IV Premi Cinema Rescat

Transcripción

1 Amb la col laboració de: Isaac Albéniz, Barcelona Tel.: IV Premi Cinema Rescat d Investigació Cinematogràfica COBERTA_CINEMARESCAT_7.indd 1 11/1/10 09:30:43

2 IV Premi Cinema Rescat d Investigació Cinematogràfica

3 IV Premi Cinema Rescat d Investigació Cinematogràfica Cinema Rescat, institució convocant d'aquest IV Premi de Recerca Cinematogràfica, considera que el treball guanyador Festes en honor de Clavé-1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños, de Gener Salicrú i Soler, és particularment interessant com a exemple de la importància de les imatges de cinema per al rescat de la història quotidiana dels pobles: Les imatges filmades susciten, sens dubte, la curiositat de l'observador envers diferents aspectes de la vida de la població; mentre que la recerca conseqüent de l historiador, per la seva banda, dóna sentit de conjunt a aquelles imatges, que deixen de ser llavors una mera curiositat. La complementarietat del rescat d'imatges fílmiques perdudes i la recerca històrica corresponent, constitueix l'objectiu principal inspirador de la convocatòria d'aquests Premis. Així ho fa palès el següent comentari detallat del senyor Joan Padrol, historiador de la música i membre del jurat, el qual insisteix en la il luminació mútua d'imatges i recerca històrica com a mèrit principal d'aquest estudi. Com a membre del Jurat del IV Premi Cinema Rescat d investigació Cinematogràfica, em plau fer uns comentaris de l excel lent treball presentat pel guanyador, en Gener Salicrú i Soler sobre el recuperat film de Ricard de Baños Festes en honor de Clavé, de 15 minuts de durada, realitzat el 1928 per a la productora Clavé-Palace. El film va ser rodat a la ciutat de Mataró amb motiu de la col locació d una làpida per la que es canviava el nom de carrer Camí Fondo pel de Josep Anselm Clavé, en el marc de la Festa Major de la ciutat, acte que congregà quaranta entitats de Cors de Clavé vingudes de tota Catalunya, celebrat el 29 de juliol de L autor efectua un treball exhaustiu i rigorós, obrint-lo amb una introducció amb una impressió general sobre el film. Segueix la fitxa tècnica, amb la durada, tipus de pel lícula, virats, etc, ressaltant la importància del film, entre altres motius, per ser l únic film trobat a Mataró en l època del cinema no parlat i per ser també l únic que recull imatges del tramvia de Mataró a Argentona. Després parla de la productora Clavé-Palace, explicant la seva història primer com local de cinema i espectacles i després com a productora, en la que només va produir aquest documental. En el quart apartat parla del realitzador Ricard de Baños i del seu germà, l operador Ramon de Baños, basant-se en el llibre sobre els germans Baños del historiador català Joan Francesc de Lasa. Després d aquesta primera part introductòria ve la part més interessant del treball: l anàlisi del film. Parla de la tipologia dels seus intertítols, dels llocs on la càmera estava col locada, de si havia trípode per fer panoràmiques de 180ª sobre la ciutat, de les imatges que es veuen i desprès de la Festa en concret. Aleshores esmenta qui va ser Josep Anselm Clavé, l impulsor dels Cors de Clavé, les societats corals que va fundar i els cors de Clavé que hi havia a Mataró, com la Societat Coral Antigua, fundada el 1856, i altres més. També relaciona el nom d Antoni Casabella, director de un cor de Clavé. Seguint amb el documental veiem l arribada dels diferents cors de Clavé, l estació del tren d on venien i les parades de tartanes i vehicles que recollien els viatgers, les desfilades pel carrer de Churruca, incloent el pas del tramvia, les úniques que hi ha de l època sobre aquest, i aleshores l autor aprofita per fer una altra anàlisi completíssima sobre aquest tramvia de Mataró a Argentona, no gaire ben rebut pels comerciants de Mataró perquè deien que trastocava la seva activitat comercial. Continuant amb el film veiem les imatges del discurs del Sr. Alcalde abans de descobrir la làpida amb el nou nom del carrer, investigant de nou des on estava col locada la càmera que filmava l acte, un dels constants de tot el treball. També explica i analitza, ja que el autor es també músic, l himne compost al efecte pel Sr. Antoni Casabella, Himno a Clavé, com anava vestida la gent i la cantada popular que es va celebrar al Parc Municipal, parlant de la Banda

4 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños 3 Municipal de Mataró, la filmació de l arribada de les autoritats i la de la cantada, dirigida per Francesc Albareda, entre d altres. El autor fa una relació de tots els cors de Clavé que van participar i comenta els plans que va fer el realitzador Baños dels assistents mirant a la càmera. També esmenta les medalles commemoratives de l acte que van rebre els participants. Arriba després el què l autor comenta com la seqüència més popular de la cinta: la filmació de Baños de la platja mataronina. Esmenta les normals morals que regulaven l assistència a la platja: separació d homes i dones, els vestits de bany que es portaven, etc. Com a curiositat hi havien gossos i també genets amb els seus cavalls. Com que era l època de la Festa Major de Mataró (27 i 28 de juliol) i la d Argentona (4 d agost), Baños aprofità per filmar les dues ciutats i l autor comenta les imatges que es veuen: la gent dels pobles, les atraccions de fira. També va filmar un moment dels descans del boxador cubà Castillo, contractat per un combat, per finalitzar finalment a la Rambla de Castellar i unes imatges del cinema Clavé-Palace amb nenes que miren els quadros de les pel lícules projectades. Passen per davant dones amb cistells i cabassos i al film s acaba bruscament, sense rètol de Fi al final. L últim capítol del treball es la consideració general sobre el film, i el autor es sorprèn que el film no s estrenés ni el any 1928 ni el 1929, ni que hi hagués cap referència a la premsa local de la filmació del documental, acabant el seu treball explicant com es va poder localitzar i recuperar per ser portat a la Filmoteca de Catalunya. Com deia al principi, un treball rigorós i fascinant, molt documentat e investigat, i que amb les seves explicacions visualitza perfectament les imatges tan valuoses d aquest film-documental feliçment recuperat. Enhorabona! Joan Padrol Historiador de música del cinema

5 Cors de Clavé al Parc Central (29/7/1928) Arxiu Municipal de Mataró. Fons Carreras, autor Santi Carreras

6 ÍNDEX PRÒLEG FESTES EN HONOR DE CLAVÉ 1928, UN FILM PERDUT I RECUPERAT DE RICARD DE BAÑOS 1. Introducció Fitxa tècnica El teatre Clavè - Palace La productora Clavè - Palace El realitzador del film: Ricard de Baños Anàlisi de film El Tramvia de Mataró a Argentona La Banda Municipal de Mataró Repertori musical de la festa Consideracions sobre el documental Recerca i recuperació del film...25 BIBLIOGRAFIA...26 HEMEROTECA...26 ALTRES DOCUMENTS...26 WEBS...26 AGRAÏMENTS...26 FESTES EN HONOR DE CLAVÉ 1928, UN FILM PERDUT I RECUPERAT DE RICARD DE BAÑOS AUTOR: Gener Salicrú i Soler Llicenciat en Història de l Art per la UB Títol Superior de Música per l ESMUC

7 IV Premi Cinema Rescat d Investigació Cinematogràfica 1. Introducció Aquest és un estudi sobre el documental Festes en honor de Clavé, una mostra de quant important és el fet que es recuperin i conservin els films per a reconstruir la nostra història. Una anàlisi exhaustiva d un film, comporta consultar els documents guardats en arxius, biblioteques, llibres i premsa de l època, cercar informació oral, perquè sorgeix la necessitat de concretar coses, obtenir dades específiques, intentar donar resposta als interrogants que apareixen davant la visualització d unes imatges que a vegades no parlen prou per si mateixes. És fantàstic que a partir d un film es puguin vehicular tantes dades i omplir llacunes de la nostra història, i poder observar la teva ciutat més de setanta anys enrere. Poc es podia imaginar aquella ciutat petita que passats aquests anys ultrapassaria els habitants. Tampoc es podia imaginar que els coneguts i anònims participants en aquest acte d homenatge a Clavé restarien immortalitzats per sempre més i que representarien els ciutadans dels anys vint de dues viles properes: la industrial Mataró i Argentona, la d estiueig. No sols recull els moments dedicats a aquest esdeveniment, sinó que l operador aprofità l avinentesa per a rodar imatges de la ciutat, en plena Festa Major, de la seva gent, així com de la vila d Argentona, el poble més proper, unit pel tramvia que enllaçava ambdues poblacions. Avui és un document importantíssim per a diversos motius; és l únic film trobat de la ciutat de Mataró de l època del cinema silent i per tant, testimoni en quant a entorn, urbanisme i societat. Un altre motiu, és que també és l únic que recull imatges del tramvia de Mataró a Argentona, just de l any en que fou inaugurat. Tampoc hi ha gaire films que continguin imatges de la Banda Municipal de Mataró. 3. El teatre Clavé - Palace El promotor del ferrocarril a Catalunya, el mataroní Miquel Biada i Bunyol, va deixar als seus fills vàries propietats, entre les quals hi havia un solar del carrer Montserrat, on hi van fer construir un local que hauria de ser la sala d actes de la societat de Cors de Clavé La Antigua. Més endavant, la sala es convertiria en el local de cinema i espectacles Clavé Palace 2, primer anomenat Circo Clavé. 2. Fitxa tècnica Títol: INFORMACIÓN CINEMATOGRÁFICA CLAVÉ-PALACE (FESTES EN HONOR DE CLAVÉ) Director: Ricard de Baños Any: 1928 Productora: Clavé Palace Suport: Nitrat de cel lulosa So: Mut, amb intertítols en castellà Color: Blanc i negre, amb intertítols en color taronja i vermell Pas: 35 mm Metres: 412,1 Durada: 15 min El film va ser rodat a la ciutat de Mataró amb motiu de la col locació d una làpida que bescanvià el nom del carrer Camifondo 1 pel d Anselm Clavé, en el marc de la Festa Major de la ciutat, acte que congregà quaranta entitats de Cors de Clavé vingudes del Principat i Ses Illes. Façana del Teatre Clavé-Palace, remodelació de Ramon Ribera. Arxiu Manuel Cusachs 1. El topònim amb el que figura al Libro de Actas de la Comisión Permanente del Ayuntamiento de Mataró 1928 es troba indistintament amb dues formes: Camí Fondo o bé Camifondo. 2. CUSACHS, Manuel, El cinema a Mataró, Caixa Laietana, 1994

