Observatori de la logística

Transcripción

1 Observatori de la logística Els indicadors de competitivitat del sistema Logístic Català (11a edició) Juliol de 216

2 Índex 1. Introducció 2. Context socioeconòmic 3. Oferta infraestructural 4. Oferta i Demanda 5. El mercat immologístic 6. Eficiència ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 2

3 Introducció L Observatori de la logística és: Una eina d'avaluació contínua de les necessitats dels sectors econòmics en relació al sistema d infraestructures i serveis logístics. Un punt de trobada entre les empreses i els agents decisors que permet integrar les necessitats del teixit empresarial amb la planificació / gestió d infraestructures i serveis Els objectius dels Indicadors de Competitivitat del Sistema Logístic Crear un marc de referència estable al llarg del temps basat en paràmetres reals i d objectivitat en l observació. Monitoritzar les dades més rellevants del sistema logístic i analitzar-ne l evolució mitjançant el contrast amb experts en cada matèria. Esdevenir una eina que aporti informació per a la planificació i gestió del Sistema Logístic. ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 3

4 Introducció L ESTRUCTURA DEL DOCUMENT El treball està format per dues parts principals: Cos del document: 41 indicadors. Annex estadístic: més de 6 dades estadístiques complementàries El cos del document es divideix en: 1.- Context socioeconòmic 2.- Oferta Infraestructural 3.- Oferta i Demanda 4.- El mercat immologístic 5.- Eficiència 6.- Quadre d Indicadors resum ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 4

5 ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 5

6 Introducció PROCÉS D OBTENCIÓ DE LA INFORMACIÓ: Més de 3 fonts d informació utilitzades Orientades a l anàlisi del context econòmic (Institut d estadística de Catalunya, Instituto nacional de Estadística, Eurostat,...). Per a l obtenció de dades sectorials específiques (Enquesta permanent del transport de mercaderies per carretera (Ministeri de Foment), bases de dades sobre les circulacions de mercaderies (Renfe, FGC), memòries estadístiques dels Ports, dades estadístiques d Aena, cens de magatzems i plataformes logístiques (Alimarket),...). Contrast dels principals resultats amb experts en els diferents àmbits d especialització del sector. SECTOR PÚBLIC SECTOR PRIVAT ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 6

7 Introducció: NOVETATS DE L OBSERVATORI PER A L EDICIÓ 216 Inclusió de PIMEC a la taula de contrast. Seguir avançant en l estudi, avaluació i definició de nous indicadors, reorientant els que siguin necessaris per oferir una foto global del sistema logístic català. NOVES LÍNIES D ESTUDI Pes dels treballadors autònoms (transport i emmagatzematge) Taxes a la xarxa viària d alta capacitat (peatges) Punts de subministrament de gas natural vehicular Evolució de la matriculació segons combustible i càrrega màxima Consums de combustible per a automoció Estudi de la intermodalitat en mode marítim + Dades desglossades per províncies. + Dades avançades del 216. ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 7

8 Índex 1. Introducció 2. Context socioeconòmic 3. Oferta infraestructural 4. Oferta i Demanda 5. El mercat immologístic 6. Eficiència ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 8

9 Novetat Pes econòmic de la logística a l economia catalana El pes econòmic de la logística a Catalunya se situa entre el 3,5% - 12,3% segons l escenari d estudi al 213. Tendència lleugerament decreixent en els tres escenaris respecte l any 212. El pes de la logística a l escenari bàsic (3,7%) sobre l economia catalana ésunpunt superior a la mitjana estatal (2,9%). VAB/PIB 14% 12% 1% 8% 6% 4% 13,3% 13,4% 13,9% 9,8% 9,3% 9,4% 3,8% 3,6% 3,7% -1,3% 12,6% 12,4% 12,3% -1,1% 8,7% 8,5% 8,4% -3,5% 4,% 3,8% 3,7% Escenari bàsic Escenari mig Escenari extens Contribució activitats logístiques a l economia (213) VAB activitats logístiques Consums intermedis 5% 7,4% Total 12,43% 2% % 2,9% 2,8% 2,9% 3,% 2,9% 2,9% El sector logístic a l'economia espanyola Font: PIMEC Logística (216): Informe Contribució de la logística a l economia Font: Elaboració pròpia amb dades d Idescat i Ministerio de Fomento ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 9

10 Generació d ocupació al sector logístic La relació entre els empleats en el sector logístic amb els del sector industrial varia durant el període , amb un creixement interanual del 1,6%, malgrat la recessió del -4,3% entre Empleats logística/ Empleats indústria,235,23,225,22,215,21,25,2,195,19,185 Empleats del sector logístic i industrial -4,6% empleats logística / empleats indústria empleats logística empleats indústria -7,1% Nombre d'empleats (milers) Font: Elaboració pròpia amb dades d Idescat ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 1

