Unitat 10: ROMA: DE CIUTAT A IMPERI

Transcripción

1 Unitat 10: ROMA: DE CIUTAT A IMPERI 1.2 LA MONARQUIA LA MONARQUIA: Va de l any 753 ac al 509 ac Roma va ser governada inicialment per monarques. Van ser un total de 7, quatre lla9ns i tres etruscos. Aquests monarques eren escollits pels patricis (el grup social privilegiat i poderós). Eren ajudats pel SENAT (format pels represenants de més edat de les famílies patrícies). Els reis i el Senat molt sovint estaven enfrontats, ja que tots volien el màxim poder. Finalment, l any 509 ac, els patricis van aconseguir fer fora els etruscos i el seu rei Tarquini el Superb. Així desapareixia la monarquia romana i començava una nova forma de govern: la República. 1.3 LA REPÚBLICA LA REPÚBLICA: Va de l any 509 ac al 27 ac * En aquest període, Roma va aconseguir: 1- Unificar polí9cament la península itàlica. 2- Iniciar la conquesta del món mediterrani. * La República era governada per tres ins9tucions principals: 1- Els comicis: assemblees de par9cipació ciutadana en les quals s aprovaven les lleis i elegien les autoritats de la República. 2- Els magistrats: Els més importants eren els cònsols que manaven l exèrcit i convocaven les assemblees. 3- El senat: Format per 300 membres que exercien el càrrec per tota la vida. Era l assemblea més important. 2.2 L IMPERI L IMPERI: Va de l any 27 ac al 476 dc L any 27 ac Octavi August es va proclamar emperador. Així, el poder militar, polí9c i religiós es concentraria,a par9r d ara, en una sola persona. El Senat va con9nuar exis9nt, però va perdre influència i autoritat. Durant l Imperi va con9nuar l expansió territorial de Roma, que va sotmetre tot el món mediterrani (d aquí l expressió mare nostrum ), i va arribar fins als rius Rin i Danubi pel nord i fins a Gran Bretanya per occident. L any 476 dc els pobles germànics van envair Roma i van posar fi a l Imperi romà d Occident (aquesta no va ser però la única causa de la desaparició d aquesta part de l imperi Unitat 12).

2 1.1 EL NAIXEMENT DE ROMA: Al s. VIII ac la península itàlica estava habitada per diversos pobles que no tenien cap lligam entre ells.. A la regió del Laci (on es fundaria posteriorment la ciutat de Roma) hi habitaven els lla9ns, que es van enriquir molt gràcies al comerç perquè aquella era una zona de pas entre el nord i el sud de la península. Els lla9ns van fundar set poblats en set turons, que més endavant es van unir i van formar la ciutat de Roma. Segons la llegenda, Roma va néixer l any 753 ac. LA MONARQUIA: Va de l any 753 ac al 509 ac RECORDA! Roma va ser governada inicialment per monarques. Van ser un total de 7, quatre lla9ns i tres etruscos. Aquests monarques eren escollits pels patricis (el grup social privilegiat i poderós). Eren ajudats pel Senat (format pels represenants de més edat de les famílies patrícies). Els reis i el Senat molt sovint estaven enfrontats, ja que tots volien el màxim poder. Finalment, l any 509 ac, els patricis van aconseguir fer fora els etruscos i el seu rei Tarquini el Superb. Així desapareixia la monarquia romana i començava una nova forma de govern: la República. 1.3 LA SOCIETAT ROMANA: Pel que fa a la par9cipació en la vida polí9ca, els habitants de Roma no tenien els mateixos drets. La societat es dividia en tres grups fonamentals: Els patricis: Ciutadans rics, amb terres i ramats. Es reservaven tots els càrrecs polí9cs i administra9us. Els plebeus: Eren pagesos pobres i artesans. estaven obligats a pagar impostos, fer de soldats a l exèrcit, però no tenien drets polí9cs, és a dir, no podien tenir cap càrrec ni elegir-ne, ni votar les lleis. Aquesta situació era injusta i va provocar moltes revoltes i lluites fins que, al segle V ac es va crear la figura del tribú de la plebs, que els representava polí9cament. Finalment, al segle III ac els plebeus van aconseguir tenir els mateixos drets polí9cs que els patricis. Els esclaus: aquest grup no par9cipava de la vida polí9ca I mai va tenir cap 9pus de dret (més informació sota el glossari).

3 LA REPÚBLICA: Va de l any 509 ac al 27 ac Recorda! * En aquest període, Roma va aconseguir: 1- Unificar polí9cament la península itàlica. 2- Iniciar la conquesta del món mediterrani. * La República era governada per tres ins9tucions principals: 1- Els comicis: assemblees de par9cipació ciutadana en les quals s aprovaven les lleis i elegien les autoritats de la República. 2- Els magistrats: Els més importants eren els cònsols que manaven l exèrcit i convocaven les assemblees. 3- El senat: Format per 300 membres que exercien el càrrec per tota la vida. Era l assemblea més important. 2.1 LA CRISI DE LA REPÚBLICA: Aquesta expansió territorial va dur a la República a una crisi profunda. El govern de la República, el Senat, es va mostrar incapaç de controlar la situació i de governar tots els territoris conquerits. Aquesta situació va donar l oportunitat a diferents famílies nobles que tenien els seus propis exèrcits per agafar protagonisme. Això va originar guerres civils i governs personals que es van posar per damunt del Senat en el govern de la República. Després d uns quants anys de guerres civils, el general Juli Cèsar va aconseguir derrotar els altres generals, i va intentar conver9r-se en rei (això hagués volgut dir tornar a la monarquia), però va ser assassinat l any 44 ac, víc9ma d una conspiració republicana que tenia por del poder excessiu que acumulava i que pogués arribar a conver9r-se en emperador. En aquest període, Roma va passar de ser una pe9ta ciuta a conver9r-se en la capital d un gran imperi. Aquesta expansió no va ser gens fàcil i va ser conseqüència d un seguit de guerres. 2.1 L EXPANSIÓ TERRITORIAL DURANT LA REPÚBLICA: * Un cop controlada la Itàlia peninsular (havent vençut els etruscos i altres pobles itàlics + la Magna Grècia), els romans van entrar en contacte amb un nou rival: Cartago (que aleshores era la potència més important del Mediterrani occidental) (mirar glossari). Roma i Cartago es van enfrontar en les guerres púniques (els romans anomenaven púnics als cartaginesos), que van durar més de 100 anys. Finalment, en la tercera guerra púnica Cartago va ser destruïda i conver9da en una província romana més. Roma va con9nuar llavors la seva expansió territorial amb la conquesta de la península Ibèrica (Hispània), la Gàl.lia, Grècia, l actual Turquia, Síria i Egipte (veure mapa pàg. 265).

4 L IMPERI: Va de l any 27 a.c. al 476 d.c. Recorda! L any 27 ac Octavi August es va proclamar emperador. Així, el poder militar, polí9c i religiós es concentraria,a par9r d ara, en una sola persona. El Senat va con9nuar exis9nt, però va perdre influència i autoritat. Durant l Imperi va con9nuar l expansió territorial de Roma, que va sotmetre tot el món mediterrani (d aquí l expressió mare nostrum ), i va arribar fins als rius Rin i Danubi pel nord i fins a Gran Bretanya per occident. L any 476 dc els pobles germànics van envair Roma i van posar fi a l Imperi romà d Occident. 2.2 LORGANITZACIÓ DE L IMPERI: El moment en què es va produïr la màxima expansió territorial coincideix amb el regnat de l emperador Trajà ( dc). Al llarg de dos segles (200 anys), l Imperi va viure una època de pau coneguda amb el nom de pax romana. L imperi romà es va dividir en unes 50 províncies. Al capdavant de cada província hi havia un PRETOR (glossari), designat per l emperador i encarregat de fer-hi complir les seves ordres. La unitat d aquest imperi tan gran s aconseguí a través d una complicada xarxa de camins o vies, que comunicaven tots els racons de l imperi amb la capital. El poderós exèrcit romà, les LEGIONS, estava molt ben organitzat i també va contribuïr a aquesta unitat de l imperi.