8 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños 7 Interior del Clavé. Quadre realista de I. Casanovas. c Arxiu Municipal de Mataró, Fons Carreras. Autor: Santi Carreras No era el primer cas de local recreatiu alçat per una entitat coral de Clavé. Aquestes arrelades associacions anaren estalviant i això els permeté alçar edificis com El Prado Catalán, desaparegut, junt amb d altres locals recreatius com l Euterpe o la Sala Vila, que eren populars llocs d esbarjo de la ciutadania 3. El teatre Clavé va tenir un primer edifici construït el 1881, obra del mestre d obres Ignasi Caballol 4, que va ser remodelat el 1899 per Ramon Ribera. Era un bellíssim local, anomenat per la gent que el conegué com El Petit Liceu, caigut a la dècada dels anys setanta per la implacable especulació urbanística la qual, en els darrers anys del franquisme, aprofità per realitzar veritables desgràcies a la ciutat com l enderrocament d aquest edifici, la destrucció de les termes romanes de Can Xammar o l enderroc de la masia fortificada de Can Palauet. La ubicació del teatre, just al principi de la Rambla de Castelar, on hi havia el centre comercial de la ciutat, el convertiren en objecte de desig dels constructors 5. Segons una notícia apareguda a la premsa local, el sostre del teatre s esbotzà a la nit de manera sospitosa, fent impossible que es pogués tornar a posar en funcionament, com demanaven els ciutadans. Alguns testimonis asseguren haver vist màquines i obrers a dins aquell vespre. L afer va ser tant evident i la indignació tan gran que els compradors es veieren obligats a conservar la façana de Ramon Ribera. No es conservà, doncs, la façana lateral -obra del mataroní universal Josep Puig i Cadafalch-, de la qual en podem explicar una curiosa tradició: Segons testimonis de gent gran de Mataró, alguns ciutadans amb pocs recursos econòmics es portaven la cadira al carrer i seien ran d aquest mur per a poder seguir els concerts i altres actes musicals gratuïtament, en temps en que l escàs trànsit del carrer ho permetia. 4. La productora Clavé - Palace El film va ser una producció del propi Teatre - Cinema Clavé-Palace. En aquest local s hi feien tot tipus d espectacles: circ, teatre, varietats, concerts de tot mena de música, cinema i actes socials i polítics. Al llarg de la seva història s hi van fer una gran quantitat d actes per a recollir fons per a causes solidàries, tant en temps de pau com durant la Guerra civil. Aquell any 1928, 3. (...) se alzaba el edificio antiguamente conocido por El Prado Catalán, propiedad del coro de Clavé, el cual hoy aún se conserva en parte en el chaflán de la Ronda de Prim y la Carretera de Argentona (...) contaba con orquesta propia y su correspondiente teatro para dar a sus consocios y al público en general, solaz y esparcimiento, puesto que era entonces el recreo ideal de todos los mataroneses. Clavé. Portavoz de los coristas de Clavé. Núm. 1, Mataró 23 de juny de Ignasi Caballol Sala ( ) té moltes obres construïdes a Mataró, algunes d elles especialment rellevants com és la Farinera Larroca i Cia (1879), un dels edificis més destacats del patrimoni industrial de la ciutat, posteriorment anomenada Can Fàbregas i de Caralt. 5. Libro de Actas de la Comisión Permanente del Ayuntamiento de Mataró Efectivament, el darrer embargament de la finca, l any 1974, va ser pel Banco Central que es quedà la propietat per només 15 milions de les antigues pessetes.

9 IV Premi Cinema Rescat d Investigació Cinematogràfica per exemple, el 7 de juliol es va fer un Festival de la Diada Cooperativista, organitzada per la Unió de Cooperatives, al que s invità a l Ajuntament 6 ; una sessió musical dedicada a recaptar diners pels damnificats pels incendis de Melilla; l actuació de la novella orquestra Pau Casals, dirigida per ell mateix com a solemne obertura del curs , o l actuació de l Orfeó Català, entre molts dels actes remarcables. El dia de la Festa Major de 1928 actuà la Companyia de Sarsuela de Lluís Calvo, que comptava amb els barítons Maties Ferret i Marc Redondo 7. L endemà, en sessió de nit, l eminent actor Enric Borràs actuà amb l obra d Àngel Guimerà Maria Rosa 8, mentre que el dia 29, es dedicà a sessions de cinema. És una circumstància significativa que un local destinat a sala d actes d una societat claveriana esdevingués al cap d uns anys promotora d un film sobre un acte de l homenatge a Clavé. L arrendador del local que el convertí en cinema fou en Josep Gurgui i Pujol, resident a Barcelona. Tenia varis cinemes: dos a Barcelona el Gayarre i el Liceu, al carrer de Sants, i el Clavé-Palace a Mataró 9. Home creatiu i innovador, va encomanar la direcció artística de la programació del cinema a Ricard de Baños que portà films molt nous per l època com la superproducció Ben-Hur, protagonitzada per l actor Ramon Novarro, el mateix any Aquesta productora, la Clavé-Palace, com succeí en el cas de moltes d altres, només va produir un sol documental: Festes en Honor de Clavé. Tanmateix, el primer intertítol conservat al film Información Cinematográfica Clavé-Palace podria indicar la intenció de fer-ne més d un. Tenia la persona adequada per a fer-ho, en Ricard de Baños, però fou segurament la mala salut d aquest qui l impedí continuar la línia de rodatges de més documentals. Ricard de Baños. Any Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya. 5. El realitzador del film: Ricard de Baños Ricard de Baños (Barcelona / ) havia nascut en el si d una família de recursos limitats. Els seus germans Francesc i Ramon compartien la dedicació al cinema que també es desvetllà en Ricard. Treballava de jove, com entès en fotografia, als magatzems El Siglo. Quan va arribar la novetat del cinema a la ciutat de Barcelona, s entusiasmà amb el nou invent. A través del seu treball a El Siglo conegué a Enric Huet, representant de la productora francesa Casa Gaumont a Barcelona. Aquest encaminà els seus passos cap a París, on aprendria les lliçons rudimentàries de la tècnica cinematogràfica. Després de la participació en films per a la Gaumont, passà a col laborar a la nova productora catalana, la Hispano Films. L any 1916 Ricard de Baños creà una altra productora, la Royal Films, essent-ne ell el director artístic i el seu germà Ramon, operador 10, realitzant un nombre molt important de títols de la filmografia espanyola. Cap a mitjan de la dècada dels anys vint, començà a tenir problemes de salut, així que acceptà la direcció artística dels cinemes que el seu amic Josep Gurgui li havia proposat. Fou durant aquest període quan rodà Festes en Honor de Clavé. El film no consta com a producció de Royal Films, sinó com a Clavé-Palace, dada que justificaria la propietat de la producció. 6. Libro de Actas de la Comisión Permanente Año El baríton emprà el nom en català fins que el 1939 el posà ja sempre en castellà. 8. Diari de Mataró, Any VI, núm. 1544, 26 de juliol de P Consta encara així a l Anuario del Cine Español Año de LASA, Joan Francesc, Aquell primer cinema català Els germans Baños, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, 1996.

