INFORMAT PER: COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT DATA: 15 de març de APROVACIÓ: CONSELL DE GOVERN DATA: 7 de juny de 2011

Transcripción

1 P / 01 TÍTOL: Pla de prevenció de la Universitat de Barcelna REDACCIÓ: OSSMA INFORMAT PER: COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT DATA: 15 de març de 2011 APROVACIÓ: CONSELL DE GOVERN DATA: 7 de juny de 2011 AMB DATA DE DISTRIBUCIÓ: MOTIU DE LA SUBSTITUCIÓ: NOMBRE TOTAL DE PÀGINES: 20 La vigència nmés està garantida pels dcuments que es trben a la pàgina web de l OSSMA:

2 pàg. 2/20 ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ AMBIT D APLICACIÓ DEFINICIONS PRINCIPI BÀSIC OBJECTIUS i FITES PLA ANUAL D OBJECTIUS PREVENTIUS I DE GESTIÓ MEDI AMBIENTAL DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE LA PREVENCIÓ EL RECTOR O LA RECTORA EL CONSELL DE GOVERN EL O LA GERENT LES FACULTATS, LES ESCOLES UNIVERSITÀRIES I ELS CAMPUS LES FACULTATS I LES ESCOLES UNIVERSITÀRIES ELS CAMPUS ELS DEPARTAMENTS LES UNITATS ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES PER A LA GESTIÓ LA COMISSIÓ DE RECERCA ELS GRUPS DE RECERCA ELS INSTITUTS UNIVERSITARIS DE RECERCA PROPIS DE LA UB LES AGÈNCIES ELS PARCS CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS ELS CENTRES HOSPITALARIS I ASSISTENCIALS EL PDI i PAS L ALUMNAT ORGANITZACIÓ PREVENTIVA ESPECÍFICA: COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT, SERVEI DE PREVENCIÓ (OSSMA) I DELEGATS I DELEGADES DE PREVENCIÓ COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT OFICINA DE SEGURETAT SALUT I MEDI AMBIENT (OSSMA) DELEGATS I DELEGADES DE PREVENCIÓ HISTORIAL DE REVISIONS...20

3 pàg. 3/20 1 INTRODUCCIÓ El Pla de prevenció de riscs labrals de la Universitat de Barcelna (en endavant, UB) s ha elabrat en cmpliment de la nrmativa vigent: Llei 31/1995, de 8 de nvembre, de prevenció de riscs labrals (en endavant, LPRL). Llei 54/2003, de 12 de desembre, de refrma del marc nrmatiu de prevenció de riscs labrals. Decret 246/2003, de 8 d ctubre, pel qual s aprva l Estatut de la UB. Altra nrmativa d aplicació. L article 14 de l LPRL estableix que la prevenció de riscs labrals s ha d integrar en el sistema general de gestió de l empresa, tant en el cnjunt de les seves activitats cm en tts els nivells jeràrquics, mitjançant la implementació i l aplicació d un Pla de prevenció de riscs labrals. Aquest Pla pretén adaptar-se a les especificitats i característiques rganitzatives de la UB i de la cmunitat universitària que la integra. El Pla de prevenció desenvlupa l Estatut de la UB, pel que fa a la seguretat i la salut a la feina. El principi bàsic de la plítica de prevenció està definit en l article 4.3 d aquest Estatut: «La Universitat de Barcelna duu a terme una plítica de prevenció de riscs labrals que garanteix la seguretat i la salut de tts els seus membres; a aquest efecte, adpta un sistema de la gestió de la prevenció d acrd amb la legislació vigent i adaptat a les seves característiques rganitzatives». 2 ÀMBIT D APLICACIÓ Aquest Pla de prevenció és d aplicació al persnal dcent i investigadr labral i funcinari (en endavant, PDI), al persnal d administració i serveis labral i funcinari (en endavant, PAS) i al persnal investigadr en frmació (en endavant, PIF). A les empreses externes i cl labradres els és d aplicació en el marc de la crdinació d activitats empresarials. També és d aplicació a l alumnat en la mesura que la nrmativa específica així h estableixi. 3 DEFINICIONS Accident de treball. Es defineix cm a «qualsevl lesió crpral que el treballadr pateixi en casió a cnseqüència de la feina que executi per cmpte d altri» (art. 115 de l RD legislatiu 1/1994, de 20 de juny, que aprva el text refós de la Llei general de la Seguretat Scial). Des del punt de vista de la prevenció de riscs labrals, l accident de treball és tt succés anrmal, n vlgut ni desitjat, que trenca la cntinuïtat de la feina de manera sbtada inesperada, i que implica un risc ptencial de danys per a les persnes les cses.

