Perllongament Metro del Vallès a Sabadell

Transcripción

1 Perllongament Metro del Vallès a Sabadell Les obres de perllongament dels FGC a Sabadell consisteixen en l'ampliació de la línia que finalitza a l'actual estació de Sabadell Rambla fins al nord de la ciutat (barri de Ca n'oriac), refent el traçat des de Sabadell Estació i passant per la plaça Major, l'eix Macià-Creu Alta i l'estació de Sabadell Nord de la xarxa de via ampla, on hi haurà un intercanviador entre les dues línies. L actuació abasta en total una longitud de 5,2 quilòmetres. Així, es crearà un nou tram de línia de prop de 4,4 km, dels quals 2,9 km seran pròpiament de túnel amb tuneladora, i 0,7 km seran túnel entre pantalles. El tram excavat amb tuneladora comptarà amb dos túnels de 6,75 metres de diàmetre cadascun, excavats amb dues tuneladores. Els túnels van des del pou d'atac del parc del Nord a Ca n'oriac fins a l estació de Sabadell Estació, on es situa el pou de sortida. A més, també se soterra aquesta darrera estació i la traça actual direcció Barcelona en 450 metres més (executats entre pantalles) fins superar el passeig de Can Feu. El tram entre Sabadell Estació i la terminal de Sabadell Rambla actual quedarà en desús. Les obres es van iniciar el març de 2008, tenen un import de 400 MEUR i finalitzaran l'any 2015, després de diverses aturades i canvis de plans. Actualment s'estan perforant els dos túnels entre Ca n'oriac i Sabadell Estació i s'està treballant en les estacions. A més també s'està treballant en el desviament provisional de la línia actual a Sabadell Estació per poder executar el nou túnel. Infraestructura, traçat i túnel Traçat Imatge 1. Mapa en planta del traçat. 1

2 Imatge 2. Perfil longitudinal del traçat. El traçat dissenyat comença en el PK 9+606, d acord amb el quilometratge de la via 1, entre les estacions de Sant Quirze i Sabadell Estació actuals. La línia perd cota i en 200 metres s'endinsa en el recorregut subterrani, amb túnel executat entre pantalles des del passeig de Can Feu fins l'actual Sabadell Estació, que passa a ser subterrània. A partir d'aquest punt el túnel passa de ser únic per a les dues vies a ser amb dos túnels paral lels executats amb tuneladora. La línia gira a la dreta i descriu una llarga corba a l'esquerra fins arribar a la nova estació de Sabadell Plaça Major, situada en ple centre urbà de Sabadell. El traçat es dirigeix cap al nord i gira novament cap a l'esquerra lleugerament per encarar la recta que la menarà fins a Sabadell Eix Macià. Des d'aquest punt es dirigeix cap a la plaça Espanya, on es situa l'intercanviador amb la línia de via ampla de Sabadell Nord. Fins a Ca n'oriac descriurà un traçat amb corba a l'esquerra i una de més curta a la dreta. La via anirà sobre llosa flotant i la catenària serà rígida. Hi haurà una passarel la d'evacuació a tot el llarg del túnel. Infraestructura i túnel Imatge 3. Secció transversal del túnel. 2

