POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "POLIS 2 Ciències socials, geografia i història Segon curs"

Carmen Sánchez Calderón
hace 5 años
Vistas:

1 Ciències socials, geografia i història Segon curs

Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval 11 El segle del Barroc 04 Els orígens de Catalunya 12 Catalunya

2 Índex 01 L Islam i Al-Andalus 09 Els grans descobriments geogràfics 02 L Europa feudal 10 L Imperi dels Habsburg 03 La ciutat medieval 11 El segle del Barroc 04 Els orígens de Catalunya 12 Catalunya dins la Monarquia Hispànica (s. XVI-XVII) 05 Catalunya dins la Corona d Aragó (segles XIII-XV) 13 Els habitants del planeta 06 Orígens i expansió de la Corona de Castella 14 La població d Espanya i la de Catalunya 07 Climas Renaixement y paisajes i Reforma de España, Europa y la CA 15 La ciutat i el món urbà 08 La monarquia autoritària: els Reis Catòlics 16 Les societats humanes

3 Catalunya dins la monarquia hispànica (segles XVI-XVII) 1. Les institucions de poder a Catalunya 2. Una població i una economia afeblides 3. Una societat convulsa 4. La revolta catalana del El Renaixement i el Barroc a Catalunya

4 Introducció El matrimoni de Ferran d Aragó amb Isabel de Castella va ser l origen de la monarquia hispànica. Carles I va ser proclamat rei de Castella i de la Corona d Aragó el Des de llavors Catalunya va quedar vinculada al conjunt de territoris governats per la dinastia dels Habsburg. Durant tota l Edat Moderna (segles XVI-XVII) Catalunya va mantenir les institucions, les lleis, l administració pública, la moneda i la llengua.

5 1. Les institucions de poder a Catalunya 1.1. La monarquia hispànica 1.2. Les institucions reials a Catalunya Les vegueries del segle XVII (mapa) 1.3. Les institucions de govern catalanes

6 1.1. La monarquia hispànica L herència que va rebre Carles I el va convertir en el primer monarca que ostentava alhora els títols de rei de Castella i de la Corona d Aragó. En la monarquia dels Reis Catòlics tots dos territoris van conservar les lleis i les institucions pròpies. La nova monarquia hispànica estava liderada per Castella, on hi havia el rei i la cort, i des d on es governaven tots els territoris que tenien sota el seu domini. Catalunya va esdevenir un territori perifèric del gran imperi governat des de Castella.

7 1.2. Les institucions reials a Catalunya Les institucions que vinculaven Catalunya a la monarquia hispànica es van crear en època de Ferran II el Catòlic. El poder de la monarquia a Catalunya s articulava per mitjà de dos organismes, que feien d intermediaris entre el rei i l antiga Corona d Aragó: El Consell d Aragó. El virrei.

8 Les vegueries del segle XVII

9 1.3. Les institucions de govern catalanes A més de les institucions creades per la monarquia hispànica, Catalunya va continuar mantenint les seves institucions tradicionals. Les Corts. La Diputació del General o Generalitat. Els consells.

10 2. Una població i una economia afeblides 2.1. La població catalana 2.2. L expulsió dels moriscos 2.3. La davallada econòmica 2.4. El redreçament de l economia catalana

11 2.1. La població catalana A l Edat Moderna Catalunya era un país poc poblat: la densitat de població era baixa i als nuclis urbans hi havia pocs habitants. Al llarg dels segles XVI i XVII la població catalana no va aconseguir de superar mai el sostre dels habitants. Durant el segle XVI la població catalana va créixer lleugerament. Un factor important d aquest creixement va ser l arribada d immigrants procedents del sud de França. Al segle XVII, època de crisi demogràfica a tot Europa, a Catalunya va tornar a disminuir la població. Una sèrie d epidèmies van assolar el país a partir del 1629 i posaren fi al període de creixement anterior.

12 2.2. L expulsió dels moriscos L any 1609 el rei Felip III va decretar l expulsió dels moriscos de tot el territori de la monarquia. Aquesta mesura obeïa a motivacions de tipus religiós i social, entre d altres. A Catalunya l expulsió va afectar unes 5000 persones, l 1 % de la població. La majoria es localitzava a les comarques de l Ebre i del Baix Segre i es dedicava principalment a l agricultura.

13 2.3. La davallada econòmica Als segles XVI i XVII es va produir una davallada de l economia catalana. La davallada del comerç mediterrani en favor de les rutes atlàntiques cap a Amèrica va afectar directament les activitats comercials dels catalans. Les exportacions se n van ressentir. L agricultura va esdevenir l activitat econòmica principal. El conreu més extens al llarg del segle van ser els cereals, fonamentalment blat, ordi i sègol. A les ciutats l artesania continuava en mans dels gremis.

14 2.4. El redreçament de l economia catalana A finals del segle XVII el panorama va canviar i l economia catalana va iniciar un període de recuperació que va posar les bases de les transformacions del segle XVIII i de la industrialització posterior. Algunes comarques del litoral van començar a especialitzar-se en la vinya. Algunes famílies pageses van començar a combinar les feines agrícoles amb l elaboració de teixits. El comerç va tenir una certa recuperació i alguns productes van començar a ser exportats cap als mercats del Mediterrani i de l Atlàntic.

15 3. Una societat convulsa 3.1. Els diversos grups socials 3.2. Pirates i corsaris

16 3.1. Els diversos grups socials La noblesa i el clero. La noblesa continuà sent el grup social predominant. L Església va patir un cert procés de castellanització. La burgesia. Va perdre una bona part de la força que tenia a la Catalunya medieval. Als mercaders se ls van reduir els ingressos i els gremis van créixer en nombre. La pagesia. Una immensa part de la població vivia al camp. La fi del conflicte remença i la Sentència Arbitral de Guadalupe beneficiaren un sector dels remences, els pagesos grassos.

17 3.2. Pirates i corsaris Durant els segles XVI i XVII els atacs de pirates i corsaris provinents del Magrib i de l Imperi Otomà van ser força freqüents a la costa catalana. Moltes ciutats costaneres van ser saquejades i el comerç mediterrani es va trobar amb noves dificultats. Per defensar-se de la pirateria, al llarg de la costa del Principat s hi van aixecar torres de defensa i a les ciutats costaneres s hi van construir muralles amb torres de guaita. També es van organitzar expedicions corsàries de defensa i la Generalitat va disposar de galeres pròpies per vigilar la costa.

18 4. La revolta catalana del Les causes del conflicte 4.2. La revolta del segadors 4.3. L enfrontament amb la monarquia ( )

19 4.1. Les causes del conflicte La revolta catalana del 1640 va tenir un doble component social i polític. Va ser una revolta pagesa contra els senyors i les autoritats com a protesta per la situació de misèria en què es trobaven i a causa de les fortes càrregues fiscals que suportaven. També va ser una revolta de les classes benestants catalanes contra els intents del comte duc d Olivares d uniformar la monarquia segons les lleis i les institucions de Castella. El conflicte esclatà l any 1626, en què les Corts catalanes van rebutjar la proposta del rei d aportar homes al projecte de la Unión de Armas d Olivares.

20 4.2. La revolta dels segadors El problema amb els soldats que havien d allotjar-se a Catalunya es va aguditzar cap a l any 1640 com a conseqüència de la fam i la guerra de la població catalana. La revolta pagesa es va iniciar quan els pagesos es van negar a allotjar els soldats. El moment culminant d aquesta revolta es va produir el 7 de juny amb els esdeveniments del Corpus de Sang, en què un grup de segadors es va enfrontar a les autoritats i hi hagué morts. La revolta dels segadors va ser una protesta dels grups més pobres de la societat contra els senyors i contra les autoritats polítiques que els obligaven a fer-se càrrec de les despeses de la guerra.

21 4.3. L enfrontament amb la monarquia ( ) Les classes benestants i els governants del Principat es van atemorir davant la revolta pagesa i la van voler capitalitzar en profit propi. Aleshores la revolta assolí el caràcter més polític. Pau Claris, president de la Generalitat, va establir contactes amb França i va proposar la integració de Catalunya a la Corona francesa per deslliurar-se del domini castellà. Aleshores va començar una guerra que va durar tretze anys i que va enfrontar catalans i francesos amb la monarquia hispànica. La guerra a Catalunya es va acabar el 1652, any en què la ciutat de Barcelona va capitular davant les tropes del rei Felip IV.

22 5. El Renaixement i el Barroc a Catalunya 5.1. El Renaixement 5.2. El Barroc

23 5.1. El Renaixement En arquitectura, el Renaixement es presenta sovint com un recurs decoratiu que servia per ornamentar i complementar l estructura gòtica. En escultura i pintura les novetats renaixentistes les aportaven artistes forans: castellans, italians i flamencs. Aquestes propostes es barregen amb la tradició pròpia, dominada encara per l estil gòtic, com es pot apreciar en molts retaules.

24 5.2. El Barroc En arquitectura destaca la Casa de la Convalescència de l antic Hospital de la Santa Creu. També són del final del XVII i de principis del XVIII la portalada de l església de Caldes de Montbui, la façana de la catedral de Tortosa, la de la catedral de Girona i la de la Universitat de Cervera. En escultura són molt representatius els retaules que ornamenten moltes esglésies del Principat, com ara la d Arenys de Mar. En pintura cal destacar, al segle XVII, Francesc Ribalta, i al segle XVIII, Antoni Viladomat.

Documentos relacionados

LA MONARQUIA HISPÀNICA ( ) Història 3r ESO. IES Can Puig

LA MONARQUIA HISPÀNICA ( ) Història 3r ESO. IES Can Puig LA MONARQUIA HISPÀNICA (1469-1714) Història 3r ESO LA MONARQUIA HISPÀNICA És la unió dinàstica dels reis catòlics (Aragó i Castella) sota l hegemonia castellana. S implantà una monarquia autoritària (poder