Unitat ELS GRUPS DE MÚSICA TRADICIONAL I FOLK

Transcripción

1 14 Unitat ELS GRUPS DE MÚSICA TRADICIONAL I FOLK

2 ELS GRUPS DE MÚSICA TRADICIONAL I FOLK INTRODUCCIÓ Requetetxec 146 Introducció En aquesta unitat tractarem les formacions englobades sota aquestes dues denominacions, entre les quals no hi ha una frontera clara. L expressió música folk va arribar als Països Catalans per influència del moviment folk americà. Aquesta paraula anglesa vol dir poble. Més recentment s ha començat a fer servir l expressió música tradicional, que insisteix en el desig de recuperar la tradició musical catalana. En qualsevol cas, tots els grups compresos en una o altra denominació tenen una característica en comú: fan música basant-se en elements de la música de tradició oral (melodies, instruments, lletres, danses, temàtica...). D una o altra manera, els plantejaments d aquest tipus de formacions es poden relacionar amb diversos moviments musicals apareguts a partir dels anys seixanta del segle XX: el folk americà, l anomenada música celta (provinent de països d arrels cèltiques com Irlanda, Escòcia, Bretanya...), el ball folk francès i occità, la ripproposta italiana... La música que fan no és, en la gran majoria de casos, música tradicional en un sentit estricte, fins i tot quan els grups adopten aquesta etiqueta. Més aviat reinterpreten els materials tradicionals, ja fora del seu context original, per tal d adaptar-los als gustos i interessos del públic actual. Els seus àmbits més típics d actuació són el concert amb els músics situats en un escenari separat del públic, i amb la música que interpreten com a únic centre d atenció i el ball molt sovint segons els paràmetres del ball folk, amb danses col lectives i balls de parella d orígens ben diversos. La instrumentació d aquestes formacions no té una tipologia fixa, i reflecteix tant la diversitat instrumental dels Països Catalans com la varietat de plantejaments dels grups. Habitualment, aquests estan formats per una combinació d instruments tradicionals dels Països Catalans i instruments provinents d altres àmbits musicals. Per tal de mostrar aquesta varietat d instrumentacions i tractaments musicals, aquesta unitat adopta un plantejament diferent al de les altres. El nucli de la unitat és un conjunt d audicions interpretades per grups de música tradicional i folk de diversos indrets dels Països Catalans, cada un amb una formació diferent. En cada cas es treballa el lloc de procedència del grup, la seva instrumentació, l origen de la música i la lletra de la cançó, i aspectes de llenguatge musical com el compàs i l estructura. Proposem aquesta unitat didàctica al cicle superior per tal que els alumnes hi reconeguin instruments que ja han treballat en unitats anteriors.

3 ELS GRUPS DE MÚSICA TRADICIONAL I FOLK OBJECTIUS I Continguts Requetetxec 147 Objectius > Escoltar grups de música tradicional i folk. > Reconèixer alguns instruments que sonen en aquests grups i que ja s han treballat en altres unitats. > Escoltar i discriminar auditivament el compàs i l estructura de les audicions. > Relacionar alguns grups de música tradicional i folk amb l indret dels Països Catalans d on són. > Reconèixer els elements tradicionals i de nova creació que se senten a les audicions. Continguts > Escolta de les audicions proposades amb actitud atenta. > Reconeixement dels instruments que sonen en els grups de música tradicional i folk escoltats. > Escolta i discriminació auditiva del compàs (binari-ternari) i l estructura (estrofa-tornada) a les audicions escoltades. > Localització en el mapa dels grups que interpreten les audicions. > Observació de l origen (tradicional o de nova creació) de les lletres i les músiques de les audicions. > Respecte envers les intervencions dels companys. > Participació a les activitats proposades.

4 ELS GRUPS DE MÚSICA TRADICIONAL I FOLK FitxES 1-2 Requetetxec 148 PROPOSTA D ACTIVITATS 1. El mestre posa l audició El gall negre (3-9) i els nens l escolten. 2. El mestre pregunta si poden identificar l agrupació instrumental que han escoltat com alguna de les que han treballat a l escola. 3. El mestre explica l origen, les funcions i les característiques dels grups de música tradicional i folk. 4. El mestre il lustra l explicació anterior posant l audició El dia que el vaixell vindrà (3-10) i els nens l escolten. 5. El mestre posa l audició Clavellet (3-11) i els alumnes l escolten. 6. Els alumnes situen en el mapa mut de la fitxa la zona dels Països Catalans d on és el grup que interpreta aquesta audició. Aquesta i altres informacions sobre la peça es troben a la llista d audicions que hi ha a la fitxa.

5 ELS GRUPS DE MÚSICA TRADICIONAL I FOLK Fitxa 3 Requetetxec Els alumnes tornen a escoltar l audició per tal de reconèixer quins instruments hi sonen i quin compàs té. Encara que els alumnes siguin de cicle superior, convé recordar-los que per reconèixer el compàs cal portar la pulsació, sense fer soroll, i detectar intuïtivament on són les pulsacions fortes. La informació obtinguda es posa en comú i després s escriu a les activitats corresponents.

