BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JUNY DEL 2017 Data del document: 20 de juliol del 2017 (v.1)

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JUNY DEL 2017 Data del document: 20 de juliol del 2017 (v.1)"

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. JUNY DEL 2017 Data del document: 20 de juliol del 2017 (v.1) El període s ha de qualificar de termomètricament molt càlid a Catalunya, a excepció de zones del litoral i punts del prelitoral, la depressió Central i Prepirineu on el mes ha estat càlid El mes ha estat sec a gran part del territori i molt sec a zones del litoral i prelitoral. En canvi, el juny ha estat molt plujós a la Terra Alta, i plujós a punts de la plana de Lleida, Baix Empordà, litoral Central, Prepirineu occidental, Pirineu central, nord de la Val d Aran i plana interior gironina Els valors de la irradiació solar han estat normals per a l època de l any a Catalunya Pel que fa al vent, tan sols cal destacar els 92,2 km/h a l EMA d Ulldemolins (el Priorat) del dia 28, si bé durant la mateixa jornada es van superar els 80 km/h a punts de l altiplà Central i de la serralada Prelitoral Mapes d anomalia de temperatura, precipitació i irradiació solar global 1

2 Resum Mensual La meteorologia del juny ha estat marcada per una dorsal anticiclònica persistent en els nivells mitjans de la troposfera acompanyada d una massa d aire càlid que ha afectat, especialment, els nivells baixos. De totes formes, d una banda, els primers dies del mes van venir marcats per un flux zonal en altura (vents de l oest) que va provocar el pas de dos sistemes frontals; d altra banda, el pas d una pertorbació a finals de juny va provocar un descens tèrmic i tempestes gairebé generals. Durant la part central del mes, malgrat la dorsal anticiclònica, puntualment hi va haver incursions d aire relativament fred en altura, provocant tempestes al terç nord. El flux zonal que va predominar entre els dies 1 i 5 de juny va afavorir el pas de dos sistemes frontals amb precipitació puntualment intensa i una temperatura baixa. La precipitació més destacada registrada a les estacions de la Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i la Xarxa d Observadors Meteorològics (XOM), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), van ser: els 68,5 mm mesurats a Sant Joan de Toran (XOM), a la Val d Aran; els 65,0 mm mesurats a Olost (XOM), a Osona; els 63,7 mm registrats a Sant Romà d Abella (el Pallars Jussà); els 63,1 mm registrats a Batea (la Terra Alta); i els 60,9 mm registrats a Boí (2.535 m), a l Alta Ribagorça. La precipitació va ser puntualment intensa a diferents sectors del país. Diverses estacions de la XEMA van registrar més de 20 mm en 30 minuts, destacant els 24,8 mm registrats a Gurb (Osona) i Sant Romà d Abella (el Pallars Jussà). Cal destacar també la precipitació màxima en 1 minut a les Borges Blanques (les Garrigues) amb 3,3 mm. El dia 4 de juny, a 4 de les 138 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades es va registrar la temperatura màxima més baixa de la seva sèrie. Són estacions de la Noguera i del Segrià. La massa d aire no va ser excepcionalment freda (el dia 4 al migdia el radiosondatge de Barcelona va mesurar 11,2 C i la matinada del dia 5 va ser de 9,2 C, quan la mitjana d aquesta època és d uns C), però l abundant nuvolositat i la precipitació que hi va haver durant les hores centrals del dia a Ponent van impedir l escalfament diürn en superfície. Catalunya va patir un episodi de calor intensa entre els dies 10 i 26 de juny, amb valors de temperatura màxima que durant diverses jornades es van situar entre els 35 i 40 C a bona part de l interior i entre els 30 i 35 C a la franja litoral i a les valls del Pirineu. Més enllà dels valors més extrems, la temperatura es va mantenir clarament per sobre dels valors normals per l època durant més de dues setmanes, sobretot entre el 10 i el 24 de juny, com a conseqüència de la presència d una dorsal anticiclònica sobre la península Ibèrica i l arribada d una massa d aire molt càlid provinent del nord d Àfrica. Entre l 11 i el 26 de juny, 102 de les 181 estacions de la XEMA (56%) van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor, definit com el percentil 98 de la temperatura màxima diària dels mesos d estiu (juny-agost). Els dies amb més superacions van ser els dies 15 i 17 de juny, amb 40 estacions cadascun (22% del total), tant del litoral i prelitoral com de l interior. Després d una transitòria baixada de la temperatura amb cap superació del llindar, els dies 19 i 20 de juny, la calor es va tornar a intensificar ràpidament fins a assolir un nou màxim entre el dijous 22 i el divendres 23 de juny, amb 28 i 26 superacions respectivament, concentrades a Ponent. D altra banda, 5 de les 181 estacions disponibles van superar el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que només molt puntualment es podria parlar d una autèntica onada de calor. 2

3 Un total de 14 de les 138 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades van igualar o superar la seva temperatura màxima absoluta de juny entre els dies 14 i 28. Es tracta d estacions repartides irregularment pel Principat, des del litoral fins a l alta muntanya pirinenca. Cal destacar especialment els casos de Cabanes (Alt Empordà) i Benissanet (Ribera d Ebre), estacions amb més de 20 anys de dades, que el dia 17 van superar clarament la seva màxima absoluta de la sèrie. Al llarg de l episodi, 15 de les 138 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van igualar o superar la temperatura mínima més alta en un mes de juny. A l àrea urbana de Barcelona, on l illa de calor impedeix el refredament nocturn, es van arribar a registrar algunes nits tòrrides, amb una temperatura mínima igual o superior als 25 C. Al centre de la ciutat, l estació de Barcelona - el Raval no va baixar de 25,0 C durant la nit del 15 al 16 de juny i de 25,5 C la nit del 16 al 17, acumulant 70 hores sense baixar dels 25 C, un fet insòlit al juny al llarg dels seus 10 anys de dades. Un sistema frontal va afectar Catalunya del 26 al 30 de juny amb precipitació a bona part del territori, essent la més important al quadrant nord-est i al Pirineu on es van superar de forma puntual els 50 mm. El front va donar pas a l'entrada d'una massa d'aire més fred que va provocar un descens significatiu de la temperatura. Com a conseqüència d aquest fet, la precipitació va ser de neu per sobre dels metres al Pirineu. A més, fruit del contrast tèrmic entre la massa d aire càlid instal lada a Catalunya des del dia 10 i aquesta massa d aire més freda es van produir tempestes virulentes acompanyades de calamarsa o pedra. La precipitació més destacada registrada a les estacions gestionades per l SMC, van ser: els 75,1 mm registrats a la Tallada d Empordà (el Baix Empordà); els 74,7 mm de Verges (XOM) al Baix Empordà; els 67,1 mm registrats a Torroella de Montgrí (el Baix Empordà). La precipitació va ser puntualment intensa a diversos sectors del país. A 7 estacions de la XEMA es van registrar més de 20 mm en 30 minuts, destacant molt especialment els 52,1 mm registrats a Girona (el Gironès), amb calamarsa i pedra molt abundants. Cal destacar també que a 48 estacions de la XEMA es va superar el llindar d 1 mm/min, assenyalant especialment els 3,9 mm/min a Girona (el Gironès), els 3,3 mm/min a Cassa de la Selva (el Gironès), els 3,2 mm/min a Organyà (l Alt Urgell) i a Castell d Aro (el Baix Empordà). 3

4 ÍNDEX 1. Introducció: objectiu i metodologia Descripció sinòptica del mes Del dia 1 al 5 de juny Del 10 al 28 de juny Del 26 al 30 de juny Balanç de la temperatura del juny del Balanç de la precipitació del juny del Principals episodis de vent fort del juny del Balanç de la irradiació solar global del juny del Efemèrides meteorològiques del mes de juny del Taula resum dels valors termopluviomètrics de les estacions gestionades per l SMC ANNEX

5 1. Introducció: objectiu i metodologia Aquest informe té com a objectiu principal caracteritzar climàticament del mes de juny del 2017, així com presentar un resum dels aspectes meteorològics que han estat més destacats i analitzar si ha presentat algun tret d excepcionalitat dins un context històric de llarg recorregut. En relació amb el càlcul dels valors mensuals: Per a calcular les mitjanes mensuals de la temperatura cal disposar de tots els valors, els quals no es calculen si no es disposa d un mínim del 80% de totes les dades mensuals que corresponen. En el cas de la variable precipitació, és obligació comentar que no es consideren aquells valors corresponents a les estacions de la XOM que van enregistrar precipitació significativa durant les primeres set hores del primer dia del període, o durant les últimes set hores de l últim dia pluviomètric, ja que aquestes estacions registren la precipitació d acord amb el dia pluviomètric (de 07 a 07 h TU), mentre que les estacions de la XEMA la registren d acord amb el dia civil (de 00 h a 24 h TU). Per a cadascuna d aquestes variables es mostren taules de dades i mapes de Catalunya realitzats amb el valor mitjà o acumulat, segons correspongui a la variable concreta i al període d estudi, i també els corresponents al valor de l anomalia calculada en relació amb un període de referència climàtic. En relació amb el càlcul dels valors d anomalia: Segons l Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d un indret es fa segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes definits que actualment s usen per fer estudis són el , i Per al càlcul dels valors d anomalia, en el cas de la temperatura i la precipitació el trentenni de referència que s utilitza és el període Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de Martín- Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període En el càlcul de l anomalia d irradiació solar, i atenent a la disponibilitat de dades de la XEMA, es treballa amb un període de referència de només 10 anys, S entén per anomalia d una determinada variable (temperatura mitjana i precipitació) la diferència resultant entre el seu valor i el que li correspon a la seva normal climàtica o mitjana climàtica calculada per a un cert període de referència. Ara bé, en el cas de la precipitació, l anàlisi de les dades es realitza majoritàriament en termes del percentatge que suposa el valor de precipitació acumulada en relació amb el corresponent valor de la mitjana climàtica d un període de referència. En relació amb la representació dels mapes de Catalunya: La interpolació espacial que s utilitza és: Per a la temperatura, el mètode de krigatge (kriging), tenint en compte com a variables independents les que millor funcionen d entre l altitud, la distància al mar i la latitud (no sempre s utilitzen totes) Per a la precipitació, el mètode de krigatge (kriging), ponderat per a zones amb més alta correlació Per als mapes d anomalia, el mètode de krigatge (kriging) En relació amb les abreviatures i la nomenclatura tècnica: Es presenta, al final de l informe a mode d Annex un recull de les abreviatures i de la nomenclatura. 5