5 Quan els romans van arribar a la península Ibèrica, aquest territori estava poblat per celtes, que n ocupaven el centre i el nord (que també estava ocupat pels vascons), els ibers, que habitaven la zona oriental Una cultura avançada: 3- Els ibers La societat ibera s estenia des d Andalusia fins al sud de França (veure mapa pàg. 268). Aquesta cultura va sorgir de l evolució dels pobles indígenes, influits també per grecs i fenicis, que comerciaven amb ells. Es tractava d un conglomerat de tribus amb caracterís9ques culturals similars, però que mai van cons9uir cap unitat polí9ca. Un dels aspectes més destacats de la seva cultura era l escriptura (tot i que avui encara no ens és possible traduïr-ne els textos). Prac9caven una religió basada en el culte a la natura. També adoraven uns déus protectors i benefactors pels quals sacrificaven animals. També rendien culte a divinitats relacionades amb la fer9litat. Com que la seva població va anar en augment, i els recusos van començar a escassejar, sembla que entre els ibers van ser freqüents la guerra i el pillatge (robatoris). La cultura ibèrica va exis9r fins cap a l any 50 ac, quan la fundació de noves ciutats romanes va fer que s abandonessin els poblats i els seus habitants s integressin a la vida romana Economia i societat: *Els ibers van ser el primer poble de la península Ibèrica en u9litzar el ferro. *L agricultura era la base de la seva economia. També es van desenvolupar molt l ac9vitat tèx9l, la metal.lúrgia i la ceràmica. Van prac9car el comerç amb grecs, fenicis i cartaginesos, i van arribar a encunyar monedes pròpies. La societat ibera estava fortament jerarquitzada (organitzada per ordre d importància social). Al capdamunt de la piràmide social hi havia els cabdills, que eren escollits entre l aristocràcia guerrera.

6 Catalunya va ser el primer lloc de la península que els romans van ocupar. Aquesta conquesta va ser força ràpida (al contrari que l ocupació romana del nord de la península, que va ser més lenta i difcil). 4- La conquesta romana de Catalunya 4.1. Els romans arriben a Catalunya: Com va començar la conquesta? Com ja saps, Cartago i Roma es van enfrontar a la península ibèrica en la segona guerra púnica ( ac). En aquesta guerra, l exèrcit cartaginès, comandat per Anníbal, va voler ocupar la península itàlica. La resposta dels romans va ser enviar una expedició militar, dirigida pel general romà Gneu Corneli Escipió va desembarcar a Empúries, que era una ciutat aliada dels romans, per defensar-la. Aquest desembarcament dels romans a la península va permetre als romans conquerir Cartago Nova (l actual Cartagena), que estava en mans dels cartaginesos. Els cartaginesos van ser expulsats doncs de la península Ibèrica, i així va començar la conquesta romana d Hispània (que és el nom que van donar els romans a la península). Primeres divisions provincials d Hispània: Per facilitar el govern de les terres que conquerien, els romans van dividir el seu territori en províncies. 1- Inicialment, Hispània va ser dividida en dues províncies: *la Citerior, que incloïa el territori que ocupa avui Catalunya. *la Ulterior. 2- Posteriorment, en època d Octavi August, Hispània va ser dividida en tres províncies: *la Tarraconense, amb capital a Tarraco (Tarragona) *la Bèica, amb capital a Corduba (Còrdova) *la Lusitània, amb capital a Emèrita Augusta (Mèrida) 4.2. La resistència ibera: * Els ibers estaven molt dividits: en general les tribus del litoral eren aliades de Roma i les de l interior donaven suport a Cartago. L any 197 ac va escalatar al territori de l actual Catalunya una rebel.lió generalitzada de les tribus ibèriques contra Roma per causes polí9ques i econòmiques (descontentament de les tribus pels impostos imposats per Roma i incompliment d acords polí9cs) Aquesta revolta va ser esclafada amb gran duresa per un poderós exèrcit romà. Per consolidar el seu domini sobre aquests territoris, Roma va establir a Hispània nombrosos colons, la majoria an9cs legionaris. De mica en mica la població ibera va anar adoptant tots els aspectes de la de la civilitazció romana, inclosa la llengua, el llas. Així, els habitants de la península van deixar de ser ibers i es van conver9r de mica en mica en hispanoromans.