4 pàg. 4/20 Avaluació de riscs. Segns l RD 39/1997, de 17 de gener, s entén per avaluació de riscs el «prcés dirigit a estimar la magnitud dels riscs que n s han pgut evitar i a btenir la infrmació necessària perquè l empresari estigui en cndicins de prendre una decisió aprpiada sbre la necessitat d adptar mesures preventives i, en aquest cas, sbre el tipus de mesures que s han de seguir. Si de l avaluació que s ha dut a terme se n dedueix la necessitat d adptar mesures preventives, han de psar-se clarament de manifest les situacins en què sigui necessari: 1. Eliminar reduir el risc mitjançant mesures de prevenció en l rigen, rganitzatives, de prtecció cl lectiva, de prtecció individual de frmació i infrmació als treballadrs. 2. Cntrlar periòdicament les cndicins de treball, l rganització i els mètdes, a més de l estat de salut dels treballadrs». Centre. L article 13.1 de l Estatut de la UB estableix que «les facultats i les escles universitàries són els centres encarregats de l rganització dels ensenyaments i dels prcesss acadèmics, administratius i de gestió cnduents a l btenció dels títls acadèmics, cm també de la cnnexió amb els crrespnents sectrs prfessinals i labrals. Són també unitats de representació a través de les quals s elegeixen els òrgans cl legiats generals de gvern de la Universitat de Barcelna». A més, l article 13.2 especifica que «són membres d una facultat escla universitària: a) el persnal acadèmic, dcent i investigadr adscrit; b) l alumnat adscrit, i c) el persnal d administració i serveis adscrit». Una de les definicins legals de centre de treball és la que estableix l RD 171/2004, quan diu que és «qualsevl àrea, edificada n, en què els treballadrs hagin de rmandre a què hagin d accedir per raó de la seva feina». Seguint aquesta definició, dncs, i a efectes del Pla de prevenció, s hi incluen també els edificis, les instal lacins i els equipaments que cmpnen els centres definits en l Estatut de la UB. Cmitè de Seguretat i Salut. L LPRL el defineix cm a «òrgan paritari i cl legiat de participació destinat a la cnsulta regular i periòdica de les actuacins de les empreses en matèria de prevenció de riscs». Crdinació de l activitat preventiva. L RD 171/2004 indica que, quan en un mateix centre de treball desenvlupen activitats treballadrs de dues empreses més, aquestes han de cperar en l aplicació de la nrmativa de prevenció de riscs labrals. A tal fi, han d establir els mitjans de crdinació que siguin necessaris quant a la prtecció i prevenció de riscs labrals. Direcció del Pla d autprtecció. La direcció del pla d autprtecció crrespn a la persna que designi el rectr la rectra. Esdevindrà la respnsable única de la gestió de les actuacins encaminades a la prevenció i cntrl dels riscs al centre. Cm a nrma general, s atribueix al degà a la degana, al directr directra, a l administradr administradra de l edifici a qui sigui respnsable de l activitat del centre. En cas d edificis que n s ajustin a aquesta situació, el rectr la rectra determinarà específicament qui ha d exercir la direcció del Pla d autprtecció.

5 pàg. 5/20 Equip de prtecció individual (EPI). Qualsevl equip que prti subjecti el treballadr perquè el prtegeixi d un risc de diverss que puguin amenaçar-ne la seguretat la salut a la feina, cm qualsevl cmplement accessri destinat a aquesta finalitat (art. 2 de l RD 773/1997). Incident. Fet n desitjat, que n ha prduït cap dany però que, sta circumstàncies diferents, pdria haver prduït lesins a les persnes danys a la prpietat. Integració de la prevenció. L LPRL estableix que, en el marc de les respnsabilitats, l empresari ha de dur a terme la prevenció dels riscs labrals mitjançant la integració de l activitat preventiva a l empresa i l adpció de les mesures que siguin necessàries per a la prtecció de la seguretat i la salut dels treballadrs. En l expsició de mtius de l RD 39/1997, refrmat per l RD 604/2006, s hi indica que la prevenció de riscs labrals ha de ser abrdada des d una perspectiva nva: cm a activitat integrada en el cnjunt d actuacins de l empresa i en tts els nivells jeràrquics. Aquest mateix RD 604/2006 indica que la prevenció de riscs labrals, cm a actuació que s ha de desenvlupar en el marc de l empresa, s ha d integrar en el seu sistema general de gestió, i cmprèn tant el cnjunt de les activitats cm tts els nivells jeràrquics, a través de la implantació i l aplicació d un Pla de prevenció de riscs labrals l estructura i el cntingut del qual es determinen a cntinuació. La integració de la prevenció en el cnjunt de les activitats de l empresa implica que s ha de prjectar en els prcesss tècnics, en l rganització de la feina i en les cndicins en què es faci. La seva integració en tts els nivells jeràrquics de l empresa implica l atribució a tts aquests, i l assumpció de l bligació d inclure la prevenció de riscs en qualsevl activitat que duguin a terme rdenin i en ttes les decisins que adptin. Pla d autprtecció. Marc rgànic i funcinal previst per a un centre, un establiment, un espai, una instal lació una dependència per prevenir i cntrlar els riscs sbre les persnes i els béns, i per dnar una respsta adequada a les pssibles situacins d emergència a la zna sta la respnsabilitat del titular, i garantir la integració d aquestes actuacins en el sistema públic de prtecció civil (annex III de l RD 393/2007, de 23 de març). Risc labral. Pssibilitat que un treballadr pateixi un dany determinat derivat de la feina. Per qualificar un risc des del punt de vista de la gravetat, cal valrar cnjuntament la prbabilitat que es prdueixi el dany i la severitat d aquest dany (article 4.2 de l LPRL).

