La Conca de Barberà

Transcripción

1 La Conca de Barberà La comarca de la Conca de Barberà és la més interior de les incloses en l àmbit del Camp de Tarragona, ja al límit amb les terres de Lleida. Ocupa uns 650 km 2, que representen un 21,7% del total de l àmbit del Camp de Tarragona, i poc menys del 2% de la superfície de Catalunya. El seu perímetre recorre 189,21 km. La comarca comprèn 22 municipis: Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l Espluga de Francolí, Forès, Llorac, Montblanc, Passanant, les Piles, Pira, Pontils, Rocafort de Queralt, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat, Senan, Solivella, Vallclara, Vallfogona de Riucorb, Vilanova de Prades, Vilaverd i Vimbodí. Montblanc és la seva capital, amb un terme municipal de 91,1 km2, el més extens de la comarca, que representa un 14% de la seva superfície. El segueixen Pontils i Vimbodí i Poblet que, amb més de 65 km2 representen cadascú un 10% de la superfície comarcal. El més petit és Pira, amb 8 km2 (1,23%). A la comarca hi ha 56 entitats singulars de població. Medi físic Geogràficament, la comarca està formada per dues unitats clarament diferenciades: Per una banda, la zona sud-occidental i central de la comarca, que correspon a la Conca de Barberà estricta i que es tracta d una unitat natural molt clara, perfectament delimitada per un conjunt de relleus més alts que l envolten per tots costats. Per altra banda, el sector nord-occidental de la comarca constitueix una altra unitat natural, coneguda amb el nom de Baixa Segarra o Alt Gaià, que forma part de la Segarra històrica. La Conca de Barberà pròpiament dita és un territori planer, que ocupa la part central de la comarca i aproximadament la meitat de la seva superfície, amb alçades que varien entre els 400 i els 600 m. El paisatge és suau, i solament en sobresurten petits turons: Tossal Gros d Ollers (535 m.), Rocacorba (566 m.), el Tossal (619 m.), Pla del Pi (621 m.) entre molts d altres. Està solcada per diversos rius i torrents que provenen de les muntanyes perifèriques, i que a l altura de Montblanc s uneixen al riu Francolí. El terreny planer ha facilitat l aparició de força nuclis urbans, encara que de petites dimensions: Montblanc, capital de comarca, Sarral, Pira, Rocafort de Queralt, Blancafort, Solivella... També les principals vies de comunicació (carreteres, autopistes i vies de tren) passen per aquesta zona. Aquesta conca central està vorejada de muntanyes més altes, que formen part de diferents massissos i serres de la serralada prelitoral catalana. Començant pel sud-oest de la comarca, les Muntanyes de Prades, al límit amb el Baix Camp, el Priorat i, en menor mesura, l Alt Camp, representen el principal accident orogràfic de la Conca. L alçada màxima correspon al Tossal de la Baltasana (1.203 m.), però també destaquen la Mola del Guerxet (1.122 m.), el Tossal Gros (1.106 m.) i la Punta del Sales (1.046 m.), i altres alçades menors a la part occidental, com la Castellona (936 m.). Es tracta d un territori complex des del punt de vista orogràfic, amb barrancs i penya-segats que han provocat que les comunicacions siguin difícils, i l ocupació humana baixa, de manera que solament en destaca el nucli de Vilanova de Prades. Prolongació de les Muntanyes de Prades cap a l oest, la serra de la Llena fa de límit amb les Garrigues i el Priorat. Les alçades són similars a les de les Muntanyes de Prades (Punta del Curull, m; Penya Alta, m.), però la superfície i la complexitat orogràfiques són molt menors. A continuació, el conjunt format per la serra de Vilobí i la serra del Tallat forma un continu al límit occidental de la Conca amb les Garrigues i l Urgell. Es tracta de serralades poc definides, d estructura lineal i alçades modestes: 728 m. a Los Morellons (serra de Vilobí) i 804 m. al Tossal Gros de Vallbona (serra del Tallat). Més cap al nord, un conjunt de serres i muntanyes que, sense assolir grans alçades (Pla de Maria, 895 m., la Cogulla, 889 m., Cap de Cans 757 m.) sí que abasten una superfície superior i una disposició més àmplia que la serra del Tallat, de la qual en són la continuació natural. També aquí les Diagnosi general. Memòria 3. 42

2 poblacions són poques i de reduïda extensió: Savallà del Comtat, Llorac i Vallfogona de Riucorb. Continuant cap a l est, i separades de les anteriors per un territori relativament planer, on es situa Santa Coloma de Queralt, hi ha tot un conjunt de serres diverses, entre les quals la serra de la Portella, que assoleix els 800 m. a l extrem nord-est de la comarca, la serra de Queralt, de la qual solament arriben a la Conca de Barberà, per l est, els contraforts més occidentals, la serra de Brufaganya, la més complexa del conjunt que assoleix els 924 m. al Puig de les Creus. A continuació al sud-est de la comarca, el conjunt format per la serra de Comaverd i Saburella, al límit amb l Alt Camp, que queda separat de les muntanyes de l est per la vall del Gaià. El conjunt forma un territori força estès i complex, amb alçades que arriben als 826 m. al Serrat del Conillera (a Saburella), als 908 m. al Puig de Comaverd i als 948 m. al Montclar. I finalment, la serra de Miramar tanca el cinturó de muntanyes pel sud. Amb una estructura altra cop força lineal, assoleix els 867 m. al Tossal Gros, i queda separada de les Muntanyes de Prades per la vall del Francolí. En resum, la Conca de Barberà presenta una geografia complexa, amb diverses serralades poc habitades que tanquen una plana central on es desenvolupen les principals activitats econòmiques de Diagnosi general. Memòria 3. 43

3 la comarca (indústries, transport, agricultura...), mentre que a la perifèria aquestes activitats són molt més modestes. La Vall del Francolí constitueix el pas de la carretera de Tarragona a Lleida que entra a la comarca pel coll de LiIlla; serveix també de pas a l autopista de l Ebre que entra a la comarca pel coll de Cabra; i és el pas del ferrocarril de Reus a Picamoixons i a Lleida, que entra pel congost de la Riba. La ruta que segueix el riu d Anguera comunica amb l alt Gaià a través del coll de Deogràcies, i amb Igualada pel coll d Aguilló. La xarxa hidrològica de la Conca de Barberà és força complexa, ja que la disposició de muntanyes i serralades repartides per la perifèria de la comarca fa que s originin barrancs, torrents i rius que prenen direccions diverses, i pertanyen a conques hidrogràfiques diferents: la del Francolí, la del Gaià i la de l Ebre. El principal conjunt fluvial de la Conca de Barberà és la capçalera de la conca del riu Francolí, que neix per la unió de diversos torrents que provenen del vessant nord de les Muntanyes de Prades i de la serra de Vilobí, i pren inicialment la direcció oest-est. A l alçada de Montblanc gira al sud, per abandonar la comarca cap a l Alt Camp per l estret de la Riba. En aquest recorregut el Francolí rep les aportacions de torrents diversos, entre els quals cal destacar el riu d Anguera, que recull les aigües dels barranc i torrents occidentals de la serra de Comaverd i de Saburella i del sector sud de les muntanyes del nord de la comarca. El Francolí, juntament amb els seus afluents, és un dels principals elements estructuradors de la comarca. El Gaià és un altre dels rius importants que trobem a la Conca de Barberà, però en aquest cas el seu recorregut per la comarca és molt curt, i solament inclou el tram més elevat del riu, la conca alta al sector més oriental de la Conca de Barberà. El riu neix a la zona de Santa Coloma de Queralt, a les muntanyes del nord-est de la comarca, i segueix una direcció nord-sud per abandonar la Conca en direcció a l Alt Camp a Seguer. En aquest curt recorregut rep les aportacions de diversos torrents de les serres orientals de la comarca (Queralt, Brufaganya...) com el torrent de Riudeboix i el rierol de Sant Magí, pel marge esquerre, o el torrent de Biure, pel dret. Malgrat aquest curt recorregut, el Gaià ha permès l establiment de diversos nuclis en aquell sector: a més de Santa Coloma de Queralt trobem Pontils, Santa Perpètua de Gaià i Seguer. A les serres del nord de la comarca neix el riu Corb, de la conca de l Ebre, que segueix un recorregut est-oest, paral lel i molt proper al límit comarcal amb la Segarra, fins que