BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DEL 2013

Transcripción

1 BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. MAIG DEL 2013 El mes de maig del 2013 ha estat termomètricament fred a Catalunya, i puntualment molt fred al Pirineu i Prepirineu occidental i a la depressió Central, on les anomalies han estat per sota dels -3,0 ºC. La distribució de la precipitació ha estat molt irregular. El maig ha estat plujós al Pirineu i en alguns sectors del prelitoral Central, altiplà Central, el Tarragonès, el Gironès i el Pla de l Estany. En canvi, ha estat sec a ponent, la vall de l Ebre, la comarca d Osona i a àmplies zones del litoral Central i Nord. Finalment, el maig ha estat poc ventós i només cal remarcar l episodi que va afectar Catalunya els dies 30 i 31, en relació amb una situació de vent fort de nord. Resum mensual La meteorologia dels primers sis dies del maig de 2013 va ser típicament primaveral, amb ruixats de tarda provocats fonamentalment per l aire fred que afectava les capes mitjanes de la troposfera i una temperatura suau en superfície. Aquests dos factors afavorien una inestabilització de l atmosfera i la formació de ruixats i tempestes de mitja tarda a zones de muntanya i de la Catalunya Central. Les quantitats de precipitació més importants registrades durant aquest període a les estacions meteorològiques automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) van ser les següents: els 20,1 mm del Pont del Vilomara (el Bages), els 16,7 mm de Perafita (Osona), o els 15,2 mm de Sant Llorenç Savall, (el Vallès Occidental). Tot i que un front de baix impacte va creuar Catalunya entre els dies 9 i 12 de maig, va ser una pertorbació molt activa que va afectar el país entre els dies 14 i 22 la que va produir un canvi notable en el temps. Els ruixats i les tempestes irregulars van afectar totes les comarques, acumulant quantitats superiors als 100 mm a molts sectors del Pirineu i del Prepirineu, així com en alguns punts del prelitoral. Fora d aquests sectors on es van enregistrar els màxims de precipitació, cal remarcar que es van acumular més de 50 mm a bona part del prelitoral i de la Catalunya Central. La precipitació menys abundant es va localitzar a alguns sectors del pla de Lleida i sobretot al litoral de l Alt i el Baix Empordà, així com alguns punts del delta de l Ebre, on la precipitació acumulada va ser inferior als 10 mm. A banda de la nuvolositat molt abundant i la precipitació freqüent, un aspecte destacat de l episodi va ser la temperatura, que es va situar en valors clarament inferiors als normals per l època. Les quantitats més importants registrades a les EMA gestionades per l SMC van ser els 186,7 mm de Certascan (2.400 m), a la comarca del Pallars Sobirà, els 142,1 mm de Salòria (2.451 m), també al Pallars Sobirà, i els 134,8 mm del Port del Comte (2.316 m), al Solsonès. La temperatura baixa que es va mantenir durant l episodi va provocar que la cota de neu se situés als metres i puntualment prop dels m (especialment els dies 15 i 18 de maig), de manera que va arribar a nevar a molts sectors del Pirineu i Prepirineu, així com a les parts més elevades del massís del Montseny. D altra banda, la matinada del dia 18 la neu va arribar a fer acte de presència a les parts més baixes de la Cerdanya, acumulant un gruix de 3 cm a Puigcerdà. A les parts més elevades del Pirineu es van acumular gruixos entre 25 i 75 cm de neu nova durant l episodi. Tot i que es tracta d una nevada poc habitual en un mes de maig, tant per l extensió com pel gruix de neu acumulada, en els últims anys hi ha alguns precedents d episodis comparables registrats en aquesta època de l any. Alguns dels més recents són els que es presenten a continuació. Entre el 19 i el 22 de maig de 2012 la neu va afectar molts sectors del Pirineu i del Prepirineu, acumulant fins a 62 cm de neu nova a Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà. També cal remarcar l episodi que es va produir entre l 1 i el 4 del maig del 2010, quan es van superar els 50 cm de neu nova a diversos sectors del Pirineu occidental i a les parts més elevades del Ripollès. L atmosfera es va mantenir inestable fins a finals de mes, amb el pas de diversos fronts freds que van produir precipitacions fonamentalment al nord del país i que van mantenir la temperatura baixa per a 1

2 l època de l any. Les precipitacions més remarcables es van registrar entre els dies 28 i 31 de maig, quan una pertorbació freda va creuar Catalunya. Les quantitats més importants registrades a les EMA gestionades per l SMC van ser els 89,7 mm al Lac Redon (2.247 m) a la comarca de la Val d Aran, els 73,2 mm a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà i els 58,5 mm a Vielha e Mijaran (la Val d Aran). També la nevada va ser rellevant al Pirineu entre els dies 30 i 31, especialment al seu vessant nord. Els gruixos més importants mesurats per les EMA gestionades per l SMC van ser els 53 cm de Bonaigua (2.266 m), a la comarca del Pallars Sobirà, els 23 cm de Sasseuva (2.228 m), a la comarca de la Val d Aran, o els 15 cm del Lac Redon (2.247 m), també a la Val d Aran. 2

3 Descripció sinòptica del mes La meteorologia dels primers sis dies del maig de 2013 va ser típicament primaveral, amb ruixats de tarda provocats fonamentalment per l aire fred que afectava les capes mitjanes de la troposfera i una temperatura suau en superfície. Aquests dos factors afavorien una inestabilització de l atmosfera i la formació de ruixats i tempestes de mitja tarda a zones de muntanya i de la Catalunya Central. La configuració queda dibuixada a la figura 1, en què es mostra el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa (a uns m d alçada) del dia 1 de maig a les hores UTC. Es pot observar com en superfície una àrea de baixes pressions relatives afectava el llevant de la península Ibèrica, mentre que l anticicló atlàntic es trobava desplaçat cap al nord de la seva posició habitual, afectant la part septentrional del continent europeu. A les capes mitjanes de la troposfera hi havia un embossament d aire fred a la vertical de la península Ibèrica, amb una temperatura molt freda en el seu centre, de l ordre dels -30 ºC, que afavoria l inestabilització de l atmosfera i la formació de ruixats i tempestes. Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 1 de maig a les h UTC Durant la matinada i fins a primeres hores del matí del dia 1 es produïren precipitacions al litoral i prelitoral Sud i alguns punts del litoral i prelitoral Central. Foren d intensitat entre feble i moderada i acompanyats amb tempesta. A més, a primeres hores del matí també n'hi va haver de febles i disperses a d altres punts del litoral i prelitoral. Van acumular quantitats minses o poc abundats de precipitació. A partir de migdia del dia 2 es produïren xàfecs d'intensitat entre feble i moderada, sovint amb tempesta i puntualment amb calamarsa, al Pirineu, Prepirineu i, de manera més aïllada, a la resta del quadrant nord-est i resta del prelitoral. Van acumular quantitats minses en conjunt, localment poc abundants. La cota de neu s acostava als metres a la meitat est i els metres a la resta. A l'inici de la tarda del dia 3 les precipitacions van afectar en forma de ruixat al Pirineu oriental i al final de la tarda a punts del sector occidental. Foren en conjunt d'intensitat feble, i acumularen quantitats minses de precipitació. A banda, al vessant nord del Pirineu es produïren precipitacions febles, aïllades i minses a l inici i de nou a la nit. La cota de neu va vorejar els metres. A partir de migdia del dia 4 es van registrar precipitacions en forma de ruixat d'intensitat entre feble i moderada. Es van iniciar a punts de muntanya del Pirineu i Prepirineu i amb el pas de les hores es van 3

