LA GUERRA DE SUCCESSIÓ ( )

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "LA GUERRA DE SUCCESSIÓ ( )"

Marina Córdoba Rodríguez
hace 6 años
Vistas:

LA GUERRA DE SUCCESSIÓ ( 1702-1714 ) L'11

1 LA GUERRA DE SUCCESSIÓ ( ) L'11 de setembre FELIP D'ANJOU Explicat per Montse Alsius sa/4.0/deed.ca CARLES D'ÀUSTRIA

2 EL DETONANT DE LA GUERRA L'any 1700, el monarca espanyol Carles II va morir sense descendència, la qual cosa va plantejar un conflicte successió. Aquest fet va provocar l'enfrontament de dos aspirants: Felip d'anjou, que era de la família dels Borbons, i l' Arxiduc Carles d'àustria, que era de la família dels Habsburg. Va ser l'origen d'un conflicte internacional. CARLES II d'espanya 1

3 Felip d'anjou, que era nét de Lluís XIV de França, va ser nomenat rei ( Felip IV de Catalunya i Aragó, i V de Castella ), i es va aliar amb el seu avi, el rei francès. Carles II l'havia reconegut com a hereu seu. FELIP IV de Catalunya i V de Castella 2

4 D'altra banda, Carles d'àustria obtingué el suport de la resta de potències europees i inicià el que coneixem com a Guerra de Successió. Àustria, Anglaterra i els Països Baixos, tement el poder que anava acumulant el rei francès es van aliar al costat de l'arxiduc Carles. Van formar la Gran Aliança de la Haia ( 1701 ). El 1702 s'inicià una guerra que va durar fins el El 1703 Portugal i Savoia es van adherir a l'aliança. 3

5 Els dos bàndols representaven dos models diferents d'estat: la monarquia absoluta a França i la monarquia parlamentària a Anglaterra. MONARQUIA ABSOLUTA ( França ) REI Té tot el poder MONARQUIA PARLAMENTÀRIA ( Anglaterra ) REI PARLAMENT 4

Carles d'àustria, com els seus aliats anglesos i holandesos, era partidari del parlamentarisme.

6 El rei a Castella, així com a França, tenia un poder absolut. En canvia a la Corona d'aragó hi havia una forta tradició parlamentària. Felip d'anjou preferia el model absolutista. Carles d'àustria, com els seus aliats anglesos i holandesos, era partidari del parlamentarisme. Bàndols de la Guerra Borbònics Austriacistes Escut del Sacre Imperi Romanogermànic Amb la proclamació de Felip V, com a rei de la Monarquia Hispànica, el mercat hispanoamericà s'obria als francesos i les potències europees veien amenaçada la seva hegemonia comercial. 5

AL REGNE DE LES ESPANYES Va adquirir caràcter de guerra civil ja que els partidaris d'ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrant-se els filipistes a la part de la Corona de

7 AL REGNE DE LES ESPANYES Va adquirir caràcter de guerra civil ja que els partidaris d'ambdós candidats estaven repartits per tot el territori, concentrant-se els filipistes a la part de la Corona de Castella ( Castella, Andalusia i nord-oest de la península ), i els austriacistes a la Corona d'aragó ( Regne d'aragó, Principat de Catalunya, Regne de València i Regne de Mallorca ). A CATALUNYA Partidaris de Felip V BOTIFLERS Partidaris de Carles d'àustria VIGATANS 6

Els austriacistes catalans prometien ajuda militar per prendre Barcelona i adherir-se al exèrcit de la Gran Aliança de l'haia ( Gran Bretanya, Àustria i Holanda, i més tard, Savoia i Portugal ),

8 EL PACTE DE GÈNOVA El 1705, va signar-se a Gènova un pacte secret entre Gran Bretanya i els austriacistes catalans. Gran Bretanya prometia ajuda militar i el respecte per part de l'arxiduc Carles d'àustria de les constitucions de Catalunya. Els austriacistes catalans prometien ajuda militar per prendre Barcelona i adherir-se al exèrcit de la Gran Aliança de l'haia ( Gran Bretanya, Àustria i Holanda, i més tard, Savoia i Portugal ), defensores de Carles d'àustria contra Felip d'anjou. L'arxiduc Carles d'àustria va entrar a Barcelona a la tardor del L'arxiduc Carles d'àustria va entrar a Barcelona el 7 de novembre de 1705, va jurar les constitucions catalanes, i va ser proclamat rei com a Carles III. El 1707, els partidaris de Felip V van guanyar la batalla d'almansa i van ocupar Aragó, Lleida i València. A Anglaterra guanyaren els conservadors i a Àustria morí l'emperador Josep, germà de l'arxiduc Carles, que va ser proclamat nou emperador. Carles III marxà a Viena (1711). És per aquests motius que els anglesos no van respectar el pacte de Gènova. Anglaterra signà amb Lluís XIV i Felip V el Tractat d'utrech el 1713, i pactà amb l'emperador Carles, la qual cosa va fer que retirés les tropes de Catalunya. De manera que els catalans del Principat i bona part de les Balears es van trobar sols, resistint a Barcelona contra les tropes filipistes. CATALUNYA ES VA QUEDAR SOLA 7

