Informe anual de l activitat turística a la Costa de Barcelona Maresme

Transcripción

1 Informe anual de l activitat turística a la Costa de Barcelona Maresme Dades de gener a desembre 22 Observatori per a la Qualitat del Turisme al Maresme

2 Índex Introducció... 3 DADES ECONÒMIQUES Situació del mercat laboral... 4 Oferta turística... 6 Visitants oficines de turisme... 2 Anàlisi de la demanda... 3 Resum dades Maresme Projecte de qualitat SICTED... 6 Balanç Setmana Santa a la Costa de Barcelona Maresme (abril)... 7 Balanç temporada turística a la Costa de Barcelona Maresme (juny setembre)... 8 SATISFACCIÓ Enquesta de turistes Costa de Barcelona Maresme. Estiu Enquesta de satisfacció EDDETUR Bibliografia Pàgina2

3 Introducció El present informe és un anàlisi de la situació de l activitat turística de la integrada a la marca turística Costa de Barcelona, durant l any 22. comarca del Maresme, Per una banda, les dades referents a la situació laboral de les activitats turístiques del Maresme, elaborades per l Observatori de Desenvolupament Local del Consell Comarcal del Maresme, formen part dels indicadors que es recopilen i mostren quina va ser la realitat laboral del sector turístic a la comarca. Per altra banda, s ha analitzat l evolució de les dades d ocupació hotelera i d allotjaments d acampada al Maresme a partir de les dades oficials de l Instituto Nacional de Estadística (INE), de l Institut d Estadística de Catalunya (IDESCAT) i del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona. Cal tenir present que les dades que es fa referència són bàsicament les dades d allotjaments hotelers i d acampada degut principalment a què el nombre d allotjaments de turisme rural i d apartaments turístics és molt baix en comparació amb la resta de les zones turístiques i comporta que siguin dades de poca significació. De gran utilitat són els informes elaborats pel Laboratori de Turisme de Diputació de Barcelona en què es pot observar quina va ser l ocupació en diversos períodes mitjançant l enquesta Flaix: Setmana Santa i dels mesos corresponents a juny, juliol, agost i setembre. També destaquem els informes de l enquesta de destinació Costa de Barcelona i de l anàlisi del perfil del turista realitzat a partir de les dades de l enquesta EDDETUR desenvolupada dins del marc del projecte de qualitat SICTED. Esperem que aquestes dades siguin del vostre interès i que us permetin disposar de més informació sobre la situació turística de la comarca del Maresme durant l any 22. Observatori per a la Qualitat del Turisme al Maresme Pàgina3

4 DADES ECONÒMIQUES Situació del mercat laboral L objectiu d aquest informe és analitzar l evolució de la situació laboral de les Activitats Turístiques a la comarca del Maresme a partir de les variables ocupació, activitat econòmica, atur registrat i contractació laboral. Cal tenir present que quan parlem d Activitats Turístiques fem referència de forma conjunta a les activitats 55, 56 i 79 de la Classificació Catalana d Activitats Econòmiques 29 que corresponen, respectivament, als Serveis d allotjament, Serveis de menjars i begudes i Agències de viatges i operadors turístics, que són les tres divisions econòmiques amb una clara vinculació amb el turisme. Parlem de l Hostaleria quan ens referim a les divisions 55 i 56 conjuntament. Per altra banda, també cal precisar que quan ens referim a l ocupació estem parlant d afiliacions al règim general de la Seguretatt Social i a règim especial de treballadors autònoms i quan ho fem d activitat econòmica estem fent referència als comptes de cotització. Bo i no ser exactament el mateix utilitzem com a sinònimss empresa i compte de cotització. Ocupació i Activitat Econòmica L any ha estat positiu pel sector econòmic de les Activitats Turístiques de la comarca en termes d ocupació ja que aquesta ha augmentat en relació a l any 2. L augment de l ocupació ha estat limitat ja que, bo i el creixement del nombre d afiliacions al règim general (9;,34%), el nombre de treballadors autònoms ha baixat (-2,93%; -94) T. Activitats turístiques per tipus. El Maresme. Any 22* Nom Any 222 Empreses Assalariats 55-Serveis d allotjament 56-Serveis de menjar i begudes 79-Agències de viatges i operadors turístics Total activitats turístics Variació interanual (%) Pes activitat turístiques TOTAL COMARCAL (totes activitats) Variació interanual (%) *mitjana anual ,9% 3,35%.36-2,73% ,34%,% ,8% Font: elaboració Observatori Desenvolupament Local del Maresme a partir del Dpt. d Empresa i Ocupació Autònoms ,93% 9,27% ,85% Quant a l ocupació assalariada, l augment del nombre de treballadors assalariats rau en l increment de treballadors en les divisionss econòmiques de Serveis d allotjament (3,3%; 76) i de Serveis de menjars i begudes (,8%; 47) mentre que ha disminuït en el cas d Agènciess de viatges i operadors turístics (-,85%; -4). En el cas de l ocupació autònoma, el nombre de treballadors ha crescut en els Serveis d allotjament (5,65%; 7) però, en canvi, ha davallat en el cas dels Serveis de menjars i begudes (-3,36%; -99) i en el d Agències d viatges i operadors turístics (-,44%; -2). Pel que fa a l activitat econòmica, mesurada aquí amb el volum d empreses, un any més evoluciona de forma favorable en comparació amb l any anterior. L augment es computa amb 3 comptes de cotització més de mitjana que un any abans i, així, un increment relatiu del 2,9%. Cal fer notar la tendència d aquest subsector divergeix del registrat per l agregat comarcal en tant que, en aquest darrer cas, ha disminuït el nombre d empreses i d ocupats tant assalariats com autònoms. Pàgina4

5 L increment d empreses es concentra en les divisions econòmiques dels Serveis d allotjament (4,85%; 8) i dels Serveis de menjar i begudes (2,5%; 26) mentre que les dedicades a Agències de viatge i operadors turístics han disminuït (-5,77%; -3) Per continuar llegint l informe consulteu el document a la pàgina web: Pàgina5