10 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños 9 6. Anàlisi del film El títol Festes en honor de Clavé és descriptiu, atès que li falta el rètol de presentació. Consta d onze intertítols i acaba sense el de final. El primer del onze intertítols que apareixen intercalats a les imatges és el següent: INFORMACIÓN CINEMATOGRÀFICA CLAVÉ-PALACE És l únic diferent de la resta. És un bonic rètol emmarcat amb florons a ambdós costats i adornaments vegetals. Està virat o tenyit amb un to ataronjat i té certa semblança amb el que Ricard de Baños va fer servir a la Royal Films, tal com es pot comprovar al llibre de Joan Francesc de Lasa, encara que més estilitzat 11. fumejant, certament res a veure amb l actualitat. A l esquerra de la panoràmica, les hortes del Camí de les Cinc Sènies, espai que enguany és el darrer reducte agrícola de la ciutat. Josep Anselm Clavé ( ) fou l impulsor dels cors que més endavant, per extensió, es coneixerien amb el nom de Cors de Clavé. Preocupat per dues vessants de la societat catalana la social i la musical va promoure l educació i l agermanament de les classes treballadores masculines mancades de recursos. Els obrers i menestrals restaven exclosos de la música que s oferia perquè llavors era absolutament elitista dominava el belcanto, en una llengua que no era pròpia-. Tal com se cita al llibre de l historiador musical Manuel Valls, Clavé volia donar un impuls social oferint als treballadors (...) una educación moral de que los más carecen, hábitos de cultura que no tenían. El fet de compartir un temps de lleure en un acte col lectiu i disciplinat com és el fet cantar en una coral, tingué un resultat summament positiu per la classe treballadora. Valls així ho descriu: [...] los coros euterpenses [son], en las poblaciones donde residen, fecundos generadores de paz, de orden, de concordia y de progreso 13. VISTA PANORÀMICA DE LA INDUSTRIOSA Y PROGRESIVA CIU- DAD DE MATARÓ Aquest intertítol té la mateixa tipologia dels que segueixen, és a dir, lletres clares, d impremta, sobre fons de textura de roba d arpillera d un to vermellós. La panoràmica està presa des del que llavors era el punt més alt i allunyat de la ciutat: el Cementiri del Caputxins (avui Cementiri Vell). Amb la càmera plantada sobre trípode no es nota una sola oscil lació, va girant de manera que recull la vista des de l extrem dret de la ciutat al seu extrem per l esquerra, amb un angle de 180. En primer terme s hi veu la casa de l enterrador, just a l entrada del Cementiri. Immediatament després, les casetes del desviament 12, que recollia les aigües de les pluges de la ciutat. Més enllà, l Asil de Beneficència per a Ancians Pobres (avui, Llar Cabanelles). Al fons, es destaca la basílica de Santa Maria, amb les cases i fàbriques amb xemeneies Josep Anselm Clavé. Federació de Cors de Clavé. 11. LASA, J.F., Op. cit. P Conegut popularment amb el nom de Desvio, s hagué de construir per aplegar les aigües de les rierades que baixaven dels cims propers de la Serralada Litoral, conduint-les al mar, intentant evitar cosa que no sempre s aconseguia les inundacions, com veurem amb el cas de la fi del tramvia de Mataró, íntimament lligat a aquest film. 13. VALLS I GORINA, Manuel, La música catalana, Editorial Selecta, Barcelona P. 41

11 IV Premi Cinema Rescat d Investigació Cinematogràfica Programa insert a Clavé. Portavoz de los coristas de Clavé. Año I. Núm. 3. Mataró, 14 de julio de Centre de Cultura Caixa Laietana. Fons Mataró-Maresme. Les cançons que Clavé compongué tenien un fort contingut social, de les que es desprenia un sentiment de progressisme, d agermanament i de catalanitat: La Maquinista, Les flors de maig, Els néts dels almogàvers, Els pescadors... La primera societat coral fundada per ell fou l Asociación Euterpense de Coros de Clavé, que assistí i presidí l acte d homenatge a Mataró, el qual va reunir centenars de persones 14. A Mataró hi havia un nombre important de cors de Clavé: la Societat Coral Antigua, fundada el 1856; La Peña, el 1896; La Harmonía Mataronense 15, el 1899; La Perla i la Societat Coral La Walkíria, secció coral de l Ateneu Obrer, fundada el 1911 i la darrera a sobreviure a la ciutat. Encara que hom pugui suposar que un acte d aquest tipus hauria de gaudir necessàriament de l impuls municipal, com s ha pogut comprovar a les Actes dels Plens, l ajut fou més de recolzament d una acció ciutadana, a la que s afegiren, que no pas iniciativa del Consistori. Encara que figurava l acte en el programa de la Festa Major de 1928, no es va rodar ni el 27 ni el 28, sinó el 29, fora dels dies pròpiament de festa major. S anuncià que el dia 29 a les quatre de la tarda, arribarien les entitats corals de Catalunya que (...) en manifestación pasarán a saludar al Ayuntamiento y bajo su presidencia se dirigiran a la calle del Camifondo, donde será descubierta la lápida que dará el nombre de Clavé a la citada calle. A las cinco, festival popular en el Parque Municipal, formando parte las entidads corales, banda municipal y el Esbart de Dansaires de Barcino Aquella Festa Major comptà com a portadors del pendó de les patrones de la ciutat, santes Juliana i Semproniana, a la processó oficial, amb el Baró de Viver, alcalde de Barcelona, el Ministre de la Governació, don Severiano Martínez Anido, el comte de Montseny, president de la Diputació de Barcelona i Cap Provincial de la Unión Patriótica don Andrés Gassó y Vidal. La Diada dels Cors de Clavé es va celebrar el dia 29, l endemà de la Festa Major perquè era diumenge, ja que els cantaires de les corals no podien faltar als seus llocs de treball. Però s hi afegí una altra circumstància: un dels cors de Clavé més emblemàtics de la ciutat, La Harmonia Mataronense, que rebia cert ajut municipal, actuava el dia 28 a Olot, segons consta en una comunicació oficial de l Ajuntament de Mataró a aquella ciutat Actualment, la Federació de Cors de Clavé aplega 160 societats corals i 5000 cantaires, amb delegacions a moltes comarques del Principat i Catalunya Nord. 15 El popular restaurant L Harmonia, li deu el nom a que aquest local era la seu de la coral La Harmonía Mataronense. La redacció i administració de la publicació Clavé, Portavoz de los coristas de Clavé, va ser redactada al mateix carrer Cristina 18, local llavors anomenat Gran Café-Bar La Harmonía. Clavé. Portavoz de los coristas de Clavé Programa de les Festes de Les Santes, El Pensament Marià, núm. 1092, 26 de juliol de Libro de Actas 1928: la comunicació va ser feta en data de 29 de maig d aquell any.

12 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños 11 El reconeixement vers la figura d Anselm Clavé havia estat abans demostrat a la ciutat en vàries ocasions: el primer acte fou el 28 d octubre de 1911, amb la col locació d un bust de bronze al Parc Municipal, únic parc de la ciutat en aquells anys. Aquest primer acte va ser també l estrena oficial de la Banda Municipal de Mataró, dirigida per Agustí Coll. El segon acte en honor a Clavé va ser el 28 de juliol de 1913, també al Parc. Més tard, el 1926, encara s hi féu un altre acte en que hi cantaren els cors claverians, en aquest cas per a la instal lació del bust de Pep Ventura. En tots aquests actes celebrats al Parc, hi tocà la Banda Municipal, hi cantaren els cors i, excepte el de 1911, s hi tocaren sardanes fent una gran ballada 18. A l homenatge del 1928, qui en va ser el veritable promotor fou el senyor Antoni Casabella, el qual, conjuntament amb els representants d altres entitats corals de la ciutat, proposaren al Consistori la col locació d una làpida que donés nom a l insigne músic. Antoni Casabella, conegut a la ciutat amb el malnom de Fogonini, home amant i coneixedor de la música, malgrat no dedicar-s hi de manera professional, dirigia un cor de Clavé. L home era fogoner de professió i tenia un taller de fogons per a carbó a la Muralla de Sant Llorenç, tocant a la plaça de Santa Anna, al bell mig de la ciutat, lloc obligat de pas del tramvia. Els que el coneixien, li feren un divertit joc de paraules amb el seu ofici i la seva afecció a la música: li deien Fogonini, com si d un músic italià es tractés, evocant els noms de Rossini, Paganini, Tartini... cosa que, no cal dir, no l ofenia en absolut 19. Vista general de Mataró des del Cementiri dels Caputxins. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. Al Ple de l Ajuntament de 4 de juny de 1928, Antoni Casabella i els representants de les entitats corals promotores de l acte i membres de la comissió gestora, demanaven que es deixés sense efecte l acord de 12 de setembre de 1927 en el qual s havia proposat posar el nom de Clavé a l antic Camifondo i posar-lo a un nou carrer que s havia d urbanitzar entre la Rambla de Castelar i la plaça de Santa Anna, o bé posar-li al passeig marítim que llavors encara no tenia cap nom. Els promotors de l acte i la gestora els sabia greu perdre un nom tan popular, que venia de l època en què la ciutat encara tenia muralles. Just allí hi havia una de les portes d accés a la ciutat, el portal de Valldeix, al qual arribava el camí que venia dels afores de la ciutat i que rebé el nom de Camí Fondo ja que s endinsava cap a les hortes d extramurs. La proposta fou desestimada pel Consistori de manera expeditiva i es va confirmar el lloc. La comissió demanà al Ple la quantitat de dues-centes pessetes per a la làpida i la propaganda que s havia d editar, cosa que els fou concedida 20. L Ajuntament va fer inserir al diari Las Noticias l anunci dels actes de la Festa Major i de l homenatge a Clavé del dia 29 de juliol, amb un import de cinquanta pessetes 21. Tornant al film, les imatges del primer intertítol corresponen a l arribada dels diferents cors de Clavé, que en nombre de quaranta participaren a l acte. Al final del carrer Churruca es veu l estació del tren, que ja era com és en l actualitat, no l antiga que estava ubicada a l extrem del carrer Sant Agustí. També es pot veure la parada de tartanes i vehicles que recollien els viatgers. A mà dreta de la imatge, la Fábrica de Géneros de Punto Cabot i Cabot, construïda el , ubicada al costat de la primigènia Cabot i Barba. Els diferents cors d homes, molts d ells amb barretina 23, deixaren recolzats a la paret els estendards. Comencen a caminar en direcció a la Rambla de Castelar, cap a la Rambla de Mendizábal, on hi havia l Ajuntament, per adreçar-se vers el Camí Fondo. La filmació està feta molt probablement des d un balcó d una casa del mateix carrer Churruca, en plans lleugerament picats, ja que les cases tenien poca alçada; era la típica casa de baix i pis. Ricard 18 Clavé. Portavoz de los coristas de Clavé. Núm. 1, 23 de juny de 1928, Mataró, pàg El músic mataroní Francesc Soler i Canton explica una divertida anècdota: En Fogonini tenia una filla que es va casar amb en Fadó, que també tenia afecció musical i tocava a la banda de la ciutat. Van tenir un fill que sovint corria pel tallerbotiga de l avi. Quan els clients preguntaven al nen Com et dius?, ell els responia de la manera que li havia ensenyat el seu avi, que era dient Fa-dó, tot afinant l interval que formen les notes Fa i Do i que conformen el cognom patern. 20 Libro de Actas. Op. cit. 21 Las Noticias, Año XXXIII, núm P. 7

