El Bicing compleix quatre anys En un temps rècord, el transport públic en bicicleta de Barcelona ha consolidat i exportat el seu model arreu del món

Transcripción

1 Un model consolidat El Bicing és referència mundial pel seu concepte i eficiència. 02 Entrevista a Jordi Hereu Ha estat un impuls important per l ús de la bicicleta a la ciutat 04 El Bicing treu bona nota Un 6,5 és la puntuació dels abonats al servei a la darrera enquesta 05 El Bicing compleix quatre anys En un temps rècord, el transport públic en bicicleta de Barcelona ha consolidat i exportat el seu model arreu del món

2 EL BICING IDENTIFICA BARCELONA Un model consolidat Amb ocasió del seu quart aniversari, el Bicing té diverses coses a celebrar: la millora de la valoració del servei per part dels seus usuaris, l estabilització i fiabilitat aconseguida en un temps rècord i la consolidació d un model que s ha convertit en una referència internacional de mobilitat sostenible, eficient i econòmic. Quan, ara fa quatre anys, va entrar en funcionament el Bicing, ningú sabia en què consistiria. Hi havia operadors que llogaven bicicletes per a usos turístics i recreatius, però no existia una xarxa d estacions destinades a configurar un servei complementari del transport públic. Com a qualsevol novetat, cadascú es va fer la seva idea del Bicing. Barcelona, per la seva orografia i densitat, era una ciutat apta per a l ús de la bicicleta. La valoració de la implantació del Bicing evidencia l increment dels desplaçaments diaris en bicicleta per la ciutat. De no arribar als desplaçaments l any 2006, avui es realitzen més de desplaçaments, xifra que duplica les dades d ús. El Bicing és ja un element que identifica Barcelona. Pensat per als barcelonins Què és el que ha fet de Barcelona un model singular, d èxit i una referència internacional? No hi ha una sola resposta, perquè és la suma de molts factors. El més important i decisiu, però, és el concepte. El Bicing és un servei pensat fonamentalment per donar una alternativa de desplaçament als residents de la ciutat, inserit en una estratègia global de mobilitat sostenible. És una oferta no contaminant per fer desplaçaments per la ciutat, a un cost molt reduït en comparació amb altres mitjans de transport. Contràriament al que ha passat amb sistemes similars implantats en altres grans ciutats, en què el servei cobreix fonamentalment els centres històrics i en què hi ha formes d abonament puntuals, el Bicing es va estendre ràpidament per tots els barris de Barcelona i es BICING AL MÓN Reconeixement internacional del model Barcelona Barcelona és la ciutat amb més nivell de servei i qualitat en sistemes de bici pública. S han inspirat i assessorat ciutats d arreu del món, ja que a Barcelona s ha creat un sistema integral que cobreix tota la ciutat i col loca una estació cada 300 metres. Amés de moltes poblacions catalanes i de diferents llocs d Espanya, començant per Madrid, els països des d on s han acostat al Bicing per aprendre del model del Barcelona són molt nombrosos i abasten des d Austràlia al Canadà i des de l Argentina fins a Corea. Dels Estats Units, Washington o San Francisco; de la resta d Europa, algunes com Londres, Florència, Budapest, Milà o Kazan; d Amèrica Llatina, Quito o Buenos Aires; d Orient Mitjà i Àsia, Seül o Tel-Aviv; d Oceania, Sidney o Brisbane. I així successivament, fins prop de cinquanta ciutats d arreu del món. Bicing ja no és només el nom del sistema complementari del transport públic amb bicicleta de Barcelona sinó que s ha convertit en la paraula que serveix per designar aquest tipus de servei a tot el món. Titulars de diari que inclouen El bicing de Madrid... i El bicing de Buenos Aires.... Un nom convertit en marca Tot ve de la combinació de bici i bcn i la g del final que va servir per donar-li forma de nou vocable. El nom ha fet fortuna, però ara, a més del nom, el que és una referència és el model de planificació i gestió del Bicing de Barcelona, el primer en una gran ciutat que ha aconseguit uns graus de fiabilitat reconeguts internacionalment. En abstracte, totes les grans ciutats veuen la bicicleta com un bon pal liatiu a l increment del trànsit de vehicles privats a motor. Barcelona, però, va ser de les ciutats pioneres i la primera que ha sabut afrontar i corregir els problemes que planteja una innovació d aquestes dimensions que modifica un part dels hàbits i la imatge d una ciutat.

