TEXT REFÒS PLA DE MILLORA URBANA DE SANTA MARIA DE LLORELL

Transcripción

1 TEXT REFÒS PLA DE MILLORA URBANA DE SANTA MARIA DE LLORELL TOSSA DE MAR Gener 2015

2

3 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ MEMÒRIA DESCRIPTIVA ANTECEDENTS Àmbit del sector ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT INICIATIVA I FORMULACIÓ PLANEJAMENT VIGENT Pla Ordenació Urbanística Municipal Projecte d Urbanització OBJECTIUS DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA Transcripció del planejament sobre topografia actualitzada Propostes d'ordenació Estructura del Sistema de Sanejament, Drenatge i Reg Quadres Quadre resum Justificació de l equivalència de càrregues de cessió i urbanització Àmbits de gestió JUSTIFICACIÓ JURÍDICA Determinacions sobre Plans de Millora Urbana Contingut de la documentació de PMU ESTUDI ECNÒMIC FINANCER INFORME MEDIAMBIENTAL NORMATIVA... 51

4 4. PLÀNOLS I.1 SITUACIÓ 1: I.2 PLANEJAMENT VIGENT 1: I.3 TOPOGRAFIA 1: I.4 POUM SOBRE TOPOGRAFIA 1: I.5 TRANSCRIPCIÓ POUM 1: I.6 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT 1: O.1 ZONIFICACIÓ 1: O.2 ORDENACIÓ 1: O.3 ÀMBITS DE GESTIÓ 1: 2.000

5 1 INTRODUCCIÓ En data de 19 de maig de 2011 la junta de govern local de l ajuntament de Tossa de Mar va a provar inicialment el Pla de Millora Urbana del sector de Santa Maria de Llorell. En data de 26 de juliol de 2011 fou publicat al BOP. Durant el període d informació es presenten un seguit d al legacions que s informen de forma individualitzada i que a continuació es relacionen i s analitzen. Durant l esmentat període es presenten 24 al legacions: Nº Al legació Nom Nª Registre Data 1 Jordi Soler i Busquets Reinhard Drescher Juan Carlos Segura Just Comunitat de Propietaris de la Parcel la 85B 3129 i i Peter i Ingrid Schulte Maria Lluisa Calpe Garcia Anna Palou Richard Verra Societat Delon Young & Cia, S.A J.M.Seguraq Societat Inmovanhar Societat La Vall d Alar Cojimar, S.A i Metalbosch,S.L Icomma Pals, S.L Sonen,S.L Centro 2000, S.L Josefina Guinart Ferran i altres 3161 i i IMMO las Costas Catalanas 3159 i i Rafel Martinez Rafael Martinez Sagaste Tahís Rodriguez Anatoly Timoshenko Anatoly Timoshenko Renate Keibach-Pemberger Maria LLuisa Marsal En línies generals les sol licituds de les al legacions responen a tres aspectes diferenciats: - Les que demanen que és reconsideri la posició i condicions de les àrees de protecció definides en els plànols d ordenació de l edificació. - Les que no consideren oportú que es redacti un PEI i que la seva gestió es superposi amb el desenvolupament del PAU. - Les que demanen aspectes concrets d ordenació en els PAU delimitats. El text refós que incorpora els aspectes estimats de les al legacions i l informe de la Comissió d Urbanisme Territorial de Girona estableix una normativa que manté els criteris de protecció del paisatge del document aprovat inicialment i alhora estableix el grau de flexibilitat suficient que permeti que les parcel les existents siguin edificables, amb les limitacions d ocupació que fixen les NNUU del planejament vigent. En aquest sentit es completa la normativa sobre moviments topogràfics i característiques dels murs. Pel que fa als aspectes vinculats al PEI s incorpora un article a la normativa que concreta el procediment de desenvolupament i determinacions que ha de tenir aquest Pla Especial d Infraestructures hidràuliques. 1

6 Durant el període d'informació al públic s'han presentat un seguit d'al legacions que han estat en la seva major part estimades. Així mateix, s'han elaborat un seguit d'informes de diferents organismes amb un seguit d'observacions que a continuació es relaciones. En data de 24 de novembre de 2011, el servei de costes informa que el document tramés no fa cap referència a la Llei de Costes i el seu Reglament. I informa que no es pot emetre informe fins que s'incorpi en la part escrita i gràfica les determinacions sobre la Llei de Costes. El present document incorpora un annex sobre les determinacions de la llei de Costes i on s'inclouen les línies de la ZMT i les corresponents servituds. En data de 21 d'octubre de 2011, el servei Territorial de carreteres emet informe en el sentit que el projecte d'urbanització ha de recollir l'obligació per part del promotor del compliment de la Llei de 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica. Així mateix demana l'acompliment d'un seguit de legislació sobre l'obligació del promotor en relació a l'enllumenat. Finalment, demana que qualsevol obra o actuació dintre de la zona d'afectació de la carretera cal demanar la perceptiva autorització. L'informe no estableix cap anàlisi tècnic de les propostes sinó la relació sense comprovació de la legislació en matèria acústica i lumínica. En primer lloc cal recordar que estem davant d'un sector de sòl urbà consolidat, on el promotor és la junta de conservació del gran número de parcel les ja existents des dels anys 70. Les afectacions de la carretera i la seva millora són posteriors o coetànies a la implantació de les edificacions. Els accessos a la carretera estan executats des de fa molts anys. Les obres que es proposen en aquest document són millores de la urbanització i en especial del sistema hidrològic i de sanejament. Tenint en compte que la legislació urbanística vigent no obliga a relacionar en el planejament el llarg llistat de normes, lleis i reglaments sectorials que afecten als projectes d'urbanització i més quan es tracta d'una reurbanització d'un sòl urbà consolidat. No es considera adequat relacionar una legislació que de ben segur no és d'aplicació sinó es modifica la urbanització existent confrontant a la carretera. D'altra banda, si es fes un projecte específic en aquest sentit l'obligació legal resta definida en tant que la legislació és d'obligat compliment tant si es diu com no en el planejament. Els serveis territorials de Girona del Departament de Territori i Sostenibilitat tramet en data de 24 de gener de 2012 l'informe de l'aca i esmenta que ja s'han elaborat els informes de Carreteres i Costes, que resta pendent el de ports i que no s'emetran els d'impacte paisatgístic i d'adequació al planejament territorial. L'informe de l'aca que acompanya l'esmentat ofici resol informar amb les observacions següents: 1. Els projectes constructius del nous ponts, passos o obres de fàbrica que es projectin sobre la llera de qualsevol curs d'aigua hauran d'incloure en el dimensionat pel cabal de Q500 (amb les dimensions mínimes establertes al document de "Recomanacions tècniques per al disseny d'infraestructures que interfereixen amb l'espai fluvial" de juny de 2006 de l'aca. 2. Els projectes dels habitatges previstos en parcel les situades en zona de policia del torrent Garbi i de Llevant, deixaran lliures els terrenys sobrelevats menys de 3m de l'eix del curs d'aigua, que restaran sense ocupar amb qualsevol tipus d'edificació i sense alteracions del relleu natural. Les solucions estructurals dels edificis que seran les que es determinen en el projecte executiu corresponent, en concordança amb la situació i les condicions d'estabilitat i soscavabilitat dels terrenys de l'emplaçament, i que estaran emparades, en tot cas, per les condicions de la llicència d'obres municipal en tant en quan afecten una parcel la de sòl urbà segons el planejament urbanístic vigent. 3. L'inici de les obres d'urbanització està condicionat a l'autorització de l'aca, que haurà de delimitar el promotor presentant el corresponent projecte executiu de detall de les actuacions que afecten l'espai de la llera dels torrents. Malgrat que moltes de les consideracions ja han estat previstes en el projecte d'urbanització redactat i en els àmbits de protecció definits en el PMU, s'inclou un article específic destinat a les obres d'urbanització a realitzar i protecció hidràulica. En data de 29 de maig de 2012 s'emet informe segons el qual l'informe de Ports no es perceptiu. 2

7 La CUTB ha emès informe favorable amb les observacions següents: 1.1 Caldrà completar més detalladament i de manera pormenoritzada la justificació que el PMU manté l'equivalència de càrregues de cessió i d'urbanització que se'n deriven del POUM. 1.2 Cal completar la justificació conforme els espais lliures mantenen la funcionalitat, superfície o localització en l'àmbit territorial. El present document justifica de forma precisa tant els àmbits on es produeix un reajust de les determinacions sobre sistemes, reserves o cessions, totes elles justificades des de l'estat de consolidació de l'edificació, les llicències realment concedides i la situació de les infraestructures existents. La proposta justifica un balanç econòmic entre unes propostes i d'altres, no obstant i això cal tenir en compte que totes les qualificacions previstes s'ajusten al real funcionament de la urbanització existent. De manera que el PMU que faculta el POUM és la figura a desenvolupar per concretar les determinacions en funció d'examinar l'estat de consolidació i la situació de les infraestructures tècniques existents i legalment establertes. 2 MEMÒRIA DESCRIPTIVA 2.1 ANTECEDENTS Una de les claus del desenvolupament irregular de la costa catalana i en especial de la Costa Brava prové de la implantació, creixement, i consolidació de les urbanitzacions de baixa densitat. La implantació nascuda, en la seva immensa majoria en èpoques pretèrites, amb una manca total de planejament, serveis i obligacions normatives que ha propiciat la segregació (urbanitzacions privades) o la marginalització en tant que el grau d urbanització se situa en el límit del concepte urbanístic de sòl urbà. La consolidació de les urbanitzacions ha anat lligada a l'ocupació de les parcel les que restaven per edificar, mantenint-se, però, el baix grau d'urbanització. Aquest fet s'ha manifestat de forma explícita en la urbanització dels espais públic i especial per la baixa qualitat dels serveis urbans. En el cas del municipi de Tossa de Mar, el grau de desenvolupament de les urbanitzacions costaneres és força heterogeni. Efectivament, Cala Morisca, Martossa, Sant Maria de Llorell a ponent del nucli o Pola Giverola a llevant tenen un grau de consolidació de l edificació i urbanització força diferenciat. Mentre que urbanitzacions com Cala Morisca tenen un grau de consolidació més pròxim a una parcel lació en sòl no urbanitzable, sense disposar de les cessions de sistemes a favor de l administració i sense els nivells mínims d urbanització que la configurin com un territori urbà, altres com Santa Maria de Llorell ja ha assolit la condició de sòl urbà consolidat per haver se efectuat les cessions més rellevants dels sistemes. No obstant i això, manca disposar d'una xarxa de serveis adequada i la millora de la urbanització dels sistemes públics. En el cas de Santa Maria de Llorell l'estudi de la urbanització realitzat per l'enginyeria ABM per encàrrec de la Junta de Conservació ha possibilitat analitzar les determinacions del POUM i plantejar alternatives per resoldre un seguit d'aspectes bàsics per al correcte desenvolupament de la urbanització. El Pla d'ordenació Urbana Municipal (POUM) de 2006 estableix una zonificació pràcticament idèntica a la del Pla General d'ordenació 1986, tant per a Santa Maria com pel PAU del Carrer Àries. Cal tenir en compte que el pla del 1986 redibuixa l'antic PP del sector, que com la major part dels plans anteriors a la Llei del Sòl de 1976 són una aproximació a la realitat física realment executada. En canvi, per als àmbits de Mas Vilas, i Martossa, el POUM estableix majors modificacions tant d'àmbit com de qualificacions urbanístiques. Com ja s'ha dit i a conseqüència d'unes bases topogràfiques de poca precisió o inexistents, el planejament històric transcrit fins al POUM 2006 no reconeix ni l'estructura viària realment executada ni els condominis executats en la dècada dels anys 70. Així mateix planteja propostes de la xarxa viària que resulten impossibles d'executar pels pendents superiors al 100%. 3

8 En molts casos, l'edificació consolidada no s'ajusta a les determinacions zonals del PGO 86, malgrat que les edificacions són anteriors aquest. D'altra banda el pla preveu una xarxa viària complementària a l'executada, de vials cívics i rodats que bé són d'impossible implantació o bé que afecta situacions de condomini (propietat única del sòl i divisió dels habitatges en propietat horitzontal) sense verificar l'acompliment dels paràmetres edificatoris ni la definició d'un sistema de gestió per poder transformar les finques en parcel les ajustades al pla. 4