3 La totalitat de la nova línia serà en traçat soterrat, perforats en gran part mitjançant tuneladora. Es fan dos túnels paral lels d'una única via, de 6,75 metres de diàmetre, amb galeries d'interconnexió entre ells (com a via d'evacuació d'emergència un de l'altre) cada 250 metres. El dipòsit de trens, les noves estacions i el tram entre Sabadell Estació i el passeig de Can Feues fa una excavació entre pantalles i posteriorment es tapa. Les dues tuneladores perforen des del pou del parc del Nord fins al pou de Sabadell Estació. La tuneladora (TBM, Tunnel Boring Machine) Les dues tuneladores que perforen cada un dels dos túnels de 4,9 quilòmetres del perllongament de Terrassa procedien del Canadà. Els dos túnels en paral lel es situen a 10 metres de distància mínima entre eixos i es van perforar des del dipòsit de Can Roca fins a Terrassa Rambla. Les característiques tècniques d ambdues màquines eren similars, amb un diàmetre d excavació de 6,86 metres, 90 metres de longitud i 715 tones de pes cadascuna. Les tuneladores eren tipus amb escut de balanç de pressió de terres (EPB). El material és extret de la cambra de terres mitjançant un vis Imatge 4. Tuneladora utilitzada. sense fi. Variant la força d'empenta d'avanç i la velocitat d'extracció del cargol, s'aconsegueix controlar la pressió de balanç de les terres, per a què aquesta garanteixi l'estabilitat del front i es minimitzin els assentaments en superfície. Per facilitar l'evacuació de productes poc plàstics amb cargols, sovint s'han d'injectar productes químics per augmentar la plasticitat dels terrenys. Les dovelles són de 0,30 metres de gruix. Nova Sabadell Estació subterrània La nova estació subterrània de Sabadell Estació (Gràcia-Can Feu) es situarà al PK 10,0 de la línia Sant Cugat-Sabadell (sense passar per l'autònoma), al mateix indret que l'actual a cel obert però subterrània, entre els carrers de la Reina Elionor i la Rambla Ibèria. El soterrament permet l alliberament de tot l àmbit de l estació i convida a una reordenació dels usos dels espais pròxims. En aquest sentit, la llosa de cobertura de la estació s ha projectat amb obertures a l exterior per la implantació de lluernaris que permetin l accés de llum natural a l estació. La profunditat d aquesta estació ve condicionada pel col lector de Rambla Ibèria i per tant és bastant superficial amb una fondària de vies de l ordre de 7 metres. A més, aquesta profunditat obliga a intercanviar el trànsit viari i ferroviari a Rambla Ibèria. En conseqüència, s haurà de reomplir la Rambla Ibèria amb la prèvia execució dels murs que permetin el pas lliure per sota el ferrocarril. Donat que la construcció de la nova estació requereix l enderroc de la existent, el projecte preveu la construcció d un traçat i d una estació provisional que permeti mantenir el servei fins a Sabadell Rambla durant la pràctica totalitat de l obra. A diferència de la resta d estacions, en aquest cas es disposa de tres vies. Les vies principals 1 i 2 i una via morta d apartat (Via 4). En 3

4 conseqüència, disposa de dues andanes, una lateral per a la vies 1 de 5.50 m de amplada i altra entre les vies 2 i 4 de 6.50 m. La longitud útil es de 120 metres. L estació disposa d un accés al costat Ca n Oriac amb una escala i ascensor des del carrer situats molt a prop dels actuals accessos a l estació i orientats cap a Barcelona. Aquest accessos arriben al vestíbul de control tarifari i des d aquí s accedeix a les andanes mitjançant escales mecàniques i ascensor. El vestíbul, des d on també s accedeix a les àrees tècniques, és una superfície rectangular de 27 x55 m i disposa d espais comercials. Pel seu emplaçament permet disposar d un mirador a les vies procedents de Barcelona. S aprofita el tram de túnel entre pantalles entre l estació i el pou d extracció de la tuneladora per construir les sales tècniques que s utilitzaran durant la utilització de la estació provisional i que s utilitzaran per la estació definitiva. Imatge 5. Mapa en planta de l estació. Imatge 6. Secció transversal de l estació. 4