3 CURIOSITATS Sabies què? Si arribes a una estació amb la bicicleta i aquesta té tots els ancoratges plens, pots passar la targeta d abonat pel lector per saber quines estacions més properes tenen espais buits per deixar-la. Prova-ho, et resultarà molt útil! El dia de la gran nevada de l any passat, el dia 8 de març de 2010, el sistema va funcionar amb total normalitat i més de usuaris van utilitzar el Bicing. Algunes entitats bancàries estan emetent noves targetes de crèdit amb xip. En molts d aquests casos hi ha un canvi en la data de caducitat i a vegades també hi ha un canvi en el número de la targeta. Per això quan renovis el teu abonament, pot ser que el càrrec sigui retornat perquè el Bicing no reconeixerà la targeta. Fixa t bé si és el teu cas. Des del passat mes de setembre, pots ajustar millor i més fàcilment el seient gràcies al canvi de la peça reguladora que s ha instal lat a totes les bicicletes. Aquesta peça és més llarga i més ampla que l anterior, cosa que permet fer més palanca i, per tant, ajustar el seient amb més comoditat. El Bicing s ha consolidat en només quatre anys Un servei d ús senzill, pràctic i sostenible que es pot utilitzar per als trajectes dins la ciutat i que resulta ideal combinant-lo amb el transport públic convencional. És per aquest motiu que la majoria de les 420 estacions del servei estan situades a prop dels accessos de metro, del tren i dels aparcaments públics. va descartar la possibilitat de fer abonaments per a turistes o visitants esporàdics de la ciutat. A més, la distribució i ubicació de les estacions està pensada per garantir la seva complementarietat amb els transports públics i, en conseqüència, incentivar-ne l ús sense haver de recórrer al vehicle privat. Una forma de desplaçar-se A aquests factors, característics del Bicing de Barcelona, cal sumar-hi unes normes estrictes, amb uns temps màxim d ús que deixessin ben clar que les bicicletes no serveixen per anar a fer una volta d un lloc a un altre sinó d una estació a una altra. En la nostra cultura, la bicicleta havia estat sempre assumida com un element d oci o un element esportiu, lligat al lleure. El Bicing ha tingut a favor l atribució de tots aquests valors positius, i fixar que la bicicleta és un mitjà de transport més, una forma de desplaçar-se per la ciutat que és necessari potenciar. El Bicing ha esdevingut exemple de transport públic individual. Els usuaris valoren molt positivament les millores implantades en el darrer any. El Bicing ha incentivat l ús de la bicicleta particular, fet que justifica la ràpida extensió de serveis i infrastructures per a aquest tipus de transport sostenible. El model barceloní, que està sent assumit per algunes de les grans capitals mundials, té també altres singularitats de fons. Una d elles és la forma com està operat, directament per les estructures de l Ajuntament de Barcelona per mitjà d una concessió. L activitat del concessionari està dirigida i supervisada pels mitjans municipals, que fixen i controlen la qualitat del servei amb la monitorització del sistema amb més de 80 indicadors. En la majoria de grans ciutats, els serveis públics de bicicleta eren fruit d una contraprestació que oferien empreses a canvi de l explotació de la publicitat exterior. Simplificantho molt i de manera molt gràfica, la implantació de la bicicleta pública és, en molts llocs, un intercanvi de bicis per quedar-se l explotació de la publicitat exterior, sense un control directe per part dels ajuntaments sobre tots els detalls del servei. A més, es deixa d ingressar el cànon econòmic per la concessió de mobiliari publicitari. Mobilitat sostenible A Barcelona, l aposta va ser molt diferent. Amb la posada en marxa de la regulació de l estacionament, s opta per potenciar un ús del cotxe més racional. Amb els ingressos obtinguts d aquesta regulació es financia el Bicing que afavoreix l objectiu fonamental de reduir la congestió. El sistema té un efecte pedagògic indiscutible. El cost del Bicing s obté a