La mobilitat als municipis de la
|
|
- Martín Sosa Soler
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 La mobilitat als municipis de la primera corona metropolitana Enquesta de Mobilitat 2011 Barcelona, 27 de setembre de 2012
2 Contingut 1 ANTECEDENTS 2 METODOLOGIA GENERAL 3 PRINCIPALS RESULTATS 3.1 Els desplaçaments en dia feiner 32L'opinió 3.2 L del ciutadà sobre la mobilitat 2
3 1. ANTECEDENTS 3
4 1. Antecedents L Enquesta de Mobilitat 2011 realitzada als municipis de la primera corona metropolitana, excepte Barcelona ciutat, és una estadística promoguda per la Diputació de Barcelona i l Àrea Metropolitana de Barcelona en el marc del conveni de col laboració signat l any 2010 entre ambdues administracions. Aquest conveni va establir les bases per tal d impulsar 17 plans de mobilitat urbana (PMU), garantint el suport tècnic i financer necessari als ajuntaments implicats. L objectiu és el de potenciar la mobilitat sostenible, la seguretat viària local i l accessibilitat a l espai públic a nivell municipal. L enquesta ha permès obtenir la informació de base necessària per a la redacció dels PMU: és un instrument estadístic que proporciona informació sobre com i perquè es mou la població és una eina d anàlisi danàlisi de les tendències per a la planificació de la mobilitat. 4
5 2. METODOLOGIA GENERAL 5
6 2. Metodologia general Univers: residents a la primera corona metropolitana, excepte Barcelona, de 4 i més anys. A la part d opinió, majors de 15 anys. Desplaçaments recollits: dia feiner anterior al de l entrevista. Mostra: Mostreig estratificat polietàpic. La mostra està integrada per individus. Municipi Mostra Error Badalona ,2% Castelldefels ,1% Cornellà de Llobregat ,9% Esplugues de Llobregat 803 3,5% Gavà 836 3,5% Hospitalet de Llobregat (L') ,0% Montcada i Reixac 811 3,5% Montgat 610 4,0% Prat de Llobregat (El) % 3,1% Sant Adrià de Besòs 790 3,6% Sant Boi de Llobregat ,9% Sant Feliu de Llobregat 823 3,5% Sant Joan Despí 802 3,5% Sant Just Desvern 803 3,5% Santa Coloma de Gramenet ,6% Tiana 559 4,2% Viladecans ,1% Primera corona metropolitana excepte Barcelona ,7% Recollida informació: Entrevista telefònica amb metodologia CATI. Treball de camp: Institut Opinòmetre. Equip investigador: l Institut d Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB). 6
7 3. PRINCIPALS RESULTATS 7
8 A l àmbit d estudi diàriament es realitzen un total de desplaçaments diaris. Això representa 3,4 desplaçaments/persona-dia. Individus Desplaçaments Mitjana Població general amb mobilitat ,68 Població general sense mobilitat Total població general ,42 Un 7,3% de la població no realitza cap desplaçament en dia feiner. Total Percentatge Població mòbil ,7% Població no mòbil ,3% Total % 8
9 Mitjana de desplaçaments per persona i dia Sant Boi de Llobregat té la mitjana de desplaçaments per persona i dia més elevada de l àmbit d estudi; di Tiana la més baixa. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Sant Boi de Llobregat Mitjana de desplaçaments per persona i dia 3,42 3,67 Per sobre de la mitjana del conjunt de l àmbit hi ha cinc municipis: Sant Boi de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Viladecans, el Prat de Llobregat i Badalona. Santa Coloma de Gramenet Viladecans Prat de Llobregat (El) Badalona Sant Feliu de Llobregat Hospitalet de Llobregat (L') Sant Adrià de Besòs Gavà Sant Just Desvern Montcada i Reixac Sant Joan Despí Esplugues de Llobregat Castelldefels Cornellà de Llobregat Montgat Tiana 3, ,52 3,50 3,46 3,37 3,36 3,36 3,34 3,34 3,31 3,30 3,27 3,27 3,26 3,20 3,
10 Elsmotius de desplaçament La mobilitat personal predomina sobre l ocupacional: un 60,8% dels desplaçaments són originats per motius personals i la respectiva tornada a casa, i un 39,2% són generats per motius ocupacionals (més la tornada a casa). Principals motius dels desplaçaments: anar a treballar, a estudiar i a comprar. Motiu del desplaçament Desplaçaments Absoluts % Treball ,1% 17,8% Estudis ,3% Mobilitat ocupacional ,4% ,5% Compres ,1% 21,4% Metge/Hospital ,0% Visita amic/familiar ,6% Acompanyar persones ,5% Gestions personals ,4% Oci/diversió/àpats/esport ,0% 33,3% Passeig ,6% Altres ,3% Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Mobilitat personal ,3% Tornada a casa personal Tornada a casa ocupacional Tornada a casa ,3% Total % 10
11 Elsmotius de desplaçament La mobilitat personal és predominant en tots els desplaçaments diaris dels residents als 17 municipis de l àmbit d estudi. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Tiana Castelldefels 39,2% 60,8% 46,4% 53,6% 45,0% 55,0% Sant Feliu de Llobregat Sant Adrià de Besòs Sant Joan Despí Montgat Badalona Gavà Esplugues de Llobregat Sant Just Desvern Montcada i Reixac Viladecans Hospitalet de Llobregat (L') Cornellà de Llobregat Sant Boi de Llobregat Prat de Llobregat (El) Santa Coloma de Gramenet 44,4% 42,8% 42,0% 41,3% 41,3% 40,5% 40,2% 40,2% 39,2% 38,5% 37,8% 37,7% 36,4% 35,9% 35,8% 55,6% 57,2% 58,0% 58,7% 58,7% 59,5% 59,8% 59,8% 60,8% 61,5% 62,2% 62,3% 63,6% 6% 64,1% 64,2% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 11
12 Els modes de transport Més de la meitat dels desplaçaments (54,7%) es realitzen caminant o en bicicleta. El transport públic engloba el 18,5% de la mobilitat diària. En vehicle privat se n fa el 26,9% del total de desplaçaments. Els mitjans més utilitzats són l anar a peu, el cotxe com a conductor i el metro ,7% ,5% ,9% Modes no motoritzats Transport públic Transport privat Mode de desplaçament Desplaçaments Absoluts % Caminant ,0% Bicicleta ,7% Total no motoritzat ,7% Autobús TMB ,6% Autobús no TMB ,0% Metro ,1% Rodalies Renfe ,3% FGC ,2% Tramvia ,5% Resta transport públic ,8% Total transport públic ,5% Cotxe conductor ,8% Cotxe acompanyant ,6% Moto ,9% Resta vehicle privat ,6% Total vehicle privat ,9% Total % 12
