Activitat turística a la província de Barcelona Informe anual

Transcripción

1 Activitat turística a la província de Barcelona 2011 Informe anual

2 Diputació de Barcelona Juny 2012 Redacció: Laboratori de Turisme. Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona Disseny i producció: Direcció de Comunicació de la Diputació de Barcelona Composició: Fotoletra SA Dipòsit legal: B

3 3 Índex Presentació Oferta turística... 7 Oferta d establiments d allotjament turístic... 7 Demanda turística Viatgers i pernoctacions Ocupació turística Característiques i perfil de la demanda turística Impacte econòmic del turisme La despesa turística Estudi de cas: impacte del turisme al Maresme Estudi de cas: impacte econòmic del conjunt de platges més turístiques a la província de Barcelona el Productes i serveis turístics Indicadors Tendències Fitxes comarcals Barcelona capital Alt Penedès Anoia Bages Baix Llobregat Barcelonès... 57

4 Berguedà Garraf Maresme Osona Vallès Occidental Vallès Oriental Metodologia

5 5 Presentació El turisme és un dels motors de la nostra economia i una de les indústries amb més projecció. La gran quantitat de llocs de treball directes que genera, la seva importància en el conjunt del PIB i l efecte multiplicador que té sobre altres sectors, en especial la restauració i el comerç, són clares mostres del seu pes econòmic i social i, també, de cohesió al territori. Conèixer millor el nostre turisme és un aspecte fonamental que ens permet optimitzar el nostre treball. L informe 2011 que teniu a les mans és una eina indispensable per a l anàlisi de la realitat turística de la província de Barcelona i compta, a més, amb característiques que el fan únic, ja que ofereix dades a escala local i comarcal, i té un interessant caràcter transversal que inclou diversos indicadors relacionats amb el suport que la Diputació de Barcelona ofereix al sector del turisme. Les dades d aquest treball del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona ens ajudaran a tots, institucions i empreses, a seguir promovent les millors estratègies i a posar en marxa les accions més adients per tal de fer que el turisme continuï sent un important dinamitzador per al desenvolupament de les comarques de Barcelona. Alberto Fernández Díaz Vicepresident primer de la Diputació de Barcelona

6 7 Oferta turística 1 Oferta d establiments d allotjament turístic En un context de dificultats socio- econòmiques cal destacar el fet que l oferta d establiments d allotjament turístic de la província ha tingut un creixement sostingut en els darrers 5 anys assolint una oferta oficial de establiments el passat Resulta especialment significatiu l increment en aquest darrer any del nombre de places en els càmpings ( places), places més que en el Això ha estat gràcies a l ampliació dels càmpings actuals i no tant a l aparició de nous càmpings en el territori (un més en el 2011). L estructura de l oferta d establiments és, principalment, de tipologia hotelera (57,7% del total de places), seguida de càmpings (38,3% del total de places) i turisme rural (4% del total de places). Totes les tipologies d establiments d allotjament han tingut una evolució positiva en els darrers anys i el percentatge de creixement ha estat sostingut tot i l empitjorament de la situació econòmica. Taula 1. Nombre d establiments d allotjament turístic per tipologies. Any Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Font: Laboratori del Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de Idescat Taula 2. Nombre de places d allotjament turístic per tipologies. Any Establiments hotelers Càmpings Turisme rural Total Font: Laboratori del Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de Idescat 1. Excloent la ciutat de Barcelona

7 8 Activitat turística a la província de Barcelona 2011 Durant el 2011, a la província de Barcelona s han censat 13 nous hotels (s inclouen també pensions), 1 nou càmping i 17 noves cases de turisme rural. A les comarques de Barcelona, per tant, hi trobem noves places d allotjament turístic. Una dada molt significativa, especialment si es contempla des d un context d estancament eco- A la província de Barcelona hi ha establiments d allotjament turístic oficials Per raons metodològiques, les places de Càmping experimenten un increment de places en el 2011* En un any s han censat 31 nous establiments d allotjament turístic que representen la incorporació de places turístiques Mapa 1. Mapa de l oferta d establiments d allotjament turístic per comarques. Any Nombre de places. 13% Pirineus (El Berguedà) 15% % 32% 50% 18% % Catalunya Central 8% 22% % 40% 55% 33% % 59% 0% 60% % 0% % 100% 24% 61% % % % 0% Costa Barcelona 64% Hotels Càmping Tur. rural Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de Idescat. *A partir de l any 2011, a l article 49 del Decret 183/2010, de 23 de novembre, d establiments d allotjament turístic, la capacitat d allotjament d un càmping en nombre de places s obté multiplicant per tres el nombre total d unitats d acampada. Aquest canvi comporta un trencament de la sèrie que n impedeix la comparación interanual, ja que per als anys anteriors el nombre de places d un càmping s obtenia multiplicant per dos i mig el nombre total d unitats d acampada.

8 Oferta turística 9 nòmic i de dificultat per accedir al crèdit i iniciar nous projectes. A la província, hi ha 175 establiments i places més ara que fa quatre anys (un volum similar al total de places disponibles al Berguedà pel 2011). L anàlisi de l oferta d establiments d allotjament turístic a nivell de comarques visualitza el pes significatiu de la marca Costa Barcelona en el context de la província. Tant sols en les comarques que integren aquesta marca s hi concentra el 71% de l oferta d allotjament turístic disponible en tot el territori de la província de Barcelona. L hotel és la tipologia d establiment d allotjament turístic més present a totes les comarques amb l excepció del Garraf (61% de les places són de càmping) i El Berguedà (72% de les places són de càmping). Per altra banda, els establiments de turisme rural són més importants a l interior (40% de les places de l Alt Penedès, 33% de les places de l Anoia, 22% de les places del Bages, etc.). El rànquing amb la major oferta d allotjament turístic el segueix liderant la comarca del Maresme amb un total de places que representen el 46,9% del total de places a la província de Barcelona. A molta distància es troben les comarques del Garraf amb places (12,4% del total), el Baix Llobregat amb places (11,2% del total), el Berguedà amb places (8,2% del total), el Vallès Oriental amb places (6,2% del total), Osona amb places (5,6% del total), el Vallès Occidental amb places (5,1% del total), el Bages amb places (2,1% del total), l Alt Penedès amb places (1,2% del total) i l Anoia amb places (1,1% del total). No es troben càmpings a les comarques de l Alt Penedès i el Vallès Occidental. Costa Barcelona concentra el 71% de l oferta d allotjament turístic de la província de Barcelona En les comarques d interior el pes dels establiments hotelers disminueix a favor dels càmpings i establiments de turisme rural