6 Oferta turística Oferta d allotjament turístic L oferta d allotjament de la Costa de Barcelona es centra fonamentalment en establiments hotelers, tal i com indiquen les dades d establiments turístics registrats a la Direcció General de Turisme. En el següent gràfic podem veure les dades registrades a les diverses marques turístiques a l any 22. Establiments Barcelona Catalunya Central Costa Brava Costa Daurada Costa Barcelona Pirineus Terres de l'ebre Terres de Lleida Val d'aran Nombre d establiments turístics per marques. 22 Hotelers Càmpings Turisme rural Total Places Barcelona Catalunya Central Costa Brava Costa Daurada Costa Barcelona Pirineus Terres de l'ebre Terres de Lleida Val d'aran Font: Idescat, a patir de les dades del Departament d Empresa i Ocupació. Direcció General de Turisme. El Maresme és la comarca amb major activitat turística de la província de Barcelona, al marge de la ciutat de Barcelona. Presenta una oferta de places d allotjament turístic el que representa un 47,9% del total de la demarcació, amb una activitat molt centrada en el sol i platja, les activitats nàutiques i el turisme familiar. L oferta de places hoteleres, però, té una clara tendència a la baixa. Per contra, han augmentat un 8,7% de les places de càmping. Pàgina6

7 En les següents imatges es pot observar quina és la distribució d establimentss i places d allotjaments que hi ha a la comarca del Maresme. Distribució dels allotjaments hotelers* a la Costa de Barcelona Maresme (*s inclouen hotels, pensions i hostals) D a 3 establiments De 4 a establiments Més d establiments Nombre d establiments hotelers per categoria. El Maresme. 22 Municipi * 2* 3* 4* 5* Total Hostals i Total pensions Alella Arenys de Mar 6 6 Arenys de Munt Argentona Cabrera de Mar Cabrils 2 3 Caldes d Estrac Calella Canet de Mar Dosrius Malgrat de Mar Masnou, El 2 Mataró Montgat Òrrius Palafolls Pineda de Mar Premià de Dalt 2 2 Premià de Mar Sant Andreu de Llavaneres 2 Sant Cebrià de Vallalta Sant Iscle de Vallalta Sant Pol de Mar 4 5 Sant Vicenç de Montalt 2 3 Santa Susanna Teià Tiana Tordera 2 2 Vilassar de Dalt Vilassar de Mar 2 3 Total Font: LabTurisme de la Diputació de Barcelona, a partir de les dades de l Institut d Estadística de Catalunya (IDESCAT) Pàgina7

8 Nombre de places hoteleres per categories. El Maresme. 22 Municipi * 2* 3* 4* 5* Total Hostals i Total pensions Alella Arenys de Mar 8 8 Arenys de Munt 5 5 Argentona Cabrera de Mar 6 6 Cabrils Caldes d Estrac Calella Canet de Mar Dosrius Malgrat de Mar Masnou, El Mataró Montgat Òrrius Palafolls Pineda de Mar Premià de Dalt Premià de Mar Sant Andreu de Llavaneres Sant Cebrià de Vallalta Sant Iscle de Vallalta Sant Pol de Mar Sant Vicenç de Montalt Santa Susanna Teià Tiana Tordera 8 8 Vilassar de Dalt Vilassar de Mar Total Font: LabTurisme de la Diputació de Barcelona, a partir de les dades de l Institut d Estadística de Catalunya (IDESCAT) Distribució dels allotjaments d acampada a la Costa de Barcelona Maresme D a 3 establiments De 4 a 5 establiments Més de 6 establiments Pàgina8

9 Municipi Alella Arenys de Mar Arenys de Munt Argentona Cabrera de Mar Cabrils Caldes d Estrac Calella Canet de Mar Dosrius Malgrat de Mar Masnou, El Mataró Montgat Òrrius Palafolls Pineda de Mar Premià de Dalt Premià de Mar Sant Andreu de Llavaneres Sant Cebrià de Vallalta Sant Iscle de Vallalta Sant Pol de Mar Sant Vicenç de Montalt Santa Susanna Teià Tiana Tordera Vilassar de Dalt Vilassar de Mar Total Font: LabTurisme de la Diputació de Barc (IDESCAT) Nombre d establiments d acampada per categoria. Maresme. 22 Luxe Primera Segona Tercera celona, a partir de les dades de l Institut d Estadística de Cata alunya Total Nombre de places en establiments d acampada per categoria. El Maresme. 22 Municipi Luxe Primera Segona Tercera Total Alella Arenys de Mar Arenys de Munt Argentona Cabrera de Mar Cabrils Caldes d Estrac Calella Canet de Mar Dosrius Malgrat de Mar Masnou, El Mataró Montgat Òrrius Palafolls Pineda de Mar Premià de Dalt Premià de Mar Sant Andreu de Llavaneres Sant Cebrià de Vallalta Pàgina9

10 Sant Iscle de Vallalta Sant Pol de Mar.7 Sant Vicenç de Montalt Santa Susanna Teià Tiana Tordera Vilassar de Dalt Vilassar de Mar Total Font: LabTurisme de la Diputació de Barcelona, a partir de les dades de l Institut d Estadística de Catalun (IDESCAT) Distribució dels allotjaments de turisme rural a la Costa de Barcelona - Maresme Nombre d establiments de turisme rural per categoria. El Ma Municipi Casa de poble independent Masoveries Masies Casa de poble compartida Alella Arenys de Mar Arenys de Munt Argentona Cabrera de Mar Cabrils Caldes d Estrac Calella Canet de Mar Dosrius Malgrat de Mar Masnou, El Mataró Montgat Òrrius Palafolls Pineda de Mar Premià de Dalt Premià de Mar Sant Andreu de Llavaneres Sant Cebrià de Vallalta 8

