Activitat turística a la província de Barcelona Informe anual

Transcripción

1 Activitat turística a la província de Barcelona 2012 Informe anual

2 Diputació de Barcelona Setembre 2013 Edició i producció: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona Redacció: Laboratori de Turisme. Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona Composició: Fotoletra SA Dipòsit legal: B

3 Índex 1. Presentació Oferta turística Evolució de l oferta d establiments i places a la província de Barcelona Oferta d establiments i places per comarques Demanda turística Viatgers, pernoctacions i estada mitjana Evolució a la província de Barcelona Viatgers i pernoctacions per comarques Ocupació turística Evolució a la província de Barcelona Evolució per comarques Ocupació en períodes de màxima afluència Característiques i perfil de la demanda turística Perfil del turista i excursionista de la província de Barcelona Perfil del turista de Costa Barcelona Impacte econòmic del turisme Despesa turística Despesa mitjana del turista a la província de Barcelona Despesa mitjana del turista a Costa Barcelona Despesa en targeta dels turistes a la província de Barcelona Rendibilitat hotelera Indicadors turístics empresarials Estudis de cas Impacte del turisme a Osona Estudis de millora turística integral de les platges de les ciutats de Barcelona i Badalona Visitants als llocs d interès de la província de Barcelona... 39

4 Índex 4 6. Productes i serveis turístics Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinació (SICTED) Programes de promoció turística Oficines de turisme Indicadors on line Portal web Butlletí e-infoturisme Comunitat virtual de turisme Tendències de futur del turisme Fitxes comarcals Alt Penedès Anoia Bages Baix Llobregat Barcelonès Barcelona (ciutat) Berguedà Garraf Maresme Osona Vallès Occidental Vallès Oriental Metodologia Enquesta a demanda en destinació (EDDETUR 2012) Enquesta a demanda en destinació (EDDETUR Costa Barcelona 2012) Enquesta Flaix d ocupació turística en els períodes de màxima afluència (2012) Enquestes d ocupació en allotjaments turístics de l Instituto Nacional de Estadística (INE) i de l Institut d Estadística de Catalunya (IDESCAT) Estudi de les empreses turístiques a la província de Barcelona (2012) Altres fonts Metodologia per a Barcelona capital Enquesta de conjuntura del sector hoteler Enquesta a turistes Oferta hotelera

5 1. Presentació La Gerència de Serveis de Turisme de l Àrea de Desenvolupament Local de la Diputació de Barcelona, a través del Laboratori de Turisme (LABturisme), presenta per segon any l informe anual Activitat turística a la província de Barcelona, un recull de les principals dades quantitatives i qualitatives que configuren la realitat turística de les destinacions de les comarques barcelonines, relatives a l any 2012, i l evolució, segons la disponibilitat, dels últims cinc anys. Per a l elaboració d aquest informe, s han utilitzat tant fonts primàries (investigacions ad hoc elaborades pel LABturisme) com secundàries (fonts oficials com ara l INE, l IDESCAT o Turisme de Barcelona). Cal dir que les principals dades turístiques de la província poden ser consultades a través de l eina estadística de consulta Hermes Turisme ( Seguint la tasca iniciada fa quatre anys (el 2009), amb aquest informe, el LABturisme vol contribuir a l avanç important que estem vivint en els darrers anys en el coneixement de les destinacions turístiques, com a tasca imprescindible per a la millora de la presa de decisions i el disseny de les actuacions dels ens locals, que són les institucions que gestionen aquestes destinacions. Aquest document és, doncs, un document d informació sobre la conjuntura turística i també d anàlisi de tendències, i pretén servir com a eina de consulta per als agents públics i privats de l àmbit turístic que vulguin conèixer, en la seva escala territorial d influència (local, comarcal o provincial), el volum i la caracterització del fet turístic, i els ha de servir també per comparar-los amb altres destinacions properes o de característiques similars i per optimitzar les seves decisions estratègiques i operacionals per als propers anys. Ramon Riera i Bruch Diputat delegat de Turisme Diputació de Barcelona Ferran Civil i Arnabat President de l Àrea de Desenvolupament Local Diputació de Barcelona

6 2. Oferta turística Evolució de l oferta d establiments i places a la província de Barcelona Tot i el context de dificultats socioeconòmiques, agreujat l últim any, el 2012, l oferta d establiments d allotjament turístic de la província ha continuat el seu creixement continuat i sostingut des del 2007, i ha assolit una oferta d allotjament reglat de establiments i places. L estructura de l oferta d establiments de la província es manté sense gaires alteracions: l hoteleria hi té el pes més important (56,7% del total de places), seguida dels càmpings (39,3% del total de places) i del turisme rural (4% del total de places). A la demarcació de Barcelona, hi trobem noves places d allotjament turístic (un 1,86% d increment respecte al 2011) i gairebé places més que fa sis anys. Tot i que ha baixat lleugerament el nombre d establiments censats en l últim any, cal destacar l increment significatiu de 250 establiments en relació amb el Per tipologies d allotjament, un any més, cal destacar l increment del nombre d establiments i places en els càmpings (1.975 noves places respecte al 2011), i també, però més tímidament, l increment d establiments i places en el turisme rural (112 noves Taula 1. Nombre d establiments d allotjament turístic de la província de Barcelona per tipologies Variació (%) Establiments hotelers* ,34% Càmpings ,70% Turisme rural ,30% Província ,41% Catalunya ,73% Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT. * Inclou hostals i pensions. 1. L anàlisi de l oferta no inclou la comarca del Barcelonès.

7 Oferta turística 7 Taula 2. Nombre de places d allotjament turístic de la província de Barcelona per tipologies Variació (%) Establiments hotelers* ,03% Càmpings ,65% Turisme rural ,57% Província ,86% Catalunya ,69% Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT. * Inclou hostals i pensions. places). En l últim any, l hoteleria ha perdut 14 establiments, però només 19 places: ha mantingut, doncs, una oferta hotelera total per sobre de les places. L oferta d allotjament a tot Catalunya també ha augmentat, tant en nombre d establiments com de places, tot i que l increment interanual de places a la província és comparativament superior (a causa, sobretot, de la caiguda dels càmpings de Catalunya). L oferta total d allotjament de la província de Barcelona es compon de establiments oficials i més de places El càmping i el turisme rural han experimentat el 2012 un creixement, tant en nombre d establiments com de places, mentre que l oferta hotelera ha experimentat una baixada, amb 14 establiments menys respecte al 2011 En un any s han censat 2 nous càmpings i 7 nous establiments de turisme rural, que representen la incorporació de i 112 noves places turístiques, respectivament 2.2. Oferta d establiments i places per comarques En l anàlisi per comarques de l oferta d allotjament turístic, s hi visualitza el pes significatiu que tenen les comarques de costa (el Maresme en primer lloc, el Garraf i el Baix Llobregat) respecte a la resta de comarques de l interior de la província. Si s analitza el territori a escala de marca turística, podem constatar aquest fet en la concentració de la major part de l oferta en la marca Costa Barcelona (les tres comarques esmentades, més l Alt Penedès, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental), que representa el 53% dels establiments i el 84% del total de places d allotjament turístic disponibles en tot el territori de la província de Barcelona.

8 Oferta turística 8 Mapa 1. Nombre d establiments d allotjament turístic per comarques. Any 2012 Pirineus (El Berguedà) 9% 24% 67% 198 4% 26% 70% % Catalunya Central 70% 3% 7% 120 1% 18% 6% 0,4% 42% % 8% 15% 74 81% 0% % 24% 1% 2,4% Costa Barcelona 93 76% 5% 8% 97% % Hotels Càmping Turisme rural Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT. Les comarques englobades en la marca Catalunya Central (l Anoia, el Bages i Osona) concentren el 31% dels establiments, però només el 8% de les places de la província. Finalment, la comarca del Berguedà, representada per la marca Pirineus, disposa del 16% d establiments i el 8% de les places de la demarcació. La comarca que lidera el rànquing d oferta d allotjament turístic a la província és, des de fa anys, la comarca del Maresme, amb un total de places (que representen gairebé la meitat de places de tota la província, concretament el 48% del total). A molta distància, es troben les comarques del Garraf, amb places (12,3% del total); el Baix Llobregat, amb places (11,4% del total); el Berguedà, amb places (7,8% del total); el Vallès Oriental, amb places (6,1% del total); el Vallès Occidental, amb places (5,1% del total); Osona, amb places (4,8% del total); el Bages, amb places (2,1% del total); l Alt Penedès, amb places (1,2% del total), i l Anoia, amb places (1% del total).

9 Oferta turística 9 Mapa 2. Nombre de places d allotjament turístic per comarques. Any % 14% Pirineus (El Berguedà) 72% % 34% 20% % Catalunya Central 26% 54% 7% % 8% % 100% % % 37,9% 0,2% % 43% 24% Costa Barcelona 57% % 39% 76% Hotels Càmping Turisme rural Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT. Durant el 2012, el Maresme guanya places netes (per l augment de les places de càmping) i és la comarca que incrementa més la seva oferta d allotjament. Per contra, Osona és la comarca que perd més places durant el 2012: un total de 887 places (el 71% de les quals són places de càmping). Per tipologies d allotjament turístic, l hotel és la tipologia més present a totes les comarques, amb l excepció del Garraf (el 61% de les places són de càmping) i el Berguedà (el 72% de les places són de càmping). El pes de l hoteleria és molt significatiu al Vallès Occidental (99,5%) i al Baix Llobregat (76,3%). Quant a l oferta de turisme rural, és important a les comarques d interior (significa el 43% de les places de l Alt Penedès, el 33% de les places de l Anoia, el 26% de les places del Bages, etc.) i molt poc important a les de costa, on l oferta rural és pràcticament inexistent.

10 Oferta turística 10 L oferta de càmpings és força significativa a les comarques de costa (el Maresme, amb places; el Garraf, amb places, i el Baix Llobregat, amb places), i menys a l interior, on destaca el Berguedà, amb places (però també el Vallès Oriental, amb places, i Osona, amb places). No es troben càmpings a les comarques de l Alt Penedès i el Vallès Occidental. La marca Costa Barcelona concentra el 84% de l oferta d allotjament turístic de la província de Barcelona En les comarques d interior, el pes dels establiments hotelers disminueix a favor dels càmpings i establiments de turisme rural Durant el 2012, la comarca del Maresme guanya places i la comarca d Osona perd un total de 887 places

11 3. Demanda turística 3.1. Viatgers, pernoctacions i estada mitjana Evolució a la província de Barcelona Durant el 2012, la província de Barcelona va rebre viatgers, dels quals el 84% es van allotjar en els establiments hotelers, el 14% en els càmpings i tan sols el 2% en els establiments de turisme rural. El nombre de viatgers ha augmentat un 1,75% respecte al 2011, amb un total de nous viatgers. Per tipologies, els establiments hotelers han rebut gairebé viatgers més que durant l any anterior (99.708). Els càmpings i el turisme rural, en canvi, tenen retrocessos: d i de viatgers, respectivament. La demanda de turisme rural se situa en xifres similars a les del En global, i en relació amb el 2007, la província ha guanyat més de viatgers, amb un increment sostingut, any rere any, en els últims sis anys. Taula 3. Nombre de viatgers de la província de Barcelona per tipologia d allotjament turístic Variació (%) Establiments hotelers ,14% Càmpings ,14% Turisme rural ,66% Total ,75% Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l INE. Durant el 2012, els viatgers allotjats a la província de Barcelona han generat un total de pernoctacions (nits en allotjament reglat): un 3,3% més que en l any anterior. Per tipologies d allotjament, hi ha una forta concentració de les nits en els hotels (79% del total), que pugen un 3,6%. Els càmpings representen el 19% del 2. Les dades que es mostren d aquests indicadors no inclouen la ciutat de Barcelona.

12 Demanda turística 12 total de les pernoctacions a la província de Barcelona, amb un increment del 5%, i finalment el turisme rural representa gairebé el 2% restant. L allotjament rural ha patit una forta davallada, no només de viatgers, sinó també de pernoctacions, en l últim any (gairebé un 20% menys). Taula 4. Nombre de pernoctacions de la província de Barcelona per tipologia d allotjament turístic Var (%) Establiments hotelers ,59% Càmpings ,18% Turisme rural ,09% Total ,36% Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l INE. Els establiments d allotjament turístic van aconseguir incrementar lleugerament la mitjana d estada del viatger a la destinació en les tres tipologies d allotjament turístic. Les estades més llargues van ser en els càmpings (4,43 nits), seguits dels establiments de turisme rural (3,10 nits) i els hotels (2,66 nits). L anàlisi de l evolució de l estada mitjana en hotels, càmpings i turisme rural mostra la tendència creixent en la mitjana de dies d estada des del 2007, i la pujada més gran s ha registrat en la modalitat de càmping, amb un augment de 0,85 pp (punts percentuals). Taula 5. Estada mitjana de la província de Barcelona per tipologia d allotjament turístic (en dies) Variació (pp) Establiments hotelers 2,49 2,46 2,54 2,59 2,66 0,07 Càmpings 3,58 3,51 3,94 4,12 4,43 0,31 Turisme rural 3,04 3,08 2,85 3,00 3,10 0,10 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l INE. Durant el 2012, la província ha incrementat el seu nombre de visitants en nous viatgers, gairebé un 2% més que l any anterior El 2012 es registren 12,8 milions de pernoctacions, un 3,3% més que el 2011 La modalitat de turisme rural és la que registra els valors més negatius: perd viatgers i més de pernoctacions

13 Demanda turística Viatgers i pernoctacions per comarques El Maresme és la comarca de la província que rep un major nombre de viatgers (1,3 milions), seguida del Baix Llobregat (0,9 milions); ambdues, comarques costaneres. A una distància més gran, es troben el Vallès Occidental (0,39 milions), el Garraf (0,32 milions) i el Vallès Oriental (0,20 milions). Amb menys de viatgers, es troben les comarques de l Alt Penedès, l Anoia i el Bages. La marca Costa Barcelona acull el 87% dels viatgers de la província; Catalunya Central, poc més del 8%, i Pirineus (Berguedà), el 5%. En totes les comarques, menys en la del Berguedà, la modalitat d allotjament majoritària és l hotelera, que arriba a representar més del 80% de la demanda a les comarques del Bages, l Anoia, el Maresme i el Vallès Oriental (en el Vallès Occidental i el Baix Llobregat, la demanda en hoteleria té un pes del 100%, per la falta de significació Mapa 3. Nombre de viatgers en els establiments d allotjament turístic per comarques. Any % Pirineus (El Berguedà) 16% 62% % 10% 69% 15% Catalunya Central 16% 85% % 3% 15% 82% 18% 84% % 25% 100% Costa Barcelona 75% % % Hotels Càmping Turisme rural Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT.