9 11 Demanda turística 2 Viatgers i pernoctacions Durant el 2011, la província de Barcelona ha augmentat en el nombre de viatgers allotjats en els seus establiments d allotjament turístic. En total, la província va rebre viatgers, dels quals, el 82% es van allotjar en els establiments hotelers, el 15,5% en els càmpings i tant sòls el 2,5% en els establiments de turisme rural. Els establiments hotelers han rebut, durant el 2011, viatgers més que durant l any anterior. Els càmpings en canvi, tenen un retrocés de fins a viatgers respecte l any anterior. Els establiments de turisme rural han rebut viatgers més que en el Des del 2007, la província ha incrementat de forma sostinguda el nombre de viatgers. Durant el 2011 s han allotjat viatgers més que fa quatre anys. Durant el 2011 la província va incrementar el nombre de visitants amb nous viatgers El 2011 es superen els 12 milions de pernoctacions Taula 3. Nombre de viatgers en allotjament turístic. Any Establiments hotelers Càmpings Turisme rural TOTAL Font: Laboratori del Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de INE. 2. Excloent la ciutat de Barcelona

10 12 Activitat turística a la província de Barcelona 2011 Taula 4. Nombre de pernoctacions en allotjament turístic. Any Establiments hotelers Càmpings Turisme rural TOTAL Font: Laboratori del Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de INE. Nota: excloent la ciutat de Barcelona Taula 5. Estada mitjana en allotjament turístic (dies). Any Establiments hotelers 2,4 9 2,4 2,4 6 2,5 4 2,5 7 Càmpings 3,5 8 3,3 8 3,5 1 3,9 4 3,9 3 Turisme rural 3,0 4 2,9 1 3,0 8 2,8 5 2,9 5 Font: Laboratori del Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de INE. Nota: excloent la ciutat de Barcelona Durant el 2011, els 3,8 milions de viatgers allotjats a la província de Barcelona han generat un total de nits d hotel, un 5% més que en l any anterior. El fet que en els càmpings és on hi hagi l estada mitjana més llarga, el repartiment de les pernoctacions per tipologies d allotjament no resulta tant concentrat en els hotels (78% del total). Els càmpings representen el 18,9% del total de les pernoctacions a la província de Barcelona. Un dels reptes més importants per les destinacions turístiques és l allargament de l estada del viatger i l increment de la despesa per turista. El primer factor s ha aconseguit durant el En general els establiments d allotjament turístic van aconseguir incrementar lleugerament la mitjana d estada del viatger; tant sòls els càmpings van tenir un creixement neutre durant el Fent l anàlisi de l evolució de l estada mitjana, la tendència ha estat la de incrementar la mitjana des del 2007 amb l excepció dels establiments de turisme rural que durant el 2011 mostren una mitjana inferior a l obtinguda el 2007; no tant per l evolució de l estada durant el 2011 (positiva respecte a l any immediatament anterior) si no per les inestabilitats de la demanda en aquest sector durant el 2008 i Les estades més llargues han estat en els càmpings (3,93 nits), seguit dels establiments de turisme rural (2,95 nits) i hotels (2,57 nits). L única comarca que ha superat el milió de viatgers és el Maresme (1,2 milions). Els hotels d àmbit metropolità del Baix Llobregat posicionen aquesta comarca com la

11 Demanda turística 13 Mapa 2. Nombre de viatgers en els establiments d allotjament turístic per comarques. Any % Pirineus (El Berguedà) 20% % 26% 14% % 19% 0% Catalunya Central % 2% 19% 19% 0% 83% % n.d n.d % 0% Costa Barcelona 77% n.d n.d Hotels Càmping Tur. rural n.d d alguna tipologia Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de Idescat segona amb major nombre de viatgers (0,8 milions) i ja a molta més distància es troba la tercera comarca costanera de la província: Garraf (0,3 milions). En relació a les pernoctacions del 2011 en les comarques de la província de Barcelona, l increment interanual el lidera la comarca del Maresme que amb 5,1 milions de nits va augmentar amb gairebé nits les dades obtingudes en el Aquestes pernoctacions es van repartir a parts iguales enter els establiments hotelers i càmpings. Per les característiques de la província, resulta molt significatiu el pes del turisme rural en la demanda turística de l interior. Per comarques com l Alt Penedès, l Anoia i el Bages, aquest sector representa més del 30% de les pernoctacions realitzades durant el L única comarca on el càmping concentra la majoria de pernoctacions és el Berguedà (65%). La falta de significació estadística en els establiments de turisme rural i càmpings obliga a no poder oferir les dades relacionades amb el nombre de pernoctacions en aquests allotjaments en algunes comarques.

12 14 Activitat turística a la província de Barcelona 2011 El Maresme és l única comarca de la província amb més d un milió de viatgers Els establiments hotelers i de turisme rural de les comarques de la província guanyen en pernoctacions a excepció dels càmpings, que retrocedeixen Mapa 3. Pernoctacions en els establiments d allotjament turístic per comarques. Any % Pirineus (El Berguedà) 23% % 32% 19% % 30% 0% Catalunya Central 70% 18% % 0% 79% 32% % n.d n.d % 42% Costa Barcelona 58% n.d n.d Hotels Càmping Tur. rural n.d. d alguna tipologia Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de Idescat Ocupació turística El 2011 ha estat un any amb millora generalitzada de l ocupació turística però encara amb valors percentuals molts llunyans als obtinguts ara fa quatre anys. Els establiments hotelers van obtenir una mitjana d ocupació del 60,3%, una dècima per sota de la mitjana dels establiments hotelers de Catalunya i 2,9 punts percentuals més que les dades d ocupació provincial de l any anterior.