6 ELS GRUPS DE MÚSICA TRADICIONAL I FOLK Fitxa 4 Requetetxec Els alumnes escolten una altra volta l audició per tal d esbrinar si la seva estructura té estrofa i tornada o no. Aquesta informació també es pot posar en comú, i en acabar s escriu a la graella corresponent. 9. Per acabar d omplir la graella de lletra, música i estructura, els alumnes busquen la informació en la llista d audicions. 10. Les activitats 5 a 9 es repeteixen amb les audicions següents: - Els miquelets d Espanya (3-12) - Los barandons (3-13) - Folies de Mont-roig (3-14) - Cavall d Aràbia (3-15) - Te vòs maridar, Roseta? (3-16) - Cançó de les plegadores d olives (3-17) Les dades corresponents a totes aquestes audicions es troben a les fitxes de l alumne i a continuació de la proposta d activitats. Activitat d avaluació 11. Els alumnes escolten l audició Jota de la vall de Cabó (3-18) i en acabar contesten les preguntes. Per contestar les quatre preguntes que integren l avaluació d aquest tema, l audició s haurà d escoltar un mínim de tres vegades.

7 ELS GRUPS DE MÚSICA TRADICIONAL I FOLK INFORMACIÓ Requetetxec 151 Informació sobre les audicions INSTRUMENTS A. Clavellet: percussions (bombo, darbukka, pandereta, castanyoles i cardussa), baix elèctric, guitarra, guitarró, mandolina, flauta travessera, flauta dolça i veu masculina. B. Els miquelets d Espanya: veu masculina i acordió diatònic. C. Los barandons: veu masculina, petit cor, ximbomba, benas, serraggia i percussions. D. Folies de Mont-roig: veu masculina, petit cor, guitarró, guitarra, pandereta i triangle. E. Cavall d Aràbia: veu masculina, zumbador, moxeno, moxeno d harmònics, xirimia medieval, baix, guitarra, guitarra acústica, lauto i percussions (panderetes, doira, dum-dum i bendir). F. Te vòs maridar, Roseta?: veu masculina, veu femenina, petit cor, ximbomba, viola de roda i acordió. G. Cançó de les plegadores d olives: veu masculina, guitarra, guitarró, baix elèctric, bateria, palmes i percussions. Avaluació: Jota de la vall de Cabó: veus masculines, taragot, tenora, guitarra, bateria i percussions. COMPÀS A. Clavellet: ternari B. Els miquelets d Espanya: ternari C. Los barandons: binari D. Folies de Mont-roig: ternari E. Cavall d Aràbia: binari F. Te vòs maridar, Roseta?: binari G. Cançó de les plegadores d olives: ternari Avaluació: Jota de la vall de Cabó: ternari ESTRUCTURA Les audicions que tenen estrofa i tornada són Els miquelets d Espanya, Los barandons, Folies de Mont-roig i Jota de la vall de Cabó.

8 ELS GRUPS DE MÚSICA TRADICIONAL I FOLK Audicions Requetetxec 152 Audicions CD - Pista Títol i autor Durada Intèrpret Enregistrament 3-9 El gall negre 2:04 Clau de Lluna CLAU DE LLUNA. Obertura. Música Global 22296/ El dia que el vaixell vindrà (Bob Dylan; adap. J. Boix) 1:20 Falsterbo 3 Folk 5. Picap CD Clavellet (popular/ Nicolau Espinosa) 1:33 S Albaida ALBAIDA, S. Mateixos temps. Blau CD Els miquelets d Espanya 1:18 Maties Mazarico, veu i acordió diatònic Tradicionàrius 94: 7è Cicle de Música Tradicional i Popular. Tram TRM-0036-CD Los barandons (arr. Claudio Sanna) 1:22 Càlic L Alguer CÀLIC. La cançó catalana a Sardenya, 1r. Discmedi DM Folies (de Mont-roig, Matarranya) 1:34 Ángel Vergara y Cia ÁNGEL VERGARA Y CIA. Falordias de chuglars. Ligallo de Fablans de l Aragonés 3-15 Cavall d Aràbia (Miquel Gil/ Eduard Navarro) 1:48 Miquel Gil i grup GIL, MIQUEL. Katà. Galileo GMC Te vòs maridar, Roseta? 0:56 Corbilhuèrs Les (Vall d Aran) CORBILHUÈRS. Aran cante Gasconha. Picap Cançó de les plegadores d olives 1:49 Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries QUICO EL CÉLIO, EL NOI I EL MUT DE FERRERIES. Vinguen quan vulguen: lo directe. Discmedi DM Jota de la vall de Cabó 1:26 El Pont d Arcalís PONT D ARCALÍS, El. De lluna vella: tonades i cançons dels Pirineus. Discmedi DM686-02

9 ELS GRUPS DE MÚSICA TRADICIONAL I FOLK Bibliografia I Discografia Requetetxec 153 Bibliografia específica > ALAYO, Maria de l Alba. Quins instruments utilitzen els grups de música tradicional als Països Catalans?. Caramella: Revista de música i cultura popular, V (juliol-desembre 2001). > Diversos articles sobre el cicle Tradicionàrius. Caramella: Revista de música i cultura popular, I (1999). > MARIMON, Francesc. Els divendres a la Plaça del Rei. Caramella: Revista de música i cultura popular, X (gener-juny 2004). Discografia complementària > AGRAM, L. Cançons populars catalanes, 2. Terra Nostra CD 4. > AL TALL. Envit a vares. Picap > CARRAU, La. Dins la taifa. Propaganda pel Fet PGD057CD. > CRESCENDO. Per no perdre el nord. Terra Nostra, > DE CALAIX. Pantone Ariadna Records ACD-039. > MÚSICA NOSTRA. Deu anys. Blau CD 062. > UC. Cançons d Eivissa. Discmedi Blau DM > URBÀLIA RURANA. Sarau mediterrani. Tram/GMI Records TRM0113CD. > TRAGINADA. Cançons de Menorca. Discmedi-Blau DM-BL > XOT. Xot. Discmedi DM > VIOLINES, Les. A tota corda. Discmedi Blau DM