IMATGERIA DESPRÉS DE LA CONQUESTA I LA PERPETUACIÓ DE MODELS
|
|
|
- Juan Manuel Montero Nieto
- hace 6 años
- Vistas:
Transcripción
1 ESCULTURA
2 IMATGERIA DESPRÉS DE LA CONQUESTA I LA PERPETUACIÓ DE MODELS
3 La primera escultura va arribar després de la Conquesta, durant el procés de repoblament Les primeres peces arriben per via catalana Producció: marededéus i crucificats - importació - tradició romànica - necessitats litúrgiques Els models es perpetuen durant els segles XIV i XV
4 - Crist en Majestat procedent de l antic oratori del Sant Sepulcre (finals S. XII-principis S. XIII) - Nostra Dona de la Grada (Seu) - Nostra Dona de la Cel la (Pollença) - Mare de Déu de Sencelles (S. XIV) - Nostra Dona de la Pau (parròquia de Santa Creu)
5 ESCULTURA EN TEMPS DEL REGNE DE MALLORCA
6 L escultura del gòtic clàssic entra a Mallorca durant l etapa del Regne Privatiu gràcies a la promoció reial programes palatins de l Almudaina i la catedral Artífexs documentats: Taller dels Campredon (El Rosselló) Pierre de Guines (França)
7 -Antoni Campredon: Àngel penell de l Almudaina (1309) - Taller dels Campredon: Tetramorfos i figures angèliques de la Capella de Santa Aina de l Almudaina (principi S. XIV) - Pierre de Guines (atribuït): Claus de volta i escultura del timpà del Portal Capella de Santa Aina de l Almudaina (principi S. XIV) - Taller dels Campredon: Escultura de la Capella de la Trinitat de la Seu: Tetramorfos, figures angèliques i claus de volta (c. 1414) - Taller dels Campredon: Escultura de la Capella Reial de la Seu - Peces importades: l Anunciació de la Sagristia dels Vermells
8 ESCULTURA EN TEMPS DE PERE IV EL CERIMONIÓS, SEGONA MEITAT DEL S. XIV
9 1343 Regne de Mallorca incorporat a la Corona d Aragó Abandonament grans projectes palatins Destaca la producció d escultura funerària (promotors estament eclesiàstic) L escultura abandona els models francesos i adopta els catalans
10 - Sepulcre del bisbe Antoni de Galiana (c catedral) - Sepulcre del bisbe Ramon de Torrella (c. 1385, catedral) - Nostra Dona de la Seu (verge-sagrari, mitjan S. XIV)
11 ESCULTURA DE FINALS DEL SEGLE XIV A MITJAN SEGLE XV
12 -Portal del Mirador: Mènsules, dosserets, timpà, arquivoltes, gran xambran, escultura dels brancals (finals S. XIV-principis S. XV) - Portal de l església de Sant Miquel (1398, Palma) - Antic retaule major gòtic de la Seu (principi S. XV) - La Llonja: mènsules, culs de llàntia, claus de volta, escultura de les torres d angle, timpans (c ) - Placa encastada en el Consolat de la Mar (1444)
13 ESCULTURA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XV
14 Caràcter secundari en comparació amb la producció de la 1ª ½ S. XV La tradició sagreriana és encara molt forta en determinades obres Altres peces s aparten de la tendència sagreriana Producció: Imatgeria Obres realitzades per mestres estrangers Obres importades Marededéus mortes producció que assolirà un gran èxit Retaules Escultura funerària Projectes d escultura arquitectònica de menor entitat
15 - Huguet Barxa: Santa Pràxedes (1458) - Verges importades del taller dels Gaggini (La Sang, procedents de l antic convent del Carme) - Gabriel Mòger II (atribuït): Mare de Déu morta de la Seu (finals XV-principis XVI) - Retaule de la Passio Imaginis (c. mitjan s. XV) - Francesc Sagrera: Sepulcre de Ramon Llull (1487) - Portal de l Almoina (1498-principi XVI)
16 PINTURA
17 PINTURA EN TEMPS DEL REGNE DE MALLORCA