11 Nou Mercat laboral: Pes dels treballadors autònoms (transport i emmagatzematge) El nombre d afiliats en règim autònom representa un 26% (215) respecte el total d afiliats. La quota d autònoms en el sector del transport i emmagatzematge està per sobre la mitjana que presenten tots els sectors d activitat (22,4%) ,7% -4% +3% Nombre d'afiliats segons règim % 73% 73% -1,7% 72% 73% 73% 74% 27% 27% 27% 28% 27% 27% 26% Percentatge d autònoms en tots els sectors ,8% ,4% Règim d'autònoms Règim general Font: Elaboració pròpia amb dades del Ministerio de Empleo y Seguridad Social (216) ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 11

12 Evolució del nombre d empreses logístiques actives Descens del nombre d empreses logístiques actives en el període del -4% interanual. Total de empreses logístiques actives a Catalunya (215), d entre les que destaca el grup de Transport de mercaderies per carretera i serveis de mudança (8% del total). 4. Distribució de les empreses logístiques a Catalunya (215) Nombre d'empreses % Transport de mercaderies per carretera i Serveis de mudança 521 Dipòsit i emmagatzematge 522 Activitats annexes al transport Altres activitats postals i de correus Font: Elaboració pròpia amb dades de l INE ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 12

13 Valor econòmic de les exportacions Tendència creixent des de l any 24 amb una variació interanual positiva del 4,5% malgrat la davallada entre (-18%) Per sectors, destaquen les indústries químiques i els vehicles de motor i material de transport. 7. Milions d'euros ,5% 24% 24% 25% 24% 24% 21% 22% 21% 24% 18% 17% 17% 17% 2% 2% 17% 21% 23% 22% 8% 9% 1% 11% 11% 12% 12% 12% 22% 16% 12% 2% 21% 17% 8% 6% 7% 8% 9% 9% 9% 9% 8% 11% 7% 8% 5% 6% 6% 7% 6% 7% 6% 6% 8% 7% 9% 7% 5% 5% 6% 37% 36% 36% 37% 37% 35% 35% 34% 33% 32% 32% 31% 24 Altres Metal lúrgia i productes metàl lics Tèxtils, cuir, calçat, confecció Productes alimentaris i begudes Vehicles de motor, material transport Indústries químiques Font: Elaboració pròpia amb dades de l Idescat ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 13

14 Valor dels intercanvis comercials amb l Estat En el període s observa con les exportacions catalanes cap a la resta del món han augmentat en un 3,4% interanual, assolint una quota del 47% respecte el valor econòmic de la producció efectiva. Milions d euros ,2 % ,7 % ,1 % ,8 % Món-Catalunya Espanya-Catalunya Catalunya-Món Catalunya-Espanya Intern Catalunya Valor econòmic de la producció efectiva (58%) Tipologia 215 interanual Intern 24% -3,2% Catalunya- Espanya 29% -3,8% Catalunya-Món 47% +3,4% Valor econòmic importacions (42%) Tipologia 215 Espanya- Catalunya interanual 24% -2,3% Món-Catalunya 76% -,2% Font: Elaboració pròpia amb dades de CEPREDE ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 14

15 Índex 1. Introducció 2. Context socioeconòmic 3. Oferta infraestructural 4. Oferta i Demanda 5. El mercat immologístic 6. Eficiència ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 15

16 Dotació d infraestructura viària Catalunya presenta un creixement respecte l any 214 del 8%, reforçant el seu lideratge en la dotació d'infraestructura viària d'alta capacitat (4 o més carrils) en relació a la superfície. L evolució de tota la sèrie d estudi (24-214) és creixent, amb un domini del creixement català respecte l estatal sobretot a partir de l any 213. Els creixements interanuals són del 5% i3% respectivament. Espanya lidera el rati de dotació de infraestructura viària per milió d habitant (321,7 km/milió-habitant). 55 dotació xarxa viària(km) / superfície (milers de km 2 ) % 48,7 36,3 3% 29, * 28 29* Catalunya Espanya Itàlia Alemanya França Font: Elaboració pròpia amb dades d Idescat, l INE i Stadistisches Bundesamt (Alemanya) Km/població 214 Catalunya 27,9 Espanya 321,7 Alemanya 16,32 ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 16

