ESTUDI D AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA MPPGO EL SORRALL

Transcripción

1

2 ESTUDI D AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA MPPGO EL SORRALL

3 ESTUDI DE AVALUACIÓ DE LA MOBILITAT GENERADA EN LA MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PLA GENERAL D ORDENACIÓ AL SECTOR EL SORRALL, A MATARÓ. 1.- Antecedents, objectius i paràmetres de la modificació de Pla General. El decret 344/2006 de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada, posa sobre la taula les mesures que convé adoptar en cada intervenció urbanística, de cara a resoldre conflictes en la influència de trànsit de vehicles, previsió al càlcul necessari de les places d estacionament de cotxes, motocicletes i bicicletes en l àmbit privat, càrregues econòmiques derivades del càlcul de reforç del transport públic i criteris d urbanització a adoptar amb itineraris adaptats per la protecció al vianant i al minusvàlid; totes elles mesures encaminades al foment de la utilització del transport no motoritzat, del transport públic i a la millora de la qualitat de vida en les ciutats. L aplicació d aquesta legislació invita a planificar conjuntament i per tant donar solucions dins el marc de la planificació urbanística des del seu inici, evitant posteriors conflictes de funcionament de les ciutats. En aquest sentit, i per aplicació directe de la legislació, incorporem en la Modificació puntual de Pla general d ordenació al sector El Sorrall de la ciutat de Mataró, aquest Estudi de Mobilitat, com document annex però independent. Per tant, arrel de l'entrada en vigor del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de mobilitat generada, que en el article 3 disposa l obligació de redactar aquests estudis de mobilitat en el cas de tramitar figures de "planejament urbanístic derivat i llurs modificacions, que tinguin per objectiu la implantació de nous usos o activitats", com és el cas que ens ocupa. El planejament vigent de l àmbit d actuació inclou dos àmbits, el Pla Parcial del sector El Sorrall, aprovat definitivament el mes de març de l any 2000 i el Pla General d Ordenació vigent de l any 1996, en els que es qualifica els m2 de sòl del sector en: m2 de vialitat (18,5%), m2 d espais lliures (48,4%), m2 d equipaments (22,1%) i m2 per a serveis i dotacions privats per a usos terciaris (10,9%), en els que s hi poden edificar m2 de sostre. La modificació del PGOU d aquest àmbit comporta la quantificació dels següents paràmetres urbanístics expressats en m2 de sòl (m2 s) o de sostre (m2 st) QUALIFICACIÓ ÀMBIT SECTOR ÀMBIT FORA SECTOR ZONA VERDA (m2s) EQUIPAMENT (m2s) ( existents) VIALITAT (m2s) TERCIARI (m2s) TOTAL SÒL (m2s) ( existents) TOTAL MODIFICACIÓ ( existents) ( existents) SOSTRE TERCIARI COMERCIAL (m2st)

4 OFICINES-TERCIARI (m2st) HOTELS TOTAL SOSTRE Estimació del increment de la demanda de mobilitat generada. Els ratis de mobilitat de l annex 1 del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada, aplicats als paràmetres urbanístics de la modificació del planejament de l àmbit, suposarà un increment del nombre de viatges, segons els valors de la taula següent: ÚS Sòl(s)/sostre (st) Ràtio Viatges / dia TERCIARI m2 st Comercial m2 st 50 viatges/100m2st Oficines i serveis m2 st 15 viatges/100m2st Hoteler 5.724m2 st 15 viatges/100m2st * 859 (=3 viatges/persona) Zona verda m2 s 5 viatges/100 m2s (a peu) Equipaments m2 s - st 20 viatges/100 m2s Equipament actual (Esportiu) m2 s 20viatges/100 m2s TOTAL GENERAT MODE Cotxe - moto (45,7% de ) Peu bici (42,6% de ) Transport públic (11,7% de ) *L estàndard hoteler el podem assimilar al d oficines o als 3 viatges / persona del d habitatge, ja que resulten equivalents al suposar una ocupació de 20 m2 st/ plaça hotelera (100*3/20 = 15 viatges/100m2 st) El increment de la mobilitat generada pels nous usos - un cop descomptats els viatges de l equipament esportiu existent - d acord amb els estàndards de l annex 1 del esmentat decret, serà de viatges/dia, que un cop assignats al mode a peu bici els viatges generats per l ús de zona verda del sector, i distribuint els viatges restants, segons el pes relatiu de cada mode en la mobilitat municipal global fixats en el Pla de Mobilitat Urbana de Mataró de l any 2005 (PMU 2005), suposen viatges en vehicle privat i vehicles/dia (al suposar una ocupació mitjana de 1,30 persones - vehicle), viatges a peu- bici, i en transport públic urbà i interurbà. 3.- Demanda i oferta de mobilitat en vehicle privat. Aquesta nova circulació de vehicles/dia feiner, suposarà unes entrades i unes sortides de l àrea de vehicles/dia respectivament, que segons el repartiment del PMU 2005, un 53% dels quals seran desplaçaments interns - externs i el 47% interns. La previsió de crear una nova rotonda d accés al sector El Sorral en el vial d accés a la autovia C-60 ( i possiblement de completar en un futur l enllaç de la C-60 amb la Ronda 2

5 de Mataró de la C-32 amb el moviment des de Barcelona previst en el descartat projecte de calçades laterals de la C-32 a Mataró), fa que els moviments externs d entrada i sortida al sector i una part dels interns, recaiguin en la rotonda d accés al ramal de la C-60. Els estimem en un 60 % del total de viatges en vehicle privat, es a dir vehicles/dia d entrada i de sortida. Suposant que el 50% d aquests vehicles accedeixen en sentit nord i el 50% en sentit sud, s incrementaria la IMD actual de vh/dia i carril en vehicles, fins als vh/d i c, incrementant l actual nivell de servei D fins al nivell E, encara per sota la capacitat ambiental que el Pla de Mobilitat Urbana de Mataró de l any 2005 dona per les carreteres d accés de vh/dia i carril, i molt més per sota els vehicles/dia carril de capacitat física abans de la congestió. Els vh/dia d entrada al sector per sentit en la nova rotonda d accés del ramal de la C-60, suposen en hora punta comercial uns 107 vh /h, es a dir ni 2 vh/minut, amb el que no interferiran el nivell de servei del propi ramal C-60, i menys quant els ramals disposen de doble carril d incorporació a la nova rotonda. Tot i així, en cas de congestió d aquesta via, sempre existeix la possibilitat d accés al Sorral per la carretera de Argentona C-1415 per part dels vehicles procedents del nord i per la Ronda Tarradellas pels procedents del sud. El 40 % restant dels vehicles (1.429) accediran al sector per les altres vies, i estimem en 1/3 (476 nous vehicles/dia i sentit) per l Avinguda Puig i Cadafalch, en 1/3 (476 vh/d i sentit per la Ronda Tarradellas, i 1/3 ( 477 vh/d i sentit) per la Ronda Bellavista, en cadascú dels dos sentits de circulació. Les IMD actuals (any 2012) i nivells de servei d aquestes vies de la xarxa bàsica municipal per sentit de circulació son respectivament de (B), (C) i (C) vh/d carril, nivells de servei que no varien amb els increments de trànsit previstos, quan la capacitat ambiental prevista al PMU vigent es de fins a vh/d i carril. 3

6 Aranya de trànsit en milers de vehicles/ dia feiner, any PMU Mataró Per tant hem de concloure que la xarxa viaria actual és suficient per absorbir el increment del trànsit de vehicles generat per l actuació urbanística sense pràcticament modificar els actuals nivells de servei de la xarxa viaria de la ciutat. 4.- Oferta i demanda de transport públic. L actuació El Sorrall disposa d accés i parades amb transport públic urbà a través de les línies del servei Mataró Bus següents: la L2 (Circular de Cerdanyola sentit estació Renfe centre urbà) a la Ronda President Tarradellas en el propi àmbit de l actuació, a tocar el carrer Carlemany; la L1 (Circular de Cerdanyola - La Llàntia sentit Hospital) i la L8 sentit La Llàntia, amb parada conjunta a la Ronda Cerdanya tocant a l avinguda Puig i Cadafalch, a 200 metres del límit de l àmbit de l actuació. La línia L2 disposa de 4 autobusos en servei, realitza 53 expedicions en dia feiner, amb una freqüència de pas entre 15 i 18 minuts, i una càrrega màxima de fins a viatges/dia feiner. Transportà viatgers l any 2012, amb un decrement del passatge del 8,49% respecte l any La càrrega de passatge anual per bus en servei és de viatgers/any

7 La línia L1 també disposa de 4 autobusos, 53 expedicions en dia feiner, freqüència de pas entre 15 i 18 minuts, i càrrega màxima de fins a viatges/dia. Transportà viatgers l any 2012, amb un decrement del passatge del 10,31% respecte l any La càrrega de passatge anual per bus en servei és de viatgers/any La línea L8, disposa de 3 autobusos, 41 expedicions en dia feiner, freqüència de pas de uns 20 minuts, càrrega màxima de viatges/dia. Transportà viatgers l any 2012, amb un decrement del 2,82% respecte l any La càrrega de passatge anual per bus en servei és de viatgers/any A nivell de transport públic interurbà per carretera, a la parada pròpia del sector de l avinguda Puig i Cadafalch hi tenen parada en els dos sentits de circulació la línia Mataró Granollers de Barcelona Bus amb freqüència de pas de 60 minuts i demés filloles d aquesta a Argentona, Dosrius, Òrrius. La relació amb Barcelona directe per autopista la possibilita la parada de la línia C2 de l empresa Casas - Sarbus amb parada al parc de Cerdanyola a 600 metres del bell mig de l àmbit de l actuació i al passeig de Ramon Berenguer a tocar el carrer Pere III el Ceremoniós, a 200 metres de l extrem sud de l àmbit de la modificació de Pla, i freqüència de pas de 30 minuts. Actualment la única estació de ferrocarril a Mataró és la que correspon a la línia de rodalies de RENFE C1 localitzada a uns metres de l actuació urbanística, però amb accés directe per a cada sentit per les línies circulars L1 i L2, i amb el sentit Renfe per la línia L8 del servei Mataró Bus. La freqüència mitjana de pas en dia feiner i en sentit Barcelona és de 10 minuts amb 107 expedicions al dia per sentit. En el plànol...adjunt es localitzen les parades actuals de les diferents línies de transport públic indicant si disposen o no de marquesina. El PITC (Pla de Infraestructures de Transport de Catalunya) preveia en la primera fase la construcció de la nova línia Orbital ferroviària que ha de connectar Mataró amb Granollers, que sens dubta s endarrirà. El PITC i el Pla Director urbanístic de l Orbital ferroviària, incorpora l execució de la variant ferroviària de la línia C1 del Maresme al seu pas per Mataró, acostant-la al centre gravitacional de la ciutat, amb quatre estacions, tres per la línia de rodalies R1 a Rocafonda, Parc Central i Pla d en Boet, i una nova per la línia Orbital al parc de Cerdanyola amés de la terminal del Parc Central. 5

8 El Sorrall LOF Estació Parc Cerdanyola Estació Parc Central Variant R1 Estació Pla Boet Traçat soterrat i localització d estacions previst al PDU de la LOF i variant de la línia de rodalies de Barcelona R1. Amb aquesta nova disposició d estacions de ferrocarril, l àmbit d actuació urbanística estaria a una distància de 500 metres de la nova estació del Parc de Cerdanyola de la línia Orbital fins Granollers, Sabadell, Terrassa,..., i a metres de les dues estacions de la Variant R1 del parc Central i del Pla d en Boet. S estima que dels nous viatges/dia previstos en transport públic urbà i interurbà, un 50% (1.189) seran interns i un 50% externs. Un 30% del viatges (713 viatges/dia) es suposa que accediran en tren i el 20% amb transport interurbà per carretera (475). El 100% dels 713 viatges que arriben i surten de l estació, entenem que per desplaçar-se al/del sector, utilitzaran el servei Mataró Bus, 357 per anar a l estació amb la L2 i a parts iguals per línies L1 i L8 per pujar des de l estació de tren al sector, es a dir 357/2= 178 viatges/dia per cada línia. Així els nous viatges/ dia feiner amb Mataró Bus serien = que sumats als actuals viatgers /dia de les tres línies, suposen viatgers/dia feiner per 11 autobusos, i una ocupació mitjana de 900 viatgers/dia i 6

9 bus i uns 34 viatgers/expedició (294 expedicions en els dos sentits), encara bastant per sota de la càrrega mitjana desitjable de viatges/dia i bus i de viatgers /expedició. Per tant l oferta actual del servei Mataró Bus pot assumir perfectament la nova demanda estimada, sobretot quant en els darrers anys el passatge del servei Mataró Bus ha sofert un descens del 17,92 %, superior al increment del passatge que pot aportar l actuació urbanística El Sorrall. Es reclama aprofitar la parada amb marquesina dels autobusos interurbans de l Avinguda Puig i Cadafalch, per realitzar una nova parada de la línia L2 de Mataró Bus. 5.- Demanda i xarxa de vianants i bicicletes Els viatges/dia en mitjans no motoritzats (a peu sobretot i alguns en bici) generats en l àmbit de l actuació El Sorrall, suposen 24 viatges /minut en hora punta, que no han de suposar cap problema de saturació de la xarxa viària del sector, sobretot si s executen les previsions del PMU en les dues Àrees Ambientals de Cerdanyola annexes al sector. 7

10 En la modificació de Pla de El Sorrall es preveu un nou eix de vianants - bicicletes que discorri pel nou parc del sector a lo llarg del ramal d accés a la C-60, i que enllaci amb els carril bici i passeig de vianants existent del passeig de Ramon Berenguer Camí del Mig pel sud, i amb el carril bici passeig de vianants existent a lo llarg de la riera fins Argentona, i un altre carril intern al sector que l uneixi amb el carril bici previst al PMU a l Avinguda Puig i Cadafalch i als camins del parc del Turó de Cerdanyola. Actuacions del PMU Mataró 2005, en les Àrees Ambientals Cerdanyola. 8

11 Previsions de carril bicicleta al PMU Mataró En el plànol adjunt de la xarxa viària del sector, s indica a més els itineraris de vianants d accés a les diferents parades de transport públic i es reclama des d aquest estudi de mobilitat la necessitat que s adaptin al seu cas, a persones de mobilitat reduïda (PMR) en l execució del planejament, com a càrrega urbanística del sector. 6.- Demanda d aparcament i de càrrega i descàrrega de mercaderies. Els ratis d aparcament de bicicletes i de vehicles de l annex 2 i 3 del decret 344/2006 de 19 de setembre, de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada, i de l article 6 per a la càrrega i descàrrega de mercaderies, aplicats als paràmetres urbanístics de la modificació del planejament de El Sorrall, suposarà una demanda del nombre de unitats d aquests diferents tipus de places d estacionament, segons els valors de la taula següent: RESERVA D APARCAMENT DE BICICLETES I CÀRREGA I DESCÀRREGA (CiD) ÚS BICICLETES MOTOS COTXES Nombre Rati Unitats Rati Unitats Rati Unitats Habitatge 2uts 0 0,5ut 0 1ut/ 0 0 uts /hab /hab hab Comercial 1ut/ CiD/ 21 CiD m2st m2st 1000 m2st Oficines i 1ut/ CiD/ 10 CiD hotel m2st m2st 2000 m2st Equipaments 1ut/ m2st m2st Zona verda 1ut m2s /100m2s TOTAL CiD 9

12 Tot i que el decret no reclama places d aparcament de cotxes i motos per a activitats terciàries, l estimació dels vh /dia d entrada i sortida al sector requerirà unes reserves d aparcament de / (2*2,5) = places al suposar una rotació de 2,5 vh/plaça, de les quals un 16 % suposem serien de motocicletes, 229 places, i de cotxes. L oferta d aparcament prevista en la normativa urbanística o comercial del sector oscil la entre les 675 i places interiors a la parcel la o edifici, segons el tipus d establiment comercial que s acabi establint, i la prevista en l espai públic és de unes 610 places de cotxe, amb el que l oferta sobrant d aparcament lliure de cotxes estaria compresa entre un mínim de 85 i un màxim de 942 places per a ser utilitzada per reduir el dèficit d aparcament residencial del barri de Cerdanyola. RESERVA D APARCAMENT PER A COTXES SEGONS NORMATIVA URBANÍSTICA I COMERCIAL ÚS RATI PLACES Comercial m2st 2 a 6 places/100 m2 st (art 12 D 378/2006)* 412 a Hoteler 1 plaça/ 3 a 5 25 a m2st (124 habitacions habitacions ) Oficines i terciari 1 plaça/ 60 m2 st m2st TOTAL 675 a *Fins a un màxim de 14 places /100 m2 st en hipermercats mitjans (5.000 a m2) La reserva d aparcaments per bicicletes, cotxes i motos hauran d estar localitzats a l interior dels edificis o als corresponents solars o recintes en el cas de l equipament i en la zona verda. Les reserves per a càrrega i descàrrega (art 6 del decret 344/2006) ressenyades es localitzaran en la via pública; a més, els locals comercials disposaran de una reserva mínima del 10% del sostre per ús de magatzem de la pròpia activitat, i en el cas que superin els m2 de superfície de sostre disposaran a l interior del local una plaça de 3 x 8 metres lliures per a càrrega i descàrrega, i de dues places si la superfície supera els m2 st. En el plànol de la xarxa viària s indiquen la localització d aquests aparcaments en l espai públic. En el disseny de cadascú dels aparcaments d ús públic, s haurà de disposar la reserva de places per a persones de mobilitat reduïda PMR en nombre i mides, d acord amb el codi d accessibilitat. 7.- Compliment de les determinacions del Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Mataró de l any El PMU de Mataró aprovat l any 2005, entenem que no imposa cap determinació que afecti l espai públic interior a l àmbit de la modificació de Pla. 10

13 8.- Actuacions per a la millora de la mobilitat de gènere. Tot i que a l hora de concebre les actuacions de mobilitat s han de tenir en compta mesures i propostes adequades a qualsevol usuari, independentment del gènere i l edat, en aquest apartat, s incorporen en aquest estudi de mobilitat mesures concretes per afavorir qualsevol col lectiu:.- Instal lar il luminació suficient en els itineraris d accés a les parades de transport públic que donen cobertura al sector El Sorrall, per reforçar la comoditat i seguretat personal..- Garantir que tots els itineraris d accés a les parades de transport públic i que totes les parades i autobusos estiguin adaptats a les persones amb mobilitat reduïda, d acord amb el codi d accessibilitat..- Procurar que totes les parades de transport públic disposin de marquesina..- Incorporar al projecte de urbanització, mobiliari urbà adequat al repòs (bancs) i elements d arbrat en els itineraris principals de vianants del sector a distàncies de no més de 100 metres. 9.- Mesures correctores. a.- Sobre el dèficit actual d aparcament: El dèficit d aparcament del barri de Cerdanyola en contacte amb la Ronda Tarradellas Bellavista, comporta l ocupació massiva de tres aparcaments en superfície situats a lo llarg d aquest eix viari, amb el següent nombre de places: Aparcament en superfície Nombre de places actual Ronda Tarradellas 298 Ronda Bellavista 156 Piscines Sorrall 120 Total 574 Tot i computant l oferta d aquests aparcaments en superfície existents, el dèficit d aparcament en la part nord del barri de Cerdanyola al inventari que s adjunta de l any 2012, s estima en places de cotxe, el que obligarà a programar varis aparcaments soterrats en el Pla d Aparcaments municipal, en fase de redacció, al barri de Cerdanyola. 11

14 PARÀMETRES DE DÈFICIT D'ESTACIONAMENT RESIDENCIAL Dèficit (1) Dèficit (2) Dèficit Dèficit Infraestructural/ (3) I.C. (4) I.C. (5) IPEC (6) IPEC Zona Global infraestructural Global/Ha Ha GLOBAL GARATGES NOCTURN DIÜRN ,0 0,0 1,81 1,08 0,00 0, ,0 6,4 1,23 0,89 0,45 0, ,0 6,9 1,48 0,88 0,25 0, ,0 0,0 1,34 1,01 0,00 0, ,0 19,5 1,37 0,77 0,58 1, ,0 17,6 1,16 0,73 1,03 1, ,0 1,5 1,50 0,98 0,05 0, ,0 33,6 1,16 0,68 0,72 0, ,4 57,5 0,87 0,40 1,35 1, ,0 13,4 1,30 0,79 0,43 0, ,0 25,5 1,19 0,54 0,77 0, ,0 15,8 1,23 0,73 0,62 0, ,0 28,7 1,09 0,62 0,84 0, ,3 55,0 0,79 0,50 1,78 1, ,0 56,9 1,00 0,54 1,01 1, ,0 44,1 1,13 0,70 0,80 0, ,0 20,3 1,62 0,69 0,42 0, ,0 0,0 1,92 1,18 0,00 0,00 Corona ,0 8,1 1,37 0,90 0,37 0,58 Corona ,6 33,3 1,12 0,63 0,85 0,91 TOTAL àmbit ,5 27,5 1,17 0,68 0,78 0,87 (1) Demanda residencial (turismes + furgonetes) menys l'oferta total de places per a residents a la nit (2) Demanda residencial (turismes + furgonetes) menys l'oferta de places fora de la calçada (garatges i pàrquings públics) (3) Tant per u de la demanda servida amb l'oferta total d'aparcament nocturna per a residents (4) Tant per u de la demanda servida amb l'oferta de fora la calçada (garatges i pàrkings públics) (5) Índex de Pressió d'estacionament a la calçada nocturn (relació entre turismes/furgonetes sense plaça fora de la calçada i l'oferta de places a la calçada a la nit) (6) Índex de Pressió d'estacionament a la calçada diürn (relació entre turismes/furgonetes sense plaça fora de la calçada i l'oferta de places disponibles a la calçada al període diürn: No regulat, Solars i Zona Blava Mixta) 4. SITUACIÓ DE L APARCAMENT RESIDENCIAL DÈFICIT GLOBAL D ESTACIONAMENT RESIDENCIAL 28 Extret dels estudis del Pla d Aparcaments municipals Mataró

15 En aquesta modificació del PGOU es recull l esperit de l esborrany del Pla d aparcaments concretat en els següents aparcaments, tots soterrats excepte un de superfície, precisament a El Sorrall amb 250 places per ajudar a eixugar el dèficit d aparcament residencial a la zona de Cerdanyola Nord. Aparcament públic soterrat previst Nombre de places públiques Passeig Ramon Berenguer 300 Ronda President Tarradellas 250 Salesians 320 Plaça Canyamars o Aràbia i Solanes 250 Sector Sorrall (en superfície) 250 TOTAL b.- Creació de l eix de vianants i bicicletes per la zona verda adjacent al ramal d accés de la C-60, per donar continuïtat des del carril bici del camí del Mig fins l actual d accés a Argentona, i a través d un itinerari interior al sector per a bicicletes, fins a l avinguda Puig i Cadafalch i al parc del Turó de Cerdanyola. c.- Adaptar per a persones amb mobilitat reduïda (PMR) els itineraris marcats al plànol de la xarxa viària fins les parades de transport públic i disposar una nova parada de la línia L2 del servei urbà Mataró Bus a la parada amb marquesina dels autobusos interurbans de l Avinguda Puig i Cadafalch, d.- Incorporar al projecte de urbanització, mobiliari urbà adequat al repòs (bancs) i arbrat en els itineraris principals de vianants del sector a distàncies de no més de 100 metres. e.- Incorporar al (s) projecte (s) de urbanització de l espai exterior, les determinacions de la demanda d aparcaments de bicicletes, de zones de càrrega i descàrrega, i de persones amb mobilitat reduïda, d acord amb el plànol adjunt de xarxa viària i el Codi d accessibilitat. Mataró, maig Joan Miró Farrerons. Enginyer de Camins, C i P. Director Tècnic, Gintra 13

16

17