6 pàg. 6/20 4 PRINCIPI BÀSIC El principi bàsic de desenvlupament d aquest Pla és la integració de l activitat preventiva en el sistema de gestió de la UB. La integració implica l bligació que els nivells jeràrquics que cmpnen la UB tinguin respnsabilitats atribuïdes i assumides en matèria de seguretat i salut, i l bligació d incrprar a l exercici diari de les seves respnsabilitats criteris de seguretat i salut a la feina. Aquest principi d integració es desenvlupa amb la finalitat d acnseguir autnmia en les preses de decisins i una majr prximitat en relació amb els riscs derivats de l activitat, a l efecte de pder-ls cntrlar i prevenir de la manera més eficaç. A més a més, d acrd amb el que indica l article 16 de l LPRL, a la UB la integració s ha de dur a terme mitjançant la implantació i l aplicació d un Pla de prevenció de riscs labrals específic. Aquest principi bàsic queda recllit en la plítica de seguretat i salut labral, aprvada per la Junta de Gvern de la UB el 13 de julil de 2000, en què s indica que aquesta integració ha de ser en tts els nivells jeràrquics, csa que implica atribuir-ls i que assumeixin l bligació d inclure la prevenció de riscs en qualsevl activitat que facin rdenin, i en ttes les decisins que adptin. 5 OBJECTIUS i FITES Els bjectius generals de la UB en matèria preventiva són els següents: Vetllar per la millra de la qualitat de vida dels treballadrs, tenint cm a fita més imprtant l absència d accidents i incidents. Cmplir la nrmativa relativa a la prevenció de riscs labrals. Disminuir els accidents i els csts ecnòmics que riginen al persnal, a la institució i a la scietat en general. Fmentar el desenvlupament de la prevenció en l àmbit de la dcència i la recerca per integrar aquest valr en l alumnat i, cnsegüentment, difndre l a la scietat en general. Vetllar pel manteniment d uns estàndards de qualitat en el desenvlupament de la dcència i de la recerca per garantir la seguretat i la salut de tt l alumnat de la UB.

7 pàg. 7/20 6 PLA ANUAL D OBJECTIUS PREVENTIUS I DE GESTIÓ MEDIAMBIENTAL DE LA UB Anualment l Oficina de Seguretat Salut i Medi Ambient (en endavant, OSSMA) elabrarà un Pla anual d bjectius preventius i de gestió mediambiental de la UB que s haurà de presentar al Cmitè de Seguretat i Salut, i que haurà d aprvar el Rectr. El grau d acmpliment d aquest Pla serà revisat anualment pel mateix Cmitè (vegeu l annex 1: «Pla anual d bjectius preventius i de gestió mediambiental de la UB»). 7 ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE LA PREVENCIÓ Atès el principi d integració de l activitat preventiva en el sistema de gestió de la UB cal delimitar, d acrd amb l Estatut de la UB, les funcins i respnsabilitats dels òrgans i entitats següents: El rectr la rectra El Cnsell de Gvern La Gerència Les facultats i les escles universitàries Els departaments Les unitats administratives i tècniques per a la gestió La Cmissió de Recerca Els grups de recerca Els instituts universitaris de recerca prpis Les agències Els parcs científics i tecnlògics Els centres hspitalaris i assistencials El PDI i el PAS L alumnat L rganització preventiva específica: Cmitè de Seguretat i Salut, OSSMA i delegats i delegades de prevenció Les funcins i respnsabilitats d aquests òrgans i entitats són les que s indiquen en els punts següents, i les han de desenvlupar, si escau, els òrgans cmpetents amb l assessrament tècnic que crrespngui. Aquestes funcins i respnsabilitats han de quedar recllides en les cmpetències dels llcs de treball als quals afecta aquest Pla de prevenció. 7.1 EL RECTOR O LA RECTORA El rectr la rectra és la màxima autritat en la direcció i la gestió de la UB i, d acrd amb això, és qui ha de dirigir-ne i crdinar-ne l activitat preventiva. Pt delegar l exercici d aquestes funcins específiques a una persna diverses del seu equip. De manera general, té les funcins i respnsabilitats següents: a) Prmure i difndre la plítica de prevenció de riscs labrals, i vetllar perquè es cmpleixi.