17 Evolució de l accidentalitat amb participació de vehicles pesants El pes de la implicació de vehicles de transport de mercaderies en accidents a Catalunya ha disminuït lleugerament en el bienni (-,8%), estabilitzant la sèrie. A Espanya la tendència ha estat oposada, amb un creixement del 17,6%. En ambdós casos es constata una tendència a la baixa al llarg de la sèrie d estudi (25-214). % de veh. Pesants implicats en accidents de trànsit 25% 2% 15% 1% 5% -1% +18% Accidents amb víctimes Total veh. mercaderies involucrats Catalunya ,% Espanya ,3% Catalunya 3.475,8% Espanya ,3% % Catalunya Espanya Font: Elaboració pròpia amb dades de la DGT i la Generalitat de Catalunya ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 17

18 Nou Proporció de les vies de peatge a la xarxa viària d alta capacitat Clar domini de les autopistes de peatge a Catalunya fins l any 25. No obstant entre , s inicia un augment en de les autovies i autopistes lliures de peatge. Elseucreixement interanual entre 2 i 214 és del 17%, mentre que per les autopistes és del,4%. Tarragona destaca com la província que té més percentatge de vies de peatge. Km de via % 1% 8% 8% 13% 11% 8% 8% 2% 21% 21% 52% 51% 31% 32% 44% 44% 34% 39% 45% 46% 46% 25% 26% 29% 9% 9% 8% 8% 51% 6% 59% 59% 54% 52% 51% 48% 39% 48% 48% 44% 46% 46% 4% 41% 17%,4% % d'autopistes per províncies 43% 6% 4% 19% Autopistes de peatge Autopistes lliures i autovies Carreteres de calçada doble Barcelona Girona Lleida Tarragona Font: Elaboració pròpia amb dades de l Idescat i del Ministerio de Fomento ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 18

19 Nou Xarxa de punts de subministrament de gas natural vehicular Estacions de GNC: Augment continuat que s accentua entre 21 i 215. Quota de creixement interanual del 35%. Estacions mixtes (GNC-GNL): Estancament entre 211 i 215. Creixement interanual (28-215) del 14%. Parc de vehicles de gas natural: Creixement pràcticament paral lel a les estacions de GNC a partir del 211. Quota de creixement interanual del 13%. Nombre d'estacions operatives/any % 14% 35% Nombre de vehicles de GNV GNC GNC-GNL Vehicles GNV Font: Elaboració pròpia amb dades de GASNAM i l ICAEN ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 19

20 Dotació d infraestructura ferroviària Catalunya i Espanya presenten un creixement interanual (22-214) del,8%, essent la dotació en km/km 2 a l any 214 per a Catalunya de 54,4 i per a Espanya constant des de 211 amb un valor de 31,5. La densitat infraestructural ferroviària de Catalunya se situa pròxima als ratis europeus dels 51 km/km dotació xarxa ferroviària(km) / superfície (milers de km 2 ) ,8% 54,4 51, 1,2% 31,5 Km/població 214 Catalunya 232,2 Espanya 34,7 Alemanya 435,5 Catalunya Espanya Europa-28 Font: Elaboració pròpia amb dades d Idescat, INE i Eurostat ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 2

21 Rendiment de les terminals intermodals El rendiment de les terminals catalanes augmenta el seu valor respecte 214, situant-se en 2,6 TEUs/any per metre lineal de via moguts durant l any 215 (+1,3% respecte 214). No obstant, la xifra s allunya molt de la mitjana europea, propera als 5 TEUs/any. 8 TEU/any per metre de via Font: Elaboració pròpia amb dades de Renfe 24,1 2,6 17,2 15,1, Barcelona Morrot Constantí Granollers Pla de la Vilanoveta Portbou TOTAL 34,2 ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 21

22 Quota modal d accés i sortida dels ports catalans El repartiment de les quotes modals es manté estable en tota la sèrie. Port de Barcelona: Domini del transport viari (86%). Creixement de la quota ferroviària en un,8% (24-215). Port de Tarragona: Domini del transport per canonada (71%). Decreixement de la quota ferroviària (-9,3%) i viària (-7,3%). % en volum de tones gestionades per cada mode 1% 8% 6% 4% 2% % Port de Barcelona -,1% +,3% +,8% 1% 8% 6% 4% 2% % Port de Tarragona +3,6% -7,3% -9,3% Quota ferroviària Quota viària Quota canonada Font: Elaboració pròpia amb dades obtingudes per correus interns de les Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 22

23 Superfície útil de magatzem per províncies Barcelona lidera els m 2 de superfície disponible de magatzem logístic, mentre que Lleida es manté última en el rànking. Destaca el creixement accelerat a Barcelona respecte l any 214 del 12,4%. m² de superfície de magatzem ,4% Barcelona Girona Lleida Tarragona Font: Elaboració pròpia amb dades obtingudes d Alimarket ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 23

24 Índex 1. Introducció 2. Context socioeconòmic 3. Oferta infraestructural 4. Oferta i Demanda 5. El mercat immologístic 6. Eficiència ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 24