18 2 corrents en relació a les tendències estilístiques de l època: Gòtic lineal o protogòtic Pintura italianitzant
19 Pintura del Gòtic lineal o protogòtic : - Finals S. XIII-principis S. XIV - Pintura mural decoració espais arquitectura civil (ambients palatins i cases senyorials) - Sector força desconegut queden poques restes - Generalment eren motius geomètrics i vegetals però també s han trobat alguns exponents figuratius
20 - Pintura mural Sala Jovellanos (principi S. XIV, Bellver) - Fresc Champassak (finals S. XIII-principi S. XIV) - Restes enteixinat palau Almudaina (principi S. XIV) - Retaule de Sant Bernat (finals S. XIII-principi S. XIV)
21 Pintura italogòtica 1) Col lecció pictòrica de Santa Clara 2) Obres de promoció reial de Jaume III (manuscrits) 3) Pintura damunt taula: Joan Loert Sector de pintura importada
22 1) COL LECCIÓ DE SANTA CLARA - Retaule de la Passió - Taula de Santa Clara 2) OBRES DE PROMOCIÓ REIAL (JAUME III) - Llibre dels Privilegis (1334) - Llibre de les Lleis Palatines (1337) 3) PINTURA DAMUNT TAULA - Joan Loert (atribuït): Retaule de Santa Eulàlia (anys 30 del S. XIV)
23 PINTURA DE LA SEGONA MEITAT DEL SEGLE XIV
24 - Bassa i Destorrents: Retaule de Santa Aina de l Almudaina. Taula central i taula cimera (mitjan S. XIV) - Retaule de Santa Margalida - Retaule de Sant Mateu i Sant Francesc (c. 1377)
25 L ESTIL INTERNACIONAL (FINALS DEL S. XIV-MITJAN SEGLE XV)
26 - Pere Marçol (atribuït): Retaule del bisbe de Galiana (finals S. XIV) i Anunciació (c. 1400) - Francesc Comes: Salvator Mundi, Mare de Déu dels Àngels, Santa Caterina d Alexandria, Sant Jordi (finals S. XIV-principi S. XV) - Mestre de Santa Eulàlia: Retaule de Sant Pere i Sant Pau de Castellitx (c ) i Dormició de la Verge - Mestre de Monti-Sion: Retaule de Monti-Sion (c. 1400) i Taules de la Crucifició i la Mare de Déu de la Mercè (principi S. XV) - Gabriel Mòger: Retaule de la capella dels Catlar (c. 1414) - Miquel d Alcanyís: Retaule de la Mare de Déu de la Mercè, Santa Bàrbara i Santa Tecla (c ) i Reliquiari de la Columna (c )
27 LA PINTURA D INFLUÈNCIA FLAMENCA (2ª ½ S. XV I PRIMERS ANYS DEL XVI)
28 - Pere Niçart: Sant Jordi (c. 1468) - Alonso de Sedano: Sant Sebastià (1486) - Pere Terrenchs: Sant Jeroni ( ), Taules de Sant Joaquim i Santa Aina i de la Visitació (finals S. XV), La Sagrada Família (c ) - Joan Desí: Retaule de Jesucrist i la Verge entronitzats (finals S. XV) i Taula de l Almoina ( )
ART MEDIEVAL A LES BALEARS
ART MEDIEVAL A LES BALEARS PERIODITZACIÓ Primera etapa (c. 1231-1276) - Els conqueridors introdueixen el gòtic a Mallorca - Destacat paper dels ordes mendicants - Arquitectura esglésies conventuals i de
Tel.:
GUIA TURÍSTICA Tel.: 902 102 365 www.visitpalma.com Una manera diferent de visitar la ciutat és a través de les seves esglésies. Palma és una ciutat rica en arquitectura religiosa, amb el gòtic i el
La Pintura a Catalunya
La Pintura a Catalunya Inicis del segle XVI continuïtat del realisme flamenc i de l organització artística tradicional. els artífexs locals segueixen les pautes dels principals pintors de la segona meitat
PARROQUIA DE LA PROTECCIÓ DE LA MARE DE DÉU DE BARCELONA Església Ortodoxa (Patriarcat de Serbia) CALENDARI LITURGIC ANY 2017
PARROQUIA DE LA PROTECCIÓ DE LA MARE DE DÉU DE BARCELONA Església Ortodoxa (Patriarcat de Serbia) CALENDARI LITURGIC ANY 2017 Dilluns, dimarts, dimecres, divendres 18 h. Vespres. Dijous 19 h. Vespres Dimarts
L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.
