Reforma, reparació i aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a L EDIFICI DE LA FÀBRICA de Vacarisses

Transcripción

1 PROJECTE Reforma, reparació i aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a L EDIFICI DE LA FÀBRICA de Vacarisses Municipi Vacarisses Data Març 2014

2 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ÍNDEX

3 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses DOCUMENT NÚM. 1: MEMÒRIA I ANNEXOS MEMÒRIA 1. MEMÒRIA DESCRIPTIVA 2. DECRIPCIÓ DE L EDIFICI 3. SINGULARITAT I IMPORTÀNCIA DE L EDIFICI 4. OBJECTIU DE LA MEMÒRIA 5. DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA 6. PRESSUPOSTOS PER CONTRACTES ANNEXOS ANNEX 1. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT ANNEX 2. CERTIFICACIÓ D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE L'EDIFICI ANNEX 3. PROJECTE EXECUTIU D UNA XARXA DE CALOR AMB BIOMASSA PER A EDIFICIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS DE VACARISSES ANNEX 4. FITXES CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES MATERIAL AÏLLAMENT ANNEX 5. VALORACIÓ INSTAL LACIÓ CLIMATITZACIÓ I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DOCUMENT NÚM. 2: PLÀNOLS 1. SITUACIÓ I EMPLAÇAMENT 2. PLÀNOL PLANTA PRIMERA 3. PLÀNOL PLANTA SEGONA 4. SECCIONS A i B 5. SECCIONS C, D i E 6. DETALLS TIPUS AÏLLAMENTS 7. PLANTA DETALL XARXA CLIMATITZACIÓ DOCUMENT NÚM. 3: PLEC DE CONDICIONS PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES GENERALS DOCUMENT NÚM. 4: PRESSUPOST 1. ESTAT D AMIDAMENTS 2. PRESSUPOST PROJECTE

4 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Document núm. 1: MEMÒRIA I ANNEXOS

5 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses MEMÒRIA. 1.- MEMÒRIA DESCRIPTIVA Les primeres notícies que tenim de l edifici de la Fàbrica són de l any 1934, quan s inicia la construcció d una nau de superfície 24 x 17 m. amb la intenció d instal lar-hi una secció de telers. L obra s atura pel començament de la guerra civil, faltant tant sols per fer la teulada de la nau. A l any 1945 reprenen les obres de l edifici i al mateix temps s amplia, passant a tenir unes dimensions de 44x21 m. Es posa en funcionament per primera vegada el 28 de març de 1948 per Hilatures Pablo Brugues. A l any 1964 s amplia de nou l edifici, construint una nau enfront de la ja existent i que serà ampliada per última vegada a l any La Fàbrica finalitza definitivament la seva activitat al novembre de l any En la modificació puntual del Pla General en el Centre Urbà portada a terme a l any 1993, es qualifica l edifici de la Fàbrica d Equipaments (E), amb l objectiu de rehabilitar-la per situar equipaments col lectius tant de caràcter social com culturals. En conseqüència, a l any 2000 l Ajuntament va adquirir del Fons de Garantia Salarial l edifici de la Fàbrica. 2.- DESCRIPCIÓ DE L EDIFICI L Edifici està col locat en pendent i s ha resolt en naus col locades esglaonadament i constructivament desenvolupades en tres plantes: Planta superior. Formada per dues grans naus i un petit cos central amb una superfície construïda de 2.445,38m². Planta inferior. Està formada per una nau de 624,41m² i un passadís d accés a un pati interior de 189m². Al pati al final del passadís, hi ha una petita construcció que envolta l estació transformadora de la Fàbrica de 130,00m². A aquest nivell està situada l antiga oficina de la fàbrica, que queden a sota del laboratori amb una superfície de 130,00m². Està comunicat amb la planta superior per una escala. Planta soterrani. Planta de petites dimensions que feia les funcions de magatzem amb una superfície de 384,00m². 3.- SINGULARITAT I IMPORTÀNCIA DE L'EDIFICI. L'Ajuntament a l'any 2001, valorant el que representa l'edifici per al municipi, redacta una memòria valorada par a la rehabilitació de la Fàbrica Brujas, i convertir-la en el centre social i cultural de Vacarisses, amb la següent distribució i usos : Planta Superior: - Sala gran polivalent : Primera nau de la fàbrica construïda, destinada a actes socials i culturals del Municipi (festivals de l'escola de música, actes de Festa Major, Festa de Cap d'any, etc). - Sales polivalents per entitats: Nau enfront a la sala polivalent. En l'actualitat en aquesta nau a part dels locals per les entitats, l'ajuntament té l'escola de Música i les oficines del Serveis Socials i de Promoció Econòmica.

6 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Planta inferior: Planta destinada a magatzem i taller de la brigada municipal i també com aparcament dels vehicles municipals. Al fons del pati, s'aprofita la petita nau existent a costat de l'et, per situar un local destinat al jovent anomenat Punt de Vol. A les antigues oficines situades sota la nau gran, hi ha les oficines de Correus. Planta soterrani: Aquesta planta s'ha destinat a Llar de Dia pels avis del municipi. En l'actualitat tots els locals descrits anteriorment les obres de rehabilitació estant totalment finalitzades i a plena activitat. 4.- OBJECTIU DE LA MEMÒRIA Vist l'oportunitat que ens brinda la Direcció de Serveis de Concertació Local de la Diputació de Barcelona per a la concessió d ajuts corresponent a la línia de finançament de la reforma, rehabilitació i reparació d elements constitutius de patrimoni singular local, l'ajuntament ha decidit un cop valorat la seva importància social en el dia a dia del municipi que tenen els departaments emplaçats en les dues naus de la planta superior, procedir a fer unes actuacions per a millorar l'aïllament de la coberta de la nau gran i dels locals municipals i d'entitats, amb l'objectiu d'aconseguir un estalvi energètic significant. Tanmateix també dotar a la sala gran d'un sistema de calefacció per aire, aprofitant la instal lació imminent d'una caldera de biomassa que calefactarà com a aspecte innovador vàries dependencies municipals. Amb aquesta actuació es pretén anul lar el sistema actual per escalfar la sala gran a base de canons d'aire amb cremador de gas-oil, i així anul lar el perill que pugui representar l'emissió de gasos tòxics dels canons així com el risc potencial d'incendi que pugui tenir. 5.- DESCRIPCIÓ DE LA SOLUCIÓ ADOPTADA La coberta de les dues naus està formada per encavallades metàl liques i en part per teula ceràmica sobre rastells de fusta i part per plaques de fibrociment. Com a sostre dels locals, s'ha col locat un cel ras de panells acústics Heraklith. Segons es desprèn de la certificació d'eficiència energètica de l'edifici, emès pels Servei d'equipaments i Espai Públic Àrea de Territori i Sostenibilitat Diputació de Barcelona (ANNEX 2), les mesures proposades a aplicar per a una millor eficiència energètica son les següents: a) Instal lació de nova caldera de biomassa per a local social i sala polivalent. (ANNEX 3) b) Millora de l envoltant, Aïllament de coberta i terra en contacte amb aire exterior. c) Substitució de fusteries. Detall de les millores. Aquestes millores es realitzaran mitjançant la contractació de tres d industrial degut a la particularitat de les feines a realitzar, per tant es dividirà en tres separates: SEPARATA 01: Millora de la part massissa de l envoltant I - Increment de l aïllament en coberta. (ANNEX 4)

7 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Col locació d aïllament sobre cel ras en contacte amb espai sota coberta, amb feltre de llana de roca revestit per una cara amb paper Kraft com a barrera de vapor en cara calenta, amb un gruix de 14 cm, aconsellat per a zona climàtica de la població, amb una transmitància U:0,303 w/ m²k. Es contempla la col locació d aïllament en cel rasos en contacte amb l espai sota coberta, sala polivalent i locals socials. Aquesta intervenció requereix la reducció, quan calgui, d obertures de ventilació de les cobertes que hauria de situar-se entre 50mm² i 1.500mm² de superfície de la coberta. - Increment de l aïllament en el terra. (ANNEX 4) Col locació d aïllament tèrmic en forjats en contacte amb l aire exterior, situat en la cara exterior del forjat. Aïllament de poliuretà projectat de 60 mm. de gruix o panell de llana de roca rígid o semirígida de 60 mm. de gruix, amb una R mínima de 1,5 m²k/w. La solució s hauria de completar amb la col locació d un cel ras inferior per a protegir l aïllament. SEPARATA 02: Millora de la part massissa de l envoltant II - Substitució de fusteria metàl lica. Substitució de fusteria metàl lica sense aïllament en zona de locals socials, per una fusteria d alumini amb trencament de pont tèrmic i vidre laminat amb càmera d aire (3+3/12/6). SEPARATA 03: Millora de climatització - Instal lació de caldera de Biomassa i sistema de calefacció a la sala gran. Realització de la instal lació d'un sistema de calefacció permanent a la Sala gran del edifici de La Fàbrica, mitjançant l aportació de fluid tèrmic provinent de la xarxa de calor amb caldera de biomassa, d imminent realització, aprofitant que aquesta canonada de distribució passa just per la mateixa sala gran. La instal lació estarà formada per un climatitzador dotat de free-cooling, que incorporarà una bateria de fluid tèrmic, que escalfarà l'aire que serà conduit per un conducte, i distribuït mitjançant difusors en tota la sala gran.(annex 5) Aquesta nova instal lació de calefacció permanent, anul larà la pràctica actual d instal lar temporalment canons de calor amb cremadors de gasoil portàtils, ja que comporten un risc per les persones i una baixa eficiència energètica.

8 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses 6.- PRESSUPOSTOS SEPARATA 01 Pressupost d execució material ,78 Despeses general (13%) 4.905,78 Benefici industrial (6%) 2.264,21 Seguretat i Salut (3%) 1.132,10 Pressupost d execució per contracte ,87 IVA 21% 9.668,16 Total Pessupost d execució per contracte ,03 SEPARATA 02 Pressupost d execució material 2.410,45 Despeses general (13%) 313,36 Benefici industrial (6%) 144,63 Seguretat i Salut (3%) 72,31 Pressupost d execució per contracte 2.940,75 IVA 21% 617,56 Total Pessupost d execució per contracte 3.558,31 SEPARATA 03 Pressupost d execució material ,35 Despeses general (13%) 4.404,71 Benefici industrial (6%) 2.032,94 Seguretat i Salut (3%) 1.016,47 Pressupost d execució per contracte ,47 IVA 21% 8.680,66 Total Pessupost d execució per contracte ,13 TOTAL PRESSUPOST DEL PROJECTE ,47 Vacarisses, març de 2014 L Arquitecte Tècnic Municipal Josep Lluís Murcia i Torrecillas

9 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ANNEX 1: ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT

10 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses INDEX 1 DADES DE L'OBRA 2 DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT 3 COMPLIMENT DEL R.D. 1627/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ 4 PLEC CONDICIONS

11 1 DADES DE L'OBRA Tipus d'obra Realització paviment formigó i col locació de canal amb reixa Emplaçament Carretera de la Bauma, 1 2 DADES TÈCNIQUES DE L'EMPLAÇAMENT 7.1 Topografia: L Edifici està a peu pla. 7.2 Condicions físiques i d'ús dels edificis de l'entorn: No existeixen edificis al seu entorn. 7.3 Instal lacions de serveis públics, tant vistes com soterrades: Existeixen actualment xarxa de subministrament d aigua i xarxa elèctrica. 3 COMPLIMENT DEL R.D. 1627/97 DE 24 D'OCTUBRE SOBRE DISPOSICIONS MÍNIMES DE SEGURETAT I SALUT A LES OBRES DE CONSTRUCCIÓ 3.1 INTRODUCCIÓ 3.2 PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA 3.3 IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS 3.4 MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ 3.5 PRIMERS AUXILIS 3.6 NORMATIVA APLICABLE

12 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses 3.1 INTRODUCCIÓ Aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut estableix, durant l'execució d'aquesta obra, les previsions respecte a la prevenció de riscos d'accidents i malalties professionals, així com informació útil per efectuar en el seu dia, en les degudes condicions de seguretat i salut, els previsibles treballs posteriors de manteniment. Servirà per donar unes directrius bàsiques a l'empresa constructora per dur a terme les seves obligacions en el terreny de la prevenció de riscos professionals, facilitant el seu desenvolupament, d'acord amb el Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, pel qual s'estableixen disposicions mínimes de seguretat i de salut a les obres de construcció. En base a l'art. 7è, i en aplicació d'aquest Estudi Bàsic de Seguretat i Salut, el contractista ha d'elaborar un Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contingudes en el present document. El Pla de Seguretat i Salut haurà de ser aprovat abans de l'inici de l'obra pel Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o, quan no n'hi hagi, per la Direcció Facultativa. En cas d'obres de les Administracions Públiques s'haurà de sotmetre a l'aprovació d'aquesta Administració. Es recorda l'obligatorietat de què a cada centre de treball hi hagi un Llibre d'incidències pel seguiment del Pla. Qualsevol anotació feta al Llibre d'incidències haurà de posar-se en coneixement de la Inspecció de Treball i Seguretat Social en el termini de 24 hores. Tanmateix es recorda que, segons l'art. 15è del Reial Decret, els contractistes i sotcontractistes hauran de garantir que els treballadors rebin la informació adequada de totes les mesures de seguretat i salut a l'obra. Abans del començament dels treballs el promotor haurà d'efectuar un avis a l'autoritat laboral competent, segons model inclòs a l'annex III del Reial Decret. La comunicació d'obertura del centre de treball a l'autoritat laboral competent haurà d'incloure el Pla de Seguretat i Salut. El Coordinador de Seguretat i Salut durant l'execució de l'obra o qualsevol integrant de la Direcció Facultativa, en cas d'apreciar un risc greu imminent per a la seguretat dels treballadors, podrà aturar l'obra parcialment o totalment, comunicant-lo a la Inspecció de Treball i Seguretat Social, al contractista, sots-contractistes i representants dels treballadors. Les responsabilitats dels coordinadors, de la Direcció Facultativa i del promotor no eximiran de les seves responsabilitats als contractistes i als sots-contractistes (art. 11è). 3.2 PRINCIPIS GENERALS APLICABLES DURANT L'EXECUCIÓ DE L'OBRA L'article 10 del R.D.1627/1997 estableix que s'aplicaran els principis d'acció preventiva recollits en l'art. 15è de la "Ley de Prevención de Riesgos Laborales (Ley 31/1995, de 8 de noviembre)" durant l'execució de l'obra i en particular en les següents activitats: a) El manteniment de l'obra en bon estat d'ordre i neteja b) L'elecció de l'emplaçament dels llocs i àrees de treball, tenint en compte les seves condicions d'accés i la determinació de les vies o zones de desplaçament o circulació c) La manipulació dels diferents materials i la utilització dels mitjans auxiliars

13 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses d) El manteniment, el control previ a la posada en servei i el control periòdic de les Instal lacions i dispositius necessaris per a l'execució de l'obra, amb objecte de corregir els defectes que poguessin afectar a la seguretat i salut dels treballadors e) La delimitació i condicionament de les zones d'emmagatzematge i dipòsit dels diferents materials, en particular si es tracta de matèries i substàncies perilloses f) La recollida dels materials perillosos utilitzats g) L'emmagatzematge i l'eliminació o evacuació de residus i runes h) L'adaptació en funció de l'evolució de l'obra del període de temps efectiu que s'haurà de dedicar a les diferents feines o fases del treball i) La cooperació entre els contractistes, sots-contractistes i treballadors autònoms j) Les interaccions i incompatibilitats amb qualsevol altre tipus de feina o activitat que es realitzi a l'obra o prop de l'obra. Els principis d'acció preventiva establerts a l'article 15è de la Llei 31/95 són els següents: 1 L'empresari aplicarà les mesures que integren el deure general de prevenció, d'acord amb els següents principis generals: a) Evitar riscos b) Avaluar els riscos que no es puguin evitar c) Combatre els riscos a l'origen d) Adaptar el treball a la persona, en particular amb el que respecta a la concepció dels llocs de treball, l'elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per tal de reduir el treball monòton i repetitiu i reduir els efectes del mateix a la salut e) Tenir en compte l'evolució de la tècnica f) Substituir allò que és perillós per allò que tingui poc o cap perill g) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que integri la tècnica, l'organització del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals en el treball h) Adoptar mesures que posin per davant la protecció col?lectiva a la individual i) Donar les degudes instruccions als treballadors 2 L'empresari tindrà en consideració les capacitats professionals dels treballadors en matèria de seguretat i salut en el moment d'encomanar les feines 3 L'empresari adoptarà les mesures necessàries per garantir que només els treballadors que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i específic 4 L'efectivitat de les mesures preventives haurà de preveure les distraccions i imprudències no temeràries que pogués cometre el treballador. Per a la seva aplicació es tindran en compte els riscos addicionals que poguessin implicar determinades mesures preventives, que només podran adoptar-se quan la magnitud dels esmentats riscos sigui substancialment inferior a les dels que es pretén controlar i no existeixin alternatives més segures 5 Podran concertar operacions d'assegurances que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l'empresa respecte dels seus treballadors, els treballadors autònoms respecte d'ells mateixos i les societats

14 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses cooperatives respecte els socis, l'activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal. 3.3 IDENTIFICACIÓ DELS RISCOS Sense perjudici de les disposicions mínimes de Seguretat i Salut aplicables a l'obra establertes a l'annex IV del Reial Decret 1627/1997 de 24 d'octubre, s'enumeren a continuació els riscos particulars de diferents treballs d'obra, tot i considerant que alguns d'ells es poden donar durant tot el procés d'execució de l'obra o bé ser aplicables a d'altres feines. S'haurà de tenir especial cura en els riscos més usuals a les obres, com ara són, caigudes, talls, cremades, erosions i cops, havent-se d'adoptar en cada moment la postura més adient pel treball que es realitzi. A més, s'ha de tenir en compte les possibles repercussions a les estructures d'edificació veïnes i tenir cura en minimitzar en tot moment el risc d'incendi. Tanmateix, els riscos relacionats s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...) MITJANS AUXILIARS I MAQUINARIA - Atropellaments, topades amb altres vehicles. - Volcada maquinaria. Atrapament. - Atrapament per o entre parts mòvils - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Desplom i/o caiguda de maquinària d'obra (sitjes, grues...) - Riscos derivats del funcionament de grues i plataformes elevadores de persones - Caiguda de la càrrega transportada - Caiguda de material per manipulació o despreniment - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Caigudes des de punts alts - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Accidents derivats de condicions atmosfèriques - Caigudes de persones en alçada - Sobreesforços - Accidents de trànsit en desplaçaments CAMIÓ GRUA - Atropellaments, topades. - Bolcada maquinaria. Atrapament. - Atrapament per o entre parts mòvils - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic - Caiguda de la càrrega transportada - Trepitjades sobre objectes

15 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - Caiguda de material per manipulació o despreniment - Caigudes des de punts alts - Caigudes al mateix nivell - Electrocució - Soroll CAMIO CISTELLA - Atropellaments, xocs i topades amb altres vehicles. - Bolcada maquinaria. Atrapament. - Trepitjades sobre objectes - Atrapament per o entre parts mòvils o objectes - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic - Caiguda de material des de la cistella - Caiguda de material per manipulació o despreniment - Caigudes d alçada - Contactes eléctrics - Contactes tèrmics - Incendis - Soroll TREBALLS PREVIS - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de materials - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat) PETITS ENDERROCS I RASES - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts i/o des d'elements provisionals d'accés (escales, plataformes) - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Cops i atrapaments amb maquinaria - Riscos maquinaria de moviemnt de terres - Atropellaments - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Fallida de l'estructura

16 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - Sobre esforços per postures incorrectes - Acumulació de runes MUNTATGE/RETIRADA DE SUPORTS, COLUMNES, BÀCULS, QUADRES, ETC... - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic - Projecció de partícules durant els treballs - Caigudes des de punts alts - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobre esforços per postures incorrectes - Generació excessiva de pols - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat) - Riscos derivats de la pujada i recepció dels materials - Caiguda de suports, columnes, bàculs per despreniment o manipulació RAM DE PALETA - Generació excessiva de pols o emanació de gasos tòxics - Projecció de partícules durant els treballs - Contactes amb materials agressius - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Ambient excessivament sorollós - Sobre esforços per postures incorrectes - Bolcada de piles de material - Riscos derivats de l'emmagatzematge de materials (temperatura, humitat) INSTAL LACIONS ELECTRIQUES I ENLLUMENAT PÜBLIC - Talls - Caiguda alçada - Caigudes mateix nivell - Cops i atrapaments - Riscos maquinaria elevació - Contactes elèctrics directes/indirectes - Projeccions - Atrapaments - Incendis - Sobreesforços

17 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - Soroll - Contactes tèrmics - Caiguda objectes per manipulació INSTAL LACIONS EN GENERAL - Interferències amb Instal lacions de subministrament públic (aigua, llum, gas...) - Caigudes des de punts alts - Talls i punxades - Cops i ensopegades - Caiguda de materials, rebots - Emanacions de gasos en obertures de pous morts - Contactes elèctrics directes o indirectes - Sobresforços per postures incorrectes - Caigudes de pals i antenes RELACIÓ NO EXHAUSTIVA DELS TREBALLS QUE IMPLIQUEN RISCOS ESPECIALS (Annex II del R.D.1627/1997) 1 Treballs amb riscos especialment greus de sepultament, enfonsament o caiguda d'altura, per les particulars característiques de l'activitat desenvolupada, els procediments aplicats o l'entorn del lloc de treball 2 Treballs en els quals l'exposició a agents químics o biològics suposi un risc d'especial gravetat, o pels quals la vigilància específica de la salut dels treballadors sigui legalment exigible 3 Treballs amb exposició a radiacions ionitzants pels quals la normativa específica obligui a la delimitació de zones controlades o vigilades 4 Treballs en la proximitat de línies elèctriques d'alta tensió 5 Treballs que exposin a risc d'ofegament per immersió 6 Obres d'excavació de túnels, pous i altres treballs que suposin moviments de terres subterranis 7 Treballs realitzats en immersió amb equip subaquàtic 8 Treballs realitzats en cambres d'aire comprimit 9 Treballs que impliquin l'ús d'explosius 10 Treballs que requereixin muntar o desmuntar elements prefabricats pesats. 3.4 MESURES DE PREVENCIÓ I PROTECCIÓ Com a criteri general primaran les proteccions col lectives en front les individuals. A més, s'hauran de mantenir en bon estat de conservació els medis auxiliars, la maquinària i les eines de treball. D'altra banda els medis de protecció hauran d'estar homologats segons la normativa vigent. Tanmateix, les mesures relacionades s'hauran de tenir en compte pels previsibles treballs posteriors (reparació, manteniment...).

18 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses MESURES DE PROTECCIÓ COL LECTIVA - Organització i planificació dels treballs per evitar interferències entre les diferents feines i circulacions dins l'obra - Senyalització de les zones de perill - Preveure el sistema de circulació de vehicles i la seva senyalització, tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors - Deixar una zona lliure a l'entorn de la zona excavada pel pas de maquinària - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Respectar les distàncies de seguretat amb les Instal lacions existents - Els elements de les Instal lacions han d'estar amb les seves proteccions aïllants - Fonamentació correcta de la maquinària d'obra - Muntatge de grues fet per una empresa especialitzada, amb revisions periòdiques, control de la càrrega màxima, delimitació del radi d'acció, frenada, blocatge, etc - Revisió periòdica i manteniment de maquinària i equips d'obra - Sistema de rec que impedeixi l'emissió de pols en gran quantitat - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) - Comprovació d'apuntalaments, condicions d'estrebats i pantalles de protecció de rases - Utilització de paviments antilliscants. - Col locació de baranes de protecció en llocs amb perill de caiguda. - Col locació de xarxat en forats horitzontals - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) - Ús de canalitzacions d'evacuació de runes, correctament instal lades - Ús d'escales de mà, plataformes de treball i bastides - Col locació de plataformes de recepció de materials en plantes altes MESURES DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL - Utilització de caretes i ulleres homologades contra la pols i/o projecció de partícules - Utilització de calçat de seguretat - Utilització de casc homologat - A totes les zones elevades on no hi hagi sistemes fixes de protecció caldrà establir punts d'ancoratge segurs per poder subjectar-hi el cinturó de seguretat homologat, la utilització del qual serà obligatòria - Utilització de guants homologats per evitar el contacte directe amb materials agressius i minimitzar el risc de talls i punxades - Utilització de protectors auditius homologats en ambients excessivament sorollosos - Utilització de mandils

19 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - Sistemes de subjecció permanent i de vigilància per més d'un operari en els treballs amb perill d'intoxicació. Utilització d'equips de subministrament d'aire MESURES DE PROTECCIÓ A TERCERS - Tancament, senyalització i enllumenat de l'obra. Cas que el tancament envaeixi la calçada s'ha de preveure un passadís protegit pel pas de vianants. El tancament ha d'impedir que persones alienes a l'obra puguin entrar. - Preveure el sistema de circulació de vehicles tant a l'interior de l'obra com en relació amb els vials exteriors - Immobilització de camions mitjançant falques i/o topalls durant les tasques de càrrega i descàrrega - Comprovació de l'adequació de les solucions d'execució a l'estat real dels elements (subsòl, edificacions veïnes) - Protecció de forats i façanes per evitar la caiguda d'objectes (xarxes, lones) 3.5 PRIMERS AUXILIS Es disposarà d'una farmaciola amb el contingut de material especificat a la normativa vigent. S'informarà a l'inici de l'obra, de la situació dels diferents centres mèdics als quals s'hauran de traslladar els accidentats. És convenient disposar a l'obra i en lloc ben visible, d'una llista amb els telèfons i adreces dels centres assignats per a urgències, ambulàncies, taxis, etc. per garantir el ràpid trasllat dels possibles accidentats. 3.6 NORMATIVA APLICABLE. RELACIÓ DE NORMES I REGLAMENTS APLICABLES - Directiva 92/57/CEE de 24 de Junio (DO: 26/08/92) Disposiciones mínimas de seguridad y de salud que deben aplicarse en las obras de construcción temporales o móviles - RD 1627/1997 de 24 de octubre (BOE: 25/10/97) Disposiciones mínimas de Seguridad y de Salud en las obras de construcción Transposició de la Directiva 92/57/CEE Deroga el RD 555/86 sobre obligatorietat d'inclusió d'estudi de Seguretat i Higiene en projectes d'edificació i obres públiques - Ley 31/1995 de 8 de noviembre (BOE: 10/11/95) Prevención de riesgos laborales Desenvolupament de la Llei a través de les següents disposicions: - RD 39/1997 de 17 de enero (BOE: 31/01/97) Reglamento de los Servicios de Prevención - RD 485/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97)

20 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Disposiciones mínimas en materia de señalización, de seguridad y salud en el trabajo - RD 486/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo En el capítol 1 excloeix les obres de construcció però el RD 1627/1997 l'esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) - RD 487/1997 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas a la manipulación manual de cargas que entrañe riesgos, en particular dorsolumbares, para los trabajadores - RD 488/97 de 14 de abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud relativas al trabajo con equipos que incluyen pantallas de visualización - RD 664/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes biológicos durante el trabajo - RD 665/1997 de 12 de mayo (BOE: 24/05/97) Protección de los trabajadores contra los riesgos relacionados con la exposición a agentes cancerígenos durante el trabajo - RD 773/1997 de 30 de mayo (BOE: 12/06/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud, relativas a la utilización por los trabajadores de equipos de protección individual - RD 1215/1997 de 18 de julio (BOE: 07/08/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo Transposició de la Directiva 89/655/CEE sobre utilització dels equips de treball Modifica i deroga alguns capítols de la Ordenanza de Seguridad e Higiene en el trabajo (O. 09/03/1971) - O. de 20 de mayo de 1952 (BOE: 15/06/52) Reglamento de Seguridad e Higiene del Trabajo en la industria de la Construcción Modificacions: O. de 10 de diciembre de 1953 (BOE: 22/12/53) O. de 23 de septiembre de 1966 (BOE: 01/10/66) Art. 100 a 105 derogats per O. de 20 de gener de O. de 31 de enero de Andamios: Cap. VII, art. 66º a 74º (BOE: 03/02/40) Reglamento general sobre Seguridad e Higiene

21 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - O. de 28 de agosto de Art. 1º a 4º, 183º a 291º y Anexos I y II (BOE: 05/09/70; 09/09/70) Ordenanza del trabajo para las industrias de la Construcción, vidrio y cerámica Correció d'errades: BOE: 17/10/70 - O. de 20 de septiembre de 1986 (BOE: 13/10/86) Modelo de libro de incidencias correspondiente a las obras en que sea obligatorio el estudio de Seguridad e Higiene Correcció d'errades: BOE: 31/10/86 - O. de 16 de diciembre de 1987 (BOE: 29/12/87) Nuevos modelos para la notificación de accidentes de trabajo e instrucciones para su cumplimiento y tramitación - O. de 31 de agosto de 1987 (BOE: 18/09/87) Señalización, balizamiento, limpieza y terminación de obras fijas en vías fuera de poblado - O. de 23 de mayo de 1977 (BOE: 14/06/77) Reglamento de aparatos elevadores para obras Modificació: O. de 7 de marzo de 1981 (BOE: 14/03/81) - O. de 28 de junio de 1988 (BOE: 07/07/88) Intrucción Técnica Complementaria MIE-AEM 2 del Reglamento de Aparatos de elevación y Manutención referente a grúas-torre desmontables para obras Modificació: O. de 16 de abril de 1990 (BOE: 24/04/90) - O. de 31 de octubre de 1984 (BOE: 07/11/84) Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto - O. de 7 de enero de 1987 (BOE: 15/01/87) Normas complementarias del Reglamento sobre seguridad de los trabajos con riesgo de amianto - RD 1316/1989 de 27 de octubre (BOE: 02/11/89) Protección a los trabajadores frente a los riesgos derivados de la exposición al ruido durante el trabajo - O. de 9 de marzo de 1971 (BOE: 16 i 17/03/71) Ordenanza General de Seguridad e Higiene en el trabajo Correcció d'errades: BOE: 06/04/71 Modificació: BOE: 02/11/89 Derogats alguns capítols per: Ley 31/1995, RD 485/1997, RD 486/1997, RD 664/1997, RD 665/1997, RD 773/1997 i RD 1215/1997

22 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - O. de 12 de gener de 1998 (DOG: 27/01/98) S'aprova el model de Llibre d'incidències en obres de construcció - Resoluciones aprobatorias de Normas técnicas Reglamentarias para distintos medios de protección personal de trabajadores - R. de 14 de diciembre de 1974 (BOE: 30/12/74): N.R. MT-1: Cascos no metálicos - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 01/09/75): N.R. MT-2: Protectores auditivos - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 02/09/75): N.R. MT-3: Pantallas para soldadores Modificació: BOE: 24/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 03/09/75): N.R. MT-4: Guantes aislantes de electricidad Modificació: BOE: 25/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 04/09/75): N.R. MT-5: Calzado de seguridad contra riesgos mecánicos Modificació: BOE: 27/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 05/09/75): N.R. MT-6: Banquetas aislantes de maniobras Modificació: BOE: 28/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 06/09/75): N.R. MT-7: Equipos de protección personal de vias respiratorias. Normas comunes y adaptadores faciales Modificació: BOE: 29/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 08/09/75): N.R. MT-8: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros mecánicos Modificació: BOE: 30/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 09/09/75): N.R. MT-9: Equipos de protección personal de vias respiratorias: mascarillas autofiltrantes Modificació: BOE: 31/10/75 - R. de 28 de julio de 1975 (BOE: 10/09/75): N.R. MT-10: Equipos de protección personal de vias respiratorias: filtros químicos y mixtos contra amoníaco Modificació: BOE: 01/11/75 - Normativa d'àmbit local (ordenances municipals) 4 PLEC DE CONDICIONS 4.1 DISPOSICIONS LEGALS D'APLICACIÓ És obligatori el compliment de les disposicions contingudes a: - Estatut dels Treballadors (Llei 8/80, de ) (BOE, de ). - Ordenança general de seguretat i higiene en el treball. (OM, de ), (BOE, de ). - Pla nacional de seguretat i higiene en el treball (OM, de ), (BOE, de l' ). - Ordenança del treball de la Indústria siderometal lúrgica (OM, de ), (BOE, de ).