11 Sant Iscle de Vallalta Sant Pol de Mar Sant Vicenç de Montalt Santa Susanna Teià Tiana Tordera Vilassar de Dalt Vilassar de Mar Total Font: LabTurisme de la Diputació de Barcelona, a partir de les dades de l Institut d Estadística de Catalunya (IDESCAT) Nombre de places en establiments de turisme rural per categories. El Maresme. 22 Municipi Casa de poble Casa de poble Masoveries Masies independent compartida Total Alella Arenys de Mar Arenys de Munt Argentona Cabrera de Mar Cabrils Caldes d Estrac Calella Canet de Mar Dosrius Malgrat de Mar Masnou, El Mataró Montgat Òrrius Palafolls Pineda de Mar Premià de Dalt Premià de Mar Sant Andreu de Llavaneres Sant Cebrià de Vallalta Sant Iscle de Vallalta Sant Pol de Mar Sant Vicenç de Montalt Santa Susanna Teià Tiana Tordera Vilassar de Dalt Vilassar de Mar Total Font: LabTurisme de la Diputació de Barcelona, a partir de les dades de l Institut d Estadística de Catalunya (IDESCAT) Pàgina

12 Visitants oficines de turisme Dades de visitants a les oficines de turisme de la Costa de Barcelona Maresme 22 OFICINA DE TURISME VISITANTS DISTINCIÓ Calella (2 oficines) Malgrat de Mar (2 oficines) Santa Susanna 9.73 Mataró 7.3 Pineda de Mar Alella Consorci del Maresme 298 El Masnou 55 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades facilitades per les oficines de turisme del Maresme en el moment de la petició Pàgina2

13 Anàlisi de la demanda Durant l any 22 la comarca del Maresme va rebre.35.6 viatgers els quals van realitzar pernoctacions. Gairebé unes 3. nits més que durant el 2. Les taules següents mostren les xifres per marques turístiques de Catalunya. Total Barcelona Catalunya Central Costa Brava Costa Daurada Costa de Barcelona Pirineus - Prepirineus Terres de l'ebre Terres de Lleida VIATGERS Viatgers i pernoctacions en establiments hotelers - 22 PERNOCTACIONS 6.236, ,5 6.83, ,8 764,8.544, ,4.87,9 2.57,8 9.4, , , 564,.54,7 225,4 365,3 257, 575,9 Val d'aran Milers 242,9 664,6 Font: Idescat, a partir de l Enquesta d ocupació en allotjaments hotelers de l INE GRAU D OCUPACIÓ 6, 7,8 4,4 55,6 64,8 65,8 24, 27,9 38,7 39, Les dades relatives al Maresme en establiments hotelers van ser: Les dades relatives al Maresme en establiments d acampada van ser: Viatgers Pernoctacions Grau d ocupació: 7,2% Viatgers Pernoctacions Grau d ocupació: 49,% Total Barcelona Catalunya Central Costa Brava Costa Daurada Costa de Barcelona Pirineus - Prepirineus Terres de l'ebre Terres de Lleida VIATGERS Viatgers i pernoctacions en establiments d acampada - 22 PERNOCTACIONS 2.352, ,5,, 7,4 92, 84,9 6.84, 62, , 375,8.963, 357,8.87,3 64, 42,6 8,2 35,9 Val d'aran Milers 2,5 54,6 Font: Idescat, a partir de l Enquesta d ocupació en allotjaments d acampada de l INE GRAU D OCUPACIÓ 39,3, 5, 36,5 39,6 42, 43,2 3,8 6,6 4,7 Pàgina3

14 Total Barcelona Catalunya Central Costa Brava Costa Daurada Costa de Barcelona Pirineus - Prepirineus Terres de l'ebre Terres de Lleida VIATGERS Viatgers i pernoctacions en establiments de turisme rural - 22 PERNOCTACIONS 29,9 86,9,, 42,4 37,7 76,2 224,5 2,6 6,4 8,3 23,7 2,8 325,7 8,7 24,6 8,2 49,8 Val d'aran Milers (n.d.) Dada no procedent : : Font: Idescat, a partir de l Enquesta d ocupació en allotjaments de turisme rural de l INE GRAU D OCUPACIÓ 9,, 8, 23, 7,6 5,8 8,5 2,5 7,2 : Les dades relatives al Maresme en establiments de turisme rural van ser de poca significació, per tant no es disposen de dades Pel que fa al nombre de viatgers en hotels, han augmentat en un 8,%, així com el nombre de pernoctacions, amb un increment del 5.6%. Els viatgers en càmpings han disminuït en un 5,8%, així com les pernoctacions. Pel que fa al turisme rural, no es disposa de dades, pel baix nombre que representa estadísticament aquesta tipologia d establiment a la comarca. El grau d ocupació hotelera ha baixat un 2,% i la dels càmpings també ha baixat un 6,6%. Aquest lleuger descans en els generalitzat a la província. principals indicadors té una clara consonància amb el decreixement Pàgina4

15 Resum dades Maresme 22 En el següent quadre es poden observar les principals dades que s han comentat en els punts anteriors. Maresme Places en establiments hotelers Places en càmpings Places en establiments de turisme rural Nombre de viatgers allotjats en hotels (en milers) Nombre de viatgers allotjats en càmpings (en milers) 998, 252,2.77,6 237,5 8, -5,8 2.89, 59, 3.4, 548, 4,3-7,2 Nombre de viatgers allotjats en establiments de turisme rural milers) (en n.d. n.d. n.d. 96,7 75,2-22,2 Nombre de pernoctacions en hotels (en milers) Nombre de pernoctacions en càmpings (en milers) 5.4,., 5.426,.4, 5,6, 9.3, 2.32, 9.54, 2.429, 5,4 4,7 Nombre de pernoctacions en establiments de turisme rural milers) Grau d ocupació hotelera (%) (en n.d. 73,3 n.d. 7,2 n.d. -2, 285,7 6, 233,4 6, -8,3 -,6 Grau d ocupació en càmpings (%) Dades resum Maresme - 22 COMARCA Var.2/ 2 22 (%)** PROV. BARCELONA* 2 22 Var.2/ (%)** , , , , , , 55,7 49, -6,6 48, 46, -,7 Grau d ocupació en establimentss de n.d n.d. n.d. 2,6 6,4-4,2 turisme rural (%) Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT i l INE Pàgina5