abandona la comarca per entrar a l Urgell i, posteriorment, desembocar al Segre. El recorregut del riu Corb per la Conca de Barberà és també molt curt, però, igual que en el cas del Gaià, ha permès la presència de diversos nuclis urbans, com Llorac i Vallfogona de Riucorb. Del grup de rius que pertanyen a la conca de l Ebre també cal citar el riu Montsant, que neix a la Conca de Barberà, a les Muntanyes de Prades, tot i que després de recórrer pocs centenars de metres, passa al Priorat. L Inventari de Zones Humides de Catalunya en fase d'actualització per part del Departament de Medi Ambient i Habitatge, recull la zona humida de la Sallida a Montblanc. Dades socioeconòmiques Tot seguit es detallen les dades socioeconòmiques principals de cadascun dels municipis i els corresponents assentaments que els conformen. Si bé per a la presa de decisions en l elaboració del Pla territorial s ha utilitzat sempre la informació estadística més actual disponible, hi ha una sèrie de dades que només es poden obtenir a partir del cens de població, el qual es realitza cada deu anys (el darrer es va fer l any 2001). Per tal d obtenir una imatge coherent de cada comarca, en aquestes taules informatives comarcals s ha preferit no barrejar dades de diversos anys i, encara que existeixin dades més recents per alguns camps que existeixen, s ha optat per donar la darrera radiografia homogènia de la comarca. Diagnosi general. Memòria 3. 44

4 Expressions utilitzades: POR és la població ocupada resident; LTL són els llocs de treball localitzats; taxa de dependència és la relació de menors de 14 anys i majors de 65 anys respecte a la POR. A la columna Equipaments Educatius 1 significa que tenen consultori, 2 que tenen CAP i 3 que tenen hospital; a la columna Equipaments Educatius 1 significa que tenen escola, 2 que tenen Institut i 3 que tenen estudis universitaris. Diagnosi general. Memòria 3. 45

5 Població La comarca va patir un retrocés poblacional que s encetà cap a mitjans del segle passat com a resultat de l èxode rural que colpí fortament les zones rurals del país durant aquells anys. Darrerament el signe poblacional s ha tornat positiu. Taula: Evolució de la població per municipis. Període Municipis Evolució (%) Barberà de la Conca ,91 Blancafort ,79 Conesa ,1 Espluga de Francolí ,01 Forès ,66 Llorac ,04 Montblanc ,19 Passanat i Belltall ,64 Piles, les ,65 Pira ,23 Pontils ,68 Rocafort de Queralt ,81 Sta Coloma Queralt ,88 Sarral ,77 Savallà del Comtat ,74 Senan ,2 Solivella ,18 Vallclara ,3 Vallfogona Riucorb ,22 Vilanova Prades ,09 Vilaverd ,3 Vimbodí i Poblet ,48 Total Comarca ,29 Total Àmbit ,92 Catalunya ,35 Font: Elaboració pròpia apartir de les dades del Padró municipal d'habitants de l'idescat. Anys 2001 i Diagnosi general. Memòria 3. 46

6 L any 2007 a la Conca de Barberà hi vivien persones, amb un augment poblacional d un 10% respecte a 6 anys abans. Montblanc és el municipi més poblat amb habitants, que representen un 33% de la població comarcal, el segueixen l Espluga de Francolí (3.891) i Santa Coloma de Queralt (3.058) i Sarral que és l altre municipi amb més de habitants, en concret 1.660, un 8% dels residents a la comarca. El volum de població dels quatre municipis representa un 74% de la població comarcal. A l altre extrem, Senan i Fores són els municipis amb menys volum de població, amb 54 i 55 habitants respectivament l any Taula: Dades bàsiques de la comarca de la Conca de Barberà Comarca Nombre municipis Capital Superfície (Km2) Població 2007 Densitat població 2007 Pes (%) població capital/ comarca Conca de , ,86 33% Barberà Montblanc Total àmbit , ,84 Diagnosi general. Memòria 3. 47