6 2. Descripció sinòptica del mes 2.1. Del dia 1 al 5 de juny El flux zonal que va predominar entre els dies 1 i 5 de juny va afavorir el pas de dos sistemes frontals amb precipitació puntualment intensa i una temperatura baixa. La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa (a uns m d altura) del dia 4 de juny del 2017 a les hores UTC. En els nivells mitjans de la troposfera la situació venia caracteritzada per la circulació en jet desplaçada cap les nostres latituds amb la presència d un solc que va afectar el Principat. Figura 1 - Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 4 de juny a les 12:00 hores UTC A partir de migdia del dia 1 es produïren ruixats i xàfecs al Pirineu, al Prepirineu i a l'interior del nord-est que, al llarg de la tarda, avançaren de nord a sud i van afectar zones de la Catalunya Central, nord de la depressió Central, i a punts del prelitoral i litoral Central. De cara al vespre, la precipitació es va restringir al Pirineu i al Prepirineu, que va arribar també a les terres de l'ebre. Les precipitacions foren, en general, entre febles i moderades i van anar localment acompanyades de tempesta. A més, puntualment caigué calamarsa i pedra petita a l'interior del quadrant nord-est i a la Catalunya Central. Es van acumular quantitats entre minses i poc abundants. Es va enregistrar precipitació a partir de migdia del dia 2 al Pirineu i al Prepirineu i de manera més aïllada a punts del prelitoral Sud. A la tarda va afectar l'interior del quadrant nord-est i al nord de la depressió Central. Al vespre s'observaren a punts del terç oest, alhora que van minvar a la resta del territori. Les precipitacions foren d'intensitat entre feble i moderada, localment forta i acompanyades localment de tempesta i calamarsa o pedra petita. Van acumular quantitats entre minses i poc abundants i localment abundants. Fins a primera hora de la tarda del dia 3 se'n produïren de disperses, d'intensitat entre feble i moderada arreu. A partir de mitja tarda van entrar de nou per l'oest del país i es van estendre cap a l'est, afectant la meitat nord. Les de la segona meitat del dia van ser d'intensitat entre feble i moderada i localment fortes i acompanyades de tempesta i calamarsa. 6

7 Durant el dia 4 se'n registraren arreu del territori, d'intensitat entre feble i moderada i acompanyades de tempesta. A partir del vespre foren puntualment fortes al sud-oest del país. Al llarg de la matinada i fins a mig matí de dia 5 s'observaren precipitacions a punts del sector central del litoral i prelitoral, i de forma més dispersa a altres punts de la meitat oest. A partir de migdia, s'iniciaren noves precipitacions, en forma de ruixats dispersos, a punts de l'interior del quadrant nord-est, sobretot Montseny, Guilleries i Pirineu i Prepirineu oriental. En general les precipitacions foren febles i minses, tret de les de la matinada del sector central del litoral i prelitoral on van ser moderades i acompanyades localment de tempesta. S'acumularen quantitats entre minses i poc abundants en general, si bé localment les precipitacions al litoral foren puntualment abundants. La figura 2 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 2 de juny i del 4-5 de juny, quan la precipitació va ser més general a Catalunya. Figura 2 - Precipitació estimada en 24 hores del dia 2 i 4-5 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 50 mm entre els dies 1 i 5 de juny a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 3 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Sant Joan de Toran (XOM) Val d'aran 68,5 Olost (XOM) Osona 65,0 Sant Romà d'abella Pallars Jussà 63,7 Batea Terra Alta 63,1 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 60,9 Vilanova de Meià Noguera 52,7 Viladrau Osona 51,6 Puigcerdà Cerdanya 51,1 el Port del Comte (2.316 m) Solsonès 50,3 Gimenells Segrià 50,2 Taula 1: Precipitació acumulada (PPT) durant els dies 1 al 5 de juny a les estacions que van superar els 50 mm 7

8 Figura 3 - Distribució de la precipitació acumulada dels dies 1 al 5 de juny del 2017 La precipitació va ser puntualment intensa a diferents sectors del país. Diverses estacions de la XEMA van registrar més de 20 mm en 30 minuts: Nom de l estació Comarca PPTx30min dia (mm) Gurb Osona 24,8 2 Sant Romà d'abella Pallars Jussà 24,8 3 Puigcerdà Cerdanya 21,9 2 Perafita Osona 21,8 2 Taula 2: Precipitació màxima en 30 minuts (PPTx30min) a les estacions que van superar els 20 mm en 30 minuts Igualment es van igualar o superar els 2 mm en 1 minut a les EMA que apareixen a la taula següent: Nom de l estació Comarca PPTx1min dia (mm) les Borges Blanques Garrigues 3,3 2 Viladrau Osona 3,2 2 Sort Pallars Sobirà 2,9 2 Gurb Osona 2,7 2 Sant Romà d'abella Pallars Jussà 2,5 3 Òdena Anoia 2,4 4 Vinebre Ribera d'ebre 2,3 4 Tremp Pallars Jussà 2,1 2 Tornabous Urgell 2,1 2 Horta de Sant Joan Terra Alta 2,0 4 Gandesa Terra Alta 2,0 4 Taula 3: Precipitació màxima en un minut (PPTx1min) a les estacions que van superar el 1 mm/min 8

9 Per acabar la descripció d aquest episodi cal assenyalar que el dia 4 de juny va registrar la temperatura màxima més baixa de la seva sèrie a 4 de les 138 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades. Són estacions de la Noguera i del Segrià. La massa d aire no va ser excepcionalment freda (el dia 4 al migdia el radiosondatge de Barcelona va mesurar 11,2 C i la matinada del dia 5 va ser de 9,2 C, quan la mitjana d aquesta època és d uns C), però l abundant nuvolositat i la precipitació que hi va haver durant les hores centrals del dia a Ponent van impedir l escalfament diürn en superfície. Estació Comarca Data d'inici de TX TXn Data la sèrie 04/06/2017 més baixa juny Alfarràs Segrià 17/09/ ,3 18,0 05/06/2002 Algerri Noguera 13/12/ ,8 16,9 05/06/2002 Camarasa Noguera 07/03/ ,4 15,0 04/06/2011 Alguaire Segrià 02/06/ ,7 19,1 04/06/2011 Taula 4: Temperatura màxima (TX) del dia 4 de juny comparada amb la temperatura màxima més baixa de la sèrie en un mes de juny amb la data que se n va enregistrar 2.2. Del 10 al 28 de juny Al llarg de més de dues setmanes Catalunya va patir un episodi de calor intensa, amb valors de temperatura màxima que durant diverses jornades es van situar entre 35 i 40 C a bona part de l interior i entre 30 i 35 C a la franja litoral i a les valls del Pirineu. Més enllà dels valors més extrems, la temperatura es va mantenir clarament per sobre dels valors normals per l època durant més de dues setmanes, sobretot entre el 10 i el 24 de juny, com a conseqüència de la presència d una dorsal anticiclònica sobre la península Ibèrica i l arribada d una massa d aire molt càlid provinent del nord d Àfrica. La figura 4 mostra en base als mapes de temperatura a 850 hpa (uns m d altura) dels dies 15 i 24 de juny a les 00h UTC com la massa d aire càlid emergint des del nord d Àfrica i afectant de ple Catalunya, amb valors de 20 a 25 C sobre el Principat, típics d una calorada de ple estiu. Figura 4 - Topografies de 850 hpa dels dies 15 (esquerra imatge) i 24 (dreta imatge) de juny a les 12:00 hores UTC 9

10 L evolució de la temperatura al nivell de 850 hpa és una referència molt útil en aquesta mena d episodis, ja que té un reflex clar en les condicions en superfície. La figura 5 mostra l evolució de la temperatura a 850 hpa mesurada pel radiosondatge de Barcelona durant el mes de juny d enguany, en comparació amb la mitjana del període i del juny de 2003, l únic precedent d un juny encara més calorós. Després d una primera setmana relativament fresca i abans de la baixada de temperatura prevista pels últims dies de mes, destaquen més de dues setmanes amb temperatura molt superior a la normal, amb dos màxims al voltant dels dies 15 i 24 i una anomalia respecte de la mitjana climàtica de fins a +9 C el dia 15. L estació de radiosondatge de Barcelona gestionada per l'smc va arribar a mesurar una temperatura de 23,0 C a 850 hpa el 15 de juny, un valor 9 C superior al normal a mitjans de juny. De totes maneres, al llarg de l episodi no es va arribar a mesurar el valor més alt en un mes de juny de la sèrie de 20 anys ( ), sinó que hi ha 13 registres superiors, que daten dels mesos de juny de 2012, 2003 i Figura 5 - Evolució de la temperatura a 850 hpa mesurada pel radiosondatge de Barcelona, en comparació amb la mitjana de juny del període i del juny de 2003 La següent taula mostra les estacions de la XEMA que al llarg d aquestes dues setmanes van registrar màximes més altes, iguals o superiors als 38 C. Són localitats situades als indrets típicament més calorosos del país en aquesta mena de situacions, com ara la Ribera d Ebre, el pla de Lleida, el pla de Bages, el Priorat, la conca de Tremp i la vall del Segre: 10

