L EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN L ENLLUMENAT PÚBLIC DE MANRESA. Manel Ribera Crusafont Cap de secció d'eficiència energètica i xarxes

Transcripción

1 L EFICIÈNCIA ENERGÈTICA EN L ENLLUMENAT PÚBLIC DE MANRESA Manel Ribera Crusafont Cap de secció d'eficiència energètica i xarxes

2 Índex La gestió de l enllumenat públic a l ajuntament de Manresa El camí recorregut per Manresa Mapes lumínics i projecte de canvi de làmpades Indicadors d'eficiència energètica Propostes de futur Conclusions finals

3 La gestió de l enllumenat públic a l Ajuntament de Manresa Per poder gestionar l enllumenat públic, s'han de tenir en compte tres aspectes: La implantació: projecte i execució de l obra. El manteniment: contracte de manteniment amb empresa externa (actualment SECE). El control energètic: amb programes informàtics tipus SIE, Gemweb i Secegep. En el cas de l Ajuntament de Manresa aquests tres aspectes de la gestió de l enllumenat els controlem a la nostra Secció d'eficiència energètica i xarxes, des de l any 1996.

4 Les eines bàsiques que utilitzem per la gestió de l enllumenat públic son: El plec de clàusules tècniques del manteniment de les instal lacions de l'enllumenat públic que defineix les tasques que s ha de realitzar per fer un bon manteniment. Pla d adequació de les instal lacions de l enllumenat públic (PAE): com a llibre de ruta que marca el camí a seguir en la remodelació de les instal lacions per complir amb la normativa vigent.

5 El camí recorregut Fase 1era Any 1996 preguntes i respostes sobre l'enllumenat que volíem: tipus de làmpada, contaminació lumínica, tipus de quadres (reducció de flux en capçalera versus reactàncies de doble nivell, seguretat de les instal lacions, etc.). Any 1997 elaborem el guió per la redacció de Pla d'etapes per la renovació de les instal lacions de l enllumenat públic (PAE). Any 1997 el Nou Plec de la concessió de manteniment de les instal lacions de l enllumenat indicava la obligació de redactar el PAE, el primer PAE, que va fer SICE estava valorat en 6 milions d euros. Any 1997 els tècnics municipals elaborem un Informe sobre la situació de l'enllumenat públic de la nostra ciutat des del punt de vista de la seguretat industrial. Any 1998 es va redactar l Agenda21, en les reunions sectorials es va fer visible les mancances de seguretat del nostre enllumenat públic i el Departament d'indústria de la Generalitat de Catalunya va recordar la necessitat de redactar un Pla de renovació. Any 1999 es pren la decisió política de tirar endavant el PAE i per tant es va crear una partida d'inversions 623.

6 2ª Fase Aplicació del pla de renovació En el període l Ajuntament de Manresa va invertir euros en l aplicació del PAE. En el mateix període (vaques grasses) es van fer molts nous projectes d urbanització tan públics com privats amb l'augment de punts de llum. Al any euros d inversió, comença la crisis. Any 2009 arriben els FEIL (19 milions per Manresa), com que encara no s'havia acomplert el PAE es decideix invertir quasi 2 milions d euros dels 19, amb aquesta inversió varem renovar 12 sectors més. Anys 2010, 2011 i euros d inversió, i per tant busquem formules a cost zero per augmentar la eficiència energètica del nostre enllumenat públic.

7 3ª Fase ser més eficients sense inversió: Plànols lumínics Des de la concessió del 1997 fins a l any 2007 realitzàvem lectures luxomètriques abans del canvi preventiu i una altre luxometría 200 hores desprès del canvi preventiu. De comú acord amb la concessionària (SECE) anul lem les lectures puntuals, i realitzem dos vegades a l any un mapa lumínic de tots els carrers de la ciutat. A partir del primer plànol lumínic de la ciutat es va prendre la decisió d elaborar un mapa lumínic teòric segons la normativa vigent i un mapa lumínic comparatiu entre el real i el teòric.

8 Sistema de mesurament luxomètric utilitzat per SECE SECE te un sistema propi d'adquisició de dades luxomètriques via GPS que es reflecteixen sobre un sistema d informació geogràfica (S.I.G.)

9 Valors luxomètrics any 2008

10 Plànol d'intensitat del trànsit

11 Valors luxomètrics teòrics de la ciutat de Manresa segons el REEAE

12 Valors luxomètrics 2011 (amb reducció)

13 Desviació Valors luxomètrics teòrics versus reals (amb reducció) de la ciutat de Manresa

14 Sistemes de regulació dels quadres d enllumenat públic de Manresa Al març del 2010 es decideix reduir a l encesa a tots els quadres amb reducció de flux en capçalera. Al novembre del 2010 es decideix reduir a l encesa les reactàncies de doble nivell.

15 Consums i estalvis anuals de l enllumenat públic de Manresa Decisió de fer un projecte de substitució de làmpades per reduir encara més el consum energètic i mantenint els nivells lumínics segons el plànol teòric definit.