16 Projecte de qualitat SICTED El SICTED (Sistema Integral de Qualitat Turística Espanyola en Destinació) promogut per la Secretaria General de Turismo i la Federación Española de Municipios y Províncias (FEMP) és un projecte de qualitat coordinat a la província de Barcelona per la Diputació de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona per tal de dotar a les empreses i serveis turístics d eines que permetin gestionar la qualitat a les seves entitats i d aquesta manera garantir uns estàndards de qualitat i millorar alhora la imatge de la destinació turística. La Costa de Barcelona Maresme és una de les 3 destinacions SICTED que hi ha a la província de Barcelona i al 22 van ser 2 municipis maresmencs que disposaven d alguna empresa o servei turístic distingit. Distribució territorial d implantació del SICTED al Maresme Distribució empreses i serveis turístics distingits Maresme - 22 SUBSECTOR Albergs Agències de viatge Altres serveis Càmpings Cases rurals Comerços Empreses d oci actiu Hotels Museus, centres d interpretació Oficines d informació turística Platges Serveis de seguretat Serveis turístics de salut Transport turístic Font: elaboració pròpia DISTINGITS L evolució de nombre d empreses i serveis turístics ha estat destacable, sent el Maresme una de les primeres destinacions de la província amb majors distingides. ANY Font: elaboració pròpia Evolució distingits SICTED NOMBRE DISTINGITS Per més informació podeu consultar la web: Pàgina6

17 Balanç Setmana Santa a la Costa de Barcelona Maresmee (abril) Segons els resultats de l enquesta Flaix Setmana Santa 22, a partir de l enquesta de l ocupació turística a la província de Barcelona elaborada pel Laboratori de Turisme de Diputació de Barcelona es desprenen les següents dades: Es diferencia entre les nits del 3 de març al 4 d abril i nits del 5 al 9 d abril. Ocupació durant Setmana Santa Hotels Del 3/3 al 4/4 Del 5 al 9/4 Càmpings Del 3/3 al 9/4 Turisme Rural Del 3/3 al 4/4 Del 5 al 9/4 Apartaments Del 3/3 9/4 22 % 69,34 8,48 58,9 22,4 66,86 68,5 2 Var./2 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona. 22 % 7,82 79,6 % -,48,88 57,95,96 2,76 85,7 82,5,38-8,2-4, El Maresme va ser la comarca de la província de Barcelona amb l ocupació en establiments hotelers més elevada tant en els dies festius com els no festius (8,48 i 69,34% %, respectivament). En quant a l ocupació en càmpings la variació entre el 2 i el 22 va ser lleugerament superior, per darrera del Garraf i dell Pirineu de Barcelona. L ocupació registradaa en els establiments de turisme rural va tenir una davallada del 8,2% respecte la Setmana Santa del 2, en els dies festius, mentre que es va observar un lleuger augment en el primer tram de les vacances d,38%. Enguany, l ocupació en apartaments turístics va patir una davallada d un 4% respecte l any anterior. Podeu consultar l informe complet de Setmana Santa 22 a la web del Laboratori de Turisme de Diputació de Barcelona: Pàgina7

18 Balanç temporada turística a la Costa de Barcelona Maresme (juny setembre) A partir dels informes elaborats pel Laboratori de Turisme de Diputació de Barcelona l Enquesta Flaix mesos juny, juliol, agost i setembre, es desprenent els següents resultatss relatius al Maresme: Grau d ocupació dels establiments turístics del Maresme. HOTELS Juny Juliol Agost Setembre 2 22 Diferencial 76,95 74,4-2,9 85,55 84,9 -,65 92,56 9,48-2,8 77,8 8,7 3,88 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona. 22 Grau d ocupació dels establiments turístics del Maresme. TURISME RURAL Juny Juliol Agost Setembre 2 22 Diferencial 4, 28,6 -,4 57,25 43,33-3,94 68,75 63,95-4,8 62,5 4,36-22,4 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona. 22 Grau d ocupació dels establiments turístics de la Costa de Barcelona*. CÀMPINGS Juny Juliol Agost Setembre 2 22 Diferencial 58,8 38,2-9,97 68,68 6,2-7,47 79,7 76,29-2,87 47,5 5,44 3,93 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona. 22 Grau d ocupació dels establiments turístics de la Costa de Barcelona*. APARTAMENTS TURÍSTICS Juny Juliol Agost Setembre 2 22 Diferencial 76,67 43,33-33,33 69,4 5,7-8,34 75,55 78,78 3,24 4,3 25, -5,3 Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona. 22 *El Maresme, Baix Llobregat, Garraf, l Alt Penedès, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental són les comarques de la província de Barcelona que composen la marca Costa de Barcelona Podeu consultar els informes complets a la web del Laboratori de Turisme de Diputació de Barcelona: Pàgina8