11 Nom de l EMA Comarca TXx juny dia Vinebre Ribera d'ebre 40,4 17 Benissanet Ribera d'ebre 39,8 17 Pantà de Riba-roja Ribera d'ebre 39,2 17 Seròs Segrià 39,0 22 Alcarràs Segrià 39,0 22 Artés Bages 38,7 23 Tàrrega Urgell 38,6 22 el Masroig Priorat 38,6 17 Tremp Pallars Jussà 38,6 17 Alguaire Segrià 38,6 22 Lleida - la Bordeta Segrià 38,5 22 Torroja del Priorat Priorat 38,4 17 Organyà Alt Urgell 38,2 17 Aitona Segrià 38,2 22 Baldomar Noguera 38,2 22 Gimenells Segrià 38,0 17 Alfarràs Segrià 38,0 21 Oliana Alt Urgell 38,0 15 Torres de Segre Segrià 38,0 22 Taula 5: Temperatura màxima (TXx) igual o superior a 38 C a les EMA gestionades pel SMC entre els dies 10 i 28 de juny Entre l 11 i el 28 de juny, 101 de les 181 estacions de la XEMA (56%) van superar almenys un dia el llindar de Situació Meteorològica de Perill (SMP) per calor, definit com el percentil 98 de la temperatura màxima diària dels mesos d estiu (juny-agost). Els dies amb més superacions van ser el 15 i el 17 de juny, amb 40 estacions cadascun, tant del litoral i prelitoral com de l interior. Després d una transitòria baixada de la temperatura, amb cap superació del llindar els dies 19 i 20 de juny, la calor es va tornar a intensificar ràpidament fins a assolir un nou màxim entre el 22 i el 23 de juny, amb 28 i 26 superacions respectivament, concentrades a Ponent. D altra banda, 5 de les 181 estacions disponibles van superar el llindar de calor com a mínim 3 dies consecutius, de manera que només molt puntualment es podria parlar d una autèntica onada de calor. Un total de 14 de les 138 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades van igualar o superar la seva temperatura màxima absoluta de juny entre els dies 14 i 23. Es tracta d estacions repartides irregularment pel Principat, des del litoral fins a l alta muntanya pirinenca. Cal destacar especialment els casos de Benissanet (Ribera d Ebre) i Cabanes (Alt Empordà), estacions amb més de 20 anys de dades, que el dia 17 van superar clarament la seva màxima absoluta de la sèrie (els anterior rècords a aquestes dos estacions es van enregistrar els junys del 2012 i 2014, respectivament). Per tant, es pot dir que la majoria de les 138 estacions de la XEMA que tenen més de 10 anys de dades van registrar alguna temperatura màxima més alta que la d aquest episodi durant algun mes de juny de les últimes dècades, molt especialment el juny de 2003 (tant els dies com els últims 10 dies de mes), però també el juny de 2001 (dies 22-25). I de manera més localitzada, també el juny de 2005 (dies 24-29) o de 2012 (dies 21-29), entre d altres. Ara bé, l únic precedent d una calorada més intensa i extensa que la d enguany en un mes de juny és de l any 2003, quan començava l estiu més calorós que s ha registrat a Catalunya. 11

12 Estació Comarca Data d'inici de la sèrie TXx juny 2017 Dia TXx juny Barcelona - Zoo Barcelonès 22/09/ , ,2 Castellnou de Bages Bages 22/01/ , ,6 Vila-rodona Alt Camp 05/08/ , ,7 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló Cerdanya 06/11/ , ,9 Salòria (2.451 m) Pallars Sobirà 30/09/ , ,3 Certascan (2.400 m) Pallars Sobirà 11/11/ , ,9 Benissanet Ribera d'ebre 14/07/ , ,1 Vilobí d'onyar Selva 10/11/ , ,9 Cabanes Alt Empordà 11/06/ , ,9 Guardiola de Berguedà Berguedà 28/11/ , ,0 Alguaire Segrià 02/06/ , ,9 Artés Bages 16/02/ , ,0 Malgrat de Mar Maresme 04/05/ , ,3 Cunit Baix Penedès 27/06/ , ,8 Taula 6: Rècords de temperatura màxima de juny del 2017 Al llarg de l episodi, 15 de les 138 estacions de la XEMA amb més de 10 anys de dades van igualar o superar la temperatura mínima més alta en un mes de juny. Cal assenyalar que es tracta de la mínima diària (0-24h UTC): Estació Comarca Data d'inici de la sèrie TN més alta juny 2017 Dia TN més alta juny Camarasa Noguera 07/03/ , ,7 Cabanes Alt Empordà 11/06/ , ,8 Torroella de Fluvià Alt Empordà 14/03/ , ,2 Sant Pere Pescador Alt Empordà 01/05/ , ,9 la Tallada d'empordà Baix Empordà 01/05/ , ,1 Torroella de Montgrí Baix Empordà 09/06/ , ,3 Vila-rodona Alt Camp 05/08/ , ,9 Barcelona - el Raval Barcelonès 11/10/ , ,2 Malgrat de Mar Maresme 04/05/ , ,0 Barcelona - Zoo Barcelonès 22/09/ , ,5 Artés Bages 16/02/ , ,5 la Vall d'en Bas Garrotxa 16/03/ , ,8 el Pont de Suert Alta Ribagorça 14/02/ , ,4 Guardiola de Berguedà Berguedà 28/11/ , ,6 Sant Pau de Segúries Ripollès 15/05/ , ,5 Taula 7: Rècords de temperatura mínima més alta de juny del 2017 La temperatura nocturna també va ser força elevada, amb nits tropicals (temperatura mínima igual o superior a 20 C) no només al litoral i a diversos sectors del prelitoral, sinó també en alguns punts de l interior, sobretot quan la massa d aire era més càlida sobre Catalunya o bé hi havia nuvolositat. A l àrea urbana de Barcelona, on l illa de calor impedeix el refredament nocturn, es van arribar a registrar algunes nits tòrrides, amb una temperatura mínima igual o superior als 25 C. Al centre de la ciutat, l estació de Barcelona el Raval no va baixar de 25,0 C durant la nit del 15 al 16 de juny i de 25,5 C la nit del 16 al 17, acumulant 70 hores sense baixar dels 25 C, un fet insòlit al juny al llarg dels seus 10 anys de dades. 12

13 La transitòria baixada de la temperatura entre els dies 20 i el 22 de juny va ser conseqüència del pas d un solc en altura amb aire relativament fred (al voltant de -14 C) que va provocar la formació de tempestes que van afectar especialment al Pirineu i Prepirineu. La figura 6 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 20 al 22 de juny. Es pot observar com la precipitació va afectar sobretot el terç nord de Catalunya. Figura 6 - Precipitació estimada en 24 hores del dia 20 al 22 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 25 mm entre els dies 20 i 23 de juny a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 7 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. 13

14 Nom de l estació Comarca PPT (mm) Puigcerdà (XOM) Cerdanya 55,0 Sant Joan de l'erm (XOM) Alt Urgell 54,7 Gurb - la Cabra (XOM) Osona 32,0 Sant Martí de Canals (XOM) Pallars Jussà 28,9 Bagà (XOM) Berguedà 28,0 Ulldeter (1.999 m) - XOM Ripollès 27,9 Campdevànol (XOM) Ripollès 27,4 Puigcerdà Cerdanya 26,4 Taula 8: Precipitació acumulada (PPT) durant els dies 20 al 22 de juny a les estacions que han superat els 25 mm Figura 7 - Distribució de la precipitació acumulada dels dies 20 al 22 de juny del 2017 La precipitació va ser puntualment intensa a diferents sectors del país. Diverses estacions de la XEMA van registrar més de 20 mm en 30 minuts: Nom de l estació Comarca PPTx30min dia (mm) Castellar de n'hug - el Clot del Moro Berguedà 30,3 22 Sant Joan de les Abadesses Ripollès 25,2 20 Alinyà Alt Urgell 23,8 20 Puigcerdà Cerdanya 21,8 20 Muntanyola Osona 21,8 21 Vilanova de Meià Noguera 20,7 21 Taula 9: Precipitació màxima en 30 minuts (PPTx30min) a les estacions que van superar els 20 mm en 30 minuts 14