14 Demanda turística 14 estadística en els establiments de turisme rural i càmpings). El càmping és la modalitat d allotjament majoritària triada pels viatgers del Berguedà (un 62% del total de viatgers rebuts en aquesta comarca). El turisme rural és relativament important a les comarques d interior de l Alt Penedès (25,5% de la demanda), l Anoia (16,1% sobre el total), el Berguedà (16,3%) i el Bages (15%), però és significativament dèbil quant a volum de viatgers. Respecte al 2011, hi ha tres comarques que destaquen pel seu increment del nombre de visitants amb pernoctació: el Vallès Occidental (+9,3%), l Anoia (+7,7%) i el Baix Llobregat (+6,9%). El Vallès Oriental és la comarca amb una caiguda més gran de viatgers ( ). En termes relatius, però, és l Alt Penedès la comarca que ha perdut més viatgers: concretament, un 35% menys que l any anterior ( viatgers menys). Les tres comarques costaneres de la província són també les que tenen les xifres de pernoctacions més altes. La comarca del Maresme lidera el nombre de pernoctacions Mapa 4. Nombre de pernoctacions en els establiments d allotjament turístic per comarques. Any % Pirineus (El Berguedà) 19% 67% % 16% 57% 26% Catalunya Central 29% 74% % 3% 17% 80% 17% 71% % % 100% Costa Barcelona 62% % % Hotels Càmping Turisme rural Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT.

15 Demanda turística 15 el 2012 a les comarques de la província de Barcelona, amb un total de 6,5 milions de nits en allotjaments turístics, gairebé nits més que l any anterior. A banda d aquestes tres comarques costaneres, hi ha dues comarques més que superen les pernoctacions, que són els dos Vallesos. Així, la marca Costa Barcelona, formada per aquestes cinc comarques, alberga el 91,5% de les pernoctacions de la província: en concret, 11 milions de nits. Per tipologies d allotjament, les pernoctacions en hotels són les majoritàries també a totes les comarques, a excepció del Berguedà (on representen només el 14%) i el Garraf (on el càmping representa el 53% de les nits de la comarca, i l hoteleria, el 47%). Per volum, són força importants les pernoctacions en els càmpings al Maresme (1,1 milions). El turisme rural ja hem vist que assoleix xifres bastant modestes (comparades amb les xifres d hotels i càmpings), però on és relativament significatiu és a la comarca del Berguedà ( nits el 2012). Són les tres comarques costaneres de la província les que han tingut creixements més alts en nombre de pernoctacions respecte al 2011: conjuntament, han guanyat nits. El Maresme és la comarca de la província que rep més viatgers (1,3 milions) i registra un nombre més elevat de pernoctacions (6,5 milions de nits en allotjaments turístics) La marca Costa Barcelona, formada per cinc comarques, alberga el 91,5% de les pernoctacions de la província: en concret, 11 milions de nits Les comarques de la costa són les que han registrat un millor comportament durant el 2012, amb més de noves pernoctacions 3.2. Ocupació turística Evolució a la província de Barcelona L ocupació turística, mesurada en el percentatge d ocupació per habitació, en el cas dels hotels i del turisme rural, i per parcel les, en el cas dels càmpings, ha sofert el 2012 a la província de Barcelona una caiguda en les tres categories d allotjament: ha perdut l inici de recuperació registrat el 2011 i s ha situat lluny dels valors assolits el Els establiments hotelers (inclosos els hotels de la ciutat de Barcelona) van obtenir el 2012 una mitjana d ocupació del 66,3%, més de 6 pp per sobre de la mitjana dels establiments hotelers de Catalunya, amb caigudes similars en ambdós nivells territorials. Els càmpings van obtenir un grau d ocupació del 45,9%, i el turisme rural, un discret 18,1%: van registrar caigudes d 1,7 pp i 3,76 pp, respectivament, en relació amb el L índex del turisme rural es manté des del 2007 per sota de la mitjana de Catalunya.

16 Demanda turística 16 Gràfic 1. Evolució del grau d ocupació turística a la província de Barcelona % Establiments hotelers Càmping Turisme rural Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l INE. Taula 6. Grau d ocupació turística de la província i de Catalunya per tipologia d allotjament (%). Any 2012 Hotels Variació (pp) Càmpings Variació (pp) Turisme rural Variació (pp) Província* 66,3 0,40 45,9 1,70 18,1 3,76 Catalunya 60,0 0,42 39,3 0,91 19,0 0,85 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l INE. * Inclou els hotels de la ciutat de Barcelona. L ocupació ha caigut en les tres tipologies d allotjament turístic durant el 2012, de manera més accentuada en el turisme rural S ha perdut part de la recuperació assolida el 2011 en els hotels, i l ocupació en el turisme rural i els càmpings segueix la tendència de decreixement des de l any Evolució per comarques L anàlisi de l ocupació per comarques la fem també diferenciant per tipologies d allotjament turístic. A banda de l ocupació assolida al Barcelonès (72%), l ocupació més elevada en establiments hotelers el 2012 va ser al Maresme (71,2%), i la més baixa, al Berguedà (15,6%). El comportament interanual no és homogeni per al conjunt de comarques i

17 Demanda turística 17 presenta fortes variacions entre territoris. Els increments positius s han registrat a Osona, l Anoia, el Garraf, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental i el Berguedà. Per contra, empitjoren les seves ràtios l Alt Penedès, el Vallès Oriental, el Bages i el Maresme (i el Barcelonès). L ocupació mitjana a tot Catalunya ha caigut prop de mig punt percentual, en línia amb la mitjana provincial. Si observem l evolució de les dades comarcals en hotels, veiem una caiguda generalitzada de l ocupació en relació amb el Només dues comarques tenen graus d ocupació superiors a aquell any, i són el Garraf i Osona. Les comarques de l Alt Penedès ( 28,8 pp) i el Vallès Occidental ( 15 pp) són les que perden més ocupació al llarg d aquests sis anys. Taula 7. Grau d ocupació turística en els establiments hotelers (%)* Variació (pp) Alt Penedès 45,2 21,3 36,5 21,2 16,4 4,80 Anoia 36,7 28,2 21,3 21,7 24,6 2,90 Bages 40,5 39,1 36,3 30,0 27,8 2,20 Baix Llobregat 67,4 50,4 51,1 55,8 57,8 2,00 Barcelonès 75,9 67,4 69,2 72,8 72,0 0,80 Berguedà 17,4 14,0 15,1 15,0 15,6 0,60 Garraf 51,7 42,0 51,3 53,1 55,3 2,20 Maresme 73,3 66,7 67,2 73,3 71,2 2,10 Osona 31,1 22,5 26,7 30,5 33,6 3,10 Vallès Occidental 61,7 44,1 40,9 45,8 46,9 1,10 Vallès Oriental 52,5 47,2 47,3 44,9 41,6 3,30 Província 71,4 61,4 63,6 66,7 66,3 0,40 Catalunya 63,6 56,0 57,5 60,4 60,0 0,42 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT i de l INE. * Grau d ocupació per habitació. Inclou els hotels de la ciutat de Barcelona. Pel que fa als càmpings, l ocupació més alta l assoleix històricament la comarca del Berguedà: un 64,2% el 2012, 0,7 pp menys que el Altres comarques amb més places que el Berguedà (que en té 6.423) segueixen patint més l estacionalitat del sector campista (el més exposat a les condicions meteorològiques i al clima) que aquesta comarca de muntanya. És el cas del Maresme, amb una oferta de més de places i una ocupació el 2012 del 49%, i també del Garraf, amb una oferta de més de places i una ocupació de prop del 35% l últim any.

18 Demanda turística 18 Taula 8. Grau d ocupació turística en els establiments de càmping (%)* Variació (pp) Alt Penedès n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Anoia n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Bages n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Baix Llobregat n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Barcelonès n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Berguedà 72,6 65,6 64,3 64,9 64,2 0,70 Garraf 58,2 53,9 40,4 31,4 34,8 3,40 Maresme 56,1 55,8 52,0 55,7 49,1 6,60 Osona 60,9 53,5 53,5 60,9 53,4 7,50 Vallès Occidental n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Vallès Oriental 40,9 44,3 45,0 46,7 46,8 0,10 Província 60,4 54,0 48,7 47,6 45,9 1,70 Catalunya 41,9 40,1 38,2 40,2 39,3 0,91 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT i de l INE. * Grau d ocupació per parcel les. n. d.: dades no disponibles, per manca d oferta o de mostra representativa. Les caigudes interanuals més accentuades en l ocupació les registren les comarques d Osona i el Maresme. En sentit positiu, només dues de les cinc comarques barcelonines amb oferta de càmping obtenen augments d ocupació per parcel la: el Garraf (després de quatre anys de caiguda) i el Vallès Oriental (que manté des del 2007 una tendència continuada de creixement); tot plegat evidencia un comportament de l ocupació comarcal molt heterogeni. Els establiments de turisme rural de la província de Barcelona han obtingut una mitjana d ocupació del 18,1%, 3,7 pp menys que el Totes les comarques, a excepció de l Anoia, han obtingut variacions interanuals negatives: destaquen les de l Alt Penedès ( 9,60 pp), Osona ( 5,50 pp) i el Berguedà ( 5 pp). Aquesta última ha estat la comarca amb un índex més alt d ocupació en establiments rurals (20,3%), seguida de l Anoia (19,6%) i el Bages (19,5%). L ocupació més baixa es registra al Vallès Oriental (12,9%).

19 Demanda turística 19 Taula 9. Grau d ocupació turística en els establiments de turisme rural (%)* Variació (pp) Alt Penedès 28,7 33,9 25,7 24,4 14,8 9,60 Anoia 29,0 19,4 13,3 17,8 19,6 1,80 Bages 26,3 28,1 19,5 20,4 19,5 0,90 Baix Llobregat n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Barcelonès n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Berguedà 29,5 26,3 25,8 25,3 20,3 5,00 Garraf n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Maresme n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Osona 28,6 23,9 20,5 23,7 18,2 5,50 Vallès Occidental n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. n. d. Vallès Oriental 24,2 19,6 20,0 15,7 12,9 2,80 Província 28,1 24,6 21,7 21,9 18,1 3,76 Catalunya 26,1 24,0 20,7 19,8 19,0 0,85 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT i de l INE. * Grau d ocupació per habitació. Durant el període , els establiments de turisme rural de la província han vist caure fins a 10 pp la seva ocupació. El cas de la comarca de l Alt Penedès és el més negatiu i significatiu: ha perdut gairebé la meitat de la xifra d ocupació assolida el Només tres de les comarques de la província obtenen ocupacions hoteleres superiors al 50% (el Maresme, el Baix Llobregat i el Garraf) La caiguda de l ocupació en els càmpings continua a totes les comarques, a excepció del Vallès Oriental, que any rere any, des del 2007, registra augments interanuals El Berguedà obté els índexs d ocupació en càmpings (64,2%) i també en turisme rural (20,3%) més elevats de la província durant el La comarca de l Alt Penedès ha arribat a perdre gairebé la meitat de l ocupació de turisme rural que havia obtingut el 2007.

20 Demanda turística Ocupació en períodes de màxima afluència En els períodes de màxima afluència de la demanda turística (temporada d estiu del 2012), també s han obtingut a la província ocupacions inferiors a les assolides el 2011, tant en els hotels com en els càmpings i en el turisme rural. En el cas dels establiments hotelers, l estacionalitat presenta un dibuix molt similar al de l any anterior (gràfic 2), amb valors per sobre del 65% en tot el període (de juny a setembre), que van creixent des de la primera quinzena de juny fins a arribar als dos pics del mes d agost (fregant el 80%). Un any més, l ocupació en hotels el mes de setembre se situa prop del 70%. Els càmpings són els establiments d allotjament amb més estacionalitat, factor que es demostra clarament en el període estival (gràfic 3). El diferencial entre el mínim i el màxim del període el 2012 dista gairebé 50 punts percentuals. El pic màxim d ocupació va ser durant la primera quinzena d agost (76,4%), ocupació que es va mantenir aquest any per sobre del 70% durant la segona quinzena (71,5%). Juny i setembre van ser mesos molt i molt fluixos, amb ocupacions d entre el 28% i el 46%. L evolució de l ocupació en els establiments de turisme rural durant els mesos d estiu del 2012 també ha tingut, com en el cas dels hotels, un comportament molt similar al de l any anterior (gràfic 4), però amb valors inferiors. El mes de juny va ser fluix, però el juliol va ser molt parell al mes de juliol del 2011 (49% d ocupació). Des del 2010 s observa un comportament lleugerament menys estacional, amb un allargament del pic més alt del període (70%) més enllà de la primera quinzena d agost. Al setembre es va mantenir per sobre del 30%. Gràfic 2. Evolució del grau d ocupació turística en els establiments hotelers en períodes de màxima afluència durant el 2012* % a. Juny 2a. Juny 1a. Juliol 2a. Juliol 1a. Agost 2a. Agost 1a. 2a. Setembre Setembre Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l Enquesta Flaix d ocupació turística. * No s inclou la ciutat de Barcelona.

21 Demanda turística 21 Gràfic 3. Evolució del grau d ocupació turística en els càmpings en períodes de màxima afluència durant el 2012 % a. Juny 2a. Juny 1a. Juliol 2a. Juliol 1a. Agost 2a. Agost 1a. 2a. Setembre Setembre Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l Enquesta Flaix d ocupació turística. * No s inclou la ciutat de Barcelona. Gràfic 4. Evolució del grau d ocupació turística en els establiments de turisme rural en períodes de màxima afluència durant el 2012 % a. Juny 2a. Juny 1a. Juliol 2a. Juliol 1a. Agost 2a. Agost 1a. 2a. Setembre Setembre Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l Enquesta Flaix d ocupació turística. * No s inclou la ciutat de Barcelona.