4 desplaçar de nord a sud alhora que es feren més febles i extenses; durant el vespre van arribar a afectar punts del sector central del litoral. Les quantitats acumulades foren entre minses i poc abundants en general, tot i que a punts de la comarca d Osona les precipitacions van arribar a ser localment abundants. Va a ser a primera hora de la tarda del dia 5 quan s'iniciaren alguns ruixats febles i dispersos a diferents punts del Pirineu i Prepirineu i interior del quadrant nord-est. Amb el pas de les hores es van desplaçar de nord a sud i també se'n generaren a la Catalunya Central, on s'intensificaren i van anar acompanyades de tempesta. En general, van acumular-se quantitats poc abundants de precipitació. Durant el dia 6 l embossament d aire fred que va afectar Catalunya durant aquests primers dies del mes de maig va acabar dissipant-se, si bé encara a la tarda es van produir alguns ruixats aïllats a punts del Pirineu i Prepirineu. La figura 2 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores durant el dia 4 de maig, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Durant aquest dia les precipitacions van ser esteses a Catalunya, tot i que van ser més intenses al Prepirineu i algun punt de la depressió Central. Figura 2. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 4 de maig La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 14 mm entre els dies 1 i 6 de maig. La figura 3 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. 4

5 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) el Pont de Vilomara el Bages 20,1 Perafita Osona 16,7 Sant Llorenç Savall el Vallès Occidental 15,2 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 14,9 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 14,5 Castellnou de Bages el Bages 14,4 Santuari de Queralt el Berguedà 14,3 Amposta el Montsià 14,3 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 14,2 Figura 3. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 1 i 6 de maig Els dies 7 i 8 de maig van estar dominats per tempestes amb una distribució de la precipitació al territori més pròpia dels mesos d estiu, és a dir, van afectar el Prepirineu i el Pirineu. A més, en els nivells més baixos de la troposfera va haver una entrada d aire càlid procedent del nord d Àfrica que va afectar el vessant mediterrani de la península Ibèrica. Aquest fet va ajudar a inestabilitzar l atmosfera al nord del país, especialment, al Pirineu Oriental, sent una configuració sinòptica típica estival. La figura 4 mostra aquesta situació segons la topografia de 850 hpa (a uns m d alçada) del dia 8 de maig a les hores UTC. Aquest nivell és un bon indicador de la temperatura en superfície. En la figura queda manifestada la intrusió d aire càlid en relació amb una falca anticiclònica que afectava els nivells mitjans de la troposfera, la qual cosa va provocar l augment significatiu de la temperatura. És durant aquests dos dies quan es van assolir les temperatures màximes del mes. 5

6 Figura 4. Topografia de 850 hpa del dia 8 de maig a les hores UTC Les precipitacions registrades van ser poc importants, emmarcades fonamentalment al terç nord del territori (vegeu la figura 5). Cal remarcar les quantitats següents mesurades a les EMA gestionades per l SMC: 18,8 mm a Ulldeter (2.410 m), 13,3 mm a Núria (1.971 m), o 12,7 mm a Sant Pau de Segúries, totes tres a la comarca del Ripollès. Figura 5. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 7 i 8 de maig 6

7 Entre els dies 9 i 12 un sistema frontal va anar lliscant pel nord de Catalunya. La configuració sinòptica queda resumida a la figura 6, en què es presenta el mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 11 de maig a les hores UTC. La configuració sinòptica en els nivells mitjans de la troposfera mostra un desplaçament del corrent en jet cap al sud, amb una depressió freda a les illes Britàniques i un solc que afectava part de l Europa occidental i més residualment el nord de la península Ibèrica. En superfície, el flux era del nord. Les precipitacions van ser poc remarcables al Principat. Figura 6. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 11 de maig a les h UTC Al llarg del matí del dia 9 van creuar algunes precipitacions febles d'oest a est que van afectar punts de la meitat sud del Pirineu i Prepirineu. A la tarda les precipitacions van afectar de forma feble el Pirineu i Prepirineu, mentre que a partir del vespre van afectar a punts de la meitat oest, localment amb una intensitat moderada. Les quantitats acumulades van ser minses, o de forma puntual poc abundants. A primeres hores del dia 10 es van produir precipitacions febles i localment moderades a la meitat est del país. A partir de llavors se n van produir de febles i disperses a punts del quadrant nord-est i de la resta del Pirineu i Prepirineu, sobretot al Pirineu oriental a la tarda. Durant la matinada del dia 11 van creuar xàfecs d'oest a est pel terç sud de Catalunya, que també afectaren a d'altres punts del litoral Sud. Foren d'intensitat entre feble i moderada. Al matí es va produir algun ruixat feble i aïllat a punts del litoral Central, i a la tarda se'n produïren a punts del Pirineu oriental. Acumularen quantitats minses de precipitació. La cota de neu va oscil lar prop dels metres. Finalment, durant la matinada i a l'inici del matí del dia 12 hi hagué alguns ruixats febles, aïllats i minsos a punts del litoral Central. La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 10 mm entre els dies 9 i 12 de maig. La figura 7 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. 7

8 Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 19,1 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 17,3 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 12,2 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 10,5 el Pont de Suert l Alta Ribagorça 10,3 Figura 7. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 9 i 12 de maig Després d un dia de tranquil litat meteorològica, una pertorbació molt activa va afectar el país entre els dies 14 i 22, produint un canvi notable en el temps. Els ruixats i les tempestes irregulars van afectar totes les comarques, acumulant quantitats superiors als 100 mm a molts sectors del Pirineu i del Prepirineu, així com en alguns punts del prelitoral. Fora d aquests sectors on es van enregistrar els màxims de precipitació, cal remarcar que es van acumular més de 50 mm a bona part del prelitoral i de la Catalunya Central. La precipitació menys abundant es va localitzar a alguns sectors del pla de Lleida i, sobretot, al litoral de l Alt i el Baix Empordà, així com en alguns punts del delta de l Ebre, on la precipitació acumulada va ser inferior als 10 mm. A banda de la nuvolositat molt abundant i la precipitació freqüent, un aspecte rellevant de l episodi va ser la temperatura, que es va situar en valors clarament inferiors als normals per l època. La temperatura baixa que es va mantenir durant l episodi va provocar que la cota de neu se situés als metres i puntualment prop dels m (especialment els dies 15 i 18 de maig), de manera que va arribar a nevar a molts sectors del Pirineu i Prepirineu, així com a les parts més elevades del massís del Montseny. 8