5 Estació Sabadell Plaça Major L'estació de Sabadell-Plaça Major es situarà al PK 11,1 de la línia Sant Cugat-Sabadell (sense passar per l'autònoma) i substituirà l'estació actual de Sabadell Rambla, situada a molt poca distància de la nova. Sabadell-Plaça Major es situa sota la plaça d'aquest mateix nom, en ple centre de la ciutat. Els accessos s ubiquen a l eixamplament creat per la intersecció amb el carrer de les Roses. Aquesta estació s ha projectat per poder coexistir amb la ampliació de l aparcament proper existent. Aquesta necessitat fa que al tenir que permetre la futura execució de dos nivells de forjat per sobre del nivell de vestíbul, aquest estigui a la cota , bastant profund respecte la cota de carrer: El desnivell a salvar és doncs de metres que implica un desenvolupament significatiu de les escales. La comunicació entre carrer i vestíbul es resol amb dues escales mecàniques, una escala fixa i dos ascensors. S ha aconseguit ubicar l'escala fixa dintre del rectangle que conforma l àmbit de l estació. Aquesta solució ha permès distanciar el límit de les escales de la línia de façana, deixant una considerable amplada de pas en superfície. Els ascensors exteriors, al salvar un desnivell superior als 11 metres, han de tenir una possibilitat d evacuació intermitja, i es resol amb un forjat de servei a cota que comunica amb el nivell vestíbul. Des d ell també es dissenya una escala per accedir al forjat a cota sota vestíbul i que serveix com espai tècnic. El vestíbul s ha dissenyat com espai rectangular de 18 x 35 metres, amb una distribució simètrica que manté l eix de la barrera tarifària coincident amb l eix dels ascensors que el comuniquen amb el nivell de l andana central. Sobre el mateix eix es desenvolupen les escales, la fixa cap a Ca n Oriac i les mecàniques cap a Sant Cugat. El forjat tècnic de la cota té la mateixa geometria del vestíbul. Serveix a més com nivell de evacuació dels ascensors. A aquest nivell s ha previst la implantació d una de les dues substacions que seran necessàries pel perllongament. Aquest espai s ha concebut de forma que els accessos pels tècnics es puguin realitzar des del nivell tècnic i des de la sortida d emergència i, per altra banda, l accés dels transformadors es pugui realitzar per la reixa de ventilació. Cap al costat Sant Cugat es planteja l escala d emergència i cambres tècniques de ventilació. Sota l escala es col loca el pou d esgotament. Al costat Ca n Oriac es situen cambres tècniques de ventilació. L andana és central de 120 m de longitud i 9 m d amplada. La distància entre eixos de via és de 12 m i la distància lliure entre pantalles de m. Imatge 7. Mapa en planta de l estació. 5

6 Imatge 8. Secció transversal de l estació (1). Imatge 9. Secció transversal de l estació (2). Estació Sabadell Eix Macià L'estació de Sabadell-Eix Macià (Creu Alta) es situarà al PK 12,2 de la línia Sant Cugat-Sabadell (sense passar per l'autònoma). Aquesta estació s ubica en el creuament entre els carrers de Pi i Margall i els carrers de Borràs i Pius XI, molt a prop de l Eix Macià. La comunicació entre el carrer situat a la cota i el vestíbul a cota es resol amb dos accessos que es plantegen sobre un eix paral lel al carrer Pi i Margall, alineats amb la línia de vorada i enfrontats entre ells. El buit del ascensor es col loca entre aquests dos accessos que disposen cadascun d una escala fixa i una mecànica. El vestíbul es conforma com un espai diàfan, d ús molt clar, sent un rectangle de 18 x 29 metres de superfície que s estén en direcció cap a Ca n Oriac. Limitant aquest espai comú, i en sentit oposat a la barrera tarifària, es distribueixen dues superfícies de 5 x 16 metres 6