13 IV Premi Cinema Rescat d Investigació Cinematogràfica de Baños aconseguí des d aquesta alçada filmar l arribada dels grups. Es dóna el cas que l actual número 50 d aquest carrer hi havia en aquells anys la Casa Prat que, segons anunci de la premsa, era fotògraf 24. És més que probable, doncs, que Baños demanés a en Prat que li deixés filmar l arribada al balcó del pis. Des del mateix lloc i canviant el punt de mira, en contraplà, filmà la pujada carrer Churruca amunt. LAS REPRESENTACIONES DESFILAN POR LA CALLE DE CHU- RRUCA Y POR LA AVENIDA DE CASTELAR 25 Però el més important de la seqüència és, sens dubte, les imatges filmades corresponents al tramvia número 2, les úniques que hi ha d aquella data. La filmació està feta aprofitant alguna de les cases de la Rambla Mendizábal (avui Riera), aquestes ja més senyorívoles i algunes de dos pisos. Segons el càlcul de l angle de visió que abasta l objectiu, podia haver estat filmat des de l antiga casa de la Ferreteria Colomer, centenària a la ciutat. Els cantaires, grans i petits, alguns d aquests de la mà dels seus pares, amb barretina, són filmats en pla general, acabant la seqüència quan el tramvia surt de camp El Tramvia de Mataró a Argentona Arribada dels Cors de Clavé a l'estació de tren de Mataró. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. Els grups corals passen pel carrer central de la ciutat, indret on hi havia tres cinemes: el Clavé- Palace, de Josep Gurgui; el Gayarre, de Josep Cugat i Miró i el Moderno, d Agustí Trilla Ralín. Tots tres estaven enllaçats per la ruta del tramvia. Uns carrers més amunt es trobava el Teatro Bosque, de Josep Pruna i Verónica, que habitualment feia teatre líric i varietats i que instal là també una càmera per fer cinema. La filmació recull el moment del pas del tramvia de tornada a l estació a la plaça de Santa Anna, on s hi distingeix perfectament una de les botigues més populars de la ciutat, coneguda amb el malnom de Cal Rebregat 26. En aquest establiment, majoritàriament dedicat al gènere de punt, s hi podien aconseguir aquells objectes que difícilment es podien trobar en altres botigues. Els cantaires coincideixen amb el tramvia 2 a la Plaça de Santa Anna. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. L any 1927, un grup impulsat per Eduard Fortí i Soler, ex-alcalde d Argentona, i per Antoni Gaillard i Cluchier, industrial químic i estiuejant a aquella vila, van presentar a ambdós ajuntaments la proposta d enllaçar les dues viles, Mataró i Argentona, per mitjà d un nou transport damunt rails 27. La línia abastava una distància de gairebé sis quilòmetres. El seu recorregut travessava un pont construït especialment per al pas del tramvia, damunt la riera d Argentona. Aquest es va convertir en un veritable punt negre del recorregut, atès que les rieres del Maresme, en cas de pluja, passen en breu temps d estar 22 Obra de Lluís Gallifa i Grenzner, conservada fins el 2008, any en què, malgrat la bellesa de la façana, va ser enderrocada. 23 El típic barret català podia ser de colors diferents: Els cors d En Clavé la porten vermella i els orfeons la porten morada. Clavé. Portavoz de los coristas de Clavé. Núm. 1, 23 de juny de 1928, P Diario de Mataró, Any VI, núm. 1544, juliol de En aquest intertítol s observa una errada de retolació ja que la via no era una avinguda sinó una rambla. 26 Segons el testimoni de Maria Alomà i Carol, l amo de Cal Rebregat li explicà que, als inicis de l antiga botiga, venien retalls de roba procedents de les fàbriques de Sabadell i Terrassa, sobrers de rotlles, als quals els fabricants anomenaven rebrecs. Aquest, per a l economia modesta de moltes famílies mataronines, eren un recurs barat per a la confecció de llurs vestimentes. Així, de ser el lloc on venien rebrecs passà a ser conegut com a Cal Rebregat. Fa pocs anys, aquest centenari establiment ha desaparegut per donar pas a una perfumeria de franquícia internacional. 27 ARMENGOL, F., HARO, Miquel A., URQUIOLA, C., El tramvia de Mataró-Argentona (Síntesi històrica ), Edicions L Eixernador, 1992.

14 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños 13 Els tramvies 1 i 2 el dia de la seva inauguració. Arxiu Manuel Cusachs totalment seques a baixar amb gran cabal d aigua, arrossegant tot el que es troba al seu pas. El 18 d abril de 1927, el Ple de l Ajuntament de Mataró va aprovar l informe emès per l enginyer municipal. El 21 de maig d aquell any, l alcaldia aprovava acceptar la invitació per assistir a l acte d inauguració i benedicció dels dos cotxes, a la cruïlla de la ronda Prim amb la carretera d Argentona. En aquest punt s hi trobaven les cotxeres i hi havia els burots d entrada a la ciutat. L acte d inauguració, previst per al dia 27 d aquell mes, comptava amb el lliurament del pergamí amb el nomenament del títol de fill adoptiu de la vila d Argentona a Dàrius Rumeu i Freixa (Barcelona ), segon baró de Viver, d ascendència argentonina, alcalde de Barcelona i vinculat, entre d altres negocis, als Ferrocarrils de Catalunya i de Sarrià. És ben clara doncs, la seva relació amb el suport a la línia del tramvia. En reconeixement, una de les darreres parades, portaria el nom de Baró de Viver. L Ajuntament de Mataró va pagar a l empresa Vídua i Fills de Joan Viada 28 la quantitat de 135 pessetes en concepte d adornaments per a la festa d inauguració del tramvia 29. Al començament del servei, la companyia disposava de dos cotxes: l 1 i el 2. El segon és el que surt al film 30. El número 3 era anomenat popularment amb el nom de La Treseta. El 1928, als tallers de Mataró propietat de Joan Torrent Gispert, es va construir el número 4, anomenat El Gros. L any 1962 es va adquirir a Xixon el darrer, el número 7, anomenat La Góndola. La competència amb els automòbils, amb l increment del trànsit, va obligar a desviar el recorregut vàries vegades, deixant finalment de passar pel mig de la ciutat, cosa que fou causa de litigis entre l Ajuntament de Mataró i l empresa de tramvies que volia mantenir la línia. El 1965 morí Eduard Fortí i Soler, el seu fundador i defensor. La mort tampoc tardaria gaire a arribar al tramvia: la nit del 9 al 10 d octubre d aquell any, un fort aiguat va negar les cotxeres dels tramvies i va destruir el pont de la riera d Argentona, pas obligat pel tramvia sense el qual no podia accedir a aquella vila 31. Es perdria per sempre un mitjà de transport popular del qual fins i tot se n feren cançons satíriques, encara que, a fe del que deia la premsa del moment, tenien certa raó: Allà Mataró Hi havia un tramvia Que sempre que plou Se surt de la via... Tra-la-la-la-la-là caram, quin tramvia! Tra-la-la-la-la-là, Que bé que s hi va! 32 L arribada del tramvia de Mataró no podem pas dir que fos ben rebuda per la ciutat. D entrada, els comerciants i firaires es queixaven que el seu pas trastocava la seva activitat comercial. Els ciutadans estaven molestos amb la catenària i els fils que penjaven al mig del carrer o subjectats en part a les seves cases. Si el ferrocarril, el 1848, havia rebut tota mena de crítiques per part dels carreters, ara passava el mateix amb el tramvia, ja que els conductors de tartana i els taxis veien perillar el seu negoci. Tot just començar el seu funcionament, els accidents afavoriren el desprestigi d aquest nou transport. El 15 de juny d aquell any, al cotxe número 2, a la plaça de Santa Anna, se li va sortir el trolley del cable i arrossegà l agulla aèria 33. Certament, l embalum d aquesta instal lació es pot comprovar amb detall a les imatges del film. La crítica a la premsa local instava les autoritats a fer una revisió seriosa de la instal lació. Al cap de poc, el 13 d agost d aquell mateix any, hi hagué un altre accident encara més important: (...) No sabemos si los técnicos y los directivos de la empresa propietaria y explotadora del Tranvía de Mataró a Argentona se habrán convencido de su inepcia después de los vergonzosos hechos de ayer Aquest negoci familiar encara perdura a la ciutat. 29 Libro de Actas del Pleno del Ayuntamiento de Mataró, año Els Amics del Tramvia el van recuperar i instal lar com a monument i record del passat a la plaça de la vila d Argentona. 31 Extracte de la ressenya històrica dels Amics del Tramvia, La lletra d aquesta cançó sovint es substitueix per una altra més desvergonyida quan el context en el qual es canta és de gresca. 33 L espectacle d ahir, Diari de Mataró, divendres 15 de juny de El servei de tramvies, Diari de Mataró, Any VI, núm. 1557, 13 d agost de 1928, portada.