25 Volum gestionat pel sistema logístic A partir de l any 213 es trenca amb la tendència decreixent iniciada l any 27 en el volum de tones gestionades pel sistema logístic català.el volum mogut al 215 augmenta respecte el 214 en un 7,2%. 6 Milers de tones ,7 495,1 5,2 529,1 488,2 414,7 394,8 374,1 352,1-3% 318,8 +7,2% 343, 367,5 Tipologia flux CARRETERA 75% +9% FERROCARRIL 2,5% 3% MARÍTIM 22% +2% AERI,5% +14% TOTAL 1% +7% Volum gestionat pel sistema logístic (milions tones) Font: Elaboració pròpia amb dades d Aena, Autoritat Portuària de Barcelona, DGIMT, FGC, Ministerio de Fomento i Renfe ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 25

26 Indicadors d estructura empresarial Des de l any 23 no s aprecien canvis significatius en el nombre mitjà d empleats per empresa a Catalunya (essent de 2,5). Mitjana catalana allunyada de la dels principals països d Europa (Alemanya 9,4 (28), Bèlgica 7,6 (28)). Creixement de la facturació per empresa interanual del 2,3% (23-213). Actualment la facturació a Catalunya per empresa és de 268,1 milers (213). Empleats / empresa ,3% 268,1 2, Facturació per empresa (milers ) Empleats per empresa Facturació per empresa Font: Elaboració pròpia amb dades de l Eurostat, Idescat i INE ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 26

27 Distribució per tipologia de flux viari Durant el període , es constata una caiguda general en el volum transportat per mode viari del 46% en volum degut a la recessió econòmica. Aquesta tendència s inverteix a partir de l any 214 arribant a un volum total transportat per mode viari de milions de tones (215) (+9,3% respecte 214). Increment positiu en totes les tipologies estudiades. Destaca el transport viari internacional (+19% respecte 214)) Milers de tones ,4% 6,7% 6,5% 17,1% 18,5% 18,8% 7,4% 7,9% +19% 2,3% 7,5% 18,3% 9,9% 2,7% 1,6% 22,5% 1,5% 23,1% 23,7% 12,7% 12,5%13,7% 73,8% 75,5% 74,8% 74,6% 25,8% 24,4%24,8% 72,3% 71,8% 67,6% 66,2% 65,8% 61,5%63,1%61,5% Transport intern de Catalunya Transport internacional de Catalunya +2,2%% Transport amb la resta de l' Estat -4,4% Font: Elaboració pròpia amb dades de DGITM i Ministerio de Fomento Transport intermodal 215 Transport viari portuari (mt) 39.9 Transport viari ferroviari (mt) Transport viari aeri (mt) 117 TOTAL (mt) ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 27

28 Operacions per sectors Forta davallada en el nombre total d operacions des de l inici de la crisis econòmica proper al 5% (28-213), no obstant les dades actuals (215) són positives; augment del 24% respecte 214. Per tipus de mercaderia destaquen els minerals i materials per la construcció, castigatperlacrisis.actualment representen el 2% del total. 6.. Nombre d'operacions anuals % 14% 15% 25% 26% 23% 6% 6% 3% 3% 7% 4% 3% 2% 2% 5% 49% 5% -46% +24% 16% 18% 18% 22% 18% 2% 19% 23% 2% 7% 16% 4% 8% 14% 21% 5% 8% 8% 3% 5% 9% 11% 11% 4% 5% 1% 11% 3% 3% 5% 5% 3% 4% 49% 48% 4% 3% 49% 49% 48% 47% 46% Altres Productes químics Productes agrícoles i animals vius Productes alimentaris i forratges Minerals i materials per la construcció Màquines, vehicles i objectes manufacturats Font: Elaboració pròpia amb dades del Ministerio de Fomento ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 28

29 Nou Evolució de la matriculació segons combustible i càrrega màxima 645 noves matriculacions entre 211 i 215 de furgonetes i camions amb MMA<3,5T amb energies alternatives. El GNC s utilitza per primera vegada l any 212 en 2 vehicles. Les matriculacions de GLP augmenten un 144,4% respecte a 214 (de 18 a 44 vehicles). Pels camions de MMA>3,5T la introducció de les energies alternatives és molt menor. Percentatge respecte el total (%) 1,%,8%,6%,4%,2% % Furgonetes i camions de MMA<3,5T que utilitzen energies renovables +3% +49% +144% +2% Percentatge respecte el total (%),25%,2%,15%,1%,5% % Camions de MMA>3,5t que utilitzen energies renovables 6 8 6,% ,% Elèctric GLP GNC Elèctric GNC Font: Elaboració pròpia amb dades de la DGT ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 29