9 Malgrat que el POUM aprovat fa una transcripció excessivament fidel del planejament històric, el pla estableix la obligació normativa de redactar un Pla de Millora Urbana amb l'objectiu de protecció dels elements més rellevants de l'orografia i poder ajustar les determinacions normatives i qualificacions als paràmetres i estàndards urbanístics bruts definits en la fitxa del sector i per tant resoldre en el marc del planejament desajustos produïts Àmbit del sector El present document abasta els terrenys inclosos dins de la urbanització de Sant Maria de Llorell i el polígon proper delimitat pel POUM, en concret abasta Santa Maria i el PAU del carrer Àries. L ampli territori de 64,40ha, està delimitat per dos torrents que se separen a llevant del càmping de Cala Llevador i a ponent de la urbanització de Martossa. L àmbit força abrupta és el propi de les urbanitzacions de la Costa Brava, planers a les proximitats dels accessos i de forts pendents de mar a muntanya. Ortofotografia Com ja s'ha exposat, la topografia del sector és enormement escarpada en àmbits molt superior al 50% del pendent, i lleugerament més planera en les parts més pròximes a la carretera i en les capçaleres dels torrents. 5

10 L'edificació s'ha disposat de manera intensiva en les àrees més altes en territoris de vistes més llargues, però alhora on la seva implantació és més delicada des d'un punt de vista del paisatge i del territori. L'estudi de pendents elaborat sobre la topografia del POUM 2006 estableix, els gran àmbits on el pendent és superior al 30%. Efectivament el modelatge en tres dimensions de l'orografia determina que les àrees marcades en verd, taronja i vermell tenen dificultat d'implantació. Mentre que les grogues corresponen a les àrees més planeres susceptibles d'implantar de forma adequada l'edificació. Aquest document és l'element essencial per poder desenvolupar les determinacions sobre protecció del paisatge establerts com a objectius pel POUM 2006 vigent. Anàlisi de Consolidació del teixit urbà La urbanització es caracteritza per una forta consolidació de l edificació, en especial en les parts més altes i en les àrees més elevades i menys consolidat en les parts més baixes. L estructura viària consolidada té un estat de consolidació heterogeni en funció dels àmbits i de la situació topogràfica. En les parts més altes pròximes als carrers d'accés i a l'entorn del carrer Àries, la consolidació de l'edificació és força intensa en parcel la petita i gran número d'habitatges amb règim de propietat horitzontal. A les parts més baixes l'edificació també és intensa directament proporcional a la proximitat al mar. A les àrees intermèdies l'edificació és poc intensa en tant resten forces parcel les sense edificar corresponent a terrenys on la topografia és fortament accidentada i on els pendents se situen per sobre del 30%. En aquest àmbit es produeixen edificacions en parcel les independents però en accessos compartits. Aquesta agrupació de les edificacions que es poden anomenar com agrupacions parcel làries que comparteixen accessos sense tenir definida la seva situació jurídica. Efectivament, les servituds entre propietari són les úniques normes d'organització. 6

11 Com es pot apreciar en el recull de fotografies aèries la intensitat de l'edificació és molt elevada. Límit est PAU Carrer Àries i PPU Part central, pròxima a l accés Límit oest, turó 7

12 Façana Mar 8

13 2.2 ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT L àmbit del present document abasta els propietaris següents: CODI PROPIETARI FINCA zona 1 ABELLO LANA, JOAN SCAN-18 9c 2 ARTEMOV, DMITRY S-2 7a 3 SEGU TOVAR, JOSÉ S-28 7a 4 AISA IBARZ, Mª PILAR SCB-38 9d 5 COSTA BRAVA MEETING POINT, SL P-11-E8 7d 6 MARTIN ALBAT, INGO P-113 7d 7 FRIEDRICH ALBRECHT, EBERHARD SP-1.4 7a 8 ALEPUZ MARIN, ANTONIO SCB-39 9d 9 ALGUACIL GALLARDO, JUAN ANTONIO SCAN-32 9c 10 CARROS DE COMPRA, SL SCB-42 9d 11 ANDREU SILVESTRE, JORGE P-86.B 7d 12 ANDREU RIERA G2M, SL P-98.B 7d 13 ANTOLIN ANTOLIN, RICARDO P-103.BIS 7a 14 ANTON ROMAÑACH, CELESTINO SCB-14 9d 15 ICOMMA PALS S.L. S-97 7a 16 DMITRY KOCHEMASOV S-77 7a 17 ARMERO MARIN, TOMAS P-66 7d 18 ARNAUDA CASTRO, JESUS P-86.A 7d 19 AUSEJO ESTEBAN, PEDRO ANTONIO SCB-23 9d 20 AYMERICH CODINA, RAMON P e 21 AYMERICH CODINA, ENRIC P-50 7b 22 AYMERICH PENA, ENRIC S-91 7a 23 AYMERICH PENA, RAMON P-51 7b 24 BADIA PLA, JORGE S-50 7a 25 BADIA VALLS, ROSA MARIA P-47.BIS 7b 26 HEINRICH BAHN JOHANN SB-7 9e 27 BALLESTEROS NIETO, ENRIQUE S-14.A 7a 28 BALLUS ORRIOLS, MANUEL S-51 7a 29 BAQUERO BRIZ, MANUEL P-171.B 8 30 BASSI, GOLFREDO P-28 7d 31 BAUDRY, GABRIEL P-5 7d 32 BAUMANN, JOSEF P-76 7b 33 BAUMANN, JOSEF P-75 7b 34 HERBERT FRIEDRICH BECHENBACH S-107 7a 35 SCHERBAKOV PETR S-107.BIS 7a 36 SERRA OLIVA, JOAN P-154.B 7b 37 BERNABEU NADAL, FRANCESC P e 38 GUBAU BERNATALLADA, JUAN P-182.C 8 39 BERROCAL PAREDES, MERCEDES S-8 7a 40 BIERHORST, KONRAD P-193.A 8 41 BLEPP, GISELA P-10 7d 42 BOCK-HOVEN, CONSTANTIN S-99 BIS 7a 43 BOER, PATRICIA SCAN-39 9c 44 BOETTINGER, KLAUS P-112 7d 45 BÖHME, HEINZ SDAN-1 9e 46 NAVARRO BORQUE, JUAN ANTONIO SALD-13 9d 47 BOIVIN, PAUL P-33 7d 48 CAMPABADAL PONT MARIA ANTONIETA SA-7 7a 49 BORCHARDT, WERNER P-116.A 7d 50 BORRAS ESTRADA, LLUIS S-30 7a 51 BOTELLA CABO, MARIA ROSA SCB-18 9d 52 BOULBES JEAN- FRANÇOIS S-45 7a 53 BRENNER, CHRISTA P-23.B 7d 54 PAULINE BREUER MARIE LUISE S-99 7a 55 BROCKHOFF, ERNST GEORG S-90 7a 56 BRODBECK, DIETER SB-14 9e 57 BRUCH SALADA, ROMAN S-32.BIS 7a 58 BRUCH SALADA, ROMAN S-33.A 7a 59 ZUR BRÜEGGE, GERD SR-5 7a 60 BRÜGGEN, ALFONS S-53 7a 61 BRÜNIG JUTTA, EMMI LINA HANNA SM-1 7a 62 BRUWIER, JACQUES SCB-7 9d 63 WITTECK, WOLFGANG SALD-18 9d 64 BUEHN, WALTER P-182.B 8 65 BUGGLE GUNTHER BERND P-11-E4 7d 66 BUMB, MICHAEL S33-C 7a 67 BUSCA CARDONA, ANTONIO P-166 7b 68 BÜTTNER, KAREN P-178.A 8 69 CABALLE TAULATS, JORDI SCB-19 9d 70 CABANELL CASTANY, GEMMA PMOLI-3 7d 71 CABANELL CASTANY, GEMMA PMOLI-4 7d 72 CALLE MONTES, JOSE MARIA SDAN-26 9e 73 CAMI GOMIS, VICTOR P-160 7b 74 MEDITERRANEO INMOBILIARIA, SA SCAN-34* 9c 75 MEDITERRANEO INMOBILIARIA, SA S-80 7a 76 MEDITERRANEO INMOBILIARIA, SA S-81 7a 77 CAMPI SCHOELLER, SUSANA SA-1 7a 78 EVGENY MARGOLIN SP-6 7a 79 CAÑADAS AGUILERA, SALVADOR SAQ-4 9d 80 BOADA SEGURA, PERE S-30.BIS 7a 81 CAÑERO NAVAJAS, ANTONIO P-58 7b 82 NICOLE GERMAIN ALBERTE WEYGAND S-12 7a 82,5 CARLE JEAN PAUL S-13 7a 9

14 83 CARNER ALIVES, DAVID SCAN-6 9c 84 CARRASCO PASCUAL, PEDRO SB-8 9e 85 CASADELLA GENOHER, NARCIS SCAN-4 9c 86 CASADELLA NEGRE, JORDI P-167 7b 87 JOERGENSEN, BRIAN S-31 7a 88 CASTELLO SUBIRA, JOAQUIN P-27 7d 89 DOCTOR CASTRO, S.L. SP-2 7a 90 CASTRO RIBERA, DELFIN SCAN-26 9c 91 CAVALLERO ADRIAN, MARIO S-52.A 7a 92 CEBRIAN LOPEZ, AMELIA SB-13 9e 93 CENTRO 2.000, SL CENTRO CIBIACH FERRER, LLUIS SDAN-7 9e 95 CIBIACH FRIGOLA, GEMMA SDAN-8 9e 96 PALOU COLL, ANNA P-86.C 7d 97 CIOCIA ORSINI, FRANCESCA SAQ-12 9d 98 CIURANA RUBIO, JOSE MARIA PDAN-21.LL 8 99 CLEMENS SIGRID P-29.B 7d 100 CLERIAS MOLINS, JOAN P-183.B COCHRAN, ROSEMARIE P COJIMAR S.A. P-55* 7b 103 COJIMAR S.A. P-56* 7b 104 COJIMAR S.A. P-57 7b 105 COJIMAR S.A. P-54 7b 106 COLBUS, STURMI OTTO P-97 7b 107 COMAS VILA, ANTONIO P-119 7d 108 CORONAS GUINART, Mª CONCEPCIÓN P-34* 7d 109 CORONAS GUINART, Mª CONCEPCIÓN P-35* 7d 110 CORONAS GUINART, LUIS GONZALO P-15 7d 111 CORONAS GUINART, Mª CONCEPCIÓN P-8 7d 112 CORP. IND. PROYECTOS. S.A-(CIPSA) SP-3 7a 113 CORSI, PATRICIA JOSE LUCIENNE SDAN-17 9e 114 CORTADA SEIDLER, BRUNO SCB-12 9d 115 AZURTEL 3000, S.L. P-85.B 7d 116 Crott Ilse Marta Margarete SDAN-6 9e 117 CUADRAS AVELLANA, CARLOS P-100 7d 118 CUEVAS SANTAÑE, JAIME SR-4 7a 119 CHABRERA EDO, JUAN S-46 7a 120 DARUP, MARIANNE S-3 7a 121 DAUDER PONS, LUIS SAQ-2 9d 122 DE MIGUEL LAHOZ, ELENA P-90 7b 123 DECLERCQ ARNAUD JEAN PHILIPPE S-19 7a 124 DECLERCQ ARNAUD JEAN PHILIPPE S-20 7a 125 DECLERCQ ARNAUD JEAN PHILIPPE S-21 7a 126 DECLERQ NOLLET, ANDRÉ SM-8 7a 127 THAA, KLAUS DIETER P-181.B DEKKER STARRENBURG, SUZANNA / HUGO DEKKER EDUARD, S-54.1 y a 130 DELON YOUNG & CIA S.A. P-180.B DELON YOUNG & CIA S.A. P-181A* DELON YOUNG & CIA S.A. PMOLI-1* 7d 133 DELON YOUNG & CIA S.A. PMOLI-11B 7d 134 DELON YOUNG & CIA S.A. PMOLI-12* 7d 135 DELON YOUNG & CIA S.A. PMOLI-13* 7d 136 DELON YOUNG & CIA S.A. PMOLI-14* 7d 137 DELON YOUNG & CIA S.A. PMOLI-15* 7d 138 DELON YOUNG & CIA S.A. PMOLI-2* 7d 138,5 DELON YOUNG & CIA S.A. SUELO-5B 7d 139 DENEKEN, ULRICH S-5.A 7a 140 DERNBACH, HANS JOSEF P-DAN12.LL DESCH, GISELA SCB-26 9d 143 DIAZ YAGUE, Mª LUISA PMOLI-8 7d 144 DIEHL, THOMAS SDAN-33 9e 145 DIESSLIN, GABRIELLE SR-1 7a 146 KADE, STEFFEN S-65.B 7a 147 CAÑERO FIGUEROLA, ALFONSO S-76 7a 148 ARIZA ROLDAN, DOLORES P-159 7b 149 DONAIRE MANRIQUE, FRANCISCO STERE-5 9e 150 DÖRR, GUTEN ANTON SCB-20 9d 151 GONZÁLEZ GALAN, MONTSERRAT SCAN-22 9c 152 DRESCHER REINHARD, RUDOLF P BIS 7b 153 DREYER KARL HEINZ SR-9 7a 154 DURAN VIAPLANA, DAVID SCAN-10 9c 155 ECKERT, MICHAEL S-44 7a 156 EGEA CARRUESCO, IGNACIO P-115 7d 157 EISENSCHNEIDER WERNER SDAN-13 9e 158 EIZENHÖEFER, VERA P-180.A EMMERICH, RAINER P-DAN11.LL EMRICH, BEATRIX P-104.Bis 7a 161 ENRIQUEZ PEREZ, GIL SDAN-19 9e 162 ERRE, JEAN MARIE SCB-27 9d 163 ESQUIVEL KANE, LINDA SCB-5 9d 164 MAESTRO CASTILLO, BEATRIZ SDAN-16 9e 165 BARNES SARRA, EVA MARIA P-155 7b 166 CONCEPCIÓN MONTESINO, Mª ROSA S-1 7a 167 CUBELLS FARRAN, SILVIA P-3 7d 168 FABREGA ALONSO, SUSANA SCAN-15 9c 169 FAKOP, S.L. S-105 7a 170 DI BENEDETTO, KARLO SB-3 9e 171 OBERTHÜR, KIM SB-11 9e 172 FEDERIGHI, MARIO SCAN-21 9c 173 FERNANDEZ QUEIPO, ARSENIO SCB-33 9d 174 GAUSMANN THEODOR SR-3 7a 10