7 adossades, pel seu costat més llarg, a les parets de regularització de les pantalles i que s utilitzen com a dependències tècniques i de servei. Aquestes dependències deixen en el centre un espai tipus mirador cap als nivells preandana i andana. Creuada la barrera tarifària es conforma, paral lela a les pantalles i sobre la via en direcció Ca n Oriac, l escala fixa que comunica el nivell vestíbul amb el nivell preandana a cota ; i sobre la via en direcció Sant Cugat el buit de pas de las dues escales mecàniques Des del nivell preandana, a l eix geomètric de la estació, es reparteixen, direcció Ca n Oriac, les escales mecàniques de comunicació amb l andana; i direcció Sant Cugat, l'escala fixa. L andana es troba a cota Cap al final de l andana, direcció Ca n Oriac, es dissenya l escala de emergència que tindrà la sortida en la actual zona d aparcaments. A la cota aquesta escala comunica amb la passera de possible evacuació de l ascensor, que comunica els nivells vestíbul i andana. En el nivell preandana s ubiquen unes cambres tècniques en la mateixa posició i de las mateixes característiques que las definides en el nivell vestíbul. En els extrems de l estació es construeixen els forjats per col locar els elements de ventilació. L andana és central de 120 m de longitud i 9 m d amplada. La distància entre eixos de via és de 12 m i la distància lliure entre pantalles de m. Imatge 10. Mapa en planta de l estació. Estació Sabadell Nord L'estació de Sabadell Nord (Plaça Espanya) es situarà al PK 12,9 de la línia Sant Cugat-Sabadell (sense passar per l'autònoma). Aquesta estació quedarà integrada dins la futura estació intermodal amb intercanvi amb la línia Barcelona- Manresa de la xarxa de via ampla (Rodalies de Catalunya). Això facilitarà els transbordaments entre les dues línies. Aquest intercanviador es realitzarà amb anterioritat al perllongament dels FGC. En el seu disseny, s ha tingut en compte aquest condicionant, per la qual cosa només és necessari incloure el vestíbul dels FGC. Aquest vestíbul aprofita part del vestíbul de d intercanviador. S ha dissenyat l ampliació del mateix de tal manera que permeti encabir la barrera tarifària de FGC. El vestíbul compta amb dues barreres tarifàries: per FGC i 7

8 per Rodalies. Tindrà una forma de sector circular de 75 graus i 50 metres de radi, amb el centre coincident amb el de la Plaça d Espanya. Des del vestíbul hi haurà accés a les andanes de Rodalies (que són laterals), amb ascensor i escales tant fixes com mecàniques, a través de d intercanviador. La cota de les andanes de Renfe és la Aquesta estació està situada sota la Plaça d Espanya de Sabadell, la qual cosa permet tenir més espai disponible. La tipologia de l estació és d andana central de 9 metres d ample i 120 metres de longitud. La cota d andana és la 194. La distància lliure entre pantalles és de m. Hi ha una sortida per punta, pel costat Sant Cugat, amb escales mecàniques en un costat i una escala fitxa a l altre. També compta amb el corresponent ascensor per a PMRs. Les escales condueixen a un nivell intermedi situat a la cota 205.7, on les escales giren 180º per guanyar desenvolupament i arribar fins al nivell vestíbul, situat a cota 216 m. En resum, l estació de Plaça d Espanya té 3 nivells: - FGC, situat en la cota Rodalies, que es troba a la cota 205,69 - Vestíbul comú per FGC i Rodalies, a cota 216 m Hi ha una única sortida a l exterior, amb escales mecàniques, ascensor, i escales fixes. La sortida es troba a l interior de l anell de la Plaça d Espanya. El nivell del carrer és el Per tant, la diferència de cota amb l andana és de 25,5 metres. Per altra banda, hi ha una sortida d emergència, des de l andana central dels FGC. La sortida és per punta, pel costat Sabadell Estació. El tram d estació sota l actual estació de Sabadell Nord de Rodalies es construeix d una manera artesanal per evitar cap afecció de moviments en ella. Imatge 11. Mapa en planta de l estació. Estació Sabadell Ca n Oriac i dipòsit de trens L'estació de Sabadell-Ca n'oriac es situarà al PK 14,4 de la línia Sant Cugat-Sabadell (sense passar per l'autònoma) i serà el final de la línia. L estació està ubicada sota el carrer Himàlaia, pròxima al Parc del Nord i propera a la zona de cotxeres. L accés es resol des de la cota del Parc del Nord amb escales mecàniques i escala estàtica central, totes dues paral leles a l eix del carrer Vinhamala, que defineix un dels límits del parc.la primera zona de vestíbul -a cota està fora de l àmbit de les pantalles que formen el conjunt de la estació. És un rectangle de 8.35 x metres en el que es troba l ascensor de comunicació amb el carrer i el pas de comunicació amb l aparcament que s estén per sobre de les vies de l estació i de cotxeres. En el límit entre aquest espai d aproximació i el 8