9 Durant aquest llarg episodi podem trobar dues fases en relació als centres d acció que van afectar el Principat. La primera fase estava caracteritzada per un front fred de procedència atlàntica, mentre que la segona estava definida per una estrangulació del front, formant una pertorbació freda que es va anar desplaçant cap a l oest fins a la seva dissipació sobre la Mediterrània. La figura 8 mostra la configuració sinòptica que definiria la primera fase d acord amb el mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hpa del dia 14 de maig a les hores UTC. En superfície, la baixa apareix ubicada sobre les illes Britàniques amb un pronunciat flux del nord sobre l Atlàntic. En altura, per bé que la circulació era plenament zonal, s observa la inflexió a l altura de la península Ibèrica, denotant la presència d un solc en aquell nivell, afavorint la inestabilitat atmosfèrica. En aquells moments el solc estava afectant encara l oest de la península Ibèrica. A mesura que el front avançava, el flux del nord va comportar una baixada de la temperatura, mantenint-se molt baixa al llarg de tot l episodi. Figura 8. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 14 de maig a les h UTC Al llarg del matí del dia 14 hi va haver precipitacions que avançaren de sud a nord, d intensitat feble i de caràcter dispers. A partir de la tarda es van enregistrar ruixats d intensitat entre feble i moderada per l oest del país, localment acompanyats de tempesta i, de manera puntual, també acompanyats de calamarsa. Aquests ruixats van acabar escombrant bona part del territori al llarg de la tarda. A partir del vespre van tendir a desaparèixer. Durant el dia es van acumular quantitats de precipitació que van ser entre minses i poc abundants. La matinada del dia 15 es va produir alguna precipitació feble i aïllada al nord-est i al Pirineu i Prepirineu occidental. A partir de llavors hi hagueren ruixats que afectaren principalment a la meitat oest i a punts de l'extrem nord-est. Al llarg de la tarda s'estengueren fins a afectar a qualsevol indret, tret de la costa Brava. Van ser d'intensitat entre feble i moderada, si bé a punts del prelitoral Central i Sud foren localment d'intensitat forta. Alguns d aquest ruixats van anar acompanyats de tempesta i, molt localment, també de calamarsa. Van acumular-se quantitats entre poc abundants i abundants, si bé puntualment van ser superiors a 50 mm a la Catalunya Central i a la meitat sud del prelitoral. La cota de neu va baixar fins als 900 metres al vessant nord del Pirineu, fins als al Pirineu occidental i als metres a l'oriental. Durant les primeres hores del dia 16 es van produir precipitacions febles a la meitat est del país. A partir de mig matí, es van produir ruixats d'intensitat feble o moderada al quadrant nord-est, al Pirineu i 9

10 Prepirineu i, de forma més dispersa, a altres punts de muntanya. Es van acumular quantitats entre minses i poc abundants. La figura 9 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores durant el dia 15 de maig d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Va ser durant aquest dia quan les precipitacions van ser extenses i intenses a Catalunya entre els dies 14 i 16. Figura 9. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 15 de maig A partir del dia 17 de maig es va produir l estrangulació del front que va comportar una depressió freda en els nivells mitjans de la troposfera i va anar creuant lentament el sud del continent europeu de ponent a llevant. La configuració sinòptica queda definida en la figura 10 d acord amb la topografia de 500 hpa i la imatge del METEOSAT del dia 17 de maig a les hores UTC. En els nivells mitjans de la troposfera s observa la pertorbació freda perfectament configurada, gairebé ja desenganxada del corrent general, mentre que el més rellevant de la imatge del satèl lit METEOSAT és la presència de l aire fred que acompanyava la depressió, en forma del granulat que queda configurat a l esquerra de la imatge. 10

11 Figura 10. Topografia de 500 hpa i imatge del METEOSAT del dia 17 de maig a les h UTC La matinada del dia 17 es van produir precipitacions febles i localment moderades a punts del litoral. A partir de mig matí es van produir xàfecs de distribució irregular que van afectar preferentment a punts de l'interior del país i de la meitat oest, tot i que al final de la jornada van anar avançant d'oest a est. Els xàfecs van ser d'intensitat feble o moderada, i van estar acompanyats de tempesta i localment de calamarsa. Les quantitats acumulades van ser minses o poc abundants, tot i que al Pirineu van ser localment abundants. Durant les primeres hores del dia 18 es van produir precipitacions generals en forma xàfec entre fluix i moderat, que localment van ser forts a punts de la meitat nord del litoral i prelitoral. A partir de llavors, es van produir ruixats d'intensitat feble o moderada i de distribució irregular que, sobretot, van afectar punts del nord i est fins el migdia i del nord i oest a partir de llavors. Les precipitacions es van iniciar a partir de mig matí del dia 19 a punts del nord-est i del Pirineu que posteriorment i al llarg de la resta del dia es van estendre a d'altres punts del país amb una distribució força irregular. En general van ser d'intensitat entre feble i moderada, tot i que localment foren intenses a punts del nord-est. Les precipitacions localment van anar acompanyades de calamarsa a diferents punts del país, com per exemple a Llançà, Espinelves, Espolla, Vidreres, Santa Coloma de Farners, Barcelona i Vidreres. Durant la matinada del dia 20 es van produir precipitacions a punts del litoral i prelitoral i també de la resta de la meitat sud del territori. Entre primera hora del matí i mig matí hi va haver una pausa en les precipitacions i, a partir d'aquell moment, van iniciar-se nous ruixats, localment amb tempesta a molts punts del país, inicialment en punts de muntanya però que durant la tarda es van estendre a altres zones. Al vespre encara plovia, ja de forma més feble i dispersa a diferents punts del territori. Les precipitacions van tenir una intensitat entre feble i moderada i van ser localment amb tempesta i calamarsa. A més, van acumular-se quantitats minses en general, però localment poc abundants, tot i que a punts del litoral i prelitoral Sud i Central les quantitats van ser localment abundants. A la tarda del dia 21 es van produir algunes precipitacions intermitents, febles i minses al vessant nord del Pirineu. La cota de neu va rondar els metres. 11

12 Al vessant nord del Pirineu hi va haver precipitacions continuades durant tota la jornada del dia 22, d'intensitat feble. Acumularen quantitats entre poc abundants i abundants, tot i que a la capçalera de la Noguera Pallaresa foren molt abundants. La cota de neu va oscil lar entre els i metres. A la resta del Pirineu hi va haver algunes precipitacions febles, intermitents, minses o localment poc abundants, que foren de neu entorn dels metres. Al Prepirineu, a la meitat est de la depressió Central i al litoral i prelitoral Central es van produir algunes gotellades o ruixats aïllats d'intensitat feble o localment moderada. A la resta del país no es van registrar precipitacions. La figura 11 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores durant el dia 19 de maig, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. De l episodi del 17 al 22, el 19 va ser el dia en què les precipitacions van ser intenses a Catalunya. Figura 11. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 19 de maig La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 100 mm entre els dies 14 i 22 de maig. La figura 12 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 186,7 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 142,1 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 134,8 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 133,3 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 131,2 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 123,9 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 115,4 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 113,6 Gisclareny el Berguedà 111,0 Núria (1.971 m) el Ripollès 108,2 Vacarisses el Vallès Occidental 103,1 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 100,1 12

13 Figura 12. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 14 i 22 de maig La temperatura baixa que es va mantenir durant l episodi va provocar que les acumulacions de neu a les parts més elevades Pirineu fossin molt remarcables. Al principi de l episodi la cota de neu estava situada clarament per sobre dels metres, però va baixar ràpidament fins a situar-se prop dels metres i puntualment es va ubicar prop dels m. Concretament, el dimecres 15 al vespre va arribar a nevar a Vielha (la Val d Aran), on es va acumular 1 cm de neu. D altra banda, la matinada del dia 18 la neu va arribar a fer acte de presència a les parts més baixes de la Cerdanya, acumulant un gruix de 3 cm a Puigcerdà. Al llarg de l episodi també va nevar a les parts més altes del massís del Montseny. La taula següent mostra el gruix de neu nova acumulat a les EMA gestionades per l SMC situades en zones d alta muntanya al llarg de tot l episodi. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu (cm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 75 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 69 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 53 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 51 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 41 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 36 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 37 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 36 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 34 Núria (1.971 m) el Ripollès 29 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 28 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 25 13