15 175 FEIXAS ASENSIO, CARMEN SAQ-9 9d 176 FELEZ DOLZ, VICENTE SR-6 7a 177 DE VIRES JOHANNES BERNARDES P-11-E2 7d 178 FENS GORDON P-96 7b 179 FENS GORDON P-62 7d 180 SAIZ MARIN ESTHER SCAN-31 9c 181 FERNANDEZ FERNANDEZ, JESUS SDAN-24 9e 182 FERNANDEZ MARIN, FERNANDO SCB-22 9d 183 FERNANDEZ MARQUES, JUAN ANTONIO SCAN-35 9c 184 / 185 VIDAÑA CASTRO, MARIA JOAQUINA P-114.A / P-114.B 7d 186 VIDAÑA CASTRO, MARIA JOAQUINA P-DAN23.LL FERNANDEZ SAURA, ENRIQUE SCB-29 9d 188 VIDAÑA CASTRO, MARIA JOAQUINA P-110 7d 189 FIGUEROA ALADRO Mª ARACELI SCAN-7 9c 190 FINGERHUT HEINRICH SA-11* 7a 191 FINGERHUT GISELA S-9 7a 192 FINK, BERNHARD JOSEF SA-9 7a 193 FLORES PERAL, ENRIQUE SDAN-15 9e 194 FONTCLARA XOFRE JUAN P-1 7d 195 FRANEK KARL, ANDREAS S-67 7a 196 FRANK, LUDWIG S-37 7b 197 MARISS RAGNA P-140 7d 198 INMOVANHAR, S.L S-6 7a 199 INMOVANHAR, S.L S-73 7a 200 FUCHS, RITA PDAN-7.LL FUENTES RAMON, MANUEL S-100 7a 202 GACHO RUIZ, REGINO SCB-46 9d 203 OLAV SELTER PIERRE PDAN-18.LL MORVAN YVES, LOUISE MARIE S-68 7a 205 GALLARDO GARCIA, ANTONIO P-116.B 7d 206 GAMPPER, OLIVER SDAN-2 9e 207 MODEST GIRÓ MARSAL P-52 7b 208 GARCIA DEL MURO SOLANS, JUAN S a 209 GARCIA FUENTES, ALBERTO P-85.A 7d 210 GARCIA JIMENEZ, MANUEL SAQ-11 9d 211 GARCIA QUESADA, ANTONIO SCB-44 9d 212 GARCIA ZARAGOZA, MONTSERRAT SCB-11 9d 213 RODRÍGUEZ ARMESTO, TAHIS S-70 7a 214 GARRIGA RAMOS, CONSOL SB-22.A 9e 215 GEHR, GABRIELE S-110 7a 216 GOMARIZ TALAREWITZ, DIANA SA-12.OBEN* 7a 217 AMADOR LORENTE, JUAN MIGUEL SA-12.UNT 7a 218 GARCIA PARDO, ISAAC S a 219 SALMERON HERRADA, JORDI S a 220 GERLACH KARL S-004.BT 7a 221 HUIJSER SEBASTIAN S-40 7b 222 SONNEN RESIDENZ SELVAMAR, S.L. S-47 7a 223 MATE SANZ, JOSE LUIS P-2 7d 224 PALOMINO RAMOS, ANTONIO SB-9 9e 225 GOL TERRADELLES, GUIFRE P-22 7d 226 GOMEZ ARBOLEDA, JANE PMOLI-11 7d 227 GONZALEZ HERNANDEZ, ANTONIA SALD-10 9d 228 GONZALEZ LUNA, FELIPA STERE-1 9e 229 GONZALEZ SANZ, JOSE ADOLFO SCB-25 9d 230 GONZALEZ RAMILO, PABLO SDAN-12 9e 231 GREDAL NEGRO, S.L. P-84.C 7d 232 GREDAL NEGRO, S.L. P-84.G 7d 233 GREDAL NEGRO, S.L. P-84.B 7d 234 WOLFGANG GRIMM HORST SB-19 9e 235 GROOME, NEIL P-162 7b 236 GROOME, TERRY S-41.BIS 7b 237 GROSS EVA S-88 7a 238 GROSS EVA S-88.BIS 7a 239 ARCAS KREUTZ, JOSEP MARIA SB-10 9e 240 GRUCZ, FRANZ SA-3 7a 241 GRÜNIG, MATTHIAS SM-2 7a 242 SULIMOV ALEXANDER P-14 7d 243 BUSOMS PUJOLS, MARC P e 244 SEGUI ROCA, JAVIER P e 245 GENNADY CHERANOVSKIY P-102 7d 246 GUIRADO CEBRIAN, JOAN SB-15 9e 247 INEVA MARTINEZ, MARIA LOURDES SB-16 9e 248 RYADS MEDITERRANEO, S.L. P-117 7d 249 SONNEN RESIDENZ SELVAMAR, S.L. P-124* 7d 250 / 593 MORENO RUIZ, MANUEL S-35 / S-35BIS 7b 251 / 361 / 362 SONNEN RESIDENZ SELVAMAR, S.L. S-49 / S-59 / S-59BIS 7a 252 LEON GIMENEZ, ARTURO P-134 7d 253 SONNEN RESIDENZ SELVAMAR, S.L. P-123* 7d 254 GUIRADO CEBRIAN, OLGA SM-3 7a 255 DMITRY KOCHEMASOV S-78 7a 256 GONZALEZ RODRIGUEZ, FRANCISCO SAQ-6 9d 257 GURMACHEZ SUBIRANA, JOAN P e 258 GURMACHEZ SUBIRANA, JOAN SCAN-5 9c 259 GURRERA FORNES, FERNANDO SCB-34 9d 260 GUTIERREZ PALMA, JOSE SCB-8 9d 261 GUTIERREZ SANTOS, JOSE LUIS S-32 7a 262 GUTMANN, URSULA ANNA P-70 7d 263 HAAG, HARTWIG SB-2 9e 264 HAAG, BEATE WALBURGA SB-4 9e 265 HANEL, KATHARINA SM-6 7a 266 HANUS, KARIN HERTA P-170.B 8 11