9 àmbit de vestíbul ja integrat dintre de la estació es planteja la barrera tarifària. Aquesta zona té una superfície rectangular de m2, i justament en el mig, a eix de les escales d accés des de el exterior i a eix de l andana, s ubica l ascensor que permet la comunicació entre vestíbul i andana. A la andana, a cota , s hi pot arribar a més amb escales mecàniques i escales estàtiques definides a eix de l ascensor. Les mecàniques en direcció cotxeres i les estàtiques en direcció San Cugat. Al mateix nivell del forjat de vestíbul i d aparcament es construeix un forjat per permetre la ubicació de les cambres tècniques. En la zona d escales, els forjats tenen un encaix per permetre la visió de l andana des del vestíbul. L andana és central de 120 m de longitud i 9 m d amplada. La distància entre eixos de via és de 12 m i la distància lliure entre pantalles de 16 m. Més enllà de l ultima estació (Ca n Oriac) es disposarà una bifurcació de la línia en la qual, des de totes dues vies generals es podrà accedir a una cua de maniobres, pel retorn dels trens, o a un recinte de cotxeres. En els dos casos, el pendent longitudinal serà de 1,5 mil lèsimes i es construiran sota estais públics, entre pantalles a cel obert. La cua de maniobres (vies 1 i 2) permetrà l estacionament de dos trens de 80 metres (o un de 100 o 120 m) accedint a qualsevol via mitjançant una doble diagonal. La disposició projectada permet, si s escau, el perllongament de la línia cap a Castellar del Vallès. Al final de la cua es disposarà una sortida d emergència i un pou de ventilació. El recinte de cotxeres constarà d una platja de 8 vies paral leles que s obriran en ventall, de diferents longituds i capacitats en funció de l espai de que es disposa. Imatge 12. Mapa en planta de l estació. 9

10 Perllongament Metro del Vallès a Terrassa Les obres de perllongament dels FGC a Terrassa consisteixen en l'ampliació de la línia que finalitza a l'actual estació de Terrassa Rambla fins al nord de la ciutat (barri de Can Roca), passant per la zona universitària i l'estació de la xarxa de via ampla, on hi haurà un intercanviador entre les dues línies. El nou tram, de 3,9 quilòmetres de longitud, comptarà amb dos túnels de 6,75 metres de diàmetre cadascun, excavats amb dues tuneladores. Els túnels van des del pou de Can Roca fins a l estació de Rambla d Ègara. En un primer moment, l'actuació s'havia de fer en dues fases: la primera havia d'anar de l'estació actual de Terrassa Rambla fins a Vallparadís-Upc, excavant el túnel tipus mina. La segona fase s'havia de fer posteriorment, excavant amb tuneladora fins a Can Roca. A primers de 2005 es van modificar les previsions i es va decidir fer tota l'obra en una única fase, però aprofitant tot el què ja s'havia construït fins al moment. Així doncs, el projecte actual contempla la construcció del túnel des de Terrassa Rambla fins a Can Roca, mitjançant tuneladora, en una única fase. Les obres es van iniciar l'octubre de 2003, tenen un import de 321 MEUR i finalitzaran l'any 2015, després de diverses aturades i canvis de plans. Actualment ja hi ha els dos túnels perforats (es van perforar entre gener de 2009 i abril de 2010) i s'està treballant en l'arquitectura i instal lacions de les estacions i treballs finals, preveient l'inici de les proves amb trens l'abril de Infraestructura, traçat i túnel Traçat El traçat dissenyat comença en el PK , d acord amb el quilometratge de la via 1, en l estació existent Terrassa Rambla, en ple centre urbà de Terrassa, sota la Rambla d Egara. Al sortir de l estació gira a la dreta amb un radi de 230 m, de 500 m de longitud aproximada, entre els PK i A continuació i després d una recta intermèdia de 125 m de traçat gira cap a l esquerra amb un radi de 232 m, entre els PK i Ambdós girs es desenvolupen sota el cas urbà de Terrassa, per la qual cosa, al seu pas, el traçat discorre sota nombrosos bens d interès cultural, d acord amb el POUM de Terrassa. Finalment, el traçat enllaça al voltant del PK en l àmbit del Pla Especial del Parc de Vallparadís, amb l'estació de Vallparadís Universitat. En alçat, la rasant surt horitzontal de l estació existent de Terrassa-Rambla, situada a una cota de 255 m. A continuació la via ascendeix amb 10 mil lèsimes fins l estació Vallparadís-Universitat, situada en una rampa de 1,5 mil lèsimes en una cota aproximada de 264 m. Després de sortir de l estació de Vallparadís Universitat (PK de projecte), el traçat gira a l esquerra amb un revolt de 214 metres de radi que acaba al PK , on enllaça amb una recta de 520 metres de longitud aproximada. Aquesta recta finalitza quan surt de l estació intercanviador de RENFE, on gira cap a la dreta amb un revolt de 200 metres de radi, i enllaça al voltant del PK amb una recta de 225 m de longitud que passa per sota del carrer Independència. A continuació gira a la dreta amb un radi 993 sota l avinguda de l Abat Marcet, i continua amb una altra recta, sota el carrer de l Ancianitat, fins al final del projecte, al PQ 10