13 Els modes de transport Primera corona metropolitana Amb un ús dels modes sostenibles per excepte Barcelona sobre del 75% destaquen els municipis de l Hospitalet de Llobregat, Hospitalet de Llobregat (L') Santa Coloma de Gramenet, Cornellà Santa Coloma de Gramenet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs i El Cornellà de Llobregat Prat de Llobregat. Sant Adrià de Besòs 52,7% 54,7% 18,5% 26,9% 57,5% 62,6% 57,1% 24,5% 21,3% 24,7% 17,8% 18,0% 19,6% 21,5% 22,7% L ús del vehicle privat és el majoritari entre els residents a Sant Just Desvern (52%) i Tiana (66%). Prat de Llobregat (El) Badalona Esplugues de Llobregat Sant Boi de Llobregat 61,2% 54,5% 51,0% 59,1% 13,8% 19,8% 22,0% 11,6% 25,0% 25,7% 27,0% 29,2% Viladecans 56,6% 10,1% 33,2% Sant Feliu de Llobregat 52,6% 13,5% 33,9% Sant Joan Despí 43,6% 18,7% 37,7% Gavà 50,0% 11,3% 38,7% Montcada i Reixac 46,1% 14,1% 39,8% Castelldefels 40,1% 15,5% 44,4% Montgat 29,3% 20,9% 49,8% Sant Just Desvern 32,3% 16,1% 51,6% Tiana 20,2% 13,5% 66,3% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Peu + Bici Transport públic Transport privat 13
14 Ràtio públic/privat i Les diferències en la ratio públic/privat són notables entre municipis, essent el valor mínim d un 0,20 a Tiana i del màxim a l Hospitalet de Llobregat amb un 1,36. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Hospitalet de Llobregat (L') Sant Adrià de Besòs 0,69 1,09 1,36 Hi ha 6 municipis on aquesta ràtio pren valors per sobre de la mitjana, tots ells dins del continu urbà de la ciutat de Barcelona (i, per tant, amb cobertura de la xarxa de metro). Cornellà de Llobregat Santa Coloma de Gramenet Esplugues de Llobregat Badalona Prat de Llobregat (El) Sant Joan Despí 0,55 0,50 0,99 0,91 0,81 0,77 Montgat 0,42 Sant Feliu de Llobregat 0,40 Sant Boi de Llobregat 0,40 Montcada i Reixac 0,35 Castelldefels 0,35 Sant Just Desvern 0,31 Viladecans 0,30 Gavà 0,29 Tiana 0, , , , ,50 14
15 Repartiment t modal i disponibilitatibilit t de vehicle La població de 16 i més anys que no disposa de vehicle privat motoritzat, utilitza principalment els modes de transport més sostenibles. L ús del vehicle privat entre aquells que sí en tenen es multiplica per % 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 35,3% 18,4% 46,3% Disposa vehicle privat 6,0% 25,6% 68,5% No disposa de vehicle privat No motoritzat Transport públic Transport privat 15
16 Repartiment t modal i disponibilitatibilit t d aparcament reservat al lloc de treball Un 35,4% de la població activa disposa de lloc d aparcament reservat al seu lloc de treball. El 77,4% dels seus desplaçaments per feina i gestions de treball es fan en transport privat. Entre la població que no disposa d una plaça o espai reservat d aparcament al lloc de treball, l ús d aquests modes disminueix fins al 53,4%. La quota d ús dels modes sostenibles es dobla quan els treballadors no disposen d aparcament reservat en destinació. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 77,4% 14,1% 8,5% Disposa de plaça d'aparcament gratuïta al lloc de treball 53,4% 27,9% 18,8% No disposa de plaça d'aparcament gratuïta al lloc de treball No motoritzat Transport públic Transport privat 16
17 Ocupació mitjana del cotxe La taxa d ocupació mitjana del cotxe (persones per vehicle) és d 1,32 persones/vehicle. L ocupació és més elevada en la mobilitat interna al municipi (1,39) i aquella motivada per raons personals (1,33). Ocupació mitjana calculada Desplaçament intern 1,39 Desplaçament de connexió 1,22 Mobilitat ocupacional 127 1,27 Mobilitat personal 1,33 Tornada a casa 1,34 Total 1,32 17
18 El lloc d aparcament del cotxe El lloc d aparcament principal en destinació és l aparcament al carrer. Desplaçaments interns al municipi: predomina l aparcament en propietat/lloguer o concessió. Desplaçaments cap a un altre municipi: l aparcament al carrer il aparcamentgratuït en destinació són majoritaris. Lloc d'aparcament del cotxe Percentatge Municipi de destinació (Al carrer) En plaça indicada 35,3% 3% Lloc d'aparcament del cotxe A un altre Al municipi (Al carrer) Sobre la vorera 1,3% municipi residència (Al carrer) En doble fila 1,5% (Al carrer) En plaça indicada 37,5% 33,9% Al carrer 38,1% (Al carrer) Sobre la vorera 1,3% 1,3% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 31,4% (Al carrer) En doble fila 1,3% 1,7% Pàrking de pagament (per hores o minuts) 3,8% Al carrer 40,1% 36,8% Zona blava 2,4% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 6,4% 47,1% Àrea verda 0,4% Pàrking de pagament (per hores o minuts) 7,2% 1,7% Aparcament d intercanvi (estació de tren o d autobusos) 0,2% Zona blava 4,0% 1,4% Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a 19,2% empleats, per a clients) empleats, per a clients) 35,6% 8,9% No aparca, només para un moment 3,4% No aparca, només para un moment 3,9% 3,1% Resta 1,1% Resta 2,8% 1,0% Altres zones d'aparcament 30,5% Altres zones d'aparcament 53,5% 16,1% Total 100% Total 100% 100% 18
19 El lloc d aparcament del cotxe Per a tots els residents a l àmbit de la primera corona l aparcament al carrer i l aparcament en propietat/lloguer/concessió són les formes més habituals d aparcar el cotxe en els viatges realitzats en dia feiner. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Gavà Esplugues de Llobregat Santa Coloma de Gramenet Sant Just Desvern 31,4% 38,1% 19,2% 11,3% 38,2% 40,4% 38,0% 31,6% 37,3% 30,0% 32,9% 37,0% 14,4% 23,5% 14,7% 12,0% 9,4% 16,0% 9,1% 15,5% 5% Viladecans 32,8% 40,6% 15,9% 10,7% Cornellà de Llobregat 32,5% 35,0% 22,1% 10,4% Sant Feliu de Llobregat 32,0% 41,7% 18,1% 8,2% Badalona 32,0% 37,6% 19,3% 11,1% Sant Joan Despí 31,6% 34,9% 18,8% 14,7% L'Hospitalet de Llobregat 31,0% 36,5% 21,9% 10,6% Montcada i Reixac 30,7% 40,1% 18,0% 11,1% Tiana 29,7% 42,0% 17,3% 11,1% Sant Boi de Llobregat 28,6% 41,8% 19,8% 9,8% Castelldefels 27,5% 37,6% 19,2% 15,7% Sant Adrià de Besòs 25,5% 44,4% 18,9% 11,2% El Prat de Llobregat 24,3% 43,2% 21,8% 10,7% Montgat 20,9% 48,2% 19,0% 11,9% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Aparcament en propietat, lloguer o concessió Al carrer Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a empleats, per a clients) Altres 19