30 Equilibri/desequilibri de càrregues En el període els únics territoris amb balanç negatiu (importacions>exportacions) són Castella la Manxa i Castella i Lleó. En el darrer bienni ( ) han augmentat el seu equilibri en un 4% i 188% respectivament. Actualment (215) es constata un balanç positiu creixent amb Madrid i Andalusia (2 i 121% respecte 214). Destinacions potencials importants d exportacions des de Catalunya. Nombre d'operacions Equilibri/desequilibri de càrregues amb origen/destinació Catalunya Andalusia Aragó Castella la Manxa Castella i Lleó Comunitat Valenciana Comunitat de Madrid País Basc Font: Elaboració pròpia amb dades del Ministerio de Fomento ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 3

31 Nou Consums de combustible per a automoció Predominança del gasoil (gasoil A) en tot el període d estudi a Catalunya, malgrat el decreixement interanual del -3% (27-215). La seva quota de mercat actual (215) és del 78%. La gasolina es el segon combustible consumit, malgrat el decreixement interanual del 6% (27-215). Creixement interanual positiu dels biocombustibles malgrat la reducció en el darrer bienni ( ) a excepció del GLP (+36%). Tonelades de combustible consumit % -6% Gasolina Gasolina (Bio) Gasoil A Gasoil A (Bio) GN GLP Font: Elaboració pròpia amb dades de CORES, Institut Cerdà i Ministerio de Fomento 78% ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 31

32 Evolució dels costs en base al gasoil L evolució dels percentatges del cost del combustible i del preu del gasoil és anàloga. El preu mitjà del litre de gasoil a l Eurozona és 8 cèntims més alt que a Catalunya (215). Percentatge del cost del combustible(%) % +9% -19% -15% +4% +6% -7% -4% 1,6 1,4 1,2 1,,8,6,4,2 Preu mitjà del gasoil( /l) Percentatge que representa el combustible en els costos del transportista Preu mitjà del gasoil ( /l) Catalunya Preu mitjà del gasoil ( /l) Espanya Preu mitjà del gasoil ( /l) Eurozona , Preu mitjà del gasoil ( /l) França Font: Elaboració pròpia amb dades de la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Industria, Energía y Turismo ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 32

33 Preu mitjà del gasoil a les gasolineres catalanes Enelperíode existeix una disminució del preu del gasoil del -19,4% a Catalunya. Noobstant,el creixement interanual de tota la sèrie és del 2% (25-215). Mateixa tendència evolutiva a Espanya i Eurozona:,7 cèntims i 8,4 cèntims respectivament major que a Catalunya (215). 16, 14, 12, 1, 8, 13,5 19, 11, 97,2 98,3 91,9 127,1 115,5 +2% 115,4 18,5 1,5 92,5 135,5 127,3 147,3 143,1 137,3 135,2 137,3 128,9-19,4% 119,1 11,7 6, 4, 2,, Preu sense impostos Impostos Catalunya Espanya Eurozona Font: Elaboració pròpia amb dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 33

34 Transport ferroviari intermodal Tendència oscil latòria en el volum total de tones gestionat pel mode ferroviari a Catalunya. A l any 29 s obté el mínim de tones transportades de la sèrie, seguit d un creixement accelerat fins l any 211. Lideratge del transport vinculat al mode marítim amb un creixement interanual del 9% (26-215), representant un 27% del total. Tones ,5% 24% 23% 22% 19% 17% 21% 2% 18% 18% 24% 18% 23% 24% 15% 19% 15% 8% 8% 7% 6% 6% 5% 12% 12% 9% 7% 8% 6% 7% 6% 23% 24% 24% 27% 28% 18% 3% 23% 18% 34% 8% 9% 14% 12% 12% 1% 1% 12% 13% 12% 27% 3% 1% 12% 13% 18% 23% 27% 27% 27% UTI(*) Marítim UTI(*) Terrestre Altres Màquines, vehicles i objectes manufacturats Combustibles minerals sòlids Productes metal lúrgics Font: Elaboració pròpia amb dades de Renfe ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 34

35 Quota del transport ferroviari Quota ferroviària dels tràfics interns: Decreixement del 8,3% al darrer bienni ( ). Quota ferroviària dels tràfics amb la resta de l Estat: Tendència decreixent al llarg de la sèrie (-2,8% interanual (26-215)). Quota ferroviària dels tràfics internacionals: Suposa actualment una quota ferroviària del 6% (215). Quota ferroviària dels tràfics de pas: Tendència decreixent al llarg de la sèrie (-2,8% interanual (26-215)). Quota del transport ferroviari (% en tones-km) 8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% % -2% * ,% 5,7% 5,3% Tones-km ferroviàries Quota global del transport ferroviari Quota en els fluxos interns Quota en els intercanvis amb l'estat Quota en el transport internacional Quota en el tràfic de pas Font: Elaboració pròpia amb dades de DGTIM, Ministerio de Fomento i Renfe -1% 3,% 2,5% Milions Tones-quilòmetre ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 35