13 Demanda turística 15 Per comarques, l ocupació en establiments hotelers més elevada va ser al Maresme (73,3%) i la més baixa al Berguedà (15%). No hi ha un comportament interanual homogeni pel conjunt de comarques. Així mentre el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf, Osona i el Vallès Occidental milloren la seva ràtio respecte l any anterior, altres com el Vallès Oriental, l Alt Penedès, el Bages, l Anoia i el Berguedà les empitjoren. Tot i que l ocupació d establiments hotelers a la província de Barcelona està ponderat per aquelles comarques amb major nombre d oferta, resulta d interès observar que hi ha comarques que han perdut la meitat dels punts percentuals de l índex d ocupació que tenien ara fa quatre anys. En canvi es detecta una estabilitat en l ocupació de les destinacions aglutinadores d oferta d allotjament com són el Maresme i el Garraf. Signes positius en l ocupació en les tres tipologies d allotjament turístic durant el 2011 L estabilitat en l índex en les comarques amb major pes hoteler provoca pocs canvis en el percentatge d ocupació mitjana de la província Els establiments de turisme rural de la província van tenir una ocupació de 2,1 punts percentuals per sobre la mitjana de Catalunya Taula 6. Percentatge d ocupació en els establiments hotelers. Any 2011 (%) Alt Penedès 45,2 32,1 21,3 36,5 21,2 Anoia 36,7 38,4 28,2 21,3 21,7 Bages 40,5 49,3 39,1 36,3 30,0 Baix Llobregat 67,4 53,7 50,4 51,1 55,8 Berguedà 17,4 12,8 14,0 15,1 15,0 Garraf 51,7 50,7 42,0 51,3 53,1 Maresme 73,3 70,9 66,7 67,2 73,3 Osona 31,1 27,1 22,5 26,7 30,5 Vallès Occidental 61,7 55,7 44,1 40,9 45,8 Vallès Oriental 52,5 47,1 47,2 47,3 44,9 Província 62,8 58,6 55,3 57,4 60,3 Catalunya 63,6 60,0 56,0 57,5 60,4 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de Idescat

14 16 Activitat turística a la província de Barcelona 2011 Els establiments de turisme rural de la província de Barcelona han obtingut una mitjana d ocupació del 21,9%, 2,1 punts percentuals per sobre de la mitjana catalana (19,8%). Tot i els valors baixos que habitualment descriuen aquesta tipologia d allotjament, l ocupació durant el 2011 va ser sensiblement superior a l any anterior (0,2 punts percentuals). Per comarques, el Berguedà va a ser la comarca amb un major índex d ocupació en establiments rurals (25,3%) tot i disminuir en 0,5 punts percentuals els valors obtinguts durant l any anterior. El Vallès Oriental, per altra banda, ha estat la comarca amb un índex d ocupació més baix (15,7%) amb una caiguda de 4,3 punts percentuals en relació a l any Tot i la manca d algunes dades comarcals (per la falta de disponibilitat en les enquestes) tampoc es troba una homogeneïtat en la tendència de l índex d ocupació en els darrers cinc anys pel global de les comarques per bé que es pot identificar una caiguda durant el període i una lleu recuperació durant el Taula 7. Percentatge d ocupació en els establiments de turisme rural. Any 2011 (%) Alt Penedès 28,7 26,0 33,9 25,7 24,4 Anoia 29,0 20,2 19,4 13,3 17,8 Bages 26,3 29,8 28,1 19,5 20,4 Baix Llobregat n.d n.d n.d n.d n.d Berguedà 29,5 31,0 26,3 25,8 25,3 Garraf n.d n.d n.d n.d n.d Maresme n.d n.d n.d n.d n.d Osona 28,6 27,0 23,9 20,5 23,7 Vallès Occidental n.d n.d n.d n.d n.d Vallès Oriental 24,2 18,4 19,6 20,0 15,7 Província 28,1 26,8 24,6 21,7 21,9 Catalunya 26,1 26,3 24,0 20,7 19,8 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de Idescat Els càmpings de la província de Barcelona van obtenir una mitjana d ocupació del 48,7%, 8,5 punts percentuals per sobre de la mitjana catalana (40,2%). Aquest índex és el mateix que es va obtenir durant el 2010 però resta molt allunyat del 60,4% d ocupació de l any 2007 (11 punts percentuals per sobre de l actual). Per comarques, el Berguedà ha estat la comarca amb un major índex d ocupació en càmpings (64,9%) amb 0,6 punts percentuals més que en l any anterior. El fet que sigui

15 Demanda turística 17 Taula 8. Percentatge d ocupació en els càmpings. Any 2011 (%) Alt Penedès n.d n.d n.d n.d n.d Anoia n.d n.d n.d n.d n.d Bages n.d n.d n.d n.d n.d Baix Llobregat n.d n.d n.d n.d n.d Berguedà 72,6 71,7 65,6 64,3 64,9 Garraf 58,2 60,1 53,9 40,4 31,4 Maresme 56,1 56,8 55,8 52,0 55,7 Osona 60,9 56,3 53,5 53,5 60,9 Vallès Occidental n.d n.d n.d n.d n.d Vallès Oriental 40,9 46,8 443,0 45,0 46,7 Província 60,4 59,0 54,0 48,7 48,7 Catalunya 41,9 41,1 40,1 38,2 40,2 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de Idescat una comarca de muntanya és significatiu perquè trenca amb la idea d estacionalitat en el sector (exposat a les condicions meteorològiques i al clima de cada estació de l any) i que segueixi molt arrelat en les comarques del litoral. Això ho mostra el fet que el Garraf (amb places de càmping) hagi estat la comarca amb l índex d ocupació més baix (31,4%) i una caiguda de 9 punts percentuals respecte a l any Tot i la manca d algunes dades comarcals (per la falta de disponibilitat en les enquestes) tampoc es troba una homogeneïtat en la tendència de l índex d ocupació en els darrers cinc anys pel global de les comarques, per bé que es pot identificar una caiguda durant el període i una lleu recuperació durant el Els càmpings de la província de Barcelona van tenir una ocupació mitjana del 48,7% El Berguedà obté l índex d ocupació en càmpings més elevat durant el 2011: 64,9%

