Quartet de corda núm. 4

Transcripción

1 Amadeu Cuscó Quartet de corda núm. 4 Per a quartet de corda Para cuarteto de cuerda or string quartet Pour quatuor à cordes ür Streichquartett DINSIC

2 Quartet de corda núm. 4 1a edició: uny 201 Aili ort, er la revisió DINSIC, S.L. Santa Anna. 10, E a Barcelona Disseny coerta: Ludovica Mosca Maquetació: DINSIC GRÀIC Imrès a: Imulso, Gloal Solutions S.A. Rda. de Valdecarrizo Tres Cantos (Madrid) Diòsit legal: B ISMN: La reroducció total o arcial d aquesta ora er qualsevol rocediment, comresa la rerografia i el tractament informàtic, i tamé la distriució d exemlars mitançant lloguer i réstec, resten rigorosament rohiides sense l autorització escrita de l editor o entitat autoritzada, i estaran sotmeses a les sancions estalertes er la llei. Distriueix: DINSIC Distriucions Musicals, S.L. Santa Anna, 10, E a Barcelona Tel ax dinsic@dinsic.com.dinsic.com -.dinsic.es -.dinsic.cat

3 Pròleg Amadeu Cuscó i Panadés va néixer a Esarraguera el El 1885 va ingressar a l Escolania de Montserrat. El 1892, en sortir de l Escolania, va anar a Barcelona a estudiar a l Escola de Música on va fer iano am el Mestre Pellicer i harmonia i comosició am els mestres Amadeu Vives i Enric Morera. Aans d anar a Sitges com a mestre de caella, va treallar com a organista a la arròquia de Sant rancesc de Barcelona. La seva rimera notícia com a comositor la tenim el 192 quan va estrenar un Trisagio er a cor i orquestra a les Escoles Pies de Sarrià. Aquest mateix any tenim notícies que el Quartet de la Haia estrena i toca er Euroa el seu rimer quartet. Aquests anys la seva vida rofessional transcorre fent concerts acomanyant violinistes con rancesc Costa. Va ser ioner am el seu trio a Ràdio Barcelona i mestre de caella a la antiga arròquia de la Mare de Deu dels Àngels. El 1926 reé un Premio Nacional de Belles Artes a Madrid, el 190 un del Ministerio de Instrucción Púlica i el 191 un de l Ateneo Sevillano. Hi ha l anècdota que quan va anar a Madrid a recollir el remi del Ministeri, aans va anar a veure el Museu del Prado i un co a dintre és va olidar d anar a recollir el remi i va tornar a Barcelona sense el remi. Així com tots els guardons que va rere fora de Catalunya eren er ores simfòniques, a Catalunya nomes en va rere er ores de camra. Va rere el 1928 el Premi Patxot de la undació Raell el seu tercer quartet i el 19 el de eli Pedrell el cinquè quartet. Suosem que l amistat am el Quartet Ièric (format er erran Guerin, ose Doncel, violins, Gracià Tarragó, viola i erran Pérez Prió, violoncel) va fer que comosés els cinc quartets de què disosem, cosa infreqüent a l èoca (alguns diccionaris arlen de set quartets, erò nomes tenim constància de cinc) en el fons Cuscó de la Bilioteca de l Orfeó Català. El rimer quartet està dedicat a Gracià Tarragó, viola del quartet, el segon al Quartet Ièric, el tercer al Quartet Ièric i Santiago Blanch, el quart a Salvador Soler orment, oeta sitgetà i el cinqué a uan Gimeno. Pràcticament totes aquestes dedicatòries estan osades a osteriori, en un recull inacaat que va fer dels seus quartets, els quals va retocar si els comarem am les esarses mostres que queden de versions anteriors. El quart quartet consta de quatre tems S hi ot areciar clarament la etxada eethoveniana dels quartets del o. 59, (Rassumovskys) que segurament devia escoltar sovint interretats els seus amics del Quartet Ièric. Voldria donar les gràcies al Centre de Documentació de l Orfeó Català er oder ulicar aquest quartet i al ersonal de la ilioteca er les facilitats que em van donar er oder treallar am el fons Cuscó. Aili ort uny 201 DINSIC