19 SATISFACCIÓ Enquesta de destinació Costa de Barcelona. El Maresme Estiu 22 Estudi realitzat pel Laboratori de Turisme (LABturisme) de la Diputació de Barcelona amb la col laboració de Turisme de Barcelona, realitzat durant l estiu del 22. Univers: Individus de 5 anys d edat o més que pernoctin entre una i 27 nits als municipis de referència. Àmbit: Costa de la província de Barcelona, excepte Barcelona ciutat i la costa del Barcelonès. Les entrevistes s han realitzat a un total de 5 poblacions, estructurant la mostra a nivell de municipis, comarques i marques turístiques (2 poblacions menys que al 2). *En el moment de l estudi les comarques que formaven part de la Costa de Barcelona eren al sud: Garraf, Alt Penedès i Baix Llobregat i al nord: Maresme, sense incloure el Vallès Oriental ni l Occidental. Recollida de la informació: Entrevistes personals assistides amb ordinador (sistema CAPI). Les entrevistes s han realitzat a punts de mostreig de diversa naturalesa: hotels, càmpings, apart-hotels, zona de passeig marítim, zona de platja, zones comercials,... per tal d obtenir una mostra final el més variada i diversificada possible, i que hi quedin representades totes les tipologies i perfils de turistes possibles. Dates del treball de camp: de l al 8 d abril (Setmana Santa) i de l de juny al 3 de setembre de 22. Qüestionari: qüestionari estructurat amb una durada mitjana aproximada de 5 minuts. Mostra:.69 entrevistes finals a turistes que hagin pernoctat en els municipis de referència (267 més que al 2 degut a què s inclouen les dades de Setmana Santa 2). Al Maresme es van realitzar: 87 entrevistes. Distribució de la mostra: Marca turística Costa del Garraf Comarca Garraf Baix Llobregat Municipi Mostra objectiu per municipi Sitges 225 Vilanova i la Geltrú) 68 Resta (Cubelles) 56 Castelldefels 2 Resta (Gavà, Molins de Rei) 2 Mostra assolida per municipi % assoliment 249,7 % 65 98,2 % 56, % 5 2,7 % 4 25, % Pàgina9

20 Costa del Maresme Alt Penedès Maresme Vilafranca del Penedès 56 Calella 225 Pineda de Mar 4 Santa Susanna 225 Malgrat de Mar 225 Resta (Mataró, Canet de Mar, Alella, Caldes d Estrac) 56 62,7 % 248,2 % 4, % 227,9 % 232 3,% 57,8% Una dada a tenir en compte al llarg de l informe és que les entrevistes realitzades al que anomenem resta del Maresme ens resulten de poca significació ja que la base és insuficient per a ser comparades amb la resta de dades. Temes tractats a l entrevista:. Perfil sociodemogràfic 2. Estada mitjana 3. Allotjament 4. Mercat d origen 5. Motiu del viatge 6. Repetitivitat i acompanyants 7. Accés al municipi 8. Planificació del viatge 9. Despesa. Valoració dels municipis. Activitats realitzades 2. Ús i valoració del transport intern 3. Percepció del català 4. Visita a Barcelona 5. Transports segons planificació PERFIL SOCIODEMOGRÀFIC A partir de les dades que es desprenen de l informe sobre l activitat turística de la Costa de Barcelona nord (a partir d ara Maresme) realitzat a partir de les entrevistes efectuades durant el 22 un 54,,6% eren homes i un 45,4% van ser dones. L edat mitja dels turistes que van arribar all 22 a la costa de Barcelona va ser de 4,72 anys, lleugerament inferior a la mitjana del Maresme que va ser de 4,89 anys. Respecte a l any anterior l edat del turista que va ser entrevistat va ser més gran. Pineda de Mar, va registrar una edat mitjana inferior a la marca turística; amb uns 38,93 anys. Quant a poblacions podem destacar: que Pineda de Mar va rebre un major nombre d individus d entre 5 a 7 anys, dada superior a la mitjana de la marca turística. Malgrat de Mar va registrar que un 9,8% dels entrevistats tenien entre anys vers un 4,2% al Maresme; els jubilats van mostrar dades més elevades de la marca a Calella. Pel que fa a la professió dels turistes que van ser entrevistat a la Costa de Barcelona podem veure com el treballador especialitzat té un pes força important amb un 35,5%, dadaa superior als rebuts al 2; i inferior als rebuts a la costa nord (37,2%). Pel que fa al Maresme, hem de dir que la zona que anomenem resta del Maresme integrada pels municipis que queden fora de l Alt Maresme va ser molt superior a la mitjana de la marca (56,%), sent de poca significació com hem dit anteriorment. Altres dades d interès són; Malgrat de Mar va rebre el percentatge més elevat de tota la marca de jubilats, Calella va registrar menys turistes de treballadors en un altre camps i d alts executius. Quant a la classe socioeconòmica l informe desprèn un augment dels turistes amb un nivell alt / mitjà - alt superior al 2, amb lleugers descensos en la mitjà, mitjà -baixa i baixa. Curiosament a Pineda de Mar presenta el nivelll més alt de turistes amb un nivell baix i Malgrat de Mar els que no ho declaren. Pàgina2

21 ESTADA MITJANA L estada mitjana dels visitants que van arribar a la costa de la província va ser de 6,35 nits, sent lleugerament inferior que al 2, tot i que la zona del Maresme, va ser superior, entorn a les 7,28 nits. Quan a poblacions Malgrat de Mar va registrar el valor més elevat amb prop de 8,28 nits, mentre que Calella ho va fer amb 6,25 nits. Si parlem d intervals de nits de 6 a és el tram més destacable a la població de Pineda de Mar superant amb escreix la mitjana de la marca. Les estades curtes de menys de 5 nits no són gaire freqüents al Maresme, tret de la zona de la resta del Maresme. MOTIU DEL VIATGE El principal motiu de viatge dels entrevistats van ser el vacacional i d oci amb un 97 i 98,3%, respectivament, en el zona del Maresme, sent superior al motiu declarat en la zona sud de la Costa de Barcelona (94,2 i 95,8%). Calella, seguit de Pineda de Mar van ser les poblacions que van presentar un valor més elevat en aquest segment. Els motius professionals i negocis són els menys freqüentats en la comarca del Maresme, sent més representatius a la zona sud de la marca. Un 73,3% dels entrevistats va declarar que el motiu pel qual es va decidir per arribar fins al Maresme va ser per passar les vacances, aquesta dada és superior en el cas de Malgrat de Mar amb un 79,2% dada superior a la resta de la marca Costa de Barcelona. Contràriament els turistes que van arribar a la resta del Maresme ho va fer motivats per la platja i també per proximitat, per estar a prop de Barcelona, però aquesta dada és de poca significació. FIDELITZACIÓ - REPETITIVITAT La mitja de vegades que ha visitat la Costa de Barcelona en els darrers anys va ser d,29, xifra inferior a la l del 2 (,74). En quan a la dada de la zona del Maresme, va ser de,7 mentre que a la zona sud va ser de,47. Un 68,4% dels entrevistats de la comarca del Maresme va declarar que era la primera vegada que visitava la zona, una dada lleugerament superior a la que es va declarar a la zona sud que va ser de 7,3% %. La repetició de com a mínim vegada va ser superior a Calella (3,7%) mentre que de 3 a 5 vegades va registrar el major percentatge a Malgrat de Mar amb un,2%. DESPESA La despesa mitja declarada per persona en cost del transport a la Costa de Barcelona va ser de 8,75 (un 7,2% menys que al 2), sent Calella la població on la despesa va ser més elevada (33,92 ) i Malgrat de Mar la més baixa (83,9 ). En quant al cost mig diari la marca turística va situar-se en una mitja de 37,7,, mentre que la comarca del Maresme, va ser de 35,84 ; sent Pàgina2

