MATERIAL DE LABORATORI

Transcripción

1 MATERIAL DE LABORATORI MATERIAL VOLUMÈTRIC DIBUIXA: vas de precipitats, matràs aforat, matràs erlenmeier, proveta, pipeta graduada, pipeta aforada i bureta. Indica en cada cas: per a què serveix, la CAPACITAT i la SENSIBILITAT. 1. Classifica aquest material en graduat i aforat. Quina és la diferència? 2. Classifica aquest material segons la manera de fer-lo servir: omplint o buidant. Quina és la diferència en els que tenen escala? 3. Quin material es fa servir per contenir líquids i no pas per mesurar volums? Com és la seva escala? 4. Quin material es pot fer servir per escalfar líquids? Per què? 5. Per mesurar 5 cm 3 d aigua, què és millor utilitzar: una proveta de 250 ml o una de 10 ml? Per què? 6. Què és el menisc? Com s ha de mirar correctament per arrasar? MATERIAL DIVERS DIBUIXA i EXPLICA per a què es fa servir: * de vidre (tub d assaig, cristal.litzador, morter, vareta de vidre, vidre de rellotge, embut de vidre, embut de decantació, comptagotes) * metàl.lic (suport, nou, ar, reixeta, pinça, gradeta, espàtula) * per rentar (flascó de sabó, flascó d aigua destil.lada, escombreta). NETEJA DELS ESTRIS DE LABORATORI La neteja del material emprat cal fer-la com més aviat millor, perquè resultarà més fàcil de realitzar. És molt important netejar bé tot el material de vidre que es faci servir al laboratori abans de començar qualsevol experiència: - primer amb aigua i sabó, utilitzant l escombreta per eliminar les adherències que hi pugui haver - segon, amb aigua destil.lada i en acabar-la com a mínim amb aigua i sabó. Si el material és metàl.lic millor no mullar-lo, però si és necessari (espàtula), assecar-lo. S ha d anar amb compta de deixar les taules netes i assecades i tot el material recollit quan s abandona el laboratori.

2 CONÈIXER EL LABORATORI La paraula laboratori procedeix del llatí laborare, que significa treballar. El laboratori no és un lloc lúdic; és un recinte equipat per treballar-hi. Però és un lloc al qual s ha de tenir un gran respecte, perquè també pot ser perillós. S ha de saber en tot moment el que s està fent per tal d evitar accidents i per aprendre el coneixement d aquesta ciència fonamental que és la química. UBICACIÓ DEL MATERIAL 1. Fes un plànol del laboratori numerant els armaris. 2. Indica el material que hi ha a cada armari. SEGURETAT AL LABORATORI Al laboratori cal que tinguis en compte les normes següents: a) Damunt la taula de treball només hi ha d haver el material que necessitis: la llibreta de laboratori, el bolígraf i el guió. b) Comparteix el treball amb la resta del grup. c) Procura fer els experiments sempre a sobre d un paper de filtre per no embrutar la taula i sense moure t del lloc si no es estrictament necessari. d) En tot moment has de tenir cura del material de laboratori, tant de conservar-lo com de netejar-lo. Si es trenca o tens algun problema cal dir-lo a la professora immediatament. e) En acabar la classe, netejar la taula i el material emprat, i deixar-lo tot endreçat als armaris i calaixos. f) Cal rentar-se les mans amb aigua i sabó abans de sortir del laboratori. g) Quan facis algun muntatge, assegura t que tot està ben acoblat. Mai no s han de fer muntatges inestables, encara que sigui per poc temps. h) No s ha de menjar ni beure al laboratori ja que pot hi haver producte tòxics: cal evitar que qualsevol residu vagi a parar a la boca. i) No tastar mai cap producte i evitar el contacte amb la pell. Els productes sòlids s han d agafar amb una espàtula. j) No olorar cap substància directament: arrossegar el vapor cap al nas passant la mà a prop de la boca del recipient. k) No fer servir cap reactiu sense que la professora hagi explicat com s ha de manipular i no barrejar reactius sense la seva autorització. No fer servir quantitats més grans que les indicades en el guió, pot ser perillós! Recorda també que no es por jugar o fer bromes al laboratori ja que poden ser causa d un accident i que cal ser puntuals per no perjudicar als companys. 1. Indica al plànol, en color vermell, on estan l EXTINTOR, la FARMACIOLA i la VITRINA EXTRACTORA.