14 L atmosfera es va mantenir inestable fins a finals de mes, amb el pas de diversos fronts freds que van produir precipitacions fonamentalment al nord del país i que van mantenir la temperatura baixa per a l època de l any. La primera pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 23 i 25 de maig, quan una depressió freda va anar baixant de latitud. La configuració sinòptica durant aquest tres dies queda dibuixada en la figura 13 d acord amb el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 23 de maig a les hores UTC. En superfície es mantenia el flux del nord que va caracteritzar el final de l episodi descrit anteriorment, fet que va provocar que les precipitacions es mantinguessin al vessant nord del Pirineu. Paral lelament, una depressió freda ubicada a la latitud de les illes Britàniques començava a afectar el nord i el nord-est del país. Figura 13. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 23 de maig a les h UTC Fins a mig matí del dia 23 es van produir algunes precipitacions febles al vessant nord del Pirineu. Van ser minses i en forma de neu durant la matinada cap als metres i al matí als metres. A la resta del quadrant nord-est i del Pirineu a partir del vespre hi va haver alguns ruixats aïllats d'intensitat feble i en forma de neu cap als metres. En conjunt, acumularen quantitats minses de precipitació. De matinada i fins a mig matí del dia 24 es produïren ruixats a la meitat nord del litoral i prelitoral. A partir de llavors els ruixats aparegueren també a altres punts del quadrant nord-est. Independentment, al vessant nord del Pirineu hi va haver precipitacions febles fins a migdia. En general, foren d'intensitat feble, si bé a la tarda hi hagué algun ruixat moderat i acompanyat de calamarsa al quadrant nord-est. La cota de neu va rondar els metres al Pirineu i Prepirineu oriental i els al vessant nord de la serralada. Van acumular-se quantitats entre minses i poc abundants. Fins a primeres hores del matí del dia 25 es produïren ruixats entre febles i moderats a punts del quadrant nord-est. A partir del migdia se n van produir de nous al mateix sector. Van acumular-se quantitats entre minses i poc abundants. La figura 14 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores durant el dia 24 de maig, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Es pot observar com les tempestes van afectar fonamentalment l extrem nord-est de Catalunya. 14

15 Figura 14. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 24 de maig La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 20 mm entre els dies 23 i 25 de maig. La figura 15 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Cassà de la Selva el Gironès 30,9 Vilablareix el Gironès 24,4 Fornells de la Selva el Gironès 22,7 Roses l Alt Empordà 21,0 Castell d'aro el Baix Empordà 20,6 15

16 Figura 15. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 23 i 25 de maig Entre els dies 26 i 27 de maig un nou front va creuar Catalunya. La figura 16 mostra la configuració sinòptica del dia 26 de maig a les hores UTC d acord amb el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa. La figura detalla la ubicació de la baixa al nord-oest de la península Ibèrica sobre el mar Cantàbric i gairebé desenganxada en els nivells mitjans de la troposfera del corrent general, amb una temperatura molt freda en el seu centre. Aquesta baixa es va anar traslladant cap a l est. En superfície la configuració estava dominada per un àrea de baixes pressions relatives que estava ubicada sobre la península Ibèrica. Amb aquesta situació, les quantitats de precipitació acumulades a Catalunya van ser molt modestes. 16

17 Figura 16. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 26 de maig a les h UTC De matinada i fins a mig matí del dia 26, es va produir algun plugim feble i aïllat a punts del sector central del litoral. A més, a partir del vespre arribaren alguns ruixats al terç oest del país, de caràcter feble o puntualment moderat. Acumularen quantitats minses de precipitació. Durant el dia 27 hi va haver precipitacions disperses a qualsevol punt. Les més continuades foren al quadrant nord-est i al terç oest. Van ser entre febles i moderades i puntualment fortes. Van anar acompanyades de tempesta. Van deixar precipitacions entre minses i poc abundants. La figura 17 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 27 de maig, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Figura 17. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 27 de maig 17

18 La taula següent reflecteix les quantitats enregistrades a les EMA gestionades per l SMC per sobre dels 10 mm els dies 26 i 27 de maig. La figura 18 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 19,2 Molló el Ripollès 17,6 Sant Romà d'abella el Pallars Jussà 17,5 Tremp el Pallars Jussà 13,3 Montsec d'ares (1.572 m) el Pallars Jussà 10,1 Núria (1.971 m) el Ripollès 10,0 Figura 18. Distribució de la precipitació acumulada els dies 26 i 27 de maig Les precipitacions més remarcables durant aquest tram final del mes es van registrar entre els dies 28 i 31 de maig, quan una pertorbació freda va creuar Catalunya. La figura 19 descriu aquesta situació d acord amb el mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hpa del dia 28 de maig a les hores UTC. En superfície la configuració sinòptica estava condicionada per un flux del nord, mentre que en els nivells mitjans de la troposfera un solc molt marcat afectava gran part de l Europa occidental, amb una temperatura molt baixa en el seu centre, prop dels -30 ºC. Aquesta configuració va mantenir l atmosfera molt inestable provocant precipitacions a Catalunya. 18

19 Figura 19. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hpa del dia 28 de maig a les h UTC A les hores centrals del dia 28 hi va haver precipitacions febles i disperses a qualsevol punt. Al llarg de la tarda es van centrar a la meitat est. Al Pirineu occidental la cota de neu baixà fins als metres mentre que al Pirineu oriental la cota estava en torn dels metres. Durant la matinada del dia 29 hi va haver alguns ruixats al litoral Central. A la tarda els ruixats van afectar al Pirineu, al Prepirineu i al quadrant nord-est. Aquests ruixats van tenir una intensitat entre feble i moderada, i localment van anar acompanyats de tempesta i calamarsa. La cota de neu es va situar prop dels metres al Pirineu, puntualment més baixa, i prop dels a la resta del territori. Les quantitats recollides van ser poc abundants en general o localment abundants al quadrant nord-est (entre 20 i 50 mm en 24 hores). Durant el dia 30 les precipitacions van ser febles i disperses a la meitat nord. Al final del dia es van restringir al vessant nord del Pirineu on van ser més continuades. Van ser entre minses i poc abundants en general. La cota de neu va pujar dels metres als al Pirineu occidental, i va quedar lleugerament més baixa al vessant nord. De matinada, fins a primera hora del matí del dia 31, es van produir algunes precipitacions febles i disperses a l'extrem nord-est, durant el vespre es van tornar a repetir, també de forma dispersa i en el mateix sector. A més, a partir de migdia hi va haver alguns ruixats dispersos a punts de ponent, així com a punts del litoral i prelitoral Central. Independentment, al vessant nord del Pirineu es van registrar precipitacions al llarg de tot el dia, que puntualment de matinada i a primera hora del matí van travessar fins al vessant sud de la serralada. En general, es van acumular quantitats minses, tot i que a punts del Pirineu occidental les quantitats foren poc abundants i al vessant nord del Pirineu les quantitats van ser abundants. La cota de neu va oscil lar entre els metres. La figura 20 mostra l estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dia 29 i 30 de maig, d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres. Es pot observar com les precipitacions van ser més intenses al quadrant nord-est del país i al vessant nord del Pirineu. 19