7 Malgrat l augment de població, la Conca de Barberà és una comarca poc poblada, amb un pes poblacional del 3,6% sobre el total de l àmbit. La densitat comarcal, de quasi 32 habitants per km2 està molt per sota la densitat mitjana de l àmbit (192 habitants per km2). Es la segona menor de l àmbit, només superada pel Priorat amb una densitat de 20. La taula anterior recull l evolució de la població dels darrers 6 anys, on és de destacar els 9 municipis que l han tinguda molt favorable, per sobre el 10%.Els quatre municipis amb més nombre d habitants, tenen augments de població que van des d un lleuger 0,48 a Vimbodí i Poblet a un 13,77 a Sarral. L evolució entre 2001 i 2007 ha estat negativa en el cas de 6 municipis. En general, els municipis on ha disminuït la població són els més allunyats del centre comarcal, estan ubicats a les zones muntanyoses i apartats de les principals vies de comunicació. El saldo migratori (immigrants-emigrants) és positiu al total comarcal els dos anys estudiats, encara que en el darrer any ha estat lleugerament inferior, de 59 persones menys. Més de la meitat dels municipis tenen saldos migratoris positius, no obstant, el nombre de persones és reduït. El municipi de Vilaverd és el de major saldo positiu, amb 40 persones, els saldos més elevats li procedeixen de la resta de Catalunya i de la resta de la província. Altres municipis com Vallfogona, Passanant i Belltall també tenen saldos positius bàsicament de persones procedents de la resta de les comarques de Tarragona i sobretot de la resta de Catalunya, en aquests municipis molta part del moviment migratori correspon a persones que converteixen la seva segona residencia en principal, aquests municipis tenien un nombre important de residències secundaries l any 2001, 73% i 53% respectivament. Un altre possible causa és el nombre de persones que s empadronen al municipi encara que habitualment resideixen en un altre. Taula: Saldos migratoris (destinació-procedència) per municipis. Comparació Municipis Barberà de la Conca 6-1 Blancafort 6 0 Conesa 14 0 Espluga de Francolí 2 2 Forès -3-4 Llorac -4-4 Montblanc 63-3 Passanant i Belltall 6 14 Piles, les 9 6 Pira Pontils -8 3 Rocafort de Queralt -1 5 Sta Coloma Queralt Sarral Savallà del Comtat -6-2 Senan 3 8 Solivella -4 8 Vallclara Vallfogona Riucorb Vilanova Prades -7-7 Vilaverd Vimbodí i Poblet Total Comarca Diagnosi general. Memòria 3. 48

8 Montblanc té un saldo positiu el 2001 de 63 persones, en canvi el signe ha canviat el darrer any estudiat, amb un saldo lleugerament negatiu (-3). El 2001, Montblanc rebia població de la resta de la comarca, de la resta de la província i de la resta de Catalunya. En canvi el 2006, els saldos amb la resta de la comarca i de la província eren negatius, aquests fluxos són en part, deguts a persones que marxen a residir a municipis propers a la capital i, pel contrari, són positius amb la resta de Catalunya. De la immigració estrangera que arriba a la comarca (any 2006) predomina la que procedeix de la resta d Europa amb un 36%, mentre que en una proporció d un 29% es desconeix l origen dels immigrants. Dos anys abans, també predominaven els procedents d Europa amb un 48%. Montblanc és el municipi de la comarca que rep més immigrants estrangers tant el 2001 com el Els percentatges de nous vinguts respecte el total comarcal estant entorn d un 27%. L any 2001 va rebre preferentment població vinguda de la resta d Europa que representa més de la meitat de la població immigrada. L any 2006, a aquesta procedència s hi afegeix la que ve d Àfrica, les dues tenen unes proporcions molt similars, entorn del 29%, que sumades representen més d un 50% dels immigrats estrangers arribats a Montblanc. El saldo migratori es reflexa en l estructura d edats de la població, si és positiu, amb increments en els grups laborals actius i en el dels nens, així com en baixades en el grup de la tercera edat. L evolució de l estructura d edats de la comarca ( ) indica aquesta tendència, el 2001, la població compresa entre els 15 i els 64 anys representava un 63% del total i la major de 64 anys un 24%; sis anys desprès aquestes proporcions han canviat lleugerament, ha pujat dos punts la població adulta i en canvi, el nombre de persones grans ha disminuït en tres punts. La taula adjunta indica l evolució entre els dos anys. Taula: Estructura d edats. Comparació (%) Comarca Conca Barberà Camp Tarragona Catalunya Edats/any >= >= >= ,83 63,19 23,96 14,6 69,14 16,25 13,6 68,98 17, ,59 65,14 21,3 15,59 69,87 14,53 14,52 69,06 16,41 De la taula anterior cal destacar que l