16 18 Activitat turística a la província de Barcelona 2011 Gràfic 1. Evolució del percentatge d ocupació turística a la província de barcelona (%) % 70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0, Establiments hotelers Càmping Turisme rural Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de Idescat El gràfic 1 indica la tendència en el grau d ocupació per tipologies d establiments turístics. A primer cop d ull es pot veure com els establiments hotelers i càmping tenen uns índex d ocupació molt més elevats que el turisme rural. L evolució és similar en les tres tipologies amb petites diferències. Així, els establiments hotelers recuperen el grau d ocupació més aviat que els càmpings i que els establiments de turisme rural. És significatiu observar que la recuperació s inicia pels hotels el 2009 i pels càmpings el Gràfic 2. Evolució del percentatge d ocupació en establiments hotelers en moments de màxima afluència durant el 2011 (%) a. Juny 2a. Juny 1a. Juliol 2a. Juliol 1a. Agost 2a. Agost 1a. 2a. Setembre Setembre Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir enquesta Flaix

17 Demanda turística 19 Durant els períodes de màxima afluència de turisme (temporada estiu 2011), l evolució de l ocupació en els hotels ha estat millor que la obtinguda durant el mateix període durant l any anterior. L estacionalitat de l ocupació en els hotels és menys marcada en el 2011 (durant el 2010 s obtenen pics d ocupació únicament en la primera quinzena d agost). El gràfic 02 mostra com durant l any 2011 es va sostenir l ocupació hotelera per damunt del 70% gairebé durant tota la temporada. Gràfic 3. Evolució del percentatge d ocupació en establiments de turisme rural en moments de màxima afluència durant el 2011 (%) a. Juny 2a. Juny 1a. Juliol 2a. Juliol 1a. Agost 2a. Agost 1a. 2a. Setembre Setembre Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l enquesta Flaix Gràfic 4. Evolució del percentatge d ocupació en càmpings en moments de màxima afluència durant el 2011 (%) a. Juny 2a. Juny 1a. Juliol 2a. Juliol 1a. Agost 2a. Agost 1a. 2a. Setembre Setembre Cat Central Costa Barcelona (sud) Costa Barcelona (nord) Pirineus Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de l enquesta Flaix

18 20 Activitat turística a la província de Barcelona 2011 L ocupació en càmpings i hotels es recupera; no és així en el turisme rural L ocupació hotelera va ser més sostinguda al llarg de la temporada d estiu 2011 que en el mateix període de l any anterior L evolució de l ocupació en els establiments de turisme rural durant el període de màxima afluència de viatgers (estiu 2011) ha estat millor que l obtinguda durant el mateix període de l any anterior (gràfic 03). Els dos extrems de la temporada 2011 (juny i setembre) marquen un millor comportament que l obtingut en el 2010 (més estacional i concentrat en la primera quinzena del mes d agost). També cal destacar la millora en relació a la segona quinzena del mes d agost del Els càmpings (analitzats per marques turístiques) tenen una evolució molt diferent segons la marca que s analitzi (gràfic 04). Els nivells més elevats d ocupació durant aquest període de màxima afluència de viatgers ha estat a la zona sud de Costa Barcelona, però també és on es troba la major estacionalitat entre la temporada turística i la temporada no turística. El diferencial entre el mínim i màxim dista més de 60 punts percentuals. Totes les marques indiquen que la punta màxima d ocupació és durant la primera quinzena d agost a excepció de la zona nord de Costa Barcelona (Maresme) que obté els màxims d ocupació durant la segona quinzena de juliol en bona part degut a que la procedència internacional dels principals viatgers fixa principalment el període de vacances estival durant el mes de juliol. També resulta evident que hi ha dos models d evolució en l ocupació en càmpings dins la província de Barcelona. Una primera que engloba les marques d interior (Catalunya Central i Pirineus) amb un comportament molt similar i una segona en els dos àmbits de la marca Costa Barcelona. La màxima ocupació en els establiments de turisme rural s allarga durant tot el mes d agost Els càmpings centren els seus punts de màxima ocupació durant el pont de Sant Joan i la primera quinzena d agost Característiques i perfil de la demanda turística El turista que ha visitat la província de Barcelona és una persona d edat compresa entre els 25 i els 44 anys (amb menor mesura per damunt dels 45 anys) que utilitza bàsicament el cotxe propi per realitzar els seus desplaçaments (turista de proximitat) i que prové en 2/3 parts del propi territori català. Convé indicar que aquest perfil també inclou els excursionistes que realitzen desplaçaments turístics, ja sigui durant el cap de setmana o durant els període de vacances sense pernoctar en la destinació que visita.

19 Demanda turística 21 Aquesta descripció genèrica no és vàlida quan es vol analitzar el perfil del turista a una escala territorial més concreta (costa, zona interior, muntanya, etc.). Per a cadascun d ells el perfil té petites variacions. Per tal d analitzar de forma més detinguda els trets característics en cada marca turística i comarca cal consultar l apartat de Fitxes comarcals. Gràfic 5. El perfil del turista a la província de Barcelona. Any NC/NS Altres Cotxe de lloguer 0,0 3,3 4,9 MITJÀ DE TRANSPORT (en %) 52% 48% Home Dona GÉNERE Tren Autobús Avió 6,6 7,0 8,9 Cotxe/moto 73, % 2% 5% 7% 33% 47% Menys de 18 anys de 18 a 24 anys de 25 a 44 anys de 45 a 64 anys més de 64 anys NS/NC EDAT Altres motius Compres Professional Visita amics i/o familiars Vacances i/o oci 8,8 2,8 6,6 11,6 MOTIU DEL VIATGE (en %) 72, NS/NC 1,60% PROCEDÈNCIA Altres països 3,80% Resta de l Estat 12% Europa 22,70% Catalunya 59,90% Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de Monitur Gràfic 6. Valoració de la província de Barcelona. Any Hospitalitat Valoració global Qualitat/preu oferta cultural Senyalització Conservació de l entorn Qualitat/preu oferta comercial Transport públic Qualitat/preu oferta restauració Qualitat/preu oferta allotjament Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona. 2012