36 Quota ferroviària dels fluxos terrestres internacionals Existeixen diferències significatives entre territoris, constatant el fet de que el ferrocarril esdevé més competitiu en els llargs recorreguts. Bèlgica 38,2% Alemanya Portugal Resta Espanya 5,7% 5,7% 17,9% Milions de tones km intercanviades amb 215 Catalunya França Itàlia Itàlia França 2,8%,2% Resta d Espanya Alemanya % 5% 1% 15% 2% 25% 3% 35% 4% Quota ferroviària (en % de tones-kilòmetre) Font: Elaboració pròpia amb dades de Ministerio de Fomento i Renfe ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 36

37 Activitat dels operadors ferroviaris privats L any 21 el pes de la quota dels operadors ferroviaris privats en el transport de mercaderies a Catalunya inicia la seva presència arribant a suposar una quota propera al 16% al 215 respecte el total de tones transportades. Renfe continua el seu lideratge amb la quota més significativa d un 77% (215). % en tones transportades respecte el total de cada operador 1% 9% 8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% % 76,8% -1,3% 23,7% 15,8%16,4%15,6% 9,2% 5,4% 2,7% 7,6% * 211* 213* 215 Renfe FGC Operadors privats Milions de tones transportades (215) Renfe 7.55 FGC 7 Operadors privats Font: Elaboració pròpia amb dades de FGC i Renfe ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 37

38 Tràfic de mercaderies dels ports catalans segons origen i destinació Augment generalitzat del 2,3% respecte 214 en els volum total de mercaderies mogudes als ports de Barcelona i Tarragona. Creixement del tràfic internacional a curta distància en el darrer bienni ( ) per Itàlia i França (+11,5%) i de llarga distància destaca Àsia (+16,3%) i Resta d Àfrica (+27,8%). Decreixement dels intercanvis amb Espanya (-1,3%), Nord d Àfrica (-11,3%) i Amèrica del Sud (-21,9%) ,5% Tones Espanya Àfrica del Nord Itàlia i França Àsia Resta d'europa Resta d'àfrica Amèrica Orient pròxim i mig Font: Elaboració pròpia amb dades de l Autoritat Portuària de Tarragona i del Port de Barcelona ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 38

39 Percentatge de tones en contenidors respecte el total mogut Port de Barcelona: Tendència creixent fins a l any 28. Quota de transport en contenidor a l any 215 ha assolit el 4,8%, xifra baixa respecte el màxim de 5,8% a l any 27. Port de Tarragona: Tendència decreixent a partir de l any 21 fins l actualitat. La quota de transport en contenidor al 215 és del 2,8%. El màxim és de 8,7% a l any 21. Càrrega mobilitzada en contenidor (milions de tones) 3, 25, 2, 15, 1, 5,, 48,6% 5,8% 49,8% 46,7% 45,% 42,2% 44,7% 46,1% 42,% 4,9% 39,3% 4,8% 7,8% 8,7% 8,% 6,1% 5,6% 5,%,5%,3%,3% 1,1% 1,3% 2,8% ,% 5,% 4,% 3,% 2,% 1,%,% % de tones mogudes en contenidor/ total (Barcelona i Tarragona) Càrrega mobilitzada en contenidor (Milions tones, Tarragona) Càrrega mobilitzada en contenidor (Milions tones, Barcelona) %tones en contenidor respecte tones totals(tgn) %tones en contenidor respecte tones totals (BCN) Font: Elaboració pròpia amb dades de les Autoritats Portuàries de Barcelona i Tarragona i els Ports de Barcelona i Tarragona ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 39

40 Nou Estudi de la intermodalitat en mode marítim Clar domini del tràfic Ro-Ro al Port de Barcelona respecte al de Tarragona al llarg de tota la sèrie (26-215). Barcelona: Creixement generalitzat a partir del 29, incrementant-se un 9,1% al 215 respecte 214. Tarragona: Decreixement interanual de -14,5% (26-215). No obstant el creixement respecte 214 és positiu, 114% ,5% +114% 1. Milers de tones ,3% +9,1% Port de Barcelona Port de Tarragona Font: Elaboració pròpia amb dades de Puertos del Estado ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 4