estrat d edat dels majors de 64 anys és superior a la Conca de Barberà que a l àmbit del Camp de Tarragona, els dos anys estudiats; per comarques, només és superat per la del Priorat, amb un 29% el 2001 i un 25% el Vallfogona de Riucorb i Passanant i Belltall tenen les majors proporcions de persones amb edats superiors als 64 anys. L anàlisi d aquesta dada combinat amb el nombre de segones residències existents i el saldo migratori positiu de persones d altres llocs de les comarques de Tarragona, confirma l arribada de població gran a residir a aquestes poblacions. Economia Malgrat la pèrdua de població activa que ha experimentat el sector agrari des dels anys setanta, l agricultura encara constitueix una activitat productiva bàsica, amb una ocupació d un 9% de la seva població ocupada, l any Els cereals constitueixen pràcticament un monocultiu a la Baixa Segarra, de manera que abasten més del 95% de la superfície conreada, mentre que el conreu de la vinya és concentra a la Conca estricta. Hi ha poc regadiu, com a conseqüència de la baixa disponibilitat de recursos hídrics a la comarca, i la producció agrícola de secà és la predominant. El sector vinícola de la Conca és aquell que té millor perspectives de creixement, els seus vins tenen denominació d origen, la qual dona prestigi al vi de la comarca potenciant-ne la seva venda. Encara que part de la producció es dirigeix cap al Penedès pel seu embotellament i distribució comercial. Diagnosi general. Memòria 3. 49

9 La indústria té un pes superior al de l agricultura, pel que fa al nombre de treballadors ocupats l any 2001, un 37% d aquestes persones treballaven al sector industrial, i es localitza principalment en tres nuclis: Montblanc, amb un 45% dels seus ocupats, L Espluga de Francolí amb un 28% i Santa Coloma de Queralt amb un 32% dels ocupats. El sector industrial es va fent cada vegada més important. El desenvolupament industrial ha comportat per a la Conca una alternativa de treball en front de l agricultura i ha significat un esmorteïdor de la crisi del secà i de l èxode rural. Malgrat tot, les característiques d aquesta indústria, dominada per empreses foranes, no són gaire favorables a l impuls d un veritable teixit industrial comarcal i, en no crear gaires llocs de treball qualificats, no deixen unes rendes excessivament altes a la Conca, fet que és solucionat per bona part dels treballadors amb la dedicació a l agricultura a temps parcial. A més la instal lació d empreses va ser feta sense tenir gaire en compte criteris d ordenació urbanística o de creació d infraestructures, amb els problemes fyncionals que això comporta. El 42% dels treballadors residents a la comarca treballaven al sector serveis, per tant, aquest sector agrupava el major nombre d ocupats. Aquest sector ha tingut una evolució positiva, des del 24% l any 1975, passant pel 28% l any 1986, fins el 42% del Les activitats comercials es concentren per una banda a Montblanc, que estén la seva influència sobre els pobles de la Conca estricta, amb competència però amb l Espluga de Francolí, que atrau els pobles de la franja sud-occidental. Per la seva banda, Santa Coloma de Queralt és el centre comercial de la seva petita rodalia, la Baixa Segarra o Alt Gaià. Per altra banda, trobem petits municipis sense cap activitat comercial a la zona segarrenca i als vessants de les muntanyes de Prades. Els nuclis urbans de la comarca acusen la competència de capitals comarcals properes com Reus, Valls, Tarragona, Igualada i Tàrrega. La Conca estricta té relacions amb les tres capitals del Camp de Tarragona. Els municipis segarrencs per la seva banda, reben l atracció d Igualada, i amb menys intensitat, la de Tàrrega. La ubicació geogràfica de la comarca, lluny de la costa i de l alta muntanya fa que el sector turístic tingui un pes irrellevant en el conjunt de Catalunya i que tampoc sigui gaire important per a l economia de la comarca. Amb la finalitat de millorar l atracció de població turística, en data 20 de juny de 2008 s ha publicat al DOGC l aprovació d un Consorci de desenvolupament de les comarques de la Conca de Barberà, l