22 Demanda turística 22 Els establiments hotelers han assolit durant l estiu del 2012 una ocupació sostinguda durant el mes d agost, amb valors propers al 80% El pic màxim d ocupació en els càmpings va ser durant la primera quinzena d agost (76,4%), ocupació que es va mantenir per sobre del 70% durant la segona quinzena. Juny i setembre van ser mesos molt i molt fluixos, amb ocupacions per sota del 50% En el turisme rural, l ocupació del juny del 2012 va ser fluixa (33%); al juliol, va ser molt parella a la del mes de juliol del 2011 (49%); a l agost, el pic més alt del període (70%) es va allargar més enllà de la primera quinzena d agost, i al setembre, es va situar a prop del 33% 3.3. Característiques i perfil de la demanda turística Perfil del turista i excursionista de la província de Barcelona El turista que ha visitat la província de Barcelona (gràfic 5) és una persona d edat compresa entre els 25 i els 44 anys (41%), que utilitza principalment el cotxe propi (gairebé dos de cada tres) per realitzar els seus desplaçaments; destaca també el 15% que ha arribat a la destinació per via aèria. Gairebé la meitat dels visitants que pernocten provenen del mateix territori català, i un de cada quatre és europeu; els europeus són més nombrosos que els que provenen de la resta de l Estat (18%). La principal motivació del viatge del turista que ha visitat la província de Barcelona és la de vacances o motius d oci (79,3%), i també resulta significativa la segona motivació, que és la visita a amics i familiars (14,5%). Per analitzar les característiques i el perfil del turista a una escala territorial més concreta (costa, zona interior, muntanya, etc.), recomanem consultar l apartat «Fitxes comarcals». En el gràfic 6 es mostra el perfil del visitant que no pernocta a la província, tècnicament anomenat excursionista, un perfil amb força pes al nostre territori. L anàlisi mostra el dibuix d una persona jove d entre 25 i 44 anys (44%), que prové lògicament i gairebé en la seva totalitat (95,8%) del territori català, ja que es tracta d un visitant de proximitat, i que es desplaça bàsicament en cotxe. La majoria ve per vacances o oci, però altres motius principals del viatge tenen més pes que en el cas del turista (visites a amics i familiars, compres i altres motius). En el gràfic 7 s indica la valoració dels diferents aspectes de l experiència del viatge o la visita per part dels turistes i excursionistes que han visitat la província de Barcelona (en una escala de l 1 al 5). La valoració global és molt positiva (4,39) en ambdós casos, 3. En l anàlisi del perfil, no s hi inclou la comarca del Barcelonès.

23 Demanda turística 23 Gràfic 5. El perfil del turista a la província de Barcelona. Any 2012 NC/NS Altres Cotxe de lloguer 0 3,5 6,2 MITJÀ DE TRANSPORT (en %) Home Dona GÉNERE (en %) Tren Autobús Avió 5,2 7,7 14,3 Cotxe/moto 62, Menys de 18 anys de 18 a 24 anys de 25 a 44 anys de 45 a 64 anys més de 64 anys NS/NC EDAT (en %) Altres motius Compres Professional Visita amics i/o familiars Vacances i/o oci 7,2 4,3 3,6 14,5 MOTIU DEL VIATGE (en %) ,3 NS/NC Altres països Resta de l Estat Europa Catalunya 0,9 7,2 18,2 27,1 46,6 PROCEDÈNCIA (en %) Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l enquesta EDDETUR. Gràfic 6. El perfil de l excursionista a la província de Barcelona. Any 2012 Avió Altres 0,0 2,1 MITJÀ DE TRANSPORT (en %) Home Dona GÉNERE (en %) Cotxe de lloguer 2,7 Autobús Tren 4,8 7,7 Cotxe/moto 81, Menys de 18 anys de 18 a 24 anys de 25 a 44 anys de 45 a 64 anys més de 64 anys NS/NC EDAT (en %) Professional Compres Visita amics i/o familiars Altres motius Vacances i/o oci 2,0 6,9 15,1 17,3 MOTIU DEL VIATGE (en %) 61, NS/NC Altres països Resta de l Estat Europa Catalunya 0,2 1,0 2,0 1,0 PROCEDÈNCIA (en %) ,8 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l enquesta EDDETUR.

24 Demanda turística 24 Gràfic 7. Valoració de la destinació per part dels turistes i excursionistes de la província de Barcelona. Any 2012 Valoració global Seguretat Hospitalitat Senyalització Conservació de l entorn Accesos Transport públic Relació qualitat preu Turista Excursionista Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l enquesta EDDETUR. i més alta que la valoració del 2011 (4,25). Els aspectes concrets més ben valorats són l hospitalitat i l acollida (4,60) i la informació turística (4,40). Per al turista, els aspectes a millorar són la senyalització i sobretot la seguretat. Per a l excursionista, són la senyalització i els accessos. La principal motivació del viatge dels turistes i excursionistes a la província de Barcelona és la de vacances o oci El cotxe és el mitjà de transport preferit pels turistes, i un 15% vénen en avió. Un de cada quatre turistes prové de la resta d Europa L excursionista és un visitant de proximitat que es desplaça en cotxe L hospitalitat i acollida de la gent local i la informació turística són els aspectes més ben valorats de l experiència de visitants i turistes. La senyalització continua sent un dels ítems a millorar de la destinació Perfil del turista de Costa Barcelona Les característiques del turista de l àmbit territorial de la marca Costa Barcelona presenten alguns trets diferenciats del perfil general del turista de la província. Parlem d una persona que té gairebé exclusivament com a motiu principal del viatge les vacances o l oci. N hi ha una de cada tres que utilitza el vehicle particular, i una altra de cada tres, l avió. Els que provenen de l estranger són la gran majoria: destaquen les

25 Demanda turística 25 Gràfic 8. El perfil del turista a Costa Barcelona. Any 2012 Altres Cotxe de lloguer 0,5 0,7 MITJÀ DE TRANSPORT (en %) Home Dona GÉNERE (en %) Tren 4,4 Autobús 11,8 Avió 39,3 Cotxe/moto 43, Menys de 18 anys de 18 a 24 anys de 25 a 44 anys de 45 a 64 anys més de 64 anys EDAT (en %) Altres motius 0,4 Visita amics i/o familiars 2,0 Professional 1,7 MOTIU DEL VIATGE (en %) Catalunya Espanya 5,8 8,3 PROCEDÈNCIA (en %) Vacances i/o oci 95, Estranger 85, Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l Enquesta EDDETUR Costa Barcelona. Gràfic 9. Durada i tipologia d allotjament de l estada dels turistes de Costa Barcelona. Any 2012 Una nit 4,2% Més de 10 nits 11,7% De 6 a 10 nits De 2 i 5 nits 0% 5% 10% 41,5% 42,7% 15% 20% 25% 30% 35% 40% 45% Altres Pensió / Alberg Casa amics / familiars Apartament turístic 0,5% 2,4% 2,5% 6,4% Càmping 22,1% Hotel 0% 10% 20% 67,0% 30% 40% 50% 60% 70% 80% Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l Enquesta EDDETUR Costa Barcelona.

26 Demanda turística 26 nacionalitats francesa (en primer lloc, amb un 14% respecte al total), britànica (11,6%), holandesa i alemanya (11,4% cadascuna). Els turistes de les comarques costaneres de la demarcació de Barcelona escullen en una gran majoria (67%) l allotjament hoteler. La segona tipologia d allotjament triada és el càmping, que fa servir un de cada quatre turistes. L estada mitjana el 2012 ha estat de 3,95 dies, inferior a la registrada l any 2011 (4,37 dies). Gairebé la meitat dels turistes han passat entre 2 i 5 nits al territori de Costa Barcelona; un 41% afirma que hi ha passat entre 6 i 10 nits, i un 12%, més de 10 nits. En el següent gràfic (gràfic 10) es mostra la valoració per part dels turistes dels diferents elements que intervenen en l experiència turística del visitant que pernocta a l àmbit territorial de Costa Barcelona. En global, la valoració és força positiva, amb una nota el 2012 del 7,98 en una escala de l 1 al 10 (destaca l increment en el valor d aquest indicador respecte al 2011, quan va ser del 7,77). Per conceptes, els més ben valorats són les platges en primer lloc (8,60), el caràcter i l amabilitat de la població local (8,47), els hotels i allotjaments (8,11) i la seva relació qualitat-preu (8), les infraestructures (8,05), la seguretat ciutadana (8,05) i la senyalització/informació (8,03). És important destacar que tots aquests ítems han millorat la seva valoració el 2012 en relació amb el També es vol fer esment dels aspectes a millorar, que són, entre d altres, la cultura, el soroll, els bars i el transport públic. Gràfic 10. Valoració de la destinació per part dels turistes de Costa Barcelona. Anys 2012 i 2011 Comerços Valoració global Platges Senyalització / informació Caràcter / amabilitat Seguretat Hotels / allotjament Restaurants Entreteniment Soroll Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l Enquesta EDDETUR Costa Barcelona.

27 Demanda turística 27 El turista de l àmbit territorial de la marca Costa Barcelona té com a motiu principal de visita les vacances o l oci, i la gran majoria prové de l estranger (francesos en primer lloc, amb un 14% respecte al total) La seva estada mitjana ha disminuït el 2012 i se situa en 3,95 dies. Gairebé la meitat dels turistes han passat entre 2 i 5 nits al territori de Costa Barcelona

28 4. Impacte econòmic del turisme 4.1. Despesa turística Despesa mitjana del turista a la província de Barcelona La despesa generada durant el 2012 pel visitant de la província de Barcelona és ben diferent entre el turista i l excursionista. Si el turista es gasta de mitjana 70,12 diaris (sense incloure-hi el desplaçament ni l allotjament), l excursionista, per la seva banda, fa un consum diari mitjà de 43,11. Per grups de despesa, turistes i excursionistes donen el mateix ordre d importància, però en diferent mesura. La despesa en menjar i beguda (restaurants, supermercats, etc.) és la més alta i representa el 45% de la despesa total generada pels turistes, i el 49%, per als excursionistes. El grup d entreteniment, oci i cultura és el segon grup en despesa (25% per als turistes i 22% per als excursionistes). Finalment, les compres són quantitativament més importants per als turistes (12,9 diaris, enfront dels 6,3 diaris dels excursionistes), però dins els seus pressupostos de despesa representen uns pesos molt similars (18% i 15%, respectivament). Gràfic 11. Distribució de la despesa turística per persona i dia a la província de Barcelona. Any 2012 Excursionistes Turistes % 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Menjar i begudes Entreteniment, oci i cultura Compres Altres Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l enquesta EDDETUR. 4. Sense incloure-hi la comarca del Barcelonès.

29 Impacte econòmic del turisme Despesa mitjana del turista a Costa Barcelona El 2012, el turista de l àmbit de les comarques que formen part de la marca Costa Barcelona ha generat durant la seva estada una despesa mitjana total de 568,1, incloent-hi el viatge (108,8 ), l allotjament (235 ) i les despeses de la mateixa estada (224,3 ). Tenint en compte que l estada mitjana ha estat de 6,35 nits per turista, la despesa per persona i dia (sense comptar-hi el viatge ni l allotjament) ha estat de 35,3. Aquesta despesa realitzada durant la mateixa estada (és a dir, excloent-ne l allotjament i el viatge) es distribueix de la següent manera, segons el gràfic 12: Gràfic 12. Distribució de la despesa durant l estada del turista a Costa Barcelona. Any ,3 34,2 20,2 4,1 0,2 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Menjar i begudes Compres Entreteniment Transport intern Altres Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l enquesta EDDETUR Costa Barcelona. El principal concepte de despesa és el menjar i les begudes (un 41,3% de la despesa total en l estada). Les compres representen per al turista de Costa Barcelona una despesa del 34,2%, i l entreteniment, aproximadament un 20%. Les compres són força més importants per al turista de costa que per al turista general de la província de Barcelona. Tenint en compte que no s hi inclou el transport ni l allotjament, la despesa mitjana diària generada pel turista de la província de Barcelona (70,12 ) és força més alta que la generada per l excursionista o visitant que no hi pernocta (43,11 ) El turista de l àmbit de les comarques de Costa Barcelona ha generat durant la seva estada una despesa mitjana total de 568,1, incloent-hi el viatge, l allotjament i les despeses de la mateixa estada. La seva estada mitjana és de 6,35 nits per turista i la despesa per persona i dia és de 35,3 (no inclou el transport ni l allotjament)

30 Impacte econòmic del turisme Despesa en targeta dels turistes a la província de Barcelona La despesa generada amb targetes de crèdit internacionals (no inclou les targetes de terminals 4B) pels turistes estrangers a la província de Barcelona (inclosa la ciutat de Barcelona), durant el 2012, va ser de milions d euros, un 25,4% més que l any anterior. La província de Barcelona lidera el rànquing de províncies d Espanya amb més volum de despesa turística (Madrid és la segona, amb milions d euros). De la despesa total generada a Catalunya, la despesa a la província de Barcelona en suposa gairebé el 70%; la de Girona, el 22%, i el 10% restant de la despesa és generat entre les províncies de Lleida i Tarragona. Taula 10. Despesa realitzada pels turistes amb targetes de crèdit internacionals. Any 2012 Despesa ( ) % Total Variació (%) Barcelona ,4 Girona ,0 Lleida ,6 Tarragona ,9 Catalunya ,3 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de Turisme de Barcelona. El turisme estranger ha incrementat durant el 2012 la seva despesa amb targeta de crèdit més d un 25%. En total, la despesa generada pels estrangers en els establiments de la província ha estat de milions d euros 4.2. Rendibilitat hotelera Els indicadors de rendibilitat hotelera, la tarifa mitjana diària (ADR) i els ingressos per habitació disponible (RevPAR), es troben disponibles per marques turístiques i a escala catalana. L ADR de tot Catalunya és de 79,6, gairebé un 2% més que el L ADR més elevada a la província (i també a Catalunya) ha estat la que fixen els hotels de la marca Barcelona (el Barcelonès), amb 106,8 de mitjana, un 3,2% més que l any anterior. L ADR més baixa a la província s ha localitzat en els hotels de Costa Barcelona, amb una tarifa mitjana de 49,8 (la més baixa de Catalunya), 30 menys que la mitjana regional. A excepció de la marca Barcelona, els hotels de la província de Barcelona pateixen una lleu regressió en el preu per habitació durant el 2012: un 2,7% menys a la marca Pirineus i un 2,5% menys a les comarques de la Catalunya Central.