41 Tràfic aeri per regions geogràfiques Intercanvis amb l aeroport de Barcelona-El Prat: Europa: Regió predominant en volum de tràfic aeri. El màxim valor es presenta a l any 29 amb un 62,9% de tones mogudes. Actualment representa el 5,3% del volum total. Orient mitjà: Creixement accelerat d aquest mercat des de l any 211. Actualment representa un 24,4%. Espanya: Disminució progressiva des de l any 25. Actualment representa un 3,5% del volum total. Transport aeri: quota per regions 7% 62,9% 6% 5% 5,3% 4% 3% 2% 23,9% 24,4% 1% 3,9% %,1% 3,5% Espanya Europa Amèrica Llatina i Carib Amèrica del Nord Orient Mitjà Àfrica Àsia i Pacífic Font: Elaboració pròpia amb dades d Aena ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 41

42 Volum de mercaderies per tipus d operació Carregadors purs: L any 215 suposa un canvi en la tendència, amb un creixement del 7,7% respecte 214. Suposen un 52,1% del volum de mercaderies transportades per transport aeri. Mercaderies a la bodega de passatgers: Disminució del 12% respecte 214. Tones ,1%,1%,8%,1%,1%,1%,1%,4%,9%,2% 45% 31% 32% 34% 41% 34% 41% 42% 47% 51% 5% 69% 68% 66% 52% 59% 66% 59% 57% 53% 5% 48% +7,7% ,1% -12% Altres Bodega Passatgers Carregadors purs Font: Elaboració pròpia amb dades d Aena ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 42

43 Tràfic aeri català Barcelona: Principal aeroport de Catalunya; aglutina actualment el 89% de les operacions a Catalunya. Girona: Representa actualment el 6% de les operacions respecte el total. Reus: Tercer aeroport en termes d operacions, amb un percentatge del 4%. Lleida: Malgrat representar un,6% de les operacions totals, presenta un augment del 36% en el nombre d operacions respecte 214. Nombre d operacions % 3% 2% 7% 7% 9% 2% 11% 4% 3% 3% 12% 11% 7%,1%,1%,2%,6% 2% 2% 2% 4% 7% 7% 5% 6% 9% 91% 89% 87% 84% 86% 9% 91% 91% 93% 89% Volum de mercaderia (Tones) Lleida Reus Girona Barcelona Volum de mercaderia total Font: Elaboració pròpia amb dades d Aena ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 43

44 Índex 1. Introducció 2. Context socioeconòmic 3. Oferta infraestructural 4. Oferta i Demanda 5. El mercat immologístic 6. Eficiència ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 44

45 Superfície de sòl logístic a nivell estatal Catalunya, amb més de 6 milions de m 2 continua liderant el rànking estatal de superfície de sòl logístic (23,9%). El creixement del 1% de l oferta a Catalunya en l últim bienni ( ) contrasta amb l estancament generalitzat a la resta de l Espanya. m² de superfície de magatzem Font: Elaboració pròpia amb dades d Alimarket ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 45

46 Preu mitjà de lloguer de nau logística per províncies Pel que fa a la mitja ponderada a Catalunya, fort increment del preu de lloguer de nau entre els anys 25-27, seguit d una davallada fins l any 213, degut a la crisi econòmica i l esclat de la bombolla immobiliària. A l any 215 presenta un preu mig de 3,73 /m 2 /mes. Increment moderat dels preus a partir de l any 214. A l any 215 creixement notable del preu a la província de Girona de l 11,8% respecte Preu ( /m²/mes) % Barcelona Girona Tarragona Lleida Mitja ponderada Font: Elaboració pròpia amb dades d Aguirre Newman, BNP, CBRE, Cushman & Wakefield, Forcadell, Jones Lang LaSalle, Triangle Real Estate Management ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 46

47 Preu mitjà de lloguer de nau logística a Europa El preu mitjà de nau logística a la ciutat de Barcelona (5,8 /m 2 /mes) es situa molt proper a la mitjana europea de 6,1 /m 2 /mes. Preu mitjà sòl logístic ( /m 2 /mes) Mitjana EU = 6,1 Font: Elaboració pròpia amb dades dalimarket ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 47

48 Anàlisi del sector immologístic a l entorn del corredor mediterrani En una destacada primera posició apareix Ginebra, amb un valor mitjà de 8,7 /m²/mes l any 215. La ciutat de Barcelona ocupa la segona posició, amb un preu de 5,8 /m²/mes que, produint-se un augment del 6,2% durant el anys , 9, 8,7 8, Preu ( /m²/mes) 7, 6, 5, 4, 3, 2, 5,8 4,3 2,9 2,2 1,, Font: Elaboració pròpia amb dades de Colliers International, BNP Paribas Estate i CB Richard Ellis ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 48

49 Índex 1. Introducció 2. Context socioeconòmic 3. Oferta infraestructural 4. Oferta i Demanda 5. El mercat immologístic 6. Eficiència ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 49