16 267 HARAND, JOSEF P-29.A 7d 268,0 EUROVERLAND, S.L S b 268,0 EUROVERLAND, S.L S-43 7b 269 HARTMANN, BEATRIZ P-11-E5 7d 269,5 HARTMANN, BEATRIZ P-11-E5 7d 270 HARTUNG, ELKA GISELA PDAN-13.LL HASEIDL, WILLI EBERHARD P e 272 HASENBECK, KLAUS P-106* 7d 273 HEGENLOCH, RENATE MARGARETE S-25 7a 274 HEINE, HORT S-92 7a 275 HEINZE, DAVID P-DAN6.LL HEISCH, EIKE SR-7 7a 277 HEISEL ANDREAS P MARSAL LLACUNA Mª LLUISA PDAN-8.LL / 280 HELGE, HANS P-128.A / P-128.B 7d 281 / 282 HELGE, HANS P-129.A / P-129.B 7d 283 / 284 HELGE, HANS P-130.A / P-130.B 7d 285 / 286 HELGE, HANS P-131.A / P-131.B 7d 287 / 288 HELGE, HANS P-132.A / P132.B 7d 289 HELGE, HANS P-169.B / 291 HERBORN, ALOIS JOHANN S-54.2 / S-55,3 7a 292 HERRERA BERROCAL, JOAQUIN LEONARDO SCAN-33 9c 293 RAU, GÜNTER SB-26 9e 294 HETZEL, JUTTA P-122 7d 295 HOFSÄSS HOLGER, HEIKE SB-6 9e 296 HOFSÄSS HOLGER, HEIKE SB-5 9e 297 HOGREBE, HEINRICH SB-30 9e 298 HORN, RAINER DIETRICH SB-18 9e 299 HORNBERGER, WOLFGANG P-DAN5.LL HUNGER, CORINNA SALD-12 9d 301 HUPE THOMAS, SIEGFRIED SALD-3 9d 302 HUSS, MARIANNE P IGUAL VILLAGRASA, FELIPE P-82.D+E 7e 304 Parra Foz Jordi S-104 7a 305 MARTINEZ SAGASTI, RAFAEL S-26 7a 306 IVS JORAM S.L. S-86* 7a 307 JEREZ PORTA, MARIA CINTA SCAN-30 9c 308 BENITEZ BERNAL, OSCAR P-67 7d 309 DEL OLMO CUENCA, TOMAS P-182.A JUNGEL, HILKE MARIA S-14.C 7a 311 KADE, STEFFEN S-66 7a 312 KAMPMEYER KOORMANN, GISELA PDAN-14.LL KEILBACH, RENATE SB-20 9e 314 KEMPF,MANFRED SA-4 7a 315 KEMPF-SCHMITT, BARBARA SA-5 7a 316 CUEVAS SANTAÑE, JAIME S-63 7a 317 KEMTER, KLAUS P-173.B KESSLER, ERICH PDAN-9.LL ASENSIO GIUDICE, ANTONIO SCB-13 9d 320 KIEHL, SIEGFRIED P-121.B 7d 321 KLATTE, WALTER S-87 7a 322 MONSCHAU, HEINRICH SALD-15 9d 323 KOCH, EDWIN P e 324 KOEPPEN, HERMANN P-193.B RUIZ LOPEZ ESTEFANIA SALD-6 9d 326 KÜCHLE, JÜRGEN P e 327 KÜHNLE, HARTMUT P-121 7d 328 KÜHNLE, HARTMUT SALD-16 9d 329 KÜNSTER WOLFGANG S-14.B 7a 330 KUNTE, HANNELORE PDAN-2.LL TAMAYO MILLAN, ANTONIO SB-29 9e 333 INMO LAS COSTAS CATALANAS, SL S-41 7b 334 LAGUNAS RENOM, ANTONIO P-88 7b 335 LANAS GONZALEZ, CARLOS SCB-35 9d 336 LOPEZ GONZALEZ, JULIO P-170.A LEAL LUQUE JUAN CARLOS P-81 7b 338 LEHMANN, CHRISTOPHER SDAN-22 9e 339 LEIDINGER, KURT AUGUST SDAN-28 9e 340 LEIDINGER, KURT AUGUST P-47 7b 341 LEIS- BENDORFF IRENE S-5B 7a 342 LEITE RIBEIROM, ANTONIO JOSÉ SP-1.3 7a 343 LEON GONZALEZ, JAVIER PDAN-3.LL LEWOLDSEN WOLFGANG SIEGFRIED P-75.B 7a 345 GREBE, UTE SR-8 7a 346 LIZONDO, JUAN FELIPE P-154.A 7b 347 LOPEZ RAMON, FRANCISCO SALD-14 9d 348 LOPEZ GONZALEZ, FRANCISCO P-83.A 7e 349 LOPEZ PONCE, ANTONIO SCB-15 9d 350 ROMANOVSKY, NIKOLAY P LORENZ HERMANN, JÜRGEN SAQ-10 9d 352 CERVERA TALAVERA, NURIA SA-6 7a 353 LUTTENBERG, JOSEF P-120 7d 354 LLEBOT RABAGLIATI, JOSE ENRIQUE SCAN-1 9c 355 MORENO RIVERO, SANDRA P-98.A 7d 356 METALBOSCH, SL S-34 7a 357 METALBOSCH, SL S-34.BIS 7a 358 COMP. GRAL. ADMINISTRACIÓN E INVERSIONES S-35.A* 7b 359 COMP. GRAL. ADMINISTRACIÓN E INVERSIONES S-35.B* 7b 360 MOROZOV, ALEXANDER S-48* 7a 363 GHANVEI, MAHMOOD SCAN-8 9c 364 MALDONADO VARGAS, JOSE SCB-9 9d 12