20 22 Activitat turística a la província de Barcelona 2011 El conjunt de turistes i excursionistes procedeixen d àmbits territorials propers, ho fan amb vehicle propi i es dediquen a realitzar activitats d oci Alta valoració de la visita/estada, en especial de l hospitalitat i acollida de la gent loca El gràfic 6 indica la valoració dels diferents aspectes de l experiència del viatge/visita dels turistes i excursionistes que ha visitat la província de Barcelona (escala de 1 al 5). La valoració global és molt positiva (4,25) on es destaquen alguns aspectes prou importants com la bona hospitalitat i acollida (4,53) i la conservació de l entorn (4,14). Dels aspectes a millorar sobresurt el rol de la connectivitat amb transport públic (3,47) i la relació de la qualitat/preu en l oferta comercial (3,78). Gràfic 7. Motiu de la visita i estada a la província de Barcelona. Any 2011 (%) Altres motius 8,8 Compres Professional 2,8 6,8 Visita amics i/o familiars 11,8 Vacances i/o oci 72, Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona La principal motivació dels turistes i excursionistes que han visitat la província de Barcelona ho han fet per vacances o per motius d oci (72,1%). També resulta significatiu apuntar a la visita de amics i familiars (11,6%) com el segon motiu principal del viatge.

21 23 Impacte econòmic del turisme La despesa turística La despesa generada pel turista i excursionista durant el 2011 ha estat de 75,31 euros de mitjana diaris (sense incloure el desplaçament i l allotjament en el cas de pernoctació). Bona part d aquesta despesa va anar a parar al menjar i begudes (restaurants, supermercats, etc). Aquest grup de despesa representa el 44,6% de la despesa total generada. Els grups d entreteniment i compres tenen una despesa similar (18 euros i 16 euros, respectivament). Els turistes estrangers van retirar més de 667 milions d euros dels caixers automàtics a la província de Barcelona (ciutat de Barcelona inclosa). Gairebé el 70% de la retirada en efectiu dels caixers automàtics realitzada pels turistes estrangers es fa dins la província. L import mitjà en cada operació és de 143,2 euros, aquest en canvi és el valor més baix de totes les províncies catalanes. L aspecte més destacable és el fet que durant el 2011 la retirada en efectiu dels caixers automàtics a la província es va incrementar en 1,8 punts percentuals en relació a l any anterior; evolució similar a la província de Girona (1,8 punts) i molt per sobre de Tarragona (-4,8 punts). La mitjana catalana de retirada d efectiu és de 146,3 euros en cada operació amb una evolució interanual favorable de 1,2 punts percentuals. La despesa generada pels turistes estrangers a la província de Barcelona (inclosa la ciutat de Barcelona) utilitzant targeta de crèdit (no inclou targetes de terminals 4B) durant el 2011, va ser de milions d euros; 1,9 punts percentuals per sobre de la despesa del Gairebé 2/3 parts d aquesta despesa a Catalunya s han generat en establiments de la província de Barcelona, que sumats als 667 milions de retirada en Gràfic 8. Volum de despesa turística per persona i dia durant l any ,58 33,57 16,02 7,13 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Entreteniment oci i cultura Menjar i begudes Compres Altres Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona

22 24 Activitat turística a la província de Barcelona 2011 Taula 9. Volum d efectiu retirat en els caixers automàtics pels turistes amb targeta de crèdit durant l any 2011 Euros %distribució Import mitjà %Var. Interanual Barcelona ,8 143,2 1,8 Girona ,6 155,1 1,8 Lleida Tarragona ,6 150,7-4,8 Catalunya ,32 1,2 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de Turisme de Barcelona Taula 10. Despesa en establiments realitzada pels turistes amb targeta de crèdit durant l any 2011 Euros %distribució Import mitjà %Var. Interanual Barcelona ,4 68,5 1,9 Girona ,2 73,7 1,5 Lleida ,5 82,1 2,5 Tarragona ,9 78-0,3 Catalunya ,8 1,5 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de Turisme de Barcelona efectiu fan augmentar el moviment de reintegrament dels turistes estrangers fins els milions d euros. L import mitjà de despesa per a cada operació és de 68,5 euros, 2,3 punts percentuals per sota de la mitjana catalana (70,8 euros). Aquests despesa ha augmentar en 1,9 punts percentuals respecte les xifres del Els indicadors de rendibilitat hotelera ADR (tarifa mitjana diària) i RevPAR (ingressos per habitació disponible) es troben disponibles a nivell de marca turística i mitjana Durant el 2011, els turistes estrangers van retirar més de 667 milions d euros dels caixers automàtics de la província La despesa en targeta de crèdit en els establiments de la província és de 68,5 euros de mitjana El turisme estranger genera una despesa de milions d euros en els establiments de la província utilitzant targeta de crèdit

23 Impacte econòmic del turisme 25 Taula 11. Evolució de la rendibilitat hotelera durant l any 2011 ADR RevPAR Euros %Var. Interanual Euros %Var. Interanual Barcelona 104,2 5,9 75,6 10,9 Costa Brava 61,7 4,6 35 7,9 Costa Daurada 65,1 4,3 42,1 11,7 Costa Barcelona (sud) 75,4 0,6 40,5 6,5 Costa Barcelona (nord) 46,9-2,7 34,3 6,4 Catalunya Central 69,2-1,5 28,9 4 Pirineus 65,6-4,4 15,5-1,6 Terres de l Ebre 61,2-4,8 23,5-10,8 Terres de Lleida 54,3-2 15,6-3,1 Val d Aran 75,9 1,1 26,6-6,9 Catalunya 78,5 3,7 47,2 8 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona a partir de la Direcció General de Turisme catalana. El ADR més elevat a la província ha estat el que fixen els hotels de la marca Barcelona (Barcelonès) amb 104,2 euros de mitjana. El ADR més baix a la província s ha localitzat en els hotels de la Costa Barcelona (Nord) amb una tarifa mitjana de 46,9 euros (la més baixa de Catalunya). A excepció de la marca Barcelona, els hotels de la província de Barcelona pateixen una lleu regressió en el preu per habitació durant el 2011, les reduccions en la tarifa més importants es troben a la marca Pirineus (-4,4 punts percentuals) i la zona de Costa Barcelona (-2,7 punts percentuals). Tant sòls Costa Barcelona (sud) aconsegueix incrementar el preu de tarifa mitjana 0,6 punts percentuals. El ADR a nivell de tot Catalunya han tingut un augment interanual de 3,7 punts percentuals. El revpar de la majoria de les marques turístiques de la província de Barcelona es troba per sota de la mitjana dels hotels catalans A excepció de la marca Barcelona (75,6 euros d ingressos per habitació disponible), la resta de territoris oscil len entre 15 i 40 euros d ingressos per habitació disponible. Tot i això la rendibilitat hotelera del Els hotels de la província ajusten més els preus per mantenir la rendibilitat El preu de tarifa es dobla entre l hotel de costa al Maresme i l hotel de Barcelona ciutat