partir de la participació dels abonats al servei, però fonamentalment amb l excedent de la taxa d estacionament del vehicles privats. El Bicing contribueix a fer realitat polítiques a favor de la sostenibilitat i la qualitat ambiental de la ciutat. L èxit del model Tot i els problemes que va tenir inicalment el Bicing, causats sobretot pel seu èxit, que va depassar totes les previsions, i per episodis de vandalisme, en arribar al quart aniversari s ha aconseguit un alt nivell de fiabilitat, que ha estat valorat molt positivament pels usuaris i que no ha passat desapercebut a nivell internacional. Moltes grans ciutats dels cinc continents han vingut a Barcelona a prendre bona nota de com ha de funcionar el servei públic de bicicletes i algunes fins i tot han adoptat la paraula bicing per identificar els seus serveis de bicis. El model de Barcelona, però, no rau només en la gestió d unes estacions, unes bicicletes i uns carnets d abonats -que no és poca cosa- sinó en una estratègia de caràcter general d increment de l ús de la bicicleta. El gran increment de desplaçaments amb Bicing ha motivat i justificat la ràpida extensió de serveis i infraestructures per a les bicicletes urbanes, cosa que ha propiciat l increment exponencial de l ús d aquest mode transport sostenible. El servei té 420estacions, moltes d elles situades a prop dels accessos de metro, tren i aparcaments públics Diàriament, a Barcelona es fan més de desplaçaments en bicicleta (Bicing i particulars)

4 ENTREVISTA: Jordi Hereu, Alcalde de Barcelona El progrés cap a un model de mobilitat urbana més amable, eficient i segur és a dir, més sostenible implica la consideració de la bicicleta com a un mitjà de transport urbà més, i la seva incorporació al ventall d alternatives que els ciutadans tenim al nostre abast a l hora de moure ns. Utilitza alguna vegada el Bicing? Descrigui amb tres adjectius les seves virtuds. Si, vaig ser un dels primers abonats i impulsor del servei. El Bicing és saludable, sostenible i eficient per a la mobilitat quotidiana. Què va motivar a la regidoria de mobilitat, la implantació del Bicing l any 2007 a Barcelona? Va ser una aposta innovadora líder a Catalunya i Espanya. El projecte sorgeix dins del context de les estratègies globals de mobilitat tendents a la descongestió i pacificació del trànsit amb criteris de Es sostenibilitat calcula ambiental que actualment i econòmica. circulen per la ciutat de En què Barc ha beneficiat el Bicing a la ciutat? Què ha significat respecte la promoció dels desplaçaments en bicicleta a l entorn urbà? L arribada del Bicing ha suposat un impuls important per l ús de la bicicleta a la ciutat. L any 2006, abans de la seva implantació a Barcelona, es feien prop de desplaçaments diaris amb bicicleta, a dia d avui se n realitzen més del doble. La ciutat absorbeix més de desplaçaments diaris en bici. La bicicleta ha anat guanyant cada vegada més presència als nostres carrers. De les 200 bicicletes i 15 estacions inicials l any 2007, el Bicing compta avui amb 6000 bicicletes i 420 estacions. El Bicing s ha consolidat amb 420 estacions i bicicletes que donen servei a persones abonades, que fan 11 milions de viatges a l any, i viatges diaris de mitjana. Com valora la integració d aquest model de transport en el conjunt de la mobilitat de Barcelona. La ciutat estava preparada per a aquest nou mitjà de transport? El propòsit municipal és el de promoure l ús de la bicicleta entre la població barcelonina com un sistema de desplaçament habitual en la vida urbana. En aquest sentit, l Ajuntament ha apostat per la millora de les infraestructures i l increment dels carrils bici. El creixement del Bicing ha estat exponencial; de les 200 bicicletes i 15 estacions inicials l any 2007, ara hi ha bicicletes i 420 estacions. La bona acollida va impulsar la seva ampliació i extensió per tot el territori de la ciutat. La convivència del Bicing amb la resta d usuaris de la via pública. Es circula amb civisme i amb respecte a les normes