4 Prólogo Amadeu Cuscó y Panadés nació en Esarreguera en En 1885 ingresó en la Escolania de Montserrat. En 1892, al salir de la Escolania, se trasladó a Barcelona ara estudiar en la Escola de Música, donde cursó iano con el maestro Pellicer y comosición con los maestros Amadeu Vives y Enric Morera. Antes de ir a Sitges como maestro de cailla, traaó como organista en la arroquia de Sant rancesc de Barcelona. La rimera noticia que tenemos de él como comositor es en 192 cuando estrenó un trisagio ara coro y orquesta en las Escuelas Pías de Sarrià. Este mismo año se conoce que el Cuarteto de la Haya estrena y toca or Euroa su rimer cuarteto. Durante estos años su vida rofesional transcurre realizando conciertos acomañando violinistas como rancesc Costa. ue ionero con su trío en Radio Barcelona y maestro de cailla en la antigua arroquia de la Mare de Déu dels Àngels. En 1926 reciió el Premio Nacional de Bellas Artes en Madrid, en 190 uno del Ministerio de Instrucción Púlica y en 191 otro del Ateneo Sevillano. Como anécdota, antes de ir a Madrid a recoger el remio del Ministerio, visitó el Museo del Prado y una vez dentro olvidó recogerlo. Así como todos los remios que reciió fuera de Cataluña eran or oras sinfónicas, en Cataluña sólo consiguió remios or oras de cámara. Otuvo en 1928 el Premi Patxot de la undació Raell or su tercer cuarteto y en 19 el de eli Pedrell or el quinto cuarteto. Suonemos que su amistad con el Quartet Ièric (formado or erran Guerin y ose Doncel, violines; Gracià Tarragó, viola, y erran Pérez Prió, violoncelo) le induo a comoner los cinco cuartetos de los cuales disonemos, cosa infrecuente en la éoca (en algunos diccionarios se registran siete cuartetos, ero sólo tenemos constancia de cinco), en el fondo Cuscó de la Bilioteca de l Orfeó Català. El rimer cuarteto está dedicado a Gracià Tarragó, viola del cuarteto; el segundo al Quartet Ièric; el tercero al Quartet Ièric y Santiago Blanch; el cuarto a Salvador Soler orment, oeta de Sitges, y el quinto a uan Gimeno. Prácticamente todas estas dedicatorias estan escritas a osteriori, en una colección inacaada de sus cuartetos, que retocó si los comaramos con las disersas muestras que quedan de versiones anteriores. El cuarto cuarteto consta de cuatro tiemos y se nota claramente la huella eethoveniana de los cuartetos del o. 59, (Rassumovskys) que seguramente escuchaa a menudo interretados or sus amigos del Quartet Ièric. Querría dar las gracias al Centre de Documentació de l Orfeó Català or oder ulicar este cuarteto y al ersonal de la ilioteca or las facilidades que me dieron ara oder traaar con el fondo Cuscó. Aili ort unio DINSIC