22 Malgrat de Mar i Pineda de Mar les que van tenir un cost mig inferior a la mitja, 3,63 i 29,83, respectivament. La despesa mitja total per persona va ser de 224,3 a la marca i de 237, a la zona del Maresme, sent aquesta la mitja més elevada que a la zona sud. El cost del paquet turístic va ser de 674,84 a la Costa de Barcelona, lleugerament superior que la que es va declarar al Maresme (634,89 ). Existeix una diferència notable entree la mitja declarada al 2 i la del 22. A la Costa de Barcelona al 2 la mitjana va ser de 89,9 (-26,6%). Les poblacions de Santa Susanna i Pineda de Mar, van ser les que van registrar xifres inferiors a la mitja de la Costa de Barcelona (555,53 i 53,7, respectivament). VALORACIÓ DEL MUNICIPI En termes generals de la Costa de Barcelona, la valoració va ser de 7,98, mentre que al Maresme es va situar al 8,3. Respecte a l any anterior els turistes van valorar més positivament tots els ítems. En el cas concret del Maresme la població amb millor valoració va ser Calella amb un 8,8. Maresme: Per poblacions podem destacar les següents dades, que són lleugerament superiors que la mitja de la Costa de Barcelona - Calella: platges, comerços, entreteniment, oci nocturn, qualitat/preu comerços,arquitectura Pineda de Mar: seguretat ciutadana Santa Susanna: qualitat / preu allotjaments, pol lució, neteja general, qualitat / preu bars, soroll Un 76,6% dels entrevistats recomanaria la destinació Costa de Barcelona, lleugerament inferior es en el cas del Maresme que ho fa el 75,5%. En quant a poblacions un 82,% recomanaria sense dubtar-ho Pineda de Mar, probablement sí un 27,4% a Calella. ACCÉS AL MUNICIPI Pel que fa al mitjà de transport per accedir a la destinació; el cotxe destaca com a principal mitjà; a la Costa de Barcelona es situa entorn al 43,3%, mentre que al Maresme va ser un 38,5%; seguit del transport aeri 4,9% i 6% de l autobús. Els turistes que arriben al Maresme amb vehicle particular és més elevat a la zona de la resta del Maresme; mentre que l avió és més freqüent a la zona de l Alt Maresme, així com l autobús. L aeroport principal va ser el Barcelona El Prat (79,4%) i Girona (2,3%). PLANIFICACIÓ DEL VIATGE La planificació del viatge dels turistes que arriben a la Costa de Barcelona (59,6%) es centra principalment en viatges organitzats per compte propi, amb una major repercussió en la zona del Pàgina22

23 Els que van planificar el seu viatge per compte propi i van venir al Maresme, van fer-ho a consultant les pàgines web gairebé en el 88% dels casos. Les oficines de turisme van ser també dels prescriptors més importants per ajudar en l organització del viatge, tot i que la xifra va ser lleugerament inferior que a l any anterior. Més de la meitat de l ús d internet va realitzar-se per a cercar informació sobre la destinació, mentre que gairebé un 56,8% ho va fer per reservar o comprar un paquet turístic. Un 93,3% va fer la contractació de l allotjament des d origen, sent Pineda de Mar i Santa Susanna les poblacions on aquesta compra es va realitzar de manera més elevada a la Costa de Barcelona. MOBILITAT Un 27,7% dels casos ha utilitzat el vehicle propi com a transport per moure s per la destinació. Seguit del tren amb un 9,2%. El trenet turístic ha estat utilitzat en un 6,2% xifra superior que la mitja de la destinació. Un 34,5% dels turistes no va agafar cap transport, sent aquesta dada més elevada a la població de Calella que ho va declarar un 44,4%. MERCAT D ORIGEN Quant a la nacionalitat dels entrevistats, podem dir que a nivell de Costa de Barcelona van ser dels visitants 4, % francesos, 3,9% espanyols,,6 britànics, 2,5 % holandesoss i % alemanys, respectivament. En el cas concret del Maresme, un 4,% dels que van ser entrevistats van ser holandesos, un 3% anglesos, 2,6% francesos, 2,2% alemanys, mentre que els espanyols van ser un,8%. Hem de tenir en compte que aquestes nacionalitats són un tant diferent si les observem per municipis. Concretament, un 7,2% a Malgrat de Mar van ser holandesos, 24,6% a la resta del Maresme van ser d origen francès (però la dada és de poca significació), un 8,6% a Pineda de Mar van ser britànics i un,% a Calella van ser russos... Per les entrevistes realitzades, 22 van ser:. Holandès amb un 4,% 2. Britànic amb un 3,% 3. Francès amb un 2,6% 4. Alemany amb un 2,2% 5. Espanyol amb un,8% 6. Belga amb un 9,9% 7. Rus amb un 7,8% 8. Italià amb un 6,5% sud (8,6%), en el cas del Maresme la xifra va ser de 44,5%). La resta del Maresme va assumir la xifra més elevada en la planificació per compte propi. Contràriament els viatges de touroperadors van ser els més utilitzats per arribar fins al Maresme (49,% vers el 8,2 de la zona sud). Per poblacions Santa Susanna i Pineda de Mar van obtenir les dades més elevades (54,2 i 5,4% %). es desprèn que els mercats principals que van arribar al Maresme al Si voleu llegir l informe sencer el podeu trobar a la web de la Diputació de Barcelona: /web/dturisme Pàgina23