3 OBSERVACIÓ DE PRODUCTES QUÍMICS Elements: alumini, sofre, iode. Compostos: clorur de potassi, nitrat de potassi, permanganat de potassi, sulfat de coure. 1. Examina aquestes substàncies pures i indica n l aspecte, el color, la formula i els pictogrames que figuren al recipient No tocar amb les mans els productes sòlids: fer servir l ESPÀTULA. Per veure la substància millor podeu posar una mica en un vidre de rellotge (tornar el producte al pot* i netejar el vidre amb paper). No testar ni olorar directament. 2. Comprova quines són solubles en aigua i quines no. Indica el color de la dissolució o l aspecte de la mescla. Posa molt poca quantitat de substància en un tub d assaig amb aigua i agita donant voltes. 3. Prova si les substàncies que no són solubles en aigua ho són en alcohol. 4. Anota totes les observacions en una taula. Substàncies casolanes: alcohol, lleixiu, bicarbonat, oli, vinagre, aigua destil lada, sal. 1. Indica si són substàncies pures o dissolucions (en aquest cas també la concentració). 2. Indica els pictogrames que figuren al recipient. QÜESTIONS Busca la definició de: substància pura, element, compost, dissolució i mescla. Prohibit de barrejar productes! Si teniu curiositat pregunteu. Procurar moure s el mínim possible: cada taula té una pica. Deixeu tot net i recollit (en especial el material de vidre cal rentar-lo abans i després de fer-lo servir).

4 ESCALFAR AL LABORATORI L aparell que es fa servir és un BEC. El gas entra per la base. En pujar pel tub o xemeneia arrossega l aire de l exterior que penetra pels orificis de ventilació. La quantitat d aire que entra pot augmentar-se o disminuir-se fent girar la virola: quan coincideixen els dos orificis l entrada d aire és màxima. Fes un dibuix del bec i anomena les seves parts. Com es fa servir? Encendre sempre amb la mínima entrada d aire: flama reductora (groga, gran, no fa soroll, baixa temperatura, combustió incompleta que ennegreix els recipients). Augmentar l entrada d aire fent girar la virola: flama oxidant (blava, fa soroll, no embruta i escalfa més). És la més adient per treballar. Per apagar tancar la clau de pas del gas. Maneres d escalfar al laboratori 1. Directament amb un tub d assaig: fes un dibuix i explica les precaucions que cal tenir. 2. Indirectament intercalant entre el recipient i el bec una reixeta d abast: fes un dibuix i explica la funció de la reixeta. 3. Al bany maria: fes un dibuix i indica quan convé escalfar així. Normes per escalfar a) Posar una reixeta entre el recipient i la flama. B ) No escalfar mai vidre gruixut ni tubs d assaig per la part inferior. c) Utilitzar la vitrina si es desprenen vapors. d) Posar trossets de porcellana porosa al bullir un líquid. e) No escalfar mai directament a la flama substàncies inflamables: fer servir un bany maria o bé d oli o de sorra o un escalfador elèctric. f) No tocar el vidre calent.

5 SEPARACIÓ DE MESCLES En les mescles, tant homogènies (dissolucions) com heterogènies, cada component conserva les seves propietats. La separació dels components d'una mescla es fa aprofitant les diferents propietats característiques. Com separaries llimadures de ferro i alumini? SEDIMENTACIÓ I DECANTACIÓ Posa una mica de sorra en un got. Afegeix aigua de l aixeta fins a la meitat i remena amb una vareta. Quina classe de mescla has obtingut? Deixa reposar la mescla (sedimentació) i desprès aboca l'aigua en un altre got, ajudantte d'una vareta (decantació). Fes un dibuix. Quin inconvenient té aquest mètode? Defineix sedimentació i decantació. CENTRIFUGACIÓ Posa una mica de marbre en pols (carbonat de calci) en un vas de precipitats i afegeix uns 50 ml d'aigua de l aixeta. Quina classe de mescla has obtingut? Omple fins a la meitat dos tubs d'assaig amb la mescla i posa'ls uns minuts a la centrifuga (dibuixa-la). Explica què ha passat. Decanta després el líquid en un altre recipient. Quina avantatge té la centrifugació sobre la sedimentació? En quina propietat es basen totes dues?

6 FILTRACIÓ Què és un material porós? Digues exemples. En què consisteix una filtració? En quina propietat es basa? Prepara un filtre llis, posa'l en un embut i filtra la resta de la mescla de marbre en pols en aigua. Fes un dibuix per explicar com ho has fet, anomenant el material. Què és el filtrat i el residu d una filtració? Quina mena de mescles es poden separar amb sedimentació, centrifugació o filtració? Quin mètode és millor? Per què? EVAPORACIÓ Si en un got poses sal i aigua, quina mena de mescla obtens? Com podries recuperar la sal? Quin inconvenient té aquest mètode per separar un sòlid dissolt en un líquid? Altres mètodes de separació Busca en una enciclopèdia o en un llibre de química en què consisteixen els següents mètodes de separació: - decantació de líquids - destil lació - extracció

7 OBTENCIÓ DE CRISTALLS Els components d una dissolució s anomenen solut/s i dissolvent. Per indicar la quantitat de cada component d una manera qualitativa es fan servir les paraules diluïda, concentrada i saturada. Defineix aquestes paraules. CORBES DE SOLUBILITAT La quantitat de solut que es pot dissoldre en una quantitat determinada de dissolvent depén de la temperatura. Observa aquesta corba de solubilitat corresponent al nitrat de potassi: Quina quantitat de nitrat de potassi es pot dissoldre en 100 g d aigua a 60ºC? I a 20ºC? Què passa si refredem una dissolució saturada de nitrat de potassi en aigua a 60ºC fins a 20ºC?