8 pàg. 8/20 b) Liderar i prmure el prcés d integració de la seguretat i la salut en l estructura rganitzativa de la UB. c) Garantir la seguretat i la salut dels membres de la cmunitat universitària, mitjançant l adpció de les mesures necessàries per a una prtecció eficaç. d) Aprvar i assignar els recurss ecnòmics necessaris, tant humans cm materials, que permetin asslir els principis i bjectius de la plítica de prevenció. e) Aprvar les instruccins els prcesss tècnics peratius amb àmbit d aplicació general a la UB i el pla anual d bjectius. f) Establir l estructura rganitzativa necessària per dur a terme les activitats preventives i assignar les respnsabilitats crrespnents en matèria de seguretat i salut labral. g) Prmure la integració i el desenvlupament dels plans d autprtecció als centres de la UB. h) Cmunicar, mitjançant els canals habituals de la UB, les funcins i respnsabilitats recllides en aquest Pla de prevenció. i) Presidir el Cmitè de Seguretat i Salut. 7.2 EL CONSELL DE GOVERN D acrd amb l article 63h de l Estatut de la UB, és cmpetència del Cnsell de Gvern «elabrar i difndre les plítiques de prevenció de riscs labrals i de prtecció del medi ambient de la Universitat de Barcelna». El Cnsell de Gvern ha d aprvar la plítica preventiva i el Pla de prevenció, i n ha d infrmar el Cnsell Scial perquè hi assigni els recurss necessaris per desenvlupar aquest Pla de prevenció i per cmplir els bjectius i els principis de la plítica de prevenció. 7.3 LA GERÈNCIA D acrd amb l article 77.2 de l Estatut de la UB, «la Gerència fixa els criteris d actuació que han de permetre un millr funcinament administratiu de la Universitat i vetlla pel cmpliment de la nrmativa de seguretat, salut i medi ambient en el seu àmbit d actuació per tal de facilitar i garantir al persnal unes cndicins segures en l exercici de les seves activitats». Al a la gerent, cm a respnsable de la direcció i la gestió dels recurss de la UB, sta la direcció del rectr la rectra, i seguint les directrius que estableixi el Cnsell de Gvern, li crrespn la direcció de les àrees de serveis administratius i tècnics, i ha de prmure i garantir la integració de la seguretat i la salut labral en les decisins que es prenguin i les activitats que es facin a la UB en aquest àmbit de gestió. La direcció i crdinació de la seguretat i la salut d aquestes àrees la duu a terme en cl labració amb els caps de les unitats administratives i tècniques crrespnents.

9 pàg. 9/ LES FACULTATS, LES ESCOLES UNIVERSITÀRIES I ELS CAMPUS LES FACULTATS I LES ESCOLES UNIVERSITÀRIES D acrd amb l article 14u de l Estatut de la UB, és cmpetència de les facultats i de les escles universitàries «vetllar pel cmpliment de la nrmativa de seguretat, salut i medi ambient en el centre de manera crdinada amb els departaments per tal de garantir unes cndicins segures per a l exercici de l activitat que li és pròpia». El degà la degana i el directr la directra de centre són la màxima autritat en matèria preventiva dins la facultat l escla universitària, i per això són respnsables de dirigir-ne i crdinar-ne l activitat preventiva. El degà la degana i el directr la directra dels centres pden delegar aquestes funcins a un vicedegà/ana bé a un vicedirectr/a, i dispsar, si escau, de l assessrament d una Cmissió de Seguretat, Salut i Medi Ambient de centre. De manera general, té les funcins i respnsabilitats següents: a) Aplicar la plítica preventiva de la UB a la facultat l escla universitària, mitjançant el desplegament del Pla de prevenció, i vetllar perquè es cmpleixi. b) Assegurar la dtació dels recurss ecnòmics necessaris per al desenvlupament de l activitat preventiva al centre. c) Dirigir i crdinar l activitat preventiva del centre. Aquesta activitat ha de dur-la a terme en cl labració amb: Els directrs/es de departament, els les respnsables dels serveis del centre i, si escau, la Cmissió de Seguretat, Salut i Medi Ambient de centre. El rectr la rectra i les persnes que delegui, en allò que afecti la plítica preventiva de la UB. El Servei de Prevenció, en allò que afecti l assessrament tècnic, la prirització d activitats preventives i altres temes relacinats. d) Assignar funcins i respnsabilitats en matèria de seguretat i salut entre els càrrecs del seu equip, amb la finalitat d integrar la seguretat i la salut al centre. e) Integrar en la gestió del centre la crdinació d activitats en matèria de seguretat i salut amb persnes, empreses i entitats externes, i grups de recerca. f) Estar preparat i dnar respsta davant les emergències que afectin el centre: Cl labrar en l elabració i la implantació del Pla d autprtecció. Exercir les funcins de directr directra de Pla d autprtecció. g) Aprvar les instruccins peratives específiques del seu àmbit d actuació, i garantir que es vetlla perquè es cmpleixen, juntament amb les aprvades amb caràcter general.

10 pàg. 10/20 h) Cl labrar en les investigacins d accidents i incidents. i) Ptenciar, facilitar i garantir que el persnal del centre rebi frmació en matèria de seguretat i salut labral. j) Gestinar, arxivar i custdiar la dcumentació que el sistema de gestió de la prevenció estableixi. k) Cl labrar en la realització de les avaluacins de riscs i gestinar i supervisar l execució de les mesures crrectres que se n derivin. l) Participar en les auditries internes i externes en matèria de seguretat i salut labral ELS CAMPUS En el cas dels campus en els quals hi hagi un representant persna que crdini amb funcins específiques en determinades àrees del mateix, les seves funcins i respnsabilitats preventives en aquestes àrees seran les mateixes que les assignades a degans i deganes. 7.5 ELS DEPARTAMENTS D acrd amb l article 28h de l Estatut de la UB és cmpetència dels departaments «vetllar pel cmpliment de la nrmativa de seguretat, salut i medi ambient en l àmbit d actuació del departament de manera crdinada amb el respnsable del centre, per tal de garantir unes cndicins segures per a l exercici de l activitat que li és pròpia». El directr la directra de departament és qui té la màxima respnsabilitat de seguretat i salut en l àmbit d actuació que li crrespn. En qualsevl cas, pt delegar aquestes funcins a alguna persna del seu equip amb la capacitació i cmpetència necessàries, el qual desenvluparà les funcins de respnsable de seguretat i, si escau, dispsarà de l assessrament d una Cmissió de Seguretat, Salut i Medi Ambient de departament. De manera general, té les funcins i respnsabilitats següents: a) Aplicar la plítica preventiva de la UB al departament, mitjançant el desplegament del Pla de prevenció, i vetllar perquè es cmpleixi. b) Assegurar els recurss ecnòmics necessaris per al desenvlupament de l activitat preventiva al departament. c) Dirigir i crdinar l activitat preventiva del departament. Aquesta activitat ha de dur-la a terme en cl labració amb: El degà/ana el directr/a del centre, directament bé a través de la Cmissió de Seguretat, Salut i Medi Ambient de centre, si n hi ha.