15 Igualment es van igualar o superar els 2 mm en 1 minut a les EMA que apareixen a la taula següent: Nom de l estació Comarca PPTx1min dia (mm) Castellar de n'hug - el Clot del Moro Berguedà 2,5 22 Muntanyola Osona 2,2 21 Puigcerdà Cerdanya 2,2 20 Taula 10: Precipitació màxima en un minut (PPTx1min) a les estacions que van superar el 1 mm/min 2.3. Del 26 al 30 de juny Un sistema frontal va afectar Catalunya amb precipitació a bona part del territori, essent la més important al quadrant nord-est i al Pirineu on es van superar de forma puntual els 50 mm. El front va donar pas a l'entrada d'una massa d'aire més fred que va provocar un descens significatiu de la temperatura. Com a conseqüència d aquest fet, la precipitació va ser de neu per sobre dels metres al Pirineu. A més, fruit del contrast tèrmic entre la massa d aire càlid instal lada a Catalunya des del dia 10 i aquesta massa d aire més freda es van produir tempestes virulentes acompanyades de calamarsa o pedra. La figura 8 assenyala la ubicació dels diferents centres d acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 28 de juny del 2017 a les hores UTC. Una gran pertorbació abraçava gran part de l Europa occidental, mentre que els nivells mitjans de la troposfera venien dominats per un solc amb aire fred en el seu centre amb valors -18 C a la vertical de Catalunya. Figura 8 - Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 28 de juny a les 12:00 hores UTC Fins a mig matí del dia 26 hi va haver bandes de precipitació que creuaren Catalunya amb direcció sudoest a nord-est afectant arreu del territori. Entre mig matí i migdia la precipitació va quedar restringida al quadrant nord-oest i a l'extrem sud del territori, mentre que a la tarda es desenvoluparen alguns ruixats dispersos al Pirineu. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, localment amb tempesta. Es van acumular quantitats de precipitació entre minses i poc abundants, localment abundants al Pirineu occidental. 15

16 A partir de migdia i fins a la nit del dia 27 es van enregistrar xàfecs al terç oest i altres punts de la Catalunya Central. Foren d'intensitat entre feble i moderada, si bé localment d'intensitat forta. A més, sovint van anar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa o pedra. S'acumularen quantitats entre minses i poc abundants, localment abundants. Fins a migdia del dia 28 se'n produïren en forma de xàfec, van afectar sobretot el terç nord, especialment l'extrem nord-est, mentre que a partir de llavors se'n formaren i n'arribaren arreu del territori. En general avançaren ràpid d'oest a est, tret dels xàfecs del matí al nord-est. Al final del dia van minvar i quedaren restringits al nord i nord-est de Catalunya. Foren d'intensitat entre feble i moderada, localment forta al nord-est, sovint acompanyats de tempesta i localment de calamarsa o pedra. Van acumular quantitats minses, localment poc abundats, tret de l'empordà on foren poc abundants localment abundants, i puntualment molt abundants. Al matí del dia 29 es van enregistrar alguns ruixats aïllats al litoral de l Empordà. A partir de migdia, se'n van desenvolupar a punts del Pirineu i de l'alt Empordà, mentre que al llarg de la tarda afectaren altres punts de l'extrem nord-est de Catalunya. Van tenir una intensitat entre feble i moderada, i localment van anar acompanyats de tempesta. Es van acumular quantitats minses, localment poc abundants l'empordà i a les parts més elevades de la Val d'aran. La cota de neu es va ubicar al Pirineu entorn dels metres. De matinada i fins a primera hora del matí del dia 30 un xàfec avançà pel litoral des del Garraf fins al Maresme. A partir de migdia es produïren ruixats i xàfecs al Pirineu, Prepirineu i al quadrant nord-est. Foren d'intensitat entre feble i moderada, localment forta al quadrant nord-est. La precipitació anà sovint acompanyada de tempesta i localment de calamarsa o pedra. Es van acumular quantitats entre minses i poc abundants localment abundants al nord-est, i puntualment molt abundants. La cota de neu va voltar els metres. La figura 9 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 28 i 30 de juny, on es mostra com la precipitació va afectar a tot Catalunya. Figura 9 - Precipitació estimada en 24 hores dels dies 28 i 30 d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres de la XEMA 16

17 A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van superar els 50 mm entre els dies 26 i 30 de juny a les estacions gestionades per l SMC, mentre que la figura 10 mostra la distribució de la precipitació a Catalunya. Nom de l estació Comarca PPT (mm) la Tallada d'empordà Baix Empordà 75,1 Verges (XOM) Baix Empordà 74,7 Girona Gironès 68,9 Torroella de Montgrí Baix Empordà 67,1 Torroella de Montgrí centre (XOM) Baix Empordà 63,5 Sort Pallars Sobirà 61,6 Pantà de Darnius Boadella Alt Empordà 58,9 Cassà de la Selva Gironès 55,6 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 53,7 Sant Pere Pescador Alt Empordà 52,4 Salt (XOM) Gironès 52,4 Banyoles Mata (XOM) Pla de l'estany 50,6 Taula 11: Precipitació acumulada (PPT) durant els dies 26 al 30 de juny a les estacions que van superar els 50 mm Figura 10 - Distribució de la precipitació acumulada dels dies 26 al 30 de juny del

18 La precipitació va ser puntualment intensa a diversos sectors del país. A 7 estacions de la XEMA es van registrar més de 20 mm en 30 minuts, destacant molt especialment els 52,1 mm registrats a Girona (el Gironès), amb calamarsa i pedra molt abundants. Nom de l estació Comarca PPTx30min dia (mm) Girona Gironès 52,1 30 Cassà de la Selva Gironès 29,2 30 Castell d'aro Baix Empordà 28,2 30 Torroella de Montgrí Baix Empordà 24,7 28 Taula 12: Precipitació màxima en 30 minuts (PPTx30min) del dia 26 al 30 de juny a les estacions que van superar els 20 mm/30min Cal destacar també que a 48 estacions de la XEMA es va superar el llindar d 1 mm/min, assenyalant les següents que van igualar o superar el 2 mm/min. Nom de l estació Comarca PPTx1min dia (mm) Girona Gironès 3,9 30 Cassà de la Selva Gironès 3,3 30 Organyà Alt Urgell 3,2 27 l'ametlla de Mar Baix Ebre 3,2 28 Castell d'aro Baix Empordà 2,9 30 la Bisbal d'empordà Baix Empordà 2,9 28 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà 2,5 28 Sabadell - Parc Agrari Vallès Occidental 2,3 28 Espolla Alt Empordà 2,2 28 Portbou Alt Empordà 2,1 28 Monells Baix Empordà 2,1 28 Torroella de Montgrí Baix Empordà 2,0 28 Taula 13: Precipitació màxima en un minut (PPTx1min) del dia 26 al 30 de juny a les estacions que van superar el 1 mm/min 18

19 3. Balanç de la temperatura del juny del 2017 El període s ha de qualificar de termomètricament molt càlid a Catalunya, a excepció d àmplies zones del litoral i punts del prelitoral, de la depressió Central i del Prepirineu on el mes ha estat càlid (figura 11). Aquestes anomalies tèrmiques són fruit de la dorsal anticiclònica i la massa d aire molt càlid provinent del nord d Àfrica que va afectar Catalunya durant els dies 10 i 26 de juny quan la temperatura es va mantenir clarament per sobre dels valors normals per l època durant més de dues setmanes. El fet més destacat de la calorada va ser que l arribada de la massa d aire molt càlid es va produir durant la primera quinzena de juny i cal remarcar especialment la seva persistència. Figura 11 - Mapes de temperatura mitjana del mes de juny del 2017 i de diferència d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada per l SMC. No inclouen els valors de temperatura d una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d aquesta estació. La taula següent mostra els valors d anomalia positiva (diferències de la temperatura mitjana mensual de juny respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de juny pel període de referència ) que han estat iguals o superiors a +4,0 C a les estacions de la XEMA. Es pot observar com anomalies igual o per sobre dels +4,0 C han afectat 17 de les 181 estacions de la XEMA. A més cal assenyalar que anomalies igual o per sobre dels +3,0 C s han enregistrat a 114 estacions de la XEMA. 19

20 Nom de l EMA Comarca Anomalia Juny 2017 Puig Sesolles (1.668 m) Vallès Oriental +5,3 Tagamanent - PN del Montseny Vallès Oriental +5,1 la Quar Berguedà +5,0 Santuari de Queralt Berguedà +4,4 Parets del Vallès Vallès Oriental +4,4 Oliana Alt Urgell +4,3 Pantà de Darnius - Boadella Alt Empordà +4,3 Viladrau Osona +4,3 Castellnou de Bages Bages +4,2 Navata Alt Empordà +4,2 Lladurs Solsonès +4,1 Barcelona - el Raval Barcelonès +4,1 Gisclareny Berguedà +4,1 Montserrat - Sant Dimes Bages +4,1 Montesquiu Osona +4,1 Dosrius - PN Montnegre Corredor Maresme +4,0 Montsec d'ares (1.572 m) Pallars Jussà +4,0 Taula 14: Valors d anomalia positiva que han estat iguals o superiors a +4 C a les estacions de la XEMA De la caracterització dels darrers 10 junys ( ) segons l anomalia registrada a mode general, destaca que el juny d enguany ha estat els més càlid amb diferència dels últims 10 anys i cal remuntar-se fins el juny del 2003 per a trobar-ne un de més càlid. Figura 12 - Mapes d anomalia de temperatura respecte de la mitjana climàtica dels darrers 10 junys ( ) 20