11 22+475,012. En aquesta última recta se situaran tant l estació de Can Roca com el dipòsit de trens que s han projectat. En alçat, després de sortir de l estació de Vallparadís, la via ascendeix amb 40 mil lèsimes fins a l estació d intercanviador situada a la cota 288 aproximadament, que té una rampa de 1,5 mil lèsimes. Quan surt d aquesta estació, la via segueix ascendint amb 37,8 mil lèsimes fins a l estació de Can Roca, situada a la cota 326. A partir d aquest punt i fins al final del projecte, segueix ascendint amb 1,5 mil lèsimes. La via anirà sobre llosa flotant i la catenària serà rígida. Hi haurà una passarel la d'evacuació a tot el llarg del túnel. Infraestructura i túnel Imatge 13. Plantes i perfils del traçat. La totalitat de la nova línia serà en traçat soterrat, perforats majoritàriament mitjançant tuneladora. Es fan dos túnels paral lels d'una única via, de 6,75 metres de diàmetre, amb galeries d'interconnexió entre ells (com a via d'evacuació d'emergència un de l'altre) cada 250 metres. El dipòsit de trens, les tres noves estacions i el pas sota el parc de Vallparadís es fa una excavació entre pantalles i posteriorment es tapa. També destaca l'espai de connexió entre els nous túnels perforats per les dues tuneladores i la línia actual a la Rambla d'ègara. Les dues tuneladores han perforat des del pou de Can Roca fins al pou de connexió de la Rambla d'ègara, on s'han desmuntat parcialment mentre que la resta de la maquinària ha sortit pel Parc de Vallparadís. 11

12 La tuneladora (TBM, Tunnel Boring Machine) Imatge 14. Secció transversal del túnel. Les dues tuneladores que van perforar cada un dels dos túnels de 3,5 quilòmetres del perllongament de Terrassa procedien del Canadà. Els dos túnels en paral lel es situen a 14 metres de distància mínima entre eixos i es van perforar des del dipòsit de Can Roca fins a Terrassa Rambla. Les característiques tècniques d ambdues màquines eren similars, amb un diàmetre d excavació de 6,86 metres, 90 metres de longitud i 715 tones de pes cadascuna. Les tuneladores eren tipus amb escut de balanç de pressió de terres (EPB). El material és extret de la cambra de terres mitjançant un vis sense fi. Variant la força d'empenta d'avanç i la velocitat d'extracció del cargol, s'aconsegueix controlar la pressió de balanç de les terres, per a què aquesta garanteixi l'estabilitat del front i es minimitzin els assentaments en superfície. Per facilitar l'evacuació de productes poc plàstics amb cargols, sovint s'han d'injectar productes químics per augmentar la plasticitat dels terrenys. Les dovelles són de 0,30 metres de gruix. Punts singulars Calaix Horta dels Frares (Parc de Vallparadís) En el tram que es construeix a cel obert, concretament en l'encreuament del traçat a través del Parc de Vallparadís (també anomenat Horta de Frares, al voltant del PK ), es disposarà una capa de graves en el trasdós dels caixons a projectar i en el llit de suport dels mateixos (a més de la pertinent impermeabilització d aquests), que posin en contacte els diferents estrats permeables i que permetin la circulació de les aigües subterrànies que puguin circular sota el llit del cabal, evitant el possible efecte barrera. Imatge 15. Secció transversal i imatge del punt singular. 12