11 pàg. 11/20 El Servei de Prevenció, en allò que afecti l assessrament tècnic, la prirització d activitats preventives i altres temes relacinats. d) Supervisar les funcins i les respnsabilitats en matèria de seguretat i salut del persnal del departament, i vetllar perquè es cmpleixin. e) Participar en l elabració, la difusió i la supervisió del cmpliment de les instruccins peratives aprvades que afectin el departament. f) Assumir el cntrl i fer el seguiment de la crdinació d activitats en matèria de seguretat i salut amb persnes, empreses i entitats externes, a més de grups de recerca que desenvlupen la seva activitat al departament. g) Facilitar i cntrlar la utilització crrecta dels equips de treball i de prtecció, i cmprvar que el persnal del departament cmpleix les nrmes de prevenció. h) Ptenciar, facilitar i garantir que el persnal del departament rebi frmació general i específica en matèria de seguretat i salut labral. i) Estar preparat i dnar respsta davant les emergències que afectin el departament: Cl labrar en l elabració i la implantació del Pla d autprtecció. Assumir les respnsabilitats i funcins recllides en el Pla d autprtecció. Fer participar el persnal del departament en els simulacres. j) Gestinar la dcumentació que el sistema de gestió de la prevenció estableixi. k) Cl labrar en les investigacins d accident i incident. l) Cl labrar en la realització de les avaluacins de riscs, i gestinar i supervisar l execució de les mesures crrectres que se n derivin. m) Participar en les auditries internes i externes en matèria de seguretat i salut labral. 7.6 LES UNITATS ADMINISTRATIVES I TÈCNIQUES PER A LA GESTIÓ Els les caps de les unitats administratives i tècniques de gestió són respnsables de la seguretat i la salut en la seva unitat, sta la direcció i la crdinació de la gerència. De manera general, té les funcins i respnsabilitats següents: a) Aplicar la plítica preventiva de la UB a la unitat administrativa tècnica de gestió, mitjançant el desplegament del Pla de prevenció, i vetllar perquè es cmpleixi.

12 pàg. 12/20 b) Assegurar els recurss ecnòmics necessaris per al desenvlupament de l activitat preventiva a la unitat. c) Dur a terme les accins que escaiguin en matèria preventiva a la unitat administrativa tècnica de gestió. Aquesta activitat ha de fer-la de manera crdinada amb: El la gerent, en allò que afecti actuacins que requereixin la seva cl labració. El la respnsable del centre, si escau. El Servei de Prevenció, en allò que afecti l assessrament tècnic, la prirització d activitats preventives i altres temes relacinats. d) Vetllar perquè es cmpleixin les funcins i les respnsabilitats en matèria de seguretat i salut del persnal de la unitat administrativa i tècnica de gestió. e) Assumir el cntrl i fer el seguiment de la crdinació d activitats en matèria de seguretat i salut amb persnes, empreses i entitats externes, a més de grups de recerca que desenvlupen la seva activitat a la unitat administrativa i tècnica per a la gestió. f) Estar preparat i dnar respsta davant les emergències que afectin la unitat: Cl labrar en l elabració i la implantació del Pla d autprtecció. Assumir les respnsabilitats i les funcins recllides en el Pla d autprtecció. Fer participar el persnal de la unitat administrativa tècnica per a la gestió en els simulacres. g) Participar en l elabració, la difusió i la supervisió del cmpliment de les instruccins peratives aprvades que afectin la unitat administrativa tècnica per a la gestió. h) Facilitar i cntrlar la utilització crrecta dels equips de treball i de prtecció, i cmprvar que el persnal de la unitat cmpleix les nrmes de prevenció. i) Gestinar la dcumentació que el sistema de gestió de la prevenció estableixi. 1 j) Ptenciar, facilitar i garantir que el persnal de la unitat administrativa tècnica per a la gestió rebi frmació en matèria de seguretat i salut labral. k) Cl labrar en les investigacins d accident i incident. l) Cl labrar en la realització de les avaluacins de riscs, i gestinar i supervisar l execució de les mesures crrectres que se n derivin. m) Participar en les auditries internes i externes en matèria de seguretat i salut labral. 1 Les unitats administratives i tècniques per a la gestió que n estiguin integrades en un centre també hauran d encarregar-se de l arxiu i la custòdia de la dcumentació del sistema de seguretat i salut.

