Què és una ciutat? 1. Antecedents: Abans del segle XIX la ciutat té límits físics i jurídics. 2. Criteris de definició actual:

Transcripción

1 Unitat Didàctica III. Població i sistema urbà a Espanya. Què és una ciutat? 1. Antecedents: Abans del segle XIX la ciutat té límits físics i jurídics 2. Criteris de definició actual: nombre d habitants i densitat, (En Espanya més de habitants). [CRITERI QUANTITATIU] L arquitectura i l' urbanisme (forma, estructura, manifestació física de la ciutat). [CRITERI MORFOLÒGIC] Activitats econòmiques o altres activitats [CRITERI FUNCIONAL] Organització i influència territorial (fluxos d entrada i sortida de...). [CRITERI ESPACIAL] L estil de vida, (tolerància, dinamisme...) [CRITERI SOCIOLÒGIC]

2 És un ESPAI... COMPLEX construït a partir de criteris quantitatius com la població però també considerant les funcions, els comportaments... Espai urbà, sistema urbà DINÀMIC i en EXPANSIÓ, conseqüència d una evolució que es reflecteix en els sistemes urbans actuals (en les ciutats actuals) però que elabora formes/àries/organitzacions noves... Ciutats compactes, ciutats difuses, zones metropolitanes, aglomeracions urbanes, conurbacions, regió urbana... CONFLICTIU, perquè la ciutat genera problemes (residus, comunicacions, estres...) i en ella conflueixen interessos diferents (propietaris de sol, poders públics, ciutadans, empresaris...) representats per grups de pressió, moviments socials, plataformes ciutadanes...

3 INDEX La ciutat i allò que anomenem urbà. (1. Poblament urbà. A) Definició d allò urbà i la Introducció anterior) 2.- Procés d urbanització i evolució de les ciutats espanyoles. [B) El procés d urbanització, pàgina 268. i els apartats 2 i 3 pàgines 270 i 272] 3.- La ciutat actual. 3.1 Morfologia i estructura urbana. (5. Estructura de les ciutats espanyoles) 3.2 Funcions urbanes (7. Les funcions de les ciutats espanyoles) 3.3 Xarxes urbanes (4. La ciutat actual: pàgina 274; 8. La xarxa urbana) 4.- Problemes d urbanització. Urbanisme i medi ambient. (6. Planificació i problemes de la urbanització)

4 Hallan los primeros restos romanos de Castelló en Villamargo.Las excavaciones arqueológicas de las obras de encauzamiento del barranco de Fraga han sacado a la luz los primeros hallazgos romanos documentados en la ciudad de Castelló. Se trata de una villa romana datada entre los siglos I y III d.c. encontrada en el Camí Villamargo. La construcción hallada en Villamargo, en el entorno del Caminàs, refuerza la tesis de que la Vía Augusta discurrió por esta calzada de origen íbero que conecta con otros emplazamientos romanos localizados en la provincia como la villa de Benicató en Nules, Vinarrajell en Burriana o el Mas d Aragó en Traiguera. Levante-emv.com El mercantil valenciano 26/11/2009

5

6 VIA AUGUSTA Miliari Carcaixent Miliari Borriol Arc Romà de Cabanes

7

8 CIUTAT DE CASTELLÓ (de la Plana)

9 CASTELLÓ SEGLE XVII

10

11

12 EL CREIXEMENT URBÀ CREIXEMENT DESORDENAT Al llarg del segle XVII i el segle XVIII que portarà a ENDERROC DE LES MURALLES: En els inicis de la dècada dels anys 90 del segle XVIII PLANIFICACIÓ URBANA: PRIMER: A càrrec d Antonio Bermúdez de Castro (Cases en el lloc de la muralla i construcció de la Plaça Nova o del Rei). DESPRÉS: Planificació mitjançant EXAMPLES (1914)

13 PGOU de Vicent Traver 1928 CASC VELL; ZONA D AMPLIACIÓ I, ZONA D EXTENSIÓ (tipus ciutat jardí de baixa densitat

14 PGOU de Vicent Traver 1928 CASC VELL; ZONA D AMPLIACIÓ I, ZONA D EXTENSIÓ (tipus ciutat jardí de baixa densitat)

15

16 EDIFICIS/ESPAIS NOUS PER A NOVES NECESSITATS I NOUS SERVEIS Escorxador. Cementiri. Estació de ferrocarril València- Castelló. Teatre. Passeig Ribalta. Plaça de bous. Hospital. Algunes fàbriques. Les cases barates. Edifici de Correus Enllumenament públic, escorxador, telègraf...

17 El panyet (cases barates). Plaça de bous

18 1792: construcció pel bisbe Climent del Palau del carrer Governador. 1798: finalització de les obres de la Plaça Nova (del Rei), el primer mercat de dilluns es va realitzar el 28 d octubre de : inauguració de la Plaça de bous (en l avinguda del Rei, on està l institut Ribalta) 1833: inauguració de l enlluernament públic d oli (en 1863 es va instal lar el de petroli; en 1871 el de gas i en 1899 l elèctric) 1833: Castelló es declarada capital de província. 1834: construcció de l escorxador públic (al final del carrer Governador) 1847: construcció del passeig de Campoamor. 1846: creació de L institut de segon ensenyament (en el convent de les monges de Santa Clara). 1855: s inaugura el telègraf 1861: inauguració del nou cementiri. 1862: inauguració del ferrocarril de València a Castelló. 1869: es construïa en el lloc de l antic cementiri, un passeig al qual es va denominar de Ribalta. 1880: creació de l Ateneu obrer. 1882: primera pedra de l Hospital Provincial. 1890: primera pedra del teatre de la Plaça de la Pau 1892: comencen les obres del port. 1899: inauguració del nou telèfon urbà, el concessionari serà Joaquin Carpí Marmaneu.

19 CREIXEMENT URBÀ ( )

20 Universitat RONDES

21

22 3.- La ciutat actual. 3.1 Morfologia i estructura urbana. (5. Estructura de les ciutats espanyoles) 3.2 Funcions urbanes (7. Les funcions de les ciutats espanyoles) 3.3 Xarxes urbanes (4. La ciutat actual: pàgina 274; 8. La xarxa urbana) Madrid, Paseo de la Castellana

23 3.1 Morfologia i estructura urbana. (5. Estructura de les ciutats espanyoles) És el resultat de l evolució de la ciutat que queda reflectida en els plànols de les ciutats PLANOLS DE LES CIUTAT (ciutat compacta)

24 Barcelona, barri Gòtic Però...CENTRE HISTÒRIC CASC ANTIC (carrers estrets, edificis amb valor patrimonial, caràcter turístic, degradació..) ;CENTRE DE NEGOCIS (edificis de gran altura, carrers amplis, situació de bancs, seus d empreses, infraestructures). ZONA INDUSTRIAL (polígons industrials)erò també Hospitals, Universitat, grans superfícies, centres d oci...) i, ZONES (?)RESIDENCIALS (Habitatges amb segregació social per barris...)

25

26 Eixample de Barcelona

27 Eixample València

28

29

30

31 En 1897 se convocó un concurso para elaborar un plan de ensanche. En sus bases se especificaba que la nueva ciudad se habría de extender de forma radial en torno a la antigua ciudad. Los ejes de crecimiento habrían de ser las principales carreteras de acceso a la ciudad ( ). Estas vías enlazaban el núcleo antiguo con los barrios ( ). Además, las bases del concurso establecían que las calles fuesen de tres órdenes diferentes. Las de primer orden tendrían 30 m. de ancho con edificios de 20 m. de altura; las de segundo orden, 20 m. de anchura, con edificios de 16 m; y las de tercer orden, 10 m. de anchura con edificios de 3 m. En cada manzana habría entre un 20 o 25% de espacio libre. A este concurso se presentaron dos proyectos, uno de Eusebio Estada y otro de Bernardo Calvet ( ). El proyecto de Calvet, que fue el ganador ( ) incorporaba una cuarta orden de calles que tendrían 40 m. de ancho y la construcción de un cinturón de ronda en el lugar ocupado por los fosos de las murallas. Además planificó una gran zona verde. Elaborat a partir de: Traducción libre de "palma - la ciutat contemporània", pág. 198 de la Gran Enciclopèdia de Mallorca, tomo 12. Palma de Mallorca, Pla Calvet (finals segle XIX)

32 Palma de Mallorca

33 NOVES REALITATS URBANES Zona suburbana: ciutat jardí Àrea metropolitana Conurbació Regió urbana Ciutat difusa Zona periurbana: espais rurals+ habitatges treballadors urbans Zona rururbana: difusió dels model de vida urbà al medi rural 3.2 Funcions urbanes (7. Les funcions de les ciutats espanyoles) Activitats mitjançant les quals la ciutat atrau la població d altres localitats. La ciutat actua com a pol d atracció de la seua AREA D INFLUÈNCIA

34 3.3 Xarxes urbanes (8. La xarxa urbana, pagina 283) Apartat 8 i activitats 1 i 2 de la pàgina 283 Apartats 4 i 5 (pàgines 404 i 406) del TEMA 17: l espai humà a la comunitat valenciana Sistema Constituït per un conjunt de ciutats i les seues relacions. Els elements a considerar en un sistema urbà són: les dimensions de les ciutats; les funcions; l àrea d influència i, la jerarquia urbana. Les ciutats que organitzen la xarxa urbana espanyola: 15 aglomeracions urbanes de més de habitants. Palau de la Generalitat, València

35 Elevat nombre de ciutats entre habitants i les que últimament han tingut un creixement més gran. La xarxa espanyola és bipolar/bicefàlia. (Metròpolis nacionals amb enllaç amb els sistemes europeus i mundials). Metròpolis regionals que tenen relacions intenses amb les metròpolis nacionals. La xarxa espanyola mostra un desequilibri entre centre i perifèria. La zona de major integració el quadrant nord-est: Madrid-Barcelona- València-Bilbao-Zaragossa. (ACTIVITATS 1,2 PÀGINA 283)

36 Integració en el sistema europeu de ciutats.

37 4.- Problemes d urbanització. Urbanisme i medi ambient. (6. Planificació i problemes de la urbanització) PROBLEMES CONFLICTES entre SOLUCIONS Necessitats d habitatges, Demanda de sol, Elevat preu dels habitatges i els lloguers, Falta d equipaments Necessitats d abastiment, Tràfic i transport, Socials, Ambientals Propietaris del sol Promotors immobiliaris Empresaris/industrials Ciutadania Poders públics POLÍTICA D ORDENACIÓ DEL TERRITORI, PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA, GESTIÓ.. REGLAMENTACIÓ: Normativa sobre el sol (llei del sol 2007); Plans Generals d Ordenació Urbana (P.G.O.U); Plans parcials; plans especials... EDUCACIÓ: Ciutats sostenibles

38 PROBLEMES DE LA CIUTAT DE CASTELLÓ: L ENCARIMENT DEL SÒL LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA LA SEGREGACIÓ ESPACIAL EL DETERIORAMENT DEL NUCLI ANTIC GENERACIÓ DE RESIDUS I POSSIBLES SOLUCIONS Dotació equipaments i Infraestructures Política de barris Rehabilitació casc antic Política mobilitat sostenible