23 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses - Homologació d'equips de protecció individual per a treballadors (OM, de ), (BOE, de ), (Successives normes MT., 1 a 29). - Reglament d'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses (Decret 2441/61), (BOE, de ). Modificació del Reglament (Decret 3494/64) (BOE, de ). - Ordenança de treball de la indústria de la construcció, vidre i ceràmica (OM, de ), (BOE, de ). Rectificació de l'ordenança (BOE, de ). Modificació de l'ordenança de (BOE, de ). - Prohibició de la manipulació de sacs de més de 80 kg. (OM, de ), (BOE, de ). - Reglament electrotècnic per a baixa tensió i instruccions tècniques complementàries. (Decret 2413/ ), (BOE, de ). - Reglament de línies aèries d'alta tensió (OM, de ). - Normes per a senyalització d'obres a les carreteres. (OM, de ), ( BOE, de ). - Norma de carreteres 8.3-I.C. Senyalització d'obres. Normes per a senyalització, balisament, defensa, neteja i terminació d'obres. (OM de ). - Rètols a les obres (OM de ), (BOE de ). - Senyalització de seguretat als centres de treball. (RD de 1403/86), (BOE de ). - Llei de prevenció de riscos laborals (Llei 31/95 de ), (BOE de ). - Reglament dels serveis de prevenció. (RD 39/1997 de ), (BOE de ). - Disposicions mínimes de seguretat i salut en les obres de construcció (RD 1627/1997 de ), (BOE de ). - Conveni col lectiu provincial de la construcció. 4.2 PRESCRIPCIONS GENERALS DE SEGURETAT Quan s'esdevingui algun accident en que es necessiti assistència facultativa, encara que sigui lleu i l'assistència mèdica es redueixi a una primera cura, el cap d'obra de la contracta principal realitzarà una investigació tècnica de les causes de tipus humà i de condicions de treball que han possibilitat l'accident. A més dels tràmits establerts oficialment, l'empresa passarà un informe a la direcció facultativa de l'obra, on s'especificarà: - Nom de l'accidentat; categoria professional; empresa per a la qual treballa. - Hora, dia i lloc de l'accident; descripció de l'accident; causes de tipus personal. - Causes de tipus tècnic; mesures preventives per evitar que es repeteixi. - Dates límits de realització de les mesures preventives. Aquest informe es passarà a la direcció facultativa i al coordinador de seguretat en fase d execució el dia següent al de l'accident com a molt tard. La direcció facultativa i el coordinador de seguretat podran aprovar l'informe o exigir l'adopció de mesures complementàries no indicades a l'informe.

24 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Per a qualsevol modificació futura en el pla de seguretat i salut que fos necessari realitzar, caldrà aconseguir prèviament l'aprovació del coordinador de seguretat i de la direcció facultativa. El compliment de les prescripcions generals de seguretat no va en detriment de la subjecció a les ordenances i reglaments administratius de dret positiu i rang superior, ni eximeix de complir-les. El contractista controlarà els accessos a l'obra de manera que tant sols les persones autoritzades i amb les proteccions personals que són obligades puguin accedir a l'obra. L'accés estarà tancat, amb avisadors o timbre, o vigilat permanentment quan s'obri. El contratista serà responsable del manteniment en condicions reglamentàries i de l'eficàcia preventiva de les proteccions col lectives i dels resguards de les instal lacions provisionals, així com de les màquines i vehicles de treball. El contractista portarà el control d'entrega dels equips de protecció individual (EPI) de la totalitat del personal que intervé a l'obra. En els casos que no hi hagi norma d'homologació oficial, seran de qualitat adequada a les prestacions respectives. El contractista portarà el control de les revisions de manteniment preventiu i les de manteniment correctiu (avaries i reparacions) de la maquinària d'obra. Tot el personal, incloent-hi les visites, la direcció facultativa, etc., usarà per circular per l'obra el casc de seguretat. La maquinària de l'obra disposarà de les proteccions i dels resguards originals de fàbrica, o bé les adaptacions millorades amb l'aval d'un tècnic responsable que en garanteixi l'operativitat funcional preventiva. Tota la maquinària elèctrica que s'usi a l'obra tindrà connectades les carcasses dels motors i els xassís metàl lics a terra, per la qual cosa s'instal laran les piquetes de terra necessàries. Les connexions i les desconnexions elèctriques a màquines o instal lacions les farà sempre l'electricista de l'obra. Queda expressament prohibit efectuar el manteniment o el greixat de les màquines en funcionament. 4.3 CONDICIONS DELS MITJANS DE PROTECCIÓ Tots els equips de protecció individual (EPI) i sistemes de protecció col lectiva (SPC) tindran fixat un període de vida útil. Quan, per circumstàncies de treball, es produeixi un deteriorament més ràpid d'una determinada peça o equip, aquesta es reposarà, independentment de la durada prevista o de la data de lliurament.

25 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Aquelles peces que pel seu ús hagin adquirit més joc o toleràncies de les admeses pel fabricant, seran reposades immediatament. L'ús d'una peça o d'un equip de protecció mai no representarà un risc per si mateix. 4.4 EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL (EPI) Es descriu, en aquest apartat, la indumentària per a protecció personal que es fa servir més i amb més freqüència en un centre de treball del ram de la construcció, en funció dels riscos més corrents a què estan exposats els treballadors d'aquest sector. CASC: El casc ha de ser d'ús personal i obligat en les obres de construcció. Ha d'estar homologat d'acord amb la norma tècnica reglamentària MT-1, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 312 de Les característiques principals són: - Classe N: es pot fer servir en treballs amb riscos elèctrics a tensions inferiors o iguals a V. - Pes: no ha d'ultrapassar els 450 g. Els que hagin sofert impactes violents o que tinguin més de quatre anys, encara que no hagin estat utilitzats han de ser substituïts per uns altres de nous. En casos extrems, els podran utilitzar diferents treballadors, sempre que se'n canviïn les peces interiors en contacte amb el cap. CALÇAT DE SEGURETAT: Atès que els treballadors del ram de la construcció estan sotmesos al risc d'accidents mecànics, i que hi ha la possibilitat de perforació de les soles per claus, és obligat l'ús de calçat de seguretat (botes) homologat d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-5, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 37 de Les característiques principals són: - Classe: calçat amb puntera (la plantilla serà opcional en funció del risc de punció plantar). - Pes: no ha d'ultrapassar els 800 g. Quan calgui treballar en terrenys humits o es puguin rebre esquitxades d'aigua o de morter, les botes han de ser de goma. Norma tècnica reglamentària MT-27, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 305 de , classe E.

26 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses GUANTS: Per tal d'evitar agressions a les mans dels treballadors (dermatosis, talls, esgarrapades, picadures, etc.), cal fer servir guants. Poden ser de diferents materials, com ara: - cotó o punt: feines lleugeres - cuir: manipulació en general - làtex rugós: manipulació de peces que tallin - lona: manipulació de fustes Per a la protecció contra els agressius químics, han d'estar homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-11, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 158 de Per a feines en les quals pugui haver-hi el risc d'electrocució, cal fer servir guants homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-4, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 211 de CINTURONS DE SEGURETAT: Quan es treballa en un lloc alt i hi hagi perill de caigudes eventuals, és preceptiu l'ús de cinturons de seguretat homologats segons la Norma tècnica reglamentària MT-13, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 210 de Les característiques principals són: - Classe A: cinturó de subjecció. S'ha de fer servir quan el treballador no s'hagi de desplaçar o quan els seus desplaçaments siguin limitats. L'element amarrador ha d'estar sempre tibant per impedir la caiguda lliure. PROTECTORS AUDITIUS: Quan els treballadors estiguin en un lloc o àrea de treball amb un nivell de soroll superior als 80 db (A), és obligatori l'ús de protectors auditius, que sempre seran d'ús individual. Aquests protectors han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentaria MT-2, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 209 de PROTECTORS DE LA VISTA: Quan els treballadors estiguin exposats a projecció de partícules, pols o fum, esquitxades de líquids i radiacions perilloses o enlluernades, hauran de protegir-se la vista amb ulleres de seguretat i/o pantalles. Les ulleres i oculars de protecció antiimpactes han d'estar homologats d'acord amb la Norma tècnica reglamentària MT-16, Resolució de la DG de Treball de , BOE núm. 196 de , i MT-17, Resolució de la DG de Treball de , BOE de

27 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ROBA DE TREBALL: Els treballadors de la construcció han de fer servir roba de treball, preferiblement del tipus granota, facilitada per l'empresa en les condicions fixades en el conveni col lectiu provincial. La roba ha de ser de teixit lleuger i flexible, ajustada al cos, sense elements addicionals (bocamànigues, gires, etc.) i fàcil de netejar. En el cas d'haver de treballar sota la pluja o en condicions d humitat similars, se'ls entregarà roba impermeable. 4.5 SISTEMES DE PROTECCIONS COL LECTIVES (SPC) Es descriu en aquest apartat les proteccions de caràcter col lectiu, que tenen com a funció principal fer de pantalla entre el focus de possible agressió i la persona o objecte a protegir. TANQUES AUTÒNOMES DE LIMITACIÓ I PROTECCIÓ: Tindran com a mínim 100 cm d'alçària, i seran construïdes a base de tubs metàl lics. La tanca ha de ser estable i no s'ha de poder moure ni tombar. BARANES: Les baranes envoltaran els forats verticals amb perill de caigudes de més de 2 metres. Hauran de tenir la resistència suficient (150 kg/ml) per garantir la retenció de persones o objectes, i una alçària mínima de protecció de 90 cm, llistó intermedi i entornpeu. CABLES DE SUBJECCIÓ DE CINTURÓ DE SEGURETAT (ANCORATGES): Tindran la resistència suficient per suportar els esforços a què puguin ser sotmesos d'acord amb la seva funció protectora. ESCALES DE MÀ: Hauran d'anar proveïdes de sabates antilliscants. No es faran servir simultàniament per dues persones. La longitud depassarà en 1 metre el punt superior de desembarcament. Tindran un ancoratge perfectament resistent a la seva part superior per tal d'evitar moviments. Tant la pujada com la baixada per l escala de mà es farà sempre de cara a l'escala. 4.6 SERVEIS DE PREVENCIÓ SERVEI TÈCNIC DE SEGURETAT I SALUT: El contractista principal disposarà d'assessorament tècnic en seguretat i salut, propi o extern.

28 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses SERVEI MÈDIC: Els contractistes d'aquesta obra disposaran d'un servei mèdic d'empresa, propi o mancomunat. Tot el personal de nou ingrés a la contracta, encara que sigui eventual o autònom, haurà de passar el reconeixement mèdic prelaboral obligat. Són també obligades les revisions mèdiques anuals dels treballadors ja contractats. 4.7 COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT Es constituirà el Comitè de Seguretat i Salut quan calgui, segons la legislació vigent i allò que disposa el conveni col lectiu provincial del sector. Es nomenarà per escrit socorrista el treballador voluntari que tingui capacitat i coneixements acreditats de primers auxilis, amb el vistiplau del servei mèdic. És interessant que participi en el Comitè de Seguretat i Salut. El socorrista revisarà mensualment la farmaciola, i reposarà immediatament el que s'hagi consumit. 4.8 INSTAL LACIONS DE SALUBRITAT I CONFORT Les instal lacions provisionals d'obra s'adaptaran, pel que fa a elements, dimensions i característiques, al que preveuen a l'especificat els articles 44 de l'ordenança general de seguretat i higiene, i 335,336 i 337 de l'ordenança laboral de la construcció, vidre i ceràmica. 4.9 CONDICIONS ECONÒMIQUES El control econòmic de les partides que integren el pressupost de l estudi bàsic de seguretat i salut que siguin abonables al contractista principal, serà idèntic al que s'apliqui a l'estat d'amidaments del projecte d'execució COORDINADOR DE SEGURETAT El promotor ha de designar un coordinador de seguretat en la fase d'execució de les obres per a que asumeixi les funcions que el RD 1627/1997, es defineixen PLA DE SEGURETAT I SALUT El contractista principal està obligat a redactar un pla de seguretat i salut abans de l inici de l'obra, en què s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin, adaptant aquest Estudi bàsic de seguretat i salut als seus mitjans i mètodes d'execució. Aquest pla de seguretat i salut es farà arribar als interessats, segons estableix el Reial decret 1627/97, amb la finalitat que puguin presentar els suggeriments i les alternatives que els semblin oportuns, i puguin procedir al compliment de l'acta d'aprovació visada col legialment pel col legi professional corresponent.

29 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses Qualsevol modificació que introdueixi el contractista en el pla de seguretat i salut, de resultes de les alteracions i incidències que puguin produir-se en el decurs de l'execució de l'obra o bé per variacions en el projecte d'execució que ha servit de base per elaborar aquest estudi bàsic de seguretat i salut, requerirà l'aprovació del tècnic autor de l'estudi bàsic de seguretat i salut, així com del coordinador en matèria de seguretat en la fase d'execució d'obres LLIBRE D'INCIDÈNCIES A l'obra hi haurà un llibre d incidències facilitat per la direcció facultativa, que haurà d'estar en poder del contractista o representant legal o del coordinador de seguretat en fase d execució, i a disposició de la direcció facultativa, l'autoritat laboral o el representant dels treballadors, els quals podran fer-hi les anotacions que considerin oportunes perquè el coordinador o, si no cal coordinador, la direcció facultativa notifiqui a la Inspecció de treball a Barcelona, Travessera de Gràcia, dins del termini de 24 hores. Vacarisses, març 2014 L Arquitecte Tècnic Municipal Josep Lluís Murcia i Torrecillas

30 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ANNEX 2: CERTIFICACIÓ D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA DE L'EDIFICI

31 CERTIFICADO DE EFICIENCIA ENERGÉTICA DE EDIFICIOS EXISTENTES IDENTIFICACIÓN DEL EDIFICIO O DE LA PARTE QUE SE CERTIFICA: Nombre del edificio EDIFICI LA FABRICA DE VACARISSES Dirección Ctra. de la Bauma, 1 - Vacarisses Municipio Manresa Código Postal Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Cataluña Zona climática C1 Año construcción 1900 Normativa vigente rehabilitación) (construcción / NBE-CT-79 Referencia/s catastral/es DG0096N0001PI Vivienda Unifamiliar Bloque Bloque completo Vivienda individual Tipo de edificio o parte del edificio que se certifica: Terciario Edificio completo Local DATOS DEL TÉCNICO CERTIFICADOR: Nombre y Apellidos ENRIC MASANA BOTELLA NIF V Razón social SUMMA, SERVICIOS DE INGENIERÍA Y CONSULTORES, S.A CIF A Domicilio PG PERE III,NUM Municipio MANRESA Código Postal Provincia Barcelona Comunidad Autónoma Cataluña emasana@summa-eng.com Titulación vigente habilitante según normativa ARQUITECTO Procedimiento reconocido de calificación energética utilizado y versión: CE³X v1.1 CALIFICACIÓN ENERGÉTICA OBTENIDA: CALIFICACIÓN ENERGÉTICA GLOBAL EMISIONES DE DIÓXIDO DE CARBONO [kgco₂/m² año] < 18.4 A B C D E F 91.8 G D El técnico certificador abajo firmante certifica que ha realizado la calificación energética del edificio o de la parte que se certifica de acuerdo con el procedimiento establecido por la normativa vigente y que son ciertos los datos que figuran en el presente documento, y sus anexos: Fecha: 13/3/2014 Firma del técnico certificador Anexo I. Descripción de las características energéticas del edificio. Anexo II. Calificación energética del edificio. Anexo III. Recomendaciones para la mejora de la eficiencia energética. Anexo IV. Pruebas, comprobaciones e inspecciones realizadas por el técnico certificador. Registro del Órgano Territorial Competente: Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI Página 1 de 7