9 LA PAU D'UTRECH Amb la Pau d'utrech A canvi, Felip V va (1713 ), les potències haver de renunciar als europees territoris europeus i a reconeixen Felip V com a rei. Menorca i Gibraltar. 8

10 A més a més, renúncia a qualsevol possible dret a la Corona Francesa. 9

I DESPRÉS DEL TRACTAT D'UTRECH, QUÈ? Com a conseqüència del Tractat d'utrech ( 1713 ) Catalunya i part de les Balears van restar soles davant les tropes de Lluís XIV i de Felip V.

11 I DESPRÉS DEL TRACTAT D'UTRECH, QUÈ? Com a conseqüència del Tractat d'utrech ( 1713 ) Catalunya i part de les Balears van restar soles davant les tropes de Lluís XIV i de Felip V. A Barcelona, els braços militars militar, eclesiàstic i popular es van plantejar si continuaven lluitant o bé es rendien. Van decidir que continuaven la lluita. Rafael de Casanova, era conseller en cap del Consell de Cent de la ciutat de Barcelona, membre de la Junta de Govern del Principat de Catalunya, coronel de la Coronela de Barcelona i governador de la Plaça d'armes de Barcelona. És per aquesta raó institucional que es va convertir en personatge mític dels fets ocorreguts durant el setge i ocupació de la ciutat. Monument a Rafael Casanova 10

12 EL SETGE DE BARCELONA Barcelona va estar assetjada durant 14 mesos. Va començar el 25 de juliol del 1713 i l'11 de setembre del 1714 les tropes borbòniques van ocupar la ciutat. Bombardeig a la ciutat de Barcelona Rafael Casanova es ferit 11

13 LA PÈRDUA DE LA GUERRA I LA DOMINACIÓ BORBÒNICA La pèrdua de la guerra va suposar una forta repressió que va provocar detencions, desterraments, segrestaments de béns, enderrocament de símbols, nous impostos i un exili calculat entre i persones. I a més a més... * Van ser suprimides les institucions de govern. * Van imposar el castellà com a únic idioma oficial. * Van executar el general Moragas i van penjar el seu cap en una gàbia. * Es va ordenar construir una ciutadella com a fortalesa i presó. * Van dictar el DECRET DE NOVA PLANTA, pel qual imposaven formes de govern diferents a les que hi havia, ja que Felip V va implantar un sistema absolutista. Catalunya i els seus aliats València, Aragó i Balears, varen perdre la seva independència política. 12

L'11 DE SETEMBRE DIADA NACIONAL DE CATALUNYA L'11 de setembre del 1714 ha esdevingut un símbol de la lluita del poble català per recuperar les seves institucions d'autogovern.

14 L'11 DE SETEMBRE DIADA NACIONAL DE CATALUNYA L'11 de setembre del 1714 ha esdevingut un símbol de la lluita del poble català per recuperar les seves institucions d'autogovern. I és en commemoració dels anys de lluita dels catalans i catalanes per no ser sotmesos que se celebra aquest dia la DIADA NACIONAL DE CATALUNYA. 13 Diada de l'11 de setembre al voltant del monument de Rafael Casanova 13

15 FONTS D'IMATGES : banco-imagenes@ite.educacion.es

Documentos relacionados

LA MONARQUIA HISPÀNICA ( ) Història 3r ESO. IES Can Puig

LA MONARQUIA HISPÀNICA ( ) Història 3r ESO. IES Can Puig LA MONARQUIA HISPÀNICA (1469-1714) Història 3r ESO LA MONARQUIA HISPÀNICA És la unió dinàstica dels reis catòlics (Aragó i Castella) sota l hegemonia castellana. S implantà una monarquia autoritària (poder