INICIATIVA EDUCA D IBERCAJA PROGRAMES DIDÀCTICS IBERCAJA EL MÓN DE LA PERCUSSIÓ QUADERN DIDÀCTIC

Transcripción

1 INICIATIVA EDUCA D IBERCAJA PROGRAMES DIDÀCTICS IBERCAJA EL MÓN DE LA PERCUSSIÓ QUADERN DIDÀCTIC

2 Des de sempre, l Obra Social d Ibercaja col labora amb pares i educadors, posant a la seva disposició propostes que contribueixen a completar l educació dels més joves. A través de la línia INICIATIVA EDUCA d Ibercaja, busquem prevenir el fracàs escolar i l abandonament prematur dels estudis, i formar els professionals del demà. Sota aquest nom, presentem el Programa Didàctic EL MÓN DE LA PERCUSSIÓ, un concert que permetrà als escolars d Educació Primària conèixer de primera mà la família d instruments més antiga i extensa que hi ha: la de la percussió. Descobreix-lo! ÍNDEX INTRODUCCIÓ CONTINGUTS ACTIVITATS PER FER DESPRÉS DE L AUDICIÓ QUADERN DIDÀCTIC Edita: Ibercaja Obra Social Textos: Esteve Espinosa i Marta Castelló 2

3 FITXA ARTÍSTICA I TÉCNICA Músics: Grup de percussió del Conservatori de Lleida Professor: Producció: Esteve Espinosa Conservatori Municipal de Lleida INTRODUCCIÓ El món de la percussió ens permetrà endinsar-nos en l increïble món dels instruments de percussió: coneixerem com sonen i quines diferències hi ha entre ells, a més de descobrir instruments molt originals. A l inici del concert, tots els instruments que s utilitzaran durant l audició estaran exposats a l escenari. Podeu aprofitar la petita espera del començament de l obra per preguntar als alumnes si reconeixen algun instrument, ja sigui perquè el tenen a l escola o perquè l han vist en fotografies. Així, aconseguim despertar la curiositat pel concert. CONTINGUTS OBERTURA L espectacle s inicia amb l obra «El galop dels Comediants» de Dimitri Kabalewsky. Aquesta peça forma part de la Suite Orquestral op. 26 Els Comediants. És una de les obres més conegudes i estimades del compositor. El 1938 Kabalewsky va escriure aquesta música programàtica perquè la toquessin els infants del Central Children s Theater de Moscou. La instrumentació original és per a l orquestra simfònica, i el grup de percussió la interpretarà exclusivament amb instruments de làmines, com ara la marimba, el xilòfon o el vibràfon. PRESENTACIÓ DELS INSTRUMENTS DE LÀMINES Mostrarem i explicarem els diferents instruments de làmines, amb els quals s interpretarà una peça. Marimba Diferents parts: tubs de ressonància i làmines de fusta tova. Explicació del registre greu de l instrument. Xilòfon Diferents parts: tubs de ressonància i làmines de fusta tova. Explicació del registre mitjà de l instrument. 3

4 Vibràfon Diferents parts: tubs de ressonància i làmines de metall toves. Explicació del registre mitjà-agut de l instrument. Lira Instrument sense tubs de ressonància, amb làmines de metall dures i amb registre molt agut. És el més agut de l orquestra. PRESENTACIÓ DELS INSTRUMENTS DE MEMBRANA Farem una demostració individual dels instruments de membrana interpretant la peça Marxes suïsses. Caixa o tambor Instrument amb caixa de ressonància i membrana. Emet diferents sons, amb bordons i sense. Bongos Instrument ètnic que es toca amb les mans i amb dues altures de so agut. Congues Instrument ètnic que es toca amb les mans i té un so més greu, amb una fusta allargada que actua com a caixa de ressonància i amb membrana de pell. Timbals Instrument de caixa de ressonància de cuir de grans dimensions. Té la peculiaritat que és l únic instrument de membrana que emet sons d afinació determinats amb un mecanisme de pedal per canviar aquests sons. 4