de trànsit? Quina és l actuació de l Ajuntament pel que fa aquest acompliment? Quines accions de sensibilització s han dut a terme? L espai públic de la ciutat és el que és. No el podem eixamplar a voluntat, i per El Bicing ha suposat un impuls important per l ús de la bicicleta a la ciutat L any 2006 es feien prop de desplaçaments diaris en bici. L any 2010, se n realitzen més del doble. tant, ha de ser compartit en les millors condicions per a tothom. A l Ajuntament apostem per l ús de la bicicleta com a mode de transport sostenible, i treballem per a la prioritat i la seguretat dels vianants en matèria de mobilitat. En aquest sentit, el març de 2007 entra en vigor l Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles que especifica les regles per tal de garantir el correcte ús de les bicicletes per a les vies urbanes, i en convivència amb la resta de mitjans de transport. La bicicleta no només és una activitat d oci sinó un sistema de transport molt adient per moure s per la ciutat. L Ajuntament ha avançat amb l objectiu de crear una xarxa pacificada al trànsit on les bicicletes puguin circular en convivència amb altres vehicles (Zones 30) o amb vianants (carrers de plataforma única, zones de vianants). La mesura ha incentivat l ús de la bicicleta i ha suposat una ampliació dels possibles itineraris per la ciutat. El passat mes de setembre es va posar en marxa la campanya de sensibilització "Bicivisme", on es va difondre un catàleg de bones pràctiques per circular en bici amb civisme i seguretat per a l espai públic. La campanya va consistir en la difusió de díptics amb recomanacions bàsiques per fomentar el respecte i la seguretat viària entre els ciclistes, vianants i la resta d usuaris. Què fa l Ajuntament per anar més segur en bicicleta? Expliqui ns les noves infraestructures de millora que s han creat a la ciutat. En aquest mandat, l Ajuntament ha invertit en la creació i millora de carrils bici, senyalització específica en els punts dels carrils bici on hi conflueixen bicicletes i vianants, senyalització amb pintura vermella de les cruïlles per on ha de passar el carril bici, alertant als vehicles de la confluència entre cotxes i bicicletes. Barcelona és la primera ciutat espanyola que instal la semàfors per a bicis. De quants carrils bici disposa Barcelona? Barcelona disposa de 180,3 quilòmetres de carrils bici en total; 159 quilòmetres de carrils bici i 21,3 de Ronda Verda. L objectiu és arribar a finals de mandat amb un total de 200,1 quilòmetres. A més, actualment hi ha places d aparcament per a bicicletes. L objectiu és implantar més places en aquelles zones on es detecta un major ús de la bicicleta. L èxit del sistema va sobrepassar les expectatives, quina va ser la resposta municipal per readreçar el servei? Hem de reconèixer algunes disfuncions en la implantació del sistema però, al llarg d aquests quatre anys, el servei Bicing s ha anat estenent a tots els El Bicing s ha implantat a tots els districtes de la ciutat. districtes amb una gran acceptació. El juliol de 2008 arribava a la seva màxima extensió. L increment pel que fa al nombre d usos i a abonats va comportar la incorporació de noves millores, tècniques, logístiques i d atenció a l usuari; es tracta d un servei basat en la rotació de les bicicletes i per tant calia augmentar el sistema de distribució i manteniment de les mateixes. Té sostre el Bicing, pot permetre s créixer més? El sistema ha aconseguit consolidar-se com un altre mitjà de transport urbà, idoni per a desplaçaments curts, bàsicament de mobilitat obligada i de gestions, amb capacitat per combinar-se amb altres modes de transport públics. Després d una etapa molt marcada per un augment d abonats molt constant, la demanda actual s ha estabilitzat donant resposta adequada i fidelitzant els seus usuaris Què aporta el Bicing a la imatge i projecció exterior de Barcelona? El Bicing és un referent per a altres ciutats, i és un exemple més de la política de ciutat en mobilitat sostenible.

