Tema 2 EUROPA FEUDAL I CIUTAT MEDIEVAL.

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Tema 2 EUROPA FEUDAL I CIUTAT MEDIEVAL."

Gregorio Morales Gil
hace 6 años
Vistas:

1 Tema 2 EUROPA FEUDAL I CIUTAT MEDIEVAL.

2 A l Edat Mitjana, a partir dels segles IX-X, a l Europa occidental s hi va formar un sistema polític, econòmic i social conegut com a FEUDALISME.

3 1. ORÍGENS DEL FEUDALISME. Carlemany emperador dels francs (any 800) va unificar gran part de les terres de l Europa occidental. Quan morí, la lluita pel tron va dividir l Imperi en varis regnes i la inseguretat es va estendre per Europa. Tractat de Verdún, 843. A més, diferents pobles varen envaïr Europa creant mort i destrucció.

4 Amb aquesta situació crítica el poder dels monarques era molt dèbil. Per governar i mantenir unit el regne van cercar el suport dels nobles VASALLATGE SOCIETAT ESTAMENTAL. Societat desigual.

Tema2. EUROPA FEUDAL I CIUTAT MEDIEVAL. 2. LA MONARQUIA. Representants de Déu per governar el poble.

Compartia el govern amb els grans nobles i l Església, però tenia poder exclusiu en: campanyes militars,

Eren els únics que podien dur armes cavallers Fills de famílies nobles educats per ser cavallers.

5 Tema2. EUROPA FEUDAL I CIUTAT MEDIEVAL. 2. LA MONARQUIA. Representants de Déu per governar el poble. No tenien residència fixa. Posseïen diversos castells. CÚRIA O CONSELL REIAL. Compartia el govern amb els grans nobles i l Església, però tenia poder exclusiu en: campanyes militars, recaptar imposts i exercir de jutge. CORT: família, amics i consellers del rei. 3. LA NOBLESA. Eren els únics que podien dur armes cavallers Fills de famílies nobles educats per ser cavallers. Primer eren escuders i als 18 anys se ls armava cavallers. La guerra els donava terres i riquesa. En època de pau, feien tornejos per divertir-se. També vivien a castells.

6 4. ELS PAGESOS. 90% de la població i es dedicaven a l agricultura i la ramaderia. 2 tipus: Pagesos lliures propietaris de la seva terra i eren lliures per casar-se, vendre, comprar, canviar d ofici, etc. Serfs treballaven la terra del senyor i no tenien llibertat personal. Tècniques i eines agrícoles rudimentàries. Rotació biennal. Agricultura d autoconsum pocs intercanvis. Conreaven: blat, llegums, vinyes, verdures i arbres fruiters.

7 5. L ESGLÉSIA. Cristianisme. S encarregava de les cerimònies religioses, l educació i l atenció als malalts. Edifici central església. Posseïen grans feus i cobraven el delme. A partir de l any 1000 es construeixen molts de monestirs, centres econòmics i de cultura. Croades.

8 5. LES TERRES DEL FEU.

9 6. LES TERRES DEL FEU. FEU: terres del rei o el noble que havien atorgat a un altre senyor feudal. Hereditari, però no podia ser comprat ni venut. Estava dividit en 2 parts: - Reserva senyorial: les millors terres pel senyor. Castell, boscos i prats propis. - Masos: terra pels pagesos a canvis de rendes (part de la collita i treball)

10 7. LES CIUTATS MEDIEVALS. Tema2. EUROPA FEUDAL I CIUTAT MEDIEVAL.

11 Situades prop de les vies de comunicació Prop de boscos, terres de conreu i aigua Murades Pla urbà irregular Centre: plaça envoltada dels edificis més importants (ajuntament, llotja, catedral, mercat) Habitatges amb patis i horts. S agrupaven per BARRIS, segons la procedència de la gent, la religió o l activitat artesana. Carrers estrets, bruts, sense empedrar, sense clavegueres, amb animals malalties Incendis freqüents perquè moltes cases eren de fusta.

12 Com es va recuperar la vida urbana? EXPANSIÓ AGRÀRIA -S. XI disminució de guerres i nous instruments agrícoles augment de la producció agrària - Noves tècniques de conreu rotació triennal, ús de fems com a adob - Nous instruments agrícoles arada normanda, cavall com a animal de tir, molins. AUGMENT DE POBLACIÓ - Millor alimentació i mes aliments. - Augment de població agrícola èxode rural - S. XII 45 milions de persones a Europa. S. XIV 75 milions. CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ - Millor agricultura Excedents. Estimula comerç i revitalitza les ciutats. - Aparició de la burgesia.

13 8. ECONOMIA I SOCIETAT URBANA. Els artesans s agrupaven per GREMIS i tots els membres d un mateix gremi es situaven al mateix carrer: argenters, teixidors, etc. Aparició dels MERCATS per vendre els excedents. Rutes terrestres FIRES Rutes marítimes Mediterrani, Atlàntic i Bàltic Aparició de la burgesia: la població que va anar fent diners amb els seus negocis. Ajuntaments, on es reunien els membres del govern i es guardaven els tresors de la ciutat (segell, escut d armes, arxiu de documents). Major interès per la cultura desenvolupament de les escoles i universitats.

14 8. CONSOLIDACIÓ DE LES MONARQUIES. Davant la necessitat de llibertat dels burgesos per poder comerciar, els reis que veien perillar la unitat del territori els van donar suport. Però no de forma gratuïta: cedien les Cartes de privilegis a les ciutats a canvi de rendes econòmiques per mantenir el regne i imposar-se als senyors feudals. La monarquia va incorporar la burgesia a les Corts, a canvi de diners. Amb aquesta necessitat de controlar el territori dels monarques hi va haver el primer gran conflicte entre Estats a l Edat Mitjana: la GUERRA DELS CENT ANYS, que mantingueren Anglaterra i França pel successor de l imperi francès. Guanyà França amb Carles VII.

9. CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (segles XIV i XV) Guerres freqüents entre senyors feudals. Males collites Pesta negra. 1347.

15 9. CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA (segles XIV i XV) Guerres freqüents entre senyors feudals. Males collites Pesta negra Disminució de la població al camp. Disminució dels aliments. Augment dels preus i dels imposts. Tensions socials. Revoltes. Augment de la misèria. Imatges

Documentos relacionados

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien? L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar