CRITERIS DE CORRECCIÓ DE L EXPRESSIÓ ESCRITA. Llengua catalana, llengua castellana i aranès

Transcripción

1 CRITERIS DE CORRECCIÓ DE L EXPRESSIÓ ESCRITA Llengua catalana, llengua castellana i aranès

2 1 - CRITERIS GENERALS DE CORRECCIÓ Competència en llengua catalana, castellana i aranès Cada una de les paraules dels dictats es valora amb 0 punts (resposta equivocada) i 1 punt (resposta correcta). Com a novetat d enguany, els ítems de l 1 al 30 seran corregits automàticament. Els diferents aspectes que s avaluen a les redaccions es valoren amb 0, 1 i punts, segons els criteris que hi ha tot seguit. Cal posar la xifra que correspon a cada quadrat. Una altra novetat és que es demana que s anoti el nombre de faltes d ortografia de les redaccions en un quadrat assenyalat amb les lletres FO. Els correctors de les proves han de tenir en compte que: Des del CSASE es podrà fer una verificació aleatòria dels quaderns i de diferents correctors per tal de revisar i comprovar que les correccions realitzades s ajusten als criteris establerts. A la Guia d aplicació (apartat 4.5) es trobaran els procediments que cal seguir en cas de reclamacions. - PARAULES DELS DICTATS CATALÀ: Comença el viatge a permís b feia c L home d amb e marxar f acompanyar g refrescava h massa i dient j caçadora k bé l ulls COMENÇA EL VIATGE Abans d abandonar el poblat, la Bora va demanar permís al cap de la tribu per emportar-se el Kopi-Ell. El cap li ho va concedir, ja que no li feia cap gràcia el mamut. L home era curt de vista i més d una vegada havia ensopegat amb l animal i s havia aixafat el nas. La Bora es va disposar a marxar. Els seus pares la van acompanyar un tros, tot donant-li consells. La mare li va donar una altra pell, advertint-la que a les nits refrescava molt, que anés amb compte i que no s allunyés massa. La noia a tot anava dient que sí. El pare de la Bora estava molt orgullós de la seva filla, la futura caçadora. Ell li va recomanar que si trobava alguna fera no s espantés, que estigués tranquil la, apuntés bé i li llancés la destral entre els ulls. Sebastià Sorribas, Viatge al país dels lacets (text adaptat) CASTELLÀ: La gran perla a historia b bebé c veces d corazones e gentes f extremos g malignas h hay i Si j narración k probable l dicen LA GRAN PERLA Por la ciudad se cuenta la historia de la gran perla, de cómo fue hallada y cómo la perdieron. Cuentan el relato de Kino, el pescador, de su esposa Juana y de su bebé Coyotito. Y tantas veces lo han contado que ha quedado grabado en la mente de todos. Y, como en todos los cuentos que van de boca en boca y calan en los corazones de las gentes, solo existen los extremos: lo bueno o lo malo, lo blanco o lo negro, cosas virtuosas o malignas, y no hay posiciones intermedias. Si se toma esta narración como una moraleja, es probable que cada uno le dé una interpretación particular y pueda aplicársela a su propio caso. Sea como fuere, dicen que John Steinbeck, La perla (texto adaptado)

3 ARANÈS: Tarde de ploja a desagradable b lutz c qu un d ambient e quinsevolh f torn g combinadi h aucisqui i compdi j viatge k silenci l auràs TARDE DE PLOJA Dehòra de casa eth clima ei reaument desagradable. Tota era tarde era temperatura exteriora a estat ben baisha. Non lutz eth solei e de forma intermitenta era ploja a hèt acte de preséncia, hènt qu un ambient grisós dissipe toti es cornèrs des carrèrs dera ciutat. Encara que non plò fòrt, ei sufisent com entà qu a quinsevolh persona se li n vagen es ganes de gésser a hèr un torn. Laguens de casa se pòden enténer uns arrirs combinadi damb un frenetic e incessant sorrolh que sone atau: chac-chac-chac. Tanben podem enténer que bèth un cride: Un, dus, tres, quate e...cinc! L aucisqui, tà casa e ne compdi vint. Ei eth segon viatge que vau tà casa! Non arribarè -respon bèth un damb votz resignada. De hons, era ràdio aumplís es escassi moments de silenci. Sense dobte, ja auràs pogut dedusir qué passe en aguesta casa. Son un petit grop d amics que jòguen ath parchís, un des jòcs de taula tradicionaus mès divertits. (téxte adaptat) 3 - CRITERIS DE CORRECCIÓ DE L EXPRESSIÓ ESCRITA (Llengua catalana, llengua castellana i aranès) Les redaccions han de tenir entre 8 i 10 línies, segons les dimensions de la lletra. Les que no hi arribin no es corregiran. Si han escrit més de 15 línies, a partir de la quinzena línia no es corregirà ni l ortografia, ni la morfosintaxi, ni el lèxic, però sí la competència discursiva (coherència i adequació). Una paraula no pot ser avaluada per dos conceptes diferents (errada morfosintàctica i errada ortogràfica alhora). Les errades repetides només compten una vegada. S aconsella marcar els errors de lèxic amb un requadre, els d ortografia amb un cercle i els de morfosintaxi amb un subratllat. Així seran més fàcils de comptar al final. Només es posaran puntuacions senceres, sense decimals. S avaluen amb un màxim de punts els aspectes següents: Adequació i coherència Lèxic Morfosintaxi Ortografia Aspectes formals 3

4 0 punts 1 punt punts Adequació i coherència El text no respon adequadament al tema demanat i/o no incorpora els requeriments(*) que es demanen. Les idees costen de seguir. Escriu menys de 8 línies. Hi ha presència de repeticions i inclou informació irrellevant. El text respon aproximadament al tema demanat i desenvolupa la idea de manera general i/o poc ordenada. Incorpora com a mínim dos dels requeriments que es demanen. Hi ha alguna repetició i inclou informació irrellevant. El text respon al tema demanat i incorpora els requeriments que es demanen. Desenvolupa les idees ordenadament, amb una certa complexitat. No repeteix ni inclou informació irrellevant. (*) El títol de la redacció es considera un dels requeriments. Lèxic L ús del vocabulari és pobre. El text té moltes interferències amb altres sistemes lingüístics. Té més de 3 errors. Utilitza un vocabulari limitat, poc variat i/o repeteix molt determinades paraules. El text conté interferències amb altres sistemes lingüístics. S admeten o 3 errors. El text està escrit amb propietat lèxica. El vocabulari és adequat i variat. No hi ha cap interferència amb altres sistemes lingüístics. S admet 1 error lèxic. Aquest aspecte té en compte: La concordança i construcció gramatical, l ús correcte dels temps verbals, la complexitat de les oracions. Les interferències morfosintàctiques (per exemple: tenir que, hi ha que, m haig d anar...) La puntuació. Morfosintaxi El text té 4 o més errors de construcció, concordança i/o interferències morfosintàctiques. Hi ha més de 4 errors de puntuació. El text té o 3 errors de construcció, concordança i/o interferències morfosintàctiques. Les frases són simples, amb abundància de coordinació. Hi ha 3 o 4 errors de puntuació. Hi ha fins a 1 error de construcció, concordança i/o interferències morfosintàctiques. Utilitza estructures complexes. Hi ha fins a errors de puntuació. Ortografia Es corregiran totes les faltes d ortografia. La mateixa falta només es comptarà una vegada. Es corregiran els accents. Els accents aguts (tancats) o greus (oberts) han de ser correctes. Si no, es comptaran com a falta. Una minúscula després de punt es comptarà com una falta d ortografia. S anotarà el nombre de faltes d ortografia en el quadrat corresponent. L escrit té més de 8 faltes. L escrit té entre 5 i 8 faltes. L escrit té 4 faltes o menys. Per presentació s entén: distribució del text en el full, presència o absència de ratllades i lletra clara. Aspectes formals Lletra molt poc entenedora, línies tortes i presentació poc acurada. Lletra poc entenedora, línies rectes i presentació acurada. Lletra entenedora, línies rectes i presentació acurada. 4

5 4 - EXEMPLES DE LLENGUA CATALANA REDACCIÓ Escriu un mínim de 10 línies. Si escrius menys línies no se t corregirà la redacció i es veurà afectada la teva puntuació. Pots demanar un full per fer un esborrany o un esquema. Quan hagis acabat, llegeix-la de nou i corregeix el que calgui. A l escola s ha organitzat un concurs de robots per als alumnes de cicle superior. Imagina el robot amb el qual hi participaries i descriu-lo. Digues quin nom té, com és, per a què serveix i com funciona. Finalment, explica quins avantatges suposaria tenir-lo. Escriu un títol per a la redacció. Model 1 CA (Coherència i adequació) M (Morfosintaxi) 1 O (Ortografia) L (Lèxic) FO (Faltes d ortografia) AF (Aspectes formals) 5

6 Model CA (Coherència i adequació) M (Morfosintaxi) 0 O (Ortografia) L (Lèxic) FO (Faltes d ortografia) AF (Aspectes formals) 1 3 6

7 Model 3 CA (Coherència i adequació) M (Morfosintaxi) 0 O (Ortografia) 1 L (Lèxic) FO (Faltes d ortografia) AF (Aspectes formals) 6 7

8 5 - EXEMPLES DE LLENGUA CASTELLANA REDACCIÓN Escribe un mínimo de 10 líneas. Si escribes menos líneas no se te corregirá la redacción y se verá afectada tu puntuación. Puedes pedir una hoja para hacer un borrador o un esquema. Una vez hayas terminado, léela de nuevo y corrige lo que convenga. Este año, los alumnos de sexto participaréis en la revista de la escuela aportando información sobre diferentes oficios y profesiones. Escribe el artículo que tú presentarías sobre una profesión que consideres interesante, di por qué te gusta, en qué consiste y explica todo lo que sepas sobre ella. Escribe un título para la redacción. Model 1 CA (Coherència i adequació) M (Morfosintaxi) 1 O (Ortografia) L (Lèxic) FO (Faltes d ortografia) AF (Aspectes formals) 1 1 8

9 Model CA (Coherència i adequació) 1 M (Morfosintaxi) 0 O (Ortografia) 1 L (Lèxic) FO (Faltes d ortografia) AF (Aspectes formals)

10 Model 3 CA (Coherència i adequació) M (Morfosintaxi) 1 O (Ortografia) L (Lèxic) FO (Faltes d ortografia) AF (Aspectes formals) 10