L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques
ART DE L EDAT MODERNA
Diploma d especialització en Història de l Art ART DE L EDAT MODERNA El Renaixement a les Illes Balears UOM Curs 2011/2012 Magdalena Cerdà Garriga ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 2. ARQUITECTURA 3. ARTS PLÀSTIQUES
fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball:
fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: 1. Situació geogràfica Com es pot arribar a Poblet Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos, mapes, etc) i amb molts elements orientatius
ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS MUNICIPALS FONS CONSELL DE LA CIUTAT I AJUNTAMENT MODERN AHCB1-002/CCAM INVENTARI DE LA SÈRIE DOCUMENTAL
1 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS MUNICIPALS FONS CONSELL DE LA CIUTAT I AJUNTAMENT MODERN AHCB1-002/CCAM INVENTARI DE LA SÈRIE DOCUMENTAL 01/1G Manuscrits Barcelona, -2012- 2 01/1G Manuscrits
ORIGEN DEL TERME. Renaixement (Vasari) per referir-se a l art dels bàrbars ( godos ) Finals S. XVIII gòtic comença a ser valorat
ARQUITECTURA GÒTICA ORIGEN DEL TERME Renaixement (Vasari) per referir-se a l art dels bàrbars ( godos ) sentit pejoratiu Finals S. XVIII gòtic comença a ser valorat S. XIX diferenciació entre romànic i
Consejeria Dirección General Dirección C.P. Teléfono Fax Palma Palma Palma Palma
Consejeria Dirección General Dirección C.P. Teléfono Fax Presidencia Presidencia Presidencia Turismo de la Presidència para el Deporte Escuela Nacional de vela de Calanova Servicios centrales ATIB ATIB
Consejeria Dirección General Dirección C.P. Teléfono Fax Palma Palma Maó Eivissa
Consejeria Dirección General Dirección C.P. Teléfono Fax Presidencia Turismo Movilidad y Ordenación Movilidad y Ordenación Movilidad y Ordenación Servicios centrales ATIB ATIB Menorca ATIB de D.G. de Patrimonio
5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Història de l Abadia del Comtat d Urgell 1166-2017 AULES D EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE LLEIDA 15 i 16 de febrer de 2017 INTRODUCCIÓ Situació geogràfica
MAQUETA PER AL MURAL DEL SOL
MAQUETA PER AL MURAL DEL SOL Joan Miró, 1956 Gouache, carbonet damunt paper 212,8 x 121,5 cm El 1955, la UNESCO va sol licitar la participació de Joan Miró en la decoració de l edifici de la seva nova
Itinerari de cases santes per la ciutat antiga de Palma. Margalida Aguiló Bennàssar Bartomeu Bestard Cladera
Itinerari de cases santes per la ciutat antiga de Palma Margalida Aguiló Bennàssar Bartomeu Bestard Cladera Les cases santes Des de l Ajuntament de Palma tenim el deure i la responsabilitat de potenciar
El temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.
Us proposem una ruta històrica per Barcelona. Començarem per la Barcelona romana, continuarem per la Barcelona medieval i acabarem visitant el Parc Güell, construït durant l època industrial. Com Anar:
3. Endorsements Identidade OREY Kit de Normas 3.1 Junho 2006 Endorsements Os endorsements da marca Orey apenas possuem versões horisontais, que devem ser utilizadas em todas as situações gráficas. OREY
La Barcelona de La catedral del mar (visita guiada)
LA BARCELONA DE LA CATEDRAL DEL MAR (visita guiada) Comencem a l'exterior de les muralles medievals. La Porta de l'àngel (1) era una de les portes d'entrada a la ciutat de les muralles medievals del S
Districte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Història de l art Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
II Cicle de Conferències del Palau Güell Gaudí i els seus impulsors
II Cicle de Conferències del Palau Güell Gaudí i els seus impulsors Del 6 al 27 d octubre de 2014 Els López i els Güell, figures clau del Modernisme PRESENTACIÓ Els cicles de conferències del Palau Güell
3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?
