Ubicació de les capelles a la nau de la Catedral de Girona Guia didàctica

Transcripción

1 Ubicació de les capelles a la nau de la Catedral de Girona Guia didàctica Presentació: Aquesta petita activitat té com a objectiu presentar la totalitat de les capelles laterals de la Catedral de Girona a l alumnat. És un simple exercici d observació que pot acompanyar altres activitats presents en la carpeta de dossiers imprimibles. Els alumnes s han de fixar en els rètols que identifiquen cadascuna de les imatges, al mateix temps que les localitzen correctament en el plànol de la catedral. Així doncs, l activitat esdevé un exercici d observació i d orientació a l hora. La durada de l activitat dependrà de la dinàmica de la visita, però pot ocupar una mitja hora. Aquest dossier de treball està dirigit bàsicament a alumnes de 1r cicle d ESO, però també el poden treballar la resta de l alumnat de l etapa si s aprofita per presentar-los-hi els elements d iconografia religiosa que es poden observar a cadascuna de les capelles. Objectius: Conèixer les dades bàsiques sobre la catedral Identificar alguns dels elements constructius més destacats de l interior Identificar la iconografia bàsica present a les diferents capelles laterals de la nau Desenvolupar la sensibilitat per l art i valorar la importància patrimonial de la Catedral de Girona Continguts: Observació i estudi de les capelles de la nau central de la Catedral de Girona Desenvolupament de l activitat El recorregut s ha de fer tenint molt present el plànol de la catedral. Es poden apuntar el nom de les capelles o bé el número corresponent. També es poden treballar puntualment alguna de les capelles en particular, descrivint o dibuixant els elements que la integren. Tant pel que fa a la visita com al desenvolupament de l activitat, caldria fer una conscienciació prèvia amb els alumnes recordant-los que allò que visitaran és un temple, un lloc de pregària i de silenci. El recorregut per la nau central de la catedral i la resta de l edifici ha de realitzar-se amb respecte i consideració vers el mateix edifici i vers la resta de persones que s hi troben de visita o s hi han aplegat per pregar. Criteris d avaluació Elaboració del dossier, responent adequadament tot el qüestionari Comportament adequat a l interior i a l exterior del temple Capacitat d observació durant la visita al temple catedralici

2 Capella de la Concepció de la Mare de Déu La seva construcció s inicia el 1589 i es completa el 1708 (d acord amb les obres de la façana). Retaule de la Puríssima Concepció que l artista Pau Costa realitza entre Honorat. Sepulcre de Bernat de Pau Construïda entre 1455 i Hi ha la imatge de Sant Honorat vestit de bisbe i un vitrall amb la imatge d aquest sant i Sant Martí. El Sepulcre de Bernat de Pau (bisbe de Girona entre ) és la tomba gòtica més rellevant de la catedral i una de les més importants de Catalunya. s Sants Doctors Sepulcre d Anglesola. Construïda entre 1452 i Dedicada a uns sants especialment notables per la seva producció intel lectual. Sant Agustí d Hipona i sant Tomàs d Aquino són potser els més coneguts. El retaule d aquesta capella fou construït pel fuster Joan Merla i pintat i daurat per Pere Martínez. Capella dedicada a Santa Elisabet. Acabada vers el Hi ha instal lada la monumental sepultura gòtica del cardenal Berenguer d Anglesola ( ), obra de Pere Oller.

3 Capella de Tots Sants Narcís Santíssim Sagrament Sepulcre de Ramon Berenguer II Construïda abans de Disposa d una reixa de 1619, un retaule del 1644 i el sepulcre del bisbe Bernat de Vilamarí ( ) Construïda entre 1313 i Es dedicà als sants Andreu i Restitut. Conté el retaule de Sant Narcís, obra de Pau Costa, realitzat entre 1718 i Aquest retaule va ser completat amb pintures d Antoni Viladomat cap el Perpetua l emplaçament d una antiga propietat comtal que l any 1020 la comtessa Ermessenda i el seu fill, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona, donaren. El seu aspecte actual respon a una reforma probablement del segle XII o XIII. El 1312 aquest espai va ser convertit en sagristia. Avui dia en aquesta capella s hi du a terme el culte diari dels canonges. El sepulcre i escultura jacent de Ramon Berenguer II, comte de Barcelona, també anomenat Cap d Estopes, es situa damunt la porta d entrada a la capella de l Eucaristia. L escultura i altres ornamentacions són obra de Guillem Morell.

4 s Quatre Màrtirs Capella de l Eucaristia Sepulcre de la Comtessa Ermessenda Dedicada el 1338 als quatre sants màrtirs: Germà, Paulí, Just i Sici. El sarcòfag dels Sants és una obra de pedra de Girona amb esmalts, vitralls i relleus, segurament anterior a L urna fou complementada el 1659 amb quatre caps de talla. Construïda entre 1313 i Dedicada als sants Martí i Francesc. Des del segle XVI i fins fa pocs anys contingué la reserva eucarística de la catedral. El retaule dedicar al Corpus que hi ha actualment fou tallat vers el 1512 per Joan Coll, pintat per Perris de la Roca i daurat per Nicolau Mates. La capella havia estat dedicada als sants Joan Baptista i Joan Evangelista vers el Durant els segles XV XVI havia contingut un dels orgues de la catedral. Actualment hi ha el sepulcre original de la comtessa Ermessenda de Carcassona, comtessa de Girona i de Barcelona, traspassada el La imatge jacent és obra de Guillem Morell.

5 Miquel Acabada abans del El retaule és obra de Pau Costa i està decorat amb una pintura anònima, còpia d un original de Guido Reni. Iu El retaule d aquesta capella data del segle XVIII i és obra de Joan Torras. La va realitzar inspirant-se en models de Luca Giordano. Baptisteri Capella de sant Julià i santa Basilissa. Construïda vers La pica baptismal és obra de Guido Belljoch, Joan Roig i el mestre Tomàs cap el Hi ha representat el rostre dels dotze apòstols. Jordi i Sant Dalmau La capella fou acabada vers el El retaule barroc data aproximadament de 1780 i està dedicat a sant Isidor. Són remarcables les dues tombes gòtiques: les dels germans Bernat (1442) a l esquerra i la de Dalmau Raset (1452) a la dreta.

6 Capella de l Anunciació La seva construcció s inicia el 1589 i es completa el 1708 (d acord amb les obres de la façana). Retaule de l artista Pau Costa, l escena central és un relleu de la Mare de Déu i l arcàngel Gabriel.