13 pàg. 13/ LA COMISSIÓ DE RECERCA L article de l Estatut de la UB estableix que «la Universitat de Barcelna vetlla perquè el desenvlupament de la recerca es dugui a terme garantint la seguretat i la salut del persnal implicat, i el respecte del medi ambient» i l article 105.4h estableix que és funció de la Cmissió de Recerca «prpsar al Cnsell de Gvern els criteris generals relatius a les cndicins mínimes exigibles per al desenvlupament de la recerca, de manera que es garanteixi la seguretat de tt el persnal, així cm la preservació del medi ambient». La Cmissió de Recerca, cm a òrgan que fa el seguiment de les activitats de recerca i de la transferència de cneixement de la UB, és la respnsable d establir els estàndards sbre les cndicins mínimes necessàries per garantir que les activitats de recerca que es duen a terme a la UB cmplexin la nrmativa de seguretat, salut i medi ambient, a més de fer-ne el cntrl i el seguiment. De manera general, té les funcins i respnsabilitats següents: a) Establir les directrius generals que ha de cmplir qualsevl activitat de recerca en matèria de seguretat i salut. b) Vetllar perquè els espais n es desenvlupa la recerca dispsin de les infraestructures adequades per treballar en cndicins de seguretat i salut. 7.8 ELS GRUPS DE RECERCA Els grups de recerca han de garantir que les seves activitats es duen a terme en el marc de les plítiques de prevenció de riscs labrals i de prtecció del medi ambient de la UB. El la respnsable del grup de recerca ha de garantir que les activitats de recerca que duu a terme el seu grup cmpleixin la nrmativa de seguretat, salut i medi ambient. De manera general, té les funcins i respnsabilitats següents: a) Aplicar i supervisar la plítica preventiva de la UB al grup. b) Assegurar els recurss ecnòmics necessaris per al desenvlupament de l activitat preventiva al grup de recerca. c) Dirigir i crdinar l activitat preventiva del prjecte de recerca. Aquesta activitat ha de dur-la a terme en cl labració amb: Els directrs les directres de departament, els les respnsables dels serveis del centre i, si escau, la Cmissió de Seguretat, Salut i Medi Ambient de departament. El degà/na el directr/a del centre, directament bé a través de la Cmissió de Seguretat, Salut i Medi Ambient de centre, si n hi ha.

14 pàg. 14/20 El Servei de Prevenció, en allò que afecti l assessrament tècnic, la prirització d activitats preventives i altres temes relacinats. d) Cntrlar i supervisar l acmpliment de les funcins i respnsabilitats en matèria de seguretat i salut del persnal del grup de recerca. e) Participar en l elabració, la difusió i la supervisió de les instruccins peratives pròpies generals de la UB aprvades, i vetllar perquè les persnes que integren el grup de recerca les cmpleixen. f) Vetllar per la utilització crrecta dels equips de treball i de prtecció, i cmprvar que el persnal cmpleix les nrmes de prevenció. g) Estar preparat i dnar respsta davant les emergències que afectin el grup de recerca: Cl labrar en l elabració i la implantació del Pla d autprtecció. Assumir les respnsabilitats i funcins recllides en el Pla d autprtecció. Fer participar el persnal del grup de recerca en els simulacres. h) Cl labrar en les investigacins d accident i incident. i) Gestinar la dcumentació que el sistema de gestió de la prevenció estableixi. j) Ptenciar, facilitar i garantir que el persnal del grup de recerca rebi frmació en matèria de seguretat i salut labral. k) Cl labrar en la realització de les avaluacins de riscs, i gestinar i supervisar l execució de les mesures crrectres que se n derivin. l) Participar en les auditries periòdiques en matèria de seguretat i salut labral. 7.9 ELS INSTITUTS UNIVERSITARIS DE RECERCA PROPIS D acrd amb l article 41f de l Estatut de la UB, és cmpetència dels instituts universitaris «vetllar pel cmpliment de la nrmativa de seguretat, salut i medi ambient en l àmbit d actuació de l institut de manera crdinada amb el respnsable del centre, per tal de garantir unes cndicins segures per a l exercici de l activitat que li és pròpia». Els instituts universitaris de recerca, a efectes de l rganització preventiva, tenen les mateixes respnsabilitats i funcins en matèria de seguretat i salut que els departaments en el seu àmbit d actuació en el cas de n tenir entitat pròpia independent de la UB. Si aquesta és independent, hauran de dispsar de la seva pròpia rganització preventiva, que haurà de crdinar la seva activitat amb el Servei de Prevenció de la UB, d acrd amb la nrmativa d aplicació.

