APROPAR-NOS AL JUDAISME PER ENTENDRE MILLOR JESÚS DE NATZARET

Transcripción

1 APROPAR-NOS AL JUDAISME PER ENTENDRE MILLOR JESÚS DE NATZARET Ricard Toledo Monterde Girona, de novembre 2014

2 1.- JESÚS, EL JUEU. El terme Jueu s'utilitza en dos sentits a l'escriptura de l Antic Testament (La Torà): per referir-se a aquells que ho són per ètnia i per a aquells que ho són per religió. Jesús va ser un jueu en els dos sentits. De fet Jesús no va fundar una nova religió. Era jueu i va morir com jueu. Als inicis de la comunitat, els seguidors de Jesús, no s anomenaven cristians, sinó natzarens.

3 DE JUEUS A CRISTIANS Els anomenats apòstols i els primers seguidors de Jesús que van acceptar i creure que Ell era el Messies esperat i promès a l Antic Testament, van entendre que representaven l acompliment del judaisme. Uns quinze anys després de la mort de Jesús, els natzarens van reconèixer que un podria ser seguidor de Crist, encara que no fos ètnicament del poble jueu. Assemblea de Jerusalem (any 49). Segons Sant Pau, els seguidors de Jesús són els veritables jueus que són lloats (agradables) a Déu. Als no seguidors de Jesús, els anomena jueus que es fonamenten en la Llei i viuen un judaisme de rituals externs. Rm 2,28-29

4 2.- DADES DEL NOU TESTAMENT l ètnia jueva de Jesús: Genealogia de Mt. Genealogia de Lluc Fill de Judà Mt 1,1 Lc 3 Hb 7,14 el judaisme religiós de Jesús Els pares de Jesús havien "fet tot el que requereix la llei del Senyor" (Lc 2,39). Al Sermó de la Muntanya (Mt 5-7), Jesús va afirmar contínuament l'autoritat de la Torà i els profetes (Mt 5,17) Va assistir regularment a la sinagoga (Lc 4,16), i el seu ensenyament va ser respectat pels altres jueus del seu temps (Lc 4,15). Ell va ensenyar al temple jueu a Jerusalem (Lc 21,37), i si Ell no fos jueu, no hagués pogut entrar a aquesta part del temple (Ac 21, 28-30).

5 Restes de la sinagoga de Cafarnaüm

6 Maqueta del Temple de Jerusalem

7 Actual Església de les Benaurances

8 Jesús també va mostrar els signes externs d un jueu observant: Portava tzitzit (borles) a la roba (Lc 8,43, Mt 4,36) per servir com un recordatori dels manaments (Nm 15, 37-39). Va observar la Pasqua (Jn 2,13) i va pujar a Jerusalem (Dt 16,16) en aquest dia festiu tan important de peregrinació jueva. Va observar Sukot, o la festa dels tabernacles (Jn 7, 2. 10) i va pujar a Jerusalem (Jn 7,14) com requereix la Torà. També va observar Hanuká, la festa de les llums (Jn 10,22). I probablement, Rosh Hashaná, la festa de les trompetes (Jn 5, 1).

9 Elements que portaria o que gaudiria Jesús, salvant el material del temps Kippa, per recordar que Déu és per sobre i aplaca La supèrbia humana. Xofar, toc de corn que Anuncia el Ros ha-sana Talit, mantell de pregària amb els 613 serrells o tzitzits (preceptes de la llei)

10 3.- JESÚS, VIST DES DEL JUDAISME A.-Talmud: Té dos components: la Mixnà, conjunt de tradicions jurídiques del judaisme destinades a interpretar i complementar la Torà, i la Guemarà, recull de les discusions dels rabins sobre la Mixnà. Les al lusions sobre Jesús recopilades al s. IV i V, són un atac premeditat que vol desprestigiar als cristians. Les causes que van abocar a aquestes textos (que res tenen d història) són les següents: Els conflictes que en el s.i i II tenen les autoritats jueves (primer amb els saduceus i després amb els fariseus) amb els representants dels Natzarens o primers cristians.

11 Segons el Talmud, Jesús va ser el fill bastard de l adúltera i indecent Míriam i del seu amant, el soldat romà Pandera. Practicant de la màgia i la idolatria. Va ser condemnat a mort per un tribunal jueu. En compliment d aquesta sentència, va ser apedregat i un cop mort va ser penjat d un arbre. B.- A l Edat Mitjana Maimònides va escriure que Jesús va ajudar a aplanar el camí pel futur i veritable Messies, mitjançant la introducció dels conceptes bàsics del judaisme als gentils. Nahmànides, rabí de Girona, Bonastruc sa Porta: Jesús era hebreu i la seva doctrina com una reforma o concreció de la Torà.

12 Nens hasidim, del sector Jueu altraconservador Dona rabí del judaisme Reconstruccionista Jueus conservadors pregant en el Mur Jueus lliberals celebrant la Simhat Torà

13 C.- Jesús i el Judaisme contemporani: Rabí Jacob Emden considera a Jesús un home just, però no un Messies. (s. XVIII) Montefiore retrata Jesús com un jueu liberal. Gerald Friedlander Va ser un mestre, però les benaurances, per exemple, ja es poden trobar a Isaïes i els Salms, el judaisme no n ha après res, de Jesús. Harvey Falk un acord substancial entre els ensenyaments de Jesús i l escola farisea de Hillel, que aleshores era minoritària Joseph Klausner Cap jueu, pot passar per alt el valor de Jesús i de la seva doctrina des del punt de vista de la història universal ( ). Ara bé, Jesús, per al poble jueu, és un gran mestre de la moral i un artista de la paràbola. David Flusser Jesús va ser un jueu que sempre es va percebre a ell mateix com a jueu. Martin Buber, que li ha estat reservat un lloc important en la història de la fe d Israel, Mario Saban, Jesús un gran rabí del judaisme, però no és el Messies.

14 4.- QUÈ PODEM AFIRMAR DEL JESÚS JUEU? DES DEL JUDAISME a/ Jesús fou un personatge històric: b/ És considerat un jueu lliberal, reformador del judaisme que mai es va proclamar Messies. c/ Un rabí amb unes grans qualitats per ensenyar amb paràboles i llenguatge paradoxal. d/ Un fariseu, gran complidor de la Torà ( No he vingut a abolir la Llei, sinó a portar-la a terme. e) Un profeta. DES DEL CRISTIANISME a/ Jesús fou un personatge històric: b/ Un mestre c/ Un profeta. d/ És el Messies promès a l A.T. e/ És qui revela la paternitat universal de Déu. f/ És Déu.