31 Impacte econòmic del turisme 31 També a excepció de la marca Barcelona, l altre indicador de rendibilitat hotelera, el RevPAR, presenta valors per sota de la mitjana catalana a les marques turístiques de la província de Barcelona. El 2012, el RevPAR ha baixat força a les comarques de l àmbit dels Pirineus i de la Catalunya Central: un 12,8% i un 9,9%, respectivament. A Costa Barcelona, aquest indicador també queda per sota de la mitjana de Catalunya (32,5, enfront de 47,5 ). Taula 11. Evolució de la rendibilitat hotelera (mitjana anual) durant l any 2012 ADR* RevPAR** Euros Variació (%) Euros Variació (%) Barcelona 106,8 3,2% 76,7 2,5% Costa Brava 62,7 2,0% 34,7 0,5% Costa Daurada 67,1 20,6% 43,5 20,8% Costa Barcelona 49,8 32,5 Catalunya Central 63,8 2,5% 25,7 9,9% Pirineus 63,4 2,7% 15,1 12,8% Terres de l Ebre 62,4 1,3% 24,3 3,6% Terres de Lleida 51 6,4% 14,7 6,0% Val d Aran 74,4 2,3% 29,1 13,3% Catalunya 79,6 1,9% 47,5 1,0% Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, amb dades de l EOH de l INE. ( ): dada no existent o no calculable. * ADR (average daily rate): tarifa mitjana diària per habitació ocupada. ** RevPAR (revenue per available room): ingressos mitjans per habitació disponible. Els hotels de la província segueixen ajustant a la baixa els preus per mantenir la rendibilitat empresarial La marca Barcelona té l ADR més alta de Catalunya. Les altres dues marques turístiques que representen la província (Costa Barcelona i Catalunya Central) tenen preus més baixos que la mitjana regional El 2012, el RevPAR ha baixat força a les comarques de l àmbit dels Pirineus i de la Catalunya Central (un 12,8% i un 9,9%, respectivament) i ha pujat lleugerament a Barcelona (2,5%)

32 Impacte econòmic del turisme Indicadors turístics empresarials Des d aquest 2012, el Laboratori de Turisme inclou aquesta nova operació estadística, que ajuda a comprendre les característiques de l estructura empresarial turística a la província de Barcelona, així com l evolució dels seus principals indicadors conjunturals. El teixit empresarial turístic de la província està format per un total de empreses, segons les dades oficials del Registre Mercantil (mitjana de les empreses registrades durant el període ). Quant a la distribució territorial, el 53% de les empreses tenen la seu al Barcelonès; el Vallès Occidental en té un 13%, i un 11%, el Baix Llobregat. El 33% restant està repartit entre la resta de comarques. Per àmbits d activitat, la restauració lidera el rànquing, amb un pes del 45% sobre el total de les empreses turístiques de la demarcació, seguida del transport, amb un 21%. Hem de tenir en compte que els serveis de restauració són també utilitzats per la població local, i per tant no turística, la qual cosa sobrevalora el pes del seu ús més turístic. El sector del transport al qual fem referència aquí és el relacionat amb el turisme (incloses les agències de viatges), i per tant no inclou, per la seva magnitud i la possible distorsió de dades, les terminals de ports i autopistes ni la manipulació de mercaderies. L hoteleria, el sector estrictament més turístic per se, representa el 16%, i les activitats relacionades amb l oci i la cultura, el 18%. Gràfic 13. Distribució de les empreses de l àmbit del turisme per comarques i subsectors d activitat Vallès Occidental 13% Vallès Orental 5% Alt Penedès 1% Osona 4% Bages 3% Maresme 7% Garraf 2% Berguedà 1% Baix Llobregat 11% Oci i cultura 18% Hosteleria 16% Restauració 45% Barcelonès 53% Transport 21% Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l Estudi de les empreses turístiques a la província de Barcelona. El volum d empreses s ha reduït significativament en els darrers anys: aquest fet es constata amb la pèrdua neta de més de 800 empreses durant el període , que significa un decrement del 8% del sector empresarial turístic en tres anys. Un altre indicador sobre l evolució i la variació del nivell d activitat del sector turístic és el creixement de la facturació de les empreses, que es mostra en el gràfic 15. El comportament del sector turístic ha estat millor que el del conjunt en relació amb l evolució de la xifra de negoci, tant en el període d expansió ( ) com en la crisi actual.

33 Impacte econòmic del turisme 33 Gràfic 14. Evolució del nombre d empreses del sector turístic 3,3% Creixament anual 1,9% 9,8% empreses empreses empreses empreses Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l Estudi de les empreses turístiques a la província de Barcelona. Les xifres de facturació del global de les empreses de la província tenen creixements sempre més baixos, i decreixements menys accentuats, que les empreses del sector turístic. L activitat de l hoteleria és, dins dels subsectors analitzats, la que té els increments més moderats del 2005 al La restauració té el pitjor comportament dels últims dos anys, explicat, previsiblement més per la demanda local que per la turística. Gràfic 15. Evolució del creixement anual de la facturació de les empreses del sector turístic (percentatge respecte a l any anterior) 12,0% 11,1% 15,9% 10,7% 14,1% 9,5% 9,0% 4,9% 4,2% 1,0% 2005 Turisme Total ,8% 10,5% Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l Estudi de les empreses turístiques a la província de Barcelona.

34 Impacte econòmic del turisme 34 L anàlisi de l evolució del mercat laboral la fem a partir de les dades de la Seguretat Social. El 2012, més de persones tenien un lloc de treball vinculat al sector turístic, de les quals una quarta part eren treballadores autònomes, i la resta, assalariades. Gràfic 16. Evolució dels llocs de treball en activitats turístiques ,3% ,2% 26,1% 25,8% 25,7% 74,3% 73,8% 73,9% 74,2% 74,3% 2008 Assalariats 2009 Autònoms Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l Estudi de les empreses turístiques a la província de Barcelona. El 2012, el pes de la força de treball en activitats turístiques respecte al total de treballadors de la província era del 16%, 0,8 pp més que el valor de l any 2008 (15,2% sobre el total). En els darrers anys, s ha produït una disminució constant del nombre d ocupats en gairebé tots els sectors, i també en el sector turístic, però en aquest ha estat menor que en la resta de sectors econòmics i productius de la província. El sector empresarial turístic de la província està format per més de empreses, de les quals el 53% tenen la seu al Barcelonès; el Vallès Occidental en té un 13%, i un 11%, el Baix Llobregat. La restauració lidera el rànquing d activitats, seguida del transport El comportament del sector turístic és millor que el del conjunt d activitats econòmiques (tant en períodes d expansió com en períodes de crisi), la qual cosa es demostra tant en termes de facturació com en termes de pes de la força de treball 4.4. Estudis de cas Impacte del turisme a Osona Des del 2009, el Laboratori de Turisme ha generat, amb la col laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona, una col lecció d estudis centrada a valorar l impacte econòmic que el turisme genera al territori. Durant el 2012, s ha realitzat el volum dedicat a la comarca d Osona (volum núm. 6).

35 Impacte econòmic del turisme 35 Segons l Estudi d impacte econòmic de l activitat turística a Osona, la despesa generada pels visitants que van arribar a la comarca d Osona durant el 2011 s ha estimat a prop dels 93,3 milions d euros. La distribució d aquesta despesa segons el tipus de visitant és la següent: un 41% és despesa realitzada pels turistes, un 32% és despesa de visitants que no hi pernocten i un 27% és despesa de segons residents a la comarca. A partir d aquesta despesa, es calculen les repercussions sobre les magnituds econòmiques de la zona, especialment el PIB i l ocupació. D aquesta manera, el PIB generat per les activitats turístiques a Osona se situa en 59,4 milions d euros, el que representa un 1,7% del total de l economia comarcal, i possibilita l existència de prop de llocs de treball. Gràfic 17. Efectes del turisme sobre l economia de la comarca d Osona (per a l any 2011) En percentatge sobre el PIB turístic de la zona 59,4 Millons 0,5% 1,7% de PIB Distribució entre les 3 tipologies (%) 2a. residencia 28% Turistes 42% 0,5% Visitants 2a. residencia Turistes 0,7% % Visitants 30% 59,4 Milions 1,7% del PIB Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona. L hoteleria i la restauració són els subsectors més beneficiats, ja que aporten gairebé una quarta part de l activitat turística productiva. La resta de l impacte es trasllada a un ampli ventall d activitats de serveis i també industrials. A escala territorial, el pes del turisme és més gran en termes relatius en els petits municipis de muntanya, com ara Rupit i Pruit, que estan més especialitzats en el turisme, que en altres municipis de la plana. L anàlisi en valors absoluts, però, mostra una aportació més elevada al PIB turístic als municipis de Vic i Seva, ambdós amb una oferta hotelera destacable. Aquest estudi també fa una prospectiva de futur de l activitat turística a la comarca, que presenta en tres escenaris diferents. L escenari tendencial suposa una continuïtat del model, que representaria aconseguir mantenir l aportació de l 1,7% del turisme al PIB comarcal. L escenari més optimista és un escenari d internacionalització, que planteja l arribada de més estrangers, i per tant de més despesa, i preveu un augment del

36 Impacte econòmic del turisme 36 PIB turístic fins al 2,3% del PIB comarcal. Per la riquesa territorial, natural i cultural d aquesta comarca, aquests models teòrics posen en relleu que el potencial de desenvolupament turístic d Osona pot aprofitar-se molt més, fent augmentar el rendiment de l oferta i les infraestructures actuals. Les perspectives de futur impliquen polítiques proactives que apostin per la qualitat de la destinació i de les empreses de serveis locals, així com per una coordinació territorial pública i privada més gran. El PIB generat per les activitats turístiques a Osona se situa en 59,4 milions d euros, el que representa un 1,7% del total de l economia comarcal, i possibilita l existència de prop de llocs de treball Estudis de millora turística integral de les platges de les ciutats de Barcelona i Badalona La Gerència de Serveis de Turisme, a través de l Oficina Tècnica de Turisme, desenvolupa en els darrers quatre anys el Programa de Millora Integral de les Platges de la província, en col laboració amb els ajuntaments del litoral de Barcelona. El 2012, s han realitzat dos estudis de millora de les platges: l un a la ciutat de Barcelona i l altre a la ciutat de Badalona. Estudi de millora turística de les platges de la ciutat de Barcelona El resultat de l estudi indica que els usuaris del conjunt de les deu platges de la ciutat generen una despesa total directa de 7,8 milions d euros. Els més de 3,7 milions d usuaris dins el període analitzat (de maig a setembre de 2012) fan una despesa mitjana diària de poc més de 2 per persona. Taula 12. Impacte econòmic del conjunt de platges de la ciutat de Barcelona. Any 2012 Usuaris platges (pax) Despesa mitjana per persona i dia* (euros) 2,08 Despesa total directa generada a les platges (euros) Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona (2012). * Inclosos els que no gasten, que són el 71%.

37 Impacte econòmic del turisme 37 Gràfic 18. Pesos dels usuaris de les platges de Barcelona per procedències. Any 2012 % % 69% 55% 57% 46% 40 39% % 9% 6% 4% 5% % Usuaris a les platges 26% 20% % Usuaris que consumeixen 18% 11% 9% 9% 8% % Usuaris sobre la despesa Resident a Barcelona Resident a l AMB Resident a la resta de Barcelona Procedent de la resta d Espanya Procedent de la UE Resident a la resta del món Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona (2012). És interessant veure, en l anàlisi de la procedència dels usuaris de les platges de Barcelona, que són els residents a la ciutat els qui menys consumeixen (només un 20%), però alhora, com que són la majoria (el 65%), són conjuntament els qui realitzen la major part de la despesa generada (el 46% sobre el total de la despesa). Estudi de millora turística de les platges de la ciutat de Badalona Dins el mateix Programa de Millora Integral de les Platges, s ha realitzat, també el 2012, l estudi de la millora integral de les platges de Badalona, que, a banda de conèixer les activitats i els serveis turístics de les platges de la ciutat, estima també el nombre d usuaris i la despesa generada a les platges i al municipi. S hi analitzen les nou platges del municipi, on l ocupació mitjana ha estat del 52%, que representa un total de poc més d 1 milió d usuaris el Quant a l impacte econòmic d aquests usuaris, tenim, per una part, la despesa directa a les platges, estimada en , i, per altra banda, la despesa indirecta realitzada al municipi, uns En total, la despesa generada al municipi durant la temporada d estiu del 2012 ha estat d 1,58 milions d euros. El consum dels usuaris a les platges és més elevat en el cas dels no-residents (un 39% asseguren fer algun tipus de despesa), tot i que aquests només representen el 29% de tots els usuaris de les platges de Badalona.

38 Impacte econòmic del turisme 38 Taula 13. Impacte econòmic del conjunt de platges de Badalona. Any 2012 Usuaris platges (pax) Despesa mitjana per persona i dia a les platges* (euros) 0,62 Despesa directa generada a les platges (euros) Despesa mitjana per persona i dia al municipi* (euros) 2,94 Despesa indirecta generada al municipi (euros) Despesa total generada (euros) Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona (2012). * Inclosos els que no gasten, que són el 72%. Gràfic 19. Pesos dels usuaris de les platges de Badalona per procedències. Any 2012 % % 39% 29% 25% % Usuaris a les platges % Usuari que consumeixen Resident en Badalona No resident Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona (2012). Els 3,7 milions d usuaris de les deu platges de la ciutat de Barcelona han generat en el període estival del 2012 una despesa total directa de 7,8 milions d euros. La despesa mitjana diària ha estat de poc més de 2 per persona Les nou platges de la ciutat de Badalona han rebut poc més d 1 milió d usuaris el 2012, i han generat una despesa directa a les platges de i una despesa indirecta al municipi d uns En total, la despesa generada al municipi durant la temporada d estiu del 2012 ha estat d 1,58 milions d euros

39 5. Visitants als llocs d interès de la província de Barcelona Amb l objectiu de conèixer les dades de visitants als recursos i atractius turístics del nostre territori, s ha elaborat per primera vegada un rànquing dels llocs més visitats de la demarcació, dades que s han obtingut a través de diferents vies (directament dels recursos, del territori, etcètera). Podem observar, en la llista del top 10 de la província, que hi ha dos recursos que destaquen especialment: La Roca Village, el shopping outlet de marques de luxe situat a la comarca del Vallès Oriental, amb 3,2 milions de visitants, i, en segon lloc, el monestir de Montserrat, al Bages, amb 2,2 milions de visites (inclou tots els usuaris de l aparcament, els FGC i l aeri). Hi ha quatre espais naturals en aquesta llista dels deu llocs més visitats, i unes caves, les caves Codorniu. Dos equipaments esportius i de lleure ocupen la tercera i la quarta plaça: es tracta del Circuit de Catalunya (0,6 milions) i del Canal Olímpic de Castelldefels (0,22 milions). El conjunt de Món Sant Benet ha rebut gairebé visitants. Taula 14. Rànquing dels llocs d interès més visitats de la província de Barcelona La Roca Village Monestir de Montserrat Circuit de Catalunya-Barcelona Canal Olímpic de Catalunya de Castelldefels Parc Natural del Montseny Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l Obac Espais naturals del delta del Llobregat Parc de la Serralada de Marina Món Sant Benet Codorniu Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, amb dades facilitades per l Oficina Tècnica de Parcs Naturals; la Xarxa de Museus Locals, a través de l Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, i pels mateixos equipaments o llocs d interès.