ELS ORIGENS DE CATALUNYA Pàg. 62 1.- Pinta de color verd clar la Catalunya Vella i de color groc la Catalunya Nova. Situa aquests noms en el mapa i situa-hi també la ciutat de Roses. 2.- Quin paper van
TEMA 3 y 5. CUADRO RESUMEN-COMPARATIVO ARTE ROMÁNICO Y GÓTICO
TEMA 3 y 5. CUADRO RESUMEN-COMPARATIVO ARTE ROMÁNICO Y GÓTICO ARTE ROMÁNICO ARTE GÓTICO EJEMPLOS DEFINICIÓN Se desarrolla en Europa entre los siglos XI y XIII Se desarrolla en Europa entre los siglos XIII
Plomada Plom Son Espases, Palma Finals segle II ac Dipòsit Consell Insular de Mallorca NIG DA08/05/180,3
ada Finals segle II ac NIG DA08/05/180,3 Esperó Itàlia, finals segle II ac NIG DA08/05/68 Esperó Itàlia, finals segle II ac NIG DA08/05/138 Estrígil Ferro Finals segle II ac NIG DA08/05/199,10 Coronament
BIBLIOGRAFIA DIBUIXOS PREMIS YNGLADA-GUILLOT
BIBLIOGRAFIA DIBUIXOS PREMIS YNGLADA-GUILLOT GENERAL Rafael BENET, Cròniques d art a La Veu de Catalunya 1934-36, Fundació Rafael Benet, Barcelona, 2006. Catàleg de l Exposición de dibujos de Pedro Ynglada,
ART DE L EDAT MODERNA
Diploma d especialització en Història de l Art ART DE L EDAT MODERNA El Renaixement a les Illes Balears UOM Curs 2011/2012 CATALÀ Magdalena Cerdà Garriga ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 2. ARQUITECTURA 3. ARTS PLÀSTIQUES
El Modernisme va rebre a cada país un nom
Modernisme a Europa El Modernisme va rebre a cada país un nom diferent, el Jugendstil a Alemanya, Floreal i Liberty a Italia, Secesió a Austria però se l identifica generalment amb el nom que va rebre
Fira. ARTESANA Fira d Artesania i Ceràmica de la Bisbal
ARTESANA Fira d Artesania i Ceràmica de la Bisbal La Bisbal d Empordà, vinculada principalment a l artesania de la ceràmica, és un dels centres capdavanters de Catalunya. Per aquest motiu, la Bisbal és
Patrimoni medieval a Mallorca. Construcció i escultura arquitectònica. La pintura gòtica
Patrimoni medieval a Mallorca. Construcció i escultura arquitectònica. La pintura gòtica Curs acadèmic 2017-18 Resum: Els edificis i obres d'art que es feren a Mallorca durant l'època gòtica (segles XIII-XV)
Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Història de l art Sèrie 3 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
RECULL DE PREMSA. Mort Creu Casas, primera dona membre numerària de l Institut d Estudis Catalans
comunicació RECULL DE PREMSA Mort Creu Casas, primera dona membre numerària de l Institut d Estudis Catalans 20 de maig del 2007 Consulta El Butlletí de l IEC Institut d Estudis Catalans Comunicació Carrer
Fig Lluís Borrassà. Retablo de Sant Miquel de Cruïlles (Museu d Art de Girona). Misa y liberación de las almas del purgatorio.
Ilustraciones 669 Fig. 182.- Lluís Borrassà. Retablo de Sant Miquel de Cruïlles (Museu d Art de Girona). Misa y liberación de las almas del purgatorio. Fig. 183.- Jaume Cirera y Bernat des Puig. Retablo
Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.
Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu. Un projecte d Antoni Abad produït per l Institut Ramon Llull per a la 57a edició de La Biennale di Venezia. Accessible per a les
Recorrido por Palma de Mallorca
Recorrido por Palma de Mallorca Qué monumentos vas a visitar? Qué museo te interesa más? Cuáles son las especialidades gastronómicas de Baleares? Qué recuerdo de Palma puedes comprar? Bénitah Chloé Braïk
La Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Camafeu rodó calat 3,20. Cinta mètrica 5,00
Medalla Medalles de formes diverses de santa Teresina 2,00 Medalla de la rosa Pins de la rosa platejats i daurats Medalla llaç petita nadó Medalla escapulari Mare de Déu del Carme, or / plata Camafeu rodó