32 ANEXO I DESCRIPCIÓN DE LAS CARACTERÍSTICAS ENERGÉTICAS DEL EDIFICIO En este apartado se describen las características energéticas del edificio, envolvente térmica, instalaciones, condiciones de funcionamiento y ocupación y demás datos utilizados para obtener la calificación energética del edificio. 1. SUPERFICIE, IMAGEN Y SITUACIÓN Superficie habitable [m²] Imagen del edificio Plano de situación 2. ENVOLVENTE TÉRMICA Cerramientos opacos Nombre Tipo Superficie Transmitancia Modo de [m²] [W/m² K] obtención AUX-COBERTA PLANA Cubierta Estimado SALA-MUR EST Fachada Estimado SALA-MUR NORD Fachada Estimado SALA-MUR SUD Fachada Estimado AUX-MUR SUD Fachada Estimado AUX-MUR OEST Fachada Estimado AUX-MUR-NORD Fachada Estimado COS2-MUR-NORD Fachada Estimado COS2-MUR-SUD Fachada Estimado COS2-MUR-OEST Fachada Estimado COS2-MUR-EST Fachada Estimado COS1V-MUR EST Fachada Estimado COS1EM-MUR-SUD Fachada Estimado COS1SOCIAL-MUR EST Fachada Estimado COS1SOCIAL-MUR-NORD Fachada Estimado SALA -MUR A MAGATZEM SUD Partición Interior Por defecto SALA -MUR A ESCALA OEST Partición Interior Por defecto AUX-MUR A ESCALA Partición Interior Por defecto COS2-MONTACARREGUES Partición Interior Por defecto COS2-A MAGATZ.BRIGADA Partición Interior Por defecto AUX-NH SUP.TRASTER Partición Interior Por defecto COS-V-MONTACARREGUES Partición Interior Por defecto SALA-CELRAS Partición Interior Estimado COS2-CELRAS Partición Interior Estimado Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI Página 2 de 7

33 Nombre Tipo Superficie Transmitancia Modo de [m²] [W/m² K] obtención COS1-LS CELRAS Partición Interior Estimado SALA-SOLERA Suelo Por defecto AUX-SOLERA Suelo Por defecto COS 1 TERRA Suelo Estimado Huecos y lucernarios Nombre Tipo Superficie Transmitancia [m²] [W/m² K] Factor solar Modo de obtención. Transmitancia Modo de obtención. Factor solar SALA S EST Hueco Conocido Conocido SALA P EST Hueco Estimado Estimado SALA S NORD Hueco Conocido Conocido SALA P NORD Hueco Estimado Estimado SALA S SUD Hueco Conocido Conocido AUX S SUD Hueco Conocido Conocido AUX S OEST Hueco Conocido Conocido AUX S NORD Hueco Conocido Conocido AUX P NORD Hueco Estimado Estimado COS2 S2 NORD Hueco Estimado Estimado COS2 S NORD Hueco Estimado Estimado COS2 RAFEC SUD Hueco Estimado Estimado COS2 S SUD Hueco Estimado Estimado COS2 RAFEC OEST Hueco Estimado Estimado COS2 S OEST Hueco Estimado Estimado COS1V-P EST Hueco Conocido Conocido COS1EM SUD Hueco Conocido Conocido COS1SOCIAL-P EST Hueco Conocido Conocido COS1SOCIAL NORD Hueco Estimado Estimado 3. INSTALACIONES TÉRMICAS Generadores de calefacción Nombre Tipo Potencia nominal [kw] Rendimiento [%] Tipo de Energía Modo de obtención CALDERA GASOIL Caldera Estándar Gasóleo-C Estimado COS1_ BOMBAS CALOR Bomba de Calor Electricidad Estimado COS2_ BOMBAS CALOR Bomba de Calor Electricidad Estimado Generadores de refrigeración Nombre Tipo Potencia Rendimiento Tipo de Modo de nominal [kw] [%] Energía obtención COS1_ BOMBAS CALOR Bomba de Calor Electricidad Estimado COS2_ BOMBAS CALOR Bomba de Calor Electricidad Estimado Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI Página 3 de 7

34 Instalaciones de Agua Caliente Sanitaria Nombre Tipo Potencia nominal [kw] Rendimiento [%] Tipo de Energía Modo de obtención 4. INSTALACIÓN DE ILUMINACIÓN (sólo edificios terciarios) Espacio Potencia instalada [W/m²] VEEI [W/m² 100lux] Iluminación media [lux] Modo de obtención COS Estimado COS Estimado SALA Estimado 5. CONDICIONES DE FUNCIONAMIENTO Y OCUPACIÓN (sólo edificios terciarios) Espacio Superficie [m²] Perfil de uso Edificio Intensidad Media - 8h Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI Página 4 de 7

35 ANEXO II CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO Zona climática C1 Uso Intensidad Media - 8h 1. CALIFICACIÓN ENERGÉTICA DEL EDIFICIO INDICADOR GLOBAL INDICADORES PARCIALES < 18.4 A CALEFACCIÓN ACS B F A C Emisiones calefacción Emisiones ACS D D [kgco₂/m² año] [kgco₂/m² año] E F REFRIGERACIÓN ILUMINACIÓN 91.8 G G C Emisiones globales [kgco₂/m² año] Emisiones refrigeración [kgco₂/m² año] Emisiones iluminación [kgco₂/m² año] La calificación global del edificio se expresa en términos de dióxido de carbono liberado a la atmósfera como consecuencia del consumo energético del mismo. 2. CALIFICACIÓN PARCIAL DE LA DEMANDA ENERGÉTICA DE CALEFACCIÓN Y REFRIGERACIÓN La demanda energética de calefacción y refrigeración es la energía necesaria para mantener las condiciones internas de confort del edificio. DEMANDA DE CALEFACCIÓN DEMANDA DE REFRIGERACIÓN < 13.9 A B < -0.0 A B C C D D E E F F F G 1.4 G 4.41 G Demanda global de calefacción [kwh/m² año] Demanda global de refrigeración [kwh/m² año] CALIFICACIÓN PARCIAL DEL CONSUMO DE ENERGÍA PRIMARIA Por energía primaria se entiende la energía consumida por el edificio procedente de fuentes renovables y no renovables que no ha sufrido ningún proceso de conversión o transformación. < 71.5 A B C D E F G INDICADOR GLOBAL D Consumo global de energía primaria [kwh/m² año] INDICADORES PARCIALES CALEFACCIÓN ACS 1.77 F 0.0 A Energía primaria calefacción [kwh/m² año] Energía primaria ACS [kwh/m² año] REFRIGERACIÓN ILUMINACIÓN 4.05 G 0.72 C Energía primaria refrigeración [kwh/m² año] Energía primaria iluminación [kwh/m² año] Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI Página 5 de 7

36 ANEXO III RECOMENDACIONES PARA LA MEJORA DE LA EFICIENCIA ENERGÉTICA Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI Página 6 de 7

37 ANEXO IV PRUEBAS, COMPROBACIONES E INSPECCIONES REALIZADAS POR EL TÉCNICO CERTIFICADOR Se describen a continuación las pruebas, comprobaciones e inspecciones llevadas a cabo por el técnico certificador durante el proceso de toma de datos y de calificación de la eficiencia energética del edificio, con la finalidad de establecer la conformidad de la información de partida contenida en el certificado de eficiencia energética. - COMENTARIOS DEL TÉCNICO CERTIFICADOR Fecha 13/3/2014 Ref. Catastral DG0096N0001PI Página 7 de 7

38 EDIFICI LA FÀBRICA DE VACARISSES INSTAL LACIÓ DE NOVA CALDERA DE BIOMASSA PER A LOCAL SOCIAL I SALA POLIVALENT. MILLORA DE L'ENVOLTANT. AÏLLAMENT DE COBERTA I TERRA EN CONTACTE AMB AIRE EXTERIOR SUBSTITUCIÓ DE FUSTERIES Increment de l'aïllament en la coberta CO LOCACIÓ D'AILLAMENT SOBRE EL CELRAS EN CONTACTE AMB ESPAI SOTA COBERTA, AMB FELTRE DE LLANA DE ROCA REVESTIT PER UNA CARA AMB PAPER KRAFT COM A BARRERA DE VAPOR EN CARA CALENTA. AMB UN GRUIX DE 14CM ACONSELLAT PER A LA ZONA CLIMÀTICA DE LA POBLACIÓ, AMB UNA TRANSMITÀNCIA U:0,303 W/M2K. ES CONTEMPLA LA COL LOCACIÓ D'AÏLLAMENT EN CELRASOS EN CONTACTE AMB L'ESPAI SOTA COBERTA, SALA SALA POLIVALENT I LOCAL SOCIAL. AQUESTA INTERVENCIÓ REQUEREIX LA REDUCCIÓ, QUAN CALGUI, D'OBERTURES DE VENTILACIÓ DE LES COBERTES QUE HAURIA DE SITUAR-SE ENTRE 500MM2 I 1500MM2 PER M2 DE SUPERFÍCIE DE LA COBERTA. VIDA ÚITL 30 ANYS COST DE LA MESURA: (1500M2 COBERTA) (S'INCLOU EL COST DE L'AILLAMENT SOTA FORJAT AMB CELRAS) ANYS D'AMORTITZACIÓ SIMPLE (ANÀLISIS FACTURES) 7,5 ANYS, VAN (FACTURES) Increment de l'aïllament en el terra COL LOCACIÓ D'AILLAMENT TÈRMIC EN FORJATS EN CONTACTE AMB L'AIRE EXTERIOR, SITUAT EN LA CARA EXTERIOR DEL FORJAT. AÏLLAMENT DE POLIURETÀ PROJECTAT DE 60MM DE GRUIX O PANELL DE LLANA DE ROCA RÍGID O SEMIRÍGID DE 60MM DE GRUIX, AMB UNA R MÍNIMA DE 1,5M2K/W. LA SOLUCIÓ S'HAURIA DE COMPLETAR AMB LA COL LOCACIÓ D'UN CELRAS INFERIOR PER A PROTEGIR L'AÏLLAMENT.

39 Substitució de finestres per d'altres més eficients SUBSTITUCIÓ DE TOTS ELS TANCAMENTS DE LES OBERTURES DE FAÇANA. MANTENINT LES PROTECCIONS SOLARS EXISTENTS. -FUSTERIA ALUMINI AMB TRENCAMENT DE PONT TÈRMIC AMB UNA TRANSMITÀNCIA U:4W/M2K. -VIDRE AMB CAMBRA D'AIRE AMB UNA TRANSMITÀNCIA U:2,8W/M2K. VIDA ÚITL 40 ANYS COST DE LA MESURA: ANYS D'AMORTITZACIÓ SIMPLE (ANÀLISIS FACTURES) 43.8 ANYS, VAN (FACTURES) Substitució de caldera de combustió per caldera de biomassa APLICACIÓ DE LA PROPOSTA D'INSTAL LACIÓ D'UNA XARXA DE CALOR AMB BIOMASSA CONJUNTA PER A DIFERENTS EQUIPAMENTS MUNICIPALS, AJUNTAMENT, ESCOLA PAU CASALS, ESCOLA BRESSOL "EL CUC" I EDIFICI LA FÀBRICA. LA POTEÈNCIA TÈRMICA TOTAL ÉS DE 320KW, GENERATS PER UNA CALDERA BIOMASSA APTE PER A ESTELLA FORESTAL I D'ALT RENDIMENT, AMB FUNCIONAMENT 100% AUTOMÀTIC. LA POTÈNCIA PREVISTA DE FUNCIONAMENT PER A COBRIR LA DEMANDA CALORÍFICA A L'EDIFICI DE LA FÀBRICA ÉS DE 44KW. EN AQUESTA MILLORA ES CONSIDERA QUE LA XARXA DE BIOMASSA PREVISTA S'ESTÉN PER COBRIR LA DEMANDA DE LA SALA POLIVALENT DE L'EDIFICI DE LA FÀBRICA. AIXÒ POT SER POSSIBLE MANTENINT LA MATEIXA POTÈNCIA PREVISTA JA QUE LA DEMANDA D'ENERGIA DE LA SALA POLIVALENT ÉS BASICAMENT EN CAPS DE SETMANA I EN LA RESTA D'EQUIPAMENTS ÉS ENTRE SETMANA. VIDA ÚITL 20 ANYS COST DE LA MESURA: ANYS D'AMORTITZACIÓ SIMPLE (ANÀLISIS FACTURES) 14.9 ANYS, VAN (FACTURES) 36124,8 Altres (definir) Identificació i característiques del nou equip o instal lació.

40 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ANNEX 3: PROJECTE EXECUTIU D UNA XARXA DE CALOR AMB BIOMASSA PER A EDIFICIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS DE VACARISSES

41 Àrea de Territori i Sostenilibilitat Gerència de Serveis de Medi Ambient Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat PROJECTE EXECUTIU D UNA XARXA DE CALOR AMB BIOMASSA PER A EDIFICIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS DE VACARISSES VACARISSES AJUNTAMENT DE VACARISSES DOC 1: MEMÒRIA + AMIDAMENTS I PRESSUPOST

42 DESEMBRE DE 2013 NÚM. EXP. SAP: 2013/ Dades del client / promotor El client / promotor que ha encarregat el projecte és: DIPUTACIÓ DE BARCELONA. Servei de Medi Ambient Edifici del Rellotge, Comte Urgell, Barcelona Tècnic coordinador responsable: Sr. Josep Verdaguer Espaulella Aquest projecte ha estat encarregat per donar servei a les instal lacions municipals de l Ajuntament de Vacarisses, amb les següents dades: AJUNTAMENT DE VACARISSES Pau Casals, Vacarisses Tècnic / Gestor / Coordinador municipal: Sr. Josep Ma. Ortiz Prat Autors del projecte La empresa encarrega per a la realització d aquest projecte ha estat: CVit ENGINYERS, S.L. Passeig Ramon Vall, 32, entresol 1a Navàs CIF: B Tel Fax cvit@cvit.cat I com a tècnic responsable del projecte: Josep Caus Algué Enginyer Tècnic Industrial, núm. col legiat

43 INDEX MEMÒRIA TÈCNICA DESCRIPTIVA 1. INTRODUCCIÓ 1.1. Consideracions prèvies i Objectiu. 2. DADES GENERALS 2.1. Emplaçament Taula resum estudi. Avís legal: El contingut d aquest estudi només compromet al seu autor i no reflexa necessàriament l opinió de la Unió Europea. Ni la EACI ni la Comissió Europea són responsables de la utilització que es podrà donar a la informació que hi figura. 3. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL LACIÓ 3.1. Esquema de principi Resum projecte Estat actual Resum instal lació existent Consums actuals Característiques demanda actual 3.5. Proposta instal lacions Producció: sitja estella Producció: sala de calderes Producció: caldera biomassa Distribució: conductes hidràulics Distribució: dipòsits d inèrcia Distribució: bombatge Distribució: subestacions d intercanvi de calor Control i gestió Instal lació evacuació d aigües Instal lació fontaneria Instal lació elèctrica Ventilació Protecció contraincendis 3.6. Consum estella i autonomia sitja 3.7. Emissions CO Resum funcionament Xarxa de calor proposada 3.9. Manteniment instal lacions Estudi d amortització econòmica 4. MEMÒRIA DECRIPTIVA OBRA CIVIL 5. AMIDAMENTS I PRESSUPOST ANNEXES 6. ANNEX 1: REPORTATGE FOTOGRAFIC 7. ANNEX 2: SALA CALDERES 8. ANNEX 3: PROTECCIÓ CONTRA INCENDIS

44 8.1. Normativa vigent Locals i zones de risc especial Sala de calderes Espais ocults. Pas d instal lacions a través d elements de compartimentació d incendis Reacció al foc dels elements constructius, decoratius i de mobiliari Propagació exterior Evacuació d ocupants Instal lacions de protecció contra incendis Intervenció dels bombers Resistència al foc de l estructura 9. ANNEX 4: CÀLCULS Càlcul circuit primari biomassa Càlcul circuit secundari poliesportiu vell Càlcul circuit secundari piscina coberta Càlcul circuit secundari ACS a dipòsit acumulador Càlcul circuit secundari ACS distribució Càlcul intercanviadors de calor a plaques de les subestacions d intercanvi 10. ANNEX 5: MANTENIMENT CALDERA 11. ANNEX 6: MATERIALS 12. PLEC DE CONDICIONS TÈCNIQUES 13. ESTUDI BÀSIC DE SEGURETAT I SALUT 14. PLÀNOLS

45 MEMÒRIA TÈCNICA DESCRIPTIVA

46 1.- INTRODUCCIÓ 1.1. Consideracions prèvies i Objectiu. L aprofitament de l energia provinent de la biomassa no és la conseqüència de cap innovació tècnica plantejada de manera arbitrària, ja que és necessari disposar de sistemes d energia renovable davant l exhauriment de les energies fòssils i, en segon lloc, és urgent fer front a la degradació ambiental causada per l actual model energètic, fòssil i nuclear. L objectiu d aquest projecte és el de donar la millor solució tècnica, econòmica i energètica al disseny i dimensionat de les noves instal lacions destinades a una xarxa de calor (District Heating DH-) alimentada per biomassa tipus estella forestal, per a cobrir les necessitats tèrmiques dels edificis i equipaments municipals al municipi de Vacarisses. Així la finalitat inicial, i l abast del present projecte és l alimentació dels següents edificis públics i/o de titularitat municipal: Ajuntament La Fàbrica Escola Bressol El Cuc CEIP Pau Casals L actuació contempla la construcció i implantació de la nova sala de calderes i la sitja contenidora de la estella, la distribució hidràulica fins a connectar als diferents circuits dels diferents edificis, la reforma i adequació de les instal lacions actuals i la interconnexió entre les diferents centrals tèrmiques existents als edificis i la nova central tèrmica de biomassa. També es millorarà l eficiència i estalvi de les instal lacions actuant sobre el seu control i gestió. Les instal lacions existents es preveuen mantenir com a instal lacions de producció de reserva a la nova instal lació de producció de biomassa. La matèria combustible està previst, que en un futur, provingui del programa comarcal i/o municipal de neteja forestal o bé de la gestió dels boscos que es pugui fer al propi municipi.

47 2. DADES GENERALS 2.1. Emplaçament L emplaçament de les instal lacions projectades es troben al C/ Pau Casals Carretera de la Bauma (carretera B-121), s/n, Vacarisses Taula resum estudi Nom del projecte PROJECTE EXECUTIU D UNA XARXA DE CALOR AMB BIOMASSA PER A EDIFICIS I EQUIPAMENTS MUNICIPALS DE VACARISSES Cost estimat en ,23 PEC amb IVA inclòs Programa d implementació (data inici i finalització) 1 Estimació d energia estalviada anualment en eficiència energètica (GWh) Estimació d energia generada anualment amb energies renovables (GWh) Estimació de reducció anual de CO 2eq (t) 0,03127 GWh 0,37584 GWh 101,7 Tn Comentaris 3. DESCRIPCIÓ DE LA INSTAL LACIÓ 3.1. Esquema de principi Ajuntament Sitja Estella Central producció biomassa La Fàbrica Escola Bressol El Cuc CEIP Pau Casals

48 3.2. Resum Projecte El present projecte contempla la instal lació d'una caldera de biomassa amb estella per al subministrament de calor als següents edificis municipals i/o públics situats en el nucli urbà de Vacarisses: Ajuntament: Alimentació de calefacció Potència equips producció actual: 1 caldera de 65 kw funcionament únic. La fàbrica: Alimentació de calefacció Potència equips producció actual: 1 caldera de 144 kw funcionament únic. Escola Bressol: Alimentació de calefacció Alimentació d ACS Potència equips producció actual: 1 caldera calefacció de 81,4 kw 1 caldera d ACS de 20,9 kw + acumulador 300 litres CEIP Pau Casals: Alimentació de calefacció i ACS del CEIP Potència equips producció actual: 1 caldera de 232,6 kw funcionament únic. Hi ha una segona caldera ROCA CPA130 de 151 kw que actualment no està en funcionament (està fora d ús); aquesta caldera es retirarà i en el seu lloc es muntarà l estació d intercanvi de calor corresponent. La nova instal lació substituirà el funcionament de les calderes de gasoil per una única caldera de biomassa (estella forestal). Aquestes instal lacions que són existents es mantindran instal lades i en funcionament per si calgués complementar o alternar el funcionament de la nova instal lació, ja sigui en casos puntuals, o bé per assumir els pics de funcionament esporàdics. Les principals característiques tècniques de la nova instal lació es poden resumir en la següent informació: Contingut del projecte: - Nova caldera de biomassa (estella) - Obra civil (sitja i sala de calderes) - Xarxa de distribució de calor (rases i conductes) - Entrega de calor a les instal lacions existents (estacions d intercanvi de calor) - Control i gestió instal lacions

49 Potència nova caldera de biomassa a instal lar: 320 kw Capacitat neta sitja estella: 96,46 m3 Longitud xarxa de calor: Mides: 5,25m x 5,25m x 3,50m 440 m Impulsió + Retorn Estalvi anual en emissions de CO2: 101,7 Tn CO 2 / any Pressupost per contracte (PEC) amb IVA inclòs: , Estat Actual D acord a informacions facilitades pel propi Ajuntament, es tindrà en compte la realització per part de l Ajuntament de un seguit de mesures correctores i de millora en les instal lacions tèrmiques, a banda d aquest projecte, que farà que juntament amb una correcta gestió dels usos de les instal lacions, faran que els consums de gasoil es redueixin, respecte de les dades facilitades per l Ajuntament, entre un 10 i un 20 %. Ajuntament L edifici és de construcció recent. Les necessitats tèrmiques de l'edifici estan resoltes mitjançant 1 caldera de 65 kw que funciona de forma única, amb gasoil, i que subministra calefacció a l edifici de l Ajuntament.

50 El seu funcionament és a diari, els 7 dies de la setmana. Els seus usos són els següents: Es tindrà en compte un funcionament de 24 h/dia inclosos els cap de setmana (activitat a part de l atenció al públic, ja siguin reunions, plens, juntes de govern, etc.), tenint en compte les diferències en el funcionament de l horari diürn i nocturn entre dilluns i dissabte, i també es tindrà en compte el funcionament concret en diumenges i festius. Els horaris d atenció al públic són els següents: HORARI D'HIVERN: De dilluns a divendres de 8.30 a 14h, i dilluns i dimecres de 16 a 18h. HORARI D'ESTIU (15 de juny a 15 de setembre): De dilluns a divendres de 8.30 a 14h. L actual sala de màquines presenta un bon estat de conservació. La gestió de l edifici i el cost de l energia és a càrrec de l Ajuntament. La Fàbrica L edifici és d antiga construcció, és una antiga fabrica reconvertida a magatzem de la brigada de manteniment per als usos dels serveis municipals. Les necessitats tèrmiques de l'edifici estan resoltes mitjançant 1 caldera de 144 kw que funciona de forma única quan així ho requereixen els circuits interns de l edifici. Funciona amb gasoil, i subministra calefacció als circuits de l edifici de serveis municipals. El seu funcionament és a diari, de dilluns a divendres. Amb els següents usos i necessitats de funcionament: De dilluns a divendres, horari de matí entre les 7h i les 14h, les necessitats tèrmiques de funcionament es preveuen en el 40%. De dilluns a divendres, horari de tarda entre les 14h i les 21h, les necessitats tèrmiques de funcionament es preveuen en el 80%. L actual sala de màquines presenta un bon estat de conservació. La gestió de l edifici i el cost de l energia és a càrrec de l Ajuntament. Escola Bressol El Cuc L edifici és de construcció recent. Les necessitats tèrmiques de l'edifici actualment estan resoltes mitjançant 1 caldera de 81,4 kw que funciona de forma única quan així ho requereixen els circuits interns de l edifici.

51 Les necessitats de producció d ACS, estan resoltes mitjançant 1 caldera de 20,9 kw amb un dipòsit acumulador de 300 litres. Aquesta caldera funciona de forma única quan així ho requereixen els circuits interns de l edifici. Tant la caldera de calefacció com la caldera d ACS funcionen amb gasoil, i subministren ACS als circuits de l escola bressol. El seu funcionament és a diari, de dilluns a divendres. El seu horari de funcionament és el següent: De dilluns a divendres, de 7h a 17h ininterrompudament. L actual sala de màquines presenta un bon estat de conservació. La gestió de l edifici i el cost de l energia és a càrrec de l Ajuntament. CEIP Pau Casals L edifici és de construcció recent. Les necessitats tèrmiques de l'edifici estan resoltes mitjançant 2 calderes, però una d elles està fora d ús i es retirarà per deixar lloc a la instal lació de la subestació d intercanvi de calor. Així es considera només la utilització i funcionament d una sola caldera de 232,6 kw que funciona de forma única quan així ho requereixen els circuits interns de l edifici. Funciona amb gasoil, i subministra calefacció i ACS als circuits de l edifici del CEIP Pau Casals. El seu funcionament és a diari, de dilluns a divendres. Amb els següents usos i necessitats de funcionament: De dilluns a divendres, l horari de funcionament de la calefacció al matí serà entre les 7h i les 14h, i en horari de tarda serà de 14h a 17h. L actual sala de màquines presenta un bon estat de conservació. La gestió de l edifici i el cost de l energia és a càrrec de l Ajuntament Resum instal lació existent La següent relació resumeix la potència total instal lada dels equips de producció actualment (sempre tenint en compte els funcionaments simultanis, i no els alternatius), i el tipus de combustible emprat: Edifici Combustible Potència actual Ajuntament Gasoil 65 kw

52 La Fàbrica Gasoil 144 kw Escola Bressol El Cuc calef. Gasoil 81,4 kw Escola Bressol El Cuc ACS Gasoil 20,9 kw CEIP Pau Casals Gasoil 232,6 kw POTÈNCIA TOTAL INSTAL LADA SIMULTÀNIA 543,9 kw Consums actuals La taula següent reflecteix el consum actual de cada equipament, de forma anual, en litres i el seu equivalent de demanda de calor (considerant un PCI del gasoil C de 10,28 kwh/litre d acord a dades del IDAE): Consum gasoil C - Litres gasoil / anual - Equipament Ajuntament La Fàbrica Escola Bressol El Cuc CEIP Pau Casals Demanda de calor - kwh/any - Any 2010 Any 2011 Any 2012 Promig consum / demanda litres litres litres litres kwh kwh kwh kwh litres litres litres litres kwh kwh kwh kwh litres litres litres litres kwh kwh kwh kwh litres litres litres litres kwh kwh kwh kwh CONSUMS TOTALS kwh Característiques demanda actual Els diferents usos dels equipaments fa que la demanda d energia al llarg del dia tingui una simultaneïtat mitja. Mentre a l Ajuntament l horari de funcionament fa que el consum estigui repartit entre matí i tarda, i baixant força el cap de setmana i festius; els Serveis Municipals de la fabrica tenen la demanda màxima durant les hores de la tarda, i al matí tenen consums moderats, en els cap de setmana els consums solen ser inexistents; a l Escola Bressol els consums són entre setmana i en horari de matí fins a mitja tarda; al CEIP els consums bàsicament són al matí. Tanmateix, si fem un anàlisi anual i estacional, la demanda màxima la tenim durant els mesos d hivern, quan la calefacció de tots els recintes està en marxa. Durant els mesos centrals de l any (maig, juny, juliol, agost i setembre), en canvi, els consums es reduiran considerablement, només es considera el funcionament de l ACS de

53 l Escola Bressol. Per tant, en aquests períodes, es recomanarà aturar el funcionament de la nova caldera de biomassa i habilitar el funcionament amb combustible gasoil. Així la previsió de funcionament estacional d acord a usos i activitats és la següent (s han ponderat els consums anuals mitjans per a cada edifici en funció del funcionament estacional de cada mes de l any): Les ponderacions tingudes en compte són les obtingudes dels consums (part de la dreta de la taula següent), i no de la potència instal lada, ja que ens permet observar millor com es comporten els edificis fins el punt que s observa alguna de les potències de les calderes instal lades com a molt superior al que realment es necessitaria: Potència instal lada Consum mitjà Ajuntament 65 kw 0, kwh/any 0,18 Serveis Municipals 144 kw 0, kwh/any 0,16 Escola Bressol 102,3 kw 0, kwh/any 0,22 CEIP 232,6 kw 0, kwh/any 0,44 TOTAL 543,9 kw kwh/any 1 I les ponderacions tingudes en compte de forma estacional (d acord a la demanda o consum per mes de l any) són les següents: gener 100% 1,0 0,19 febrer 100% 1,0 0,19 març 100% 1,0 0,19 abril 50% 0,5 0,09 octubre 20% 0,2 0,04 novembre 60% 0,6 0,11 desembre 100% 1,0 0,19 5,3 1 Període amb necessitats de calor Equipament gener febrer març abril 7h 14h 14h 18h 18h 21h 7h 14h 14h 18h 18h 21h 7h 14h 14h 18h 18h 21h 7h 14h 14h 18h 18h 21h % funcionament Ajuntament Consum kwh/mes , , , ,1 Consum kwh/any Consum kwh/dia 575,0 575,0 575,0 287, Consum kwh/dia franja horaria 365,9 209,1 0,0 365,9 209,1 0,0 365,9 209,1 0,0 183,0 104,5 0,0 Potència prevista funcionament (kw) 52,3 52,3 0,0 52,3 52,3 0,0 52,3 52,3 0,0 26,1 26,1 0,0 % funcionament Serveis Municipals La Fabrica Consum kwh/mes , , , ,2 Consum kwh/any Consum kwh/dia 504,7 504,7 504,7 252, Consum kwh/dia franja horaria 194,1 177,5 133,1 194,1 177,5 133,1 194,1 177,5 133,1 94,6 90,1 67,6 Potència prevista funcionament (kw) 27,7 44,4 44,4 27,7 44,4 44,4 27,7 44,4 44,4 13,5 22,5 22,5 % funcionament Escola Bressol "El Cuc" Consum kwh/mes , , , ,3 Consum kwh/any Consum kwh/dia 711,8 711,8 711,8 355, Consum kwh/dia franja horaria 453,0 258,9 0,0 453,0 258,9 0,0 453,0 258,9 0,0 226,5 129,4 0,0 Potència prevista funcionament (kw) 64,7 64,7 0,0 64,7 64,7 0,0 64,7 64,7 0,0 32,4 32,4 0,0 % funcionament CEIP Pau Casals Consum kwh/mes , , , ,9 Consum kwh/any Consum kwh/dia 1.431, , ,4 715, Consum kwh/dia franja horaria 1001,9 429,4 0,0 1001,9 429,4 0,0 1001,9 429,4 0,0 501,0 214,7 0,0 Potència prevista funcionament (kw) 143,1 143,1 0,0 143,1 143,1 0,0 143,1 143,1 0,0 71,6 71,6 0,0 TOTAL Potència prevista funcionament (kw) 287,9 304,5 44,4 287,9 304,5 44,4 287,9 304,5 44,4 143,6 152,6 22,5

54 Període amb necessitats de calor Equipament octubre novembre desembre 7h 14h 14h 18h 18h 21h 7h 14h 14h 18h 18h 21h 7h 14h 14h 18h 18h 21h % funcionament Ajuntament Consum kwh/mes 2.530, , ,2 Consum kwh/any Consum kwh/dia 115,0 345,0 575, Consum kwh/dia franja horaria 73,2 41,8 0,0 219,5 125,5 0,0 365,9 209,1 0,0 Potència prevista funcionament (kw) 10,5 10,5 0,0 31,4 31,4 0,0 52,3 52,3 0,0 % funcionament Serveis Municipals La Fabrica Consum kwh/mes 2.220, , ,3 Consum kwh/any Consum kwh/dia 100,9 302,8 504, Consum kwh/dia franja horaria 50,5 28,8 21,6 100,9 115,4 86,5 194,1 177,5 133,1 Potència prevista funcionament (kw) 7,2 7,2 7,2 14,4 28,8 28,8 27,7 44,4 44,4 % funcionament Escola Bressol "El Cuc" Consum kwh/mes 3.132, , ,6 Consum kwh/any Consum kwh/dia 142,4 427,1 711, Consum kwh/dia franja horaria 90,6 51,8 0,0 271,8 155,3 0,0 453,0 258,9 0,0 Potència prevista funcionament (kw) 12,9 12,9 0,0 38,8 38,8 0,0 64,7 64,7 0,0 % funcionament CEIP Pau Casals Consum kwh/mes 6.298, , ,8 Consum kwh/any Consum kwh/dia 286,3 858, , Consum kwh/dia franja horaria 200,4 85,9 0,0 601,2 257,6 0,0 1001,9 429,4 0,0 Potència prevista funcionament (kw) 28,6 28,6 0,0 85,9 85,9 0,0 143,1 143,1 0,0 TOTAL Potència prevista funcionament (kw) 59,2 59,2 7,2 170,5 184,9 28,8 287,9 304,5 44,4 3.5 Proposta Instal lacions Les instal lacions previstes i els consums estimats fan decidir la instal lació d'una caldera de 320kW de biomassa amb estella forestal i una xarxa de calor que permeti el subministrament als diferents edificis Producció: sitja estella L'emmagatzematge d'estella es realitzarà mitjançant una sitja soterrada de dimensions interiors 5,25 x 5,25 m, amb una alçada efectiva de 3,50 m. El que permetrà una capacitat neta de 96,46 m3, amb una RF120, i una resistència de la coberta molt superior a 2.000kg/m2. Tot el perímetre de la sitja i base estaran degudament impermeabilitzats i la base disposarà d'un petit drenatge per a garantir l'extracció de les aigües provocades per les humitats que s'hagin pogut formar al seu interior. L alimentació de l'estella cap a la caldera es realitzarà mitjançant un agitador (ballestes flexibles) situat a la base de la sitja i un bis sens fi que alimentarà directament el sistema de càrrega de la caldera, la qual es trobarà ben bé al costat de la sitja d estella, entre la base de la sala de calderes i la base de la sitja hi haurà una diferència de cota de 35 cm. L'obertura de càrrega, estarà formada per una tapa corredera, i serà d'almenys 3,2m x 1,2m i estarà situada a la part superior de la sitja, al nivell d accés superior a cota +394,55. La mateixa estarà el màxim de centrada per repartir l'estella per tota la sitja. Aquesta obertura de càrrega estarà protegida per una reixa fabricada de tub quadrat soldat, i que serà desmuntable, d'uns 20x20cm per a impedir la caiguda per persones al seu interior.