5 VALORACIÓ POSITIVA DADES Els abonats posen un notable a les millores En quatre anys, el Bicing ha introduït nombroses millores que li han permès aconseguir estabilitat i fiabilitat i una bona nota per part dels abonats, que han valorat positivament les novetats i han atorgat millor puntuació a tots i cada un dels aspectes del servei. Millores ràpides arran de l èxit Degut a l èxit experimentat en els primers mesos de funcionament, el Bicing ha introduït millores molt valorades pels seus abonats. Quan el Bicing va entrar en funcionament, es va preveure una implantació progressiva, al llarg de dos anys, al cap dels quals es podia arribar a un màxim de 400 estacions i bicicletes i unes infraestructures logístiques i de gestió per donar servei a màxim abonats. La realitat va depassar de llarg aquestes previsions, i al cap d un any ja s havia fet tot el desplegament i hi havia més de abonats. El Bicing va tenir una excel lent acollida des del primer moment. Els primers mesos es registrava una mitjana de altes diàries, i aquest entusiasme va comportar problemes en el servei a causa de la massificació i els usos fraudulents d alguns abonats. En arribar al segon aniversari, el 2009, la nota dels usuaris del Bicing va ser d un 4,7. Actuació contundent i ben valorada Aquests problemes, lògicament, ja havien estat detectats i s estava posant fil a l agulla per aportar-hi solucions duradores. Per una banda, es va modificar el contracte amb el concessionari perquè es posessin a disposició del Bicing els mitjans adequats a la dimensió que havia agafat. Amb més abonats i desplaçaments, calia augmentar tots els serveis, des dels d atenció als abonats fins als vehicles i personal encarregats de distribuir bicicletes per les estacions. Pel que fa al vandalisme, es van dissenyar nous sistemes per reforçar les estacions i les bicicletes i sistemes de detecció d usos irregulars o fraudulents per part d una minoria dels abonats, que van ser expulsats del Bicing. Tot plegat, una actuació contundent que es va començar a implantar el mateix 2009 i que de seguida va ser detectada pels abonats que, a principis del 2010, ja van posar un aprovat al Bicing, un 5,4, que indicava que les mesures preses anaven en la direc- La mitjana d edat dels usuaris és de 34,4 anys De tots els usuaris, un 55,7% són homes El 77,6% dels abonats fan servir el Bicing cada setmana Evolució de la qualificació dels usuaris del Bicing ,7 5,4 6, Fem números Les matemàtiques ens serveixen per a moltes coses, també per representar de forma abstracta realitats ben concretes. En el cas del Bicing, la seva realitat és tan novedosa encara, quatre anys després d haver-se inventat, que sovint s intenta explicar l eclosió de la bicicleta a partir dels números: tants abonats més o menys, tants desplaçaments més o menys, tantes incidències més o menys, tants euros més o menys A Barcelona es fan anualment uns 36 milions de desplaçaments amb bicicleta, amb un recorregut mitjà de 3 quilòmetres. Això vol dir 108 milions de quilòmetres anuals. Si aquests quilòmetres s haguessin fet amb cotxe, s hauria consumit 10 milions de litres de combustible. Cada litre de combustible genera 2,7 kg de CO2, o sigui, multiplicat per 10 milions de litres de combustible, 27 milions de kg de CO2, que és el mateix que tones. En el mercat de drets d emissions de CO2, la tona té actualment una cotització mitjana de 13. Resumint: la bicicleta a Barcelona estaria estalviant d euros anuals en drets d emissió. Pel que fa a altres externalitats, des del punt de vista sanitari es calcula el cost per tona en uns 23, o sigui euros. Només en termes ambientals i sanitaris, els desplaçaments amb bicicleta fan estalviar gairebé un milió d euros en externalitats a la ciutat de Barcelona. És clar que els desplaçaments amb cotxe encara són cinc vegades més que els que es fan amb bicicleta. Però també és veritat que, abans d entrar en funcionament el Bicing, la golejada no era de 5 a 1, sinó de 17,5 a 1 a favor del cotxe. Els de la bicicleta som un bon equip. ció correcta. Ara, a principis del 2011, amb gairebé totes les millores implantades, la nota és de bé, un 6,5, una millora de la nota a la qual ha contribuït el notable -7,1- que ha merescut la valoració del manteniment, fruit de les innovacions introduïdes. El perfil de l abonat Com són aquests abonats que posen nota al Bicing però que, per damunt de tot, són els que utilitzen aquest servei? Doncs la majoria són persones joves, amb una mitjana d edat de 34,4 anys que resideixen a Barcelona, principalment a l Eixample i Sant Martí, i tenen un nivell d estudis més elevat que la mitjana. La majoria dels usuaris del Bicing ho són des de fa temps. Un 36% ho són des del seu origen i un altre 36% des del Hi ha més abonats que abonades (el 55,7% són homes) i a més fan servir més el servei, ja que són el 73,3% dels que l ulitzen diàriament. Per acabar de fer la foto de l abonat, poden dir que són majoria, el 57,5%, els que tenen el català com llengua habitual. El 77,6% dels abonats fan servir el Bicing cada setmana. Del total d abonats, un 34% el fan servir cada dia, i un 20,4% en fan un ús inferior a una vegada a la setmana. A l hivern i els dies de pluja és quan menys es fa servir el Bicing, encara que aquest 2011 l hivern no està sent un fre i el nombre d usos diaris, entre i , és pràcticament el mateix que el que hi havia fins ara a altres èpoques de l any, amb concidions meterològiques més adequades per a la bicicleta.