Tel.:
GUIA TURÍSTICA Tel.: 902 102 365 www.visitpalma.com Una forma diferente de visitar la ciudad es a través de sus iglesias. Palma es una ciudad rica en arquitectura religiosa con el gótico y el barroco
Tema 5 L època del gòtic
Tema 5 L època del gòtic 1. Una cultura urbana Creixement de les ciutats Nous edificis per cobrir les noves necessitats: Catedrals, esglésies i convents (religiosos) Llotges de mercaders i ajuntaments
Ubicació de les capelles a la nau de la Catedral de Girona Guia didàctica
Ubicació de les capelles a la nau de la Catedral de Girona Guia didàctica Presentació: Aquesta petita activitat té com a objectiu presentar la totalitat de les capelles laterals de la Catedral de Girona
www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls
www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls RUTES GUIADES PER VALLS La Ciutat de Valls us convida a gaudir d'una ruta turística guiada pel centre històric de la capital de l'alt Camp. Totes les rutes tenen una
Arquitectura del segle XIX
Arquitectura del segle XIX D escola a Acadèmia - 1775: fundació de l Escola Gratuïta de Dibuix. - 1778: Escola de Nobles Arts. - 1817: s inaugura la secció d arquitectura. - 1849: Reial Decret d Isabel
PROPOSTA DIDÀCTICA. Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas
PROPOSTA DIDÀCTICA Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa Dibuixos de Valentí Gubianas Eulàlia Canal La nena que només es va poder endur una cosa FITXA DEL LLIBRE TÍTOL DE L OBRA: AUTOR:
D on vénen els nostres noms? Quaderns didàctics Cicle inicial de Primària. Quadern de l alumne. Nom: Classe: Edita. Continguts
Quaderns didàctics Cicle inicial de Primària Quadern de l alumne D on vénen els nostres noms? Edita Nom: Classe: Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació Continguts Disseny
1701 STRUGGLES FOR POWER IN SPANISH MEDIEVAL ART Luchas por el poder en la España medieval y su reflejo en el Arte.
1701 STRUGGLES FOR POWER IN SPANISH MEDIEVAL ART Luchas por el poder en la España medieval y su reflejo en el Arte. Mª Ángeles Jordano Barbudo Universidad de Córdoba Tema 1.- Arte Islámico I.- Introducción
Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements
FONS FAMILIAR Descripció i inventari del fons
FONS FAMILIAR Descripció i inventari del fons 523.000 Família Juanola i Sagaró Darrera actualització: 13/06/2016 Descripció del fons familiar 523.000 Família Juanola Sagaró FITXA DE DESCRIPCIÓ 1. ÀREA
El sistema monetari de la Vall d Aran
ACTA NUMISMÀTICA 45 Barcelona 2015 El sistema monetari de la Vall d Aran DaviD Bruna i José antonio Bruna* Ha estat una novetat inesperada comprovar l existència d una moneda de compte pròpia per al territori
Se n va anar a París ( ) per pintar, on conegué P.Gauguin, E.Bernard i alguns impressionistes.. Inadaptat i fracassat en tots els
VAN GOGH: Biografia Vicent van Gogh va nèixer el 30 de març de 1853, en Groot-Zundert, un poble del sud de Holanda, Era el major dels fills del pastor protestant Theodorus van Gogh (1822-1885) i Ana Cornelia
Districte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Història de l art Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
CONFERÈNCIA TRAMVIES D EUROPA PALMA, 16 i 17 D ABRIL DE 2010 PROGRAMA
CONFERÈNCIA TRAMVIES D EUROPA PALMA, 16 i 17 D ABRIL DE 2010 PROGRAMA CONFERÈNCIA TRAMVIES D EUROPA PALMA, 16 i 17 D ABRIL DE 2010 Centre de Cultura Sa Nostra En el marc de les actuacions de comunicació
Carme Comas Vic, 23 de gener de 2014
Aplicacions del 3D al MEV i la seva potencialitat Carme Comas Vic, 23 de gener de 2014 Digitalització en 3D Digitalitzacio del retaule de la Passió MEV 576 Medició de l obra basada en la llum Control de
