquesta protecció es realitzarà gràcies a l'acció combinada d'interruptors diferencials i de posada a terra. Partint de la intensitat nominal de defecte, Is (sensibilitat del diferencial) en A i de la mateixa tensió de contacte admissible V, en volts, es calcula la resistència màxima de la presa a terra admissible R en Ohms. V 24 R = = = 80Ω Is 0,3 On: V: A causa de la condició de local humit s'escull el valor de 24 V. Is: 0.3 A considerant aquesta intensitat per al càlcul, ja que els diferencials en la instal lació de maquinària són d'aquest valor i el de força i enllumenat és de 0.03 A. Les seccions dels conductors de protecció de cada circuit s'ajustaran segons la instrucció ITC-BT MI 2.11 Identificació de conductors Els conductors de fase seran de color marró, negre o gris; el neutre de color blau i el conductor de terra verda groc. MI 2.12 Posada a terra Per evitar possibles accidents a conseqüència de contactes indirectes amb un conductor actiu a través de qualsevol massa metàl lica, tots els circuits i derivacions interiors disposaran de conductors de protecció (terra) de coure, que es connectessin a totes les masses metàl liques susceptibles de provocar contactes indirectes i al contacte de terra de tots els endolls. Tots els conductors de protecció presentaran els colors distintius groc - verd, i la seva secció es realitzarà segons el següent criteri: S fase 16 mm2 S terra = S fase 16 mm2 < S fase 35 mm2 S terra = 16 mm2 S fase > 35 mm2 S terra = S fase/2 S terra màx. 35 mm2 En el punt general de presa de terra es connectarà l'elèctrode, mitjançant caixa de seccionament, definit a l'apartat de càlculs de baixa tensió; format per una línia amb conductor de coure, amb una secció de 16 mm2, unit a piques d'acer recobert de coure de 2 m de longitud i 14 mm de diàmetre, enterrats de manera que assegurin un perfecte i permanent contacte amb el terreny. Derivacions i connexions de receptors: Tant els derivacions dels circuits de força com els de enllumenat es realitzessin mitjançant caixes d'enllaç amb borns de connexió. Totes les derivacions estaran protegides contra curt circuits o sobre intensitats per interruptors magneto tèrmics o fusibles, quan per a la disminució de secció no ho estiguin per un dispositiu anterior. L'enllumenat serà totalment estanc a l'interior de locals humits i/o mullats. El factor de potència dels receptors fluorescents serà de 0,85 i les línies es calculen per 1,8 vegades el seu potencial nominal. MI 2.13 Aparells receptors de força Tots els circuits, inclosos els derivats d'un principal estaran dotats de la corresponent protecció contra sobre intensitats o curt circuits. No es podran utilitzar aparells portàtils excepte quan s'utilitzin com a sistema de protecció la separació de circuits o la utilització de petites tensions de seguretat, segons consta en ITC-BT-24. Tots els motors de la instal lació compliran el referent en la instrucció ITC-BT-47, especialment pel que es refereix a sobre intensitats i a la falta de tensió.

37 MI 2.14 Justificació del RD 1890/2008 Reglament d eficiència energètica en instal lacions d enllumenat exterior El RD 1890/2008 entra en vigor el 1 d abril de 2009 i és d aplicació per les instal lacions que s executin després d aquesta data, per tant la instal lació objecte d estudi. L Àmbit d aplicació es el mateix que la ITC-BT09 per a noves instal lacions.segons la classificació de l article 2 es tractaria de tipus d enllumenat de Especifico 3.4 Alumbrado de parques y jardines. Segons l article 4 per tal d aconseguir una eficiència energètica adient cal que les instal lacions compleixin els 3 requeriments següents: 1-Els nivells d Il luminació 2-Per l enllumenat de vials 3-Es disposi d un sistema de regulació de nivell lluminós segons ITC-EA-4 Pel disseny del projecte d enllumenat s ha utilitzat el software de simulació d il luminació DIALUX. Amb aquest programa s ha realitzat una simulació luminotècnica de la plaça utilitzant els lluminàries que es defineixen en el disseny. Els nivells lumínics proposats son els següents: Zones peatonals: Categoria S2 del RD 1890/2008: 10 lux mitjana/ 3 lux mínim Zones aparcament: Categoria CE03 del RD 1890/2008: 15 lux mitjana / uniformitat 0,4 mínim. Zones skate: Els requeriments son especifics de la activitat i per tant fora del abast del reglament, Segons indiquen els especialistes de ZUT SKATEPARKS 50 lux es un valor correcte. Els resultats de la simulació obtinguts es recullen en el Annex de càlculs lumínics. S adjunta el resum dels resultats obtinguts.

38 La il luminància mitja obtinguda en la simulació pel conjunt de la zona: E m (lux) = 42 La il luminància mínima obtinguda en la simulació es: E min (lux) = 11 El càlcul l eficiència energètica del sistema d enllumenat es realitzarà segons l ITC-01 del RD 1890/2008. Per tant: Ɛ = /1116 = 76,58

39 Es compleixen els criteris exigits segons la taula 2 del punt Requisitos mínimos de eficiencia energética : Com es pot observar: ε= 76,58 > 7,5 En el punt 3 Calificación energética de las instalaciones de alumbrado del ITC-01 es defineix l índex de eficiència energètica: Per la il luminància mitja (E m =42 lux) obtinguda en la simulació, l eficiència energètica de referència que s aplica es ε R = 13, i per tant:

40 76,6 13 5,9 Segons la taula 4 del mateix punt es classifica com: Es classifica com qualificació energètica A. Amb molt marge. Segons la taula 8 a la qual es fa referència en el punt 3.4 Alumbrado de parques y Jardines de l ITC-02, s ha de complir:

41 Es compleix, perquè E min (lux) = 11 > 3. En la taula 1 del punt 1. Resplandor luminoso nocturno del ITC-03 es classifica nostra zona com E2: En la taula 2 del mateix punt es defineix el límit del flux hemisfèric superior: El valor de 5% no és superat en aquest projecte.