55 La tapa estarà lleugerament elevada del pla superior de la sitja i no permetrà l'entrada d'aigua pluvial dins la sitja, a la vegada que permetrà la ventilació de la mateixa. Aquesta tapa serà de molt fàcil obertura, amb rodes sobre guies. El perímetre de la nova sala de calderes i sitja, per la seva part superior, estarà protegit mitjançant una tanca de 1,7m d'alçada aprox. El control de nivell de la sitja es realitzarà visualment des de la comporta de descàrrega. Els detalls constructius de la sitja es detallen a l'annex i plànols corresponents Producció: sala de calderes En la sala de calderes hi trobarem tota la instal lació referent a producció de calor: caldera, dipòsits d inèrcia, bombes circuladores, valvuleria, etc... L edifici de la sala de calderes es troba a cota nivell +390,10, el que representarà 10 cm per sobre del terra exterior acabat. A fi i efecte de minimitzar l impacte visual, i facilitar la descàrrega del combustible, la mateixa estarà ubicada com a annex a la sitja d estella, formant part de la nova construcció aïllada. Es per aquest fet que s ha previst una simple porta per tal de poder treure la caldera o els dipòsits d inèrcia, per la seva substitució en cas de futures necessitats i/o realització de les tasques de manteniment. En la selecció dels diferents equips s ha buscat la màxima versatilitat respecte al subministrament de combustible, i la màxima eficiència energètica. La superfície útil dins la sala de calderes, serà de 36,89 m2. Tant la sala de calderes com la sitja d estella formaran part de la nova construcció de la sala tècnica. La xemeneia de la caldera serà de diàmetre 350 mm exterior i es conduirà a l'exterior tal com es pot observar en els plànols corresponents. L alimentació elèctrica serà amb línia trifàsica que s anirà a connectar al quadre general existent a l edifici de la fabrica, tal com es pot observar en els plànols corresponents. En quant a la instal lació elèctrica, aquesta serà compatible per al tipus de local on va destinada (local humit) i constarà de 3 pantalles estanques fluorescents de 2x58W. Es disposarà de 2 blocs estancs d emergència, també es disposarà de bases d'endolls monofàsics i trifàsics, així com el quadre elèctric de maniobra amb el polsador d atur d'emergència. Els detalls constructius de la sala de calderes es poden observar en els plànols corresponents.

56 3.5.3 Producció: caldera biomassa La potència tèrmica instal lada serà de 320kW, generats per una caldera de biomassa apte per a estella forestal i d alt rendiment, amb un funcionament 100% automàtic, amb paràmetres de funcionament establerts via PLC, que incorporarà el quadre de control que forma part del propi conjunt d equipament de la caldera. La seva potència serà modulant entre 110 i 320 kw. Amb cambra de combustió de llit mòbil, neteja automàtica del cremador, intercanviador de calor de tres passos de fums amb sistema de neteja automàtica, sortida de fums forçada, extracció automàtica de cendres i baix contingut en aigua. Regulació amb panell i protecció contra sobrealimentacions, monitorització de la temperatura en el sistema d alimentació, mesura del buit i sistema de regulació de pressió a cambra de combustió, limitador de temperatura de seguretat, regulació per sonda lambda de temperatura sortida fums i sistema d alarma GSM per a manteniment. Inclou les connexions per a sortida de fums, dipòsit de cendres, interruptor de flux de seguretat, cablejat i interconnexió hidràulica, elèctrica i de control de tots els elements. La temperatura de sortida inicialment està projectada a 80ºC, si bé aquesta es regularà en funció de la temperatura exterior. La temperatura de retorn inicialment prevista és de 65ºC. Un sistema de control de temperatura de retorn assegurarà que la temperatura a l'entrada de les calderes és suficientment alta com per a evitar condensacions a l'interior de la mateixa. Com a elements principals associats a la generació de calor, s'instal larà un dipòsit d'inèrcia de litres, aïllat adequadament. Des d'aquest dipòsit, partirà la distribució de calor cap els diferents circuits. La circulació de fluid a la xarxa es provocarà des de cada receptor en funció de la seva pròpia demanda. Pel que fa a l'aigua per a l'omplerta dels circuits hidràulics, aquesta es portarà des de la pròpia sala existent en magatzem de l edifici la fabrica proper a la sala de calderes. Es disposarà d un sistema de recirculació de fums, el qual s utilitzarà en combinació amb el control de temperatura de la cambra de combustió. Amb el mateix es reduiran les emissions de NOx, s optimitzarà la combustió, així com també el rendiment i a la vegada l eficiència energètica. Part dels fums són aspirats pel ventilador i s introdueixen novament a la caldera amb l aire primari o secundari. La regulació d aquest sistema es realitza automàticament d acord a la temperatura de la cambra de combustió, la temperatura dels fums i de l aire primari i secundari. Cal esmentar que els fums generats per la caldera, que disposarà d aquest sistema de recirculació de fums, seran assimilables als de una caldera domèstica, i pràcticament imperceptibles.

57 3.5.4 Distribució: conductes hidràulics La distribució s ha previst, quan vagi soterrada, mitjançant canonada flexible, del tipus preaïllada composada per un tub de transports de PEX, una capa d'aïllament de poliuretà (PUR) i una capa de revestiment exterior de plàstic segons normes ISO 9001 i ISO I homologacions EN253, EN448, EN488 i EN489. Aquests conductes circularan en rases a una fondària que podrà oscil lar entre 80cm i 1m. I quan vagin instal lades de forma superficial, les canonades seran de Fe amb aïllament tèrmic amb espuma elastomèrica. Es disposaran d arquetes per a registre, purga i connexió de derivacions. L entrada a cada punt de consum es preveu via subestació de intercanvi de calor mitjançant intercanviador de calor amb plaques. Vàlvules de dues o tres vies controlades per la instal lació secundària, de forma que controlaran el flux energètic. La commutació entre els sistemes d intercanvi de calor de cada edifici i la sala de calderes es preveu manual. La distribució hidràulica constarà d un circuït primari, de caldera, amb dipòsits d acumulació d inèrcia tèrmica i un circuït secundari format per una xarxa de distribució de calor fins a cada equipament, mitjançant ramals de impulsió i retorn. En capçalera a aquests circuïts, a l interior de la central de biomassa, es disposarà dels equips de bombeig i el seu control, que es connecten amb els elements de control de cada equipament. Així per a la distribució de calor s'ha previst la instal lació de 440 m (impulsió + retorn) de xarxa de calor de diferents diàmetres i de diferents materials depenent de si la instal lació és superficial o és soterrada. La xarxa soterrada estarà executada amb tub de PEX preaïllat instal lat a una profunditat com a mínim de 1 m (sempre que es justifiqui i es prenguin les mesures correctores adequades es podrà reduir a 80 cm aquesta profunditat), protegit amb un reblert de sorra tant per sota com per sobre, i senyalitzat amb una cinta d'advertiment a 0,5m de profunditat. Aquesta xarxa estarà dotada dels accessoris (purgadors, arquetes, vàlvules de seccionament, etc.) necessaris per a la seva correcta gestió, manteniment i seccionament tant de circuits com de receptors. Es contempla la perforació horitzontal per fer passar les canonades, per a travessar la carretera en el seu camí cap a l Ajuntament; i d aquesta manera minimitzar l afectació Distribució: dipòsits d inèrcia S ha optat per una elevada acumulació d energia tèrmica, que satisfaci les puntes de demanda i estabilitzi el funcionament continuat de la caldera, per a millorar-ne el

58 rendiment i espaiar la freqüència d arrencades i parades, mitjançant un dipòsit d inèrcia de planxa d acer galvanitzat de litres, d acord a plànols i esquemes corresponents Distribució: bombatge Les bombes seran centrifugues de rotor sec o humit depenent del seu punt de treball i de la seva aplicació concreta, i seran d una sola etapa, del tipus in line electròniques amb variador de freqüència integrat, per a muntatge a canonada o en el terra sobre bancada. Es disposarà de conjunt de valvuleria format per claus de pas, filtres, maniguets antivibratoris, pressòstats de seguretat, manòmetres de lectura de pressió diferencial, vàlvules d equilibrat, d acord a l esquema de principi Distribució: subestacions d intercanvi calor Per fer arribar el calor als diferents edificis es realitzarà mitjançant un bescanviador de calor a plaques a cadascun dels edificis per a poder garantir la independència hidràulica dels sistemes de cada edifici. La circulació del circuit primari ve provocada per cada circuit receptor, i això serà només quan hi hagi demanda de calor. El cabal de circulació de la bomba circuladora del primari anirà en funció de la temperatura de sortida del bescanviador, fixant un mínim aproximat del 10% en cas de demanda mínima (independent de la temperatura de retorn) i un 100% (si la temperatura a la sortida del bescanviador està per sota de la temperatura de consigna a l'entrada del secundari). Amb aquesta configuració es pretén que les bombes només hagin de funcionar quan calgui (amb això es vol aconseguir estalvi energètic i a la vegada allargar la vida dels elements del sistema). Totes les bombes circuladores són electròniques amb regulació de la seva velocitat. Amb això es pretén aconseguir l ajustament dels cabals necessaris en cada moment a cada circuit. A més del bescanviador i dels bombatges corresponents, també s'instal laran els següents elements en cada punt de la subestació d intercanvi de calor: - Comptador d'energia lliurada. - Termòmetres a l'entrada i a la sortida del bescanviador de calor. - Purgadors - Manòmetres abans i després de les bombes. - Termòmetres de contacte a l'entrada i sortida del bescanviador i al retorn de cada circuit de calefacció.

59 3.5.8 Control i gestió S ha previst una instal lació de control bàsica, partint de la base que la caldera disposa d un control suficient per a la gestió i regulació de la producció. Però per tal de disposar de dades de consum i operativa així com d avaries, com a millora al sistema es pot preveure un sistema de control, comunicat amb l usuari via webserver. També inclou la instal lació de comptadors d energia i sondes tèrmiques als punts corresponents. Tots els circuïts de distribució disposen de comptadors de cabal i energia tèrmica, amb display digital, memòria, aptes per a lectures i previsió d integració en sistemes de transmissió remota de dades. La caldera de biomassa disposarà de la possibilitat de llegir totes les dades d energia, temperatura, cabal i pressió necessàries per a una bona gestió i regulació. A més, també, disposarà d un registre d hores de funcionament Instal lació evacuació d aigües La xarxa de sanejament estarà d acord amb les indicacions del CTE-DB-HS5 Evacuació d aigües. L aigua de la xarxa de buidat dels circuïts i dels elements de seguretat de la instal lació s evacua per gravetat, segons especificacions RITE, es condueixen fins a conductes d evacuació d aigües. En la sala de calderes de biomassa s instal larà una bonera la qual estarà conduïda al exterior de la sala, mitjançant tub de drenatge o evacuació, per tal de realitzar l evacuació d aigües existent en la pròpia sala. En la part més baixa de la sitja contenidora de l estella es recollirà la possible aigua produïda per les humitats que hi puguin haver, aquesta aigua es conduirà per gravetat cap a l exterior de la sitja, mitjançant tub de drenatge o evacuació Instal lació fontaneria La xarxa d aigua potable estarà d acord amb les indicacions del CTE-DB-HS4 Subministrament d aigua. L aigua necessària és per a omplir el circuit de calefacció i també per al sistema d extinció automàtica d incendis (per inundació dels circuits clau), s haurà d obtenir de la sala més propera de l edifici de la fabrica, concretament dels tubs que ja són existents i que ja porten aigua. Quan s executi l obra s estudiarà o replantejarà la proposta de connexió més viable.

60 Instal lació elèctrica La instal lació elèctrica es dissenyarà d acord a les indicacions del REBT i les seves instruccions tècniques. Es preveu la connexió elèctrica al quadre general existent a l edifici de la fabrica al costat de la sala de calderes dels Serveis Municipals, davant de correos. La línia d alimentació fins a la central de biomassa es farà per a l interior dels edificis sempre que es pugui, i quan no es pugui anirà grapada al sostre mitjançant tub protector. El quadre de la central tèrmica estarà situat davant de la caldera i proper a l accés a la sala tècnica. El mateix disposarà de dispositiu d emergència per al tall de l alimentació elèctrica a la sala de calderes. Des d aquest quadre s alimentarà i es protegirà tota la instal lació elèctrica de la caldera i els equips complementaris per a la distribució hidràulica (bombes circuladores, etc.) Les línies de distribució des del quadre fins als equips es farà amb safata de planxa galvanitzada, amb separador per a canalitzacions de senyal feble. Des de les safates fins als punts de consum s utilitzarà tub de PVC llis rígid en els trams vistos. Pel que fa al cablejat, tot el cable serà lliure d halògens i baixa emissió de fums i opacitat reduïda. Pel que fa als mecanismes, en general es col loquen diversos endolls monofàsics tipus schuko i trifàsics tipus CETAC en la central de producció de biomassa, de tipus superficial i de construcció estanca, d acord als plànols. El sistema d il luminació estarà dissenyat d acord a les indicacions del CTE-DB-HE3 Eficiència energètica de les instal lacions d il luminació, RD 486/97 de seguretat i salut als llocs de treball i el REBT. Així, la central tèrmica de biomassa s il luminarà amb fluorescents estancs IP55 com a mínim, instal lats superficialment a sostre. L enllumenat d emergència està format per lluminàries autònomes amb llums fluorescents de 210 lúmens, superficials, repartits per la sala. Les enceses seran manuals, mitjançant interruptor instal lat de forma superficial Ventilació La sala de calderes disposarà de 4 reixes de ventilació, la ventilació superior constarà de 2 reixes, una a cadascuna de les fulles de la pròpia porta, i seran de 40x15 cm cadascuna d elles; i la ventilació inferior estarà formada també per 2 reixes, de 40x15 cm cadascuna d elles i situades a la part baixa de cadascuna de les fulles de la porta; facilitant la ventilació natural.