Segle XVII A Europa es van produir al segle XVII importants transformacions. Les principals van ser les següents: l'hegemonia francesa va substituir a l'espanyola la monarquia absoluta, representada
Districte universitari de Catalunya
SÈRIE 3 PAU. Curs 2003-2004 HISTÒRIA DE L ART OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que seguiu per comentar una obra escultòrica. [1 punt] 2. Apliqueu aquest esquema de comentari
37ª PEONADA POPULAR DE SANTA TECLA
37ª PEONADA POPULAR DE SANTA TECLA Recorregut Peonada: Vidal i Barraquer, Pere Martell, Moll de Costa, Gravina, Passeig de la Independència, Prat de la Riba, Rambla Nova, Colom, Cervantes, Lleida, Mallorca,
Dia Mundial de la Salut Mental
Dia Mundial de la Salut Mental Terres de l Ebre Setmana del 4 10 d octubre 2010 Trencant mites I setmana lúdico-informativa de la salut mental a les Terres de l Ebre amb l objectiu de SENSIBILITZAR, INFORMAR
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :
DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església
Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona (2014)
Distribució territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona (2014) 21 de desembre del 2015 ÍNDEX I. Introducció: l Índex de Renda Familiar Disponible II. Evolució de la renda III. Renda
Lunes a viernes 9:00 14:00 Sábado: 9:00 a 13:00
ALAIOR Major, 11 CP 07730 971 37 10 02 971 37 29 58 registre@aj-alaior.org Lunes a viernes 9:00 Sábado: 9:00 a 13:00 ALARÓ Plaça de la Vila, 17 CP 07340 971 51 00 00 971 51 00 01 ajuntament@ajalaro.net
INCIDE ARQUITECTURA CIVIL T01-A INVENTARI NOM ADREÇA POLG PARC
T01-A LLC_0238 Ses Beates Àngels, 8 9157 4 LLC_0236 Àngels, 11 10154 24 LLC_0237 Àngels, 13 10154 10 LLC_0496 Antoni Catany, 15 - S'Arenal 89277 10 LLC_1130 Antoni Maura, 1, 1a 6111 01 LLC_1131 Antoni
El patrimoni artístic de la ciutat d Inca
El patrimoni artístic de la ciutat d Inca PONÈNCIA INAUGURAL XII JORNADES D ESTUDIS LOCALS Pere Rayó Bennàssar A Inca conservam, encara avui, un gran patrimoni artístic (arquitectura i arts plàstiques)
ÍNDICE VOLUMEN I. I. Introducción. Agradecimientos...1 PRIMERA PARTE: CONSIDERACIONES GENERALES
ÍNDICE VOLUMEN I I. Introducción. Agradecimientos...1 PRIMERA PARTE: CONSIDERACIONES GENERALES II. Aproximación al marco histórico...13 II. 1. Alfonso VIII, Leonor de Aquitania y Soria...14 II. 2. Castilla
EL MODERNISMO EN VILAFRANCA DEL PENEDÈS
EL MODERNISMO EN VILAFRANCA DEL PENEDÈS A finales del siglo XIX, Vilafranca inicia un proceso de transformación en el que surge una arquitectura de edificios singulares, que le darán personalidad y relevancia
Estil arquitectònic: Eclecticisme
ESPLUGUES DE LLOBREGAT Temple parroquial de Santa Maria Magdalena Plaça Pare Miquel d Esplugues, 1 08950 Esplugues de Llobregat Arxiprestat: Sant Feliu de Llobregat Bisbat de Sant Feliu de Llobregat Localització:
Fernández Uribe, C.A.: Concepto de arte e idea de progreso en la Historia del Arte, Universitat de Antioquia, 2008, p. 81.
COMISSIÓ GESTORA DE LES PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT COMISIÓN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD PROVES D ACCÉS A LA UNIVERSITAT PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD CONVOCATÒRIA: SETEMBRE
TAULA DE RECONEIXEMENT
TAULA DE RECONEIXEMENT CODI ENSENYAMENT DE 1r i/o 2n CICLE LLICENCIAT EN FILOLOGIA A TÍTOL DE GRAU FILOLOGIA A 402779 209100 LITERATURA FRANCESA I 6.0 Obl 361962 INTRODUCCIÓ A LA LITERATURA FRANCESA 402782
Santa Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Margarita de la Cot Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Projecte Murs del Mèder.