20 Figura 20. Precipitació estimada en 24 hores d acord amb les imatges dels radars gestionats per l SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 29 i 30 de maig La taula següent mostra la precipitació acumulada entre els dies 28 al 31 de maig a les EMA gestionades per l SMC que van superar els 25 mm al llarg de l episodi. D altra banda, la figura 21 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 89,7 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 73,2 Vielha e Mijaran la Val d'aran 58,5 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 56,3 Fornells de la Selva el Gironès 44,1 Banyoles el Pla de l'estany 43,0 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 35,2 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 32,8 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 31,6 Olot la Garrotxa 31,4 Espolla l Alt Empordà 29,2 Cassà de la Selva el Gironès 29,0 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 27,8 Molló el Ripollès 27,5 Sant Pau de Segúries el Ripollès 26,6 Girona el Gironès 26,4 Núria (1.971 m) el Ripollès 25,3 20

21 Figura 21. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 28 al 31 de maig Cal remarcar que la nevada va ser destacada al Pirineu, especialment al seu vessant nord, entre els dies 30 i 31 de maig. Els gruixos més importants mesurats per les EMA gestionades per l SMC van ser els 53 cm de Bonaigua (2.266 m), a la comarca del Pallars Sobirà, els 23 cm de Sasseuva (2.228 m), a la comarca de la Val d Aran, o els 15 cm del Lac Redon (2.247 m), també a la Val d Aran. 21

22 Temperatura El mes de maig ha estat termomètricament fred 1 i puntualment molt fred al Pirineu i Prepirineu occidental i depressió Central, on les anomalies han estat per sota dels -3,0 ºC. Aquesta distribució espacial de les anomalies és conseqüència directa de les pertorbacions fredes que van afectar el país especialment a partir del dia 14 de maig. D aquesta manera, si bé durant el maig no hi ha hagut cap episodi de temperatura excepcionalment baixa, aquesta s ha mantingut per sota de la mitjana de manera persistent al llarg del mes, especialment la diürna, gràcies a la nuvolositat abundant i a les precipitacions freqüents. El mes de maig ha estat el més fred des de 1991, tot i que en alguns punts de les comarques de ponent feia gairebé 30 anys (des del 1984) que no hi havia un maig tan fred. Cal remarcar que en alguns sectors del litoral el maig d enguany ha estat semblant al de 2004, que també va ser fred, i fins i tot en algun punt del litoral de la demarcació de Tarragona només cal remuntar-se fins al 2010 per trobar un maig més fred. La taula següent mostra les anomalies negatives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual de maig respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de maig pel període de referència ) a les EMA gestionades per l SMC. Nom de l EMA Comarca Anomalia (ºC) Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran -4,5 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran -4,4 Baldomar la Noguera -4,2 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -4,0 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès -3,9 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -3,9 Oliola la Noguera -3,8 Pinós el Solsonès -3,6 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -3,5 Montsec d'ares (1.572 m) el Pallars Jussà -3,5 1 Els valors mitjans climàtics que s han utilitzat s han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període Al llarg de tot l informe, s expressen la temperatura (T) en graus Celsius ( C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics 1, s adopten els criteris següents: Qualificació PPT total registrada respecte de la mitjana climàtica Qualificació Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190% Càlid Normal Fred Molt fred Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC -3 ºC 22

23 Precipitació La distribució de la precipitació al maig ha estat molt irregular. D aquesta manera, el mes ha estat plujós al Pirineu i en alguns sectors del prelitoral Central, de l altiplà Central, del Tarragonès, del Gironès i del Pla de l Estany. En canvi, ha estat sec a ponent, la vall de l Ebre, comarca d Osona i àmplies zones del litoral Central i Nord. Aquesta distribució de les anomalies pluviomètriques és conseqüència del principal episodi de precipitacions que va afectar al país entre els dies 14 i 22 de maig. Aquest episodi va afectar fonamentalment al Pirineu i al Prepirineu, així com en alguns punts del prelitoral, del litoral i de la Catalunya Central. En canvi, la precipitació acumulada durant l episodi va ser molt modesta al pla de Lleida i, sobretot, al litoral de l Alt i el Baix Empordà, així com alguns punts del delta de l Ebre. La taula següent mostra les EMA gestionades per l SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de maig ha estat superior a 150 mm. Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 292,4 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 239,6 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 197,5 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 193,9 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 184,4 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 174,8 Núria (1.971 m) el Ripollès 170,9 Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran 169,6 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 167,3 Vielha e Mijaran la Val d'aran 166,7 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 160,2 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya 155,2 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 152,0 Les precipitacions superiors a 45 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA gestionades per l SMC són les que figuren en la taula següent. Totes aquestes precipitacions estan en relació amb l episodi de precipitacions que va afectar Catalunya entre els dies 14 i 22 de maig: Nom de l EMA Comarca PPT (mm) Dia Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 93,5 22 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 59,6 22 la Llacuna l Anoia 56,4 15 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 53,0 15 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 51,7 15 Boí (2.535 m) l Alta Ribagorça 51,4 17 Montserrat - Sant Dimes el Bages 50,4 15 Òdena l Anoia 49,5 15 Cervera el Segarra 48,7 15 Sant Salvador de Guardiola el Bages 47,2 15 els Hostalets de Pierola l Anoia 46,5 15 Rellinars el Vallès Occidental 45,

24 A continuació, es detallen els gràfics d evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC. Per facilitar-ne la interpretació, s han classificat les EMA en tres zones seguint criteris nivoclimàtics: 1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m). 2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m). 3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí nord (2.143 m), Prat d Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m). Gruix de neu (cm) Dies Bonaigua (2.266 m) Sasseuva (2.228 m) Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l Aran-franja nord de la Pallaresa 24

25 Gruix de neu (cm) Dies Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m) Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana Gruix de neu (cm) Dies Cadí Nord (2.143 m) Prat d'aguiló el Port del Comte (2.316 m) Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m) Ulldeter (2.410 m) Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental 25

26 La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual de maig del 2013 i el dia que es va enregistrar a les EMA d alta muntanya (per sobre dels m) gestionades per l SMC juntament amb el màxim mensual de maig del 2012 i el dia que es va enregistrar. Nom de l EMA Comarca Gruix de neu màxim 2013 (cm) Dia Gruix de neu màxim 2012 (cm) Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran Boí (2.535 m) l'alta Ribagorça Sasseuva (2.228 m) la Val d'aran Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló la Cerdanya Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà Malniu (2.230 m) la Cerdanya Ulldeter (2.410 m) el Ripollès Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà Núria (1.971 m) el Ripollès el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà Dia Els gruixos de neu al llarg del mes de maig al Pirineu han estat remarcables. L episodi de neu més important es va registrar entre els dies 14 i 22. A les parts més elevades del Pirineu es van acumular gruixos entre 25 i 75 cm de neu nova durant l episodi (vegeu la taula de la pàgina 14). Tot i que es tracta d una nevada poc habitual en un mes de maig, tant per l extensió com pel gruix de neu acumulada, en els últims anys hi ha alguns precedents d episodis comparables registrats en aquesta època de l any. Alguns dels més recents són els que es presenten a continuació. Entre el 19 i el 22 de maig de 2012 la neu va afectar molts sectors del Pirineu i del Prepirineu, acumulant fins a 62 cm de neu nova a Certascan (2.400 m) a la comarca del Pallars Sobirà. També cal remarcar l episodi que es va produir entre l 1 i el 4 del maig del 2010, quan es van superar els 50 cm de neu nova a diversos sectors del Pirineu occidental i a les parts més elevades del Ripollès. També van ser importants els gruixos de neu acumulats els dies 30 i 31 al vessant nord del Pirineu (vegeu dades apuntades a la pàgina 21) en relació amb la pertorbació que va afectar Catalunya entre els dies 28 i 31 de maig i que va acabar amb un marcat flux del nord una vegada va creuar el país. Si comparem els gruixos màxims de neu del mes de maig d enguany respecte dels gruixos de neu assolits el maig de l any passat, ens adonem que, llevat de l EMA gestionada per l SMC d Ulldeter (2.410 m) a la comarca del Ripollès, la resta d EMA gestionades per l SMC han registrat uns gruixos de neu significativament més grans que els gruixos registrats l any passat. A més, cal remarcar que si comparem amb el gruix de finals de mes, els gruixos igualment són significativament superiors ja que l any passat gairebé no quedava neu. Al final del maig d enguany trobem un gruixos considerables especialment al vessant nord i punts del Pirineu Occidental, especialment a la zona a cavall entre les comarques del Pallars Sobirà i de la Val d Aran, amb uns gruixos que estaven per damunt dels 3 metres. 26