16 Substitució de làmpades i equips en lluminàries de VSAP per l ajust de nivells lumínics la reducció de la potència elèctrica en punts de llum de l enllumenat públic de la ciutat de Manresa L'objecte d'aquesta actuació ha estat la d efectuar el canvi de làmpades i equips en lluminàries de vapor de sodi d alta pressió existents per tal de reduir els nivells lumínics dels carrers amb excés d il luminació i per tant la potència instal lada. L actuació s ha realitzat amb un total de punts de llum de l enllumenat públic de la ciutat de Manresa, reduint la potència i per tant el consum energètic i evidentment els costos econòmics.

17 L actuació s ha realitzat en les zones on les lluminàries ja compleixen la normativa vigent en quant a la seves característiques tècniques de fabricació. Els punts de llum existents amb làmpada i equip d una potència determinada s han reduït a la immediatament inferior segons la següent taula:

18 Càlculs justificatius Làmpada 250 W = lúmens * 0,7 = lúmens Làmpada 150 W = lúmens Variació de lux = / = 0,75 Nou càlcul teòric lux = 21,90 * 0.7 = 16,49 Lux teòric mínim vàlid = 16 lux 16,49 > 16 per tant OK

19 En els punts de llum que s alimentin d un quadre elèctric amb sistema de reducció de flux a capçalera s han instal lat equips estàndard ELT VSI de la potència nova corresponent en cada cas

20 Els punts de llum que s alimentin d un quadre elèctric amb sistema de reducció per doble nivell o bé que no tinguin sistema de reducció s han instal lat equips electrònics de doble nivell ECOLUM EC4 de la nova potència corresponent en cada cas

21 Previsió Estalvis canvi equips + LVSAP Potència total Potència abans del canvi: 402,97 kw Potència després canvi: 260,40 kw Estalvi Potència: 142,57 kw Reducció de Potència en %: 35,38 % Energia anual Consum abans del canvi: kwh Consum després del canvi kwh Estalvi Energètic: kwh Previsió Estalvi Econòmic Anual en Euros: Eur.

22 Dades econòmiques Consum Actual (kwh) Nou Consum (kwh) % Reducció Estalvi Econòmic ( ) Pressupost Projecte ( ) Retorn Inversió Anys ,89% ,06 Opcions Finançament Import Anys Cost Anual Estalvi Anual Preu Projecte Executiu , Finançament 5 Anys

23 Plànol dels carrers on s han canviat equips i làmpades

24 Eficiència energètica en l'enllumenat públic de Manresa

25 Valors luxomètrics teòrics del Polígon dels Dolors segons el plànol teòric definit

26 Mesures luxomètriques realitzades al Polígon dels Dolors el 13 de setembre de 2012 abans de les hores

27 Mesures luxomètriques realitzades al Polígon dels Dolors el 13 de setembre de 2012 després de les hores

28 Resultats

29 Nivells lumínics i energia any 2009

30 Nivells lumínics i energia any 2010

31 Nivells lumínics i energia maig 2012

32 Comparativa energia

33 Ràtios kwh/habitants de diferents països europeus

34 Algunes dades dels cercles de comparació 1997 versus 2011 de nostre enllumenat i amb la mitja de 18 municipis 2011

35 Reducció de la contaminació lumínica al Barri de Cal Gravat any 2005 NUM UBICACIÓ QUADRE VS -7 0 VS VS VS VS HM P L-11 F L-5 8 TO TAL W 81 Cal Gravat (Joan Miró) Cal Gravat (Mestre Coderch) Cal Gravat III (Puig Cadafalch) Cal Gravat IV (D.Muntaner) TOTAL Estalvi: kwh/any NUM UBICACIÓ QUADRE VS -7 0 VS VS VS VS HM P L-11 F L-5 8 TO TAL W 81 Cal Gravat (Joan Miró) Cal Gravat (Mestre Coderch) Cal Gravat III (Puig Cadafalch) Cal Gravat IV (D.Muntaner) TOTAL

38 Propostes de futur possibles

43 Resum accions executades i a realitzar i la seva influencia amb l'eficiència energètica ACCIONS ANY POTÈNCIA INSTAL LADA KW CONSUM ANUAL KWH RATIO KWH/HA BITANT Comença el procés S'acaben les inversions Reduïm a l'engegada Any de transició Fem el canvi de làmpades Canvi de làmpades consolidat Canvi lluminàries VMCC per lluminàries amb Leds Execució del PAE

44 Conclusions Fer mapes lumínics de les nostres ciutats per veure on tenim el potencial d estalvi. Reinvertir els estalvis generats amb millora de les instal lacions. El compliment estricte del REEAE encara ens permetrà reduir els nivells lumínics. Malgrat que ara no es pot invertir, si no ho fem, les instal lacions de l enllumenat tornaran a quedar obsoletes. Redacció i aplicació del PAE per ser mes eficients (substituint lluminàries de VMCC i VSAP per lluminàries LED) i a la vegada renovar sectors que no compleixen amb el REBT. Amb una bona gestió de l enllumenat públic, aconseguim estalvis, però no son suficients per fer un bon manteniment que a mes inclogui el PAE que s haurà d aplicar sempre perquè les instal lacions de l enllumenat públic son finites i el servei al ciutadà pel que fa a l enllumenat públic tendeix a l infinit.

45 Moltes gràcies per la vostra atenció Manel Ribera Crusafont Cap de secció d'eficiència energètica i xarxes mribera@ajmanresa.cat