6 VALORACIÓ POSITIVA Les millores introduïdes, clau de l èxit A finals del 2009 es van començar a introduir les millores que han portat a l estabilització i a una valoració més positiva del Bicing per part dels seus abonats. Són 10 grans grups d actuacions que han comportat innovacions positives per als abonats i una dràstica reducció del vandalisme. Algunes de les mesures introduïdes per consolidar el Bicing són molt visibles, però d altres no tant. N hi ha en les bicicletes i les estacions o en l increment de mitjans per transportar i reparar bicicletes que gairebé tothom ha pogut notar. Però n hi ha d altres menys aparents que, alhora que han millorat el servei i les garanties dels abonats, fan també una contribució destacada a l aspecte actual de les estacions, amb bicicletes que estan normalment en un molt millor estat de funcionament. 1. Algunes millores tècniques en la bicicleta per facilitar l ús i ser més robustes: a. Seient d alta densitat Més densitat per aconseguir més comoditat i resistència contra el vandalisme. b. Protector de canvi. Disseny que impedeix repenjar-hi el peu i evita avaries. c. Ajustament del seient. Més gran i resistent, per facilitar el seu maneig. d. Millora de la fixació del tambor del fre de darrera. e. Pedals de més densitat, més resistents. f. Noves cobertes anti-punxades. g. Manillar amb gir limitat. Es realitzen suplements en el quadre per limitar el gir del manillar més de 180º i evitar d aquesta manera avaries en el cablejat. 2. Implantació d un protector d estacions i dispositiu unidireccional per aparcar les bicicletes: a. Reducció en un 72% del vandalisme a les estacions. b. Dràstica reducció dels robatoris. c. Millora de l ordre, ja que totes les bicicletes només poden estar aparcades correctament. 3. Millores tècniques en els ancoratges per obtenir una major fiabilitat a. Doble sensor en l ancoratge i un difusor nou per millorar la visibilitat de les operacions. b. Cablejat en paral lel (abans estava en sèrie), que protegeix els anclatges d una manera independent en cas que hi hagi una avaria en un d ells. c. Targeta lector RFID més robusta i que ofereix major protecció i seguretat electrònica. 4. Incorporació de nous inspectors al carrer: que ajuden els abonats a fer un bon ús del servei i prevenen contra possibles usos fraudulents. 5. Redacció i aplicació d un nou contracte amb l abonat: a. Tipifica els mals usos. b. Ofereix més protecció a l abonat i detalla millor les seves obligacions i drets. 6. Certificació del sistema de comprovació de la devolució de la bicicleta: Certificació de Bureau Veritas sobre les garanties i fiabilitat dels sistemes de devolució de bicicletes, cosa que ofereix garanties als abonats. Estacions més protegides Algunes de les mesures que ha adoptat el servei han repercutit en les estacions del Bicing, ara més segures i ordenades. 7. Millora en els processos de reparació en els tallers: Revisió dels procediments de treball per garantir una millor qualitat de funcionament de les bicicletes. 8. Incorporació de 2 tallers mòbils al carrer: reparacions petites in situ, cosa que permet que hi hagi sempre un més gran nombre de bicicletes a disposició dels abonats i en més bones condicions de funcionament. 9. Revisió del protocol en l àrea de l atenció al client i formació contínua del agents: S han millorat els temps de resposta als abonats, amb la dotació de més mitjans, i s han revisat tots els procediments de resposta per donar més garanties i solucions davant de les qüestions plantejades. 