Programa de sortides ornitològiques

Transcripción

1 Programa de sortides ornitològiques Delegació SEO/BirdLife Catalunya 2013 Les sortides ornitològiques organitzades per SEO/BirdLife són un punt de trobada per a diferents persones, tant sòcies com no sòcies, a través de les quals es poden descobir els diferents ambients catalans i la fauna que hi ha associada a aquests ecosistemes. A través del guiatge d un ornitòleg expert els assistents podran observar les espècies més embleàtiques de casa nostra, aprendre a identificar les espècies comuns i gaudir amb altres persones amb interessos similars. Per inscriure-s hi contactar amb la delegació de SEO/BirdLife Catalunya (les inscripcions es tanquen una setmana abans de la sortida) o catalunya@seo.org SEO/BirdLife és una entitat sense ànim de lucre nascuda el 1954 que treballa per la conservació dels ocells i els seus hàbitats, declarada d Utilitat Pública, registrada amb CICMA 2772 i amb raó social a Melquíades Biencinto 34, Madrid.

2 Estepes de la plana de Lleida Diumenge 12 de maig El paisatge de la Plana de Lleida és un horitzó bast on predominen els usos agraris i els hàbitats oberts. En general, els secans sempre han estat considerats com ambients pobres, però és cert que les peculiaritats de les espècies adaptades als seus rigors i el seu estat de conservació a nivell europeu bé mereixen un especial reconeixement. La xurra, la ganga, el sisó, la xixella, el torlit, el xoriguer petit, la cogullada fosca i la calàndria són algunes de les aus presents als secans de Lleida. Juan Bécares Un medi en el que la gestió impresa per l home té una importància cabdal, així doncs, la conservació dels seus valors naturals està intrínsecament lligada al que faci la societat d ara endavant. La destrucció d hàbitats naturals com les timonedes, la intensificació agrària i la implantació del regadiu es troben entre les amenaces més greus que pateixen els fràgils ecosistemes de la plana de Lleida. Àguila marcenca, milà reial, sisó, torlit, xurra, ganga, xixella, calàndria, esparver cendrós, xoriguer petit, terrerola rogenca, cogullada fosca, cruixidell... Delta de l Ebre Dissabte i diumenge 8-9 de juny El Delta de l Ebre és la zona humida més important de Catalunya i una de les més rellevants dins la Mediterrània. Gran part dels seus hàbitats naturals han anat transformant-se des d antic pel cultiu d arròs, una gramínia adaptada a condicions d inundació constants. Aquest canvi afecta al cicle de l aigua, de forma que a l estiu quan és molt escassa a les zones humides mediterrànies, abunda dins les grans extensions del delta dedicades al cultiu de l arròs. Els ardèids i altres espècies aquàtiques aprofiten durant l estació reproductora l abundància de l aigua arreu i és un factor que les afavoreix, malgrat que sigui la mà de l home la que impulsa el canvi del cicle. Altrament, els hàbitats naturals originaris del delta predominen confinats a la línia costera (salobrars i sistemes dunars) i apareixen en menor mesura en algun indret de l interior (ullals i fragments de bosc de ribera). Uns hàbitats que són essencials pels requeriments ecològics d algunes espècies, com és el cas de la terrerola rogenca. El delta de l Ebre és únic durant la primavera i estiu, la gavina corsa hi manté la població reproductora més important del món, el flamenc i el capó reial la segona colònia més important de la península Ibèrica, entre d altres. Un lloc en plena efervescència de biodiversitat al juny. Xibec, capó reial, flamenc, agró blanc, polla blava, garsa de mar, perdiu de mar, corriol camanegre, gavina capblanca, gavina corsa, xatrac comú, xatrac menut...

3 Serra de St. Joan (prepirineu Lleida) Dissabte 6 de juliol Es tracta d un espai molt despoblat, amb petits pobles i ambients mediterranis a les solanes malgrat la seva latitud. Però sense dubte de la Serra de St. Joan el que més destaca són les imponents cingleres orientades a sud freqüentades per aus rupícoles com el voltor comú, l aufrany, el falcó pelegrí, l àguila daurada o inclòs el trencalòs, i fins i tot l isard com a representant del grup dels mamífers. Ramón Elósegui A les parts mitjanes i baixes encara persisteix la ramaderia extensiva d ovelles, fet que propicia la presència del trobat, l escorxador, l hortolà, dels estols de gralla de bec vermell i de moltes altres espècies. A les zones arbustives trobem des de la tallareta cuallarga a la guatlla. En conjunt, la biodiversitat avifaunística de la Serra de St. Joan deixarà satisfet al naturalista més exigent. El trencalòs, l aufrany, el voltor comú, l àguila daurada, el falcó pelegrí, el trobat, l escorxador, l hortolà, la gralla de bec vermell, la tallareta cuallarga, la guatlla... Sortida en vaixell per veure aus marines (Roses) Dissabte 21 de setembre Els ocells marins són un grup d aus díficils d observar de prop, ja que que determinades espècies són molt pelàgiques i només s acosten a terra per a criar. Una manera de poder observar millor aquestes espècies és embarcar-se i sortir mar endins amb el vaixell per tal de trobar-les en el seu hàbitat natural. Oriol Tello En aquesta sortida ens farem mar endins (tant com l estat del mar i el vent ens permeti) i llençarem peix de descart des de la barca per atraure els ocells i veure ls de prop. Tanmateix, això no assegura poder observar totes les espècies, ja que cada sortida és diferent i en funció del temps, de l època de l any i de les espècies presents a la zona en podrem veure unes o altres. La baldriga cendrosa, la baldriga balear, la baldriga mediterrània, l ocell de tempesta, el corbmarí emplomallat...