20 El lloc d aparcament de la moto El lloc d aparcament principal en destinació és l aparcament al carrer. En un 38,7% dels viatges s aparca saparca en una plaça indicada a la calçada; en un 14,8% a sobredelavorera. L aparcament en propietat/lloguer/concessió s efectua en el 31,2% dels viatges. Lloc d'aparcament de la moto Percentatge (Al carrer) En plaça indicada a la calçada 38,7% (Al carrer) Sobre la vorera 14,8% Al carrer 53,5% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 31,2% Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a empleats, per a clients) 11,9% Resta 3,4% Altres zones d'aparcament (gratuït en destinació, àrea verda, zona blava, de pagament, etc.) 15,4% Total 100% 20
21 El lloc d aparcament de la moto Peralsresidentsatotselsmunicipisde la primera corona metropolitana, l aparcament al carrer i l aparcament en propietat/lloguer/concessió són les formes més habituals d aparcar la moto en els desplaçaments diaris. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Montcada i Reixac Cornellà de Llobregat Santa Coloma de Gramenet Tiana 31,2% 53,5% 15,4% 39,6% 43,6% 16,8% 39,1% 42,4% 18,4% 38,8% 41,2% 20,0% 38,4% 45,3% 16,2% Gavà 36,7% 51,5% 11,8% Viladecans 33,1% 53,1% 13,8% Sant Feliu de Llobregat 32,9% 49,3% 17,8% El Prat de Llobregat 31,8% 50,0% 0% 18,2% Sant Adrià de Besòs 30,9% 56,0% 13,1% Sant Joan Despí 30,5% 61,9% 7,6% Castelldefels 30,1% 46,8% 23,1% Badalona 29,5% 53,7% 16,8% Montgat 28,8% 51,1% 20,2% Sant Just Desvern 28,8% 65,3% 5,9% Esplugues de Llobregat 28,5% 62,1% 9,4% Sant Boi de Llobregat 28,4% 47,1% 24,6% L'Hospitalet de Llobregat 27,4% 60,8% 11,7% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Aparcament en propietat, lloguer o concessió Al carrer Altres zones d'aparcament 21
22 Durada mitjana ij declarada d dels desplaçaments La durada mitjana declarada dels desplaçaments dels residents a l àmbit d estudi és de 19,1 minuts. Els desplaçaments a peu són els de menor durada. Els desplaçaments en transport públic són els de major durada. No motoritzat Transport públic Transport privat 13,4 19,7 35, Minuts Els desplaçaments per motiu feina i estudi i les corresponents tornades a casa, són els que requereixen més temps. 18,4 Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal 16,8 21,0 22,1 Tornada personal Minuts, El temps dels desplaçaments realitzats Intermunicipal 29,8 dins del municipi de residència és clarament inferior al temps dels Intramunicipal 12,6 desplaçaments connectius Minuts 22
23 Tipologia i de desplaçaments segons flux Interns: desplaçaments que tenen l origen i la destinació dins l àmbit d estudi. Són 3,0 milions i representen el 75% de tota la mobilitat. D aquests, només un 17% són intermunicipals. Intramunicipals (dins d un municipi): desplaçaments. Intermunicipals (entre municipis): desplaçaments. Connexió: desplaçaments amb l origen o destinació l àmbit d estudi. Són gairebé un milió de desplaçaments, el 23% del total. Externs: són desplaçaments realitzats fora de l àmbit d estudi. Representen el 2% de la mobilitat total. Tipus de fluxos Desplaçaments Percentatge Interns ,0% Intramunicipals ,2% Intermunicipals ,8% Connexió ,0% Externs ,1% Total % 23
24 Repartiment modal segons flux Interns: l ús dels modes no motoritzats supera el 70%, front a un 21% del transport privat i del 9% del transport públic. Connectius: el transport públic esdevé el mode de transport principal en aquest tipus de desplaçaments, seguit del transport privat. Externs: el vehicle privat és el més utilitzat (amb un 43%), seguit del transport públic i dels modes no motoritzats. 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 20,9% 26,9% 8,8% 44,7% 43,4% 18,5% 29,8% 70,2% 48,9% 54,7% 26,8% 6,4% Intern Connexió Externs Total Modes no motoritzats Transport públic Transport privat 24
25 Repartiment modal dels desplaçaments interns Es realitzen bàsicament en modes no motoritzats. Primera corona metropolitana excepte Barcelona 70,2% 8,8% 20,9% Hi ha 5 municipis on més del 90% dels desplaçaments interns es realitzen en modes sostenibles (peu, bici i transport públic): Santa Coloma de Gramenet Cornellà de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat Esplugues de Llobregat 88,3% 86,9% 82,8% 88,8% 5,9% 5,8% 5,4% 7,8% 9,1% 8,1% 2,9% 8,2% Sant Adrià de Besòs 83,3% 7,8% 9,0% Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat, l Hospitalet de Llobregat, Esplugues de Llobregat i Sant Adrià de Besòs. El Prat de Llobregat Viladecans Badalona Sant Feliu de Llobregat 83,5% 82,1% 73,1% 82,2% 3,3% 13,2% 2,3% 15,6% 10,5% 16,4% 1,2% 16,6% La participació del vehicle privat és àmplia, amb més del 30% dels desplaçaments interns, a: Sant Boi de Llobregat Sant Joan Despí Gavà Montcada i Reixac 79,5% 77,7% 75,7% 72,6% 3,5% 17,0% 4,7% 17,7% 2,0% 22,4% 4,4% 23,0% Tiana, Montgat, Castelldefels i Sant Just Desvern. Castelldefels Sant Just Desvern Montgat 64,9% 66,8% 62,1% 4,1% 19% 1,9% 5,8% 31,1% 31,3% 3% 32,2% Tiana 59,4% 0,8% 39,8% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Peu + Bici Transport públic Transport privat 25
26 Repartiment modal dels desplaçaments de connexió Es fa un ús elevat dels modes de transport sostenibles (55,3%). Primera corona metropolitana excepte Barcelona 6,4% 48,9% 44,7% Els residents a municipis amb xarxa de metro, fan majoritàriament els desplaçaments connectius en modes de transport sostenibles: L'Hospitalet de Llobregat Sant Adrià de Besòs Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Badalona 18,1% 24,8% 11,6% 15,3% 14,6% 49,1% 41,4% 45,8% 40,4% 40,7% 32,8% 33,8% 42,6% 44,3% 44,6% L Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet Sant Joan Despí El Prat de Llobregat Sant Feliu de Llobregat 14,1% 10,2% 1,9% 6,6% 40,8% 34,3% 41,8% 33,5% 45,1% 55,5% 56,3% 59,9% A la resta de municipis, el vehicle privat és el majoritari. Montgat Sant Boi de Llobregat Castelldefels 6,0% 2,4% 1,0% 31,9% 35,2% 34,3% 62,2% 62,4% 64,7% Viladecans 10,3% 24,5% 65,1% Sant Just Desvern 6,4% 27,5% 66,1% Gavà 6,1% 27,8% 66,1% Montcada i Reixac 3,3% 30,4% 66,2% Tiana 4,3% 18,3% 77,5% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Peu + Bici Transport públic Transport privat 26