40 Visitants als llocs d interès de la província de Barcelona 40 El conjunt de museus de la província de Barcelona ha rebut més d un milió de visitants durant el L equipament més visitat és el Museu de Badalona, amb un total de visitants, seguit pel Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mnac- TEC), amb seu a Terrassa i museu nacional des del Per sobre dels visitants, també estan el Museu de la Pell d Igualada, el Museu de Gavà (que inclou el Parc Arqueològic de les Mines de Gavà) i el Museu de Sant Cugat. Taula 15. Rànquing dels museus i col leccions més visitats de la província de Barcelona Museu de Badalona Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mnactec): seu de Terrassa* Museu de la Pell d Igualada i Comarcal de l Anoia Museu de Gavà - Parc Arqueològic Mines de Gavà Museu de Sant Cugat Museu de Terrassa Museu Arqueològic de Moià - Coves del Toll Museu Torre Balldovina (Santa Coloma de Gramenet) Museu d Arenys de Mar Museu Agbar de les Aigües* Museu de Mataró Museu Molí Paperer de Capellades Museu de les Mines de Cercs Museu del Ferrocarril de Catalunya (Vilanova i la Geltrú)* Museu de Sant Boi de Llobregat Museu d Història de L Hospitalet Museu d Història de Sabadell Museu Episcopal de Vic* Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué Museu Industrial del Ter (Manlleu) Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, amb dades facilitades per la Xarxa de Museus Locals, a través de l Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. * Museus que no formen part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona.

41 Visitants als llocs d interès de la província de Barcelona 41 El conjunt d espais naturals de Barcelona rep més de visitants a l any. Els dos parcs més visitats són dos parcs de l interior de la província: el Parc Natural del Montseny i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l Obac, ambdós amb més de visitants anuals. Els segueixen tres espais naturals del litoral de la província: el delta del Llobregat, el Parc de la Serralada de Marina i el Parc del Montnegre i el Corredor. Els quatre primers estan entre els deu llocs d interès més visitats de la província. Taula 16. Rànquing dels espais naturals més visitats de la província de Barcelona Parc Natural del Montseny Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l Obac Espais naturals del Delta del Llobregat Parc de la Serralada de Marina Parc del Montnegre i el Corredor Parc del Castell de Montesquiu Parc del Garraf Parc d Olèrdola Parc del Foix Espai Natural de les Guilleries-Savassona Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, amb dades facilitades per l Oficina Tècnica de Parcs Naturals i pels mateixos equipaments o llocs d interès.

42 6. Productes i serveis turístics 6.1. Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinació (SICTED) El Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinació (SICTED), el model promogut per Turespaña i per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), es va posar en marxa a la província de Barcelona l any Des d aquell any, s han adherit al SICTED més de 500 entitats turístiques. Any rere any, s hi han anat adherint noves empreses, tot i que el 2011 i el 2012 s ha reduït el nombre d adhesions. En l actualitat, hi ha 317 empreses adherides més que les que van iniciar aquest projecte el 2007 a la província. El 2012, el sisè any d implantació del sistema a la província, el nombre de distingits (o que han revalidat la distinció pel seu compromís amb la qualitat turística) se situa a prop dels 400, i el nombre de destinacions turístiques que participen en el sistema de millora ja és de 13. Les destinacions són les següents: Alt Penedès, Alta Anoia, Berguedà, Cardener, Costa Baix Llobregat, Costa Barcelona-Maresme, Garraf, Moianès, Portes del Montseny, Vall de Sau-Collsacabra, Vallès Oriental, Vic i Vilafranca del Penedès. La província té empreses adherides o distingides en 24 subsectors d activitat (o oficis) diferents, entre els quals destaquen els hotels, els restaurants, els establiments de turisme rural, les oficines de turisme, els museus i les platges. Taula 17. Evolució dels establiments SICTED a la província de Barcelona Adherits* Distingits** Destinacions*** Font: Laboratori de Turisme, a partir de l Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona. * Establiments adherits al programa SICTED. ** Establiments del programa SICTED reconeguts. *** Àmbits territorials on es desenvolupa el programa SICTED.

43 Productes i serveis turístics 43 Taula 18. Subsectors d activitat de les empreses distingides a la província pel SICTED. Any 2012 Subsectors N. distingits Subsectors N. distingits Hotels i apartaments turístics 66 Càmpings 10 Restaurants 49 Agències de viatge 9 Establiments de turisme rural 41 Cellers 9 Oficines d informació turística 32 Espais naturals protegits 6 Museus, centres d interpretació 32 Altres serveis 6 Platges 27 Palaus de congressos 5 Empreses de turisme actiu 21 Empreses de transport turístic 4 Guies 19 Serveis turístics de salut 4 Comerços 18 Convention bureaux 1 Bars i cafeteries 10 Ports esportius 1 Seguretat ciutadana 10 Serveis de neteja 1 Albergs 10 Taxis 1 Total distingits 392 Font: Laboratori de Turisme, a partir de l Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona. Durant l any 2012, hi va haver 13 destinacions i 527 empreses adherides al SICTED a la província de Barcelona 6.2. Programes de promoció turística El 2012 ha estat l últim any que han estat en actiu els programes de promoció de productes turístics desenvolupats des de l Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona, en col laboració amb els empresaris del sector turístic de la província. El gener del 2013, la Gerència de Serveis de Turisme ha creat el Cercle de Turisme, una nova manera de treballar la promoció turística amb les empreses i els ens locals i comarcals. S han creat diferents taules de treball on poden participar tots els empresaris que formaven part dels programes de productes turístics. En l evolució dels antics programes de promoció turística, el col lectiu més nombrós ha estat el del programa de turisme rural, amb 215 membres el 2012, tot i que va arribar a tenir-ne 260 el El segon programa més nombrós, en volum d associats, ha estat el Barcelona Province Convention Bureau (BPCB), amb 114 membres durant el 2012: és el programa que s ha ocupat de promoure el turisme de reunions. El progra-

44 Productes i serveis turístics 44 ma de rutes modernistes ha estat el de creació més recent (el 2011) i ha englobat divuit membres que representaven les nou rutes modernistes de la província de Barcelona. S ha tancat el 2012 amb un total de 501 membres associats a algun dels sis programes de promoció de la Gerència de Serveis de Turisme. Taula 19. Evolució del nombre d associats als programes de promoció turística Turisme rural Barcelona Province Convention Bureau (BPCB) Turisme industrial Càmpings Rutes modernistes Termalisme Total associats Font: Laboratori de Turisme, a partir de l Oficina de Promoció Turística de la Diputació de Barcelona. Els programes de promoció turística de la Diputació de Barcelona englobaven 501 empreses associades el desembre del Oficines de turisme A finals del 2012, la província de Barcelona disposava d un total de 168 oficines i punts d informació turística. D aquests, 34 estaven situats a l interior o a l accés d algun dels dotze parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Taula 20. Nombre d oficines de turisme i punts d informació turística a la província de Barcelona A A Oficines de turisme / punts d informació turística Centres i punts d informació turística de la Xarxa de Parcs Naturals* Nombre total d oficines Font: Laboratori de Turisme, a partir de l Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona. Nota: dades de la província sense el Barcelonès. * Espais naturals que s inclouen a la Xarxa: Parc del Castell de Montesquiu, Espai Natural de les Guilleries- Savassona, Parc Natural del Montseny, Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l Obac, Parc del Montnegre i el Corredor, Parc de la Serralada Litoral, Parc de la Serralada de Marina, Parc de Collserola, Parc Agrari del Baix Llobregat, Parc del Garraf, Parc d Olèrdola i Parc del Foix.

45 Productes i serveis turístics 45 A principis del 2012, fruit de la col laboració entre la Gerència de Serveis de Turisme i la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, es va posar en marxa l eina informàtica de gestió estadística per al recull d enquestes a les oficines de turisme de la xarxa de serveis IDAT de la província de Barcelona. L objectiu d aquestes enquestes és conèixer el perfil dels visitants de les oficines de turisme. Durant aquest any, s han completat un total de enquestes a les oficines de la província que han participat en el projecte (33 oficines): destaca el nombre d enquestes recollides a les oficines de Malgrat de Mar (19.872), Calella-Estació (18.353), Barcelona - Palau Robert (16.969) i Terrassa (12.308). El volum de consultes que s han atès des d aquestes oficines ha estat de , el 92% de les quals s han rebut a les dues oficines de l aeroport de Barcelona (T1 i T2). També s ha rebut un nombre significatiu de consultes a l oficina de Barcelona - Palau Robert (13.176). Gràfic 20. Consultes i enquestes a les oficines de turisme de la província de Barcelona per mesos. Any Gener Febrer Enquestes Març Consultes Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Ocubre Novembre Desembre Font: Laboratori de Turisme, a partir del programa de gestió de visitants de la Direcció General de Turisme. Tot i disposar d un volum d enquestes força significatiu, els resultats i la informació que dóna l enquesta per a tota la província no són publicables, per mancances en la composició de la mostra. La província de Barcelona disposa d un total de 168 oficines i punts d informació turística (34 situats dins d algun dels dotze parcs de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona)

46 Productes i serveis turístics Indicadors on line Portal web El portal web de turisme de la província de Barcelona, (anterior domini: ha rebut un total de visites durant el 2012 (amb un 26,4% d increment respecte al 2011). El nombre total de pàgines vistes és de gairebé i cada usuari veu una mitjana de 3,6 pàgines. Els arxius descarregats (fullets, programes, esdeveniments, agenda) han crescut un 83% en l últim any. Els mesos de més trànsit van ser octubre i novembre (amb i visites, respectivament), i els mesos més fluixos, gener i febrer. L agenda d esdeveniments és la pàgina més visitada: un de cada tres usuaris va consultar aquest apartat del web durant el El 72% dels visitants procedeixen de l Estat espanyol (un 51% de Barcelona) i un 28% són estrangers. Gràfic 21. Indicadors de trànsit del web Gener 11 Març 11 Maig 11 Visites Juliol 11 Setembre 11 Pàgines visitades Novembre 11 Gener 12 Març 12 Descarrègues Maig 12 Juliol 12 Setembre 12 Novembre 12 Font: Laboratori de Turisme, a partir de la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona Butlletí e-infoturisme El 2012 és el segon any que s edita el butlletí setmanal de la Gerència de Serveis de Turisme, e-infoturisme. S han editat 48 nous butlletins durant aquest any per promocionar un total de 999 activitats. La comarca amb més activitats publicades és el Bages, seguida del Barcelonès, el Maresme i el Baix Llobregat. Cal destacar l evolució del nombre de subscriptors: el número 1 (abril 2011) va ser rebut per subscriptors, i en els vint mesos de vida del butlletí no han parat de créixer les subscripcions, fins a arribar a les el desembre del 2012.

47 Productes i serveis turístics 47 Gràfic 22. Evolució del nombre de subscripcions al butlletí e-infoturisme de la província de Barcelona. Anys 2011 i Font: Laboratori de Turisme, a partir de la Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona Comunitat virtual de turisme El 2012 també és el segon any de vida de la comunitat virtual de turisme, la pàgina de comunicació tècnica de la Gerència de Serveis de Turisme. Durant el 2012, s hi han rebut visites, amb un total de pàgines vistes. El total de membres usuaris de la comunitat és ja de 277. Les notícies sobre temes d actualitat són el principal contingut generat per aquests usuaris (un 65% del total de continguts publicats), seguides de les activitats locals (15,4%) i la publicació de documents (11%). El desembre del 2012 hi havia onze grups de treball actius: LABturisme, Càmpings, Turisme Rural, BPCB, Modernisme, 3 Monts, Golf, Oficina de Promoció Turística (OPT), Hotels, Turisme Religiós i Museus i Espais Patrimonials. Cal destacar que el grup més actiu és el LABturisme, amb més de 128 articles publicats i 65 membres actius. El 2012 es va tancar amb subscriptors al butlletí setmanal e-infoturisme i 277 usuaris de la comunitat virtual de turisme. La pàgina web de promoció turística de la província ha rebut més de visites.

48 7. Tendències de futur del turisme Entitat/empresa Organització Mundial del Turisme (OMT) Organisme internacional creat el 1925 amb el propòsit de promoure el turisme. Amb seu a Madrid, compta amb 154 estats membres. Avui, l OMT, a través de l organització de congressos i seminaris i de la recollida de documentació i dades sobre el turisme mundial, porta a terme una estimable labor d investigació, edició d estudis de caràcter metodològic, estats de la qüestió, informes diversos, anuaris i publicacions estadístiques de gran valor i interès. Euromonitor International Empresa independent fundada el 1972, que es dedica a la investigació i estratègia per als mercats de consum, especialitzada en la indústria de viatges i turisme. Fa un seguiment i analitza les tendències globals del sector dels viatges i el turisme a escala mundial. Perspectives de futur Per al 2013, preveu un creixement mundial proper al 4%, un ritme només lleugerament inferior al del Un +3,8% anual de mitjana entre el 2010 i el 2020 i un +3,3% de mitjana anual fins al 2030, amb increments d entre 40 i 42 milions de viatgers a l any. Per regió, les millors perspectives per al 2013 són per a Àsia i el Pacífic (entre el +5% i el +6%), seguits d Àfrica (de +4% a +6%), les Amèriques (de +3% a +4%), Europa (de +2% a +3%) i l Orient Mitjà (de 0% a +5%). Bona part del creixement de la demanda turística el 2013 i durant els propers cinc anys tindrà un origen: els anomenats BRIC (el Brasil, Rússia, l Índia i la Xina). En el seu informe de tendències globals revisat per al 2013, apunta que un cop més, la Xina, Rússia i l Índia lideraran el creixement turístic d aquí al 2017, gràcies a l augment de la renda disponible en aquests mercats emissors, però també al fet que cada vegada més destinacions relaxen els requisits de visats turístics. La Unió Europea està treballant amb Espanya per facilitar l entrada al país de turistes de Rússia i la Xina, i en aquest sentit és fonamental l agilització dels visats turístics. En relació amb aquest punt, i segons apunta l OMT, no es pot gastar en promoció i després impedir l entrada al país. Hosteltur.com Diari turístic digital professional d Espanya especialitzat en viatges i turisme, creat el Els indicadors de demanda disponibles apunten creixements del 30% en el nombre de turistes russos que visitaran Espanya durant el La denegació de visats és una de les quatre barreres al turisme a Europa.