www.vic.cat/mursdelmeder Del pont del Remei al Passeig de la Generalitat (Vida popular al voltant del riu) IMATGE 01. INSTAL LADA JULIOL DE 009 E Nom fotògraf: Josep Palmarola i Conill Data: Anys 190 Dades
Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons. 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras
Tema 8 Les civilitzacions urbanes: l Egipte dels faraons 1r ESO, Geografia i història Editorial Teide, Weeras On van aparèixer les primeres cultures urbanes? Quines són les característiques de la revolució
INDUSTRIALITZACIÓ I. Organitza: Cllb Col laboren: Reus, 20 de novembre de 2010
INDUSTRIALITZACIÓ I COMERCIALITZACIÓ C C DE L OLI Reus, 20 de novembre de 2010 Organitza: Cllb Col laboren: OLI D OLIVA DOLIVA Ponent: Sr. FERRAN HUGUET I FARRÉ Sr. FERRAN HUGUET I FARRÉ DIRECTOR GENERAL
La imatge de la Mare de Déu al bisbat de Solsona
1 2 3 4 5 La imatge de la Mare de Déu al bisbat de Solsona 6 EXPOSICIÓ Organització i producció: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona Comissariat: Immaculada Lorés Otzet (Universitat de Lleida) Francesc
V CENTENARI DE LA REFORMA
COMMEMORACIÓ CONJUNTA DEL V CENTENARI DE LA REFORMA VALÈNCIA 2017 Dia Ciutat ACTE Hora dij. 26 X a diu. 19 - XI Claustre de la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer C/ dels Trinitaris, 3 Exposició La
Felip Neri Gordi La gestió dels edificis com a font de coneixement
Canvi en les maneres de viure El cicle vital dels edificis Felip Neri Gordi La gestió dels edificis com a font de coneixement 31 d octubre de 2013 Director a Aqualogy Facility Management i Delegat Territorial
ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA
ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t
Història de l art. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016
Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2016 Història de l art Sèrie 3 Fase específica Qualificació 1 Exercici 1 2 3 4 1 Exercici 2 2 3 4 1 Exercici 3 2 3 4 Suma de notes
BALANÇ TURÍSTIC TARRAGONA Gener Desembre 2016
BALANÇ TURÍSTIC TARRAGONA Gener Desembre 2016 Patronat Municipal de Turisme de Tarragona. Gener 2017 ALLOTJAMENTS TARRAGONA HOTELS: 24 establiments 1.203 habitacions 2.461 llits CÀMPINGS: 7 establiments
Desde 1983 vive y trabaja en Santa Maria del Camí, Mallorca.
JOSEP MARIA SIRVENT 1957 Llívia (Gerona) Desde 1983 vive y trabaja en Santa Maria del Camí, Mallorca. EXPOSICIONES 1989 Claustre de Sant Antoniet, Palma (Individual) Sala Pelaires, Palma (Individual) 1990
És d orígen desconegut i encara no té cura.
L ELA, l Esclerosi Lateral Amiotròfica, és una malaltia degenerativa que afecta selectivament les neurones motores del cervell i de la medul la espinal. És d orígen desconegut i encara no té cura. L ELA
HISTORIA DEL ARTE OCCIDENTAL Y EUROPEO I
DESCRIPCIÓN: HISTORIA DEL ARTE OCCIDENTAL Y EUROPEO I La presente asignatura pretende acercar la historia del arte occidental y europea desde la Prehistoria hasta el Renacimiento. Durante las sesiones
PREMIS ÒPERA JOVE DE CATALUNYA Edició 2017
Què ésòperajove Catalunya Òpera Jove Catalunya neix el 2012 amb la vocació de compartir la passió per la lírica a Catalunya, fomentar el coneixement de l òpera, ajudar en la producción d espectaclesi promoure
Geografia Criteris específics de correcció Model 1
Prova d accés a la Universitat per als més grans de 25 anys (2010) Criteris específics de correcció L examen de consisteix en tres parts, puntuades respectivament amb 4, 3 i 3 punts. Cal respondre la prova
Llistat de centres educatius que participen al Programa Èxit
Llistat de centres educatius que participen al Programa Èxit 2017-2018 Nom del centre Codi centre dill/dic dim/dij Taller teatre 17-18 IE Antaviana 08075657 dim/dij IE Antaviana primària IE Trinitat Nova
Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals. Girona, Temps de Flors 2016
Resultats de l estudi sobre el moviment turístic a partir de dades mòbils reals Girona, Temps de Flors 2016 El 2015 Girona va ser una ciutat pionera a l'estat en l'anàlisi, a partir de dades mòbils reals,
Història de l art. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 2. Fase específica. Convocatòria 2015
Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2015 Història de l art Sèrie 2 Fase específica Qualificació 1 Exercici 1 2 3 4 1 Exercici 2 2 3 4 1 Exercici 3 2 3 4 Suma de notes
Consejería Dirección General Dirección C.P. Teléfono Fax Horario de atención Palma
Innovación, Investigación y Turismo C/ Montenegro, 5 Dirección General de Turismo D.G de Innovación e Investigación Ctra. De Valldemossa Km. 7,4 Parc Bit. C/ Blaise Pascal s/n Edif. Adduno Ctra. De Valldemossa
MITJA MARATÓ + 10 KM CIUTAT DE TARRAGONA
MITJA MARATÓ + 10 KM CIUTAT DE TARRAGONA Diumenge, 26 de Novembre 2017 Recorregut: L 3,6,34,54 (dir. Centre). Recorregut: L 3,6,34,54 (dir. Barris). Recorregut: L 8,11,12 (dir. Llevant). Recorregut: L
Història de l art. Proves d accés a la universitat. Sèrie 3. Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) Convocatòria 2016
Proves d accés a la universitat Convocatòria 2016 Història de l art Sèrie 3 Opció d examen (Marqueu el quadre de l opció triada) OPCIÓ A OPCIÓ B Qualificació Exercici 1 1 2 a b Exercici 2 c d e Suma de
Consejería Dirección General Dirección C.P. Teléfono Fax Horario de atención Palma
Innovación, Investigación y Turismo C/ Montenegro, 5 Dirección General de Turismo D.G de Innovación e Investigación Ctra. De Valldemossa Km. 7,4 Parc Bit. C/ Blaise Pascal s/n Edif. Adduno Ctra. De Valldemossa
Realizado por: Luigi Legaspi Francesco Saina Luca Violante
Realizado por: Luigi Legaspi Francesco Saina Luca Violante Barrio Gótico: introducción 3 Monumentos Históricos y lugares de interés Catedral de la Santa Cruz y Santa Eulalia 3 Basílica de la Merced 4 Plaza
EQUIPAMIENTOS SOCIO- SANITARIOS SELECCIÓN DE OBRAS
EQUIPAMIENTOS SOCIO- SANITARIOS SELECCIÓN DE OBRAS OBRA: REFORMA Y AMPLIACIÓN DEL HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU DE MANRESA Promotor: Althaia Xarxa Assistencial de Manresa, Fundació Privada Dirección: Sr. Jaume
ESCULTURA Y PINTURA ROMÁNICAS Las artes plásticas románicas reúnen ciertas características en común. La pintura como la escultura tienen una función
ESCULTURA Y PINTURA ROMÁNICAS Las artes plásticas románicas reúnen ciertas características en común. La pintura como la escultura tienen una función pedagógica ya que la mayoría de la población de los
Exposició Bibliogràfica. II República E!anyola
Exposició Bibliogràfica II República E!anyola Bibliografia. biblioteca de cort. A partir del 14 d Abril 2014. Arostegui, Julio (2013): Largo Caballero : el tesón y la quimera. Barcelona : Debate Azaña,
El Arte Gótico. Trabajo realizado por: Salomé Gómez Fernández.
El Arte Gótico Trabajo realizado por: Salomé Gómez Fernández. Índice. Definición del Arte Gótico..Arquitectura..Definición de las Esculturas.Escultura..Definición de la Pintura..Pintura..Catedrales más
La revolució industrial ( ) La fi de l Antic Règim i l aparició d un món nou, el món capitalista...
La revolució industrial (1750-1850) 1.- Introducció: la revolució industial, un aspecte més de l època de les revolucions 1750-1850 ÈPOCA DE Transformacions 1- Polítiques i socials Revolucions liberals
HISTORIA DE LA CORONA D ARAGÓ EN L EDAT MODERNA CODI 1789
HISTORIA DE LA CORONA D ARAGÓ EN L EDAT MODERNA CODI 1789 Curs: 2003-04 Professor: Antoni Picazo Muntaner 1-La Unió Dinàstica amb Castella. 1.1-El conflicte dinàstic a Castella i la influència Aragonesa.
La Festa Major a Dosrius a principis del segle XX
Josep Ramis Nieto adosrius.wordpress.com (v. 1-27/04/2017) Tradicionalment se celebra a Dosrius l'1 de setembre la festivitat de Sant Llop, un dels patrons del nucli de Dosrius. Sant Llop de Sens (Saint
Fig Castillo de Alcañiz. Pinturas del atrio. Infierno.
Ilustraciones 619 Fig. 86.- Castillo de Alcañiz. Pinturas Fig. 87.- Castillo de Alcañiz. Pinturas Fig. 88.- Castillo de Alcañiz. Pinturas del atrio. Infierno. Ilustraciones 620 Fig. 89.- Castillo de Alcañiz.
OPCIÓN A OPCIÓN B UNIVERSIDADES DE ANDALUCÍA PRUEBA DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD
Instrucciones: a) Duración: 1 hora y 30 minutos. b) El alumno desarrollará una de las dos opciones propuestas. c) Cada opción consta de dos preguntas prácticas y otras dos teóricas. d) Cada pregunta se