8 CRISTALITZACIÓ DEL NITRAT DE POTASSI - Pesa 30 g de nitrat de potassi en un vidre de rellotge. - Mesura amb una proveta 60 ml d aigua destil lada i posa ls en un vas de precipitats de 100 ml. Ves afegint petites quantitats de nitrat de potassi, remenant després de cada addicció amb una vareta de vidre, fins que es dissolguin. - Continua afegint nitrat de potassi fins obtenir la dissolució saturada. - Posa al foc la dissolució anterior. - A mesura que es va escalfant, afegeix més nitrat de potassi: veurès que es pot dissoldre més quantitat. - Posa una mica de dissolució calenta en un tub d assaig i la refredas deixant el tub en contacte amb l aigua de l aixeta durant uns minuts. Què observes? - Repeteix la mateixa operació amb un altre tub d assaig, però tapant el tub amb el dit i agitant-lo. Observes alguna diferència? - Deixa la dissolució restant en repòs (al vas de precipitats) fins el proper dia Com són els cristalls que han aparegut al vas de precipitats? A què creus que és degut? - Separa els cristalls del liquid decantant aquest a un altre vas. Què és aquest líquid? - Agafa una mica d aquest líquid en un tub d assaig i tira-li uns cristallets de sucre. Agita bé el tub. És dissolen? Per què? FACTORS QUE AFAVOREIXEN LA DISSOLUCIÓ Per aconseguir dissoldre més ràpidament un sòlid en un líquid cal: - agitar - augmentar la temperatura Posa alguns exemples cassolans.

9 ÀCIDS I BASES PROPIETATS Investigar les propietats del vinagre (àcid) i el bicarbonat de sodi dissolt en aigua (base): 1. Sabor: testa una mica de cada substància. 2. Conductivitat elèctrica: fes un circuit elèctric amb un vas de precipitats amb la substància a estudiar, dos electrodes de grafit, una pila, una bombeta i cables. Neteja el vas i els electrodes de grafit amb aigua destil lada abans de fer cada prova. 3. Omple un tub d assaig fins a la meitat amb cada substància i efegeix un tros de zinc. 4. Fes el mateix que abans però afegint un tros de marbre. Anota els resultats en una taula: Subtància Sabor Conductivitat elèctrica Reacció amb metall Reacció amb marbre Qüestions 1. Per què s utilitzen els àcids per desincrustar els dipòsits calcàris de les canonades d aigua? 2. Com es produeixen les càries? Què cal fer per evitar-les? 3. Explica l acció de la pluja àcida sobre els edificis i monuments de pedra. 4. Per què el vinagre s utilitza com a conservant d aliments? 5. Per a què s utilitzen les bases?

10 INDICADORS Són subtàncies que tenen diferent color segons estiguin en media àcid, bàsic o neutre. 1. Omple fins un quart un tub amb aigua destil lada, un altre amb àcid clorhídric i un altre amb hidròxid de sodi (base). Afegeix a cadascu unes gotes de fenolftaleína. 2. Fes el mateix amb un altre indicador: el taronja de metil. Anota els resultats en una taula: Indicador Color àcid Color neutre Color bàsic SUSTÀNCIES ÀCIDES, BÀSIQUES I NEUTRES Dissolucions de: amoníac, suc de llimona, aigua amb sal, aigua amb gas o gasosa, gel de dutxa o sabó de mans, rentavaixelles, aigua amb sucre, lleixiu, iogurt, pasta dentrífica, suavitzant roba, té, llet Posa 1 ml aproximadament de cada dissolució en un tub d assaig. 2. Deixa caure una gota de fenolftaleína en cada un dels tubs. 3. En les dissolucions que no s hagi produit cap canvi de color amb la fenolftaleína, afegeix-hi ara una gota de taronja de metil. Classifica les substàncies en àcides, bàsiques o neutres. GRAU D ACIDESA DE LES SUBSTÀNCIES L indicador universal està format per una mescla d indicadors cada un dels quals canvia de color a una grau d acidesa determinat. A cada color s associa un nombre: el ph. L escala de ph va de 0 a 14: - els àcids tenen un ph per sota de 7 - les bases tenen un ph per sobre de 7 - les substàncies neutres tenen un ph pròxim a 7 Determina el ph de les dissolucions d abans: 1. Posa trossets de paper indicador en un vidre de rellotge. 2. Deixa caure una o dues gotes de cada dissolució sobre un trosset. Anota els resultats en una taula: substància ph 3. Ordena les dissolucions de menor a major ph.