4 Serra del Cadí (coll de Pal) Diumenge 29 de setembre El parc natural del Cadí-Moixeró alberga una interessant biodiversitat, des d aquelles espècies lligades a ambients mediterranis a les típiques d hàbitats eurosiberians i alpins. Aquesta excursió ens permetrà veure com canvien els ambients a mesura que anem pujant d altitud, des dels boscos situats a cotes més baixes fins arribar als prats i roquissars de les cotes més altes de l itinerari. Tatavasco La merla de pit blanc, el trencapinyes, la llucareta i el picot negre són algunes de les espècies característiques dels boscos del parc, mentres que a les zones supraforestals o alpines és relativament fàcil observar al trencalós, el voltor comú, l àguila daurada, la gralla de bec vermell i la de bec groc. De manera afegida, cal subratllar que la visita es realitza en un període idoni pel pas d espècies migradores que troben al parc una de les barreres geogràfiques que han de travessar per arribar als quarters d hivernada. El trencalòs, el voltor comú, l àguila daurada, l aligot vesper, el picot negre, la merla de pit blanc, la gralla de bec vermell, la gralla de bec groc, el trencapinyes, la llucareta, el sit negre... Baix Ter Dissabte 19 d octubre El Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, va ser creat l any 2010, amb 8000 hectàrees protegides, de les quals 2000 són marines. Dins del parc hi ha una gran diversitat d hàbitats (fins a 25 diferents), des d aiguamolls, arrossars, habitats riparis i dunes, fins a penya-segats, muntanya, illes i un ecosistema marí ben conservat on encara persisteixen les praderies de posidònia. A les planes al luvials conformades pel riu Ter destaquen els ardèids i les limícoles en les parcel les de cultiu d arròs. Un dels atractius més interessants del parc és la badia marina on s observen xatracs, gavines i altres ocells marins. Al riu Ter, les anàtides i altres espècies associades a l aigua dolça acaben per testimoniar la biodiversitat mediterrània que encara perdura a una de les àrees més ben conservades de tot el litoral català. Baldriga mediterrània, baldriga balear, mascarell, corb marí emplomallat, flamenc, arpella vulgar, falcó pelegrí, daurada grossa, territ variant, paràsit gros, xatrac becllarg, gavina capnegra, grasset de muntanya...

5 Gallocanta i Belchite (Aragó) Dissabte i diumenge de Novembre L arribada de les primeres grues a la península Ibèrica esdevé un símbol de l entrada dels primers freds. El seu viatge de milers de quilòmetres les porta des dels seus enclavaments reproductors d Escandinàvia, Rússia i Alemanya fins als quarters d hivernada d Andalusia i Extremadura. La importància de Gallocanta en la seva estratègia migratòria és primordial, ja que és aquí on desenes de milers de grues decideixen aturarse per alimentar-se i descansar a fi de continuar amb el seu esforç titànic i arribar als llocs d hivernada. Però Gallocanta no és únicament important per les grues, multitud d ocells aquàtics i d ambients d estepa passen l hivern en els camps i la llacuna. Tatavasco També visitarem les estepes de Belchite, ambients on les ganges, xurres i els alàudids encara tenen poblacions importants. Entre els alàudids cal remarcar la sempre esquerpa alosa becuda, extingida a Catalunya i que esdevé una autèntica especialitat ibèrica dins el context ornitològic europeu. Grua, oca vulgar, fredeluga, alosa becuda, ganga, xurra, àguila daurada, esmerla, calàndria, terrerola rogenca, mallerenga de bigotis... Aiguamolls de l Empordà Diumenge 15 desembre Un dels destins més apreciats pels ornitòlegs catalans i no catalans en qualsevol època de l any són els Aiguamolls de l Empordà. És una zona humida molt diversa, on trobem grans extensions de canyís, jonquedes, llacunes d aigua dolça, badia marina, i un ambient molt típic de la comarca, les closes, que són prats humits envoltats de vegetació de ribera. A l hivern, entre els atractius cal esmentar la concentració d anàtides, la presència de la calàbria agulla que manté a la badia la població hivernant més important de Catalunya, la baldriga mediterrània i la balear, la possibilitat d observar bitó, la polla blava i una llarga llista d espècies que haurem observat al final del dia. Però sens dubte, els aiguamolls destaquen pel fet de què l observació d ocells sigui tot un plaer per la idoneïtat dels seus aguaits, un detall que possibilita tenir a les aus molt a prop per poder gaudir de tota la seva bellesa. Calàbria agulla, baldriga balear, baldriga mediterrània, bitó, polla blava, cotxa blava, oca vulgar, ànec negre, boscarla mostatxuda, arpella pàl lida, mascarell...