5 Prologue Amadeu Cuscó i Panadés as orn in Esarraguera in He oined the Escolania de Montserrat in Later, in Barcelona, he studied at the Escola de Música, here he studied iano under Master Pellicer, and harmony and comosition under Amadeu Vives and Enric Morera. He layed the organ at Sant rancesc s arish in Barcelona after eing aointed chael master in Sitges. miere of Trisagio for Choir and Orchestra in 192 at the Escoles Pies de Sarrià. There is also roof that Euroe that same year. He sent those years accomanying violinists like rancesc Costa; he as a ioneer ith his trio at Radio Barcelona, and the chael master at Mare de Déu dels Àngels church. In 1926, he as aarded the National ine Arts Aard in Madrid, the Ministerio de Instrucción Púlica aard in 190, and the Ateneo Sevillano aard in 191. It is said that, in Madrid, he ent to El Prado museum, forgot to go the Ministry aards ceremony and ent ack to Barcelona ithout the rize. Outside Catalonia, he only recieved aards for his symhonic orks. Contrarily, he as only rzed for his chamer orks there. In 1928, he as aarded the Premi Patxot y the Raell undation for his third quartet, and the eli Pedrell rize in 19 for It is generally thought that his friendshi ith the Quartet Ièric (erran Guerin, ose Donce - violin - Gracià Tarragó - viola - and erran Pérez Prió e no have in the Cuscó und at the Orfeó Català Lirary. Unusual as it as, some dictionaries seak the quartet s viola, the second to the Quartet Ièric, the third to the Quartet Ièric and Santiago Blanch, the fourth to Salvador Soler orment - a oet from ere dedicated a osteriori, in an incomlete col- sions of the older versions that still survive. enced y Beethoven s o. 59 quartets, hich Cuscó rovaly listened to, layed y the Quartet Ièric. I ould like to secially thank to the Centre de Documentació de l Orfeó Català and the ersonel at the Bilioteca de l Orfeó Català for facilitating my ork ith the Cuscó fund. Aili ort une 201 DINSIC 5

6 Violino I Violino II Viola Violoncello 4 Allegro 4 B 4 4 molto legato semre A Salvador Soler orment Quartet de corda núm. 4 I. n. Amadeu Cuscó n 6 n. otocoiar les artitures sense l autorització de l editor és il legal MCAM20 B n. B B B 15 B DINSIC 7

7 II Violino I Violino II Viola Violoncello & 8 & 8. B & & B 1 & & B n n n. semre semre semre semre. otocoiar les artitures sense l autorització de l editor és il legal MCAM20 19 & & B n n n n n n n n n legato semre... legato semre legato semre legato semre 20 DINSIC

8 Violino I Violino II Viola Violoncello Andante mosso molto esress. Con sord. 8 Con sord. 8 Con sord. B Con sord III..... n B. n B 19 R B. n. n. R n- - - n n otocoiar les artitures sense l autorització de l editor és il legal MCAM20 2 DINSIC

9 IV Violino I & C Allegro molto Violino II Viola & C B C izz. Violoncello C.. otocoiar les artitures sense l autorització de l editor és il legal MCAM20 8 & & B 15 & & B... arco. 21 & & B. DINSIC n f n f 41

10 &4 4 Allegro 4 9 & & A Salvador Soler orment Quartet de corda núm. 4 I n & & n n Amadeu Cuscó otocoiar les artitures sense l autorització de l editor és il legal MCAM20 Violino I 27 &4 2 4 n r n Ï 6 & n dim. n oco rit.. a temo 2 DINSIC

11 7 & 12 & 16 & &4 4 Allegro molto legato semre 2 DINSIC.. - n > > & & n n. n & r n A Salvador Soler orment Quartet de corda núm. 4 I. Ï oco rit. n a temo izz. Amadeu Cuscó arco otocoiar les artitures sense l autorització de l editor és il legal MCAM20 Violino II

12 Allegro A Salvador Soler orment Quartet de corda núm. 4 I Amadeu Cuscó B4 4 5 B otocoiar les artitures sense l autorització de l editor és il legal MCAM20 Viola 9 B 14 B B B B r n Ï 4 B oco rit. n izz. a temo DINSIC

13 Allegro 4 4 A Salvador Soler orment Quartet de corda núm. 4 I Amadeu Cuscó n n 6 B. 11 B r Ï. oco rit. izz. a temo arco 4 2 n 4 - n - - otocoiar les artitures sense l autorització de l editor és il legal MCAM20 Violoncello 2 DINSIC