5 PRESENTACIÓ DELS INSTRUMENTS DE PETITA PERCUSSIÓ Farem una demostració individual dels instruments de petita percussió, com ara el triangle, la pandereta, les claus, el gaig blau, el güiro, les castanyoles... En aquesta part del concert se sol licitarà la col laboració de dos o tres infants del públic assistent. El professor els facilitarà un instrument de percussió i actuaran davant la resta del grup. El públic intervindrà, amb les indicacions del professor, tot fent palmes en moments puntuals de la peça La banana. PRESENTACIÓ D INSTRUMENTS DE PERCUSSIÓ NO CONVENCIONALS Mostrarem els diferents sons que podem produir amb el nostre cos: fent palmes, donant cops de peu a terra, espetecs de dits, xiulets... és a dir, el que anomenem percussió corporal. Interpretarem la peça Rock trap utilitzant exclusivament el nostre cos com a instrument. PRESENTACIÓ DE LA BATERIA Explicarem els diferents instruments que formen la bateria i interpretarem una peça a determinar amb protagonisme de la bateria. Bombo (colpejant amb el peu dret). Xarles (colpejant amb el peu esquerre). Caixa. Tom-toms (agut, mitjà i greu). Plats (crash i ride). BATUCADA Amb aquesta peça tancarem l audició. El grup de percussió baixarà de l escenari i desfilarà pel pati de butaques barrejant-se entre el públic. És una peça amb molt de ritme i volum de so. Els instruments que s utilitzaran són instruments ètnics brasilers: pandero, surdo, sistre, repique o repenique, caixa i altres. 5

6 ACTIVITATS La proposta educativa vol oferir elements que permetin enriquir aquesta experiència amb un treball previ i posterior a l audició, que no solament ha de servir per viure amb més riquesa el moment concret del concert, sinó que també ha de permetre millorar les experiències i els aprenentatges al voltant de la música. Les propostes didàctiques que es presenten tot seguit són suggeriments perquè cada professor les adapti segons convingui (és possible fer-ho abans o després de l espectacle). POSAR RITME A UN TEXT DONAT El professor escriu a la pissarra una frase que un alumne ha de llegir amb un ritme improvisat. Després, el conjunt de la classe el repeteix tot fent palmes i s escriu el ritme corresponent a la pissarra. Tot seguit, el professor varia la frase o la canvia totalment, perquè un altre alumne faci el mateix. El professor pot afegir-hi una consigna més, limitant al nombre de pulsacions que ha d ocupar la frase. POSAR TEXT A UN RITME DONAT El professor exposa un cartró amb un esquema rítmic. La classe repeteix amb palmes tres vegades el ritme, per interioritzar-lo. A continuació, els alumnes, en cadena, van improvisant paraules o frases que vagin bé amb el ritme donat. Sense previ avís, el professor canviarà el ritme i tot el grup ho reproduirà amb palmes tres vegades, reprenent de nou les improvisacions amb l últim esquema rítmic. IMPROVISACIÓ RÍTMICA LLIURE AMB PERCUSSIÓ CORPORAL Cada alumne improvisa un ritme amb percussió corporal, sense que hagi d estar determinat per cap mena de consigna rítmica ni dinàmica. Se n poden practicar diferents variants: diàlegs entre professors-alumne, o alumne-alumne (pregunta-resposta) / Improvisació simultània entre dos o tres alumnes. IMPROVISACIÓ RÍTMICA AMB PERCUSSIÓ CORPORAL Els nens es col loquen en fila, colpejant la pulsació amb les cames i picant de mans el primer temps del compàs mentre el professor toca el pandero. El primer infant de la fila improvisa amb percussió corporal sobre aquesta base rítmica. Quan acaba la seva intervenció, es col loca al final de la fila per anar fent una roda. No es limita el temps d intervenció, perquè els nens puguin situar i improvisar al seu gust. La percussió corporal és totalment lliure. IMPROVISACIÓ RÍTMICA (amb quadratura) El professor pica de mans produint una fórmula rítmica de quatre pulsacions. Sense interrupció, un alumne ha de continuar picant de mans amb un altre esquema rítmic diferent, però també de quatre pulsacions. Tot seguit, continua el mestre, per donar pas a un altre alumne, i així successivament. Aquesta activitat pot variar afegint-hi altres dinàmiques, instruments de percussió, etc. JOC D IMPROVISACIÓ COL LECTIVA: SUMANT RITMES Dividim la classe en grups de quatre o sis infants. El primer del grup inventa un esquema rítmic de dues pulsacions, el segon ha de repetir el ritme i afegir-hi un altre, el tercer ha de repetir els dos esquemes anteriors i afegir-hi un altre. Així successivament, fins arribar al darrer infant, que ha de demostrar la seva capacitat de memòria auditiva i afegir-hi un últim ritme. 6