24 26 Activitat turística a la província de Barcelona ha estat sensiblement millor que la de l any anterior en la majoria de les marques turístiques de la província. Estudi de cas: impacte del turisme al Maresme Prenent com a any de referència el 2010, el visitants del Maresme han gastat a la comarca al voltant de milions d euros. Un 70% d aquesta quantitat correspon als turistes i la resta es reparteix pràcticament a parts iguales entre visitants d un dia i propietaris de segones residències. Territorialment, el Maresme Nord concentra més del 80% d aquesta despesa ja que és on es localitza la major part del turisme de sol i platja. A partir d aquesta despesa es poden calcular les repercussions sobre les magnituds econòmiques de la zona, especialment el PIB i l ocupació. D aquesta manera, el PIB generat per les activitats turístiques al Maresme se situa en 895,8 milions, el que representa un 13,5% del total de l economia comarcal i possibilita l existència de llocs de treball. Es tracta de xifres que mostren la importància del sector en el model productiu local. (Nota: estudi realitzat en col laboració de la Cambra de Comerç de Barcelona) A escala territorial, però, la repercussió és molt diferent. Mentre al Baix Maresme i a l Entorn Mataroní el turisme aporta un 2,5-3% del PIB, a l Alt Maresme el percentatge és de prop del 40%, el que posa en evidència la gran especialització de la zona. El territori del Maresme és molt sensible a les millores que es poden portar a terme i que tenen un gran impacte econòmic. Per exemple, allargar un mes la temporada Gràfic 9. Els efectes del turisme sobre l economia de la comarca del Maresme (2010) 12% 13% 895,8 milions 7% 4% 895,8 milions 13,5% del PIB 75% A la zona 89% 400,6 milions Resta de Catalunya 57% 43% 165,4 milions 51% 49% Resta Turistes Visitants 2a residència Ef. Induït Ef. Indirecte Ef. Directe Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona. 2012

25 Impacte econòmic del turisme 27 significaria que el PIB turístic augmentés un 10% respecte l escenari tendencial, i arribar als llocs de treball. A més hi ha un important potencial per explotar si s aconsegueix integrar el turisme amb la resta d activitats productives locals, aprofitant els nínxols de mercat que es poden crear. Aquestes xifres no intenten explicar el que passarà realment, sinó posar en relleu el potencial del turisme al Maresme, el paper central que representa en l economia comarcal, i com les perspectives de futur passen per polítiques proactives que impulsin l activitat. Cal tenir en compte que es tracta d un sector amb una elevada competència a escala internacional i per tant molt exigent. El turisme al Maresme va generar 896 milions d euros d impacte econòmic a la comarca i 565 milions a la resta de Catalunya Estudi de cas: impacte econòmic de les platges de la província de Barcelona Taula 12. Impacte econòmic del conjunt de les platges més turístiques a la província de Barcelona Ingressos (euros) Ocupació (pax) 608 Despesa Personal (euros) VAB (euros) Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona Durant el 2011 s han avaluat els impactes econòmics de les principals platges de la costa de Barcelona a partir d estudis previs realitzats pel Laboratori de Turisme. El resultat de l estudi indica que el conjunt d aquestes platges analitzades genera uns ingressos bruts anuals de 75 milions anuals creant més de 600 llocs de treball directes. El VAB del conjunt de les platges és de 41 milions d euros.

26 29 Productes i serveis turístics El Pla de Marketing turístic per la província de Barcelona realitzat durant el 2011 proposa l ordenació dels principals atractius turístics a partir del seu valor, posicionament i reconeixement. Així en la taula 13 es presenten els 22 principals productes turístics de tota la província, essent els parcs naturals, la gastronomia i les festes els aspectes més destacables. Taula 13. Principals productes turístics de la província de Barcelona PRODUCTES ESTRELLA Alt Penedès Bages Baix Llobregat Berguedà Garraf Maresme Osona Vallès Oriental Vallès Occidental Castellers de Vilafranca, Festa Major de Vilafranca, Torres, Codorníu i Freixenet (cellers) Monestir de Montserrat, Vila de Cardona Cripta Güell i Colònia Güell, PN Montserrat La Patum, el Massís del Pedraforca, PN Cadí-Moixeró Vila de Sitges, Platges, Festival de Cinema Fantàstic Platges, Restaurant Sant Pau Ciutat de Vic Racó de Can Fabes, PN Montseny, Circuit de Catalunya Ciutat de Terrassa Font: Laboratori de Turisme a partir de la gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona Des de la posada en marxa del Sistema Integral de Calidad Turística en Destinos (SICTED) l any 2007, a la província de Barcelona s hi han adherit més de 500 entitats turístiques. Tot i que el nombre de adhesions s ha reduït en el 2011 (115 entitats menys que en el 2010), en l actualitat hi ha 340 institucions més adherides de les que van iniciar aquest projecte el 2007 a la província. El nombre de distingits per la correcte implementació del Sistema ha fluctuat entre els 195, la primera campanya, i els 433 de la darrera en el Es destaca el progressiu augment de destinacions turístiques que en global també participen del sistema de millora. Durant el 2011 s han arribat les 13 destinacions adherides.