Alt Camp i l Anoia. Tanmateix la Conca de Barberà gaudeix d importants recursos turístics, alguns dels quals ja es troben força explotats i altres ofereixen importants possibilitats de futur. Destaquen el monestir de Poblet, el conjunt urbà medieval de Montblanc, el bosc de Poblet i les aigües termals de l Espluga de Francolí i Vallfogona de Riucorb que han donat lloc a la creació a les dues poblacions de diverses instal lacions balneàries. Malgrat la importància d aquests recursos, l oferta hotelera de la Conca de Barberà es força limitada, ja que una bona part dels visitants fa estades de tan sols unes hores. El turisme és encara una activitat poc desenvolupada. Sobresurt la creació de la Ruta del Císter sobre la base dels monestirs cistercencs de Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges. El mercat essencial de la comarca és Montblanc, a la cruïlla dels tres eixos de comunicació més importants de la comarca sortida d autopista, N-240 i la C-14- i a la confluència del Francolí i del riu d Anguera. Santa Coloma de Queralt atreu com a mercat el sector de la Segarra i de l alt Gaià compresos a la Conca. Altres indrets d atracció són l Espluga de Francolí i Sarral. Part dels treballadors al sector de la industria i al sector terciari marxa fora de la seva comarca a treballar, en especial cap a les ciutats de Reus, Valls i Tarragona; també cap a Igualada i Tàrrega. Diagnosi general. Memòria 3. 50

10 Aquests desplaçaments donen origen a la mobilitat diària residència- treball. A la Conca de Barberà els fluxos més importants de població que es desplaça es queda a la pròpia comarca, per tant, té un grau d autocontenció elevat, un 70%. Dotació d equipaments La dotació en equipaments d una comarca o d un municipi és un indicador del grau d autosuficiència que té i de l atracció que exerceix sobre les àrees del seu entorn. Per altra part, també és indicador de quins són les necessitats equipamentals. La comarca de la Conca de Barberà disposa dels equipaments més indispensables per cobrir les necessitats de les persones que hi viuen. Les taules següents especifiquen les dotacions en equipaments educatius, sanitaris i de benestar social que donen servei a la població de la Conca de Barberà. L any 2006 a la Conca de Barberà hi havia 24 centres d ensenyança, el 83 per cent d aquests eren de titularitat pública, més de la meitat dels municipis en tenien 1 com a mínim. Els 17% de privats, estaven repartits entre les municipis amb més nombre d habitants i més atractors de població de l entorn, aquests municipis són Montblanc, l Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt. La comparació amb l àmbit del Pla i amb Catalunya ens indica que les escoles públiques són proporcionalment més nombroses a la Conca de Barberà que a l àmbit o a Catalunya. El nombre d escoles públiques ve fixada per llei, segons el nombre d habitants de cada municipi per garantir l accés a l escola de tots els infants, en el cas del municipis molt petits, els nens/es van a altres escoles de l entorn més proper. Les escoles privades, en canvi, depenen de les oportunitats de negoci que trobin els promotors als municipis i al seu entorn o també de l existència d ordres religioses que es dediquin a l ensenyança. El total d escoles de la comarca representaven l any 2006, un 6% del total d escoles de l àmbit del Camp de Tarragona, les escoles públiques un 7% i un 5% les privades. El nombre d escoles ha evolucionat positivament des de l any 2001 fins el 2006, ha passat de 21 a 24 escoles. Montblanc i l Espluga de Francolí són els dos municipis que tenen més nombre d escoles tant publiques com privades, els dos anys estudiats. Taula: Centres d'ensenyança. Comparació proporció públics i privats. Any 2006 Àmbit Territorial Públics Privats Total Nombre % Nombre % Nombre % Conca Barberà Camp Tarragona Catalunya Taula: Nombre de centres d'ensenyança segons tipus d ensenyament que fan. Comparació Àmbit Territorial Infantil Infantil i primària Secundària Infantil, primària i secundària Educació especial Any Conca de Barberà Camp Tarragona Catalunya Diagnosi general. Memòria 3. 51