17 365 MANE CLAVE, MIGUEL P-64(50%)+P-65 7d 366 MANNEL, WINFRIED SA-13 7a 367 MANUBENS CASTELLANA, JOAN SCB-31 9d 368 MANUEL GIU, MARIA ANDREA SCAN-13 9c 369 MANUEL TORNOS MONTSERRAT P-71 7d 370 MANZANO GALINDO, RICARDO STERE-2 9e 371 MAÑAS ANGOS ROSARIO SCB-36 y 37 9d 372 MARISS, PETER P-139 7d 373 MARQUAD, UWE P-144* 7d 374 MARQUAD, UWE P-149* 7d 375 MARTENS, JÖRG RICHARD P-68 7d 376 MARTIN, JEAN LUC P.DAN-22.LL MARTIN MARTINEZ, ISABEL SCAN-3 9c 378 EMPRETOSSA 2000 SL P-46 7b 379 MARTINEZ ESTELLES, FRANCISCO P-46.BIS 7b 380 DIAZ BERENGUEZ, Mª SOLEDAD P-21 7d 381 MARTINEZ CHINCHILLA, JOSE P MARTINEZ MICO, JOAQUIN P-74 7b 383 MARTINEZ MICO, JOAQUIN P-73 7b 384 MARTINEZ MURCIANO, ELIAS SCB-24 9d 385 MARTINEZ ALMAZAN, ASUNCIÓN PMOLI-7 7d 386 MARTINEZ CHINCHILLA, RAFAEL S-106 7a 387 MARTINEZ MARTINEZ, RAFAEL SB-23 9e 388 KANETA VLADIMIR S-40.BIS 7b 389 MATA DONOSO, AGUSTIN SCAN-24 9c 390 METENCIO CALOMARDE, MANUEL P-84.F 7d 391 MATILLA MATILLA, JOSE LUIS SCB-40 9d 392 MAYER, ROSAMARIE S-92.BIS 7a 393 MAYLAND, PETER SA-2 7a 394 / 395 / 396 MEDINA SEVILLA, ANTONIO P-125A* / P-125B* / P126 7d 397 PALACIOS PALACIOS MAXIMILIANO P-133* 7d 398 PALACIOS PALACIOS MAXIMILIANO P-133.BIS* 7d 399 LUCENA GUTIERREZ, ANTONIO JESUS SDAN-14 9e 400 MEEUWSEN, THEODORUS SDAN-18 9e 401 MEINECKE HARTMUT, ULRICH P-158 7b 402 MELIS JAVALOY, LEONARDO P-DAN20,LL MIKA, HEINZ P-DAN10.LL CEBALLOS MINGUEZ, ALICIA P-82A 7e 404,5 CEBALLOS MINGUEZ, ALICIA P-82B 7e 405 LAHOZ CALVO, FRENCESC S-105.TR 7a 406 ANITROC 50 SL P-85D 7d 407 MOENNIG, FRITZ VOLKER S-11.BIS 7a 408 / 410 SONNEN RESIDENZ SELVAMAR, S.L. P-6.B / P-6.A 7d 409 SONNEN RESIDENZ SELVAMAR, S.L. SB-28 9e 411 BANACH GIL, JOSEP MARIA P-85.C 7d 412 MONGE HIJARUBIA, ALICIA SCAN-16 9c 413 NICOLAS PUIG, JOSEP P-161 7b 414 MONSCHAU, HEINRICH S-109 7a 415 BRUNS KERSTIN S-108 7a 416 MONTILLA SORIANO, ALBERTO SDAN-27 9e 417 AZNAR GÓMEZ, MARIA LOURDES SCAN-40 9c 418 MORE MORE, JOAN S-69 7a 419 MORELL, WERA MARIANNE ANNA SB-24 9e 420 MORENO ARANDA, LUIS P-156 7b 421 MORENO RIVERO, CARMEN SDAN-3 9e 422 MIRABET SÁNCHEZ, MARIA TERESA S-109.BIS 7a 423 MUNK SMIT, JACQUELINE P-192.A MUNNE GIBERT, JOAN PMOLI-6 7d 426 MUÑOZ PECES- BARBA, MANUEL S a 427 GOTARRA BALTRONS, JORDI P L 7e 428 NACHRODT, TATJANA P e 429 NASCIMBEN, CARLO P-153 7d 430 NAVARRA NADAL, JOAN S-95* 7a 431 NIEDLICH, WOLF P-127 7d 432 NIETO PRIETO, DAVID SCAN-36 9c 433 NOLDEN, HELGA HEIDEWIG SDAN-10 9e 434 NOLLA RUSIÑOL, FRANCISCO PMOLI-10 7d 435 NOLLA RUSIÑOL, FRANCISCO PMOLI-9 7d 436 NUÑEZ BENITO, FERNANDO SAQ-7 9d 437 OBERDÖRFFER, MANFRED P-105 7d 438 MUIÑOZ OCAZBERRO, JOSEP MARIA P-118 7d 439 OJEDA RODRIGUEZ, CARLOS SCAN-9 9c 440 OLIVA VIVES, RAMON P-157 7b 441 OLIVER ROVIRA, MONTSERRAT SCAN-29 9c 442 OLLENBURG, ANNELIESE S-45.BIS 7a 443 OLLER ORTIZ, JOSE LUIS S-43.TRIS 7a 443,4 OLLER ORTIZ, JOSE LUIS S-43.TRIS 7a 443,6 OLLER ORTIZ, JOSE LUIS S-43.TRIS 7a 444 PROPISO MARESME S.L. S-105.BIS 7a 445 ORTIZ VALENCIA, AMALIA SALD-1 9d 446 ORTLIEB, WERNER SB-8.A 9e 447 / 679 GAVRILINA TATIANA / SULIMOV, ALEXANDER S-16 / S-15 7a 448 BEREST ALEXANDER S-17 7a 449 NAVARRO LIRIA, MANUEL SCAN-38 9c 450 CAN VILAS TOSSA S.L. STERE-12 9e 450,5 PROMOCIONES TERE S.A. STERE-13 9e 451 PAGES VILA, JORDI STERE-8 9e 452 PALOMINO MORENO EMILIO SB-12 9e 453 PALOU BARNOLAS, MATILDE P PANGAN, B. LOURDES SCB-4 9d 455 PARDO GARCIA, JOSE ANTONIO SCAN-19 9c 13

