Reordenacióde la circulació a la ZUAP de Terrassa. 24 de gener de 2017

Tamaño: px

Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Reordenacióde la circulació a la ZUAP de Terrassa. 24 de gener de 2017"

Xavier Martin de la Fuente
hace 6 años
Vistas:

1 Reordenacióde la circulació a la ZUAP de Terrassa 24 de gener de 2017

2 OBJECTIUS: Reduir el volum de vehicles de la xarxa viària del centre per reduir la contaminació a l entorn de les escoles. Donar prioritat als modes no motoritzats en l àmbit del centre.

MARC DE REFERÈNCIA: PLA DE MOBILITAT URBANA DE TERRASSA 2016-2021 Prioritat als modes no motoritzats per sobre

3 MARC DE REFERÈNCIA: PLA DE MOBILITAT URBANA DE TERRASSA Prioritat als modes no motoritzats per sobre dels motoritzats Acció obligatòria (Decret de Millora de la Qualitat de l aire) ZUAP Zones 30 Xarxa principal urbana

4 MARC DE REFERÈNCIA: PLA DE MOBILITAT URBANA DE TERRASSA Prioritat als modes no motoritzats per sobre dels motoritzats Acció obligatòria (Decret de Millora de la Qualitat de l aire) ZUAP Fase 1 Zones 30 Xarxa principal urbana

5 MARC DE REFERÈNCIA: PLA DE MOBILITAT URBANA DE TERRASSA CRITERIS D IMPLANTACIÓ: push & pull Delimitació del perímetre ZUAP Anàlisi de l anella circulatòria perimetral de la ZUAP. Detecció de problemàtiques i de millores a implementar. Prioritzar de manera progressiva els itineraris a peu i en bici de connexióentre barris i la ZUAP i tambédins la ZUAP. Millora dels corredors a peu i en bici cap al centre Ampliar espais de vianants (nous carrers i ampliacions de voreres) Garantir amplades d accessibilitat amb actuacions de baix cost Campanyes per incentivar el anar a peu (pas a pas) Introducció del servei de Car sharing Potenciar la intermodalitat Facilitar les connexions bici-tren, cotxe-tren, bus-tren amb intercanviadors eficients i amb aparcaments segurs per a bicis. Utilitzacióde la nova T-mobilitat Gestióintegral de l aparcament de la ZUAP Regulacióde tarifes vinculades al temps d estada i tambéa l ocupació, aplicar descomptes a vehicles menys contaminants Incorporació de tipologies d'usuaris o tipologies d'aparcament al pla d'estacionament Restriccions d'accés al vehicle privat En funció del potencial contaminador (etiquetatge de vehicles) Restringint vies d'accés (Topete, Sant Antoni, Mas Adei, Arquímedes i Galileu)

MARC DE REFERÈNCIA: PLA DE MOBILITAT URBANA DE TERRASSA 2016-2021 CRITERIS D IMPLANTACIÓ: push & pull Delimitació del perímetre ZUAP Anàlisi de l anella circulatòria perimetral de la ZUAP.

6 MARC DE REFERÈNCIA: PLA DE MOBILITAT URBANA DE TERRASSA CRITERIS D IMPLANTACIÓ: push & pull Delimitació del perímetre ZUAP Anàlisi de l anella circulatòria perimetral de la ZUAP. Detecció de problemàtiques i de millores a implementar. Prioritzar de manera progressiva els itineraris a peu i en bici de connexióentre barris i la ZUAP i tambédins la ZUAP. Millora dels corredors a peu i en bici cap al centre Ampliar espais de vianants (nous carrers i ampliacions de voreres) Garantir amplades d accessibilitat amb actuacions de baix cost Campanyes per incentivar el anar a peu (pas a pas) Introducció del servei de Car sharing Potenciar la intermodalitat Facilitar les connexions bici-tren, cotxe-tren, bus-tren amb intercanviadors eficients i amb aparcaments segurs per a bicis. Utilitzacióde la nova T-mobilitat Gestióintegral de l aparcament de la ZUAP Regulacióde tarifes vinculades al temps d estada i tambéa l ocupació, aplicar descomptes a vehicles menys contaminants Incorporació de tipologies d'usuaris o tipologies d'aparcament al pla d'estacionament Restriccions d'accés al vehicle privat En funció del potencial contaminador (etiquetatge de vehicles) Restringint vies d'accés (Topete, Sant Antoni, Mas Adei, Arquímedes i Galileu) EIXOS D ACTUACIÓDEL PRESENT ESTUDI

7 ESTAT ACTUAL

742 % població 12,8% densitat de població(hab/ha) 138,71 Cens vehicles 16.

8 1,5 Km ÀMBIT Nucli compacte amb gran potencial pels desplaçaments de proximitat 15 minuts en bicicleta 20 minuts a peu 1,3 Km Superfície (ha) 200 Població(hab) % població 12,8% densitat de població(hab/ha) 138,71 Cens vehicles Índex de motorització(veh/1000 hab) 58,70 Portals amb activitat econòmica % portals amb activitat econòmica 25,7%

Equipaments ZUAP Terrassa % Comercial 2 4 50,0% Educatius 51 171 29,8% Salut 10 30 33,3%

9 CENTRES GENERADORS DE MOBILITAT Concentracióelevada d equipaments administratius, culturals i dels principals eixos comercials de la ciutat. Equipaments ZUAP Terrassa % Comercial ,0% Educatius ,8% Salut ,3% Organitzatius ,0% Esport ,3% Cultural ,8% Cívics 0 5 0,0% Administratius ,4% Eixos comercials ZUAP Terrassa % Principals (Km) 6,3 14,4 43,6%

10 Escoles de primària

MOBILITAT 1 de cada 2 desplaçaments interns tenen origen/destinació al districte 1 Desplaçaments interns per districte Desplaçaments interns

11 MOBILITAT 1 de cada 2 desplaçaments interns tenen origen/destinació al districte 1 Desplaçaments interns per districte Desplaçaments interns amb OD al D1 33 M 32 M 45 M (28%) 25 M (16%) 30 M 61 M 25 M 16 M 41M (26%) 61 M 32M (20%) 16 M (10%) No motortizat Transport públic Vehicle privat

QUALITAT DE L AIRE Segons el Pla de Qualitat de l Aire de Terrassa, el 76,3%de les emissions de NO2i el 80,4%de les emissions de PM 10 que es generen dins del terme municipal de

12 QUALITAT DE L AIRE Segons el Pla de Qualitat de l Aire de Terrassa, el 76,3%de les emissions de NO2i el 80,4%de les emissions de PM 10 que es generen dins del terme municipal de Terrassa, estan relacionades amb el trànsit rodat. En l àmbit intern de la ZUAP destaquen amb uns valors superiors els eixos Galileu, Arquímedes, Topete i Pg del Compte d Ègara Pl. Doctor Robert.

13 XARXA DE VIANANTS Illes de vianants i altres espais restringits a la circulacióde vehicles a l interior de la ZUAP: 8,8 ha vianants a la illa

Exclusius de vianants (1) 6.659 10,6% 12.625 2,6% Pacificats (2) 38.565 61,2% 181.

15 XARXA DE VIANANTS Els carrers exclusius de vianants representen el 10,6% (Terrassa: 2,6%) Tipologia de carrer ZUAP Fase 1 Terrassa Metres % Metres % Exclusius de vianants (1) ,6% ,6% Pacificats (2) ,2% ,6% Xarxa convencional (3) ,3% ,8% Total ,0% ,0%

16 XARXA DE VIANANTS Un 44,9% de les voreres són accessibles (>1,8m) (Terrassa: 52,4%)

17 XARXA DE VIANANTS Intensitats elevades de vianants a la Rbla. Ègara, eix C. Major C. Fontvella i eix Raval de Montserrat C. Sant Pere

18 XARXA DE VIANANTS Itineraris principals de vianants definits en el PMU a potenciar

19 XARXA DE BICICLETES Un 93,5% estàcobert per un itinerari ciclable en un radi màx. de 150 m Dèficits de connexiócap al nord i cap a la zona de Ca n Aurell

20 XARXA DE BICICLETES Intensitats elevades de bicicletes al Pg. Vint-i-dos de Juliol, Vallparadís, Rambla d Ègara i pont de l Av. Jacquard.

21 XARXA DE BICICLETES Itineraris principals de bicicletes definits en el PMU a potenciar

22 XARXA DE TRANSPORT PÚBLIC Bona cobertura dels serveis transport públic urbans i interurbans 7 min

23 XARXA DEL VEHICLE PRIVAT Disfuncions en la jerarquia viària interna: itineraris de pas

la Rambla d'ègara 21.400 19.300 3.600 5.400 16.

24 XARXA DEL VEHICLE PRIVAT Elevades intensitats de trànsit a Arquímedes, Galileu, Topete i al nord de la Rambla d'ègara

25 XARXA DEL VEHICLE PRIVAT Concentraciódel 68% de l oferta fora calçada de rotaciói del 55% de la zona blava. Localització d un volum significatiu d oferta no regulada

26 MESURES EN ESTUDI

27 Ampliar la xarxa de carrers pacificats amb prioritat pel viananten l àmbit de la ZUAP a través de diferents actuacions: Canvis de sentit, buscant els sentits concurrents i trencant trajectòries lineals, potenciant els itineraris de sortida i facilitant l accés als aparcaments. Reconversió de trams de carrer a plataforma única Ampliacióde voreres o passadissos peatonals low cost Pintura i mobiliari urbà per incrementar l espai del vianant. Restricció d accés al vehicle privat. Garantir la continuïtat dels itineraris de vianants i bicicletes fora de l àmbit de la ZUAP i amb les estacions de transport públic.

28 Identificar els carrers que haurien de reduir el trànsit motoritzat i incrementar la circulacióde vianants i ciclistes.

29 Identificar els carrers que haurien de reduir el trànsit motoritzat i incrementar la circulacióde vianants i ciclistes

30 ÀMBIT VAPOR GRAN Actuacions a realitzar Col legi del Vall Rutlla Sant Domènec de Era Sant Genís Portal Nou Fase 1: opcióa Restringir la circulacióde vehicles (excepte a residents i accés a aparcaments) tancant les portes d accés. Supressióde l aparcament no regulat al carrer de l Era i millora de l espai públic (localitzacióde mobiliari urbà) Carrers a incloure en l illa de vianants Carrers a pacificar (S-28) Sistema de control d accés a l illa de vianants

31 ÀMBIT VAPOR GRAN Actuacions a realitzar Fase 2: opcióa Col legi del Vall Rutlla Sant Domènec de Era Sant Genís Portal Nou 1. Reconversióa plataforma única del Portal Nou. 2. Doble sentit de circulació a Portal Nou, des de Baldrich fins a Miquel Casas i sentit únic direccióbaldrich la resta de Portal Nou. Plataforma única Canvis de sentit

32 ÀMBIT VAPOR GRAN Actuacions a realitzar Fase 3: opcióa del Vall Portal Nou Ampliacióde les voreres dels carrers Col legi, Sant Francesc i Sant Quirze. Col legi Rutlla Sant Domènec Connexió amb Vallparadís de Era Sant Genís Ampliació voreres Connexió amb el Segle XX

33 ÀMBIT VAPOR GRAN Què hi volem guanyar? Col legi del Vall Rutlla Sant Domènec de Era Sant Genís Portal Nou Connexió amb el Segle XX Connexió amb Vallparadís 1. Ampliar l espai continu de vianants del centre de la ciutat, estenent l illa de vianants del centre cap al sud, unificant-la amb la del Vapor Gran. 2. Facilitar els itineraris de sortida de l illa de vianants (expulsar els vehicles cap a fora) sense penalitzar l accés als guals privats i aparcaments. 3. Millorar l accés a peu per a la gent gran de les residències del carrer Sant Francesc i de les vivendes tutelades Las Liras.

34 ÀMBIT VAPOR GRAN Què hi volem guanyar? Col legi del Vall Rutlla Sant Domènec de Era Sant Genís Portal Nou Connexió amb Vallparadís 4. Crear itineraris segurs i confortables pels desplaçaments no motoritzats de connexiócap als barris adjacents (fora de la ZUAP). 5. Fomentar els desplaçaments en modes no motoritzats. 6. Millorar la qualitat ambiental a l entorn de les escoles Pia i Vedruna i la llar d infants Virolai. Connexió amb el Segle XX

Documentos relacionados

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible El Masnou

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible El Masnou 2016-2021 1 OBJECTIU El Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) representa una oportunitat per reflexionar sobre el model urbà, com un instrument de planificació