49 Tendències de futur del turisme 49 Entitat/empresa Exceltur, Alianza para la Excelencia Turística Associació sense ànim de lucre formada per 27 empreses espanyoles líders dels diferents subsectors que componen la cadena de valor turística, i constituïda el 2001 amb dos objectius: augmentar el reconeixement socioeconòmic del turisme espanyol, tant en l àmbit nacional com internacional, i ajudar a impulsar al màxim els nivells de competitivitat i excel lència dels diferents actors públics i privats que intervenen en la seva dinàmica. PricewaterhouseCoopers (PWC) Consultoria-auditoria, des del 1929 a Espanya, elabora l informe Temas candentes del turismo para Soluciones innovadoras para retos ambiciosos, per segon any consecutiu, a partir de les reflexions d un grup d experts, integrat pels principals actors de la indústria turística a Espanya. Perspectives de futur De cara a l estiu del 2013, les previsions varien molt en funció de si les destinacions estan més orientades a la demanda nacional o internacional. Es preveu que els resultats seran millors en les destinacions de litoral i illes, i pitjors en les destinacions d interior i urbanes. La demanda nacional cau substancialment. La demanda internacional procedent d Europa en alguns casos puja lleugerament, i en d altres, baixa. Creixement en els mercats emergents, que són, una mica, la gran esperança. Principals variables macro que afecten el turisme espanyol: caiguda del consum de les llars pel creixement de l atur i la situació de la renda familiar, encariment dels serveis turístics per la pujada de l IVA, increment dels preus dels bitllets aeris per la menor oferta, augment de taxes aeroportuàries i debilitat de la demanda. Com a punts positius, la recuperació prevista del consum privat i la renda disponible de les famílies alemanyes i el manteniment al Regne Unit i França. L atracció de turistes internacionals més enllà dels tradicionals països emissors (França, el Regne Unit, Alemanya), la posada en marxa de fórmules innovadores per desestacionalitzar l oferta i la millora de la rendibilitat són els tres pilars sobre els quals ha d actuar el sector per situar Espanya com a líder del turisme mundial. Per fer més accessible i fàcil la informació als turistes internacionals, el sector turístic ha de centrar-se en el desenvolupament de plataformes tecnològiques especialitzades per tipologies de producte, servei o zona geogràfica. El sector de mitjans i entreteniment creixerà a Espanya un 2,5% fins al La publicitat on line i l accés a internet seran els segments que més creixeran a Espanya en els propers quatre anys, amb increments del 14,2% i el 6,8%, respectivament, gràcies a la proliferació de les tauletes i els telèfons intel ligents. La seguretat és cada vegada més un condicionant important en la selecció d una destinació, i Espanya és un país completament segur. Buscar aliances per potenciar el turisme de reunions, centrades en els viatgers de negocis procedents de mercats emergents com ara Rússia i l Orient Mitjà, així com de la resta dels països BRIC o Llatinoamèrica.

50 Tendències de futur del turisme 50 Entitat/empresa ITB World Travel Trends Report (ITB Informe de Tendències) Informe i anàlisi de tendències realitzat per IPK Internacional, basat en estudis i previsions de 50 experts en turisme de 30 països i dades del World Travel Monitor (estudi continuat sobre els viatges i els seus continguts en 60 nacions del món). Els seus resultats es varen donar a conèixer durant la celebració del Congrés ITB a Berlín, del 6 al 8 de març del Perspectives de futur Els viatges internacionals creixeran un 2%-3% el Els països d Àsia i els mercats emergents seran els que creixeran més, més que el 2012: un +6% a Àsia-Pacífic (+12% xinesos, +3% japonesos). Europa també creixerà tímidament el 2013 (+2%): Rússia, +9%; el Regne Unit, +5%; Alemanya, +3%. França, Itàlia i Espanya baixaran. Després de la caiguda del 2012 del mercat americà, aquest creixerà un 0% el 2013, i el de l Amèrica del Sud, un +2%. El Brasil serà una destinació important a la propera dècada: les arribades internacionals de brasilers passaran de 5,4 milions, el 2012, a 10 milions, el El Brasil acollirà la Copa del Món de Futbol del 2014 i els Jocs Olímpics del 2016 (Rio de Janeiro). El 2013, els consumidors continuaran centrant-se en la seva situació financera particular, i, per tant, el preu de les vacances, la qualitat-preu de les ofertes i la imatge i estabilitat de les destinacions seran factors importants. L ús de la tecnologia per part dels usuaris s estendrà força. Creixeran ràpid el turisme d aventura i el turisme mèdic (el mercat alemany lidera aquesta veta de mercat). L envelliment de la població de molts països és una tendència que farà créixer inevitablement aquest mercat. TripAdvisor El lloc web de viatges més gran del món ha realitzat el TripBarometer de TripAdvisor, una investigació entre empreses d allotjament i consumidors que busquen i reserven viatges en línia, per recollir comportaments i hàbits de viatge dels consumidors, així com plans i expectatives del sector hoteler per al proper any ( enquestes de consumidors i empreses de 26 països i 7 regions). El 49% dels consumidors preveuen augmentar el 2013 el pressupost destinat a viatges. Les valoracions d altres persones en llocs web d opinió de viatges influeixen sobre el 93% dels consumidors. El 51% es connecten a internet mitjançant dispositius mòbils i un 39% publiquen fotos en xarxes socials. Una quarta part dels enquestats ha utilitzat les xarxes socials per planificar i reservar el seu últim viatge. Perspectiva empresarial: 7 de cada 10 empreses (68%) es mostren optimistes respecte a la seva rendibilitat el El 90% planegen el llançament d ofertes per aconseguir el seu objectiu. Tres quartes parts de les empreses (73%) capten possibles clients mitjançant plataformes de xarxes socials. Els consumidors, per la seva part, mostren un gran desig de comptar amb proveïdors d allotjament que possibilitin la reserva mitjançant dispositius mòbils (72%). Però, en l actualitat, el màrqueting mòbil només és prioritari per a un terç de les empreses (36%).

51 Tendències de futur del turisme 51 Entitat/empresa Deloitte La divisió d hoteleria i turisme de Deloitte Espanya ha elaborat per cinquè any l informe Expectativas, per conèixer l opinió dels directius del sector respecte a les mesures adoptades des de l àmbit públic, les estratègies empresarials d èxit i els reptes per a la millora de la rendibilitat. Enquesta Òmnibus de GESOP L empresa GESOP és especialista en l elaboració de projectes ad hoc en l àmbit de la investigació social i de mercat. Un d aquests és l Òmnibus de GESOP, que es fa mitjançant una enquesta telefònica a la població de més de setze anys de Catalunya. El LABturisme ha participat en l enquesta realitzada el mes d abril, en aquest cas, per conèixer la intenció de la població de fer turisme rural. Perspectives de futur Durant el final del 2012 i el principi del 2013, s ha perdut la lleugera recuperació aconseguida en el primer semestre del Els optimistes preveuen una lleu recuperació en el segon semestre del 2013, però, encara així, el 2013 no s aconseguiran els resultats del La demanda internacional seguirà tirant el turisme a Espanya i seguirà la debilitat de la demanda interna. En el sector hoteler, l acció més important és millorar la gestió activa de les tarifes (revenue management), per optimitzar els ingressos de la demanda existent. La guerra de preus ha fet molt mal en l àmbit empresarial, però també ha fet que el client no valori els serveis que se li estan oferint. Internet és la clau en el desenvolupament comercial i de marca de les empreses del sector dels serveis de lleure, turisme i transport. I per aprofitar al màxim les oportunitats de les xarxes, cal que es planifiquin adequadament i que es controlin permanentment. Una de cada cinc persones preveu fer turisme rural a l estiu del Els que diuen que no en faran al leguen principalment motius econòmics (30,2%) o que aniran a un altre lloc (29,3%). Per segments de població, són els de menys de quaranta-cinc anys els que més asseguren que faran turisme rural. Gairebé la meitat dels que diuen que faran turisme rural afirmen que aniran a algun punt de Catalunya. D aquests, un 33,6% triaran les comarques de Girona; un 23,8%, les de Lleida; un 12,4%, les de Barcelona, i un 10,4%, les de Tarragona. Les destinacions de la província més demanades serien el Berguedà i Osona, en primer lloc, seguides del Bages i el Vallès Oriental. Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de la informació publicada per les mateixes entitats o empreses.

52 8. Fitxes comarcals 8.1. Alt Penedès Els indicadors oficials d evolució turística de l Alt Penedès per a aquest 2012 (quadre 3) estableixen una tendència generalitzada a la baixa respecte a l any anterior. La comarca pertany a la marca turística Costa Barcelona i representa una oferta de places d allotjament turístic (1,17% del total de la província), amb una activitat turística centrada en l enoturisme (turisme del vi). L oferta de places s ha reduït en un 1,1% respecte a l any Cal considerar que la comarca no té oferta de càmpings. Pel que fa al nombre de viatgers i de pernoctacions en hotels de la comarca, han baixat: en concret, un 28,1% menys de viatgers i un 25,5% menys de pernoctacions. Pel que fa al nombre de viatgers i de pernoctacions en els establiments de turisme rural, també han sofert una davallada significativa: un 19,8% en viatgers i un 38,2% en pernoctacions. En general, el grau d ocupació hotelera ha baixat un 4,8% respecte a l any anterior i el grau d ocupació en el turisme rural també s ha reduït un 9,6% (tot i que ha augmentat el nombre de places disponibles). Aquest lleuger descens en els principals indicadors té una clara consonància amb el decreixement generalitzat de la província. Cal destacar que molts dels visitants de la comarca de l Alt Penedès no pernocten a la comarca, sinó que realitzen estades en algun punt de la costa o provenen de la mateixa ciutat de Barcelona. Quant al perfil del turista que visita la comarca de l Alt Penedès (quadre 4), podem destacar-ne que té una mitjana d edat de 25 a 40 anys (50%); que hi ha més representació masculina, tot i que s observa una proporció equilibrada d ambdós gèneres, i que prové en un 64% de la resta de Catalunya, majoritàriament de la província de Barcelona (54%). El turisme europeu significa un 20,5%, però s ha reduït un 8% respecte a l any anterior. El mercat francès i l anglès són els més importants. Cal destacar també que el turisme europeu a l Alt Penedès està 5 punts per sobre de la mitjana de la província. El turisme provinent de la resta de l Estat espanyol implica un 10,5%. Més de la meitat dels turistes (59%) han visitat anteriorment la destinació. Tres turistes de cada quatre (74,5%) viatgen per motius de vacances o oci, i la majoria ho fan només amb la parella (38,5%), o bé amb amics (23%). S ha reduït en 18,2 punts el nombre de

53 Fitxes comarcals 53 famílies que visiten la destinació respecte al 2011, que signifiquen el 18% del total de turistes. El mitjà de transport més utilitzat és el cotxe o la moto privats (67,5%). Els ítems més valorats pel turista respecte a la destinació són l hospitalitat i el tracte rebut, l oferta de cultura i d oci i la informació turística rebuda. La valoració global és de 4,27 sobre 5. Quadre 3. Indicadors d evolució turística de l Alt Penedès Comarca Prov. Barcelona* Alt Penedès Var (%)** Var (%)** Nombre de places en establiments hotelers , ,5 Nombre de places en càmpings 0 0 0, ,8 Nombre de places en establiments de turisme rural Nombre de viatgers allotjats en hotels (en milers) Nombre de viatgers allotjats en càmpings (en milers) Nombre de viatgers allotjats en establiments de turisme rural (en milers) Nombre de pernoctacions en hotels (en milers) Nombre de pernoctacions en càmpings (en milers) Nombre de pernoctacions en establiments de turisme rural (en milers) , ,0 31,3 22,5-28, ,3 n. d. n. d. n. d ,2 9,6 7,7 19,8 96,7 75,2 22,2 44, , ,4 n. d. n. d. n. d ,7 32,7 20,2-38,2 285,7 233,4 18,3 Grau d ocupació hotelera (en %) 21,2 16,4 4, ,6 Grau d ocupació en càmpings (en %) Grau d ocupació en els establiments de turisme rural (en %) n. d. n. d. n. d ,7 24,4 14,8 9,6 20,6 16,4 4,2 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT. * Sense el Barcelonès, a excepció del grau d ocupació hotelera. ** La variació en el grau d ocupació és en punts percentuals. n. d.: dades no disponibles, per manca d oferta o de mostra representativa.

54 Fitxes comarcals 54 Quadre 4. Perfil del turista/visitant de l Alt Penedès Comarca Prov. Barcelona* Alt Penedès Var Diferencial (comarcaprovíncia) % % pp % pp Sexe Home 40,2 49,5 9,3 45,4 4,1 Dona 42,5 47,5 5 53,9 6,4 Tram d edat Menys de 18 anys 2,3 0 2,3 2,1 2, ,6 6,5 0,9 3,8 2, ,2 50 4,8 42,6 7, ,4 34 2,4 34,6 0,2 65 i més 4,8 5,5 0,7 10,5 5 Nacionalitat Catalunya 46, ,8 68,4 4,4 Barcelona 40, , Girona 0,8 3 2,2 2,6 0,4 Lleida 0,6 2 1,4 2,1 0,1 Tarragona 3,6 4 0,4 3 1 Resta Estat espanyol 15,5 10, ,5 Madrid 2,9 2,5 0,4 2 0,5 Altres 12,6 8 4,6 9 1 Europa (sense Estat espanyol) 28,5 20,5 8 15,5 5 França 9,4 5,5 3,9 6,6 1,1 Gran Bretanya 2,7 5 2,3 2,4 2,6 Alemanya 4 1,5 2,5 1,2 0,3 Països Baixos 2,7 0,5 2,2 1,5 1 Altres 9,7 8 1,7 3,9 4,1 Altres països 8,6 4,5 4,1 4,1 0,4 EUA 2,1 2 0,1 1,2 0,8 Canadà 2,5 1 1,5 0,5 0,5 Llatinoamèrica 2,1 0 2,1 1,3 1,3 Altres 1,9 1,5 0,4 1,1 0,4 Visita anterior a la zona Sí visita anterior 57,1 59 1,9 59,2 0,2 Sí 1 vegada 9,8 8 1,8 7,3 0,7 Sí 2-4 vegades 17,6 12,5 5,1 13,5 1 Sí 5-9 vegades 10,3 3 7,3 4,5 1,5 Sí 10 o més 18,2 10 8,2 10,6 0,6 No visita anterior 41,8 37 4,8 39,3 2,3

55 Fitxes comarcals 55 Quadre 4. Perfil del turista/visitant de l Alt Penedès (continuació) Comarca Prov. Barcelona* Alt Penedès Var Diferencial (comarcaprovíncia) % % pp % pp Amb qui viatja Sol 6,1 7,5 1,4 7,8 0,3 Només amb la parella 32,4 38,5 6,1 32,9 5,6 Amb família i/o fills 36, ,2 31,7 13,7 Grup d amics 16,9 23 6,1 19,2 3,8 Grup organitzat 5 8,5 3,5 5,2 3,3 Altres 2,9 3 0,1 2,2 0,8 Mitjà de transport** Cotxe/moto 69 67,5 1,5 71 3,5 Cotxe de lloguer 10,9 6,5 4,4 4,6 1,9 Autobús 5 5,5 0,5 5 0,5 Avió 9,4 8,5 0,9 8 0,5 Tren 8,4 8 0,4 7,7 0,3 Altres 1,9 3,5 1,6 2,9 0,6 Valoració de la destinació (d 1 a 5) Hospitalitat / tracte rebut 4,53 4,44 0,09 4,6 0,16 Senyalització 4,15 3,91 0,24 3,94 0,03 Informació turística n. d. 4,29 n. d. 4,39 0,1 Accessos n. d. 4,07 n. d. 4,06 0,02 Seguretat n. d. 4,15 n. d. 4,19 0,04 Conservació de l entorn 4,2 4,14 0,06 4,21 0,07 Relació qualitat-preu n. d. 4,11 n. d. 4,18 0,07 Allotjament 3,82 4,12 0,3 4,29 0,17 Restaurants 3,79 4,21 0,42 4,19 0,02 Comerç 3,69 4,07 0,37 4 0,07 Transport públic 3,67 3,91 0,25 3,78 0,13 Oferta de cultura i d oci 4,01 4,36 0,35 4,28 0,08 Valoració global estada 4,17 4,27 0,11 4,39 0,11 Motiu de l estada** Compres 3,6 9 5,4 5,5 3,5 Vacances i/o oci 72 74,5 2,5 71,4 3,1 Professional 4,4 5 0,6 2,9 2,1 Visita amics i/o familiars 9,8 12,5 2,7 14,8 2,3 Altres motius 10,5 8,5 2 11,7 3,2 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l enquesta EDDETUR. * Sense el Barcelonès. ** Resposta múltiple. n. d.: dades no disponibles, per manca d oferta o de mostra representativa.