13 Embocadura de Rambla d Ègara El perllongament dels FGC a Terrassa s inicia a l estació de la Rambla d Egara, i el nou traçat connecta amb la cua de maniobres existent. En aquesta estació la secció del túnel és única per a les dues vies, i és necessari construir una embocadura que permeti la transició i divergència cap a la secció en doble túnel del nou tram. Aquesta embocadura serveix, a més, com a recinte per a l extracció de la tuneladora que perfora des de Can Roca i de nova sortida d'emergència. La forma resultant presenta dos ramals convergents en planta corba de longituds 80 i 50 m respectivament. Imatge 16. Mapa en planta i imatge del punt singular. Estació Vallparadís Universitat L'estació de Vallparadís Universitat es situarà al PK 21,7 de la línia Les Planes-Terrassa, al subsòl de la plaça dels Drets Humans i del carrer Salmeron amb l'avinguda Jacquard. Des de la plaça s'accedirà per un edicle amb portes automàtiques a un petit vestíbul amb màquines autovenda i les barreres tarifàries. Una vegada passada la barrera tarifària hi haurà 4 ascensors, tenint alguns d'ells parada al vestíbul inferior i d'altres anant directes fins a l'andana, superant el desnivell de 25,5 metres existent. També es situarà un aparcament per a bicicletes i taller per a aquestes. El vestíbul inferior (principal) tindrà accés des de l'exterior del Parc i té màquines de venda de bitllets i barreres tarifàries. Per baixar a l'andana es podrà fer per un dels ascensors amb parada o bé per dos nuclis d'escales convencionals i una escala mecànica. L'estació disposarà també de lavabos i un possible bar, entre altres dependències. Entre el vestíbul superior i l'inferior hi haurà 3 plantes d'aparcament de vehicles. Els trens circularan pel nivell més inferior format per les dues vies generals i una andana central doble de 85 metres de longitud (ampliable a 100 metres), amb una amplada de 9 metres. Completaran les instal lacions una subcentral elèctrica situada al costat del carrer Igualtat. L'estació va sofrir diverses demores en la seva construcció degut a les restes arqueològiques trobades al voltant del fossat del castell cartoixa de Vallparadís. 13

14 Imatge 17. Mapa en planta de l estació. Imatge 18. Secció transversal de l estació. Estació Terrassa Estació del Nord L'estació de Terrassa Estació del Nord es situarà al PK 22,6 de la línia Les Planes-Terrassa, al subsòl del parc del Nord entre el passeig 22 de Juliol i el carrer Mossèn Pursals. Des del nivell del parc amb passeig 22 de Juliol s'accedirà al vestíbul de l'estació per dues escales mecàniques, una escala convencional i un ascensor. El vestíbul principal tindrà la meitat a la caixa de l'estació i l'altra meitat en l'espai de connexió amb l'estació de Terrassa de la línia de via ampla de Barcelona a Manresa i Lleida. De fet el vestíbul serà comú per a les dues línies, amb màquines de venda de bitllets de FGC i de Rodalies, així com informació d'aquests últims. L'espai es preveu que sigui ocupat per dues botigues i un bar, a més d'un lavabo. Disposarà de plafons d'informació i seient multifuncional. Per accedir a Rodalies hi haurà les barreres tarifàries i un cop superades un passadís durà fins a l'altell existent des d'on es pot baixar les dues andanes. Un cop passada la barrera tarifària de FGC hi haurà dos nuclis de baixada a 14