27 L autocontenció municipal i El 62% dels desplaçaments realitzats en un dia feiner són intramunicipals. Primera corona metropolitana excepte Barcelona 62,2% Sant Boi de Llobregat és el municipi que presenta una major autocontenció en la seva mobilitat diària, amb un valor proper al 73%. En l extrem oposat se situa Tiana, amb un valor del 28%, amb molta distància del següent municipi menys autocontingut, Montgat (39,7%). Sant Boi de Llobregat Prat de Llobregat (El) Badalona Santa Coloma de Gramenet Viladecans Gavà Montcada i Reixac Castelldefels Sant Feliu de Llobregat Cornellà de Llobregat Hospitalet de Llobregat (L') 72,9% 72,1% 67,9% 64,9% 64,0% 63,0% 61,4% 60,6% 60,2% 60,0% 59,8% Sant Joan Despí Esplugues de Llobregat Sant Adrià de Besòs Sant Just Desvern Montgat 48,5% 48,2% 47,5% 42,5% 39,7% Tiana 28,0% 0% 20% 40% 60% 80% 27
28 Evolució * En els darrers cinc anys ha augmentat la mobilitat en un 5,2%, gairebé desplaçaments més. L autocontenció s ha mantingut estable ; s ha donat un lleuger increment d 1,4 punts Autocontenció municipal Dif Global 60,8% 62,2% 1, * Comparativa a partir de les dades de l EMQ
29 Evolució Els residents dels 17 municipis analitzats han disminuït significativament la mobilitat ocupacional, mentre que la mobilitat personal ha crescut pràcticament un 20%. Motiu del desplaçament Dif Absoluts % Absoluts % Absoluts % Mobilitat ocupacional ,7% ,2% ,8% Mobilitat personal % % ,2% Tornada a casa ocupacional ,2% ,9% ,8% Tornada a casa personal % % ,4% Total % % ,2% Hi ha hagut un increment de l ús de l anar a peu (15,5%)is haproduïtunareducció en més de desplaçaments diaris en vehicle privat, suposant una reducció del 8,8%. El transport públic augmenta lleugerament la seva utilització. Mode de transport Dif Absoluts % Absoluts % Absoluts % No motoritzat % % ,5% Transport públic % % ,0% Transport privat % % ,8% Total % % % 5,2% 29
30 3.2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Nivell d ús subjectiu dels mitjans de transportt El mode de desplaçament de major ús declarat és l anar a peu o en bicicleta. A continuació el segueixen, amb valors d ús molt similars, el cotxe i el transport públic ,7 6 6,5 6, ,6 3, Modes no Cotxe global Transport Cotxe Cotxe Moto motoritzats públic general acompanyant conductor 1,1 30
31 3.2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Valoració dels mitjans ij de transport El mitjà de transport més ben valorat és l anar a peu. El cotxe, la moto i la bicicleta es posicionen en segon lloc, amb uns valors molt similars ,2 7,7 7,6 7,6 7,2 6,9 6,8 6,7 6,6 6,6 6,5 6, Peu Cotxe glo ogal Moto Bicic leta Tram mvia Me etro FGC Bus TMB Altres bu usos urban s Taxi Roda alies Ren nfe Renfe regional/m mitj a distànc cia 31
32 3.2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Motius per utilitzar el transport públic Els dos motius principals per utilitzar el transport públic són: la rapidesa i el bon servei que ofereix. La comoditat del transport públic i la dificultat d aparcar el cotxe al lloc de destinació obtenen també, un nivell de respostes elevat. És més rapid 23,6% Pel bon servei, funcionament i oferta del transport 18,9% És més còmode És difícil aparcar allà on vaig És més barat que el cotxe Vaig més tranquil No disposo de cotxe Vaig en transport públic perquè no tinc un altre remei Prefereixo el transport públic al transport privat No tinc permís de conduir Per evitar problemes de trànsit És menys contaminant Tinc menor risc d'accidents És accessible 10,9% 10,6% 8,6% 7,1% 5,8% 4,5% 3,2% 3,0% 1,2% 1,2% 0,9% 0,5% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 32
33 3.2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Motius per no utilitzar el transport públic La població no usuària del transport públic declara com a primer motiu per no utilitzar-lo és l oferta inadequada i, en segon lloc, la preferència pel transport privat. Oferta inadequada/m anca d'oferta Prefereixo el transport privat al transport públic 16,7% 18,3% És lent Em moc prop de casa i prefereixo anar a peu / bicicleta i És incòmode No li cal 13,7% 12,6% 12,3% 10,0% Tinc mobilitat reduïda 5,9% És car No s'adequa a les meves necessitats Desconec la xarxa de transport públic És poc puntual 3,5% 3,4% 1,0% 2,6% 0% 5% 10% 15% 20% 33
34 3.2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Motius per utilitzar el transport privat Els motiu més mencionat per utilitzar el transport privat i no un mitjà de transport públic és la seva comoditat ilasevarapidesa. La manca d oferta o oferta inadequada de transport públic és citat en tercer lloc, però a molta distància dels dos primers. És més còmode 33,2% És més ràpid que el transport públic 23,3% Manca d'oferta o oferta inadequada de transport públic Vaig en cotxe/moto perquè no tinc un altre remei És fàcil aparcar allà on vaig Vaig en cotxe/moto perquè tinc més llibertat 9,6% 7,2% 6,8% 6,6% Prefereixo el transport privat al transport públic Faig moltes gestions/acompanyo a gent És més barat que el transport públic Perquè em porten És més segur Desconec el transport públic Tinc mobilitat reduïda 3,9% 3,2% 3,2% 1,6% 0,6% 0,5% 0,3% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 34
35 3.2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Motius per no utilitzar la bicicletai El motiu més mencionat per no utilitzar la bicicleta és el fet de no disposar-ne o no poderla usar. També és remarcable aquells que afirmen que no els agrada moure s amb bicicleta. Aspectes relacionats amb l accessibilitat (edat/dificultat per moure s i la sensació d inseguretat dels desplaçaments amb bicicleta) condicionen també l ús de la bicicleta. No té bici o no pot usar-la 34,8% No li agrada; prefereix desplaçar-se amb altres modes Per edat / dificultat per moure's Sensació d inseguretat amb el trànsit No sap anar en bici 13,0% 12,8% 10,5% 10,3% És incòmode, cansat Hi ha pocs carrils bici La distància fins el lloc de destí és m assa llarga Pendents massa elevats Por a robatoris Només l'utilitza per oci/esport És lent Condicions m eteorològiques gq (massa fred o calor...) 5,7% 3,0% 2,6% 2,2% 1,6% 1,6% 1,5% 0,4% 0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35% 35
36 3.2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Disponibilitat ibili de permís de conduir El 66,1% dels residents majors de 15 anys, disposa d algun permís de conduir. Tipus de permís Disponibilitat de permís de conduir Sí No Total Ciclomotor/moto 27,9% 72,1% 100% Cotxe 65,8% 34,2% 100% General 66,1% 33,9% 100% Hi ha grans diferències segons el sexe i l edat: El 82,7% dels homes en disposen front a un 51,3% de dones. La població entre 30 i 44 anys és el grup d edat amb major disposició de permís de conduir. Disponibilitat de permís de conduir Variables sociodemogràfiques Sí No Total Homes 82,7% 17,3% 100% Gènere Dones 51,3% 48,7% 100% De 16 a 29 anys 53,9% 46,1% 100% De 30 a 44 anys 78,7% 21,3% 100% Edat De 45 a 64 anys 52,1% 47,9% 100% De 65 i més anys 41,0% 59,0% 100% Total 66,1% 33,9% 100% 36
37 3.2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Disponibilitat ibili de permís de conduir (cotxe) Entre el 75% i el 84% dels ciutadans (majors de 18 anys) de Tiana, Sant Just Desvern, Montgat i Castelldefels disposen de permís per a conduir un cotxe. Els residents en els municipis que disposen de xarxa de metro són els que declaren una menor disponibilitat de permís de conduir. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Tiana Sant Just Desvern Montgat Castelldefels Gavà Sant Feliu de Llobregat Viladecans Sant Joan Despí 65,8% 83,8% 79,4% 78,2% 74,9% 73,7% 71,9% 71,4% 71,4% Montcada i Reixac Sant Boi de Llobregat Esplugues de Llobregat 69,9% 68,2% 65,9% Badalona 65,5% El Prat de Llobregat 65,0% Cornellà de Llobregat 63,2% Santa Coloma de Gramenet 61,7% Sant Adrià de Besòs L'Hospitalet de Llobregat 61,2% 60,3% 0% 20% 40% 60% 80% 100% 37
38 3.2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Disponibilitat ibili de permís de conduir (ciclomotor/moto) Més del 34% dels ciutadans de Tiana, Castelldefels, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, disposen de permís per a conduir un ciclomotor o una motocicleta. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Tiana Castelldefels Sant Just Desvern Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Gavà Montgat Sant Adrià de Besòs Viladecans Montcada i Reixac El Prat de Llobregat Badalona Esplugues de Llobregat Santa Coloma de Gramenet L'Hospitalet de Llobregat Sant Boi de Llobregat Cornellà de Llobregat 27,9% 41,1% 37,9% 35,8% 34,4% 32,0% 31,8% 30,7% 29,8% 29,2% 28,3% 27,4% 26,9% 26,6% 26,1% 25,7% 25,1% 24,5% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 38
39 3.2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Disponibilitat ibili de vehicle privat El 72% dels residents disposen d algun vehicle privat. El cotxe és el vehicle que tenen en major grau: un 62,4% del total de població en té. Un 39,9% de la població declara disposar de bicicleta. Disponibilitat de vehicle Sí No Pot fer ús però no en té Total Ciclomotor/moto 13,2% 86,4% 0,4% 100% Cotxe 62,4% 37,4% 0,1% 100% Bicicleta 39,9% 59,3% 0,8% 100% Altres 5,2% 94,8% 0,0% 100% General 72,0% 28,0% - 100% 39
40 3.2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Disponibilitat ibili de cotxe Prop, o més, de tres quartes parts dels ciutadans de Tiana, Sant Just Desvern, Montgat i Castelldefels disposen de cotxe. Contràriament, els residents a L Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà de Llobregat i Sant Adrià de Besòs són els que declaren disposar-ne en menor proporció (menys del 60%). Primera corona metropolitana excepte Barcelona Tiana Sant Just Desvern Montgat Castelldefels Viladecans Gavà Sant Feliu de Llobregat Sant Joan Despí Montcada i Reixac 62,6% 80,7% 78,4% 77,4% 73,9% 71,6% 71,5% 68,4% 67,8% 67,3% El Prat de Llobregat 66,9% Sant Boi de Llobregat 64,4% Esplugues de Llobregat 62,4% Badalona 62,2% Sant Adrià de Besòs 58,9% Cornellà de Llobregat 57,4% Santa Coloma de Gramenet L'Hospitalet de Llobregat 56,5% 55,8% * Inclou també els entrevistats que declaren no tenir cotxe però en pot fer ús. 0% 20% 40% 60% 80% 100% 40
41 3.2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Disponibilitat ibili de ciclomotor/moto Els residents de Sant Just Desvern, Tiana, Montgat i Castelldefels són els que tenen uns percentatges més elevats, (superant el 17%). Primera corona metropolitana excepte Barcelona Sant Just Desvern 13,6% 29,4% Tiana 22,1% Contràriament, els residents a Cornellà de Llobregat, a Sant Boi de Llobregat, al Prat de Llobregat i a l Hospitalet de Llobregat són els que menys disponibilitat tenen d una duna motocicleta o d un ciclomotor (per sota del 13%). Montgat Castelldefels Sant Joan Despí Sant Feliu de Llobregat Viladecans Esplugues de Llobregat 20,0% 17,3% 16,0% 15,3% 14,6% 14,2% Gavà 13,8% Santa Coloma de Gramenet 13,6% Sant Adrià de Besòs 13,4% Badalona 13,2% Montcada i Reixac 13,0% L'Hospitalet de Llobregat 12,9% El Prat de Llobregat 12,9% Sant Boi de Llobregat 10,9% Cornellà de Llobregat 10,8% * Inclou també els entrevistats que declaren no tenir ciclomotor/moto però en pot fer ús. 0% 10% 20% 30% 40% 41
42 3.2. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Disponibilitat ibili de bicicletai Més del 50% dels residents a Castelldefels, el Prat de Llobregat, Tiana i Montgat declaren tenir bicicleta. El residents de Castelldefels són els que declaren tenir-ne en major proporció p (58,4%) i els de l Hospitalet, en menor proporció (31,2%). Primera corona metropolitana excepte Barcelona Castelldefels El Prat de Llobregat Tiana Montgat Sant Just Desvern Sant Joan Despí 40,7% 58,4% 56,4% 51,1% 51,1% 48,9% 48,6% Sant Feliu de Llobregat 47,9% Montcada i Reixac 47,3% Gavà Viladecans Sant Adrià de Besòs 47,0% 44,5% 43,7% Santa Coloma de Gramenet 40,5% Badalona 39,9% Sant Boi de Llobregat 38,0% Esplugues de Llobregat 35,1% Cornellà de Llobregat L'Hospitalet de Llobregat 34,6% 31,2% * Inclou també els entrevistats que declaren no tenir bicicleta però en pot fer ús. 0% 20% 40% 60% 80% 42
Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).
Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES
Más detalles< < < < [1] Taxa de cobertura (%) 50 45 EL PAPIOL 40 35 30 SANT FELIU LL. 25 20 MONTGAT 15 TORRELLES LLOBREGAT 10 5 SANT JUST DESVERN SANT BOI VILADECANS PALLEJA SANT JOAN DESPI L'HOSPITALET LLOBR. MONTCADA
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detalles- 2014 Informe Novembre, 2014 Presentat a: 1 Raval de Jesús, 36. 1ª planta 43201 Reus T. 977 773 615 F. 977 342 405 www.gabinetceres.com INTRODUCCIÓ I ASPECTES METODOLÒGICS 3 CARACTERÍSTIQUES DEL PARTICIPANT
Más detallesObsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.
Informes OBSI Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear 2013. Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Ja és sabut que les Illes Balears és
Más detallesINFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA
INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES
Más detallesRÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014
RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS Pressupost per al 2014 1. Retribucions Els diputats tenen dret a una assignació fixa i poden percebre també assignacions variables amb el caràcter d indemnització per a l exercici
Más detallesLa nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011
28 de novembre del 2012 La nupcialitat a Catalunya l any 2011 Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 L edat mitjana al primer matrimoni se
Más detallesAparcamientos seguros para bicicletas e intermodalidad. BICIBOX. Madrid, 19 de septiembre de 2011
Aparcamientos seguros para bicicletas e intermodalidad. BICIBOX Madrid, 19 de septiembre de 2011 LA BICICLETA EN LA MOVILIDAD LA BICICLETA EN LA MOVILIDAD Ventajas de la movilidad en bicicleta: La bicicleta
Más detallesLA EXPERIENCIA DEL USUARIO
EL GAS NATURAL EN AUTOMOCIÓN N : AMBIENTAL Y RENTABLE EL GAS NATURAL EN AUTOMOCIÓN N : AMBIENTAL Y RENTABLE LA EXPERIENCIA DEL USUARIO Ing. Francisco González Balmas Director Manteniment de la Flota T.M.B.
Más detallesEL TRANSPORT DE MERCADERIES
EL TRANSPORT DE MERCADERIES En primer terme s ha d indicar que en tot el que segueix, ens referirem al transport per carretera o via pública, realitzat mitjançant vehicles de motor. El transport de mercaderies,
Más detallesUNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
Más detallesLa ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016
Informe especial: La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Font principal: Butlletí d informació sobre l audiovisual a Catalunya (BIAC) Penetració (en % sobre el total de la població) 87,1 61,9 72,8 64,2
Más detallesPonència de sòl no urbanitzable
Ponència de sòl no urbanitzable Anàlisi estadística dels càmpings de Catalunya Octubre 212 A partir d una base de dades facilitada per la Direcció General de Turisme que conté 355 càmpings de Catalunya,
Más detallesProgresos y propuestas de accesibilidad al aeropuerto del Prat 2003-2009
Progresos y propuestas de accesibilidad al 2003-2009 Aurora Huerga Barquin Secretaria de Desarrollo Territorial Jornadas técnicas Planes de transporte a los centros de trabajo. Experiencias y buenas prácticas
Más detallesTEMA 4: Equacions de primer grau
TEMA 4: Equacions de primer grau Full de preparació Aquest full s ha de lliurar el dia de la prova Nom:... Curs:... 1. Expressa algèbricament les operacions següents: a) Nombre de rodes necessàries per
Más detallesGuia de mobilitat sostenible a la seu nacional de CCOO de Catalunya
Guia de mobilitat sostenible a la seu nacional de CCOO de Catalunya (Barcelona - Via Laietana, 16) Mitjans de desplaçament sostenible: En transport públic, a peu, en bicicleta, fent ús de vehicles compartits.
Más detallesPROCÉS D INTEGRACIÓ TARIFÀRIA
PROCÉS D INTEGRACIÓ TARIFÀRIA - 2 de juliol de 2001-1 1. ANTECEDENTS 1.1. ACORDS DEL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ 15/11/00 El projecte de la Integració Tarifària al conjunt de la RMB es va aprovar al Consell
Más detallesA.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)
e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes
Más detallesÀmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS
M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen
Más detallesICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica
Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Contingut 1.- Introducció 2.- Radiografia de la dona TIC A càrrec d Elisabet Golobardes, Directora d ETSEEI La Salle (Universitat Ramon Llull)
Más detallesCreixement mitjà anual del PIB 1996-2003 3,5% Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Caixa Catalunya
III. PIB I RENDA El creixement econòmic comparat En el període 1996-02, l economia del Maresme ha crescut a un ritme del anual de mitjana, que s inscriu en un comportament globalment expansiu tant de l
Más detallesCAMPS DE FORÇA CONSERVATIUS
El treball fet per les forces del camp per a traslladar una partícula entre dos punts, no depèn del camí seguit, només depèn de la posició inicial i final. PROPIETATS: 1. El treball fet pel camp quan la
Más detallesCarreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012
Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa Departament d Economia i Empresa, novembre 2012 1. Justificació i objecte De fa anys PIMEC ve expressant opinió sobre temes que afecten no
Más detallescompetència matemàtica
avaluació educació secundària obligatòria 4t d ESO curs 203-204 ENGANXEU L ETIQUETA IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI competència matemàtica versió amb respostes INSTRUCCIONS Per fer la prova, utilitza un
Más detallesÁrea Metropolitana de Barcelona
Área Metropolitana de Barcelona Relaciones Institucionales Grandes Áreas Metropolitanas mundiales N. York (19 M) Los Angeles (12,5 M) Tokio (35,7 M) Delhi (15,9 M) Mumbai (19 M) Shanghai (15 M) Kolkata
Más detallesLa salut a Barcelona 2010
La salut a Barcelona 2010 Informe de Salut Objectiu: Presentar l estat de salut de la població de Barcelona i els seus determinants l any 2010: Qui som: situació demogràfica i socioeconòmica Com vivim:
Más detallesTransports Metropolitans de Barcelona. Presentación institucional Septiembre 2015
Transports Metropolitans de Barcelona Presentación institucional Septiembre 2015 Qué es TMB? 2 Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) es la denominación común de las empresas Ferrocarril Metropolità
Más detallesTEORIA I QÜESTIONARIS
ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ
Más detallesMovilidad en transporte público Aeropuerto de Barcelona
Movilidad en transporte público Aeropuerto de Barcelona Implantación, evolución y seguimiento de las propuestas del Plan de Movilidad del Aeropuerto 2011 Guillem Alsina Entitat Metropolitana del Transport
Más detallesNous projectes als polígons
00 Nous projectes als polígons Catàleg dels Polígons Industrials de Barberà del Vallès Àrea d aparcaments i serveis Área de aparcamientos y servicios Centre d aparcaments de vehícles industrials i serveis
Más detallesen línia! en línea! Guia de suport per realitzar tràmits en línia Guía de apoyo para realizar trámites en línea Tràmits Trámites www.badalona.
24 hores, 365 dies l any Tràmits en línia! www.badalona.cat Guia de suport per realitzar tràmits en línia 24 horas, 365 días al año Trámites en línea! Guía de apoyo para realizar trámites en línea Índex
Más detallesMOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat
MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està
Más detallesMesures d estalvi d aigua
Mesures d estalvi d aigua La falta de pluges en els darrers mesos ha fet baixar les reserves d aigua dels embassaments i dels aqüífers. Tots els municipis que rebem aigua potable de la xarxa Ter-Llobregat,
Más detallesANÀLISI DE DADES SOBRE ELS USUARIS DEL PARC
ANNEX II PARC NATURAL DEL MONTNEGRE I EL CORREDOR Any 2002 ANÀLISI DE DADES SOBRE ELS USUARIS DEL PARC 1. Estadístiques d equipaments i programes d ús públic 2. Comptatges diaris de visitants al Corredor
Más detallesNORMES D ÚS DE LA BIBLIOTECA
Biblioteca Municipal Pompeu Fabra NORMES D ÚS DE LA BIBLIOTECA Novembre de 2006 NORMES D ÚS DE LA BIBLIOTECA 1. Accés a la Biblioteca La Biblioteca és un servei públic municipal obert a tots els ciutadans,
Más detallesSeguretat informàtica
Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada
Más detallesBARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]
2014 2012 DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] La Banca Ètica a l Estat continua creixent, l evolució de les seves xifres contrasta amb les del conjunt del sistema financer Les dinàmiques de les
Más detallesVA ACUERDO CON EL BBVA: FINANCIACIÓN EN CONDICIONES ESPECIALES
VA-17-11 ACUERDO CON EL BBVA: FINANCIACIÓN EN CONDICIONES ESPECIALES Les recordamos que, con el objetivo de seguir aportando a nuestros asociados ventajas que les permitan afrontar estos momentos de coyuntura
Más detallesBASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ
BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ Primera: Convocatòria La Regidoria de Comerç i Turisme de l'ajuntament convoca els Premis al Comerç 2015, amb l'objectiu de promoure
Más detallesGRAU EN PERIODISME GRADO EN PERIODISMO INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL CURSO 2011-2012
DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO GRAU EN PERIODISME GRADO EN PERIODISMO INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL
Más detallesMissió de Biblioteques de Barcelona
Missió de Biblioteques de Barcelona Facilitar a tota la ciutadania -mitjançant els recursos materials, la col lecció i la programació de les biblioteques- l accés lliure a la informació, al coneixement
Más detallesENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Titulació: ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Alumne (nom i cognoms) XAVIER GARCIA RAVENTÓS Títol PFC ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ Director del
Más detallesSERVICIOS LOCALES : TAMAÑO, ESCALA, REDES Y GOBERNANZA. Germà Bel Universitat de Barcelona & Barcelona Graduate School of Economics
SERVICIOS LOCALES : TAMAÑO, ESCALA, REDES Y GOBERNANZA Germà Bel Universitat de Barcelona & Barcelona Graduate School of Economics Grup de Recerca Governs i Mercats Asuntos: 1) Aspectos conceptuales relacionados
Más detallesMOBILITAT I VIDA QUOTIDIANA A COLLBLANC-LA TORRASSA
MOBILITAT I VIDA QUOTIDIANA A COLLBLANC-LA TORRASSA Juliol 2006 Direcció Carme Miralles-Guasch Investigadors Gemma Solé Massó Àngel Cebollada Frontera 2 SUMARI INTRODUCCIÓ...5 RESUM EXECUTIU...6 METODOLOGIA...9
Más detallesGRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL CURSO 2011-2012
DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS
Más detallesMejora tu idioma, amplía tu mundo!!!
Mejora tu idioma, amplía tu mundo!!! LA EMPRESA Creada en 1993 Objetivo: proporcionar al mayor numero de jóvenes j de la unión europea la oportunidad de tener una experiencia laboral internacional para
Más detallesII Jornada de la XaROH del programa Beveu Menys 15 juny 2011
II Jornada de la XaROH del programa Beveu Menys 15 juny 2011 Difusió del BM als congressos de primària Carmen Fernández Olivas Carmen Saludes Eri Cristina Ligero Bermúdez Mª Rosa Pla Martinez Sensibilització
Más detallesGRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL CURSO 2011-2012
DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO GRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS
Más detallesInfluència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants
Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants M. Espino, A. Maidana, A. Rubio i A. Sánchez-Arcilla Laboratori d Enginyeria Marítima, Universitat Politècnica de Catalunya,
Más detallesCASOS PRÀCTICS EXAMEN DE VIATGERS CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE VIAJEROS
CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE VIATGERS CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE VIAJEROS 1. El passatger d un autocar que realitza el trajecte Barcelona-Saragossa descobreix, quan arriba a destí, que han desaparegut una sèrie
Más detallesII Conferencia Española de Car-Sharing Economic Promotion
La moto eléctrica como proyecto de movilidad colaborativa First concepts to take in consideration Barcelona Urban Mobility System Barcelona want ONLY Electric Vehicles Barcelona doesn t want ONLY Vehicles
Más detallesPOLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:
POLÍTICA DE COOKIES Una "Cookie" es un pequeño archivo que se almacena en el ordenador del usuario y nos permite reconocerle. El conjunto de "cookies" nos ayuda a mejorar la calidad de nuestra web, permitiéndonos
Más detallesGRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS 2012-2013 INDICADORES DEL CURSO 2012-2013
GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO
Más detallesXV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO
WWW.CONGRESSCCC.ORG XV CONGRÉS de la Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 Benvolgut col lega, El Congrés de la arriba a la seva quinzena edició. Desprès d aquests anys i tal com es habitual, ho fa
Más detallesGRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS DEL CURS 2012-2013 INDICADORES DEL CURSO 2012-2013
DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO GRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS
Más detallesINFORMACIONS INSCRIPCIÓ CURS Grups Places 1 20
ESCOLA MUNICIPAL D ADULTS / E.P.A. AJUNTAMENT DE BÉTERA Avinguda València, 26 961 601 874 INFORMACIONS INSCRIPCIÓ CURS Grups Places Curs Participació i Preparació per altres programes formatius / Curso
Más detallesLa ciudad, sin mi coche! y Semana de la Movilidad 2005. II.3.7 Cataluña
II.3.7 Cataluña La Comisión Catalana para la Semana de la Movilidad Sostenible y Segura acordó que, en la edición de 2005 y posteriores, en esta Comunidad Autónoma se desarrollará la Semana entre los días
Más detallesESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28)
ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28) Des de Centre Llistats Estadístiques i Gràfics podrà obtindre informació estadística sobre distints aspectes acadèmics del seu
Más detallesDossier d Energia, Treball i Potència
Dossier d Energia, Treball i Potència Tipus de document: Elaborat per: Adreçat a: Dossier de problemes Departament de Tecnologia (LLHM) Alumnes 4 Curs d ESO Curs acadèmic: 2007-2008 Elaborat per: LLHM
Más detallesTEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS )
TEMA 8 LES CAPACITATS FÍSIQUES BÀSIQUES ( CONDICIONALS ) ÍNDEX: 8.1.- Generalitats 8.2.- La Força 8.3.- La Resistència 8.4.- La Velocitat 8.5.- La Flexibilitat 8.1.- GENERALITATS El moviment corporal té
Más detallesTFGs d oferta pública i concertats:
Guia ràpida per a donar d'alta un TFG/TFM A continuació es detalla una guia ràpida per a donar d alta un TFG, el procediment a seguir dependrà del tipus de TFG TFGs d oferta pública i concertats: Els passos
Más detallesÀngel López Director de Serveis de Mobilitat
Àngel López Director de Serveis de Mobilitat La Bicicleta en Barcelona: Datos básicos de movilidad Barcelona es una ciudad de alta densidad demográfica, con 1.600.000 habitantes en un espacio de 101 km
Más detallesCASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS
CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS 1.- L'empresa COMUNLLAMP, SL i CONFITADOS, SL contracten a Logroño (La Rioja) la realització d'un transport de 30 TM de fruita
Más detallesCategoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA
DILIGÈNCIA DEL TRIBUNAL QUALIFICADOR DE LA CONVOCATÒRIA PER COBRIR PLACES VACANTS DE LA CATEGORIA PROFESSIONAL DE DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA. (Núm. de registre
Más detallesHoraris Horarios. bus. For men tera. Compromís. Compromiso decalidad Turística
Horaris Horarios bus For men tera Compromís Turística Compromiso decalidad Turística dequalitat de la Savina Cala Saona 30 Big Sur / Cavall de n Borras Moll de Pescadors Can Xicu Sort Polígon Industrial
Más detallese 2 esplais al quadrat
e 2 esplais al quadrat excel lents pel què fem i per com ho fem Un projecte per fer un pas endavant en la qualitat i responsabilitat, tant social com mediambiental en els centres d esplai. IV Jornada de
Más detallesManual de usuario web GHD Fresc Manual d usuari web GHD Fresc. www.ghd.es
Manual de usuario web GHD Fresc Manual d usuari web GHD Fresc Septiembre de 2014 Setembre del 2014 Bienvenido a GHD Fresc Benvingut a GHD Fresc Estimado cliente, Le informamos que GHD Fresc lanza su nueva
Más detallesLa natalitat a Catalunya l any 2010. Els naixements disminueixen un 1% l any 2010. El descens es concentra en el col lectiu de dones menors de 30 anys
13 d octubre del 2011 La natalitat a Catalunya l any 2010 Els naixements disminueixen un 1% l any 2010 El descens es concentra en el col lectiu de dones menors de 30 anys Els únics àmbits on hi ha augments
Más detallesCuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.
Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat
Más detallesEL BO SOCIAL, APROFITA L!
EL BO SOCIAL, APROFITA L! El Bo Social, aprofita l! Què és? Un descompte del 25% en la factura de l electricitat del preu del terme de potència (terme fix) i del consum. En cap cas dels lloguers o serveis
Más detallesBarça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte
Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants
Más detallesr 1 El benefici (en euros) està determinat per la funció objectiu següent: 1. Calculem el valor d aquest benefici en cadascun 150 50 =
SOLUIONRI 6 La gràfica de la regió factible és: r2 r3= ( 150, 0) r3 r5= ( 150, 50) r4 r5= ( 110, 90) r1 r4= D( 0, 90) r r = E( 0, 0) 1 2 160 120 80 40 E D 40 80 120 160 El benefici (en euros) està determinat
Más detallesI PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS
I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS GAVAMÓN, es un festival de cine y derechos humanos, que pretende visualizar los esfuerzos e iniciativas que personas e instituciones llevan a cabo para mejorar
Más detallesPosicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà
Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Una assignatura pendent.. Girona Novembre 2011 Carles Ferrer Juanola Director www.altas-buscadores.com Les empreses necessiten visibilitat
Más detallesNoves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas
Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això
Más detallesEVOLUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA A ESPANYA I L EUROZONA AMB UNA APROXIMACIÓ DE LA SITUACIÓ A CATALUNYA
EVOLUCIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA RENDA A ESPANYA I L EUROZONA AMB UNA APROXIMACIÓ DE LA SITUACIÓ A CATALUNYA. 2007-2013 Introducció En el darrer informe sobre l Evolució de les desigualtats socials a Catalunya
Más detallesVeure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.
Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15
Más detallesQUÈ ÉS L ESTAT DEL BENESTAR A CATALUNYA?
ESTAT DEL BENESTAR I POLARITZACIÓ SOCIAL A CATALUNYA Vicenç Navarro López Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona, Espanya) i professor de polítiques públiques
Más detallesPlanes de Desplazamientos de Empresa en la RMB. Mayo 2009
1 Planes de Desplazamientos de Empresa en la RMB Mayo 2009 2 Índice 1. Marco legal en la RMB 2. Datos generales de los PDE informados 3. Objetivos de los PDE 4. Principales actuaciones recogidas en los
Más detallesRESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS
RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,
Más detalles1. CONFIGURAR LA PÀGINA
1 1. CONFIGURAR LA PÀGINA El format de pàgina determina l aspecte global d un document i en modifica els elements de conjunt com són: els marges, la mida del paper, l orientació del document i l alineació
Más detalles11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA
11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA Present i futur de la previsió social. L actuari en el desenvolupament de la previsió social complementaria. Francesc Durán President Grup de Treball sobre
Más detallesFACTORS PSICOSOCIALS EN EL TREBALL
FACTORS PSICOSOCIALS La situació actual de les empreses, en evolució constant per la necessitat d adaptació als nous canvis, a les noves tecnologies, als mercats cada cop més competitius i globalitzats,
Más detallesElche, 2 de diciembre de 2009. El rector, p. d. (R 767/07 de 10.05.2007), el vicerrector de Personal: José Francisco González Carbonell.
Universitat Miguel Hernández d Elx RESOLUCIÓ de 2 de desembre del 2009, per la qual s ordena la publicació íntegra de la relació de llocs de treball del personal d administració i servicis de la Universitat
Más detalles194 Beques 'Santander CRUE CEPYME Pràctiques en Empresa' per a estudiants de la Universitat de València Curs 2012/2013
194 Beques 'Santander CRUE CEPYME Pràctiques en Empresa' per a estudiants de la Universitat de València Curs 2012/2013 OBJECTIUS Promoure la realització de pràctiques entre els estudiants de la Universitat
Más detallesA més, València és capdavantera en la formació de professionals de la gestió turística i hotelera, i el sector és motor de l economia.
CAMPING URBÀ MUNICIPAL A LA CIUTAT DE VALÈNCIA DOSSIER DE PREMSA 1. Context turístic. 2. Fer Càmping és fer ciutat. 3. Òrgan de gestió. 4. Avanç de pressupost. 5. Viabilitat financera. 6. Annex gràfic.
Más detalleswww.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007
www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors
Más detallesINFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN PSICOLOGIA (CURS 2009-2010)
INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN PSICOLOGIA (CURS 2009-2010) Informe de seguimiento del Grado en Psicología (Curso 2009-2010) Departament de Psicologia Barcelona, abril 2011 PRESENTACIÓ DE LA TITULACIÓ
Más detallesEl MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) El MEDI FISIC I EL PAISATGE NATURAL Nom i cognoms. 3r curs EL PAISATGE DE MUNTANYA I LA PLANA Les formes de relleu són : LA MUNTANYA : És una
Más detallesTERCERA PART L ANÀLISI DELS COL LECTIUS
TERCERA PART L ANÀLISI DELS COL LECTIUS Chi sta nel centro, in posizione centrale, sa di questa sua fortuna (...) Chi sta alla periferia, di qualunque genere, sa di questa sua disgrazia Michele Sernini
Más detallesConstituida por los municipios de BARCELONA y SANT ADRIÀ DE BESÒS
AGLOMERACIÓN DEL BARCELONÈS I Constituida por los municipios de BARCELONA y SANT ADRIÀ DE BESÒS 1. GESTIÓN AMBIENTAL DEL RUIDO La gestión ambiental del ruido son todas aquellas actuaciones que tienen por
Más detalles