61 Protecció contraincendis Les instal lacions d extinció estaran d acord amb les indicacions del CTE-DB-SI i del Reglament d instal lacions de protecció contra incendis. A l interior de les sales de calderes es col locarà un extintor de pols ABC eficàcia 21A, 113B de 6kg, i a prop del quadre de la sala de caldera de biomassa, amb risc de foc elèctric es col loca un extintor de diòxid de carboni, de 2kg. Tots els equips manuals d extinció, vies d evacuació i sortides d emergència es senyalitzaran amb rètols fotoluminiscents segons CTE-DB-SI. El conjunt de la caldera i el sistema de conductes i de transport de l estella estan equipats amb vàlvules i circuits d aigua per a realitzar la inundació per aigua en cas de detectar un incendi. El vis sense fi del cremador també porta incorporada una vàlvula rotativa d antiretorn de la flama, així com una comporta antiretorn de la flama, que evita que la flama pugui arribar a la sitja del combustible Consum estella i autonomia sitja La potència de la caldera de biomassa és de 320 kw, aquesta és la potència neta. L energia consumida (kwh/dia) obtinguda tenint en compte un funcionament mitjà a ple rendiment en el cas de la situació més desfavorable (un dia de gener), és de kwh/dia aprox. La biomassa consumida en aquest dia previst (kg/dia), tenint en compte que el poder calorífic de l estella és de 3,6 kwh/kg (com a màxim amb un 30% d humitat de l estella), serà de 896 kg/dia aprox. La biomassa consumida en el dia previst (m3/dia), tenint en compte que la densitat aparent de l estella és de 340 kg/m3, és de 2,64 m3/dia. Si sabem que la sitja és de 96,46 m3, però efectiva en realitat ho serà de 81 m3 (85%), l autonomia de la sitja efectiva serà com a mínim de 30 dies aprox Emissions CO2 Tenint en compte la mitjana dels consums històrics i el mix de combustibles consumits, les emissions de CO2 seran les següents: Edifici Combustible Consums anuals Energia anual Cost anual CO2

62 (promig) Ajuntament Gasoil litres kwh ,1 Tn/any La Fàbrica Gasoil litres kwh ,9 Tn/any Escola Bressol Gasoil litres kwh ,5 Tn/any CEIP Gasoil litres kwh ,2 Tn/any kwh ,7 Tn/any Considerant el preu del gasoil a 0,95 /litre. La biomassa, tot i que requereix una certa despesa energètica per a la seva extracció i transformació, es considera neutra en quant a emissions de CO2. Aquests càlculs s'han realitzat tenint en compte les emissions del gasoil que són de: 2,79 Kg de CO2/litre (dades publicades per la Generalitat de Catalunya, Oficina Catalana del Canvi Climàtic) Resum funcionament Xarxa de calor proposada Es disposarà d una caldera de biomassa, de 320kW, dotada del seu propi control, la qual produirà l energia necessària, aquesta parcialment s emmagatzemarà en un dipòsit d inèrcia de litres, destinat a reduir el nombre d arrencades i aturades de la màquina, i a col laborar en hores o situacions punta. L encesa de la caldera serà automàtica. L'alimentació de combustible des de la sitja a la caldera es realitza mitjançant un sistema compost per un cargol sens fi i un agitador de llapis d'acer. L'agitador gira dintre de la sitja i empeny la biomassa fins a fer-la caure en el canal en el qual està allotjat el cargol sens fi. Una vegada en aquest canal, la biomassa és transportada pel sens fi fins a un dipòsit intermedi des del qual s'alimentarà directament al cremador de la caldera mitjançant un cargol sens fi de menor capacitat. L'engranatge entre cargol sens fi i l'agitador no requereix operacions de manteniment i transmet un elevat parell d'arrencada. Tal i com podem veure en el corresponent justificatiu, tindrà una autonomia mínima de 30 dies. La distribució es durà a terme mitjançant canonades pre-aïllades de polietilè iguals o equivalents (compatibles), homologades per a tal funció, les quals aniran soterrades a una fondària mitja d un metre aprox. També mitjançant canonades de Fe per la instal lació superficial. Es disposaran claus de tall al principi dels diferents ramals de la xarxa a fi i efecte de poder sectoritzar en cas de necessitat. Cada punt de consum disposarà de la seva pròpia subestació, la qual tindrà un comptador de calories, a mes de la valvuleria indicada en l esquema de principi. Les derivacions cap a cada subestació es realitzaran amb canonades de Fe, amb la corresponent protecció contra corrosió. L obra civil comprendrà bàsicament la construcció de la nova sala de calderes, la nova sitja per emmagatzemar l estella, les rases, i els treballs de paleteria d accés a cada subestació. L electrificació serà la necessària per donar potència a calderes, bombes, cargols sense fi i altres elements per tal que la instal lació pugui operar correctament.

63 Les instal lacions es composen de les següents parts: Emmagatzematge Producció Distribució primària Subestacions a punt de consum Així s estima una Xarxa de Calor (DH) amb les següents característiques: Volum sitja de 96,46 m3 (autonomia mínima de 30 dies a règim normal) Potència caldera de 320 kw.(rendiment superior al 92%) Tipus Biomassa - Estella de fusta: G50 W40 d'acord amb la Norma ÖNORM M 7133 Grau d humitat... Inferior al 30% Poder calorífic Inferior... 3,6 KWh/Kg Manteniment instal lacions Es tindran en compte dos tipus de manteniment: un el de les instal lacions hidràuliques normals i l altre el de la caldera de biomassa específicament. Amb aquests manteniment es pretén garantir una llarga vida útil de la caldera i de les instal lacions, així com obtenir un alt rendiment energètic en tot moment. El manteniment a realitzar a la caldera podrà ser de forma integral o bàsic. Amb el contracte integral es fixa la realització de 8 intervencions anuals desvinculant totalment del manteniment a l usuari. Amb el contracte bàsic, el qual està pensat per equips que funcionin menys de 3.000h anuals, es fixen 2 intervencions a l any; en aquest últim cas l usuari també ha de realitzar manteniment a part del mantenidor especialitzat. Les tasques de manteniment de la caldera les realitzarà (com a mantenidor especialitzat) un Servei Tècnic Autoritzat (STA). En els annexes s inclouen les tasques de manteniment a realitzar Estudi d amortització econòmica En base al pressupost d'execució per contracta (PEC), els costos actuals en combustible, els possibles ajuts en forma de subvenció i tenint en compte els diferents escenaris d increment del preu dels combustibles d'origen fòssil, s'ha elaborat el següent estudi d amortitzacions. Els consums estimats i previstos amb els que s ha treballat han estat els següents:

64 Període amb necessitats de calor Període amb necessitats de calor Equipament gener febrer març abril octubre novembre desembre 7h 14h 14h 18h 18h 21h 7h 14h 14h 18h 18h 21h 7h 14h 14h 18h 18h 21h 7h 14h 14h 18h 18h 21h 7h 14h 14h 18h 18h 21h 7h 14h 14h 18h 18h 21h 7h 14h 14h 18h 18h 21h % funcionament Ajuntament Consum kwh/mes , , , , , , ,2 Consum kwh/any Consum kwh/dia 575,0 575,0 575,0 287,5 115,0 345,0 575, Consum kwh/dia franja horaria 365,9 209,1 0,0 365,9 209,1 0,0 365,9 209,1 0,0 183,0 104,5 0,0 73,2 41,8 0,0 219,5 125,5 0,0 365,9 209,1 0,0 % funcionament Serveis Municipals La Fabrica Consum kwh/mes , , , , , , ,3 Consum kwh/any Consum kwh/dia 504,7 504,7 504,7 252,4 100,9 302,8 504, Consum kwh/dia franja horaria 194,1 177,5 133,1 194,1 177,5 133,1 194,1 177,5 133,1 94,6 90,1 67,6 50,5 28,8 21,6 100,9 115,4 86,5 194,1 177,5 133,1 % funcionament Escola Bressol "El Cuc" Consum kwh/mes , , , , , , ,6 Consum kwh/any Consum kwh/dia 711,8 711,8 711,8 355,9 142,4 427,1 711, Consum kwh/dia franja horaria 453,0 258,9 0,0 453,0 258,9 0,0 453,0 258,9 0,0 226,5 129,4 0,0 90,6 51,8 0,0 271,8 155,3 0,0 453,0 258,9 0,0 % funcionament CEIP Pau Casals Consum kwh/mes , , , , , , ,8 Consum kwh/any Consum kwh/dia 1.431, , ,4 715,7 286,3 858, , Consum kwh/dia franja horaria 1001,9 429,4 0,0 1001,9 429,4 0,0 1001,9 429,4 0,0 501,0 214,7 0,0 200,4 85,9 0,0 601,2 257,6 0,0 1001,9 429,4 0,0 Els consums són aquests: Edifici Combustible Consums Energia anual Cost anual anuals (promig) Ajuntament Gasoil litres kwh La Fàbrica Gasoil litres kwh Escola Bressol Gasoil litres kwh CEIP Gasoil litres kwh kwh El consum d estella previst és el següent: Equipament Ajuntament Serveis Municipals La Fabrica Escola Bressol "El Cuc" CEIP Pau Casals TOTAL TOTAL TOTAL Consum kwh/mes Consum kwh/mes Consum kwh/mes Consum kwh/mes Consum kwh/mes Consum estella / mes (Kg) Consum estella / any (Tn) Període amb necessitats de calor Període amb necessitats de calor gener febrer març abril octubre novembre desembre , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , , ,8 104,4 Es preveu l obtenció dels següents resultats (en forma de taula resum): Magnitud Valor Unitats Observacions Consum anual kwh/any Promig dels últims 3 anys Cost anual /any Promig dels últims 3 anys PCI Estella (GH < 30%) 3,6 kwh/kg Densitat aparent estella 340 Kg/m3 Consum d'estella previst 104,4 Tn/any Considerant una humitat no superior a 30%. Mitjana entre estella de pi = 280 kg/m3 i estella d alzina = 400 kg/m3. D acord a taula de càlculs anterior. S estima en 896 kg/dia com a màxim en el

65 cas més desfavorable. Volum d'estella anual 307 m3 Volum sitja 81 m3 96,46 m3 nets * 0,85 = 81 m3 efectius Càrregues anuals 4 vegades Preu estella 90,00 /Tn Cost anual previst (aprox.) /any Considerant un GH < 30%. Considerant la banda alta de preus. Estalvi anual inicial /any Cost total de la instal lació ,23 PEC amb IVA inclòs El possible escenari d amortitzacions és el següent: SUBVENCIÓ REBUDA INVERSIÓ INICIAL AJUNTAMENT INCREMENT ANUAL IPC ENERGIA COST ANUAL ACTUAL COST ANUAL PREVIST ESTELLA ESTALVI INICIAL ANYS AMORTITZACIÓ 0% ,23 0% , , ,00 13,6 20% ,98 0% , , ,00 10,9 40% ,74 0% , , ,00 8,1 0% ,23 1% , , ,28 13,4 20% ,98 1% , , ,28 10,8 40% ,74 1% , , ,28 8,1 0% ,23 2% , , ,79 13,1 20% ,98 2% , , ,79 10,5 40% ,74 2% , , ,79 7,9 0% ,23 3% , , ,09 12,7 20% ,98 3% , , ,09 10,1 40% ,74 3% , , ,09 7,6 0% ,23 4% , , ,09 12,0 20% ,98 4% , , ,09 9,6 40% ,74 4% , , ,09 7,2 0% ,23 5% , , ,30 11,3 20% ,98 5% , , ,30 9,1 40% ,74 5% , , ,30 6,8 0% ,23 6% , , ,61 10,6 20% ,98 6% , , ,61 8,5 40% ,74 6% , , ,61 6,4 0% ,23 7% , , ,53 10,0 20% ,98 7% , , ,53 8,0 40% ,74 7% , , ,53 6 El tècnic Josep Caus Algué Enginyer Tècnic Industrial A Navàs, 30 de desembre 2013

66 Relació de centrals tèrmiques actuals distribuïdes SERVEI EQUIPAMENT CENTRAL REF. CALDERA CREMADOR POT.TÈRMIC KWq POTÈNCIA TÈRMICA TOTAL COMBUSTIBLE AJUNTAMENT Sala Calderes ROCA TD Kadet Tronic Kw (Gasoil) SERVEIS MUNICIPLAS FÀBRICA Sala Calderes FER GGN Kw (Gasoil) ESCOLA BRESSOL Sala Calderes FER GGNT N70 MANAUT T80B/3 81,4 (CALEF) 20,9 (ACS) 102,3 Kw (Gasoil) CEIP PAU CASALS Sala Calderes ROCA CPA 200 ROCA CPA ,6 167,6 232,6 Kw (Gasoil)

67 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ANNEX 4: FITXES CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES MATERIAL AÏLLAMENT

68 ALPHAROCK E 225 ALPHAROCK-E 225 PRODUCTO Panel semi rígido de lana de roca no revestido. A1 APLICACIONES Aislamiento térmico y acústico en cerramientos verticales separativos o distributivos de placas de yeso laminado odoble hoja cerámica. Así como, aislamiento en particiones interiores horizontales sobre falso techo y de fachadas ventiladas en cámara o mediante trasdosado. Excelente aislamiento térmico y acústico. Buenas propiedades mecánicas y de reacción al fuego. CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS Característica Valor Norma Densidad nominal 70 kg/m EN1602 Conductividad térmica W/(m*K) UNE EN Resistencia térmica Espesor en mm R(m2K/W) 30 0, , , , ,35 Tolerancia de espesor T3 EN 823 Estabilidad dimensional a una temperatura y humedad específicas DS(TH) EN 1604 Reacción al fuego A1 UNE EN Dimensiones Largo (mm) Ancho (mm) Espesor (mm) Absorción de agua a corto plazo WS Absorción de agua < 1,0 Kg/m2 EN 1609 Absorción de agua a largo plazo por inmersión parcial WL(P) Absorción de agua < 3,0 Kg/m2 EN Transmisión de vapor de agua MU1 µ = 1 EN :59

69 ALPHAROCK E 225 Ventajas 1. Facilidad y rapidez de instalación. 2. Perfecta adaptación a los elementos estructurales. 3. Seguridad en caso de incendio. 4. Excelente aislamiento térmico y acústico. 5. No hidrófilo ni higroscópico. 6. Químicamente inerte. 7. Libre de CFC y HCFC, respetuoso con el medio ambiente. Comportamiento al agua Los productos de lana de roca no retienen el agua y poseen una estructura no capilar. Aislamiento acústico La lana de roca ROCKWOOL gracias a su estructura multidireccional aporta a los elementos constructivos una notable capacidad de aumentar el nivel de aislamiento acústico. Características químicas La lana de roca ROCKWOOL es químicamente inerte y no puede causar o favorecer la aparición de una corrosión de materiales. Es indeformable con el paso de los años. No favorece el desarrollo bacteriano. Mantenimiento Los productos ROCKWOOL no precisan ningún tipo de mantenimiento. Embalaje Los productos son suministrados en paquetes embalados con película plástica y retráctil y paletizados. Los paquetes deben almacenarse sin estar en contacto con el suelo y a cubierto. Generalidades Los valores reseñados en la presente ficha técnica son valores medios obtenidos en ensayos. ROCKWOOL se reserva el derecho en todo momento y sin previo aviso a modificar las especificaciones de sus productos :59

70 ROULROCK KRAFT ROULROCK KRAFT PRODUCTO Fieltro de lana de roca revestido por una de sus caras con papel kraft. Barrera de vapor. No puede instalarse en posición vertical. F APLICACIONES Aislamiento térmico y acústico de cubiertas y buhardillas no habitables. Instalación horizontal entre tabiquillos. Buen rendimiento térmico y gran resistencia a la humedad. Barrera de vapor. CARACTERÍSTICAS TÉCNICAS Característica Valor Norma Densidad nominal 21 kg/m EN1602 Conductividad térmica W/(m*K) UNE EN Resistencia térmica Espesor en mm R(m2K/W) 80 1, , , ,3 Tolerancia de espesor T1 EN 823 Estabilidad dimensional a una temperatura y humedad específicas DS(TH) EN 1604 Reacción al fuego F UNE EN Dimensiones Largo (mm) Ancho (mm) Espesor (mm) Absorción de agua a corto plazo WS Absorción de agua < 1,0 Kg/m2 EN Ventajas 1. Facilidad y rapidez de instalación. 2. Perfecta adaptación a los elementos estructurales. 3. Seguridad en caso de incendio. 4. Mejora notoria del aislamiento térmico y acústico. 5. No hidrófilo ni higroscópico. 6. Químicamente inerte :00

71 ROULROCK KRAFT 7. Libre de CFC y HCFC, respetuoso con el medio ambiente. Comportamiento al agua Los productos de lana de roca no retienen el agua y poseen una estructura no capilar. Aislamiento acústico La lana de roca ROCKWOOL gracias a su estructura multidireccional aporta a los elementos constructivos una notable capacidad de aumentar el nivel de aislamiento acústico. Características químicas La lana de roca ROCKWOOL es químicamente inerte y no puede causar o favorecer la aparición de una corrosión de materiales. Es indeformable con el paso de los años. No favorece el desarrollo bacteriano. Mantenimiento Los productos ROCKWOOL no precisan ningún tipo de mantenimiento. Embalaje Los productos son suministrados en paquetes embalados con película plástica y retráctil y paletizados. Los paquetes deben almacenarse sin estar en contacto con el suelo y a cubierto. Generalidades Los valores reseñados en la presente ficha técnica son valores medios obtenidos en ensayos. ROCKWOOL se reserva el derecho en todo momento y sin previo aviso a modificar las especificaciones de sus productos :00

72 Projete de reforma, reparació i rehabilitació de l aïllament de la coberta i la instal lació de calefacció a l edifici de la Fàbrica de Vacarisses ANNEX 5: VALORACIÓ INSTAL LACIÓ CLIMATITZACIÓ I CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES

73

74

75

76

77 CTA Unidades para el Tratamiento de Aire Air Handling Units E O3

78 CTA Unidades de Tratamiento de Aire Air Handling Units Unidades para Tratamiento de Aire para caudales de aire de a m 3 /h. 18 tamaños, 3 tipos de carcasa. Principales aplicaciones Edificios de oficinas Hospitales Hoteles Teatros y auditorios Industria del automóvil Farmacéutica Textil Alimentaria Cogeneración Air Handling Units air flows from to m 3 /h. 18 size, 3 types of housing. Main applications Office blocks Hospitals Hotels Theatres and auditoriums Car industry Pharmaceutical Textile Food Cogeneration PANEL DE 25 mm 25 mm PANEL PANEL DE 45 mm 45 mm PANEL PANEL DE 45 mm (ESTRUCTURA INTERNA) 45 mm PANEL (INTERNAL STRUCTURE)

79 ESTRUCTURA P-25 Diseñado en exclusiva para SERVOCLIMA, utilizamos un perfil de acero galvanizado en los tamaños del CTA-2 al CTA-50. Su diseño en tubo cerrado proporciona gran resistencia a la estructura y permite que los paneles sean desmontables desde el exterior. P-45 Construido en perfil de aluminio anodizado junto con los paneles de 45 mm de espesor se obtiene un conjunto sólido que tiene el aislamiento térmico y acústico como sus cualidades más destacables.. P-45 (Estructura interna) Este tipo de construcción en tubo cuadrado interior y paneles exteriores está indicada para unidades de gran tamaño con caudales hasta m3/h. Debido a la ausencia total de puentes térmicos, es necesaria cuando las temperaturas del aire son de 3 a 10 ºC. ESCUADRA En aluminio inyectada se inserta perfectamente en los perfiles para conseguir un conjunto compacto y resistente sin necesidad de soldaduras y con gran resistencia mecánica. BANCADA Construida en perfil tipo U de acero galvanizado, dispone de esquinas reforzadas para lograr una estabilidad óptima. Todas las uniones se realizan con tornillos sin usar la soldadura evitando así riesgos de oxidación. STRUCTURE P-25 Designed and shaped for SERVOCLIMA, we use a galvanised steel profile from the CTA-2 to CTA-50. Its design based on a closed pipe provides the structure with great resistance and enables all the panels to be dismantled from outside. P-45 Made of aluminium anodised profile joined with 45 mm thick panels form a robustness structure with thermal and acoustic isolation as the most outstanding features. P-45 (Internal Structure) This type of structure made of square tube inside and panels outside is appropriate for large units and air flows up to m3/h. It enables the total absence of thermal bridges, necessary when air temperatures range is between 3 to 10º C. INJECTED Aluminium square perfectly inserts in the profile to form a compact and robustness structure with no weldings needed. BASE SUPPORT Constructed using a galvanised steel U shape, it s equipped with reinforcement plates in the corners to obtain an optimal stability. All the joints are made with screws without using weldings thus avoiding the oxidation risks. 3

80 Carcasa Casing ESTANQUEIDAD DE LA CARCASA LA JUNTA Tipo EPDM colocada entre el perfil y la estructura proporciona estanqueidad a la carcasa tanto para presión negativa como positiva. LEAKPROOF HOUSING The spongy Is an EPDM foam tape fitted between the structure and the panel makes it the leakproof to the housing as much for negative pressure as for positive. PUERTAS Estándar: Montadas con bisagras y manetas de cierre a presión, su cierre se realiza sobre junta de goma asegurando la estanqueidad. Zonas de presión positiva: En puertas colocadas aguas abajo del ventilador se montan cierres exclusivos en acero inoxidable de accionamiento manual para una estanqueidad óptima. DOORS Standard: Assembled with hinges and pressure locking handles. A rubber weatherstrip guarantees doors are leakproof. Positive pressure areas: When the unit doors are located in waters below the fan, it is equipped with exclusively manufactured stainless steel locks manually actuated that guarantees an optimal leakproof of the doors. INTEMPERIE Cubiertas de protección en fibra de vidrio y resinas de poliéster que ofrecen alta resistencia a las condiciones ambientales. OUTDOOR Covers consisting of fibreglass and polyester resins are engineered to withstand difficult environmental conditions. PRESTACIONES TÉRMICAS Y ACÚSTICA PANEL SANDWICH POLIURETANO (25 ó 45 mm) Exterior: Plancha prelacada de acero galvanizado. Aislamiento térmico: En espesores de 25 o 45 mm, compuesto de espuma de poliuretano de 40 Kg/m 3 de densidad. Interior: Plancha de acero galvanizado. THERMAL AND ACOUSTIC FEATURES SANDWICH PANEL POLYURETHANE (25 or 45 mm) Outer: Pre-lacquered galvanised plate. Thermal isolation: 25 or 45 mm thick, comprising injected polyurethane foam with a density of 40 Kg/m 3. Inner: Galvanised plate. PANEL SANDWICH FIBRA (25 ó 45 mm) Exterior: Plancha prelacada de acero galvanizado. Aislamiento térmico: En espesores de 25 o 45 mm, compuesto de lana de roca de 70 Kg/m 3 de densidad. Interior: Plancha de acero galvanizado, con posibilidad de instalar plancha perforada para mejores propiedades acústicas. SANDWICH PANEL FIBRE (25 or 45 mm) Outer: : Pre-lacquered galvanised plate. Thermal isolation: 25 or 45 mm thick, rock wool with a density of 70 Kg/m 3. Inner: Galvanised plate. On demand the inner plate may be perforated to increase acoustic features. 4

81 Elementos Internos Internal Elements SEGURIDAD MECÁNICA Para cumplir con las DIRECTIVAS de la COMUNITARIA EUROPEA sobre seguridad de máquinas, todas las unidades incorporan, independientemente de su tamaño: Cubrecorreas Toma de tierra. Todas las unidades van provistas de un sistema de conexión de la carcasa a tierra con el fin de evitar riesgos de accidentes. Carteles indicadores de peligro en las zonas que existan elementos móviles o temperaturas elevadas. Dispositivo de seguridad en puertas situadas en zonas de presión positiva. Para las unidades cuya altura interior sea superior a mm, se instalan además: Rejilla de protección en los oídos del ventilador. Luz interior en las secciones de ventilación. Doble puerta de seguridad o malla de protección en las zonas de riesgo de altas temperaturas (Baterías de vapor, agua sobrecalentada, eléctricas, secciones de calentamiento con cámaras de combustión y quemadores). MECANICAL SAFETY To meet the EUROPEAN UNION GUIDELINES on machine safety, all the units irregardless of their size are equipped with: Belt covers Earth connection. All the units are equipped with an earth connection system from the housing to prevent the risk of accidents. Warning signs in those areas with mobile elements or high temperatures. Safety device on the doors in the positive pressure area Those units with indoor heights exceeding 1,600 mm, are also fitted with: Protection grids over the fan ducts. Interior light in the ventilation sections. Double safety door or protection net in those areas of high temperature risk (Steam,overheated water, electrical, heating sections with combustion chambers and burners). 5

82 Elementos Internos Internal Elements 6 VENTILADORES Se montan ventiladores centrífugos de doble oído equilibrados estática y dinámicamente. Posibilidad de montar ventiladores centrífugos a simple aspiración tipo Plug Fan, sin carcasa. - Ventiladores con rodetes de palas hacia atrás reacción. - Ventiladores con rodetes de palas hacia delante acción. - Conjunto motor-ventilador flotante montado sobre antivibradores y lona flexible en la boca de impulsión. - Puertas de acceso para inspección y mantenimiento. - Suelo del módulo pisable. - Aislamiento acústico especial mediante absorbente de gran capacidad. BATERÍAS Para agua fría, agua caliente, agua sobrecalentada, vapor, expansión directa, eléctricas, etc. Todas las baterías de agua se suministran con tomas para instalar válvulas de purga y vaciado. En baterías de refrigeración se dispone de una bandeja de recogida de condensados, con protección anticorrosión y pendiente para asegurar el completo vaciado de la bandeja. Para velocidades superiores a 2.7 m/s se instala un separador de gotas de polipropileno sobre un bastidor de acero inoxidable. FANS The fans are equipped with double inlet, statically and dynamically balanced. On demand the fan sections can be equipped with fans conceived to be used without scroll, as Plug Fans or as Plenum Fans, inside the pressurised plenum. - F-wheel. With forward curved blades. - B-wheel. With backward curved blades. - Floating fan-engine assembly mounted on anti-vibrators and flexible canvas in the impulsion outlet. - Access doors for inspection and maintenance. - Module floor can be stepped on. - Special acoustic isolation via large capacity absorption material. COILS For working with cold, hot and overheated water, steam, direct expansion, electrical, etc. All the water coils are supplied with purging taps end emptying valves. Cooling coils have a collection tray for condensed water, anti-rusted protected and sloped for fully emptying. For units where the speed exceeds 2,7 m/s, a drop separador will be installed, constructed in polypropylene and framed in stainless steel.

83 Posibilidades de suministro de baterías: Possibility of supply of coils: TUBO Cobre Cobre Cobre Acero galvanizado Acero inoxidable ALETAS Aluminio Prelacadas Cobre Aluminio Aluminio PIPE Copper Copper Copper Galvanised steel Stainless steel FIN Aluminium Pre-lacquered Copper Aluminium Aluminium FILTROS Se montan sobre bastidores adecuados a cada modelo, asegurando un caudal de fuga inferior a la norma UNE EN Filtros planos o en V ( G-1 a G-4) - Filtros alta eficacia ( F-5 a F-9) - Filtros absolutos (H-10 a H-14) COMPUERTAS Se montan las compuertas adecuadas a cada necesidad teniendo en cuenta el tipo de instalación a la que esté destinada la U.T.A. Diseñadas para soportar un gran número de actuaciones, de movimiento silencioso y bajo mantenimiento. - Aluminio lama sencilla - Aluminio lama doble (bajo demanda con burlete de goma para aumentar estanqueidad). - Acero galvanizado lama doble. - Compuertas estancas en chapa de acero galvanizado ( sometidos a ensayos de fugas y resistencia a la deformación) FILTERS Mounted on frames adapted to each model, to ensure leak flow is below that required for the UNE EN 1886 standard - Flat or V shaped filters ( G-1 to G-4) - High efficiency filters ( F-5 to F-9) - HEPA filters (H-10 to H-14) DAMPERS Mounted the appropriate damper depending on the required application of the AHU, the dampers are designed to provide long life, silent operation and low maintenance. - Single Aluminium blade. - Double Aluminium blade (On demand an EPDM foam weatherstrip could be fitted for greater leakproof) - Double Galvanised steel blade. - Leakproof dampers constructed in galvanised steel. (Tested for greater strength and lowest leakage). RECUPERADORES - Recuperadores rotativos entálpicos. - Recuperadores estáticos. - Recuperadores run-around - Recuperadores heat-pipe RECUPERATORS - Enthalpic thermal wheels. - Static plate heat exchangers. - Run-around recuperators. - Heat-pipe recuperators 7

84 Elementos Internos Internal Elements 8 HUMECTACIÓN Es posible incorporar tres tipos de humectación: - Panel celular - Sistema de pulverizadores de uno o dos paneles. - Equipos autónomos de producción de vapor con resistencias o electrodos. En los dos primeros casos se construyen las cámaras en acero inoxidable, la tubería y accesorios en PVC y los separadores de gotas en polipropileno. SILENCIADORES Totalmente integrados en el interior de la unidad, con protección plástica para evitar el desprendimiento de partículas de fibra. Cada silenciador se diseña para la capacidad de atenuación exigible en cada caso. CÁMARAS DE COMBUSTIÓN De alto rendimiento construidas totalmente en acero inoxidable. Los quemadores pueden ser suministrados para alimentación con gas natural, gasóleo, etc. HUMIDIFICATION Basically our units are equipped with three types of humidification: - Wet cell humidifier - Atomizing humidifier (one or two panels). - Autonomous steam production equipment with electrical resistances or electrodes. In first two cases the housing of the humidifier is made of stainless steel, the piping and accessories are made of PVC and the drop separators are constructed of polypropylene. SILENCERS Totally in-built to the unit interior with plastic protection over the bafflers to prevent fibre particles from becoming detached. Each attenuator is designed as per muffling capacity required in each case. COMBUSTION CHAMBERS High performance, made entirely from stainless steel. Burners can be supplied for natural gas, gas-oil energy, etc

85 Gráfico de Selección Selection Graph Velocidad de aire en batería (m/s.) Air velocity in coil (m/s.) Caudal de aire en m 3 /h x 1000 Air volume in m 3 /h x 1000 GRÁFICO DE SELECCIÓN SELECTION GRAPH 9

86 Dimensiones Dimensions DIMENSIONS DIMENSIONES C B A D ** ANCHO/ALTO WIDTH/HEIGHT Ventilador Fan Tamaño Caudal nominal (*) Size Flow nominal (*) A mm B mm C mm D mm E mm m 3 /h l/s CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA * Caudal de aire con una velocidad de paso en batería de 2.5 m/s Air flow travelling through coil at a velocity of 2.5 m/s ** Espacio necesario cuando exista algún elemento situado aguas abajo del ventilador Space required when there is an element located in waters below the fan 10

87 C C B B A A D D ** ** FILTRO PLANO FLAT FILTER FILTRO EN V SHAPED FILTER FILTRO ALTA EFICACIA HIGHLY EFFICIENT FILTER FILTRO ABSOLUTO ABSOLUT FILTER F F F G G G H H K K L L M M N N * O O TAMAÑO SIZE Mezcla Free-Cooling Filtros Mixed Free-Cooling Filters X C R Q Q P P V V T T S S Tamaño Size F mm G mm H mm K mm L mm M mm N mm O mm CTA CTA X Z CTA CTA C R CTA W W CTA Y Y CTA C CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA C Z DIMENSIONS DIMENSIONES * Espacio mínimo necesario para acceso y cambio de filtros, compatible con el módulo (E) (F) o (G) Minimun space required for acces to and changing filters, compatible with module (E) (F) or (G) ** Dimensión valida para filtros F4 a F9, del tipo compacto (bolsas rígidas) Dimension valid for filters F4 to F9, of the compact type (rigid bags) 11

88 Secciones Baterias y de Humectación Coil and Humidifier Sections C B A D ** Sección baterias Coil section F G H K L M N O R R Q Q P P V T S C X Z W C Y Sección de humectación Humidifier section Tamaño Caudal nominal Size Flow nominal P Q R S T V m 3 /h l/s 12 CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA CTA

89 B C Recuperadores Recuperators A D ** D F G H K L M F G H K L M N O RECUPERADOR ESTÁTICO STATIC RECUPERATOR R RECUPERADOR R ESTÁTICO Q CON FREE-COOLING P V RECUPERADOR ENTÁLTICO T CON FREE-COOLING S Q STATIC RECUPERATOR P WITH FREE-COOLING V ENTHALPIC T RECUPERATOR WITH S FREE-COOLING X Z C B A ** N O C C X Z W W C Y C Y Recuperadores Recuperadors Caudal aire m 3 /h Modelo recuperador estático Modelo recuperador entálpico Air volume m 3 /h Static recuperator model W X Enthalpic recuperator model Y Z / / / / / / / / / / / (*) Espacio mínimo necesario en alto y ancho de la unidad para cada tipo de Recuperador. Minimum unit height and width space required for each Recuperador type. 13

90 CROQUIS DE LAS POSIBILIDADES MÁS FRECUENTES DIAGRAM OF THE MOST FREQUENT POSSIBLE COMBINATIONS

91 PANEL CELULAR CELULAR PANNEL CÁMARA DE PULVERIZACIÓN WASHER SECTION UNIDADES CON SECCIÓN DE HUMECTACIÓN UNITS WITH HUMIDIFIER SECTION ESTÁTICO STATIC RUN AROUND RUN AROUND RUN AROUND RUN AROUND HEAT PIPE 16 HEAT PIPE UNIDADES CON SECCIÓN DE RECUPERACIÓN UNITS WITH RECOVERY SECTION CÁMARA DE COMBUSTIÓN INDIRECT VENA DE AIRE DIRECT UNIDADES CON QUEMADORES 18UNITS WITH BURNERS 15

92 Gaudí, La Llagosta (Barcelona) Tel Fax Dimensiones orientativas SERVO/CLIMA se reserva el derecho de modificar sin previo aviso las características y medidas de estos modelos CTA 03 Febrero 2008