27 30 Activitat turística a la província de Barcelona entitats adherides al SICTED durant el 2011 Els programes de promoció turística de la Diputació de Barcelona engloben a 467 empreses associades en el 2011 Taula 14. Evolució del programa sicted a la província de Barcelona Adherits Distingits Destinacions Font: Laboratori de Turisme a partir de l Oficina Tècnica de Turisme Des de l Oficina de Promoció Turística (OPT) de la Gerència de Serveis de Turisme s han desenvolupat en els darrers anys els programes de promoció turística en col laboració amb els empresaris del sector turístic de la província. Tot i que els programes s han anat modificant al llarg dels anys, es disposa de la relació del nombre d associats per programa temàtic dels darrers 5 anys. El col lectiu més nombrós ha estat el programa de Turisme Rural (169 associats en el 2011, tot i haver arribat a tenir-ne 260 en el 2007). El segon programa més nombrós, en volum d associats, és el Barcelona Province Convention Bureau (BPCB) amb 127 membres durant el Durant el 2011 també s ha posat en marxa el programa de rutes modernistes que engloba a 18 membres associats. Taula 15. Evolució del nombre d associats als programes de promoció turística BPCB Turisme Blau Turisme Rural Turisme Industrial Termalisme Rutes Modernistes Càmpings Total Associats Font: Laboratori de Turisme a partir de l Oficina de Promoció Turística

28 31 Indicadors 2.0 El portal web de turisme de la província de Barcelona ha incrementat amb un 28% els impactes respecte a l exercici anterior. És de destacar el 70% de creixement de les visites a l agenda i el 40% de les vistes al subdomini del Barcelona Province Convention Bureau. També es destaca l increment del 70% de les visites rebudes dirigides a la consulta d esdeveniments publicats a l agenda. Pel que fa als idiomes, s ha incrementat molt notablement l interès dels visitants de parla anglesa, sent també important el creixement de visites a les versions castellanes i francesa de la web. El fet de comptar amb el fàcil accés a les publicacions en paper pot ser un dels motius del descens de les sol licituds de publicacions en paper. A finals del mes de setembre s ha posat en marxa una nova pàgina de comunicació tècnica: la comunitat virtual de turisme En aquest període ha rebut 714 visites amb un total de pàgines vistes. Actualment existeixen nou grups de treball actius: Rutes, Termalisme, Turisme Industrial, Marques, Accions, Càmpings, Barcelona Province Convention Bureau, Turisme Rural i Laboratori de Turisme. Gràfic 10. Evolució del nombre de subscripcions al butlletí e-infoturisme de la província de Barcelona 2011 Subscriptors Setmanes Font: Laboratori de Turisme a partir de la Gerència de Serveis de Turisme

29 32 Activitat turística a la província de Barcelona 2011 Mapa 4. Principals indicadors de la identitat on line de la província de Barcelona Alt Berguedà Parc Fluvial Berga Berguedà Lluçanés Osona Vic Vall de Sau Collsacabra Cardona El Cardener Bages Portes del Montsey Alta Anoia Anoia Manresa Montserrat Moianés Vallès Occidental Terrassa Vallès Oriental Granollers Pineda de Mar Malgrat de Mar Santa Susana Maresme Calella Mataro Alt Penedés Baix Llobregat Barcelona Garraf Vilanova i la Geltrú Sitges Castelldefels Província de Barcelona % destinacions amb perfil 63,6% 48,5% 30,3% 21,2% 18,2% Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona L 1 d abril de 2011 es va editar el primer número de l e-infoturisme, el butlletí setmanal de la Gerència de Serveis de Turisme que neix amb l objectiu de ser un nou espai d informació turística. L any 2011 s han editat 37 butlletins per promocionar un total de 580 activitats. És de destacar l evolució del número de subscriptors: el primer número va ser rebut per subscriptors, doblant-se aquesta xifra en el darrer butlletí de l any que va ser enviat a subscriptors.

30 Indicadors La posada en marxa del butlletí d informació turística de la província de Barcelona (einfoturisme) en el 2011 ha generat una nova dinàmica de comunicació vers als potencials turistes i excursionistes a la província de Barcelona. Des de gener fins al desembre el nombre de subscripcions per rebre el butlletí electrònic ha passat dels als (Gràfic 10). Per altra banda l equació Internet / Turisme i la seva inqüestionable influència en la creació de la imatge de les destinacions ha suposat un canvi de paradigma dins l entorn de decisió dels clients potencials (turistes). Canvi al que les entitats de gestió i promoció de les destinacions turístiques han hagut d adaptar-se en els darrers anys, no només des de l àmbit tècnic-operatiu, sinó molt especialment des del conceputal i estratègic. Amb aquest enfocament, el 2011 el Laboratori ha estudiat com és la imatge que es pretén transmetre des d una destinació a través dels canals de continguts a Internet (pàgina web oficial, xarxes socials a Internet gestionades des de comptes oficials) (Mapa 4). Dels indicadors analitzats se n observa una baixa taxa de penetració de xarxes socials oficials (36%) tot i que està en clara correcció donats els creixements observats al llarg de l any El 63% de les destinacions de la província de Barcelona disposen de perfil a Facebook i un 48% a Twitter subscriptors al butlletí e-infoturisme El 43% dels perfils s han creat durant aquest 2011 (63% en el cas de twitter)

31 34 Tendències Font Turisme estranger Turisme nacional Organització Mundial del Turisme Creixement dels viatges internacionals d un 5% n.d European Travel Comission L economia de la UE pot condicionar l augment d aquests desplaçaments n.d ITB Informe de Tendències Creixement generalitzat (3 a 5%) amb menors expectatives per a Espanya n.d Trip Advisor n.d Els espanyols faran més viatges a l estranger i menys a destinacions domèstics Exceltur Recuperació del mercat alemany i Espanya com a destí «refugi» idem 2010 Informe Deloitte Pendent de publicació Pendent de publicació Hosteltur En el «sol i platja» la crisi del món àrab beneficiarà Espanya com a destí «refugi» Estancament Tònica similar al 2010 Font: Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona

32 35 Despesa Evolució hàbits i comportaments Nous productes n.d Es contempla aquesta dècada com la que generarà el nombre de viatges més gran de la història. Les economies emergents representen el 2011 la meitat de les arribades de turistes internacionals. Recuperació desequilibrada. Influència TIC. Condicionament del preu petroli i augment de la conscienciació sobre sostenibilitat European Travel Comission L economia de la UE pot condicionar l augment de la despesa Estabilització Ídem 2010 Un 27% dels viatgers espanyols podran disposar de més de 2000 euros per viatjar durant el 2011 n.d Augment de la incertesa en els hàbits de realitzar les reserves última hora. El preu segueix sent significatiu en la decisió del viatge. Creixement de dos dígits en l activitat turística dels països asiàtics. A Espanya, l atractiu de quedar a casa és el més fort en tots els països de la UE. Creixement de la facturació hotelera de l 1%. Gran volatilitat. Els empresaris no pensen en recuperar els resultats del 2007 fins al La patronal demana un pacte d estat sobre turisme. n.d n.d El 46% dels espanyols afirmen que utilitzaran dispositius electrònics i de mòbil durant les vacances. n.d Pendent de publicació Pendent de publicació Pendent de publicació Ídem 2010 o menor per la reducció de díes estada Des de l oferta, concentració empresarial i internacionalització. Des de la demanda, major exigència en la ràtio qualitat/preu i presència TIC. n.d

33 37 Fitxes comarcals Barcelona capital En un any de forta crisi econòmica, cal destacar l excel lent marxa del seu sector turístic a la ciutat de Barcelona, que va tornar a tancar l any com el millor exercici de la història, amb turistes allotjats en hotels que van generar pernoctacions. El nombre de turistes allotjats en hotels es va incrementar en un 3,6%. El nombre de pernoctacions hoteleres va augmentar un 10,5% respecte l any anterior. Quadre 1 Barcelona capital var.10/11 (%) Turistes en hotels ,6 Pernoctacions en hotels ,5 % Ocupació sobre 71,00% 84,00% 74,75% 77,45% 2,7 punts habitacions (hotels) Nombre d hotels ,4 Nombre d habitacions ,1 Nombre de places ,6 Passatgers aeroport ,8 Passatgers de creuers ,1 Viatgers de l AVE ,6 Bcn - Mad Visitants als llocs (2) ,7 d interès (1) Usuaris Barcelona ,4 Bus Turístic Font: Turisme de Barcelona (Gremi d Hotels de Barcelona, Tea-Cegos Consultur, AENA, Port de Barcelona i ICUB). (1) Inclou: museus i col leccions, centres d exposicions, espais d interès arquitectònic, espais de lleure, i transports singulars. (2) Es comptabilitzen els usuaris enlloc dels visitants.

34 38 Activitat turística a la província de Barcelona 2011 Al 2011 l ocupació hotelera ha augmentat en gairebé 3 punts, arribant al 77,45%. Aquest augment es materialitza tot i que el parc hoteler ha seguit creixent, amb una ampliació de la capacitat d aproximadament el 2%. La ciutat de Barcelona finalitza l any 2011 amb 339 hotels, que representen més de places hoteleres. L activitat de l aeroport i el port (creuers) de Barcelona també mostren significatius creixements d activitat. Per la seva banda, les dades de despesa internacional de targeta de crèdit mostren de la mateixa manera un creixement destacat. Per altra banda, el turisme es reparteix sobre el plànol de la ciutat. Els equipaments culturals i de lleure barcelonins han suposat 26,5 milions de visitants el Els principals són la Sagrada Família, l Aquàrium, el Museu del Barça, el Poble Espanyol, el Castell de Montjuïc, el Zoo, el Museu Picasso, La Pedrera, CosmoCaixa i CaixaFòrum. Quadre 2 Perfil del turista allotjat en hotel Gènere % % Home 60,4 62,4 Dona 39,6 37,6 Tram d edat anys anys 0,6 3,3 0,2 3, anys 21,6 19, anys 34,4 36, anys 27,7 28,8 55 anys i més 12,4 11,5 55 anys i més 12,4 11,5 Mitjà de transport utilitzat Avió 75,8 75,7 Ferrocarril 11,2 12,5 Cotxe 8,4 7,3 Autocar 3,8 4,3 Altres 0,8 0,2 Nacionalitat Estat espanyol 27,7 23,6 Estats Units 7,7 8,2 França 8,0 8,0 Itàlia 7,9 7,6 Regne Unit 7,5 7,2 Alemanya 5,1 5,4 Altres 36,1 40,0 Motiu de viatge De vacances 50,1 50,0 Professional 42,0 42,0 Altres 7,9 8,0

35 Oferta turística 39 Quadre 2 Continuació Grau de repetitivitat 1a visita 43,3 53,4 2a visita 23,5 15,5 3 o més visites 29,9 28,0 NS NC 3,3 3,1 Valoració de Barcelona (escala d 1 a 10) 1. Oferta arquitectònica 8,75 9,06 2. Oferta Cultural 8,36 8,65 3. Infraestructures 7,90 8,42 4. Caràcter dels ciutadans 7,90 8,41 5. Oci i entreteniment 8,10 8,36 Valoració global 8,14 8,28 Font: Turisme de Barcelona (Instituto DYM i Idescat). En relació al perfil del turista allotjat en hotel, cal destacar el grau d internacionalització del turisme al a ciutat: més del 75% són estrangers. Amb tot, els principals mercats d origen són l Estat Espanyol, els Estats Units, França, Itàlia i el Regne Unit. Per altra banda, el 42% ve per motius professionals, i el 50% per motiu vacacional. El mitjà de transport més habitual d accés a Barcelona és l avió amb un 75,7%. La valoració de la ciutat és d un 8,28 sobre 10, el valor més alt dels darrers anys. Els principals ítems valorats són l oferta arquitectònica, l oferta cultural, les infraestructures, el caràcter dels ciutadans, i l oci i l entreteniment. L activitat turística a la ciutat situa Barcelona en les primeres posicions de turisme urbà a Europa, així com a nivell internacional en segments com el turisme de reunions i el turisme de creuers entre altres. Amb la col laboració de Turisme de Barcelona