11 Montblanc és l únic municipi on hi ha escoles que ofereixen totes els nivells d ensenyament, alguns coberts per centres públics i privats i altres només per centres públics o privats, tant l any 2001 com el A més té un centre privat d educació especial. Els municipis de l Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt també tenen tots els nivells d ensenyament. La dotació en equipaments escolars que té Montblanc són conseqüència de la seva centralitat com a capital i reafirmen el seu paper. També l Espluga i Santa Coloma de Queralt confirmen els seus papers de centres secundaris dins la Conca de Barberà. Pel que fa a l equipament sanitari, la comarca no disposa d hospital i el servei es presta a les comarques veïnes. Sí que disposa de 2 centres d atenció primària: un a la capital i l altre a Santa coloma de Queralt. La Conca de Barberà disposa d una xarxa de consultoris mèdics que donen cobertura als principals municipis de la comarca. L any 2001, a la comarca hi havia 10 oficines de farmàcia ubicades als municipis més grans, aquest nombre representava un índex de 0,55 farmàcies per cada habitants. Aquest índex és molt similar al del Camp de Tarragona que és un 0,51, en canvi és inferior al de la seva comarca veïna de l Alt Camp (0,69) i més encara al del Priorat de 1,09 farmàcies per habitants. Els equipaments de benestar social tenen l objectiu d ajudar a les persones amb dèficits econòmics i/o familiars que necessiten atenció especialitzada. Entre aquestes persones hi ha el col lectiu de la gent gran que és molt nombrós i un dels més necessitats en quan a atenció. La dotació en centres de dia i en residències destinades a la tercera edat és un indicador bàsic de la cobertura que fan aquests equipaments en un territori. La taula adjunta recull les dades d aquesta dotació a la comarca i la compara, com s ha fet amb els equipaments estudiats anteriorment, amb les del Camp de Tarragona i amb les de Catalunya. Taula: Nombre de centres de dia i places a residències per a gent gran. Comparació Àmbit Centres de dia Nombre places a Residències Territorial Nombre centres Nombre places Conca Barberà Camp Tarragona Catalunya L evolució en els darrers 6 anys ha estat positiva en el nombre de centres de dia com en el nombre de les places que disposen. Diferent és el cas, del nombre de places ubicades a residències per a avis. L evolució ha estat a la baixa, l any 2001 hi havia 320 places, l any 2007 aquestes havien disminuït a 246 places que representa un 23% menys. La disminució del nombre és conseqüència principalment de la desaparició de 71 places que eren d iniciativa mercantil a Vallfogona de Riucorb. La resta de places estan concentrades a l Espluga de Francolí, amb 130 places tant el 2001 com el 2007, 70 a Montblanc els dos anys, i 46 a Santa Coloma de Queralt l any La recerca d ajut de les persones grans que no són prou autosuficients i de les seves famílies, conjuntament amb l increment del nombre d habitants i el treball de les dones fora de llar, qui tradicionalment tenia cura dels avis, probablement potenciaran en un futur proper l ampliació d aquesta dotació social a la comarca. A l actualitat, la Conca de Barberà aglutina un 6% dels centres de dia del Camp de Tarragona, un 3% del nombre de places a aquests centres de dia i un 7% de les places ubicades a residències. Aquestes proporcions el 2001, eren superior a les actuals amb un 8% dels centres, un 3% del seu nombre de places i un 14% de les places dins les residències. Diagnosi general. Memòria 3. 52