7 IMPROVISACIÓ RÍTMICA INSTRUMENTAL Es divideix la classe en quatre grups: un grup ha de tocar amb el triangle el primer temps fort del compàs, el segon grup toca la pulsació amb els pals, i els altres dos grups han de continuar l esquema rítmic escrit a la pissarra amb la caixa xinesa i els cascavells. Amb aquest fons, els nens, d un en un, improvisen amb l instrument que tinguin al seu abast, seguint les indicacions del professor. ACOMPANYAMENT D AUDICIONS Els alumnes improvisaran diferents ritmes o ostinatos rítmics per acompanyar una audició, ja sigui amb percussió corporal o instruments musicals. CREACIÓ MUSICAL S ha de tenir molt present que la música és un llenguatge organitzat amb un ordre intern i una estructura. L educador ha de propiciar l experimentació, però també ha de guiar de manera concreta i oberta de manera que ajudi a organitzar la classe. Hi ha una sèrie de paràmetres que el professor ha de tenir en compte: El timbre (triar el timbre segons el que faran dins de l obra, la funció d acompanyar, diàleg, introducció...). La simultaneïtat dels sons (tenir en compte quants plans sonors volem crear i agrupar els infants d acord amb això). L estructura de la creació (establir l ordre d intervenció i crear una estructura). La intensitat: utilitzar sons febles i forts. Altres: altura, durada, melodies, ritmes s han de tenir en compte, però sempre quedaran inclosos dins dels que acabem d esmentar. FITXES DELS INSTRUMENTS És imprescindible que es facilitin a l alumnat imatges dels instruments i es presentin les seves principals característiques. Es proposa crear unes fitxes dels instruments de manera individual amb la definició, classificació, material, família i fotografia. RECONÈIXER UN SO UTILITZANT NOMÉS L OÏDA Situarem els alumnes en cercle, i tres o més es posaran al centre de la rotllana. Primer es farà un treball d identificació de cada instrument i/o objectes fent-los sonar. Un cop escoltats, taparem els ulls als alumnes que són al centre de la rotllana i repartirem els instruments als altres companys. Tots alhora tocaran els instruments, i quan el professor digui el nom d un dels instruments, els alumnes del centre l hauran de buscar guiats només per l oïda. TALLER DE CONSTRUCCIÓ D INSTRUMENTS La possibilitat de construir instruments casolans és molt gran. Busca a Internet alguna pàgina web que ofereixi idees sobre com fer-los. 7

8 programasdidacticos.ibercaja.es Més informació amb el teu smartphone REF.: 9503/2-14. Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja -CAMPZAR- N.I.F.: G R. M. de Zaragoza (tom 1194, foli 23, full Z-4862-Inscrip. 1a). Domicili Social: Plaza de Basilio Paraíso, Zaragoza. Editat el febrer de 2014.