27 Vent El mes de maig ha estat poc ventós. Només caldria assenyalar l episodi de vent que va afectar Catalunya els dies 30 i 31, quan després del pas de la pertorbació que va afectar Catalunya entre els dies 28 i 31 de maig (vegeu la figura 19), es va generar un intens flux del nord al país. Els cops de vent més fort es van mesurar al nord del cap de Creus, a la vall de l Ebre i a les parts més elevades del Pirineu. Les ratxes enregistrades a les EMA gestionades per l SMC que van superar els 90 km/h són les que es presenten en la taula següent: Nom de l EMA Comarca Ratxa màxima Dia (km/h) Portbou l Alt Empordà 131,4 31 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 108,7 30 el Perelló el Baix Ebre 107,3 31 Amposta el Montsià 100,4 30 Lac Redon (2.247 m) la Val d'aran 96,1 30 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 96,1 30 Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes i s hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s hi distingeixen 6 intervals). 27

28 Comarca Nom de l'ema Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels vents Data dominant 0,5 m/s mensual 16,8 DQ Alt Camp Vila-rodona NNW 4,8 29 de maig 20,9 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador NNW 1,3 22 de maig 14,4 X4 Barcelonès Barcelona-el Raval WSW 2,7 29 de maig 20,5 DP Cerdanya Das E 7,5 22 de maig 27,9 UU Montsià Amposta NW 0,5 30 de maig 13,7 CY Osona Muntanyola WSW 8,9 18 de maig 21,2 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) WSW 0,1 17 de maig 17,3 C8 Segarra Cervera WSW 9,1 29 de maig 18,5 VK Segrià Raimat W 0,7 30 de maig V e lo c it a t m itja n a d el v ent (m/s) > 0,5-2,5 > 2,5-5 > 5-7,5 > 7,5-10 > > 20 28

29 EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE MAIG DEL 2013 Temperatura màxima absoluta Aldover (el Baix Ebre) 29,5 ºC dia 7 l Ametlla de Mar (el Baix Ebre) 29,3 ºC dia 7 Vinebre (la Ribera d Ebre) 28,8 ºC dia 8 Temperatura mínima absoluta Alta muntanya (per damunt dels m) Boí (2.535 m) - l Alta Ribagorça -8,7 ºC dia 24 Sasseuva (2.228 m) - la Vall d Aran -8,3 ºC dia 25 Espot (2.519 m) - el Pallars Sobirà -8,1 ºC dia 24 Resta del territori Das (la Cerdanya) -4,7 ºC dia 26 Sant Pau de Segúries (el Ripollès) -2,3 ºC dia 26 el Pont de Suert (l Alta Ribagorça) -2,2 ºC dia 26 Precipitació màxima en 24 hores Certascan (2.400 m) - el Pallars Sobirà 93,5 mm dia 22 Lac Redon (2.247 m) - la Val d Aran 59,6 mm dia 22 la Llacuna (l Anoia) 56.4 mm dia 15 29

30 TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PEL SMC MAIG 2013 Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC) TXm (ºC) TNm (ºC) TXx (ºC) dia TNn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia VY Alt Camp Nulles 14,3 20,3 8,6 26,2 7 5,1 2 55, DQ Alt Camp Vila-rodona 14,1 20,3 8,9 26,5 8 5, ,9 27,8 15 U1 Alt Empordà Cabanes 14,9 21,1 9,1 26,3 8 4,6 1 84, W1 Alt Empordà Castelló d'empúries 15,1 20,6 10,1 24,2 5 5, ,9 32,7 18 VZ Alt Empordà Espolla 15,2 20,4 10,0 26,1 7 5, ,6 25,9 18 D6 Alt Empordà Portbou 14,7 18,5 11,7 23,9 6 8, ,9 25,8 19 D4 Alt Empordà Roses 15,7 21,1 10,9 27,3 7 6, ,8 20,2 24 U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 15,1 20,5 10,0 23,7 9 5, ,8 9,7 29 W2 Alt Empordà Torroella de Fluvià 14,8 20,7 9,4 24,9 6 4,9 1 56,9 15,3 18 W3 Alt Empordà Ventalló 15,2 21,0 9,4 25,8 6 5, ,0 10,4 18 WP Alt Penedès Canaletes 13,8 19,7 8,7 25,2 7 5,9 2 98, DI Alt Penedès Font-rubí 13,9 19,6 8,8 25,9 8 5, ,4 19,4 15 W4 Alt Penedès la Granada 14,6 20,7 9,0 27,2 8 6, ,2 35,8 20 U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 14,5 20,4 8,7 26,6 7 5, ,6 24,6 20 WY Alt Penedès Sant Sadurní d'anoia 15,0 21,3 9,0 26,9 8 5, ,8 35,6 15 CD Alt Urgell la Seu d'urgell 10,6 17,1 4,7 21,7 8-0, ,1 39,1 15 W5 Alt Urgell Oliana 12,0 19,3 5,2 23,9 8 0, ,4 36,3 15 CJ Alt Urgell Organyà 12,0 19,1 5,3 23,9 7 0, ,6 40,5 15 Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -1,0 4,3-4,1 14,1 6-8, ,4 51,4 17 CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 10,5 17,7 3,4 22,7 7-2, ,2 27,6 15 CE Anoia els Hostalets de Pierola 14,5 21,3 9,2 26,2 7 6, ,4 46,5 15 XB Anoia la Llacuna 12,3 18,3 6,3 23,4 8 2, ,3 56,4 15 XA Anoia la Panadella 10,6 16,2 6,0 20,6 9 2, , H1 Anoia Òdena 13,6 21,0 7,0 26,1 8 2, ,6 49,5 15 WW Bages Artés 13,5 20,9 7,1 25,9 8 2, ,3 32,6 15 U4 Bages Castellnou de Bages 12,9 19,7 7,5 24,0 8 3, ,6 35,9 15 R1 Bages el Pont de Vilomara 14,6 22,3 8,3 27,2 7 4, ,9 29,1 15 WN Bages Montserrat - Sant Dimes 10,8 15,5 7,3 20,7 7 2, ,2 50,4 15 CL Bages Sant Salvador de Guardiola 13,7 21,0 6,9 26,1 7 2, ,6 47,2 15 XR Baix Camp Prades 9,2 14,9 3,5 20,1 13 0, ,5 19,3 17 W6 Baix Camp Riudoms 15,7 21,4 10,5 28,3 7 6, ,2 12,7 15 U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 16,3 21,4 11,8 27,9 7 8, ,4 10,1 15 U7 Baix Ebre Aldover 16,9 22,7 11,8 29,5 7 7, ,2 22,2 15 DB Baix Ebre el Perelló 15,5 20,8 11,3 28,7 8 7,4 1 34,0 16,3 15 U9 Baix Ebre l'aldea 16,5 21,8 11,4 27,8 7 6, ,2 10,6 15 UA Baix Ebre l'ametlla de Mar 16,1 21,6 11,4 29,3 7 7, ,9 15,8 15 X5 Baix Ebre PN dels Ports 8,2 14,0 3,6 21,7 8 0, ,9 22,6 15 DO Baix Empordà Castell d'aro 14,0 19,0 8,9 24,5 22 4, ,7 11,5 25 DF Baix Empordà la Bisbal d'empordà 14,7 20,9 8,7 26,6 8 4, ,9 10,7 28 UB Baix Empordà la Tallada d'empordà 14,9 20,4 9,5 25,1 7 5, ,0 7,5 25 UC Baix Empordà Monells 14,2 20,9 7,9 26,9 8 3, ,2 10,8 18 UD Baix Empordà Serra de Daró 14,8 19,9 9,3 24,8 6 4, ,4 10,3 28 UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 14,9 20,1 9,4 25,0 6 5, ,9 8,6 30 UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 12,6 17,8 8,8 25,1 7 5, , XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 15,7 20,9 10,6 27,7 22 7, , D3 Baix Llobregat Vallirana 15,3 21,9 10,5 28,6 7 7, ,