21 4. Balanç de la precipitació del juny del 2017 Pluviomètricament el juny ha estat espacialment molt irregular. Ha resultat sec a gran part del territori i, fins i tot, molt sec a zones del litoral i prelitoral. El mes ha estat molt plujós al nord de la Terra Alta, i plujós o normal a àmplies zones de la plana de Lleida, el Baix Empordà, al litoral Central, al Prepirineu occidental, Pirineu central, a l extrem nord de la val d Aran i a la plana interior de Girona (figura 13). El mes de juny és un dels mesos més plujosos de l any al Pirineu i Prepirineu. Tot i que el juny d enguany ha estat tempestuós en aquestes zones, les quantitats de precipitació acumulades no han estat suficients per a superar la mitjana mensual que pot sobrepassar perfectament els 100 mm a punts del terç nord de Catalunya. Figura 13: Mapes de precipitació acumulada durant el mes de juny del 2017 i de percentatge d aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA, gestionada per l SMC. No inclouen els valors de precipitació d una estació concreta si no es disposa de les dades d un episodi significatiu d aquesta estació. 21

22 De la caracterització dels darrers 10 junys ( ) segons l anomalia registrada a mode general, destaca que el juny d enguany ha estat sec, però els dels anys 2009, 2012 i 2016 van ser-ho més. Cal assenyalar que en els deu darrers anys no hi ha hagut cap juny amb precipitació general a Catalunya. Figura 14 - Mapes del percentatge de precipitació respecte de la mitjana climàtica dels darrers 10 junys ( ) A continuació es mostren les estacions gestionades per l SMC en les quals la precipitació acumulada durant el juny ha igualat o superat els 100 mm. Nom de l estació Comarca PPT (mm) Juny 2017 Sant Joan de Toran Val d'aran 146,0 Ulldeter (1.999 m) Ripollès 134,0 Puigcerdà (XOM) Cerdanya 118,0 Puigcerdà Cerdanya 117,3 Sant Joan de l'erm Alt Urgell 117,0 Sort Pallars Sobirà 114,5 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 110,7 Boí (2.535 m) Alta Ribagorça 107,7 Molló - Fabert Ripollès 106,2 Ulldeter (2.410 m) Ripollès 105,5 Taula 15: Precipitació acumulada (PPT) durant el mes de juny a les estacions gestionades per l SMC que han superat els 100 mm 22

23 Les precipitacions superiors a 40 mm en 24 hores que es van enregistrar a la XEMA són les següents. Nom de l EMA Comarca PPT en 24h (mm) Juny 2017 dia Girona Gironès 65,7 30 Batea Terra Alta 55,1 4 Torroella de Montgrí Baix Empordà 54,9 28 la Tallada d'empordà Baix Empordà 47,3 28 Puigcerdà Cerdanya 46,2 20 Pantà de Riba-roja Ribera d'ebre 44,2 4 Fornells de la Selva Gironès 41,6 30 Taula 16: Precipitació màxima en 24 hores (PPT en 24h) a les estacions de la XEMA que han superat els 40 mm 23

24 5. Principals episodis de vent fort del juny del 2017 Tan sols cal destacar els 92,2 km/h a l EMA d Ulldemolins (el Priorat) del dia 28, si bé durant la mateixa jornada es van superar els 80 km/h a punts de l Altiplà Central i de la serralada Prelitoral. Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 24

25 Comarca Nom de l'ema Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents Data dominant 0,5 m/s mensual 19,8 DQ Alt Camp Vila-rodona S 15,2 28 de juny 12,2 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador ESE 5,5 16 de juny 17,4 X4 Barcelonès Barcelona-el Raval WSW 4,6 28 de juny 19,9 DP Cerdanya Das-Aeròdrom ENE 11,6 3 de juny 13,2 UU Montsià Amposta SSE 2,0 30 de juny 17,1 CY Osona Muntanyola SW 24,3 21 de juny 22,0 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) SSE 1,5 3 de juny 22,0 C8 Segarra Cervera SE 7,9 28 de juny 21,1 VK Segrià Raimat E 1,4 28 de juny V elo ci ta t m i t j a na del vent (m /s ) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 25

26 6. Balanç de la irradiació solar global del juny del 2017 Malgrat la persistència anticiclònica durant el mes de juny, els valors de la irradiació han estat normals per a l època de l any a Catalunya (figura 15). Figura 15 - Mapa d anomalia d irradiació solar global del mes de juny del 2017 respecte de la mitjana dels últims 10 anys Mapes d anomalia d irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys ( ). La taula següent mostra els valors d anomalia positiva més elevats (diferències de la radiació mitjana mensual de juny respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de maig pel període de referència ) a les estacions de la XEMA. Nom de l EMA Comarca Anomalia (%) Juny 2017 Molló - Fabert Ripollès +14 Sasseuva (2.228 m) Val d'aran +14 la Vall d'en Bas Garrotxa +11 Viladrau Osona +11 Taula 17: Anomalia de radiació del mes de juny a les estacions de la XEMA 26

27 7. Efemèrides meteorològiques del mes de juny del 2017 Temperatura màxima absoluta Vinebre (la Ribera d Ebre) 40,4 C dia 17 Benissanet (la Ribera d Ebre) 39,8 C dia 17 Pantà de Riba-roja (la Ribera d Ebre) 39,2 C dia 17 Temperatura mínima absoluta Alta muntanya (per damunt dels m) Salòria (2.535 m) - el Pallars Sobirà -1,2 C dia 30 la Tosa d Alp 2500 (la Cerdanya) -1,2 C dia 30 Boí (2.535 m) - l Alta Ribagorça -1,1 C dia 30 Resta del territori Das - Aeròdrom (la Cerdanya) 1,3 C dia 30 Guixers - Valls (el Solsonès) 3,0 C dia 30 Molló - Fabert (el Ripollès) 3,5 C dia 30 Precipitació màxima en 24 hores Girona (el Gironès) 65,7 mm dia 30 Batea (la Terra Alta) 55,1 mm dia 4 Torroella de Montgrí (el Baix Empordà) 54,9 mm dia 28 Vent* Ulldemolins (el Priorat) 92,2 km/h dia 28 * Es dóna només informació de vent de les EMA representatives de poblacions de Catalunya. 27

28 8. Taula resum dels valors termopluviomètrics de les estacions gestionades per l SMC JUNY 2017 Codi Comarca Nom EMA TMm TXm TNm TXx dia TNn dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia VY Alt Camp Nulles 22,5 29,4 15,6 34, ,3 6 14,3 4,4 3 DQ Alt Camp Vila-rodona 23,1 30,2 16,5 35, ,8 6 11,7 4,1 4 U1 Alt Empordà Cabanes 23,2 30,1 16,3 37, , ,9 6,8 28 W1 Alt Empordà Castelló d'empúries 22,3 27,7 16,4 35, ,7 8 51,2 21,5 28 VZ Alt Empordà Espolla 23,4 30,2 16,2 36,0 17 9, ,5 30,6 28 Y5 Alt Empordà Navata 23,3 30,6 17,0 36, , ,1 11,8 4 J5 Alt Empordà Pantà de Darnius - Boadella 23,5 30,6 17,5 36, , ,0 37,5 28 D6 Alt Empordà Portbou 22,7 27,6 19,1 32, , ,8 23,8 28 D4 Alt Empordà Roses 24,1 30,1 18,8 36, , ,4 24,2 28 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 21,9 27,7 15,5 34, ,2 8 55,3 26,9 30 XZ Alt Empordà Torroella de Fluvià 22,3 28,5 15,8 36, ,2 8 50,6 27,2 30 WP Alt Penedès Canaletes 22,7 29,8 15,9 34, ,3 6 9,0 5,3 5 DI Alt Penedès Font-rubí 22,7 29,2 16,7 33, , ,5 5,5 5 W4 Alt Penedès la Granada 22,9 29,7 15,9 34, ,8 1 38,3 29,3 5 U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 22,9 29,9 16,0 35, ,2 6 22,1 13,1 5 WY Alt Penedès Sant Sadurní d'anoia 23,6 31,0 16,0 37, ,4 2 16,9 11,8 5 Y4 Alt Urgell Alinyà 19,4 25,3 14,2 32,2 15 7,9 7 83,2 28,6 20 CD Alt Urgell la Seu d'urgell - Bellestar 20,4 28,7 12,8 34,8 17 6, ,1 17,2 3 W5 Alt Urgell Oliana 23,1 31,7 15,0 38,0 15 7, ,0 6,7 2 CJ Alt Urgell Organyà 22,2 31,1 14,0 38,2 17 7, ,7 20,5 28 Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) 9,7 12,7 6,7 18,7 15-1, ,7 31,6 2 CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 19,1 28,4 10,7 34,7 17 4, ,8 15,7 26 CE Anoia els Hostalets de Pierola 23,5 30,4 17,5 35, ,1 6 17,4 4,7 4 XB Anoia la Llacuna 21,3 28,7 13,0 33,8 23 9, ,9 5,0 5 XA Anoia la Panadella 21,3 28,7 15,3 34,6 23 8,8 7 18,7 7,1 4 H1 Anoia Òdena 22,7 31,3 13,9 36,2 17 9,3 6 24,5 18,4 4 WW Bages Artés 23,5 32,7 14,8 38, ,2 6 10,2 6,2 4 MQ Bages Cardona 22,0 31,5 13,2 37,4 23 6, ,1 34,2 2 U4 Bages Castellnou de Bages 23,2 32,2 15,8 37, ,4 6 15,8 6,1 2 R1 Bages el Pont de Vilomara 23,7 31,9 15,7 37, ,4 6 12,3 7,7 4 WN Bages Montserrat - Sant Dimes 20,8 24,8 17,3 30, ,6 7 15,4 6,9 4 CL Bages Sant Salvador de Guardiola 23,1 32,3 14,1 37, ,1 6 14,6 7,5 4 XR Baix Camp Prades 18,6 25,4 10,8 31,1 23 4, ,5 30,7 4 W6 Baix Camp Riudoms 23,1 29,4 17,1 34, ,3 6 23,5 13,0 4 U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 23,8 29,0 18,2 33, ,1 6 15,2 6,3 4 U7 Baix Ebre Aldover 25,0 31,8 18,9 37, ,8 6 24,7 13,9 27 DB Baix Ebre el Perelló 23,3 29,0 18,4 33, ,0 4 18,9 8,0 27 U9 Baix Ebre l'aldea 24,1 29,2 19,0 33, ,6 6 8,6 5,5 4 UA Baix Ebre l'ametlla de Mar 23,6 28,7 18,3 33, ,6 6 43,7 25,1 27 X5 Baix Ebre PN dels Ports 18,8 24,6 13,7 31,9 17 6,4 5 38,0 20,5 4 DO Baix Empordà Castell d'aro 22,7 28,1 17,0 33, , ,6 31,4 30 DF Baix Empordà la Bisbal d'empordà 23,3 30,2 16,1 36, ,9 8 43,5 34,9 28 UB Baix Empordà la Tallada d'empordà 22,7 29,1 16,3 34, ,8 8 77,3 47,