24 Enquesta de satisfacció EDDETUR 22 Quant al perfil del turista del Maresme tenim que hi ha més dones (5,7%) que homes i, que la majoria se situen en la franja d edat d entre 45 i 64 anys (38,4%) i dels 25 als 4 anys (28%). És molt remarcable que el 8,5% de turistes que arriben ala destinació tenen més de 65 anys. El Maresme és una comarca singular pel que fa a l origen dels turistes. La majoria són europeus (4,%, especialment de França (5,5%) i de la Gran Bretanya (6,9%). El turista català significa un 36,2% del total, especialment el que procedeix de la província de Barcelona, i el turisme espanyol constitueix el 2,6%. La meitat dels turistes ja havien visitat la destinació prèviament. Es tracta d un perfil de turista que ve per motius de vacances o d oci (74,6%) i viatja només amb la parella (35,3%), la família (28%) o els amics (7,2%). El mitjà de transport més emprat és el cotxe privat o la moto (5,7%). És destacable l elevat nombre de desplaçaments en avió (2,7%) i en tren (2,9%). La valoració global de la destinació és de 4,3 punts sobre 5. Els ítems més ben valorats són la informació turística rebuda, l hospitalitat i el tracte rebut i l allotjament. El següent informe recull les dades de l estudi del perfil dels turistes i visitants a la província de Barcelona de l enquesta EDDETUR Dades de la comarca del Maresme, total anual (22 entrevistes). Comparació dades de la comarca 22-2 i de la comarca amb la província Perfil Comarca 22 Comarca 2 % % Variació (22-2) Província 22 % Diferencial (comarcaprovíncia) Sexe Home Dona 47,8 5,7 39,2 5,8 8,6 -, 45,4 53,9 2,4-2,2 Trams d edat Menys de 8 anys i més,9 6, 28, 38,4 8,5 4,6 9,2 36,4 32,3 2,8-3,7-3,2-8,4 6, 5,7 2, 3,8 42,6 34,2,5 -,2 2,2-4,6 4,2 8, Nacionalitat Catalunya Barcelona Girona Lleida Tarragona Resta Estat espanyol Madrid Altres Europa (sense Estat espanyol) França Gran Bretanya Alemanya Països Baixos Altres 36,2 34,,3,,4 2,6 3, 8,5 4, 5,5 6,9 3, 4,3,3 26,4 22,3,,8, 3, 4, 9, 57,4 7,2 9, 6,7,8 2,7 9,8,8,3 -,8 -,6 8,5 -, 9,5-7,3 -,7-2, -3,7-7,5-2,4 68,4 6, 2,6 2, 3,, 2, 9, 5,5 6,6 2,4,2,5 3,9-32,2-25,9 -,3-2, -2,6,6, 9,5 24,6 8,9 4,5,8 2,8 6,4 Pàgina24

25 Altres països EUA Canadà Llatinoamèrica Altres 2,2,4,9,,9,8,3,,,5,4,,9 -,,4 4,,2,5,3, -,9 -,8,4 -,3 -,2 Característiques de la visita Tipus Turista (pernocten) Visitant (no pernocten) 74, 25,9 82,5 5, -8,4,8 55,7 44,3 8,4-8,4 Visita anterior a la zona Si visita anterior Sí, vegada Sí, 2-4 vegades Sí, 5-9 vegades Sí, o + 5, 6,9 9, 3,9 4,7 6,8 6,2 2,8,, -,8-9,3-2,7-6, -6,3 59,2 7,3 3,5 4,5,6-9,2 -,4-4,4 -,6-5,9 No visita anterior 49,6 39,,6 39,3,3 Amb qui viatja Sol Només amb la parella Amb família i/o fills Grup d amics Grup organitzat Altres 8,2 35,3 28, 7,2 7,8 2,6 9,5 32, 3,3 3,6 9,5 3,3 -,3 3,2-3,3 3,6 -,7 -,7 7,8 32,9 3,7 9,2 5,2 2,2,4 2,4-3,7-2, 2,6,4 Mitjans de transport (resposta múltiple) Cotxe / moto Cotxe / moto de lloguer Autobús Avió Tren Altres 5,7 5,6 7,3 2,7 2,9,9 44,9 3, 22,6 23,6 9,7 3,8 6,8 2,5-5,3-2,9 3,2-2,9 7, 4,6 5, 8, 7,7 2,9-9,3, 2,3 2,7 5,2-2, Pernoctacions Pernoctació a la zona nits (visitant/excursionista) o 2 nits De 3 a 7 nits De 8 a 3 nits Més de 3 nits 25,9 5,2 34,5 25,,3 5, 6,9 45,6 27,2 2,8,8 -,7 -, -2,2 -,5 44,3 6,9 2,8 8,7, -8,4 -,7 2,7 6,3,2 Allotjament (pernocten a la zona) Base: pernocten a la zona (comarca: Pàgina25