31 Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC) TXm (ºC) TNm (ºC) TXx (ºC) dia TNn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia UG Baix Llobregat Viladecans 16,0 21,1 11,3 27,2 22 7, ,8 29,8 15 WZ Baix Penedès Cunit 15,7 20,6 10,7 27,0 22 6, ,1 25,5 15 UH Baix Penedès el Montmell 13,4 19,8 8,5 24,9 6 4, ,0 28,4 15 D9 Baix Penedès el Vendrell 15,8 21,1 10,5 27,9 7 6,2 2 59, WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 15,2 20,9 9,6 27,6 7 4, ,4 23,8 15 WU Barcelonès Badalona - Museu 15,5 18,7 12,7 23,1 6 9, ,9 18,7 15 X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 16,7 20,6 13,7 28, , ,8 26,3 15 D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 13,7 18,7 10,1 24,5 7 6, ,9 30,5 15 X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 15,4 20,6 11,2 27,2 22 8, , X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 16,2 20,2 12,9 26, ,0 17 S/S S/S S/S UI Berguedà Gisclareny 7,4 13,0 2,8 18,4 6-0, ,0 37,1 15 WV Berguedà Guardiola de Berguedà 10,4 17,2 4,3 22,1 7-2, ,8 25,8 15 CR Berguedà la Quar 10,5 17,6 5,5 24,0 8 1, ,3 35,3 15 WM Berguedà Santuari de Queralt 9,2 14,7 5,5 20,7 7 1, , Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'aguiló 2,2 6,3-1,0 12,4 8-5, ,2 38,7 15 DP Cerdanya Das 8,1 15,9 0,7 22,5 13-4, ,1 16,4 18 Z3 Cerdanya Malniu (2.230 m) 1,6 5,9-1,7 12,6 13-5, , W8 Conca de Barberà Blancafort 12,8 19 7, , ,2 29,5 15 CW Conca de Barberà l'espluga de Francolí 13,3 19,2 7,8 24,5 6 3, ,4 22,4 15 UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 11,1 17,1 5,8 21,2 13 2, ,4 34,8 15 UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 15,3 21,1 10,4 27,5 22 7, ,6 16,9 15 UL Garrigues Castelldans 14,6 21,1 8,6 26,7 6 3, ,4 6,8 15 UM Garrigues la Granadella 12,6 18,3 7,2 23,9 6 2, ,6 10,8 15 W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 12,4 18,7 7,1 25,1 8 1, ,9 27,3 19 DC Garrotxa Olot 13,1 20,2 7,4 26,7 8 1, ,5 22,2 19 UN Gironès Cassà de la Selva 13,1 19,6 6,9 25,6 8 2, ,4 16,2 24 UO Gironès Fornells de la Selva 13,9 21,1 7,3 27,7 8 3, , XJ Gironès Girona 14,4 20,8 8,3 27,4 8 3, , WF Gironès Vilablareix 13,5 20,2 7,3 26,0 7 3, ,7 15,7 29 UP Maresme Cabrils 15,2 19,2 11,2 23,2 9 8, ,6 19,5 19 UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 12,3 16,4 9,0 21,7 8 5, ,3 17,8 15 WT Maresme Malgrat de Mar 14,8 19,4 9,6 22,8 8 6, ,3 8,9 16 DD Maresme Vilassar de Mar 15,5 19,3 11,9 24,7 7 9, ,4 13,9 19 US Montsià Alcanar 16,2 20,9 11,1 25,8 7 6, ,5 9,2 15 UU Montsià Amposta 16,2 20,4 12,4 25,2 7 8, ,2 14,3 1 UW Montsià els Alfacs 16,3 19,9 12,8 23,5 22 9,6 1 14,4 6 1 DL Montsià Illa de Buda 16,7 20,4 13,5 24,5 7 10,4 1 22,9 10,2 15 C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 15,7 20,7 11,2 27,8 7 7,2 1 82, UX Montsià Ulldecona - els Valentins 15,4 21,0 9,7 27,4 7 5, ,4 6,8 15 WB Noguera Albesa 13,8 20,5 6,9 25,4 22 3, ,4 8,7 15 WG Noguera Algerri 13,7 20,0 7,0 25,3 6 3, , X6 Noguera Baldomar 12,3 20,1 4,8 24,9 22 0, ,1 13,3 15 WX Noguera Camarasa 12,0 18,4 6,4 23,3 7 3, ,3 10,1 15 WA Noguera Oliola 12,0 19,2 4,4 24,0 22-0, ,3 23,1 15 UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'avellanes 12,7 19,5 5,9 24,1 22 1, ,2 11,1 15 V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 14,1 20,7 7,3 25,4 22 3, ,7 15,7 14 CQ Noguera Vilanova de Meià 12,2 19,6 5,9 25,8 7 1, ,0 23,9 14 V3 Osona Gurb 11,7 19,1 5,8 25,0 8 0, ,5 31,5 15 V4 Osona Montesquiu 11,2 18,9 5,6 25,7 8 1, ,8 26,7 15 CY Osona Muntanyola 10,9 16,7 6,6 21,7 13 2, , CC Osona Orís 11,8 19,2 6,0 26,5 8 1, ,3 27,