10. Nova estratègia logística per a la reposició de bicicletes a les estacions: S ha redissenyat totes les rutes dels vehicles d acord amb nous criteris logístics, que permeten oferir un millor servei en la disponibilitat de bicicletes/ancoratges en zones receptores i emissores. Són deu mesures que, combinades, han permès consolidar el servei i la millora de la valoració per part dels abonats. Una de les dificultats que s està mirant d abordar en l actualitat és la de garantir un millor nivell de reposició, sobretot en les zones dels cascs antics d alguns barris de la ciutat, on l estretor dels carrers obliga a utilitzar vehicles amb una capacitat de transport de bicicletes més petita d allò que seria necessari i on, per la mateixa raó, hi ha menys solucions de transport públic i, en conseqüència també una demanda superior de Bicing. Per pal liar parcialment aquesta circumstància, s ha incrementat els sistemes perquè els abonats sàpiguen a quines estacions tenen bicicletes disponibles, no únicament amb la informació que facilita la mateixa estació, sinó amb aplicacions i serveis accessibles a través del web bicing.cat i per telefonia mòbil, que també ajuden a planificar els itineraris per fer-los més ràpids i segurs. MOBILITAT El Bicing: una alternativa de transport públic El Bicing és un transport públic amb bicicleta. Un servei d ús senzill, pràctic i sostenible que es pot utilitzar per als trajectes per la ciutat, combinat amb la resta de transport públic convencional, i idoni per desplaçar-se sense fums ni sorolls. Les estacions del Bicing estan situades a prop dels accessos del metro, del tren i dels aparcaments públics. El servei està operatiu els 365 dies de l any amb l horari següent: De diumenges a dijous: El servei està obert tot el dia excepte de 24h a 5h, horari a partir del qual només es poden retornar bicicletes Divendres, dissabtes i festius: El servei funciona les 24h del dia. Com a complement dels transports públics tradicionals de la ciutat, el Bicing segueix un horari similar al que tenen aquests, que també tanquen per la nit entre setmana. A més, degut a gran nombre d usos de cada bicicleta, el servei aprofita les hores de la nit entre setmana per a fer tasques de manteniment en bicicletes i estacions.

7 TRANSFORMACIÓ EN LES COSTUMS DE MOBILITAT BONS USOS La ciutat i la bicicleta La implantació del Bicing ha suposat un impuls important en l ús de la bicicleta a la ciutat. L any 2006, abans de la seva implantació a Barcelona, es feien la meitat de desplaçaments que els realitzats avui en dia. El servei s ha consolidat amb 420 estacions i bicicletes que donen servei a persones abonades que fan 11 milions de viatges a l any. Es calcula que actualment circulen per la ciutat de Barcelona un milió de bicicletes aproximadament. Tot i ser una part minoritària dels modes de desplaçament de la ciutat, la bicicleta ha anat guanyant cada vegada més presència als nostres carrers. Als darrers quatre anys l increment del nombre de desplaçaments en bici s ha triplicat. El mes de març de 2007, va entrar en vigor l Ordenança de Circulació de Vianants i Vehicles, per són les places d aparcament per a bicicletes que hi ha actualment a Barcelona tal que la bicicleta esdevingués un mitjà de transport habitual, amb tots els avantatges que comporta, en termes d eficàcia, sostenibilitat, qualitat ambiental, etc, però especificant unes regles per tal de garantir el seu correcte ús per les vies urbanes. La millor promoció de la bicicleta són els avantatges que aporta: és una forma de circular beneficiosa per la nostra salut, ecològica perquè no contamina un vehicle sense fums i sense soroll econòmica perquè estalvia moltes despeses i ajuda a una millor ocupació social de l espai urbà. El propòsit municipal és el de promoure l ús de la bicicleta entre la població barcelonina com un sistema de desplaçament habitual en la vida urbana. La bicicleta no és només una activitat d oci sinó un sistema de transport molt adient per moure s per la ciutat. En aquest sentit, l Ajuntament està desenvolupant més serveis i més infraestructures, en el marc d un impuls global per a la sostenibilitat i per a la millora de la seguretat i la convivència