50 Quota del transport intermodal L augment de la quota intermodal dels darrers anys correspon més a una caiguda de la demanda de transport que ha afectat en major mesura a les cadenes unimodals de carretera, que a una captaciódefluxosper part de les cadenes intermodals. Quota del transport uni-/intermodal 1% 8% 6% 4% 2% % -1% +2% 82,5% 82,8% 82,8% 82,4% 81,3% 8,9% 78,9% 77,3% 74,8% 73,4% 73,1% 74,7% 17,5% 17,2% 17,2% 17,6% 18,7% 19,1% 21,1% 22,7% 25,2% 26,6% 26,9% 25,3% -6% +3% Cadenes Intermodals Cadenes unimodals Font: Elaboració pròpia amb dades de FGC i Renfe ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 5

51 Percentatge de desplaçaments en buit Evolució en el nombre d operacions totals negativa amb una variació interanual del -,8% (24-215). A partir del 213 s inverteix la tendència a l alça fins a l actualitat. Tendència de reducció del percentatge d operacions en buit. S assoleixen taxes inferiors al 4% en els darrers anys ( ). No obstant per aquest any 215 es presenta un lleuger augment d aquestes operacions respecte 214 (+,5%). % d'operacions en buit 1% 8% 6% 4% 2% -1% ,8% Nombre d'operacions(milers) % % d'operacions en buit Nombre d'operacions Font: Elaboració pròpia amb dades de l Eurostat i del Ministerio de Fomento ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 51

52 Aprofitament de la capacitat de transport viària Descens global en el grau d aprofitament dels vehicles pesants a Catalunya en tota la sèrie (26-215). Actualment (215) es troba entre el 28-57% en funció de la distància recorreguda. Es constata la relació: a major distància, major grau d aprofitament. A l any 215 el màxim és de 57,1% en distàncies>4km. Aprofitament (tones transportades / capacitat de transport) 1% 75% 5% 25% % 27-2% 27,9% 3-2% 32,8% 31 4,% 33 48,9% 5 km 5 1 km 1 15 km 15 4 km >4 km -1% -1% MMA promig (tones) 36-1% 57,1% MMA (tones) Font: Elaboració pròpia amb dades del Ministerio de Fomento ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 52

53 Antiguitat mitjana de la flota de vehicles de camions i furgonetes Tendència a l envelliment generalitzat. Creixement interanual (26-214) de l edat mitjana del 3,5% en furgonetes i camions de gasolina i del 4,9% en furgonetes i camions dièsel. Domini dels vehicles de motor dièsel respecte els de gasolina. Representen un 87% del total a l any Nombre de furgonetes i camions ,8 15,3 15,9 8, 8,3 8,5 16,5 9, +3,5% 17,2 9,6 +4,9% 17,7 1,1 18,3 1,7 18,9 11,3 19,5 11, Anys 26 27* 28 29* * TOTAL furgonetes i camions GASOLINA Edat mitjana furgonetes i camions GASOLINA TOTAL furgonetes i camions DIÉSEL Edat mitjana furgonetes i camions DIESEL Font: Elaboració pròpia amb dades de la DGT ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 53

54 Emissions del transport de mercaderies viari a Catalunya Disminució generalitzada del consum de combustible i de les emissions (26-214). Milers de tones (CO2)/Milersr de teps (Combustible) % Emissions Evolució interanual (26 214) Evolució ( ) Co 2 4% 7% PM 6% 9% NO 2 3% 4% PM 2,5 7% 11% NO x 6% 8% Consum de combustible (milers de teps) Emissions de CO2 (milers de tones) 6. -4% 6. Tones (PM, NO2, PM 2,5) Font: Elaboració pròpia amb dades de la DGT, Institut Cerdà, EEA i Ministerio de Fomento 54 ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) Desenes de tones (NOx) Emissions de PM (tones) Emissions de NO2 (tones) Emissions de PM 2,5 (tones) Emissions de NOx (desenes de tones)

55 Pes dels combustibles alternatius GLP: Augment en el consum amb una variació interanual del 27% (27-215). BIO en dièsel: Davallada a partir de l any 213. En el darrer bienni ( ) ha disminuït en un 5,1% respecte l anualitat anterior.,2% % de GLP i BIO respecte el consum total de gasolina i gasoil 1% % de GLP,16%,12%,8% 8% 6% 4% % de BIO Evolució interanual del pes dels combustibles alternatius (27-215) GLP +27%,4% 2% Biocombustibles +18%,% % Pes GLP automoció Catalunya Percentatge BIO en gasoil d'automoció Font: Elaboració pròpia amb dades d ICAEN i CORES ELS INDICADORS DE COMPETITIVITAT (Observatori de la logística de Catalunya) 55

56 Moltes gràcies!