32 Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC) TXm (ºC) TNm (ºC) TXx (ºC) dia TNn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia V5 Osona Perafita 10,5 17,0 5,4 22,6 8 1, ,3 25,6 15 XO Osona Vic 12,4 19,4 6,8 25,4 8 2, ,5 30,4 15 WS Osona Viladrau 9,6 16,4 4,4 21,7 6 0, ,5 26,7 18 CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 13,0 20,3 5,9 25,5 7 1, ,3 20,1 15 WQ Pallars Jussà Montsec d'ares (1.572 m) 6,3 10,6 2,8 15,3 7-0, ,9 16,1 14 CP Pallars Jussà Sant Romà d'abella 12,6 20,3 6,6 24,8 7 2, ,0 24,8 15 XQ Pallars Jussà Tremp 13,1 20,2 5,8 24,9 7 1, ,4 16,1 14 Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -0,2 4,8-3,6 12,4 8-7, ,0 27,2 15 Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -0,6 3,4-3,3 11,7 13-7, ,4 93,5 22 Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) -0,5 3,7-3,4 11,9 6-8, ,5 41,6 15 ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) -0,6 2,8-3,3 10,1 8-7, ,8 51,7 15 XH Pallars Sobirà Sort 11,4 18,3 4,9 23,4 5 0, ,4 32,2 15 DJ Pla de l'estany Banyoles 14,3 20,0 9,2 26,2 8 5, , C6 Pla d'urgell Castellnou de Seana 14,5 21,3 7,8 25,9 7 3, ,3 11,6 15 V8 Pla d'urgell el Poal 14,0 20,8 7,1 25,2 9 2, ,6 12,2 15 WC Pla d'urgell Golmés 13,9 20,4 7,6 25,5 6 2, ,4 7,5 15 XI Pla d'urgell Mollerussa 14,3 20,9 7,9 25,7 9 3, ,7 7,7 15 WJ Priorat el Masroig 15,1 21,4 8,8 27,8 6 4, ,1 12,7 15 X1 Priorat Falset 14,2 20,0 8,9 25,8 6 5, ,9 15,9 15 D1 Priorat Margalef 13,4 19,8 7,6 25,7 6 3, ,7 14,3 15 WR Priorat Torroja del Priorat 14,6 21,2 8,8 27,2 7 4, ,6 12,2 15 XD Priorat Ulldemolins 11,6 17,4 6,5 22,6 13 2, ,0 11,3 17 VA Ribera d'ebre Ascó 15,0 20,7 9,8 26,8 6 6, ,3 13,7 15 VB Ribera d'ebre Benissanet 16,0 22,4 9,9 28,4 7 4, , VC Ribera d'ebre Riba-roja d'ebre 15,6 21,0 10,7 27,6 13 6, ,2 6,2 15 D7 Ribera d'ebre Vinebre 16,1 22,6 9,8 28,8 6 4, ,2 11,7 15 CG Ripollès Molló 6,5 11,1 2,9 17,3 6-0, ,2 17,6 27 DG Ripollès Núria (1.971 m) 3,2 7,6-0,4 12,7 8-4, ,9 29,1 18 CI Ripollès Sant Pau de Segúries 8,9 14,9 3,8 21,0 8-2, ,7 37,6 19 ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) 0,2 4,3-2,4 13,0 6-6, ,5 28,9 18 C8 Segarra Cervera 12,1 18,3 6,6 22,6 7 2, ,0 48,7 15 VD Segarra el Canós 12,6 18,9 7,0 23,7 9 4, ,1 24,6 15 VE Segrià Aitona 15,2 22,4 7,9 28,2 7 2, ,3 7,8 15 VF Segrià Alcarràs 15,1 22,5 7,9 28,4 6 3, ,1 7,5 15 WK Segrià Alfarràs 13,7 21,0 6,1 26,9 22 1, ,4 6,1 15 X3 Segrià Alguaire 13,0 19,7 6,7 24,3 22 2, ,0 5,9 17 XM Segrià els Alamús 14,1 20,7 7,7 25,8 7 2, ,6 11,2 15 VH Segrià Gimenells 14,0 20,5 7,7 25,5 6 2, ,6 21,1 20 VJ Segrià Lleida - la Bordeta 14,7 21,2 8,4 26,8 6 3, ,5 12,7 20 WI Segrià Maials 13,5 19,7 7,8 25,1 7 2, ,2 7,9 17 VK Segrià Raimat 13,9 20,2 7,6 25,9 6 2, ,6 3,8 20 XN Segrià Seròs - Depuradora 15,1 22,2 7,9 27,5 6 2, ,2 14,7 20 X7 Segrià Torres de Segre 14,8 21,0 9,2 26,2 6 5, ,4 6,9 15 VM Segrià Vilanova de Segrià 14,0 20,9 6,2 25,7 6 1, ,9 4,4 15 DN Selva Anglès 14,1 20,6 8,2 26,6 7 4, , XS Selva Santa Coloma de Farners 14,2 20,6 8,8 26,9 8 4, ,2 22,3 15 VN Selva Vilobí d'onyar 13,4 21,2 6,4 27,9 8 1, ,5 20,2 28 Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) 0,3 3,4-2,2 11,1 8-6, ,9 38,9 15 VO Solsonès Lladurs 10,7 17,5 5,1 22,6 8 0, ,2 40,4 15 VP Solsonès Pinós 10,9 17,1 5,3 21,4 7 1, , XT Solsonès Solsona 11,3 18,0 5,1 22,0 8 0, ,7 33,

33 Codi Comarca Nom EMA TMm (ºC) TXm (ºC) TNm (ºC) TXx (ºC) dia TNn (ºC) dia PPT (mm) PPTx24h (mm) dia VQ Tarragonès Constantí 15,5 21,1 9,7 27,5 7 5,3 3 56,6 19,1 19 XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 16,6 22,1 11,8 28,5 7 8, , DK Tarragonès Torredembarra 16,4 21,0 11,9 27,0 22 8, ,5 32,8 15 WD Terra Alta Batea 13,7 19,2 8,8 25,6 6 4, ,9 7,3 15 XP Terra Alta Gandesa 13,8 19,3 8,7 25,5 6 2, ,6 13,8 15 D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 12,6 18,4 7,7 24,3 9 4, ,8 19,9 14 WL Urgell Sant Martí de Riucorb 13,1 19,2 7,4 23,7 7 3, ,0 22,7 15 C7 Urgell Tàrrega 13,4 20,3 7,7 25,3 7 4, ,2 34,6 15 VR Urgell Tornabous 13,9 21,6 6,9 26,3 9 3, ,6 10,1 15 VS Val d'aran Lac Redon (2.247 m) -0,5 2,5-3,2 10,7 8-7, ,6 59,6 22 Z6 Val d'aran Sasseuva (2.228 m) -0,2 3,1-3,0 11,1 8-8, ,6 34,4 22 CU Val d'aran Vielha e Mijaran 8,1 14,1 3,5 21,5 8-1, ,7 37,8 15 XC Vallès Occidental Castellbisbal 15,4 21,8 10,2 28,3 7 6, ,5 29,2 15 VT Vallès Occidental Cerdanyola del Vallès 15,1 21,2 9,7 27,7 7 5, ,5 24,5 15 VU Vallès Occidental Rellinars 13,5 20,2 8,2 26,0 7 4, ,1 45,4 15 XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 14,1 20,5 8,3 26,6 7 4, , VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 12,1 18,9 6,2 24,2 7 2, ,3 42,4 15 D2 Vallès Occidental Vacarisses 13,7 20,6 8,2 27,0 7 4, ,9 42,2 18 X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 14,0 20,5 7,8 26,0 6 3, ,4 25,4 15 XG Vallès Oriental Parets del Vallès 15,3 20,9 10,4 27,2 8 6, ,1 14,1 15 XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) 5,1 8,8 2,4 15,8 6-1, ,9 17,8 18 VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 9,3 13,8 6,1 20,5 6 2, ,6 22,8 15 WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 13,9 20,3 8,2 26,3 22 4, ,1 36,6 19 ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC TXx Temperatura màxima absoluta, en ºC TNn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 14/06/13. Tampoc s inclouen els valors de precipitació si s ha perdut almenys un episodi significatiu. 33

34 34

35 35

36 36

37 37