29 Codi Comarca Nom EMA TMm TXm TNm TXx dia TNn dia PPT (mm) PPTx24h (mm) UC Baix Empordà Monells 23,3 30,7 15,5 36, ,7 8 25,9 19,9 28 UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 22,5 28,8 16,5 34, ,4 6 69,9 54,9 28 XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 24,0 30,6 17,9 35, ,0 6 23,6 8,5 5 UF Baix Llobregat PN del Garraf - el Rascler 21,6 27,1 17,6 33, , ,1 32,7 5 Y9 Baix Llobregat Port de Barcelona - ZAL Prat 24,0 27,3 20,9 31, ,0 30 8,7 3,2 4 D3 Baix Llobregat Vallirana 24,1 31,1 19,0 36, ,3 5 24,5 18,5 5 UG Baix Llobregat Viladecans 24,1 30,0 17,9 34, ,5 2 17,3 8,0 5 WZ Baix Penedès Cunit 23,3 28,2 18,1 32, ,5 6 23,2 13,8 5 UH Baix Penedès el Montmell 22,6 30,9 16,6 36, , ,4 5,5 5 D9 Baix Penedès el Vendrell 23,5 29,5 17,3 34, ,1 1 17,3 10,1 28 WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 23,0 29,5 15,5 34, ,3 1 11,3 4,3 28 WU Barcelonès Badalona - Museu 23,6 26,4 21,1 30, , ,9 10,4 4 X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 25,0 28,8 22,0 33, , ,9 8,2 4 D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 22,8 27,5 19,5 32, , ,3 13,6 4 X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 24,0 29,4 19,4 34, , ,5 7,9 30 X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 24,2 28,8 20,5 33, ,3 30 S/S S/S S/S MS Berguedà Castellar de n'hug - el Clot del Moro 18,7 27,1 11,1 33,1 17 5, ,1 33,8 22 UI Berguedà Gisclareny 17,8 24,0 12,8 29,4 17 5, ,4 22,6 20 WV Berguedà Guardiola de Berguedà 19,6 28,4 11,2 35,2 17 5, ,1 14,8 20 CR Berguedà la Quar 21,0 29,7 14,6 36,0 22 8,3 7 32,7 13,5 2 WM Berguedà Santuari de Queralt 20,0 26,5 15,3 33,0 22 8, ,4 17,8 2 Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló 13,0 17,2 9,4 23,4 15 2, ,2 8,4 20 DP Cerdanya Das - Aeròdrom 17,4 27,9 7,7 33,7 15 1, ,0 9,5 15 ZD Cerdanya la Tosa d'alp ,0 13,1 7,3 18,4 23-1,2 30 S/S S/S S/S Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) 12,5 16,9 8,7 23,1 15 0, ,6 13,6 20 YA Cerdanya Puigcerdà 17,5 25,8 10,5 31,6 15 4, ,3 46,2 20 W8 Conca de Barberà Blancafort 21,9 29,0 14,4 35,4 17 9, ,5 17,3 4 CW Conca de Barberà l'espluga de Francolí 22,2 30,1 14,8 36, ,0 6 39,2 20,3 4 UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 21,0 28,3 14,3 34,3 17 7,7 7 18,8 6,2 4 XU Garraf Canyelles 22,9 28,8 16,6 33, ,1 1 29,6 24,6 5 UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 23,3 28,6 18,7 33, ,6 5 33,3 28,3 5 UM Garrigues la Granadella 22,7 29,8 15,7 35, , ,5 25,7 4 YD Garrigues les Borges Blanques 23,9 31,6 15,8 37, ,4 6 43,4 19,1 2 W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 21,7 30,1 13,9 35,5 23 7, ,6 10,5 2 YB Garrotxa Olot 22,0 30,9 14,1 36,3 23 8, ,6 13,9 2 UN Gironès Cassà de la Selva 22,1 29,6 14,6 35,2 17 9, ,5 8,4 28 UO Gironès Fornells de la Selva 22,8 32,1 13,8 36,7 17 8,1 6 49,6 41,6 30 XJ Gironès Girona 23,6 32,6 15,0 37,3 15 9, ,7 65,7 30 UP Maresme Cabrils 23,4 27,8 19,0 32, ,1 30 8,6 6,0 28 UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 21,6 26,5 17,7 31, , ,3 8,2 28 WT Maresme Malgrat de Mar 22,5 27,4 16,9 32, ,8 8 4,9 4,6 28 US Montsià Alcanar 23,7 28,0 18,9 31, ,0 7 7,9 6,6 4 UU Montsià Amposta 23,1 26,7 19,2 29, ,3 6 7,9 5,2 4 UW Montsià els Alfacs 23,5 26,9 19,5 30, ,5 6 9,4 5,9 4 DL Montsià Illa de Buda 23,6 27,0 20,5 31, ,4 5 12,1 10,2 4 C9 Montsià Mas de Barberans 24,0 30,1 18,4 34, ,8 6 13,0 9,2 4 UX Montsià Ulldecona - els Valentins 23,1 29,3 16,5 33, , ,3 16,1 4 WB Noguera Albesa 23,7 31,8 16,2 37,4 22 8,3 7 39,0 16,6 4 WG Noguera Algerri 23,6 31,0 16,5 36,9 22 8,1 7 53,3 16,8 4 X6 Noguera Baldomar 23,1 32,2 13,8 38,2 22 6,3 7 32,7 7,8 3 WX Noguera Camarasa 22,2 29,3 16,0 35,3 22 8,8 7 42,3 12,2 2 WA Noguera Oliola 22,5 31,4 13,4 37,3 14 5, ,9 8,4 4 dia 29

El desembre ha estat molt càlid a l alta muntanya

El desembre ha estat molt càlid a l alta muntanya El desembre ha estat molt càlid a l alta muntanya El període s ha de qualificar de termomètricament molt càlid a l alta muntanya i càlid a gran part del país, mentre que ha estat fred a la depressió de

Más detalles

SOCIEDAD DE TASACIÓN, S.A.

SOCIEDAD DE TASACIÓN, S.A. VIVIENDA NUEVA EN CATALUNYA Julio 2010 BOLETÍN DE CATALUNYA 2 MERCADO INMOBILIARIO (VIVIENDA NUEVA) ANALIZADO EN CATALUNYA. (30 JUNIO 2010) BOLETÍN DE CATALUNYA 3 PRECIOS MEDIOS DE VIVIENDA NUEVA EN LAS

Más detalles

Servicios veterinarios comarcales de Cataluña

Servicios veterinarios comarcales de Cataluña Servicios veterinarios comarcales de Cataluña Comunidad Autónoma de Cataluña Departament d'agricultura, Alimentació i Acció Rural Gran Via de les Corts Catalanes, 612-614 08007 BARCELONA Teléfono: 93 304

Más detalles

Estudio de las pérdidas energéticas asociadas a climatización del aire de renovación

Estudio de las pérdidas energéticas asociadas a climatización del aire de renovación Estudio de las pérdidas energéticas asociadas a climatización del aire de renovación Cluster de Eficiencia Energética de Cataluña (CEEC) Grupo de Trabajo HVAC Autores: Eduard Cubí (IREC) Josep Piquer (Soler&Palau)

Más detalles

La nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011

La nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 28 de novembre del 2012 La nupcialitat a Catalunya l any 2011 Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 L edat mitjana al primer matrimoni se

Más detalles

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA DILIGÈNCIA DEL TRIBUNAL QUALIFICADOR DE LA CONVOCATÒRIA PER COBRIR PLACES VACANTS DE LA CATEGORIA PROFESSIONAL DE DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA. (Núm. de registre

Más detalles

Altres Mapes. Zona geogràfica Escala Codi de localització Títol / Col lecció

Altres Mapes. Zona geogràfica Escala Codi de localització Títol / Col lecció Altres Mapes Baix Empordà 1:33.300 MAP/108 Mapa lito-morfològic de la Plana del Baix Empordà Baix Empordà 1:55.555 MAP/122 Mapa litológico del Paleogeno del Baix Empordà... Banyoles 1:50.000 MAP 58(467)