56 Fitxes comarcals Anoia Els indicadors oficials d evolució turística de l Anoia per a aquest 2012 (quadre 5) estableixen una tendència generalitzada a l alça respecte del 2010 i el L Anoia forma part de la marca turística Catalunya Central, amb un total de places (0,1% del total de la província); és una oferta centrada especialment en la zona de l Alta Anoia, on es concentra, d una forma molt estable, la majoria de les places d oferta d establiments de turisme rural de la comarca. L oferta de places s ha reduït en un 3,7% respecte de l any Pel que fa al nombre de viatgers i de pernoctacions en hotels de la comarca, els viatgers han augmentat un 12,2%, mentre que les pernoctacions ho han fet un 18,9%. Pel que fa al turisme rural, malgrat que hi ha hagut un 7,7% menys de viatgers, el nombre de pernoctacions ha augmentat en un 16,5%: s ha ampliat, doncs, el nombre de dies d estada mitjana a la comarca. Per conèixer el perfil de turista que visita l Anoia (quadre 6), ens basem en el perfil tipus de turista de la marca Catalunya Central, de la qual forma part la comarca de l Anoia. Trobem que majoritàriament la visiten dones (53,7%). El 38,5% dels turistes es troben en la franja de 25 a 40 anys, però també és molt important (37,6%) la franja de 45 a 64 anys. Provenen majoritàriament de la província de Barcelona (66,1%). El turisme internacional significa un 14,3% del total, la major part del qual (10,2%) prové de la resta d Europa, especialment de França. En general, es tracta d un turista que ja ha visitat prèviament la destinació (64%). El 71,6% dels turistes viatgen per motius de vacances o d oci. La majoria ho fa només amb la parella (33,6%) o amb la família (32%). El cotxe o la moto privat és el mitjà de transport més utilitzat (73,5%). L hospitalitat i el tracte rebut, l allotjament i la conservació de l entorn són els ítems més ben valorats pel turista respecte a la destinació. La valoració global de la destinació és de 4,46 sobre 5 punts.

57 Fitxes comarcals 57 Quadre 5. Indicadors d evolució turística de l Anoia Comarca Prov. Barcelona* Anoia Var (%)** Var (%)** Nombre de places en establiments hotelers , ,5 Nombre de places en càmpings , ,8 Nombre de places en establiments de turisme rural Nombre de viatgers allotjats en hotels (en milers) Nombre de viatgers allotjats en càmpings (en milers) Nombre de viatgers allotjats en establiments de turisme rural (en milers) Nombre de pernoctacions en hotels (en milers) Nombre de pernoctacions en càmpings (en milers) Nombre de pernoctacions en establiments de turisme rural (en milers) , ,0 33,5 37,6 12, ,3 n. d. n. d. n. d ,2 7,8 7,2 7,7 96,7 75,2 22,2 49,7 59,1 18, ,4 n. d. n. d. n. d ,7 21,2 24,7 16,5 285,7 233,4 18,3 Grau d ocupació hotelera (en %) 21,7 24,6 2, ,6 Grau d ocupació en càmpings (en %) Grau d ocupació en els establiments de turisme rural (en %) n. d. n. d. n. d ,7 17,8 19,6 1,8 20,6 16,4 4,2 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT. * Sense el Barcelonès, a excepció del grau d ocupació hotelera. ** La variació en el grau d ocupació és en punts percentuals. n. d.: dades no disponibles, per manca d oferta o de mostra representativa.

58 Fitxes comarcals 58 Quadre 6. Perfil del turista/visitant de l Anoia 2012 Anoia Marca Cat. Central Prov. Barcelona Diferencial (marcaprovíncia) % % pp Sexe Home 45,8 45,4 0,4 Dona 53,7 53,9 0,2 Tram d edat Menys de 18 anys 2,1 2, ,9 3,8 1, ,5 42,6 4, ,6 34,2 3,4 65 i més 12,5 10,5 2 Nacionalitat Catalunya 77 68,4 8,6 Barcelona 66,1 60 6,1 Girona 3,4 2,6 0,8 Lleida 3,4 2,1 1,3 Tarragona 3,4 3 0,4 Resta Estat espanyol 6,9 11 4,1 Madrid 1,9 2 0,1 Altres 4,9 9 4,1 Europa (sense Estat espanyol) 10,2 15,5 5,3 França 4,8 6,6 1,8 Gran Bretanya 1,4 2,4 1 Alemanya 0,5 1,2 0,7 Països Baixos 1,8 1,5 0,3 Altres 1,8 3,9 2,1 Altres països 4,1 4,1 0 EUA 0,7 1,2 0,5 Canadà 0,5 0,5 0 Llatinoamèrica 1,8 1,3 0,5 Altres 1,1 1,1 0 Visita anterior a la zona Sí visita anterior 64 59,2 4,8 Sí 1 vegada 6 7,3 1,3 Sí 2-4 vegades 16,3 13,5 2,8 Sí 5-9 vegades 6,2 4,5 1,7 Sí 10 o més 10,2 10,6 0,4 No visita anterior 34,5 39,3 4,8

59 Fitxes comarcals 59 Quadre 6. Perfil del turista/visitant de l Anoia (continuació) 2012 Anoia Marca Cat. Central Prov. Barcelona Diferencial (marcaprovíncia) % % pp Amb qui viatja Sol 6,9 7,8 0,9 Només amb la parella 33,6 32,9 0,7 Amb família i/o fills 32 31,7 0,3 Grup d amics 19,4 19,2 0,2 Grup organitzat 3,7 5,2 1,5 Altres 2,7 2,2 0,5 Mitjà de transport** Cotxe/moto 73,5 71 2,5 Cotxe de lloguer 5,8 4,6 1,2 Autobús 3,4 5 1,6 Avió Tren 6,4 7,7 1,3 Altres 3,4 2,9 0,5 Valoració de la destinació (d 1 a 5) Hospitalitat / tracte rebut 4,71 4,6 0,11 Senyalització 3,98 3,94 0,04 Informació turística 4,37 4,39 0,02 Accessos 4,12 4,06 0,06 Seguretat 4,27 4,19 0,08 Conservació de l entorn 4,37 4,21 0,16 Relació qualitat-preu 4,32 4,18 0,14 Allotjament 4,52 4,29 0,23 Restaurants 4,34 4,19 0,15 Comerç 4,05 4 0,04 Transport públic 3,5 3,78 0,28 Oferta de cultura i d oci 4,28 4,28 0 Valoració global estada 4,46 4,39 0,08 Motiu de l estada** Compres 7,4 5,5 1,9 Vacances i/o oci 71,6 71,4 0,2 Professional 1,9 2,9 1 Visita amics i/o familiars 14,5 14,8 0,3 Altres motius 13,1 11,7 1,4 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l enquesta EDDETUR. * Sense el Barcelonès. ** Resposta múltiple.

60 Fitxes comarcals Bages Els indicadors oficials d evolució turística del Bages per a aquest 2012 (quadre 7) mostren un comportament estable amb tendència a la baixa. Tan sols els indicadors relacionats amb els hotels ofereixen dades positives. El Bages forma part de la marca turística Catalunya Central, amb un total de places; és una oferta centrada especialment en el turisme rural i el turisme cultural dels seus pobles i ciutats, on destaca la capital, Manresa, amb una creixent proposta d atractius turístics culturals en els darrers anys. El nombre de places a la comarca s ha mantingut respecte a l any anterior ( 8,5%), amb lleugers canvis en l estructura hotelera i de càmping. Els indicadors de demanda mostren regressions en les pernoctacions en els establiments de turisme rural ( 20,3%) i un cert manteniment en els hotels ( 10,8%). Aquest fet repercuteix en l ocupació: els hotels retrocedeixen 2,2 pp i les cases rurals ho fan en 0,9 pp respecte a l any anterior. El turista del Bages (quadre 8) es caracteritza per la predominança de dones. La franja d edat sol estar entre els 25 i els 40 anys (43,9%) i els 45 a 64 anys (34,5%), i viatgen generalment per motius de vacances i d oci (75%). La majoria provenen de la província de Barcelona (77%), i hi és molt reduït el turisme internacional (7,5%), que ha baixat 10 punts respecte a l any anterior. Més de la meitat dels turistes (56,1%) ja havien visitat la destinació en altres ocasions prèvies. Es tracta principalment d un turisme familiar (43,2%), però també hi ha una bona representació de parelles (24,3%) i de grups d amics (15,5%). El 80% de turistes arriben amb vehicle propi. És destacable l augment de 6,9 punts respecte a l any 2011 de persones que decideixen arribar-hi amb tren: constitueixen el 9,5% del total que es desplaça a la destinació. La valoració global de la comarca del Bages és de 4,40 punts sobre 5. Els aspectes més ben valorats pels turistes són l hospitalitat i el tracte rebut, l allotjament i la informació turística rebuda.

61 Fitxes comarcals 61 Quadre 7. Indicadors d evolució turística del Bages Comarca Prov. Barcelona* Bages Var (%)** Var (%)** Nombre de places en establiments hotelers ,5 Nombre de places en càmpings ,8 Nombre de places en establiments de turisme rural Nombre de viatgers allotjats en hotels (en milers) Nombre de viatgers allotjats en càmpings (en milers) Nombre de viatgers allotjats en establiments de turisme rural (en milers) Nombre de pernoctacions en hotels (en milers) Nombre de pernoctacions en càmpings (en milers) Nombre de pernoctacions en establiments de turisme rural (en milers) Grau d ocupació hotelera (en %) Grau d ocupació en càmpings (en %) Grau d ocupació en els establiments de turisme rural (en %) , ,0 53,5 57,7 7, ,3 n. d. n. d. n. d ,2 12,8 10,2 20,3 96,7 75,2 22,2 96,2 106,6 10, ,4 n. d. n. d. n. d ,7 40,5 37,9 6,4 285,7 233,4 18, ,8 2, ,6 n. d. n. d. n. d ,7 20,4 19,5 0,9 20,6 16,4 4,2 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT. * Sense el Barcelonès, a excepció del grau d ocupació hotelera. ** La variació en el grau d ocupació és en punts percentuals. n. d.: dades no disponibles, per manca d oferta o de mostra representativa.

62 Fitxes comarcals 62 Quadre 8. Perfil del turista/visitant del Bages Comarca Bages Prov. Barcelona* Var Diferencial (comarcaprovíncia) % % % % pp Sexe Home 44,9 44,6 0,3 45,4 0,8 Dona 43,3 55,4 12,1 53,9 1,5 Tram d edat Menys de 18 anys 0,7 0,7 0 2,1 1, ,4 3,4 1 3,8 0, ,9 43,9 0 42,6 1, ,5 0,5 34,6 0,3 65 i més 8,2 9,5 1,3 10,5 1 Nacionalitat Catalunya 75,4 84,5 9,1 68,4 16,1 Barcelona 65, , Girona 3,8 2 1,8 2,6 0,6 Lleida 1,6 2 0,4 2,1 0,1 Tarragona 4,1 2,7 1,4 3 0,3 Resta Estat espanyol 7,3 6,1 1,2 11 4,9 Madrid 1,8 2 0,2 2 0 Altres 5,5 4,1 1,4 9 4,9 Europa (sense Estat Espanyol) 13 3,4 9,6 15,5 12,1 França 5,6 0,7 4,9 6,6 5,9 Gran Bretanya 1,9 0,7 1,2 2,4 1,7 Alemanya 1,5 0,7 0,8 1,2 0,5 Països Baixos 1,1 1,4 0,3 1,5 0,1 Altres 2,9 0 2,9 3,9 3,9 Altres països 2,9 4,1 1,2 4,1 0 EUA 0,7 0,7 0 1,2 0,5 Canadà 0,4 0 0,4 0,5 0,5 Llatinoamèrica 1,1 2,7 1,6 1,3 1,4 Altres 0,7 0,7 0 1,1 0,4 Visita anterior a la zona Sí visita anterior 59,3 56,1 3,2 59,2 3,1 Sí 1 vegada 9,2 7,4 1,8 7,3 0,1 Sí 2-4 vegades 22,8 12,2 10,6 13,5 1,3 Sí 5-9 vegades 5,9 3,4 2,5 4,5 1,1 Sí 10 o més 18,9 10,8 8,1 10,6 0,2 No visita anterior 40,6 41,9 1,3 39,3 2,6

63 Fitxes comarcals 63 Quadre 8. Perfil del turista/visitant del Bages (continuació) Comarca Prov. Barcelona* Bages Var Diferencial (comarcaprovíncia) % % pp % pp Amb qui viatja Sol 6,4 6,8 0,4 7,8 1 Només amb la parella 32,9 24,3 8,6 32,9 8,6 Amb família i/o fills 39 43,2 4,2 31,7 11,5 Grup d amics 16 15,5 0,5 19,2 3,7 Grup organitzat 2,6 4,1 1,5 5,2 1,1 Altres 2,1 2,7 0,6 2,2 0,5 Mitjà de transport** Cotxe/moto 84,2 80,4 3,8 71 9,4 Cotxe de lloguer 5,1 4,1 1 4,6 0,5 Autobús 3,7 0 3,7 5 5 Avió 3,6 2,7 0,9 8 5,3 Tren 2,6 9,5 6,9 7,7 1,8 Altres 4,5 0,7 3,8 2,9 2,2 Valoració de la destinació (d 1 a 5) Hospitalitat / tracte rebut 4,68 4,74 0,06 4,6 0,14 Senyalització 3,96 4,15 0,19 3,94 0,22 Informació turística n. d. 4,59 n. d. 4,39 0,19 Accessos n. d. 4,23 n. d. 4,06 0,18 Seguretat n. d. 4,28 n. d. 4,19 0,1 Conservació de l entorn 4,21 4,34 0,13 4,21 0,13 Relació qualitat-preu n. d. 4,37 n. d. 4,18 0,19 Allotjament 4,12 4,61 0,49 4,29 0,32 Restaurants 4,02 4,5 0,48 4,19 0,3 Comerç 3,88 4,23 0,35 4 0,23 Transport públic 3,04 3,95 0,91 3,78 0,17 Oferta de cultura i d oci 4,13 4,42 0,29 4,28 0,15 Valoració global estada 4,38 4,4 0,02 4,39 0,02 Motiu estada** Compres 1,2 2,7 1,5 5,5 2,8 Vacances i/o oci ,4 3,6 Professional 3,8 1,4 2,4 2,9 1,5 Visita amics i/o familiars 14,1 12,8 1,3 14,8 2 Altres motius 11 12,2 1,2 11,7 0,5 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l enquesta EDDETUR. * Sense el Barcelonès. ** Resposta múltiple. n. d.: dades no disponibles, per manca d oferta o de mostra representativa.

