CURS Dr. Jordi Ribot Igualada PROFESSORS PROGRAMA

Transcripción

1 CURS PROFESSORS Dr. Jordi Ribot Igualada PROGRAMA Lliçó 1. L'ORDENAMENT JURÍDICO-CIVIL DE CATALUNYA Lliçó 2. LES FONTS DEL DRET CIVIL DE CATALUNYA. INTERPRETACIÓ, INTEGRACIÓ I APLICACIÓ Lliçó 3. LA PERSONA: ESTAT CIVIL I CONDICIÓ DE LA PERSONA Lliçó 4. LA PERSONA JURÍDICA Lliçó 5. EL CARÀCTER TEMPESTIU DE L'EXERCICI DELS DRETS Lliçó 6. EL CONTRACTE EN GENERAL Lliçó 7. ELS TIPUS CONTRACTUALS Lliçó 8. L'ADQUISICIÓ DEL DRETS REALS Lliçó 9. EL DRET DE PROPIETAT Lliçó 10. ELS DRETS REALS LIMITATS Lliçó 11. ELS EFECTES DEL MATRIMONI Lliçó 12. ELS CAPÍTOLS MATRIMONIALS Lliçó 13. EL RÈGIM ECONÒMIC DE SEPARACIÓ DE BÉNS Lliçó 14. ELS ALTRES RÈGIMS ECONÒMICS Lliçó 15. ELS EFECTES DE LA NUL.LITAT DEL MATRIMONI, DEL DIVORCI I DE LA SEPARACIÓ JUDICIAL Lliçó 16. FILIACIÓ I ADOPCIÓ. ALIMENTS Lliçó 17. LA POTESTAT DEL PARE I DE LA MARE Lliçó 18. TUTELA I INSTITUCIONS TUTELARS. LA PROTECCIÓ DE MENORS DESEMPARATS Lliçó 19. LES UNIONS ESTABLES DE PARELLA I LES SITUACIONS CONVIVENCIALS D'AJUDA MÚTUA Lliçó 20. LA SUCCESSIÓ "MORTIS CAUSA" Lliçó 21. ELS TÍTOLS SUCCESSORIS Lliçó 22. L'HERÈNCIA Lliçó 23. EL PROCÉS D'ADQUISICIÓ DE L'HERÈNCIA Lliçó 24. ACCEPTACIÓ I REPUDIACIÓ DE L'HERÈNCIA Lliçó 25. LA COMUNITAT HEREDITÀRIA. PARTICIÓ I COL.LACIÓ Lliçó 26. TESTAMENT, CODICIL I MEMÒRIES TESTAMENTÀRIES Lliçó 27. LA DESIGNACIÓ D'HEREU TESTAMENTARI. SUBSTITUCIONS Lliçó 28. INTERPRETACIÓ I EXECUCIÓ DEL TESTAMENT 1

2 Lliçó 28. INTERPRETACIÓ I EXECUCIÓ DEL TESTAMENT Lliçó 29. INEFICÀCIA DE LES DISPOSICIONS TESTAMENTÀRIES Lliçó 30. ELS LLEGATS Lliçó 31. LES DONACIONS PER CAUSA DE MORT I LES DISPOSICIONS MODALS Lliçó 32. ELS HERETAMENTS Lliçó 33. LA LLEGÍTIMA I LA QUARTA VIDUAL Lliçó 34. LA RESERVA DEL CÒNJUGE SUPERVIVENT Lliçó 35. LA SUCCESSIÓ INTESTADA BIBLIOGRAFIA BÀSICA DESENVOLUPAMENT DE L'ASSIGNATURA P r o g r a m a Dret Civil de Catalunya I. INTRODUCCIÓ I PART GENERAL Lliçó 1. L'ORDENAMENT JURÍDICO-CIVIL DE CATALUNYA 1. Antecedents històrics del Dret civil de Catalunya. 2. El Dret civil català actual: les competències civils del Parlament de Catalunya. 3. El desenvolupament del Dret civil català Lliçó 2. LES FONTS DEL DRET CIVIL DE CATALUNYA. INTERPRETACIÓ, INTEGRACIÓ I APLICACIÓ 1. La determinació del sistema de fonts. 2. La interpretació de les normes civils catalanes: els cànons hermenèutics de l'art. 1 II CDCC. 3. La integració del Dret civil català. 4. Aplicació del Dret civil de Catalunya. II. DRET DE LA PERSONA Lliçó 3. LA PERSONA: ESTAT CIVIL I CONDICIÓ DE LA PERSONA 1. La personalitat civil. Els estats civils reconeguts. 2. La condició civil de català. Lliçó 4. LA PERSONA JURÍDICA 1. Concepte. Delimitació competencial. 2. Classes de persones jurídiques 3. La persona jurídica fundació (Llei 1/1982 de 3 de març, de fundacions privades catalanes). 4. Les associacions en dret català (Llei 7/1997, de 18 de juny, d'associacions). 5. Altres persones jurídiques. Les cooperatives catalanes. El Decret Legislatiu 1/1992, de 10 de febrer, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de Cooperatives de Catalunya. 2

3 de la Llei de Cooperatives de Catalunya. III. PRESCRIPCIÓ I CADUCITAT Lliçó 5. EL CARÀCTER TEMPESTIU DE L'EXERCICI DELS DRETS 1. La prescripció extintiva i la caducitat: distinció entre els dos conceptes. 2. La prescripció extintiva. 3. La caducitat. 4. El no ús. El no ús de servituds. IV. OBLIGACIONS I CONTRACTES Lliçó 6. EL CONTRACTE EN GENERAL 1. Elements del contracte. 2. L'acció de rescissió per lesió ultra dimidium. 3. Altres supòsits d'ineficàcia contractual. En especial, l'acció revocatòria per frau de creditors. Lliçó 7. ELS TIPUS CONTRACTUALS 1. La compravenda a carta de gràcia. La Llei 29/1991, de 13 de desembre. 2. Les donacions en la CDCC. 3. Els contractes agraris i pecuaris. 4. Les pensions periòdiques de caràcter personal. V. DRET DE COSES Lliçó 8. L'ADQUISICIÓ DEL DRETS REALS 1. La tradició. 2. Accessió. 3. La usucapió. Lliçó 9. EL DRET DE PROPIETAT 1. Concepte i normativa aplicable. 2. Límits d interès públic i d interès privat. Les relacions de veïnatge. 3. La copropietat. 4. Defensa del dret de propietat. Accions. Lliçó 10. ELS DRETS REALS LIMITATS 1. L usdefruit. 2. Les servituts en la Llei 13/1990, de 9 de juliol. 3. Els censos. La Llei 6/1990, de 16 de març. 4. Els drets reals de garantia sobre mobles. La Llei 22/1991, de 29 de novembre, de garanties possessòries sobre cosa moble. VI. DRET DE FAMÍLIA Lliçó 11. ELS EFECTES DEL MATRIMONI 1. Efectes personals. 2. Efectes patrimonials. Despeses familiars i règim especial de l'habitatge familiar. 3. Relacions econòmiques entre els cònjuges. 4. Els drets viduals familiars. Lliçó 12. ELS CAPÍTOLS MATRIMONIALS 1. Concepte i significat. 2. Estructura. 3. Requisits. 4. Modificació. Requisits i publicitat. 5. Contingut típic i atípic. El dot i les institucions paradotals. 3

4 Lliçó 13. EL RÈGIM ECONÒMIC DE SEPARACIÓ DE BÉNS 1. Contingut i funcionament del règim de separació de béns. Adquisicions i titularitats dubtoses. 2. Liquidació del règim i dret de compensació econòmica per raó de treball. 3. Les compres amb pacte de supervivència. Lliçó 14. ELS ALTRES RÈGIMS ECONÒMICS 1. El règim de participació en els guanys. 2. L'associació a compres i millores. 3. "L'agermanament" o pacte de "mig a mig". 3. La "convinença" o "mitja guadanyeria". 4. El règim de comunitat de béns. Lliçó 15. ELS EFECTES DE LA NUL.LITAT DEL MATRIMONI, DEL DIVORCI I DE LA SEPARACIÓ JUDICIAL 1.El conveni regulador. Contingut mínim. 2. Intervenció judicial. La mediació familiar. 3. Efectes de la separació, la nul.litat o el divorci: aliments, cura dels fills, habitatge familiar i dret a la pensió compensatòria. Lliçó 16. FILIACIÓ I ADOPCIÓ. ALIMENTS 1. La filiació. Efectes. 2. Determinació de la filiació. 3. Les accions de filiació. 4. L'adopció. 5. L obligació d aliments entre parents. Lliçó 17. LA POTESTAT DEL PARE I DE LA MARE 1. Exercici de la potestat. 2. Contingut de la potestat. 3. Privació i extinció. 4. Pròrroga i rehabilitació. Lliçó 18. TUTELA I INSTITUCIONS TUTELARS. LA PROTECCIÓ DE MENORS DESEMPARATS 1. La tutela. 2. Les altres institucions tutelars. 3. Les mesures de protecció dels menors desemparats. L'acolliment. Lliçó 19. LES UNIONS ESTABLES DE PARELLA I LES SITUACIONS CONVIVENCIALS D'AJUDA MÚTUA 1. La Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella. 2. Unió estable heterosexual. 3. Unió estable homosexual. 4. La Llei 19/1998, de 28 de desembre, sobre situacions convivencials d'ajuda mútua. VII. DRET SUCCESSORI A) SUCCESSIÓ "MORTIS CAUSA". ETAPES EN L'ADQUISICIÓ DE L'HERÈNCIA Lliçó 20. LA SUCCESSIÓ "MORTIS CAUSA" 1. L'organització de la successió per causa de mort a Catalunya. El sistema romà de la successio. 2. Els principis successoris del Dret 4

5 sistema romà de la successio. 2. Els principis successoris del Dret català. 3. Classes de successió. Lliçó 21. ELS TÍTOLS SUCCESSORIS 1. Classes de títols successoris. 2. El títol d'hereu. 3. El títol de legatari. 4. Modalitats dubtoses de designació. Lliçó 22. L'HERÈNCIA 1. L'herència com a objecte de la successió. 2. Composició de l'herència. 3. L'herència com a objecte de dret. Lliçó 23. EL PROCÉS D'ADQUISICIÓ DE L'HERÈNCIA 1. L'obertura de la successió. Temps i lloc. 2. Designació i vocació. 3. La delació. Concepte i classes. Lliçó 24. ACCEPTACIÓ I REPUDIACIÓ DE L'HERÈNCIA 1. Capacitat per acceptar i repudiar. 2. Temps de l'acceptació. 3. Formes d'acceptació. 4. Efectes de l'acceptació. 5. La repudiació de l'herència. Lliçó 25. LA COMUNITAT HEREDITÀRIA. PARTICIÓ I COL.LACIÓ 1. La comunitat hereditària. 2. La partició hereditària. 3. La col.lació. B) LA SUCCESSIÓ TESTAMENTÀRIA Lliçó 26. TESTAMENT, CODICIL I MEMÒRIES TESTAMENTÀRIES 1. La llibertat de testar. 2. El testament. 3. El codicil. 4. Les memòries testamentàries. Lliçó 27. LA DESIGNACIÓ D'HEREU TESTAMENTARI. SUBSTITUCIONS 1. La institució d hereu: concepte i funcions. 2. Institució preventiva d hereu: la substitució vulgar. 3. Institució successiva d hereu: l herència fideïcomissària. 4. Fideïcomís de residu i substitució preventiva de residu. Lliçó 28. INTERPRETACIÓ I EXECUCIÓ DEL TESTAMENT 1. La interpretació del testament. 2. L'execució del testament. La marmessoria. Lliçó 29. INEFICÀCIA DE LES DISPOSICIONS TESTAMENTÀRIES 1. Els supòsits d'ineficàcia. 2. La nul.litat del testament, del codicil i de les memòries testamentàries. 3. La revocació. Concepte i classes. 4. La caducitat del testament. 5

6 Lliçó 30. ELS LLEGATS 1. Subjectes. 2. Objecte. 3. La ineficàcia del llegat. 4. La reducció de llegats. 5. Les garanties del legatari. Lliçó 31. LES DONACIONS PER CAUSA DE MORT I LES DISPOSICIONS MODALS 1. Les donacions per causa de mort. 2. Les disposicions modals. El mode i les prohibicions de disposar. C) LA SUCCESSIÓ CONTRACTUAL Lliçó 32. ELS HERETAMENTS 1. Doctrina general sobre els heretaments. 2. Heretaments a favor dels contraents. 3. Heretaments del fills dels contraents. 4. Heretaments mutuals. D) LES LIMITACIONS A LA LLIBERTAT DE DISPOSICIÓ PER CAUSA DE MORT Lliçó 33. LA LLEGÍTIMA I LA QUARTA VIDUAL 1. La llegítima. Concepte i configuració jurídica. 2. La categoria de legitimaris. 3. La protecció qualitativa i quantitativa de la llegítima. Accions. 4. Pagament i renúncia a la llegítima. 5. La quarta vidual. Lliçó 34. LA RESERVA DEL CÒNJUGE SUPERVIVENT 1. Concepte, fonament i origen de la reserva. 2. Estructura de la reserva. 3. Efectes de la reserva abans i després de la delació dels béns reservables. E) LA SUCCESSIÓ INTESTADA Lliçó 35. LA SUCCESSIÓ INTESTADA 1. La successió intestada regular. 2. L'usdefruit intestat del cònjuge supervivent. 3. La successió intestada del causant impúber. BIBLIOGRAFIA BÀSICA Lluís PUIG FERRIOL / Encarna ROCA TRIAS, Institucions del Dret civil de Catalunya, 3 volums, 5a ed., València, Tirant lo Blanch, Altres obres Lluís PUIG FERRIOL / Encarna ROCA TRIAS, Fundamentos de Derecho civil de Cataluña, Tomo 1. Introducción y parte general, Barcelona, Bosch

7 Lluís PUIG FERRIOL / Encarna ROCA TRIAS, Fundamentos de Derecho civil de Cataluña, Tomo 1 Vol. 1 Derecho familiar catalán, Barcelona, Bosch, Lluís PUIG FERRIOL / Encarna ROCA TRIAS, Fundamentos de Derecho civil de Cataluña, Tomo III, Derecho sucesorio catalán, Barcelona, Bosch, Vol. 1, 1979 y Vol.2, Lluís PUIG FERRIOL / Encarna ROCA TRIAS, Fundamentos de Derecho civil de Cataluña, Tomo IV Derecho civil patrimonial catalán, Barcelona, Bosch, Vol. 1. Las relaciones juridico reales, Vol. 2 Las relaciones jurídico obligacionales, María del Carmen GETE-ALONSO CALERA / Francisco de P. BLASCO GASCO, La nueva regulación de la filiación en el Derecho Catalán, València, Tirant lo Blanch, Carlos MALUQUER DE MOTES, Dret civil català, Barcelona, Ariel, Pablo SALVADOR CODERCH, La Compilación y su historia. Estudio sobre 1a codifcación y la interpretación de las leyes. Barcelona, Bosch, Ferran BADOSA COLL / Anna CASANOVAS i MUSSONS / Miquel COCA PAYERAS / Joan EGEA FERNANDEZ / Santiago ESPIAU ESPIAU / Ma del Carmen GETE ALONSO, i altres, Comentaris a les reformes del Dret civil de Catalunya. Vol. 1; Llei 13/1984, de 20 de març, sobre la Compilació del Dret Civil de Catalunya, Barcelona, Bosch, Anna CASANOVAS i MUSSONS / Joan EGEA i FERNÁNDEZ / María del Carmen GETE-ALONSO i CALERA / Antoni MIRAMBELL i ABANCÓ, Comentari a la Modificació de la Compilació en matèria de relacions patrimonials entre cònjuges, Barcelona, Departament de Justícia, Manuel ALBALADEJO GARCIA (Dir.), Comentarios al Código civil y compilaciones forales, Madrid, EDERSA. Tomos XXVII (1982), XXVIII (1983), XXIX-I (1988), XXIX-2 (1984), XXIX-3 (1986). Legislació Legislació civil catalana: amb notes de concordança i jurisprudència (edició preparada, anotada i concordada per Joan Egea Fernández i Josep Ferrer Riba), 9a ed., Barcelona, EUB, Base de legislació civil de Catalunya dins el Projecte Norma Civil de l'àrea de Dret Civil de la Universitat de Girona. DESENVOLUPAMENT DE L ASSIGNATURA 7

8 Objectius DESENVOLUPAMENT DE L ASSIGNATURA Al final del període lectiu, l'alumne haurà d'estar en condicions de donar resposta a tots i cadascun dels punts esmentats en el programa, amb la qual cosa demostrarà haver adquirit els coneixements suficients per superar l'assignatura. A aquest efecte, és imprescindible que segueixi les lliçons amb els textos legals corresponents i que completi i contrasti les explicacions amb el seguiment detallat de les obres ressenyades com a bibliografia bàsica. També es recomanable que consulti la resta de bibliografia citada. Classes teòriques i pràctiques L'alumne assistirà tant a les classes teòriques com a les practiques amb els textos legals corresponents a l'assignatura, fonamentalment, amb un exemplar actualitzat de la legislació civil catalana. Les pràctiques tenen el caracter d'integrades, és a dir, determinats temes o parts de temes es tractaran mitjançant l'exposició i resolució de casos pràctics. Proposta de desenvolupament En les seves exposicions, els professors seguiran el programa de l'assignatura i organitzaran la docència d'acord amb ell. L'alumne s'examinarà sempre de tot el programa. El temari es desenvoluparà principalment mitjançant exposicions de caràcter monogràfic, que poden incloure diverses lliçons o apartats corresponents a lliçons diferents. A banda de la bibliografia general, si s escau, es proporcionarà als estudiants la informació bibliogràfica específica per seguir adequadament les exposicions teòriques. També es lliurarà documentació a través del servei de fotocòpies i s atendran les qüestions concretes sobre les lectures necessàries per aprofundir en qualsevol punt. Sistema d'avaluació L'avaluació es durà a terme mitjancant una prova al final del curs, en la qual hi haurà exercicis pràctics i qüestions teòriques del programa. Tipus i nombre de proves i treballs La prova final mitjançant la qual es durà a terme l'avaluació consta de tres blocs: 1) Un primer bloc de preguntes tipus test de resposta múltiple. Les respostes errònies no puntuen negativament. 8

9 2) Un segon bloc de preguntes curtes, amb la possibilitat que se'n pugui triar algunes (p. ex. sis preguntes a triar entre vuit). Aquestes preguntes es desenvoluparan en una extensió màxima d'una cara de full. 3) Dues preguntes tipus tema, sense possibilitat de triar, que s'hauran de desenvolupar detalladament, sense límit d'espai. Per qualificar l'examen es fa un ponderació global de les diverses parts. Aproximadament, cada part compta 1/3, però una qualificació molt baixa en una part o una part en blanc repercuteix negativament en la nota global. A la inversa, si s'obté una qualificació molt elevada en dues parts, una qualificació lleugerament més baixa en la tercera no repercuteix negativament en la nota global. Programes de les assignatures Pàgina principal de l'àrea de Dret civil Àrea de Dret civil, Departament de Dret privat, Universitat de Girona 9