Más detalles

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007 www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors

Más detalles

El transport públic guanya quota al cotxe privat

El transport públic guanya quota al cotxe privat Nota de premsa Presentació dels resultats de l Enquesta de Mobilitat en dia feiner, EMEF 2008 El transport públic guanya quota al cotxe privat Cada dia es realitzen 22,2 milions de desplaçaments a Catalunya,

Más detalles

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església

Más detalles

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB

Más detalles

Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya

Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya PERPINYÀ Le Pertús Portbou Dèficits de la xarxa ferroviària catalana Figueres- Vilafant FIGUERES Vilamalla GIRONA L amplada de via Els accessos als ports

Más detalles

Ponència de sòl no urbanitzable

Ponència de sòl no urbanitzable Ponència de sòl no urbanitzable Anàlisi estadística dels càmpings de Catalunya Octubre 212 A partir d una base de dades facilitada per la Direcció General de Turisme que conté 355 càmpings de Catalunya,

Más detalles

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL

ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX 3 COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT DE CÀLCUL Francesc Sala, primera edició, abril de 1996 última revisió, desembre de 2007 ÍNDEX 1 DEFINICIÓ 2 PER A QUÈ SERVEIX COM ES REPRESENTA 4 PRIMER CONCEPTE 5 ESCALA DE REDUCCIÓ I ESCALA D AMPLIACIÓ 6 PROCEDIMENT

Más detalles

Per tal de poder fer l anàlisi de l aridesa a

Per tal de poder fer l anàlisi de l aridesa a EVOLUCIÓ DE LA TEMPERATURA I DE LES PLUGES EN ELS DARRERS TRENTA ANYS A BADALONA AINA CARTAGENA I GÓMEZ Per tal de poder fer l anàlisi de l aridesa a Badalona, calia fer un tractament de les dades de temperatura

Más detalles

TREN CAT. Primer Registro Catalán Aneurismas de Aorta Abdominal Rotos BECA MEDTRONIC

TREN CAT. Primer Registro Catalán Aneurismas de Aorta Abdominal Rotos BECA MEDTRONIC BECA MEDTRONIC TREN CAT Primer Registro Catalán Aneurismas de Aorta Abdominal Rotos Lucia Inés Martínez Carnovale Residente de Angiología, Cirugía Vascular y Endovascular Hospital de la Santa Creu i Sant

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES

Más detalles

1 Com es representa el territori?

1 Com es representa el territori? Canvi de sistema de referència d ED50 a ETRS89 El sistema de referència ETRS89 és el sistema legalment vigent i oficial per a Catalunya establert pel Decret 1071/2007. Les cartografies i plànols existents

Más detalles

L ENERGIA EÒLICA. Josep Fumadó Cresol, Solucions Energètiques Locals

L ENERGIA EÒLICA. Josep Fumadó Cresol, Solucions Energètiques Locals L ENERGIA EÒLICA Josep Fumadó Cresol, Solucions Energètiques Locals 1. Què és l energia eòlica? 2. Comportament del recurs eòlic 3. L energia eòlica en el desenvolupament humà 4. Potencial eòlic 5. Tecnologia

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA 1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ

UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ UNITAT DONAR FORMAT A UNA PRESENTACIÓ 4 Plantilles de disseny Una plantilla de disseny és un model de presentació que conté un conjunt d estils. Aquests estils defineixen tota l aparença de la presentació,

Más detalles

- 2014 Informe Novembre, 2014 Presentat a: 1 Raval de Jesús, 36. 1ª planta 43201 Reus T. 977 773 615 F. 977 342 405 www.gabinetceres.com INTRODUCCIÓ I ASPECTES METODOLÒGICS 3 CARACTERÍSTIQUES DEL PARTICIPANT

Más detalles

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo)

Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Remodelació de la zona verda compresa entre la Gran Via, i els carrers de Perú i Selva de Mar (Palau del Totxo) Districte de Sant Martí Juliol de 2013 BIM/SA Barcelona d Infraestructures Municipals La

Más detalles

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] 2014 2012 DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] La Banca Ètica a l Estat continua creixent, l evolució de les seves xifres contrasta amb les del conjunt del sistema financer Les dinàmiques de les

Más detalles

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades Breu tutorial actualització de dades ATRI El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades El Departament informa al portal ATRI (i no directament a les persones afectades): El no

Más detalles

Arnau Compte i Joan Casellas ESCOLES VEDRUNA DE CATALUNYA

Arnau Compte i Joan Casellas ESCOLES VEDRUNA DE CATALUNYA Arnau Compte i Joan Casellas ESCOLES VEDRUNA DE CATALUNYA Judit Vilà QUI SOM Som una xarxa de trenta-nou escoles d arreu del nostre país, molt diverses però cohesionades totes per una història i per un

Más detalles

Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants

Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants M. Espino, A. Maidana, A. Rubio i A. Sánchez-Arcilla Laboratori d Enginyeria Marítima, Universitat Politècnica de Catalunya,

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT

A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT A.E.A: annex 2 VALORS DE MERCAT PLA DE MILLORA URBANA PMU 13 : Carrer Barcelona Novembre 2010, Aprovació inicial Girona EQUIP REDACTOR: TALLER D ARQUITECTURA I TERRITORI José González Baschwitz, arquitecte

Más detalles

Cataluña Barcelona Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Cataluña Barcelona Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Comunidad autónoma Provincia Municipio Hospital Dependencia funcional Año Partos totales Tasa de cesáreas Badalona Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Público 2011 1664 27,0 Badalona Hospital Universitari

Más detalles

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials

Más detalles

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ Índex Índex Pàg. 2 Informació General Pàg. 3 Què és? Pàg. 3 Quan? Pàg. 3 Dirigit

Más detalles

Registre del consum d alcohol a l e-cap

Registre del consum d alcohol a l e-cap Registre del consum d alcohol a l e-cap Rosa Freixedas, Estela Díaz i Lídia Segura Subdirecció General de Drogodependències ASSOCIACIÓ D INFERMERI A FAMILIAR I COMUNITÀRI A DE CATALUN YA Índex Introducció

Más detalles

Formación profesional Instalación y mantenimiento

Formación profesional Instalación y mantenimiento Descripción Estos estudios capacitan para montar y mantener maquinaria y equipo industrial y líneas automatizadas de producción de acuerdo con los reglamentos y las normas establecidas, siguiendo los protocolos

Más detalles

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS

CAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la

Más detalles

www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls

www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls RUTES GUIADES PER VALLS La Ciutat de Valls us convida a gaudir d'una ruta turística guiada pel centre històric de la capital de l'alt Camp. Totes les rutes tenen una

Más detalles

CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents.

CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. CONEIXES LES DENTS? Objectiu: Conèixer i diferenciar els tipus de dentadura i de dents. Descripció: A partir de la fitxa de treball núm.1, comentar i diferenciar la dentició temporal de la permanent, així

Más detalles

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Informe especial: La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Font principal: Butlletí d informació sobre l audiovisual a Catalunya (BIAC) Penetració (en % sobre el total de la població) 87,1 61,9 72,8 64,2

Más detalles

Formación profesional Transporte y mantenimiento de vehículos

Formación profesional Transporte y mantenimiento de vehículos Descripción Estos estudios postobligatorios capacitan para realizar operaciones de mantenimiento, montaje de accesorios y transformaciones en las áreas de mecánica, hidráulica, neumática y electricidad

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

RECULL DE PREMSA ROTARY CLUB MANRESA-BAGES

RECULL DE PREMSA ROTARY CLUB MANRESA-BAGES C/ Àngel Guimerà 49, 2n 1a 08241 Manresa Telf. 93 872 14 22 / Fax. 93 872 13 61 comunicacio@catpress.cat www.catpress.cat RECULL DE PREMSA ROTARY CLUB MANRESA-BAGES Nova junta Juliol 2013 Manresainfo.cat

Más detalles

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra

XERRADA SOBRE LES DROGUES. Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa. mossos d esquadra XERRADA SOBRE LES DROGUES Oficina de Relacions amb la Comunitat Comissaria de Mossos d Esquadra de Manresa mossos d esquadra Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i

Más detalles

Empleados públicos en Cataluña y España. 2008-2015. Agosto 2015

Empleados públicos en Cataluña y España. 2008-2015. Agosto 2015 Empleados públicos en Cataluña y España. 2008-2015 Agosto 2015 Resumen ejecutivo En enero de 2015, en Cataluña había 301.145 asalariados del sector público, una cifra un 1,1% inferior a la de 2010 y que

Más detalles

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO 2016-2017 Març de 2016 Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO per

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

IES MANUEL DE PEDROLO. Equilibri Elasticitat

IES MANUEL DE PEDROLO. Equilibri Elasticitat Exercici 1 (PAAU 04) La barra prismàtica de la figura, de massa m = 8 kg, s aguanta verticalment sense caure per l acció dels topalls. El topall A és fix i el topall B es prem contra la barra per mitjà

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

OBJOVI. Observatorio Joven de Vivienda en España Cataluña (1/15)

OBJOVI. Observatorio Joven de Vivienda en España Cataluña (1/15) Cataluña (1/15) El año no ha traído ninguna mejora en las condiciones objetivas para la emancipación residencial de los y las jóvenes en Cataluña. Desde el punto de vista laboral, cabe destacar que Cataluña

Más detalles

PLANES DE ACCIÓN DEL RUIDO. 1ª FASE CARRETERAS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. INTENSIDAD DE TRÁFICO SUPERIOR A LOS 6 MILLONES DE VEHÍCULOS POR AÑO

PLANES DE ACCIÓN DEL RUIDO. 1ª FASE CARRETERAS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. INTENSIDAD DE TRÁFICO SUPERIOR A LOS 6 MILLONES DE VEHÍCULOS POR AÑO PLANES DE ACCIÓN DEL RUIDO. 1ª FASE CARRETERAS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA. INTENSIDAD DE TRÁFICO SUPERIOR A LOS 6 MILLONES DE VEHÍCULOS POR AÑO Ref. documento: EP-MC-08059 Junio 2013 Autora: M. Merced

Más detalles

Creixement mitjà anual del PIB 1996-2003 3,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya

Creixement mitjà anual del PIB 1996-2003 3,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya III. PIB I RENDA El creixement econòmic comparat En el període 1996-02, l economia del Maresme ha crescut a un ritme del anual de mitjana, que s inscriu en un comportament globalment expansiu tant de l

Más detalles

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL

Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL Informe: L ECONOMIA SOCIAL AL VALLÈS OCCIDENTAL El present informe té com a finalitat la identificació i l anàlisi dels diferents agents de l Economia Social que realitzen la seva activitat al Vallès Occidental.