15 IV Premi Cinema Rescat d Investigació Cinematogràfica La notícia explicava que els qui anaven dins el tramvia van comprovar com el cotxe funcionava sense el fre del davant i aturaven a mà el cotxe a les parades. A un altre cotxe, sortint d Argentona, se li van trencar el frens, caient els usuaris al terra. Van canviar el cotxe i a l hora de reprendre l accident trajecte, encara van pretendre tornar a cobrar-los el bitllet. A més, segons la mateixa font, hi havia crítiques sobre el vocabulari groller que empraven els tramviaires que ofenia principalment les senyores. EL EXCMO. SR. ALCALDE DON ANTONIO DE PALAU, PRONUN- CIA UN ELOCUENTE DISCURSO, MOMENTOS ANTES DE DES- CUBRIR LA LÁPIDA QUE LA ANTIGUA CALLE DEL CAMÍ FONDO DA EL NOMBRE DEL INSIGNE MÚSICO L'alcalde de Mataró Antoni de Palau descobrint la làpida del rebatejat carrer Clavé. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya de palla, la popular canariera o paraguaio, i amb un brusa de treball i gorra els que es veuen de classe treballadora. Molta gent porta el ventall de cartró (el vano) que es donava als primers assistents de la Missa de l Ofici de la Festa Major, costum que encara es conserva, malgrat ara són de pagament La Banda Municipal de Mataró Antoni Casabella dirigint l'himne a Clavé. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. La filmació està realitzada des del primer pis l edifici del xamfrà de l antic Camí Fondo, Caputxines i Portal de Valldeix. Ricard de Baños gira la càmera en un intent de captar la totalitat de la gernació de l acte. El poc camp de fondària de que disposava, limità una filmació més complerta, ja que amb prou feines aconsegueix els 180. La finestra amb barrots de ferro que hi surt, damunt la qual hi havia la nova làpida a descobrir, correspon a una antiga casa de cós 35, amb una font on abeuraven també els animals que venien de les hortes. Es veu la gentada que va acompanyar l acte: no sols els cantaires, amb els seus bonics i variats estendards, sinó les autoritats, el director dels Cors de Clavé, la Banda Municipal i un gran nombre de mataronins i mataronines. Els homes van quasi tots barrets A la filmació l acte està acompanyat per una banda de música que s anomena municipal. La documentació existent sobre aquesta a l Arxiu Municipal de Mataró aclareixen quina era realment la seva situació en el moment que es va celebrar l homenatge dels Cors de Clavé a Mataró: De l any 1925, consta un expedient sobre la justificació de comptes de la subvenció atorgada a la banda municipal de música, aportació d altres dades i antecedents a aquesta corporació 36. A la filmació, els músics de la banda municipal es veuen abillats amb uniforme, amb jaqueta de botons daurats i gorra de visera. Del conjunt d instruments destaquen tres tubes, cosa de la qual es pot deduir que la formació instrumental estava força equilibrada en qualitat sonora. De fet, el dia de l homenatge a Clavé, la banda de música encara no estava reorganitzada. En el dictamen de data de 28 de desembre de 1928 del Ple de la Permanent de l Ajuntament es reconeix que (...) desde hacía quince años un grupo de ciudadanos amantes de la música organizaron una banda de música con la modesta tutela del Ayuntamiento. Aquest grup d entusiastes li posaren el nom de municipal, probablement amb l esperança que 35 La casa de cós és la típica de carrer, normalment de planta baixa i pis, d una amplada estreta equivalent a la llargada que podia abastar una biga de fusta. 36 Libro de Actas, cit

16 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños 15 una cortina que mantenia tapada la làpida, essent saludat per totes les personalitats que acompanyaren l acte. Tal com es recull a la premsa: La Banda Municipal de Mataró que acompanyà l'acte, al parc. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. algun dia ho arribés a ser. La banda va gaudir d una bona reputació durant uns anys, fins que l organització va decaure, esmentaren literalment que (...) el crédito artístico se derrumba, de tal manera que la corporació gairebé es dissolgué, cosa que s evità mercès al director i professors músics. Al mateix expedient, es conclou que la banda havia de ser reorganitzada i que calia un nou reglament. Al Ple Municipal de 6 de desembre d aquell any, el tinent d alcalde, senyor Josep Spà Tunyí proposà un concurs públic per tal d adquirir instruments per a dotar la banda de música amb instruments que, apart de les característiques tècniques pertinents, haurien de tenir una placa amb el nom gravat de Ayuntamiento Constitucional de Mataró 37. Se sap que la Casa Parramon, veterana casa musical de Barcelona, hi va concursar, segons document recollit a l expedient. Però la proposta que s havia fet a l Ajuntament anava més enllà de fer oficial l existència d una banda municipal, ja que el músic i director Agustí Coll i Agulló presentà el disseny del què hauria de ser l Escola Municipal de Música, amb tota mena de concreció sobre les característiques professionals del professorat i dels continguts de les matèries. Es va fer una proposta del reglament a partir de la qual es redactà el què finalment es va aprovar. Per tant, en aquest acte d homenatge a Clavé, la Banda de Música estava pendent de reorganització. Continuant amb el film, l alcalde de la ciutat de Mataró, Antoni de Palau Soler i Simón 38 va fer una al locució al nou carrer, després de la qual es llevà A la entrada de dicha calle los coros de la localidad bajo la dirección del maestro Casabella entonaron el Himno a Clavé, compuesto expresamente para el acto. Es una bella composición que valió unànimes elogios a su autor, señor Casabella. Seguidamente, el secretario del Ayuntamiento, señor S. De Boadó, leyó el extracto del acta en que se acordó dar el nombre de Clavé al Camí Fondo. El alcalde pronunció un hermoso discurso elogiando la figura de Clavé y a los coros que tanto saben enaltecer su obra y felicitándose del éxito de la fiesta. Terminó recomendándoles prosigan su obra para el bien de la patria y con vivas a Clavé, Mataró, Cataluña y España, que fueron contestadas con entusiamo 39. A l acte va assistir-hi la junta sencera de l Associació Euterpense de Cors de Clavé de Catalunya: Josep Capdevila, president; Sebastià Parús, vicepresident; Ramon Sirvent, tresorer; Joan Muñoz, secretari i els vocals Joan Domènech, Joan Oller, Jaume Solanas i Joan Martí. Després de les paraules de l alcalde, Antoni Casabella, promotor de l acte, prengué la batuta i dirigí els cantaires que interpretaren l Himne a Clavé. Baños filmà aquestes escenes en plans sencers per a captar la totalitat del carrer, certament força estret, d uns quatre metres d amplada, amb voreres de no més d un, cosa que no permetia massa profunditat de visió, de manera que queda reflectit l atapeïment humà de l acte. Cal recordar que aquest carrer tenia la funció d entrada a la ciutat dels carros de les hortes dels afores; no era un camí ral. Per això, com passa en tots els del centre històric, l amplada és reduïda. Per les dues làpides es pagà la quantitat de dues-centes vint pessetes al marbrista José Mª Casas. EN EL PARQUE MUNICIPAL DURANTE LA FIESTA El lloc més adient per a realitzar la cantada conjunta de la selecció d obres escollides pels Cors de Clavé, fou la pista central del Parc Municipal, avui encara igual que es veu a la filmació. De fet, a la ciutat no hi havia cap altre lloc en condicions on poder aplegar tanta gent, sobretot a l estiu, ja que cap dels teatres cinemes de la ciutat tenia suficient boca de teatre per a encabir-hi els cantaries dels quaranta 37 Ibídem. 38 El nom de Palau pertany a una de les nissagues més antigues i nobles de Mataró, comptant entre els seus predecessors Don Antoni de Palau; Melcior de Palau, bisbe d Urgell; el d Elna, Joan de Palau; Joan Palau i de Soler, doctor en Teologia i Lleis, escriptor; Josep Palau i Soler, cartoixà; Joan Arnau i Palau, mariner del Marquès de Santa Cruz a Portugal, participant amb la seva nau artillera a l Armada Invencible. PELLICER, Josep M.: Iluro Diari de Mataró, cit.

17 IV Premi Cinema Rescat d Investigació Cinematogràfica Agustí Valdé, director del cor de Clavé mataroní La Perla. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. cors. A la filmació es veu el que fou el quiosc de begudes del parc, de fusta i d estil alpí, molt típic en algunes construccions d oci d aquests anys, i del que avui no en queda res. La pista servia per a què els infants poguessin passejar-hi amb els seus tricicles o bicicletes, ja que la resta del parc com avui té el sòl de sorra. Durant moltes dècades, hi hagué a la ciutat un matrimoni que tenia tricicles i bicicletes de lloguer per a usar en aquesta pista i pel parc; molts infants de classe treballadora no en tenien de propietat. Aquest lloguer va durar ben bé fins la dècada dels anys seixanta 40. Francesc Albareda, director del cor de Clavé La Harmonía Mataronense. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. Després d una ràpida filmació de la Banda Municipal i de l arribada de l alcalde i autoritats, Baños passà a filmar la cantada. La direcció fou a càrrec de Francesc Albareda, director de la coral mataronina La Perla 41, el qual es posà damunt un empostissat a fi de facilitar la visió a tots els cantaires. Al seu darrera es distingeix amb claredat l estendard de l Asociación Euterpense de los Coros de Clavé. El programa coral estava compost per les següents cançons, totes elles del repertori claverià: Els pescadors, que fou dirigida per Agustí Valdé, director de la coral L Harmonia Mataronense a qui veiem dirigint i les demés per Francesc Albareda, al centre de la imatge: Arre, Moreu; L Empordà; La Maquinista i l estrena de l Himne a Clavé. Baños optà per filmar l escena primer en contraplà, des del punt de mira que els directors miraven els cantaires per passar al pla americà al moment final de la cançó, així com el mateix tipus de pla per a la filmació de l alcalde, la seva muller i família. La ressenya de la premsa diu que (...) A continuación el alcalde colocó a cada senyera una hermosa y artística medalla recuerdo de la fiesta pro-clavé com s havia aprovat al Ple del Consistori de 12 de desembre de Els Cors de Clavé participants foren els que es mostren a la taula 1 43 : Segons el programa de l acte també hi participaren l Esbart de Dansaires Barcino i la Cobla Els Montgrins, però no hi ha cap imatge corresponent a aquestes filmacions. En canvi, Ricard de Baños s entretingué a filmar diversos plans dels assistents, ciutadans anònims que miraven encuriosits la càmera. L Esbart Barcino havia estat contractat per Agustí Baldé, pagant-li l Ajuntament la quantitat de 259,90 pessetes i a Joaquim Vallespí, representant de la Cobla Els Montgrins, 593,50 pessetes. Les corals participants reberen la medalla commemorativa de l acte, que van ser fetes per Hijo de R. Castells, per un import de 800 pessetes 44. Per cert, una dada contradictòria fou que a la premsa 45 s esmentà la participació de setanta cors de Clavé, mentre que al Llibre d Actes del Ple de la Permanent consta que es van encarregar medalles per a quaranta corals. Es van gastar 25 pessetes en concepte de refrescos per als coristes. 40 El darrer contracte d arrendament de lloguer de bicicletes fou de Ginés Muñoz Espejo. Expedient 555. FOM , any Arxiu Municipal de Mataró. 41 Testimoni oral de Francesc Soler i Canton: Francesc Albareda tenia el malnom d El Garvat que de fet volia dir El Gravat per les moltes marques que li havia deixat la verola a la seva infantesa. Albareda vivia prop de Josep Soler i Saurí, músic, i li anava a demanar sovint que li fes els arranjaments dels èxits del moment per a la seva orquestrina de cinc components, dels quals ell era el pianista. Sembla ser que era un home d un caràcter molt fort. Una anècdota en dóna fe: Albareda anava sovint al cafè de Ca l Aragonès, lloc de tertúlia molt popular. Estava ubicat al xamfrà davant del que ocupava la xurreria de Pere Tur, per on girava el tramvia. Un dia, es van discutir de valent amb l Aragonès. L Albareda s havia comprat una motocicleta, cosa llavors poc habitual. No se sap com, l endemà es varen trobar ell i moto al mig del cafè de l Aragonès. Ningú no va prendre mal, ni ell ni els clients, els quals degueren tenir un bon ensurt en veure entrar per la porta moto i motorista. 42 Diari de Mataró, Any VI, núm. 1544, 26 de juliol de S ha respectat la transcripció literal del nom, en català o castellà, tal com figuraren a la premsa.

18 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños 17 Taula 1. NOM DEL COR DE CLAVÉ LOCALIDAD NOM DEL COR DE CLAVÉ LOCALIDAD L Igualdad Alella La Violeta Barcelona (Sarrià) La Esperanza Arenys de Mar Flor Blanenca Blanes Rosa Artiguense Badalona La Floresta Cabrera de Mar El Lliri Barberà Agrupació Coral Cardedeuenca Cardedeu Alba Barcelona Sociedad Coral Cornellà Artística Gracienca Atrevida Martinense Barcelona Secció Coral El Prat de Llobregat Barcelona La Energía La Roca del Vallès Avant Joventud Barcelona La Violeta Martorelles Barcino Barcelona Germanor Mataró Cor d en Clavé Barcelona Harmonía Mataronense Mataró El Fiel Barcelona La Perla Mataró La Dalla Barcelona Sección de Cantaires Mollet del Vallès La Estrella del Carmel Barcelona La Unión Palau Solità La Formiga Gracienca La Perla Agustiniense La Perla Artiguense Barcelona Orfeó Republicà Balear Palma de Mallorca Barcelona La Perdiu Papiol Barcelona Diana Premià de Dalt Les Flors de Maig Barcelona Societat Coral La Estrella Sabadell Moderna Fraternidad Pensament de Clavé Societat Coral del Centro Cooperativo Sociedad Coral del Centro Cooperativo de Pescadores La Lira Tunisenca Barcelona La Nova Harmonia Sallent Barcelona Coro Agrícola Sant Andreu de la Barca Barcelona La Unión Sant Cugat del Vallès Barcelona (Barceloneta) Barcelona (Can Tunis) La Familiar Provensalense La Flor Revinguda Martitense Sant Martí de Provençals Sant Martí de Provençals Casino Artesà Barcelona (Gràcia) La Lira Martitense Sant Martí de Provençals L As de Copa Barcelona (Gràcia) La Lira Sant Quintí de Mediona La Lealtad Barcelona (Gràcia) Sociedad Coral Sant Vicenç de Llavaneres El Universo Barcelona (Hostafranchs) Joventud Arrabal Santa Coloma de Gramenet Joventud Coral Barcelona (Les Corts) Aurora Perpetuense Santa Perpètua de Mogoda La Internacional Barcelona (Les Corts) Joventud Sitgetana Sitges Casino Democrático Barcelona (Poble Nou) La Palma Teià Centro Democrático Radical Barcelona (Poble Nou) La Alianza Terrassa Cooperativa La Artesana Barcelona (Poble Nou) Loa Amigos de Tarrasa Terrassa La Moderna Barcelona (Poble Nou) Joventud Tianenca Tiana Pomell Barcelona (Poble Nou) La Estrella Vilassar de Dalt Catalunya Barcelona (Sarrià) Lo Passerell de la Segarra Vinaixa 44 Dades econòmiques obtingudes de l acta del Ple Municipal de l 1 d agost de 1928, en que es justificaren les despeses de l acte commemoratiu. 45 Las Noticias, juliol de 1928.

19 IV Premi Cinema Rescat d Investigació Cinematogràfica 6.3. Repertori musical de la festa Al diari Clavé Portavoz de los coristas de Clavé 46, apareixen publicades les peces que van ser cantades en l acte honorífic: en concret, La Maquinista, L Empordà, Los pescadors, Arre Moreu i l estrenat Himne a Clavé, del mataroní Antoni Casabella. Al fons documental de la Nova Aliança Mataronina 47 es conserven moltes d aquestes partitures i transcripcions cantades durant anys pels Cors de Clavé mataronins. A continuació, descrivim el contingut musical de les peces que integraren la cantada: La Maquinista (1867). Polka catalana corejada. Música i poesia de Josep Anselm Clavé ( ). Per a 3 veus: tenor 1r, tenor 2n i baix. El títol d aquesta peça fa referència a la fàbrica metal lúrgica barcelonina La Maquinista Terrestre i Marítima, fundada el Per a la interpretació d aquesta peça es feia sonar una enclusa com a instrument musical fent al lusió directa a la metal lúrgia. La seva lletra de temàtica obrera, que recull l ideal revolucionari del treballador que supera el seu estat de servent de la gleva per a assumir la dignificació a través del seu esforç laboral, la feia ser una de les més encomiades del repertori claverià: Al taller! A traballar! És lo pa de la família, la suor de nostre afany. Al taller! A las enclusas! Al cargol! Al torn! Al banch! Que los timbres més honrosos són los timbres del traball. [sic] L Empordà (1908). Sardana á coro de omes a veus solas [sic]. Per a 4 veus: tenor 1r, tenor 2n, baríton i baix. Enric Morera ( ) posà música a ritme de sardana al poema encarregat a Joan Maragall ( ), que és tota una 46 Clavé Portavoz de los coristas de Clavé. Año I, núm.1, Mataró, 23 de juny de Es van editar tres diaris d aquest tipus, dedicats exclusivament a informar sobre aquest acte. 47 Dipositat al Museu Arxiu Santa Maria, de Mataró 48 La Maquinista Terrestre i Marítima fou una empresa fundada el 14 de setembre de 1855 a partir de la fusió del tallers metal lúrgics de Valentín Esparó Giralt (Valentín Esparó y Consocios, adquirida a la companyia Bonaplata el 1839) i la Societat La Barcelonina (Tous, Ascacíbar i Companyia) fundada en 1838 per Nicolás Tous Mirapeix i Celedonio Ascacíbar, situats en el Raval de Barcelona. En els seus inicis estava dedicada a la construcció de tot tipus de maquinària pesant. Els principals accionistes van ser, a més dels propietaris, Ramon Bonaplata, Josep M. Serra, Joan Güell i Ferrer, José Antonio de Mendiguren i Nicolau Tous Soler. Els seus primers tallers es construïen en el barri barceloní de la Barceloneta en 1861 amb una superfície total de m 2 amb treballadors. Viquipèdia. Veu: La Maquinista Terrestre i Marítima. Partitures de les cançons interpretades a l'acte. Fons Nova Aliança Mataronina. Museu Arxiu Santa Maria.

20 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños 19 oda a la terra bressol d aquesta dansa. Explica el naixement de l Empordà, que té mar i muntanya, fruit de l amor entre una sirena i un pastor: La sirena es féu un xic ençà, Fins que es trobaren al bell mig del pla, I de l amor plantaren la cabanya... Fou l Empordà. Los Pescadors. Barcarola catalana á veus solas [sic]. Música i poesia de Josep Anselm Clavé. A 4 veus: tenor 1r, tenor 2n, baríton i baix. Aquesta peça de temàtica marinera consta d un andantino, que és pròpiament la barcarola -amb el seu identificatiu compàs 6/8 que recorda un remar tranquil-, i tota una prolongada secció prèvia amb un moderato a compàs quaternari i un allegro a binari. Arre Moreu (o Arri, Moreu!) (1864). Idili catalá á veus solas [sic]. Per a 3 veus: tenor 1r, tenor 2n i baix. Lletra de Josep Vergés i Almar i música de Josep Maria Ventura, més conegut com a Pep Ventura ( ), reformador de la cobla i consolidador de la sardana. Josep Vergés, lletrista molt immers en el cercle cultural i artístic català, féu una lletra de caire pastoral, ambientada en l Empordà, en la que també s aclama al treballador de la terra i a la cultura catalana: Gloria al pages laborios y al institut català! [sic] Himne a Clavé (1928), d Antoni Casabella. Va ser l obra estrella de l acte, ja que era una estrena i a més, obra d un ciutadà mataroní. La lletra no diferia massa del que era habitual en aquest tipus d odes, himnes i composicions dedicades a Clavé, en les que se solia destacar el seu lema Progrés, Virtut i Amor : De sos cants els aimants fem-li ofrena, entusiastes alcem son penó, i a grans coros lloem tots son lema: de Progrés, de Virtut i d Amor. [sic]

21 IV Premi Cinema Rescat d Investigació Cinematogràfica DURANTE ESTA ÉPOCA DE CALOR SOFOCANTE NUESTRA PLAYA SE VE CONCURRIDÍSIMA POR LA GRAN CANTIDAD DE PÚBLICO Y GENTILES BAÑISTAS Aquesta és, segurament, la seqüència més popular de la cinta, ja que es pot comprovar amb quina sorpresa fou rebuda la filmació de Baños a la platja mataronina. Efectivament, amb la càmera al damunt, va anar resseguint els mataronins que estaven refrescant-se a la platja. Es pot comprovar com hi havia gent abillada amb roba de carrer i o amb vestit de bany, els homes amb tirants i cos sencer i les dones, amb mànigues. Cal esmentar que la platja tenia una separació entre homes i dones i famílies. Sobre la conducta adequada a la platja aquell mes de juny el Boletín Oficial 49 havia publicat una llei de la que, segons es pot comprovar a la filmació, els ciutadans en feien poc o nul cas. Veiem alguns articles: Secció d'homes de la platja de Mataró. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. Article 1r. No es podrà entrar als establiments amb gossos o altra classe d animals. casetes de bany on els banyistes anaven a posar-se el vestit de bany. Aquestes casetes de fusta es van mantenir ben bé fins la dècada dels anys seixanta. No eren fixes, sinó que els propietaris de les instal lacions les llogaven. El 4 de juny d aquell any l Ajuntament va autoritzar a Ambrosio Herrero y Piquer para poner una barraca de 2 x 2 m. para baños en la playa frente a la calle del Callao 50, popular barri mariner de Mataró. La ciutat mai no havia tingut port natural i les barques s havien d arrossegar per la sorra, damunt pals com travesses de via, fins arribar a la platja. Els que posaven les travesses al pas de les barques eren els palers, ofici ja desaparegut. D aquest barri, encara resta un reduït grup de cases, testimoni de la senzillesa i humil construcció amb la que foren edificades. El Callao no era l únic lloc autoritzat per instal lar-hi casetes de bany: el dia 27 de juny, l Ajuntament autoritzà á Jose Illa Aromí y Álvaro Teys Costa para instalar casetas de baños públicos de mar, de madera, entre les calles de San Antonio y San Juan 51 prèvies al pas de la via i a la carretera, que separaven la ciutat de la platja. Aquests carrers anaven a parar a l establiment anomenat Can Maitanquis (nom rebut merescudament, ja que sempre romania obert). Aquest i totes les populars cases que l envoltaven, foren enderrocades l any 1992 per fer una esplanada des on va sortir la Marató de les Olimpíades. Avui, és una zona d aparcament de pagament. La seqüència comença amb la filmació dels banyistes masculins, nens i homes de distinta edat, que fan exercicis d equilibri damunt uns Article 4rt. Queda prohibit banyar-se sense vestit complert de bany, que s haurà de portar constantment cordat i no es podrà circular, mentre es porti aquest vestit, per les dependències del vestíbul d entrada, cafè, restaurant o passeig. Article 8è. No es permetrà que, amb el pretext de prendre banys de sol, romanguin a la platja junts homes i dones, encara que sigui al departament de famílies, que no portin el vestit de bany amb les condiciones anteriorment assenyalades. A la platja de Mataró i a tota la franja costanera de la comarca, com en altres indrets, hi havia Les populars casetes de bany. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. 49 Boletín Oficial de 23 de juny de Libro de Actas de la Permanente del Pleno Ídem.

22 Festes en honor de Clavé 1928, un film perdut i recuperat de Ricard de Baños 21 4 d agost. Aquesta proximitat de les festes majors fou la que Baños aprofità per a ampliar el film de les Festes de Clavé i filmar ambdues localitats. Persones i cavalls compartint el bany. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. ferros que acaben en forma d anella. Aquests ferros servien per a passar-hi les cordes de límit on podien anar els banyistes que no sabien nedar, com indicava un altre article del Boletín Oficial. Però es pot comprovar que no hi ha cap corda i que els ferros servien per a jugar. Al fons, es veuen les barques dels pescadors varades a la sorra i al fons, es distingeix el Turó d Onofre Arnau, més conegut com el Castell de Mata, als afores de la ciutat. Al darrera, es veuen aquestes populars casetes i altres paraments casolans per a protegir-se del sol. Els nens, joves i homes, van seguint la càmera, fent a posta tota mena de ganyotes i cabrioles. Bona part de la seqüència se centra en els homes, ja que segurament la mateixa insistència amb les noies i dones hauria pogut ésser considerada inadequada. Una nena amb vestit de bany amb mànigues, gorra de bany i suros lligats a la cintura, com era indicat en persones no nedadores, va perseguint l objectiu de la càmera. Després, Baños filma algun grup familiar, en el qual hi ha persones de totes les edats, amb gos inclòs, contravenint la normativa oficial. Pel que fa a aquesta normativa, era tant evident el seu nul obeïment que no sols eren els gossos que anaven a la platja amb els seus amos, sinó que també compartien bany els cavalls amb els seus genets, fent gala del domini dels animals sortint de l aigua i passant davant la càmera. Argentona és una població que adquirí caràcter de vila d estiueig gràcies a les seves nombroses fonts d aigües minerals. La seva situació era atractiva per la proximitat al mar i ser a l hora un bon centre d excursions. Gaudia de bones comunicacions, en disposar la veïna Mataró d estació de ferrocarril, davant la qual hi havia una esplanada que disposava d una parada de tartanes, autobusos i, des d aquell any, el tramvia, que arribava a la darrera parada a la Font Picant. Argentona, com a centre important d estiueig que era, aplegà un nombre important de personatges del món cultural com Enric Granados, Eugeni d Ors, Hipólito Lázaro, Jacint Verdaguer, Martí Alsina... Algunes de les fonts foren aprofitades per a l explotació comercial, com el Manantial Ballot, de la Font del Ferro o el Balneari Prats, de la Font Picant 52. Les aigües d aquests manantials, com l aigua picant de Cabrera, tenien reconegudes propietats curatives, de manera que es podia comprar a les farmàcies 53 Pel que fa a la vila d Argentona, Baños es limità a rodar imatges obtingudes a la coneguda Font Picant, lloc d esbarjo de persones de classe treballadora que anaven allí a passar el dia, al recinte del parc. En aquest indret hi havia un manantial d aigües ferruginoses que eren servides en vasos de vidre als usuaris, vasos que tenien un color marronós per la impregnació del mineral al vidre 54. A l establiment, que separava el raig de la font amb un taulell i es tancava amb unes portes de ferro forjat, es podien comprar les típiques bosses d anissos, FIESTA MAYOR DE ARGENTONA, LUGAR PREDILECTO DE LOS MATARONENSES POR SU AGRADABLE TEMPERATURA Y DELI- CIOSAS FUENTES La Festa Major de Mataró se celebra els dies 27 i 28 de juliol, mentre que la d Argentona, va del 2 al Establiment de la Font Picant darrera la reixa de ferro. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. 52 SALICRÚ SOLER, Gener: Les cases d estiueig modernistes Estudi de dinou cases i mansions d estiueig i segona residència al Maresme central de finals del segle XIX a principis del segle XX. Premi Universitat de Girona No publicat. 53 Anunci al Diari de Mataró, d aquesta data, en el qual la reconeguda Farmàcia Fité anuncia la venda d aquesta aigua, lloant les seves propietats curatives. 54 Testimoni oral de Francesc Soler i Canton.

23 IV Premi Cinema Rescat d Investigació Cinematogràfica sobretot estimades pels infants, ja que el dolç gust de la llaminadura dissimulava el regust de ferro de la sanitosa aigua que els pares els feien prendre. La propietat d aquest indret ha estat motiu de litigi entre el propietari i un nucli de veïns de la vila d Argentona. Després dels anys seixanta, el propietari va tancar el servei d aigua, així com l accés al recinte, el parc que envoltava la font, amb la intenció de vendre l i urbanitzar-lo. El lloc, a efectes econòmics per al propietari, era ideal ja que l indret està ubicat al final del senyorívol passeig que porta el nom de Baró de Viver, passeig en el qual destaquen cases d època modernista i noucentista. La Font Picant restà mots anys abandonada; s arrencaren les reixes que es veuen a la filmació, es perdé el manantial i es degradà el paratge natural, convertint-se de lloc d esbarjo a abocador de deixalles. A la filmació, els protagonistes són gent anònima, infants, joves, parelles, grups de nois i noies que passen davant la càmera plantada de front a l entrada del lloc on la gent anava a prendre aigua. A ambdues bandes d aquest passeig, bancs de pedra llisa permetien el repòs. Es tracta de gent senzilla, vestida de diumenge. Els homes amb barret o gorra; alguns infants amb els pantalons subjectats amb elàstics i el cap afaitat, no pas per gust, sinó com a mesura higiènica, ja que els paràsits al cap, els polls, eren un fet més que habitual. Al camí del darrera del parc es veuen passar uns guàrdies muntats a cavall, encomanats per mantenir l ordre en aquell indret. Baños fa una panoràmica i gira la càmera, ara per filmar la gent de cara que surt de prendre s l aigua. De caire afalagador, segueix el següent rètol: El passeig de la Font Picant. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. LOS INDISPENSABLES CABALLITOS, ENCANTO DE CHICOS Y GRANDES Els recursos per a la diversió eren molt limitats i la instal lació de la fira gaudia d un èxit de públic segur. Des d un angle massa proper, ja que no aconsegueix captar-ne ni la meitat, el realitzador va filmar algunes de les típiques atraccions de fira que també s instal laven a les festes majors. En aquestes imatges es veuen un carrousel amb cavallets, propietat d Antonio Alpens Viñals i al darrera unes barques-gronxadors, les úniques que surten filmades. Les atraccions eren molt senzilles: barracones de tiro de anillos, caballitos, tiro al disco, Pabellón de la Bella Galatea 55. No cal dir que aquesta darrera atracció, que podia propiciar algun malentès pel seu nom, deixava ben clar als anuncis de premsa que es tractava d un espectacle totalmente moral. EN LA AVENIDA DEL MANATIAL BURRIACH ABUNDAN LAS CARAS BONITAS No és que Baños només filmés noies maques, ja que pel davant de la càmera passa una veritable representació de la moda i estètica del moment: des d àvies amb vestit i mocador negre, a joves amb americana i barret paraguaio, noies amb faldilla que començava a escurçar-se (encara que sota genoll), nenes amb vestidet curt i trenes amb llaços, avis amb gorra i armilla de vellut... Com als plans de Mataró, l objectiu no és només el lloc, sinó la gent del poble. Grans i petits divertir-se en els populars 'caballitos'. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. 55 Autoritzacions i permisos concedits al Ple de l Ajuntament de Mataró el 13 de juliol de 1928.

24 23 A la fira hi havia un lloc de consum indispensable: les parades de patates i xurros. La concessió l havia obtingut Pedro Tur Pujol, xurrer de Mataró, conegut i apreciat per la qualitat dels seus productes. El costat del seu establiment, situat a la cantonada del carrer d Argentona, on s adquirien les típiques paperines de tots colors que el xurrer omplia de patates o xurros al moment, hi havia una parada del tramvia. El senyor Pere Tur era un home molt gras 56, tant que hom no entenia com es podia bellugar dins l estret espai de la xurreria, entre recipients amb oli bullent, mentre girava amb la més gran habilitat del món les patates i els xurros. Aquest negoci familiar continuà fins fa relativament pocs anys, deixant als mataronins sense les típiques i apreciades patates del xurrero. La filmació només recull uns moments del gir del carrousel però cap altra atracció ni parada. Al fons, es veuen les barques - gòndoles. EN EL CAMPO DE DEPORTES, EL BOXEADOR CUBANO CAS- TILLO Y OTROS AMATEUS DEL NOBLE SPORT DESPUÉS DE SUS ENTRENAMIENTOS El boxador cubà Ramón Castillo en un descans del combat de boxa. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. A Mataró hi havia hagut una gran afecció a la boxa, de manera que la inclusió d un combat amb un personatge popular d aquest esport com el cubà Castillo, tenia el públic garantit. Hi ha un aspecte important que cal ressenyar: Ricard de Baños també era un home molt afeccionat als esports. Al llibre del biògraf dels germans Baños, Joan Francesc de Lasa, hi surt una fotografia de Ricard, molt jove, amb pantalons negres, exhibint el tors nu i prement els punys, en una posició clara més de boxador que de gimnasta 57, encara que al llibre se cita que (...) fins llavors, la gran afecció de Ricard, a més de la fotografia, havia estat l esport... Era un apassionat per la gimnàstica. Segurament aquesta afecció a l esport se centrava en la boxa. Havia filmat abans combats i per aquest motiu probablement s entretingués en immortalitzar el boxador cubà, no en el combat, sinó en un moment de descans. Al voltant del camp d esports, d una simplicitat extrema, ja que el tancat està fet amb planxes de fusta, les rengleres de cadires amb espectadors. Entre aquests, els de la Federació Mataronina de boxa. Als anys vint, la boxa i el futbol són dos espectacles esportius molt populars. Barcelona era la capital de la boxa espanyola, on el 1922 s havia constituït la Federación Española de Boxeo. El 1926 els mataronins Joaquim Alís, que exercí d entrenador, amb Joaquim Trinxer, Josep Barranco i els germans Esteve van organitzar els primers combats de boxa amateur a la ciutat 58. És normal que a la festa major volguessin portar un boxador de renom: el cubà Ramón Castillo que es trobava a Barcelona Ricard de Baños, abillat de boxador. Biblioteca de la Filmoteca de Catalunya. 56 Una de les frases locals, que s emprava quan es volia designar que una persona estava molt grassa era que estava més gordo que el xurrero. Testimoni oral de Maria Alomà i Carol. 57 LASA, Joan Francesc, Els germans Baños, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, P Mataró i comarca al segle XX (Crònica il lustrada del Maresme). Edicions Crònica de Mataró SL

25 IV Premi Cinema Rescat d Investigació Cinematogràfica de gira 59. Al film es veu somrient, abillat amb el seu barnús, acompanyat d un altre cubà amb vestit elegant i barret de palla, probablement el seu manager. Tots ells estan asseguts a la modesta tribuna. El cafè del Clavé- Palace. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. El públic del combat de boxa. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. Baños filma en plans curts per passar a girar la càmera de dreta a esquerra -recurs emprat de manera molt reiterativa en aquest film-, fins a 180º, o tot el que li permeté l angle de visió amb trípode. Després, torna als plans mitjos per a enfocar persones concretes. Un detall representatiu de la moral de l època el podem apreciar en una senyora que, adonant-se que és objecte de filmació de la càmera, s abaixa immediatament i curosament la faldilla, assegurant-se que els genolls estiguin degudament coberts. Després d aquestes imatges, la filmació retorna a la Rambla Castelar, al final de la qual hi havia el Cinema Clavé Palace. Les primeres imatges Dues nenes entren a veure els 'cartrons'. Arxiu de la Filmoteca de Catalunya. corresponen a la terrassa del cafè que el mateix cinema tenia a la vorera. Una tartana amb vela blanca baixa fins passar davant el cinema, moment que hi entren dues nenes, segurament per mirar els cartrons, les fotografies de propaganda del film que s hi projectava: una de l oest, nord-americana, amb l actor Hoot Gibson. Dones amb cistells i cabassos passen pel davant. En sortir la tartana de càmera, s acaba el film sobtadament, sense rètol de final. 7. CONSIDERACIONS SOBRE EL DOCUMENTAL Tal com s ha esmentat al principi, la producció d aquest film va ser iniciativa del propi Teatre-Cinema Clavé-Palace que, per la coincidència del nom i de l efemèride, devia considerar que obtindria un èxit de públic assegurat. Baños era conscient que estava fent un producte adreçat als usuaris, als ciutadans, de manera que fos l afluència d aquests al cinema per veure s a si mateixos qui garantís l èxit i la recuperació econòmica de la despesa. El nom d Información Cinematogràfica Clavé-Palace justifica que fos una filmació feta per iniciativa del cinema de manera independent i no per encàrrec municipal. No hi ha ni una sola pesseta destinada a aquesta filmació al capítol de despeses aprovades al Ple de l Ajuntament del 4 d agost de 1928, en el qual es donaren justificació de totes i cadascuna d elles. Ara bé; hi ha un detall que és molt desconcertant. Baños sabia molt bé què filmar, què donaria rendiment al cinema: la gent, els ciutadans anònims 59 Ramón Castillo s havia enfrontat en varis combats amb Ángel Tejeiro, campió de Catalunya de pesos lleugers el El 23 de desembre, substituí el boxador Antònio[sic] i el va vèncer amb vuit assalts al local Nuevo Mundo. El 18 de gener de 1928 Castillo va perdre contra aquell en el mateix local. El 25 de maig d aquest any, al combat pel títol català de pesos lleugers entre Tejeiro i Pérez, Castillo el substituí a darrera hora. Sembla ser que la forma de jugar del cubà no va agradar el públic barceloní que l escridassà, acabant amb la victòria de Tejeiro per punts. Boxeo, 24 de gener i Mundo Deportivo, 27 de maig, ambdós de 1928.