64 Fitxes comarcals Baix Llobregat L evolució turística a la comarca del Baix Llobregat per a aquest any 2012 (quadre 9) estableix una clara tendència a l alça respecte a l any anterior. La comarca pertany a la marca turística Costa Barcelona, amb una oferta de places d allotjament turístic (11,3% del total de la província) i una activitat turística centrada en les activitats de sol i platja i el turisme professional i de negocis. La proximitat amb Barcelona ciutat fa que la comarca es beneficiï d un índex d ocupació hotelera, en general, més elevat que el de la resta de comarques de la província de Barcelona. L oferta de places ha augmentat en un 2,2% respecte a l any Cal tenir en compte, però, que no es disposa de dades de turisme de càmpings ni de turisme rural, pel baix nombre d aquesta tipologia d allotjament a la comarca. Pel que fa al nombre de viatgers i de pernoctacions en hotels a la comarca, han pujat significativament: un 7,5% més de viatgers i un 9,4% més de pernoctacions. El grau d ocupació hotelera ha augmentat 2 pp. El perfil de turista que arriba a la comarca del Baix Llobregat (quadre 10) és el d una dona d entre 25 i 40 anys (45,6%) que prové generalment de la província de Barcelona (66,4%). La comarca es caracteritza per l alta presència de turisme internacional (24,9%): un 17,8% prové de la resta d Europa, especialment de França. El 65,6% dels turistes que arriben a la comarca ho fan per motius de vacances o d oci, mentre que un significatiu 11,6% ho fa per visitar amics o familiars. El 54,8% dels turistes ja havien visitat la comarca prèviament. En el cas del Baix Llobregat, el 30,3% de persones viatgen amb família o fills, el 28,6% ho fa solament amb la parella i un significatiu 24,9% ho fa amb els amics. El mitjà de transport preferit és el vehicle privat (70,5%). Pel que fa a la valoració de la destinació, els ítems més valorats pels turistes són l hospitalitat i el tracte rebut, l oferta de cultura i d oci i la informació turística rebuda. La satisfacció global és de 4,38 punts sobre 5.

65 Fitxes comarcals 65 Quadre 9. Indicadors d evolució turística del Baix Llobregat Comarca Prov. Barcelona* Baix Llobregat Var (%)** Var (%)** Nombre de places en establiments hotelers , ,5 Nombre de places en càmpings , ,8 Nombre de places en establiments de turisme rural Nombre de viatgers allotjats en hotels (en milers) Nombre de viatgers allotjats en càmpings (en milers) Nombre de viatgers allotjats en establiments de turisme rural (en milers) Nombre de pernoctacions en hotels (en milers) Nombre de pernoctacions en càmpings (en milers) Nombre de pernoctacions en establiments de turisme rural (en milers) 4,0 4,0 0, ,0 847,8 911,0 7, ,3 n. d. n. d. n. d ,2 n. d. n. d. n. d. 96,7 75,2 22, , ,2 9, ,4 n. d. n. d. n. d ,7 n. d. n. d. n. d. 285,7 233,4 18,3 Grau d ocupació hotelera (en %) 55,8 57,8 2, ,6 Grau d ocupació en càmpings (en %) Grau d ocupació en els establiments de turisme rural (en %) n. d. n. d. n. d ,7 n. d. n. d. n. d. 20,6 16,4 4,2 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT. * Sense el Barcelonès, a excepció del grau d ocupació hotelera. ** La variació en el grau d ocupació és en punts percentuals. n. d.: dades no disponibles, per manca d oferta o de mostra representativa.

66 Fitxes comarcals 66 Quadre 10. Perfil del turista/visitant del Baix Llobregat Comarca Prov. Barcelona* Baix Llobregat Var Diferencial (comarcaprovíncia) % % % % pp Sexe Home 50 43,2 6,8 45,4 2,2 Dona 44 56,4 12,4 53,9 2,5 Tram d edat Menys de 18 anys 2 2,5 0,5 2,1 0, ,7 3,7 3 3,8 0, ,3 45,6 7,7 42, ,3 32 8,7 34,6 2,2 65 i més 5,3 6,2 0,9 10,5 4,3 Nacionalitat Catalunya 33, ,7 68,4 0,4 Barcelona 31,3 66,4 35,1 60 6,4 Girona 1,3 0,8 0,5 2,6 1,8 Lleida ,1 2,1 Tarragona 0,7 0,4 0,3 3 2,6 Resta Estat espanyol 18 6,2 11,8 11 4,8 Madrid 6,7 0,8 5,9 2 1,2 Altres 11,3 5,4 5,9 9 3,6 Europa (sense Estat espanyol) 36 17,8 18,2 15,5 2,3 França 14,7 9,5 5,2 6,6 2,9 Gran Bretanya 5,3 1,7 3,6 2,4 0,7 Alemanya 3,3 1,2 2,1 1,2 0 Països Baixos 3,3 1,2 2,1 1,5 0,3 Altres 9,4 4,1 5,3 3,9 0,2 Altres països 10 7,1 2,9 4,1 3 EUA 2,7 1,7 1 1,2 0,5 Canadà 0 0,8 0,8 0,5 0,3 Llatinoamèrica 6 2,1 3,9 1,3 0,8 Altres 1,3 2,5 1,2 1,1 1,4 Visita anterior a la zona Sí visita anterior 59,3 54,8 4,5 59,2 4,4 Sí 1 vegada 10 9,5 0,5 7,3 2,2 Sí 2-4 vegades 22 11,2 10,8 13,5 2,3 Sí 5-9 vegades 13,3 2,1 11,2 4,5 2,4 Sí 10 o més 11,3 10 1,3 10,6 0,6 No visita anterior 40,7 44,4 3,7 39,3 5,1

67 Fitxes comarcals 67 Quadre 10. Perfil del turista/visitant del Baix Llobregat (continuació) Comarca Prov. Barcelona* Baix Llobregat Var Diferencial (comarcaprovíncia) % % pp % pp Amb qui viatja Sol 14 7,5 6,5 7,8 0,3 Només amb la parella 38,7 28,6 10,1 32,9 4,3 Amb família i/o fills 26,7 30,3 3,6 31,7 1,4 Grup d amics 16 24,9 8,9 19,2 5,7 Grup organitzat 4 7,1 3,1 5,2 1,9 Altres 0,7 1,2 0,5 2,2 1 Mitjà de transport** Cotxe/moto 58 70,5 12,5 71 0,5 Cotxe de lloguer 4 2,5 1,5 4,6 2,1 Autobús 10 7,1 2,9 5 2,1 Avió 22,7 9,5 13,2 8 1,5 Tren 9,3 6,6 2,7 7,7 1,1 Altres 1,3 3,3 2 2,9 0,4 Valoració de la destinació (d 1 a 5) Hospitalitat / tracte rebut 4,41 4,58 0,17 4,6 0,02 Senyalització 3,92 3,86 0,05 3,94 0,07 Informació turística n. d. 4,32 n. d. 4,39 0,07 Accessos n. d. 3,94 n. d. 4,06 0,12 Seguretat n. d. 4,01 n. d. 4,19 0,17 Conservació de l entorn 3,97 4,24 0,27 4,21 0,03 Relació qualitat-preu n. d. 4,11 n. d. 4,18 0,07 Allotjament 3,84 4,12 0,28 4,29 0,17 Restaurants 3,39 4,12 0,73 4,19 0,07 Comerç 3,63 3,98 0,35 4 0,03 Transport públic 3,54 3,82 0,28 3,78 0,04 Oferta de cultura i d oci 3,81 4,37 0,56 4,28 0,1 Valoració global estada 4,13 4,38 0,25 4,39 0,01 Motiu de l estada** Compres 2,7 0,4 2,3 5,5 5,1 Vacances i/o oci 67,3 65,6 1,7 71,4 5,8 Professional 8,7 0,8 7,9 2,9 2,1 Visita amics i/o familiars 11,3 11,6 0,3 14,8 3,2 Altres motius 7,3 20,7 13,4 11,7 9 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l enquesta EDDETUR. * Sense el Barcelonès. ** Resposta múltiple. n. d.: dades no disponibles, per manca d oferta o de mostra representativa.

68 Fitxes comarcals Barcelonès L evolució turística de la comarca del Barcelonès per a aquest 2012 (quadre 11) té una tendència decreixent respecte als indicadors de l any passat. La comarca té una oferta de places d allotjament turístic (60,9% del total de la província): la majoria són places hoteleres, que han augmentat un 3,3% respecte a l any anterior. Al Barcelonès no hi ha establiments de turisme rural ni càmpings. Pel que fa a la demanda, el nombre de viatgers ha disminuït en un 3,5% i les pernoctacions han augmentat un 0,1% (estades més llargues). El grau d ocupació ha disminuït un 0,8% respecte a l any Aquest lleuger descens en els principals indicadors té consonància amb el decreixement generalitzat de la província. Cal destacar que la comarca té cinc grans ciutats, tot i que Barcelona és la que configura el pol d atracció turística de referència internacional.

69 Fitxes comarcals 69 Quadre 11. Indicadors d evolució turística del Barcelonès Comarca Prov. Barcelona* Barcelonès Var (%)** Var (%)** Nombre de places en establiments hotelers , ,5 Nombre de places en càmpings 0 0 0, ,8 Nombre de places en establiments de turisme rural Nombre de viatgers allotjats en hotels (en milers) Nombre de viatgers allotjats en càmpings (en milers) Nombre de viatgers allotjats en establiments de turisme rural (en milers) Nombre de pernoctacions en hotels (en milers) Nombre de pernoctacions en càmpings (en milers) Nombre de pernoctacions en establiments de turisme rural (en milers) 0 0 0, , , ,9 3, ,3 n. d. n. d. n. d ,2 n. d. n. d. n. d. 96,7 75,2 22, , ,6 0, ,4 n. d. n. d. n. d ,7 n. d. n. d. n. d. 285,7 233,4 18,3 Grau d ocupació hotelera (en %) 72,8 72 0, ,6 Grau d ocupació en càmpings (en %) Grau d ocupació en els establiments de turisme rural (en %) n. d. n. d. n. d ,7 n. d. n. d. n. d. 20,6 16,4 4,2 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, a partir de l IDESCAT. * Sense el Barcelonès, a excepció del grau d ocupació hotelera. ** La variació en el grau d ocupació és en punts percentuals. n. d.: dades no disponibles, per manca d oferta o de mostra representativa.

70 Fitxes comarcals Barcelona (capital) Malgrat les dificultats i la creixent competència d altres marques, el turisme a Barcelona experimenta una evolució a l alça, especialment en pernoctacions, que se situen al llindar dels 16 milions de nits facturades, amb un creixement anual superior al 2,5%. Es tracta d una injecció de més de pernoctacions suplementàries durant aquest exercici. I amb una xifra de turisme superior a la de l any anterior, que ja havia estat el millor de la història: gairebé 7,5 milions de clients, que representen un increment del 0,7%. Quadre 12. Indicadors d evolució turística de Barcelona capital Barcelona capital Var (%) Turistes en hotels ,7% Pernoctacions en hotels ,6% % Ocupació sobre habitacions (hotels) 71% 84% 78% 77% 0,4 pp Nombre d hotels 118,0 187,0 339,0 352,0 3,8% Nombre d habitacions ,8% Nombre de places ,5% Passatgers de l aeroport ,2% Passatgers de creuers ,4% Viatgers de l AVE BCN- Madrid ,9% Visitants als llocs d interès* ** ,0% Usuaris Barcelona Bus Turístic ,4% Font: Turisme de Barcelona i altres fonts (Gremi d Hotels de Barcelona, Cegos, AENA, Port de Barcelona i l ICUB). * Inclou: museus i col leccions, centres d exposicions, espais d interès arquitectònic, espais de lleure i transports singulars. ** Sistema de recompte diferent. L ocupació hotelera es manté com a acurat termòmetre de l activitat turística a la ciutat, que ha de cavalcar damunt de l increment del parc d allotjament. La capacitat hotelera es concreta en places i 352 establiments. En relació amb el perfil del turista (allotjat en hotel), cal destacar el grau d internacionalització del turisme a la ciutat: el 78% són estrangers. Amb tot, els principals mercats

71 Fitxes comarcals 71 d origen són l Estat espanyol, els Estats Units, el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya. Per altra banda, el 41% vénen per motius professionals i el 50,4% per motiu de vacances. El mitjà de transport més habitual d accés a Barcelona és l avió (74,4%). La valoració de la ciutat és d un 8,41 sobre 10, la més alta dels darrers anys. Els principals ítems valorats són l oferta arquitectònica, l oferta cultural, el caràcter dels ciutadans, les infraestructures i l oci i l entreteniment. L activitat turística a la ciutat situa Barcelona en les primeres posicions del turisme urbà a Europa, així com a escala internacional en segments com ara el turisme de reunions i el turisme de creuers, entre d altres. Amb la col laboració de Turisme de Barcelona