Más detalles

en y su el financiación.

en y su el financiación. Àrea de la Presidència Gabinet d Estudis de la Presidència ELEMENTS DE DEBAT TERRITORIAL Bones El gasto pràctiques de carácter discrecional d incorporació de los ayuntamientos del paisatge en y su el financiación.

Más detalles

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,

Más detalles

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo FORMACIÓ BONIFICADA Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo Les empreses que cotitzen a la Seguretat Social per la contingència

Más detalles

L ús eficient de l energia a la llar

L ús eficient de l energia a la llar L ús eficient de l energia a la llar L ús eficient de l energia a la llar Introducció Eficiència energètica a la llar Calefacció Aigua calenta sanitària Electrodomèstics Il luminació Eficiència energètica

Más detalles

TEMA 4: Equacions de primer grau

TEMA 4: Equacions de primer grau TEMA 4: Equacions de primer grau Full de preparació Aquest full s ha de lliurar el dia de la prova Nom:... Curs:... 1. Expressa algèbricament les operacions següents: a) Nombre de rodes necessàries per

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Geografia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Más detalles

ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ

ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ Titulació: ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Alumne (nom i cognoms) XAVIER GARCIA RAVENTÓS Títol PFC ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ Director del

Más detalles

Conexión a internet por Satélite

Conexión a internet por Satélite Conexión a internet por Satélite Eurona SAT Quiénes somos Eurona Telecom, S.A. es un operador alternativo de telecomunicaciones, con 8 años de experiencia y miles de clientes distribuidos por España, UK

Más detalles

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R)

Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) = k (k R) 1 1 3 FUNCIONS LINEALS I QUADRÀTIQUES 3.1- Funcions constants Les funcions que apliquen a tots els elements del domini la mateixa imatge es diu funció constant, evidentment han d ésser del tipus f(x) k

Más detalles

ESTACIÓ ADREÇA TELÈFON ATENCIÓ PÚBLIC

ESTACIÓ ADREÇA TELÈFON ATENCIÓ PÚBLIC CODI ITICI ESTACIÓ ADREÇA TELÈFON ATENCIÓ PÚBLIC 0802 B 02 Barcelonès C. de la Indústria, 427 449 BADALONA 08918 b02@appluscorp.com 0803 B 03 Vallès Occidental I Pol.Ind. Can Trias Ctra.de Terrassa a Manresa,

Más detalles

competència matemàtica

competència matemàtica avaluació educació secundària obligatòria 4t d ESO curs 203-204 ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI competència matemàtica versió amb respostes INSTRUCCIONS Per fer la prova, utilitza un

Más detalles

AVANCE CLIMATOLÓGICO MENSUAL EN CATALUÑA. Octubre: 2015

AVANCE CLIMATOLÓGICO MENSUAL EN CATALUÑA. Octubre: 2015 I Delegación Territorial en Cataluña Delegació Territorial a Catalunya AVANCE CLIMATOLÓGICO MENSUAL EN CATALUÑA Octubre: 2015 Temperatura: El carácter térmico del mes ha sido normal* con una temperatura

Más detalles

(e) (f) Figura 6.69.- Imágenes del Canal WV del día 28.09.94. (a) 01:00h, (b) 04:00h, (c) 08:00h, (d) 16:00h, (e) 20:00h, (f) 23:00h

(e) (f) Figura 6.69.- Imágenes del Canal WV del día 28.09.94. (a) 01:00h, (b) 04:00h, (c) 08:00h, (d) 16:00h, (e) 20:00h, (f) 23:00h A continuación se muestran también una serie de slots del canal WV del Meteosat correspondientes a este día, en los cuales pueden apreciarse claramente indicios de ciclogénesis en altura. La lluvia en

Más detalles

El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL

El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL Nom i cognoms. 3r curs EL PAISATGE DE MUNTANYA I LA PLANA Les formes de relleu són : LA MUNTANYA : És una

Más detalles

1,94% de sucre 0,97% de glucosa

1,94% de sucre 0,97% de glucosa EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%

Más detalles

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però

Poc a poc, amb els seus quadres va començar a guanyar molts diners i com que França li agradava molt, va decidir quedar-se una bona temporada, però PABLO PICASSO El passat dia 12 de Febrer, en comptes de fer classe de matemàtiques i de castellà, com cada dimecres, ens vam convertir en artistes per conèixer la vida i les obres de Pablo Picasso. Quan

Más detalles

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012

Incidència del càncer a Catalunya. 3 de desembre del 2012 Incidència del càncer a Catalunya 1993 2020 3 de desembre del 2012 Incidència del Càncer El càncer a Catalunya 1993-2007 3 de desembre del 2012 Nombre de casos incidents anuals dels 10 tumors més freqüents.

Más detalles

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació

Más detalles

Tipus de Currículum Vitae

Tipus de Currículum Vitae El Currículum Vitae El currículum és un document que conté informació personal i professional necessària i rellevant per trobar feina en el món laboral. L objectiu del currículum és obtenir una entrevista

Más detalles

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6

6. Calcula l obertura de l angle que falta. Digues de quin tipus d angles es tracta. 6 Geometria dossier estiu 2012 2C 1. Dibuixa dues rectes, m i n, que siguin: a) Paral leles horitzontalment. c) Paral leles verticalment. b) Secants. d) Perpendiculars. 6 2. Dibuixa una recta qualsevol m

Más detalles

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora

Más detalles

BOLETÍN DEL OBSERVATORIO DEL EBRO METEOROLOGÍA 2013 VOL. CI. Roquetes (2014)

BOLETÍN DEL OBSERVATORIO DEL EBRO METEOROLOGÍA 2013 VOL. CI. Roquetes (2014) METEOROLOGÍA 13 2 BOLETÍN DEL OBSERVATORIO DEL EBRO METEOROLOGÍA 13 VOL. CI Roquetes (14) 3 El present butlletí ha estat elaborat per la unitat d observació l'observatori l'ebre. L observació, mesura ls

Más detalles

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -

Más detalles

Dossier d Energia, Treball i Potència

Dossier d Energia, Treball i Potència Dossier d Energia, Treball i Potència Tipus de document: Elaborat per: Adreçat a: Dossier de problemes Departament de Tecnologia (LLHM) Alumnes 4 Curs d ESO Curs acadèmic: 2007-2008 Elaborat per: LLHM

Más detalles

1. CONFIGURAR LA PÀGINA

1. CONFIGURAR LA PÀGINA 1 1. CONFIGURAR LA PÀGINA El format de pàgina determina l aspecte global d un document i en modifica els elements de conjunt com són: els marges, la mida del paper, l orientació del document i l alineació

Más detalles

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 128 Martes 29 de mayo de 2012 Sec. III. Pág. 38914 III. OTRAS DISPOSICIONES MINISTERIO DE AGRICULTURA, ALIMENTACIÓN Y MEDIO AMBIENTE 7132 Orden AAA/1119/2012, de 22 de mayo, por la que se definen

Más detalles

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT

TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT TEMA 2 LA MECÀNICA DEL MOVIMENT ÍNDEX: Introducció 2.1.- Les palanques de moviment. 2.2.- Eixos i Plans de moviment. 2.3.- Tipus de moviment INTRODUCCIÓ En aquest tema farem un estudi del cos des del punt

Más detalles

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS 1.- L'empresa COMUNLLAMP, SL i CONFITADOS, SL contracten a Logroño (La Rioja) la realització d'un transport de 30 TM de fruita

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves d accés a la Universitat. Curs 2006-2007 Tecnologia industrial Sèrie 3 La prova consta de dues parts de dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o B), de

Más detalles

L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales

L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales L exhibició 2007: Continua baixant l assistència a les sales Fermín Ciaurriz Frederic Guerrero-Solé Mercè Oliva Reinald Besalú Observatori de la Producció Audiovisual INTRODUCCIÓ El 2007 va ser un any

Más detalles

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES

SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES SERVEIS SOCIALS ÀREA DE SERVEIS A LES PERSONES. Les funcions i tasques a desenvolupar s articulen dintre de les pròpies atribuïdes a l EAIA en el seu Decret de creació 338/1986 de 18 de novembre (DOGC

Más detalles

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto) e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes

Más detalles