15 pàg. 15/ LES AGÈNCIES Les agències, a efectes de l rganització preventiva, tenen les mateixes respnsabilitats i funcins en matèria de seguretat i salut que les unitats administratives i tècniques per a la gestió ELS PARCS CIENTÍFICS I TECNOLÒGICS Els parcs científics i tecnlògics hauran de dispsar de la seva pròpia rganització preventiva, que haurà de crdinar la seva activitat amb el Servei de Prevenció de la UB, d acrd amb la nrmativa d aplicació ELS CENTRES HOSPITALARIS I ASSISTENCIALS Els centres hspitalaris i assistencials hauran de dispsar de la seva pròpia rganització preventiva, que haurà de crdinar la seva activitat amb el Servei de Prevenció de la UB, d acrd amb la nrmativa d aplicació EL PDI I EL PAS L Estatut de la UB recneix el dret de tt el PDI i PAS de la UB a gaudir de la infrmació i de la prtecció eficaç en matèria de seguretat i salut a la feina. Així mateix, també s estableix l bligació que té el persnal de cnèixer les nrmes de seguretat del centre i de fer un ús adequat dels recurss, els mitjans, les instal lacins i els serveis que la UB li psa a l abast. De manera general, els seus deures són: a) Cmplir les directrius que emet el persnal respnsable de la prevenció. b) Utilitzar la maquinària, les instal lacins, les substàncies i els equips de prtecció, d acrd amb les instruccins rebudes. c) Estar preparats i dnar respsta davant les emergències que els afectin: Cnèixer i seguir l perativa d actuació en cas d emergència al centre. Assumir les respnsabilitats i les funcins recllides en el Pla d autprtecció. Participar en els simulacres d emergència periòdics. d) Assistir a les activitats frmatives en matèria de seguretat i salut a la feina, i seguir els principis preventius tractats en la frmació, incrprant-ls en l activitat diària. e) Cl labrar amb el persnal respnsable de les avaluacins de risc, i amb les investigacins d incidents i accidents de treball.

16 pàg. 16/20 f) Infrmar l OSSMA sbre qualsevl situació que, a parer seu, cmprti, per mtius ranables, un risc per a la seguretat i la salut. g) En les activitats dcents que desenvlupin, el PDI i el PAS seran respnsables de transmetre a l alumnat les nrmes de prevenció que escaiguin i de fer que es cmpleixin L ALUMNAT L Estatut de la UB recneix el dret de l alumnat de la UB a gaudir de la infrmació i de la prtecció eficaç en matèria de seguretat i salut en les seves activitats. Així mateix, també s estableix l bligació que té l alumnat de cnèixer les nrmes de seguretat del centre i de fer un ús adequat dels recurss, els mitjans, les instal lacins i els serveis que la UB li psa a l abast. De manera general, els seus deures són: a) Cmplir les directrius que emet el persnal respnsable de la prevenció. b) Utilitzar la maquinària, les instal lacins, les substàncies i els equips de prtecció, d acrd amb les instruccins rebudes. c) Estar preparat i dnar respsta davant les emergències que l afectin: Cnèixer i seguir l perativa d actuació en cas d emergència al centre. Participar en els simulacres d emergència periòdics. d) Infrmar sbre qualsevl situació que, a parer seu, cmprti, per mtius ranables, un risc per a la seguretat i la salut. e) Cl labrar amb el persnal respnsable de les avaluacins de risc. 8 L ORGANITZACIÓ PREVENTIVA ESPECÍFICA: COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT, OSSMA I DELEGATS I DELEGADES DE PREVENCIÓ 8.1 COMITÈ DE SEGURETAT I SALUT El Cmitè de Seguretat i Salut és l òrgan paritari i cl legiat de participació destinat a la cnsulta regular i periòdica de les actuacins de l empresa en matèria de prevenció de riscs labrals. Aquest Cmitè s ha de reunir almenys trimestralment i sempre que h sl liciti alguna de les seves representacins. El Cmitè de Seguretat i Salut té les cmpetències i facultats següents:

17 pàg. 17/20 a) Participar en l elabració, en la psada en pràctica i en l avaluació dels plans i prgrames de prevenció de riscs de la UB. A aquest efecte, en el marc del Cmitè, es debatran, abans que es psin en pràctica i amb referència a la seva incidència en la prevenció de riscs, els prjectes en matèria de planificació, d rganització de la feina, d intrducció de nves tecnlgies, d estructuració i de desenvlupament de les activitats de prtecció i prevenció a què es refereix l article 16 de l LPRL, i de prjecció i desenvlupament de la frmació en matèria preventiva. b) Prmure iniciatives sbre mètdes i prcediments per a la prevenció efectiva dels riscs, i prpsar a la UB la millra de les cndicins la crrecció de les deficiències que hi hagi. c) Cnèixer directament la situació relativa a la prevenció de riscs al centre de treball, tt duent a terme, a aquest efecte, les visites que cnsideri prtunes. d) Cnèixer tts els dcuments i els infrmes que calgui sbre les cndicins de treball per a l acmpliment de les seves funcins, i també els prcedents de l activitat del Servei de Prevenció, si escau. e) Cnèixer i analitzar els danys prduïts en la salut en la integritat física del persnal, a fi de valrar-ne les causes, i prpsar les mesures preventives prtunes. f) Cnèixer la memòria i la prgramació anuals dels serveis de prevenció i fer-ne infrmes. g) Per tal de fer cmplir el que dispsa l LPRL respecte de la cl labració entre empreses en els supòsits de desenvlupament simultani d activitats en un mateix centre de treball, es pden acrdar reunins cnjuntes dels cmitès de seguretat i salut, si n n hi hagués, dels delegats i delegades de prevenció i els empresaris i empresàries de les empreses que n tinguin aquests cmitès, bé altres mesures d actuació crdinada. 8.2 OSSMA D acrd amb l LPRL, refrmada per la Llei 54/2003, la UB dispsa d una estructura específica, que s integra en la seva rganització, cnstituïda per un Servei de Prevenció prpi que s encarrega de dur a terme les activitats preventives per garantir la prtecció adequada de la seguretat i la salut del persnal, mitjançant l assessria i l assistència als diferents òrgans de la UB, al persnal, als/les seus/seves representants. Les funcins que desenvlupa el Servei de Prevenció són les següents: a) El disseny, la implantació i l aplicació d un Pla de prevenció de riscs labrals que permeti la integració de la prevenció a la UB. b) L avaluació dels factrs de risc que pden afectar la seguretat i la salut del persnal en els termes prevists en l article 16 de l LPRL.