dels ciclistes amb la resta de vianants i modes de transport. Més espai per a les bicicletes L Ajuntament ha invertit en la creació i millora de carrils bici. La capital catalana compta amb 180,3 quilòmetres de carrils bici, 159 quilòmetres de carril bici i 21,3 quilòmetres de Ronda Verda. L objectiu és arribar a final de mandat amb 200,1 quilòmetres. Millores als carrils bici Senyalització amb pintura vermella de les cruïlles per on ha de passar el carril bici, alertant als vehicles de la confluència entre cotxes i bicicletes. Senyalització en els punts dels carrils bici on hi conflueixen bicicletes i vianants. Millores en la senyalització i el traçat dels carrils ja existents Introducció de peces separadores dels carrils bici en calçada. Nou model de semàfor per a bicicletes Barcelona és la primera ciutat espanyola que instal la semàfors per a bicis. Milloren la seguretat dels ciclistes, són més petits, més baixos i funcionen amb tecnologia LED. Pacificació del trànsit Conversió de 300 quilòmetres de zones 30, carrers de plataforma única, zones per a vianants; són mesures que han permès incentivar l ús de la bicicleta i han suposat, una ampliació dels possibles itineraris per la ciutat. Més aparcaments per a bicicletes A Barcelona actualment hi ha places d aparcament per a bicicletes. D aquestes, s han creat durant aquest mandat i s arribarà a les a finals d any. L objectiu és implantar més places en aquelles zones on es detecta un major ús de la bicicleta. Civisme i seguretat viària Barcelona ofereix iniciatives, experiència i posa a disposició de tots els municipis de Catalunya i Espanya, el model de mobilitat en bicicleta a la ciutat. El passat mes de setembre l Ajuntament de Barcelona va posar en marxa per primer cop la campanya de sensibilització Bicivisme, per fomentar bons hàbits de convivència entre els ciclistes i la resta d usuaris dels espais públics. El Bicing ha participat en la campanya posant un adhesiu de Bicivisme a les bicicletes que donen servei als abonats. A més, s han repartit uns díptics a través de les Oficines d Atenció al Ciutadà (OAC) dels districtes, l Oficina de la bicicleta, l Oficina del Bicing, el Centre d Informació i Assessorament per a Joves (CIAJ), el Centre de Recursos Barcelona Sostenible i a través de les entitats de la Comissió Cívica de la Bicicleta. La campanya informa del decàleg de consells i recomanacions bàsiques per fomentar el respecte i la seguretat viària entre els ciclistes, vianants i la resta d usuaris dels espais públics: Seguretat i convivència L Ajuntament està desenvolupant més serveis i més infraestructures, en el marc d un impuls global per a la sostenibilitat i per a la millora de la seguretat i la convivència dels ciclistes amb la resta de vianants i modes de transport. Nou Manual de disseny i senyalització de vies ciclistes El nou Manual s ha fet amb l objectiu de fer més entenedores les indicacions pels que circulen amb aquests vehicles de dues rodes, aplicant les solucions més òptimes a les noves vies i augmentar alhora el nivell de seguretat dels usuaris de la bici. Comissió cívica de la bicicleta Amb la comissió cívica de la bicicleta, l Ajuntament de Barcelona compta amb un espai per treballar i buscar l acord i el contacte permanent amb les diferents associacions de ciclistes de la ciutat. Decàleg de civisme 1. Circula pel carril bici. 2. Amb el semàfor en vermell, atura t, no te la juguis. 3. Tingues la bicicleta en bon estat. 4. No facis maniobres que puguin afectar la teva seguretat o la dels altres. 5. Per les àrees de vianants no tens cap tipus de preferència. 6. Estaciona correctament en els llocs habilitats. 7. De nit, fes-te veure: llum blanca al davant i llum vermella al darrera. 8. En moments d aglomeració, baixa de la bici i vés a peu. 9. No facis ziga-zagues. 10. Atenció! Per la calçada ets el més feble.

8