26 72: província:.8) Lloc d allotjament Al mateix municipi A la resta de Catalunya Altres 8,4 4,5, 56,5 3,5, 24,9-7, -, Tipus d allotjament (resposta múltiple) Segons residència Hotel Casa rural Càmping Apartament turístic Casa familiars / amics Altres 4, 68,,6 4, 8,7 4, 2,9,8 72,8 2, 8,5 3,9 5,7,2 2,3-4,8 -,5-4,4 4,8 8,3,7 5,6 39,4 6,4 7,6 7,3 7,4 6,7 -,5 28,6-5,8-3,5,4-3,4-3,8 Motiu estada Quin és el motiu de l estada? (resposta múltiple) Compres Vacances i/o oci Professional Visita amics i/o familiars Altres motius 8,2 74,6,7 2,5,8 5, 83,6 4,4 7,7 4,4 3, -9, -2,7 4,8 6,4 5,5 7,4 2,9 4,8,7 2,7 3,2 -,2-2,3 -,9 Despesa (promig per persona i dia) Base; contesten (comarca: 3; província:.93) Entreteniment, oci i cultura Menjar i begudes Compres Altres Mitjana total despesa 4,38 24,97 3,86 3,54 6,73 24,92 32,53 3,32 6,7 93,84 -,5-7,6-6,5-2,5-32, 3,73 26,73 9,93 4,97 58,32,7 -,8 3,9 -,4 3,4 Mobilitat Llocs que ha visitat o pensa visitar (resposta múltiple; 3 possibilitats de resposta) Total Catalunya Total Barcelona Barcelona ciutat Bages Osona Berguedà Vallès Oriental Maresme Garraf Alt Penedès Vallès Occidental Anoia Baix Llobregat Barcelonès (sense Barcelona ciutat) 53, 46, 36,6 5,2,,,9 2,,3,,4,,4, 66,2 57,9 43, 4,,5,, 2,5,3,,,,,3-3,2 -,8-6,5, -,5, -, -8,4,,,4,,4 -,3 45,5 39,5 3,5 6,3 5,4 8,6,2,6 3,,7,9,5,, 7,5 6,6 23, -, -5,4-8,6 -,3,5 -,8 -,7 -,5 -,5 -,6, Pàgina26

27 Total Girona Total Lleida Total Tarragona 2,7,4 4,3 32,6,3 2,3 -,9, 2, 7,,9 3,8 3,6 -,5,5 Resta de l Estat espanyol,3 3,6-2,3,7 -,4 Altres països,3 2, -,8,6 -,3 Valoració de la destinació Promig en escala d a 5) Hospitalitat / tracte rebut Senyalització Informació turística Accessos Seguretat Conservació de l entorn Relació qualitat / preu 4,5 3,9 4,57 4,5 4,4 4,6 4,6 4,43 4,5 3,9,7 -,5,6 4,6 3,94 4,39 4,6 4,9 4,2 4,8 -, -,4,8 -, -,4 -,5 -,2 Allotjament (total respostes) Allotjament (n han fet ús) Restauració (total respostes) Restauració (n han fet ús) Comerç (total respostes) Comerç (n han fet ús) Transport públic (total respostes) Transport públic (n han fet ús) Oferta cultural i d oci (total respts.) Oferta cultural i d oci (n han fet ús) 4,25 4,8 3,96 3,95 3,92 3,9 4,6 3,95 4,2 4,24 4,4 3,92 3,87 3,82 3,87,22,4,5,24,34 4,29 4,37 4,9 4,2 4, 4,4 3,78 3,9 4,28 4,33 -,3 -,2 -,24 -,25 -,8 -,3,28,5 -,7 -,9 Valoració global estada 4,3 4,5,5 4,39 -,9 Recomanació de la destinació Recomanaria a algú aquesta destinació? Sí No 94,4,4 9,7,7 2,7 -,3 Pàgina27

28 Bibliografia Dades oficials: Instituto Nacional de Estadística (INE) Institut d Estadística de Catalunya (IDESCAT) Direcció General de Turisme. Departament d Empresa i Ocupació Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona Informes i/o estudis: Informe anual: Situació laboral de les activitats turístiques 22. Observatori del Mercat Laboral del Maresme. Consell Comarcal del Maresme Catalunya Turística en Xifres. 22 Direcció General de Turisme. Departament d Empresa i Ocupació Balanç turístic anual. Any 22.- Observatori d Empresa i Ocupació Informe anual 22. Observatori de Turisme. Departament d Empresa i Ocupació Anuari estadístic de Catalunya 22 - Institut d Estadística de Catalunya (IDESCAT) Estadístiques de turisme a Barcelona i província 22 Diputació de Barcelona i Turisme de Barcelona Activitat turística a la província de Barcelona 22 LABturisme de la Diputació de Barcelona Enquesta flaix Setmana Santa 22. LABturisme de la Diputació de Barcelona Enquesta flaix temporada d estiu 22 (juny). LABturisme de la Diputació de Barcelona Enquesta flaix temporada d estiu 22 (juliol). LABturisme de la Diputació de Barcelona Enquesta flaix temporada d estiu 22 (agost). LABturisme de la Diputació de Barcelona Enquesta flaix temporada d estiu 22 (setembre). LABturisme de la Diputació de Barcelona Resultat enquesta de turistes en destinació Costa de Barcelona. EDDETUR. 22. LABturisme de la Diputació de Barcelona Resultat enquesta EDDETUR. 22. LABturisme de la Diputació de Barcelona Peticions d informació: Dades visitants oficines de turisme facilitades per: Consorci turisme, Alella, Mataró, Calella, Santa Susanna, Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Arenys de Mar, El Masnou. Dades visitants museus facilitades per: Museu del Càntir, Fundació Palau, Casa Museu Domènech i Montaner, Museu Estampació, Museu Nàutica, Museu Arxiu Llavaneres, Fundació Tharrats, Museu Marès de la Punta, Museu Mollfulleda de Minerologia, Ca l Arenas, Museu Premià de Dalt, Col lecció Bassat, Jaume Vilaseca, Forns Romans de la Fornaca, Museu Teià. Pàgina28

29 Dade de contacte: Observatori per a la Qualitat del Turisme del Maresme observatori.turisme@ccmaresme.cat Tel Troba ns a: Costa de Barcelona Pàgina29