18 pàg. 18/20 c) La planificació de l activitat preventiva i la determinació de les priritats per adptar les mesures preventives, i vigilar-ne l eficàcia. d) La infrmació i la frmació del persnal. e) La prestació dels primers auxilis i els plans d emergència. f) La vigilància de la salut del persnal en relació amb els riscs derivats de la feina. g) L elabració de la memòria anual d activitats en matèria de seguretat i salut a la feina. h) Ttes les altres funcins que la nrmativa li assigni. Aquest Servei de Prevenció assumeix les quatre disciplines preventives que preveu l RD 39/1997: medicina del treball, seguretat, higiene, i ergnmia i psicscilgia. 8.3 ELS DELEGATS I LES DELEGADES DE PREVENCIÓ La seva regulació s estableix en els articles 35 i 36 de l LPRL, refrmada per la Llei 54/2003. Els delegats i les delegades de prevenció són els/les representants del persnal amb funcins específiques en matèria preventiva i són elegits entre i pels treballadrs i treballadres de la UB. Els/les representants institucinals de la UB i els/les representants del persnal van acrdar, atesa la cmplexitat de la UB, incrementar el nmbre de delegats/ades a setze. La distribució d aquests setze delegats/ades és la següent: vuit delegats/ades del PDI, quatre delegats/ades del PAS funcinari i quatre delegats/ades del PAS labral. Les cmpetències i facultats dels delegats de prevenció són les següents: a) Cl labrar amb la direcció de la UB en la millra de l acció preventiva. b) Prmure i fmentar la cperació dels treballadrs en l execució de la nrmativa sbre prevenció de riscs labrals. c) Ser cnsultats per la UB sbre les decisins a què es refereix l article 33 de l LPRL abans que s executin. d) Exercir una tasca de vigilància i de cntrl sbre el cmpliment de la nrmativa de prevenció de riscs labrals. e) Acmpanyar el persnal tècnic en les avaluacins de tipus preventiu de l ambient de treball. Acmpanyar, també, en els termes prevists en l article 40 de l LPRL, els /les inspectrs/es de Treball i Seguretat Scial en les visites i les verificacins que duguin a terme als centres de treball per cmprvar que es cmpleix la nrmativa sbre prevenció de riscs labrals, i frmular-ls les bservacins que creguin prtunes.

19 pàg. 19/20 f) Tenir accés, amb les limitacins previstes en l apartat 4 de l article 22 de l LPRL, a la infrmació i a la dcumentació referent a les cndicins de treball que siguin necessàries per a l exercici de les seves funcins i, cncretament, a la prevista en els articles 18 i 23 d aquesta Llei. Quan la infrmació estigui subjecta a les limitacins indicades, nmés es pt subministrar de manera que es garanteixi el respecte a la cnfidencialitat. g) Ser infrmats sbre els danys prduïts en la salut del persnal de la UB, quan aquesta en tingui cneixement. Els delegats i delegades es pden presentar, encara que sigui fra de la seva jrnada labral, al llc dels fets a fi de cnèixer-ne les circumstàncies. h) Rebre les infrmacins que la UB hagi btingut de les persnes els òrgans encarregats de les activitats de prtecció i prevenció i dels rganismes cmpetents per a la seguretat i la salut del persnal, sense perjudici del que dispsa l article 40 de la LPRL en matèria de cl labració amb la Inspecció de Treball i Seguretat Scial. i) Dur a terme visites als llcs de treball per exercir una tasca de vigilància i de cntrl de l estat de les cndicins de treball i pder, amb aquesta finalitat, accedir a qualsevl zna i cmunicar-se durant la jrnada amb el persnal, de manera que n s alteri el desenvlupament nrmal del prcés prductiu. j) Exigir a la UB que adpti mesures de tipus preventiu que millrin els graus de prtecció de la seguretat i la salut del persnal. Amb aquesta finalitat, pden fer prpstes a la UB, cm també al Cmitè de Seguretat i Salut perquè les discuteixin. k) Prpsar a l òrgan de representació del persnal de la UB que s adpti l acrd de paralització d activitats a què es refereix l apartat 3 de l article 21 de l LPRL.

20 pàg. 20/20 9 HISTORIAL DE REVISIONS Data Edició Mdificació Aprvació