15 l'andana, formats cadascun d'ells per una escala convencional i una de mecànica, així com un ascensor. Els trens circularan pel nivell més profund format per les dues vies generals i una andana central doble de 90 metres de longitud (ampliable a 100) i una amplada de 10,42 metres, amb una alçada a estructura de lluminària de 3,50 metres. No hi haurà fals sostre ja que l'espai és únic fins al sostre del vestíbul. Imatge 19. Mapa en planta de l estació. Imatge 20. Secció transversal de l estació. Estació Terrassa Nacions Unides i dipòsit de trens de Can Roca L'estació de Terrassa Nacions Unides (inicialment denominada Can Roca) es situarà al PK 23,8 de la línia Les Planes-Terrassa, al subsòl de l'avinguda del Parlament entre l'avinguda Béjar i els carrers Arenys de Mar i Sabadell. L'estació es situa en un recinte rectangular entre pantalles, amb 5 plantes intermèdies destinades a aparcament (plantes -1 a -5) entre el nivell del carrer i el de les vies. De tota manera, l'aparcament inicialment no està en explotació. L'accés a l'estació es farà des del costat nord-est de la cruïlla entre les avingudes Béjar i Parlament, per escales fixes i una escala mecànica de pujada. A més, hi haurà un ascensor a la vorera oest de 15

16 la mateixa cruïlla que també baixarà fins al vestíbul principal (nivell -3). El vestíbul de l'estació disposarà de les màquines de venda de bitllets, les barreres tarifàries de control d'accés i es preveu un local destinat a bar, amb un lavabo adaptat. En aquest nivell vestíbul també es preveu un pas cap a l'aparcament, un espai pel cap d estació i altres dependències amb el CCTI, cambra de neteja, de magatzem i lavabo de personal adaptat. Així mateix disposa d un espai previst per a zona d aparcament de 50 bicicletes amb un recinte per a reparació. Des del vestíbul principal (nivell -3) en surt un tram d'escala fixa i una escala mecànica de pujada que porten fins al vestíbul mitjà (nivell -5). Un ascensor enllaça directament el vestíbul principal amb el vestíbul intermedi i l'andana. El nivell -5 acull diverses sales d'instal lacions, com és la ventilació dels túnels. Del vestíbul intermedi hi ha una escala fixa i una escala mecànica de pujada fins a l'andana, accedint a aquesta pràcticament per l'extrem costat Terrassa Rambla. Des de l'accés a l'estació per l'avinguda Béjar amb Parlament fins a l'andana hi ha un desnivell total de 19,81 metres. Els trens circularan pel nivell més profund format per les dues vies generals i una andana central doble de 80 metres de longitud (no ampliables) i una amplada de 11,08 metres. L'alçada d'aquest nivell és de 5,25 metres, amb un cel ras a l'andana a 3,35 metres. A l'extrem de l'andana costat dipòsit de trens hi haurà una sortida d'emergència. A l'entrada de l'estació hi ha una agulla diagonal entre la via 1 i la via 2 i a la sortida una agulla doble (tipus bretelle) entre les dues vies. Al final de la línia hi haurà les cotxeres i dipòsit de trens de Can Roca, a 41 metres de profunditat en perpendicular a l'autovia orbital B-40, format per quatre vies, tres andanes de servei i una capacitat total de 8 trens de 4 cotxes. El dipòsit de trens tindrà accés des de l'exterior per un camí, un muntacàrregues i una escala fixa i disposarà de vestidors, ventiladors d'extracció i un espai per a una possible futura sots-central elèctrica. El dipòsit de trens va ser el pou d'atac de les tuneladores, on es va iniciar la perforació dels dos túnels cap a Terrassa Rambla. Imatge 21. Mapa en planta de l estació. Informació obtinguda de la pàgina Trens de Catalunya, en els enllaços següents: