QUADERN DE LA MOBILITAT

Transcripción

1 El Prat de Llobregat QUADERN DE LA MOBILITAT La mobilitat als municipis de la primera corona metropolitana Enquesta de Mobilitat 2011 Any 2012

2 Índex 0 INTRODUCCIÓ, ÀMBIT D'ESTUDI I CONSIDERACIONS INICIALS 4 1 SÍNTESI 10 2 LA MOBILITAT EN DIA FEINER DELS RESIDENTS Caracterització bàsica de la mobilitat Els motius de desplaçament Els modes de transport Motiu de desplaçament i mode de transport Distribució horària i durada mitjans dels desplaçaments La mobilitat segons segments de població 35 3 ANÀLISI DE FLUXOS DELS RESIDENTS Mobilitat de connexió Mobilitat interna 43 4 COMPARATIVA TERRITORIAL Comparativa municipal 48 5 L'OPINIÓ DEL CIUTADÀ SOBRE LA MOBILITAT Nivell d'ús subjectiu dels mitjans de transport Valoració dels mitjans de transport 55 53Motius 5.3 d'ús dels modes de transport 57 2

3 Índex 5.4 Valoració de la xarxa de transports i mobilitat Valoració d'estratègies de mobilitat Disponibilitat de permís de conduir i de vehicle privat 64 6 PERSPECTIVA TEMPORAL Evolució de la mobilitat Evolució de la mobilitat ocupacional 70 7 FITXA TÈCNICA I DEFINICIONS 72 3

4 0. INTRODUCCIÓ, ÀMBIT D ESTUDI I CONSIDERACIONS INICIALS 4

5 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Introducció L Enquesta de Mobilitat 2011 realitzada als municipis de la primera Corona metropolitana, excepte Barcelona ciutat, és una estadística promoguda per la Diputació de Barcelona i l Àrea làrea Metropolitana de Barcelona. L objectiu Lobjectiu és conèixer les característiques bàsiques de la mobilitat en dia feiner (de dilluns a divendres no festius) de l any 2011, de la població resident als 17 municipis d aquest àmbit territorial. Aquest informe té per objectiu analitzar a a la mobilitat en dia da feiner dels residents al Prat de Llobregat, a partir de les dades de l Enquesta de Mobilitat El contingut de l informe és el següent: Àmbit d estudi. Síntesi de resultats principals. La mobilitat dels residents a l àmbit d estudi. Anàlisi de fluxos. Comparativa territorial. L opinió del ciutadà sobre la mobilitat Perspectiva temporal 5

6 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Àmbit d estudi: destudi: descripció municipal Localització ió del Prat de Llobregat El Prat de Llobregat pertany a la comarca del Baix Llobregat i és un dels 36 municipis de l Àrea Metropolitana de Barcelona. El terme municipal té una extensió de 3.141,0 ha. La població l any 2011 era de habitants, amb una densitat total de població de 20,2 hab/ha. La xarxa de comunicacions al Prat de Llobregat garanteix un nivell de connectivitat elevat. Cal tenir en compte que l Aeroport Internacional de Barcelona està localitzat dins del terme municipal, fet que propicia la presència d infraestructures de transport. Xarxa viària i ferroviària principal al Prat de Llobregat En la xarxa viària destaquen la C-32 (Autopista Pau Casals) i la C-31 (Autovia de Castelldefels). Pel nord del terme municipal transcorre la B-10 (ronda Litoral), via ràpida que connecta amb Barcelona ciutat. La xarxa de transport públic està formada per: Modes ferroviaris: el ferrocarril, amb 2 línies de Renfe Rodalies, la R2 amb una estació al municipi, i la R2 nord, amb dues estacions, una al municipi i l altra a l aeroport. Modes viaris: 24 línies d autobús, 22 diürnes i 2 de nocturnes, amb recorreguts urbans i interurbans. Dins dels modes viaris també hi ha el taxi, integrat a l Institut tut Metropolità tà del Taxi. 6

7 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Àmbit d estudi: destudi: descripció municipal Xarxa de transport públic al Prat de Llobregat 7

8 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Consideracions inicials Consideracions bàsiques Per desplaçament s entén el trajecte que es fa des d un origen a una destinació per qualsevol motiu fent servir un o més modes de transport. En relació a la seva mobilitat, la població es pot dividir en: Població general, entre la que es pot diferenciar la població mòbil i la població no mòbil (població que es caracteritza per no haver realitzat cap desplaçament durant el dia anterior a l entrevista). Professionals de la mobilitat: població que es caracteritza pel fet que l acció de desplaçar-se se és un element clau en la seva ocupació (transportistes, missatgers, comercials, tècnics, etc.) Els desplaçaments analitzats en aquest informe són els de la població general i els desplaçaments in itinere dels professionals de la mobilitat, excloent els desplaçaments in labore d aquesta població. Arrodoniments: per efecte dels arrodoniments en la ponderació dels desplaçaments, és possible que algunes dades desagregades no sumin exactament el nombre total de desplaçaments. Aquest fet només afecta el darrer dígit i no comporta una interpretació incorrecta. Mostra: la mostra associada a algunes de les explotacions de l Enquesta no permet mostrar els resultats per falta de significació estadística. Aquesta consideració pot afectar a nivell d estimacions de mitjanes i de proporcions. Els resultats que s incorporen a l informe tenen en compte aquest fet i, en certs casos, s ha fet una observació remarcant la manca de mostra. 8

9 0. Introducció, àmbit d estudi i consideracions inicials Consideracions inicials Mobilitat associada als no residents en l àmbit d estudi de l Enquesta Zones d anàlisi del Prat de Llobregat Cal tenir present que els resultats presentats en aquest informe només contemplen la mobilitat en dia feiner dels residents al Prat de Llobregat i als altres 16 municipis de la primera corona metropolitana, sense Barcelona. Per tant, no mostra els desplaçaments realitzats per la població d altres municipis externs. Cal ser prudent, en conseqüència, en comparar els resultats de la mobilitat global en els municipis de referència amb anys anteriors, ja que s ha perdut mobilitat associada als no residents (particularment de Barcelona), a vegades notable en algunes relacions de connexió. Per aquest mateix motiu, l informe no incorpora indicadors relatius a l atracció o emissió territorial segons la seva mobilitat (com la RAE o IO). Anàlisi territorial La mobilitat al Prat de Llobregat s ha shaanalitzatanalitzat a partir de la segmentació del municipi en 3 zones d anàlisi: Zona 1: comprèn els districtes 1 i 2, que corresponen als barris de Casc Antic i Sant Jordi. Zona 2: formada pel districte 3 que correspon al barri de l Eixample. Zona 3: formada pel districte 4 i 5, integrats pels barris de Sant Cosme, La Granja, Aeroport i Barceloneta-Les Palmeres. 9

10 1. SÍNTESI 10

11 1. Síntesi Característiques generals de la mobilitat al Prat de Llobregat La població resident al Prat de Llobregat realitza un total de desplaçaments diaris, representant 3,5 desplaçaments per persona i dia. Des de l any 2001 la mobilitat ocupacional ha mantingut una tendènciaalabaixa, amb una pèrdua del 16% en aquests deu anys. L any 2001, l autocontenció municipal generada per motius ocupacionals era del 55,6%. L any Lany 2006 va disminuir fins el 50%. Enguany es manté aquesta disminució, amb un valor del 48,5%. La majoria dels desplaçaments són interns al municipi (72,1%), els desplaçaments de connexió representen el 26,2% de la mobilitat diària i l 1,7% restant són desplaçaments externs. En un dia feiner e els residents s realitzen e En els darrers cinc anys, els residents al municipi han augmentat la seva mobilitat quotidiana en més de desplaçaments cap a altres municipis. El 87,6% dels desplaçaments de connexió amb el Prat de Llobregat tenen com a origen o destinació algun dels municipis de la primera corona metropolitana. Dins d aquest àmbit, les principals connexions es donen amb Barcelona (50,7%) i amb l Hospitalet de Llobregat (18,8%). La mobilitat personal predomina sobre la ocupacional: un 64,1% dels desplaçaments són originats per motius personals i la respectiva tornada a casa, i un 35,9% són generats per motius ocupacionals (més la tornada a casa). desplaçaments, un 3,8% més. L autocontenció municipal de la mobilitat total s ha incrementat en gairebé 4 punts percentuals en cinc anys: l any 2006 era del 68,3% i enguany és del 72,1%. Els modes no motoritzats han guanyat pes relatiu front als modes mecanitzats. 11

12 1. Síntesi L ús Lúsdels mitjans de transport Els residents al Prat de Llobregat utilitzen majoritàriament els modes no motoritzats, amb una quota d ús del 61%. El transport privat s utilitza en el 25% dels desplaçaments diaris, mentre que el transport públic té una proporció d ús del 14%. El Prat de Llobregat és el segon municipi de la primera corona metropolitana amb un major ús dels modes no motoritzats. Els modes ferroviaris són els mitjans de transport públic més utilitzats pels residents del Prat de Llobregat (45,1%), a molt poca distància de l autobús (42,5%). Els modes de transport utilitzats varien segons el tipus de recorregut: en els fluxos interns és majoritari l anar a peu,, mentre que en els fluxos de connexió l ús del transport privat seguit del transport públic són els més destacats, en els desplaçaments externs el transport privat té un ús superior. La taxa d ocupació mitjana del cotxe (persones per vehicle) calculada en base al mitjà principal del desplaçament mostra un valor d 1,23 individus per vehicle. Pel que fa a la moto, la taxa calculada és d 1,15 persones per vehicle. En la mobilitat ocupacional, els modes no motoritzats són els més habituals, si bé el vehicle privat els segueix a poca distància. En la mobilitat personal, els modes no motoritzats són majoritaris. Mobilitat i temps La distribució horària dels desplaçaments en dia feiner dels residents al Prat de Llobregat mostra l existència de tres hores punta: unaalmatíde8a9hores,iduesalatarda,de17a18 hores i de 19 a 20 hores. La durada mitjana declarada dels desplaçaments dels residents s al Prat de Llobregat és de 18,8 minuts. us Els desplaçaments intermunicipals tenen una durada mitjana significativament superior que la dels desplaçaments interns al municipi (32,2 i 13,7 minuts, respectivament). Els desplaçaments a peu són els de menor durada (14 minuts), els que es fan en vehicle privat tenen una durada mitjana de 18 minuts. En els desplaçaments en transport públic els residents al Prat de Llobregat dediquen més temps, gairebé 40 minuts. En els viatges realitzats en cotxe, el lloc d aparcament principaléselcarrer.pel que fa a l aparcament de la moto, el lloc principal on les aparquen també és al carrer. 12

13 1. Síntesi L opinió Lopiniódel ciutadà sobre la mobilitat El 79% dels residents al Prat de Llobregat majors de 15 anys disposen o poden fer ús d algun vehicle privat. Elcotxeésel vehicle que tenen en major grau: un 67% del total de població en té. El 55% de la població declara disposar de bicicleta. Els residents al Prat de Llobregat atorguen la millor valoració a l anar a peu (8,4), seguit de la bicicleta (8), de la moto idel cotxe (que obtenen la mateixa valoració, del 7,7). El mitjà de transport públic més ben valorat és el bus operat per TMB. El taxi és el servei menys valorat. Els dos principals motius (ambigualnombrederespostes)que declaren els usuaris del transport públic per fer-lo servir són la seva rapidesa ielbon servei, funcionament i oferta. El motiu més mencionat per usar el transport privat i no un mitjà de transport públic és la seva comoditat. La resposta més mencionada entre els no usuaris de la bicicleta per no fer-la servir és la no disponibilitat o no poder-la fer servir. L aspecte de la xarxa de transports millor valorat pels residents al Prat de Llobregat és el servei de transport públic intern al municipi. Hi ha dos aspectes amb valoracions per sota del 5: L espai per a la circulació i aparcament de bicicletes i la facilitat dels residents per aparcar el cotxe al seu barri. 13

14 2. LA MOBILITAT EN DIA FEINER DELS RESIDENTS 14

15 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.1. Caracterització bàsica de la mobilitat La població de 4 i més anys resident al Prat de Llobregat realitza un total de desplaçaments diaris, representant un total de 3,5 desplaçaments per persona i dia. Distribució dels desplaçaments segons zona de residència La població no mòbil, és a dir, la població que es caracteritza per no fer cap desplaçament, representa el 7,2%. S observa com els residents de la zona 2 són els que més desplaçaments diaris realitzen, totinoserlazonaméspoblada. I és que el seu grau de mobilitat és més elevat que el de la resta de població (un 3,93 despl/persona-dia) i la població no mòbil és menys elevada (un 5,6%). 34,7% 34,1% 31,2% Zones Població Individus Absoluts % Desplaçaments % Mitjana Població mòbil ,5% ,2% 3,66 Zona 1 Població no mòbil ,5% Total % ,2% 3,31 Població mòbil ,4% ,1% 3,93 Zona 2 Població no mòbil ,6% Total % ,1% 3,71 Població mòbil ,6% ,7% 3,73 Zona 3 Població no mòbil % 6,4% Total % ,7% 3,49 Població mòbil ,8% ,0% 3,77 Total Població no mòbil ,2% Total % ,0% 3,50 Zona 1 Zona 2 Zona3 15

16 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.1. Caracterització bàsica de la mobilitat En funció de l origen i la destinació, els desplaçaments realitzats en dia feiner pels residents al municipi es classifiquen en tres grups: interns, connectius i externs. Distribució dels desplaçaments diaris dels residents al Prat de Llobregat segons tipus de recorregut La principal mobilitat diària es produeix de forma interna al municipi: es fan més de desplaçaments intramunicipals. Connexió ,2% Tipus de recorregut Interns ,1% Interns: són aquells que tenen com a origen i destinació el mateix municipi i i de residència. i Representen el 72,1% del conjunt de la mobilitat. Connexió: realitzats entre el Prat i l exterior del municipi. Engloben el 26,2% dels desplaçaments diaris. Externs: realitzats pels residents al Prat de Llobregat fora del municipi. Representen l 1,7% de la mobilitat en dia feiner. Externs ,7% Total desplaçaments:

17 2. La mobilitat en dia feiner dels residents Els motius de desplaçament La mobilitat personal predomina sobre la ocupacional: un 64,1% dels desplaçaments són originats per motius personals i la respectiva tornada a casa, i un 35,9% són generats per motius ocupacionals (més la tornada a casa). Els tres motius principals de la mobilitat diària dels residents al Prat de Llobregat són, per ordre, l anar lanaraa treballar (11% del total de desplaçaments), l anar a comprar (un 9%) i l anar a estudiar (el 8,3%). Distribució ib ió dels desplaçaments segons motiu Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 29,3% 34,8% 19,3% 16,6% Tornada a casa ocupacional Tornada a casa personal Desplaçaments Motiu del desplaçament Absoluts % Treball ,0% Estudis ,3% Mobilitat ocupacional ,3% Compres ,0% Metge/Hospital ,5% Visita amic/familiar ,6% Acompanyar persones ,3% Gestions personals ,6% Oci/diversió/àpats/esport ,8% Passeig ,9% Altres 575 0,3% Mobilitat personal ,8% Tornada a casa ocupacional ,6% Tornada a casa personal ,3% Tornada a casa ,9% Total % 17

18 2. La mobilitat en dia feiner dels residents Els motius de desplaçament Desagregant la mobilitat ocupacional i personal s observa que: En la mobilitat ocupacional, la generada pel treball és més elevada que la generada per estudis (un 57,1% front a un 42,9% sobre el total). En la mobilitat personal, les compres (25,7%) i l oci i el lleure (19,5%) són les activitats que generen una major proporció de desplaçaments diaris. Distribució dels desplaçaments segons tipus de mobilitat ocupacional* Distribució dels desplaçaments segons tipus de mobilitat personal* Compres 25,7% Treball 57,1% Oci/diversió/àpats/esport 19,5% Acompanyar persones 18,1% Passeig 10,5% Estudis 42,9% Gestions personals 10,2% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% Visita amic/familiar 7,4% Metge/Hospital 42% 4,2% Altres 0,8% 0% 10% 20% 30% * No està inclosa la tornada a casa 18

19 2. La mobilitat en dia feiner dels residents Els motius de desplaçament A cada tipus de recorregut dels desplaçaments (intern, de connexió i extern) se li associen uns motius determinats: Desplaçaments (73,1%). interns: lamobilitat personal (i la corresponent tornada a casa) concentren bona part de la mobilitat Desplaçaments de connexió: predomina la mobilitat ocupacional (i la corresponent tornada a casa), fet que confirma la major predisposició a recórrer distàncies majors per motius laborals que no pas per motius de caràcter personal. Desplaçaments externs: la mobilitat personal és força més àmplia que la mobilitat ocupacional. També destaca la baixa incidència de les tornades a casa degut a que es tracta de desplaçaments triangulars (excepte en els casos en què el resident no torna al seu domicili). Distribució dels desplaçaments segons tipus de recorregut i motiu 100% 3,1% 90% 19,0% 33,6% 29,3% 80% 70% 20,3% 60,7% 60% 50% 34,8% 39,5% 28,7% 40% 30% 0,0% 16,6% 6% 20% 12,6% 31,9% 36,2% 10% 14,3% 19,3% 0% Interns Connexió interior Externs Total Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal 19

20 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Els modes no motoritzats són la forma més habitual de moure s dels residents al Prat de Llobregat atès que el 61% dels desplaçaments es realitzen amb aquests mitjans. El transport privat és el segon en utilització, un 25% de la mobilitat en dia feiner; per últim, el transport públic és el mode principal del 14% dels desplaçaments. Concretament, els mitjans de transport més utilitzats són, per odre, l anar a peu (engloba el 60% dels desplaçaments), el cotxe com a conductor (18,2%) i el cotxe com a acompanyant (un 4,2% dels desplaçaments es fan amb aquest mitjà). Distribució dels desplaçaments segons mode de transport Mitjà de transport Desplaçaments Percentatge A peu ,0% 25,0% 61,2% 13,8% No motoritzat Transport públic Transport privat Bicicleta* ,2% Total no motoritzat ,2% Bus no TMB ,2% Bus TMB ,7% Metro ,2% Altres ferroviaris (FGC, Rodalies Renfe, Tramvia) ,9% Resta transport públic ,8% Total transport públic ,8% Cotxe conductor ,2% Cotxe acompanyant ,2% Moto ,9% Resta vehicle privat* ,8% Total vehicle privat ,0% Total % * Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística 20

21 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Desagregant els modes motoritzats s observa el següent: Els modes ferroviaris són els mitjans de transport públic més utilitzats pels residents del Prat de Llobregat (45,1%), a molt poca distància de l autobús (42,5%). Concretament, el metro i l autobús no TMB són els serveis més utilitzats. El cotxe és el mitjà de transport privat majoritari (89,5%). La moto l utilitzen en el 7,4% dels desplaçaments en vehicle privat. Distribució dels desplaçaments en transport públic Distribució dels desplaçaments en vehicle privat Modes ferroviaris 45,1% Cotxe 89,5% Autobús 42,5% Moto 7,4% Altres 12,4% Altres 3,0% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% * Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística 21

22 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Els modes de transport varien segons el tipus de recorregut (intern, de connexió i extern). Desplaçaments interns: els modes no motoritzats predominen en aquest tipus de mobilitat, englobant el 83,5% d aquests daquestsdesplaçaments. desplaçaments Desplaçaments de connexió: entractar-sededesplaçamentsdemésdistància,elsmodes motoritzats són majoritaris. El vehicle privat és el més utilitzat (56,3%), seguit del transport públic (41,8%). Desplaçaments externs: la mobilitat en vehicle privat és la més elevada (43,5%), seguida de la no motoritzada i del transport públic. Distribució dels desplaçaments segons tipus de recorregut i mode de transport 100% 90% 80% 70% 13,2% 3,3% 56,3% 43,5% 25,0% 13,8% 60% 50% 40% 83,5% 25,7% 30% 61,2% 20% 10% 41,8% 30,8% 0% 1,9% Interns Connexió Externs Total No motoritzat Transport públic Transport privat 22

23 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport No s observen diferències en el repartiment modal dels desplaçaments realitzats pels residents al Prat de Llobregat, segons la zona de residència. Distribució dels desplaçaments segons zona de residència i mode de transport 100% 90% 80% 22,4% 26,8% 25,6% 25,0% 70% 60% 15,9% 13,5% 12,2% 13,8% 50% 40% 30% 61,7% 59,7% 62,2% 61,2% 20% 10% 0% Zona 1 Zona 2 Zona 3 Total No motoritzat Transport públic Transport privat 23

24 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Repartiment modal i disponibilitat de vehicle L ús dels modes de transport varia en funció de la disponibilitat d un vehicle privat motoritzat. La població de 16 i més anys del Prat de Llobregat que no disposa de vehicle privat motoritzat, utilitza principalment els modes de transport més sostenibles, mentre que aquells que sí que en tenen, es mouen amb major proporció amb transport privat (un 31,6% front a un 6,2%). Distribució dels desplaçaments segons disponibilitat de vehicle i mode de transport * 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 31,6% 14,5% 53,9% Disposa vehicle privat 6,2% 14,4% 79,4% No disposa de vehicle privat No motoritzat Transport públic Transport privat * Població de 16 i més anys. 24

25 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Repartiment modal i disponibilitat d aparcament al lloc de treball Un 38,4% de la població activa resident al Prat de Llobregat disposa de lloc d aparcament reservat al seu lloc de treball. L ús del transport privat per motius de feina augmenta quan hi ha una major facilitat per aparcar al lloc de treball. Així, el 76,7% dels desplaçaments per feina i gestions de treball dels individus que disposen d una plaça d aparcament gratuïta al lloc de treball* es fan en transport privat. Entre la població que no disposa d una plaça o espai reservat d aparcament al lloc de treball l ús d aquests modes disminueix fins gairebé el 48%. L ús del transport públic es dobla entre els treballadors que no disposen d aparcament gratuït a la feina (27,6% respecte el 13,4% que sí en disposa). Distribució dels desplaçaments segons disponibilitat de plaça d aparcament a la feina i mode de transport * 100% 90% 80% 70% 60% 50% 40% 30% 20% 10% 0% 76,7% 7% 13,4% 9,9% Disposa de plaça d'aparcament gratuïta al lloc de treball 47,8% 27,6% 24,6% No disposa de plaça d'aparcament gratuïta al lloc de treball No motoritzat Transport públic Transport privat * Població de 16 anys i més. Actius ocupats. Desplaçaments amb motiu anada a la feina o gestions de treball. 25

26 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Multimodalitat i cadenes modals Un desplaçament es pot realitzar utilitzant un o diversos modes de transport. Els desplaçaments unimodals són aquells en els que només s utilitza un mitjà de transport, mentre que els multimodals són aquells en els que se n utilitza més d un dun. Fins ara, la descripció dels desplaçaments s ha realitzat a partir del mode de transport principal, però també és possible fer-ho des del punt de vista de la multimodalitat. El 91,8% dels desplaçaments dels residents al Prat de Llobregat són unimodals, mentre que només un 8,2% utilitzen més d un mitjà de transport (multimodals). El transport públic és el mode que presenta una major multimodalitat. Distribució dels desplaçaments segons mutlimodalitat Etapes i desplaçaments segons mode de transport 91,8% 8,2% Mode de transport Etapes Desplaçaments Ràtio etapes / desplaçaments Modes no motoritzats ,07 Transport públic ,45 Transport privat ,01 Total ,11 Unimodal Multimodal 26

27 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport Ocupació mitjana dels vehicles La taxa d ocupació mitjana del cotxe (persones per vehicle) calculada en base al mitjà principal del desplaçament mostra un valor d 1 1,23 individus/vehicle. En els desplaçaments interns al municipi, l ocupació calculada del cotxe és més elevada. Ocupació mitjana calculada Desplaçament intern 1,28 Desplaçament de connexió 1,21 La taxa d ocupació mitjana de les motos (persones per vehicle) calculada en base al mitjà principal del desplaçament mostra un valor mig d 1,15 individus/vehicle. 27

28 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport El lloc d aparcament del cotxe i de la moto En els viatges realitzats en cotxe, ellloc d aparcament principal és el carrer (43,2%), seguit de les altres zones d aparcament (32,4% dels viatges, particularment en les zones gratuïtes en destinació) i de l aparcament en propietat/lloguer/concessió. En el cas dels desplaçaments en moto, l aparcament al carrer és utilitzat en la meitat dels viatges; l aparcament en propietat/lloguer/concessió en el 31,8% i les altres zones d aparcament en el 18,2%. Lloc d'aparcament del cotxe Percentatge Al carrer 43,2% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 24,3% Altres zones d'aparcament 32,4% Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a empleats, per a clients) 21,8% No aparca, només para un moment 4,4% Resta 6,3% Total 100% Lloc d'aparcament de la moto Percentatge Al carrer 50,0% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 31,8% Altres zones d'aparcament 18,2% Total 100% El lloc d aparcament daparcament en destinació del cotxe varia si el desplaçament s efectua sefectua al municipi de residència o no. Així, les altres zones d aparcament són el principal lloc d aparcament en els viatges cap a altres municipis dels residents al Prat de Llobregat, particularment l aparcament gratuït en destinació (engloba el 42% dels viatges). En la mobilitat al propi municipi, l aparcament al carrer és utilitzat en el 47,2% dels viatges, i l aparcament en propietat/lloguer/concessió en el 34,5%. Les altres zones d aparcament obtenen quotes del 18,4%. Lloc d'aparcament del cotxe Municipi i i de destinació ió A un altre municpi Al municipi residència Carrer 35,4% 47,2% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 4,1% 34,5% Aparcament gratuït en destinació (descampat, per a empleats, per a clients) 42,0% 11,7% Altres zones d'aparcament (gratuït en destinació, de pagament, zona blava, àrea verda, etc.) 60,5% 18,4% Total 100% 100% 28

29 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.3. Els modes de transport El lloc d aparcament del cotxe i de la moto El lloc d aparcament del cotxe també varia en funció del motiu del desplaçament. Així: En la mobilitat ocupacional i personal (només anades) les altres zones d aparcament són les més utilitzades, en un 59% i un 53% dels viatges, respectivament, seguit de l aparcament al carrer. No obstant, per motius més concrets existeixen algunes diferències: En els viatges per anar a comprar, els residents al Prat de Llobregat aparquen el cotxe en el 83% dels casos en altres zones d aparcament (cal tenir en compte les zones habilitades en els centres comercials i supermercats). Per oci/àpats/esport, al contrari, el carrer és el lloc més habitual. En les tornades a casa, l aparcament en propietat/lloguer/concessió és el més habitual (engloba el 49,5% dels viatges per aquest motiu), seguit a molt poca distància de l aparcament al carrer (46,9% del total d aquests viatges). Lloc d'aparcament del cotxe Ocupacional Compres Acompanyar persones Motius Personal Gestions personal, visita metge/hospital, visita amics/familiars Oci/àpats /esport Total Tornada a casa Carrer 37,7% 16,9% 41,9% 43,9% 55,2% 43,0% 46,9% Aparcament en propietat, lloguer o concessió 3,3% 0,0% 4,3% 4,9% 6,5% 4,2% 49,5% Altres zones d'aparcament (gratuït en destinació, de 59,0% 83,1% 53,8% 51,2% 38,3% 3% 52,8% 36% 3,6% pagament, zona blava, àrea verda, etc.) Total 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 100,0% 29

30 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.4. Motiu de desplaçament i mode de transport El mitjà de transport utilitzat en la mobilitat diària dels residents al Prat de Llobregat varia en funció del motiu del desplaçament. En la mobilitat ocupacional, els modes no motoritzats són els més habituals, si bé el vehicle privat els segueix a poca distància. El transport públic és minoritari, amb el 24,9% d aquests desplaçaments. Enlamobilitatpersonal,elsmodesnomotoritzatssónmajoritaris(esfanel74,5%delsdesplaçamentsenaquestsmodes). El 19% dels desplaçaments es fan en vehicle privat. Per últim, el transport públic és utilitzat en el 7,6% restant. Distribució modal dels desplaçaments segons el motiu Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 100% 90% 80% 70% 60% 50% 36,1% 24,9% 19,2% 18,3% 7,3% 36,3% 7,8% 24,9% 25,0% 13,8% 36,2% 39,0% 18,8% 7,6% 74,5% 40% 30% 73,5% 73,8% 61,2% 24,9% 20% 39,1% 38,8% 10% 0% Mobilitat Mobilitat Tornada Tornada Total ocupacional personal ocupacional personal No motoritzat Transport públic Transport privat No motoritzat Transport públic Transport privat No motoritzat Transport públic Transport privat Inclou els desplaçaments per motius ocupacionals i les respectives tornades a casa. Inclou els desplaçaments per motius personals i les respectives tornades a casa. 30

31 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments La distribució horària dels desplaçaments en dia feiner dels residents al Prat de Llobregat mostra l existència de tres hores punta: una a primera hora del matí i dues a la tarda. La primera punta horària es produeix entre les 8 i les 9 hores, moment en què s inicien sinicien desplaçaments (8,3% del total diari). La segona punta horària, la de major intensitat, es produeix entre les 17 i les 18 hores, franja en la que s inicien desplaçaments (9,3% del total diari). La tercera punta horària es produeix dues hores més tard, entre les 19 i les 20 hores, i engloba el 8,5% de la mobilitat diària. Durant la resta del dia (excepte a la nit), la mobilitat és bastant homogènia, amb valors a l entorn dels desplaçaments horaris. La durada mitjana percebuda dels desplaçaments oscil la entre els 15 i 20 minuts al llarg detoteldia,, si bé a primera hora del matí supera els 25 minuts. aments Desplaç a 1h 0 Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments en dia feiner 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 4 5 a 6h 6 a 7h 6 7 a 8h 7 8 a 9h 8 a 10h 9 a 11h 10 a 12h 11 a 13h 12 a 14h 13 Desplaçaments Durada mitjana Durada mitjana amb mostra insuficient a 15h 14 a 16h 15 a 17h 16 a 18h 17 a 19h 18 a 20h 19 a 21h 20 a 22h 21 a 23h 22 a 24h Minuts 31

32 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments Distribució horària dels desplaçaments segons motiu Distribució horària dels desplaçaments diaris segons el motiu Els desplaçaments d anada per motius ocupacionals presenten dues puntes horàries de concentració de desplaçaments: la mésimportantdeldia,almatí (entreles7iles9hores),ial migdia-tarda (de 14 i les 16 hores) Les anades per mobilitat personal són majoritàries en les 4000 franges centrals del matí i a la tarda. Aquesta mobilitat presenta dues franges horàries de menor intensitat però major amplitud: al matí (entre les 9 i les 13 hores) i a la tarda (entre les 16 i les 20 hores). 0 a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h Les tornades a casa des d un motiu ocupacional tenen lloc sobretot al migdia i a la tarda-vespre, mentre que les tornades personals són a última hora del matí i de la tarda. Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Tornada ocupacional Tornada personal Desplaçaments amb mostra insuficient L anàlisi conjunta de les anades i tornades segons motiu, mostra que la màxima intensitat de desplaçaments es produeix a la tarda, per motius personals, si bé la intensitat de la mobilitat ocupacional de primera hora del matí i la de migdia per motius personals (que assoleixen valors similars) són també notables a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 32

33 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments Distribució horària dels desplaçaments segons mode de transport Els modes no motoritzats són els més utilitzats pels residents al Prat de Llobregat al llarg del dia, excepte a primera hora del matí (de 4 a 8 hores) on són els modes mecanitzats (particularment el vehicle privat) els que predominen L ús Lús del transport públic és minoritari al llarg de tot el dia, excepte a primera hora del matí. La distribució horària dels desplaçaments no motoritzats té un comportament similar a la mobilitat personal, si bé a primera hora del matí es fan servir també en la mobilitat ocupacional. Quant als desplaçaments motoritzats, a primera hora del matí poden associar-se a la mobilitat ocupacional, però en la resta del dia aquesta associació no és evident. Distribució horària dels desplaçaments diaris segons el mode de transport 0 a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h Peu + Bici Transport públic Transport privat 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h Desplaçaments amb mostra insuficient 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h a 1h 1 a 2h 2 a 3h 3 a 4h 4 a 5h 5 a 6h 6 a 7h 7 a 8h 8 a 9h 9 a 10h 10 a 11h 11 a 12h 12 a 13h 13 a 14h 14 a 15h 15 a 16h 16 a 17h 17 a 18h 18 a 19h 19 a 20h 20 a 21h 21 a 22h 22 a 23h 23 a 24h no motoritzats motorizats 33

34 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.5. Distribució horària i durada mitjana dels desplaçaments Durada mitjana declarada dels desplaçaments La durada mitjana declarada dels desplaçaments dels residents al Prat de Llobregat és de 18,8 minuts. Aquesta varia notablement en funció del: Mitjà de transport utilitzat: els desplaçaments a peu són els de menor durada (14 minuts), els que es fan en vehicle privat tenen una durada mitjana de 18 minuts. En els desplaçaments en transport públic els residents al Prat de Llobregat dediquen més temps, gairebé 40 minuts. Motiu del desplaçament: els desplaçaments per motiu feina i estudi i les corresponents tornades a casa, són els que requereixen més temps. Tipus de recorregut dels desplaçaments: la durada dels desplaçaments realitzats dins del propi municipi de residència es clarament inferior (13,7 minuts) als desplaçaments que connecten el Prat de Llobregat amb un altre municipi (32,2 minuts). Durada mitjana desplaçaments : 18,8 minuts No motoritzat 14,4 Tornada personal 17,5 Transport públic 39,9 Transport privat 18, Minuts Mobilitat personal 18,0 Tornada ocupacional 21,2 Mobilitat ocupacional 20, Minuts Intermunicipal 32,2 Intramunicipal 13, Minuts 34

35 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Grau de mobilitat Gènere. No s aprecien grans diferències en el grau de mobilitat de la població segons sigui home o dona. Edat. La població de 30 a 44 anys del Prat de Llobregat és la que fa més desplaçaments diaris. Els majors de 64 anys, els que menys. Situació professional. Els aturats i estudiants són els que realitzen un major nombre de desplaçaments. Per contra, el menor nombre de desplaçaments els fan els jubilats i pensonionistes. Tipus d habitatge: les persones que resideixen en cases adossades/mitjaneres efectuen més desplaçaments al llarg del dia. Segments de població Mitjana desplaçaments/dia Homes 3,57 Dones 3,45 De 4 a 15 anys 3,66 De 16 a 29 anys 3,54 De 30 a 44 anys 3,93 De 45 a 64 anys 3,27 De 65 i més anys 3,14 Estudiants 3,59 Tasques de la llar 3,56 Jubilats i pensionistes 3,17 Actiu ocupat 3,51 Actiu en atur 3,86 Viu en un bloc de pisos 3,45 Viu en una casa adossada/mitjanera 3,82 Viu en una casa aïllada/xalet 3,44 Total 3,50 * Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística 35

36 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons gènere La població femenina es caracteritza per fer un ús més elevat dels modes sostenibles: Una diferència de més de deu punts en l ús dels modes no motoritzats. Dona 66,6% 16,3% 17,1% Una diferència de gairebé cinc punts en l ús lús del transport Home 55,2% 11,1% 1% 33,7% públic. Una menor utilització del vehicle privat, que engloba el 17% dels seus desplaçaments, front a un 34% en el cas dels homes. 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat Les dones presenten una menor mobilitat ocupacional (17,3%) que els homes (21,6%). Dona 17,3% 14,8% 37,3% 30,7% Home 21,6% 18,6% 32,1% 27,7% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal 36

37 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons edat En funció de l edat, s observen algunes diferències en el repartiment modal de la mobilitat diària dels residents al Prat de Llobregat: De 65 i més anys 82,1% 9,5% 8,4% Els menors de 16 anys i els majors de 64 fan un ús diari similar dels diferents mitjans de transport: els modes no motoritzats superen el 80% de la seva mobilitat, i es dóna un equilibri en l ús dels modes mecanitzats. De 45 a 64 anys De 30 a 44 anys De 16 a 29 anys De 4 a 15 anys 63,6% 48,8% 43,4% 80,2% 12,5% 26,3% 12,4% 23,9% 38,8% 30,3% 8,9% 10,9% El grup de població de 16 a 29 anys és el que més utilitza el transport públic,, si bé l ús del vehicle privat també és elevat (30%). 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat Els residents de 30a44anyssónelsquefanservir en major proporció el vehicle privat (en el 39% De 65 i més anys 0,6% 0,6% 53,1% 45,7% dels seus desplaçaments diaris). De 45 a 64 anys 15,2% 13,3% 38,1% 33,4% Els desplaçaments generats per motiu feina i estudis decreixen en benefici de la mobilitat personal a mesura que augmenta l edat. De 30 a 44 anys De 16 a 29 anys 20,5% 26,8% 17,9% 22,5% 34,7% 27,5% 26,9% 23,2% De 4 a 15 anys 40,8% 34,6% 12,9% 11,7% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal 37

38 2. La mobilitat en dia feiner dels residents 2.6. La mobilitat segons segments de població Pautes de mobilitat segons situació laboral La població activa ocupada és la que presenta una distribució modal més allunyada de la resta, ja que són els que més es mouen en vehicle privat (el 43% dels seus desplaçaments s efectuen amb aquests mitjans) i els que menys a peu o en bici. La resta de col lectius presenten una distribució modal més homogènia, encara que també destaca l ús lús del transport públic i del vehicle privat dels estudiants (18,5% i 18,1%, respectivament). Actiu en atur Actiu ocupat Jubilats i pensionistes Tasques de la llar 39,8% 76,9% 6,6% 16,4% 17,3% 42,9% 80,1% 8,9% 11,0% 88,1% 7,1% 4,9% Els estudiants i els actius ocupats són els únics col lectius que es desplacen més per motius ocupacionals que personals. Estudiants 63,4% 18,5% 18,1% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% No motoritzat Transport públic Transport privat Actiu en atur 2,4% 1,4% 53,0% 43,2% Actiu ocupat 28,3% 24,4% 26,3% 21,0% Jubilats i pensionistes 0,4% 0,4% 52,8% 46,4% Tasques de la llar 0,3% 0,3% 53,6% 45,7% Estudiants 36,7% 31,5% 16,8% 15,0% 0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100% Mobilitat ocupacional Tornada ocupacional Mobilitat personal Tornada personal 38

39 3. ANÀLISI DE FLUXOS DELS RESIDENTS 39

40 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.1. Mobilitat de connexió Els residents al Prat de Llobregat realitzen un total de desplaçaments diaris amb origen i/o destinació el seu municipi. D aquests, el 73,3% són interns al municipi ( ) 538) i el 26,7% restant són desplaçaments de connexió (55.868). Tipus de fluxos Desplaçaments Percentatge Interns ,3% Connexió ,7% Total % Fluxos de connexió al Prat de Llobregat A partir de la mobilitat de connexió es poden conèixer les principals relacions territorials del municipi: El 87,6% dels desplaçaments de connexió amb el Prat de Llobregat tenen com a origen o destinació algun dels municipis de la primera corona metropolitana. Dins d aquest àmbit, les principals connexions es donen amb Barcelona (50,7%) iambl Hospitalet de Llobregat (18,8%). En general, però, el Prat de Llobregat té intenses relacions amb l'àmbit del conjunt de la comarca del Baix Llobregat. De fet, el 40% de la mobilitat de connexió s efectua amb municipis del Baix Llobregat. Àmbits de destinació Residents Desplaçaments Percentatge Barcelona ,7% Cornellà de Llobregat ,1% Esplugues de Llobregat* ,1% L'Hospitalet de Llobregat ,8% Sant Feliu de Llobregat* 365 0,7% Sant Joan Despí* 729 1,3% Sant Just Desvern* 85 0,2% Baix Llobregat Nord ,1% Sont Boi de Llobregat % 3,5% Resta Baix Llobregat Sud ,4% Baix Llobregat Sud ,9% Resta comarca Baix Llobregat % Besòs* 489 0,9% Exterior ,5% Total % Besòs: Badalona, Montcada i Reixac, Montgat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Tiana. Resta Baix Llobregat Sud: Castelldefels, Gavà i Viladecans * Dades de caràcter orientatiu ja que la submostra de desplaçaments no supera el llindar de significació estadística 40

41 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.1. Mobilitat de connexió Fluxos de connexió al Prat de Llobregat 41

42 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.1. Mobilitat de connexió Els modes de transport dels fluxos de connexió El 56,3% dels desplaçaments connectius al Prat de Llobregat realitzats pels seus residents es fan en vehicle privat, un 41,8% en transport públic i un 1,9% en modes no motoritzats. L ús del transport públic és més elevat en les connexions entre el Prat de Llobregat i Barcelona (amb el 53,5%). L ús del vehicle privat supera el 80% en les relacions amb els municipis de Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat i la resta del Baix Llobregat Sud (Viladecans, Gavà i Castelldefels). Repartiment modal dels principals fluxos de connexió No motoritzat Transport públic Transport privat Total Cornellà de Llobregat 4,8% 6,4% 88,8% 100% L'Hospitalet de Llobregat 1,3% 44,0% 54,7% 100% Resta Baix Llobregat Nord 15,3% 25,6% 59,2% 100% Sont Boi de Llobregat 0,0% 16,7% 83,3% 100% Resta Baix Llobregat Sud 1,8% 10,3% 87,9% 100% Resta comarca Vallès Occidental 5,6% 21,1% 73,3% 100% Barcelona 0,7% 53,5% 45,7% 100% Exterior 0,0% 33,2% 66,8% 100% Resta Baix Llobregat Nord: Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat. Resta Baix Llobregat Sud: Castelldefels, Gavà i Viladecans. 42

43 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.2. Mobilitat interna Fluxos de connexió interior segons zones Centrant l anàlisi en la mobilitat interna al municipi, s han classificat els desplaçaments en dos tipus: interns a cada zona (són aquells que tenen com a origen i destinació una mateixa zona) i connexió entre zones (entre dues zones diferents). La zona 2 és la que concentra un major volum de desplaçaments: la major part dels fluxos interns al municipi tenen com a origen i destinació en aquesta zona (32.896). La mobilitat de connexió entre les tres zones té uns valors similars en les tres connexions possibles. Els valors es troben al voltant dels i desplaçaments diaris. Matriu origen-destinació dels fluxos interns al Prat de Llobregat Origen Destinació Zona 1 Zona 2 Zona 3 Total Zona Zona Zona Total Origen Destinació Zona 1 Zona 2 Zona 3 Total Zona 1 18,1% 8,1% 7,5% 33,7% Zona 2 8,1% 21,5% 7,1% 36,7% Zona 3 7,5% 7,4% 14,7% 29,6% Total* 33,7% 37,0% 29,3% 100% *No s han sumat els desplaçaments interns al Prat de Llobregat amb la zona d origen o de destinació desconeguda (Ns/Nc). 43

44 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.2. Mobilitat interna Fluxos de connexió interior segons zones Fluxos interns al Prat de Llobregat Fluxos interns a cada zona Desplaçaments de connexió entre zones Total : * No s han sumat els desplaçaments interns al Prat de Llobregat amb la zona d origen o de destinació desconeguda (Ns/Nc). 44

45 3. Anàlisi de fluxos dels residents 3.2. Mobilitat interna Els modes de transport dels fluxos interns El 83,5% de desplaçaments interns al Prat de Llobregat es fan en modes no motoritzats, un 3,3% en transport públic i el 13,2% restant es fan en vehicle privat. En la mobilitat interna, els modes no motoritzats són els de major ús. La zona 1 és on la quota d ús de l anar a peu i de la bicicleta és més elevada (95%). La mobilitat a peu també és majoritària en pràcticament totes les connexions entre zones del municipi, encara que en aquest tipus de relacions els modes motoritzats hi tenen una major participació. D aquests, el vehicle privat té un ús més elevat que el transport públic. En les relacions que s estableixen entre la zona 1 i 3 és on l ús del vehicle privat és menor (15,8%). Repartiment modal dels desplaçaments interns al Prat de Llobregat Fluxos interns a cada zona Desplaçaments de connexió entre zones 45

46 4. COMPARATIVA TERRITORIAL 46

47 4. Comparativa territorial En aquest apartat s analitzen les principals característiques de la mobilitat en dia feiner dels residents al Prat de Llobregat de forma comparada amb la resta de municipis de l àmbit de la primera corona metropolitana (excepte Barcelona). Es tracta de posicionar el municipi en relació a la resta i detectar les diferències i similituds quant als principals indicadors de mobilitat: Municipis de l àmbit d estudi Mitjana de desplaçaments per persona Distribució de la mobilitat segons motiu Repartiment modal Ràtio públic/privat Durada mitjana dels desplaçaments en transport públic Autocontenció municipal 47

48 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Mitjana de desplaçaments per persona La mitjana de desplaçaments diaris dels residents al Prat de Llobregat és de 3,5, lleugerament superior a la mitjana global de l àmbit de la primera corona metropolitana (excepte Barcelona). Primera corona metropolitana excepte Barcelona Sant Boi de Llobregat 3,42 3,67 És el quart municipi amb un valor més elevat. Santa Coloma de Gramenet 3,61 Viladecans Prat de Llobregat (El) Badalona 352 3,52 3,50 3,46 Sant Feliu de Llobregat Hospitalet de Llobregat (L') Sant Adrià de Besòs Gavà Sant Just Desvern Montcada i Reixac Sant Joan Despí Esplugues de Llobregat Castelldefels Cornellà de Llobregat 3,37 3,36 3,36 3,34 3,34 3,31 3,30 3,27 3,27 3,26 Montgat 3,20 Tiana 3,08 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 48

49 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Motiu del desplaçament Primera corona metropolitana La relació entre mobilitat ocupacional i personal en els excepte Barcelona diferents municipis no varia gaire. Tiana 46,4% En el cas del Prat de Llobregat, la mobilitat personal pren un pes més important que la mitjana global, arribant al 64%. Castelldefels 45,0% Sant Feliu de Llobregat 44,4% De fet, el Prat de Llobregat és el segon municipi del àmbit Sant Adrià de Besòs 42,8% d estudi on la mobilitat ocupacional pren el menor pes, per darrera de Santa Coloma de Gramenet. Sant Joan Despí 42,0% Montgat 39,2% 60,8% 41,3% 53,6% 55,0% 55,6% 57,2% 58,0% 58,7% Badalona Gavà Esplugues de Llobregat Sant Just Desvern Montcada i Reixac Viladecans Hospitalet de Llobregat (L') Cornellà de Llobregat Sant Boi de Llobregat Prat de Llobregat (El) Santa Coloma de Gramenet 41,3% 40,5% 40,2% 40,2% 39,2% 38,5% 37,8% 37,7% 36,4% 35,9% 35,8% 58,7% 59,5% 59,8% 59,8% 60,8% 61,5% 62,2% 62,3% 63,6% 64,1% 64,2% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Mobilitat ocupacional Mobilitat personal 49

50 4. Comparativa territorial 4.1. Comparativa municipal Repartiment modal La població del Prat de Llobregat fa un ús majoritari dels modes no motoritzats (anar a peu i en bicicleta) en la seva mobilitat diària. Representen el 61% de la mobilitat diària i és el segon municipi amb un percentatge tan elevat. Primera corona metropolitana excepte Barcelona Hospitalet de Llobregat (L') Santa Coloma de Gramenet 54,7% 18,5% 26,9% 57,5% 24,5% 18,0% 62,6% 17,8% 19,6% Quant als modes mecanitzats, té un pes més important el vehicle privat que el transport públic. Cornellà de Llobregat Sant Adrià de Besòs 57,1% 52,7% 21,3% 24,7% 21,5% 22,7% No obstant, el conjunt dels modes sostenibles (peu, bici i transport públic) representa el 75% de la mobilitat quotidiana dels pratencs, sent el cinquè municipi amb una xifra tan elevada Prat de Llobregat (El) Badalona Esplugues de Llobregat Sant Boi de Llobregat 61,2% 54,5% 51,0% 59,1% 13,8% 19,8% 22,0% 11,6% 25,0% 25,7% 27,0% 29,2% Viladecans 56,6% 10,1% 33,2% Sant Feliu de Llobregat 52,6% 13,5% 33,9% Sant Joan Despí 43,6% 18,7% 37,7% Gavà 50,0% 11,3% 38,7% Montcada i Reixac 46,1% 14,1% 39,8% Castelldefels 40,1% 15,5% 44,4% Montgat 29,3% 20,9% 49,8% Sant Just Desvern 32,3% 16,1% 51,6% Tiana 20,2% 13,5% 66,3% 0% 20% 40% 60% 80% 100% Peu + Bici Transport públic Transport privat 50