12 La distribució per municipis indica que l Espluga de Francolí i Montblanc tenen el mateix nombre de centres de dia i de places els dos anys estudiats, per la seva banda, Santa Coloma de Queralt no tenia cap centre de dia l any 2001, però a l actualitat en té 1 amb 10 places, Vallfogona tal com s ha comentat, no té cap centre ni cap plaça a residències perquè ara no disposa de les places d iniciativa mercantil que tenia el A la resta de municipis no n hi cap que disposi d equipament destinat a la tercera edat. En quan als equipaments culturals, la comarca disposa de 9 biblioteques, 3 arxius i 5 museus. La utilització de l equipament TIC (tecnologies d informació a la llar) és també un indicador del grau de desenvolupament d una comarca i, sobretot, de la seva connexió amb la resta del territori. La propera taula recull les dades de tinença i ús de noves tecnologies. La tinença d ordinador i el telèfon mòbil s han anat introduint en les cases els darrers anys, el 2006 estan uns 3 o 4 punts per sobre el Probablement si es disposés de dades més recents, la introducció a les noves tecnologies fora major. En la utilització de la banda ampla, el canvi ha estat més profund, el 2006 quasi s ha doblat la proporció de persones que en tenien el 2004, d un 14,4 a passat a un 25,7. El darrer any estudiat, quasi un 60% de la població tenia ordinador, i pràcticament un 40% es connectava a Internet. El telèfon mòbil era, de llarg, la nova tecnologia més emprada per les persones de la comarca, un 81% en tenien. L any 2006, comparativament amb l àmbit del Pla, la tinença d ordinador és molt similar. La connexió a Internet i la tinença de telèfon mòbil són, encara que inferiors, molt similars, a les del Camp de Tarragona mentre que disposar de la banda ampla té una proporció encara inferior. En general, les diferències no són molt significatives i podríem dir que la comarca de la Conca de Barberà té un grau d ús de les TIC similar al de les comarques del seu entorn. Taula: Equipament TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació a la llar). Comparació Àmbit Territorial Tinença ordinador Connexió Internet Telèfon mòbil Banda ampla Conca de Barberà 54,9 57,3 38,5 37,9 78,5 81,3 14,4 25,7 Camp Tarragona 54,4 57,3 36,1 39,6 80,6 83,5 16,2 30,4 Catalunya 54,7 57,2 40,4 43,1 79,7 85,2 17,8 33,8 Notes finals La Conca de Barberà una comarca amb creixement poblacional, on potenciar la indústria, els serveis i el turisme cultural L evolució demogràfica de la comarca ha estat positiva els darrers anys, en un 10%, així com el saldo migratori. Similar ha estat l evolució poblacional de la majoria dels seus municipis. En el cas de la capital, Montblanc, i dels altres municipis més poblats, l Espluga de Francolí i Santa Coloma de Queralt, ha tingut també una evolució positiva en el seu nombre d habitants, d un 11%, un 7% i un 13% respectivament. Aquests creixements estan relacionats amb ser centres de serveis i d activitat econòmica, amb un bon nivell de dotació en equipaments escolars i els destinats a les persones grans, que en el cas d aquests tres municipis donen servei també als nuclis propers. La capital i l Espluga de Francolí estan ubicats a prop de les vies de comunicació principals el que facilita la comunicació amb altres municipis i el seu paper de centres de rodalia. Santa Coloma de Queralt, ubicada a la part muntanyosa, més llunyana a les vies de comunicació principals, per la seva població i dinamisme també és centre de referència dels municipis del seu entorn. Diagnosi general. Memòria 3. 53

13 A Montblanc hi viu un 33% de la població de la comarca, que conjuntament amb la que viu a l Espluga de Francolí i a Santa Coloma de Queralt concentren un 66% dels residents a la Conca de Barberà. Els sectors serveis són els que ocupen major nombre de treballadors, l any 2001, l agricultura també es present a la comarca, el sector vinícola és el de més expectatives de futur. La Conca té un notable patrimoni cultural, històric, eclesiàstic i natural, el qual visiten moltes persones al llarg de l any, no obstant, el punt fort que representa aquest patrimoni ha de ser potenciat com a turisme cultural, en aquest sentit es va crear la ruta del Císter i recentment, s ha aprovat un Consorci pel desenvolupament d aquesta comarca, conjuntament amb l Alt Camp i l Anoia. La ubicació dels equipaments més necessaris a Montblanc, l Espluga de Francolí i Sant Coloma de Queralt els confirma com a municipis aglutinadors del seu entorn, Montblanc fa el paper de capital comarcal, l Espluga de segon centre i Santa Coloma de Queralt de subcentre comarcal amb influència sobre la població dels municipis de l entorn. Diagnosi general. Memòria 3. 54