18 456 PAVON SAURA, JORDI P-93 7b 457 PAVON SAURA, JORDI P-89 7b 458 PEDRO GUARDIA, CARLOS SCB-10 9d 459 PEREZ CANAL, JAIME P-DAN1.LL PETZOLD, GERD JÜRGEN P-178.B / 462 VAN HEST, PIET KAREL JAN S-39 / S-39BIS 7b 463 FERNANDEZ DE LA ROSA, MANUEL SCAN-23 9c 464 PIROT CARRERA, MARIA TERESA P-108 7d 465 PIROT CARRERA, MARIA TERESA P-111 7d 466 PLATERO LOPEZ, MARCIAL SCAN-20 9c 467 PLAZA RODRIGUEZ, MARIA P-163 7b 468 SAAVEDRA BAGUE, PILAR SALD-2 9d 469 ICOMMA PALS S.L. S-37.BIS 7b 470 ICOMMA PALS S.L. S-38 7b 471 PRAT RIPOLLES, JAUME SCAN-42 9c 472 PRAT VILA, ANTONIO SAQ-8 9d 473 PRAT VILA, ANTONIO SCB-30 9d 474 VON PREISLINGER, WALTER ANTON SB-25 9e 476 PUBILL VALLESPI, MARIA MERCEDES S-56-A 7a 477 FERNANDEZ VILLENA, JESUS SDAN-20 9e 478 LÓPEZ BARCELÓ, ELENA SALD-11 9d 479 QUINTES, HIDELDEGARD S-18 7a 480 QUITTKAT, CATHERINE SCB-41 9d 481 GUIRADO CEBRIAN, OLGA S a 482 RAMIREZ MUÑOZ, JUAN P-142 7d 483 MENDEZ FERNANDEZ, PILAR SCB-28 9d 484 RAMOS SOTO, JAVIER. P-67.BIS 7e 485 CADENA GUAL ALBERT SCAN-27 9c 486 GUTIERREZ SANTOS, JOSE LUIS P-138* 7d 487 GUTIERREZ SANTOS, JOSE LUIS P-152* 7d 488 GREDAL NEGRO, S.L. P-84.A 7d 489 GOMEZ MEDINA, DAVID SDAN-29 9e 490 REPULLO ANTEQUERA, JUAN JOSE P-82.C 7e 491 BUKHAROV, ALEXANDER S-6 BIS 7a 492 REY CASTELLET, MANUEL SDAN-25 9e 493 LORENZO GALÉS, ANA SCB-32 9d 494 YOSHIHIRO KONDO P-83.B 7e 495 RICHTER RONALD HARRY SDAN-9 9e 496 RIGAUD, JEAN P-164 7b 497 RINCKE, IRMGARD SM-5 7a 498 MARTINI, DANIELE P-7 7d 499 ROCA BALLUS, MERÇE P-165 7b 500 RODRIGUEZ ARRABAL, LOURDES P e 501 RODRIGUEZ FELIX, SEBASTIAN SB-27 9e 502 RODRIGUEZ ARMESTO TAHIS S-24 7a 503 LA COMARCA INSTALACIONS I SERVEIS S-91.BIS 7a 504 RODRIGUEZ MELLADO, ANTONIO SCB-45 9d 505 RODRIGUEZ MORENO, JOSE MANUEL SCAN-12 9c 506 RODRIGUEZ NAVARRO, EUGENIO P-69 7d 507 RODRIGUEZ RODRIGUEZ, MATIAS P-101 7d 508 ROHDE, CARLOS P-24 7d 509 ROHNER, ARTUR S-96 7a 510 SANCHEZ MOLINA, JOSE SAQ-3 9d 511 BOTELLA LOPEZ, ALBERTO SAQ-1 9d 512 JORGE SALMERON HERRADA I MARIA LUISA CASAS ROYO; 7a 512 ROBERTO MARIO ROLAND DOTTO I MARIA GUADALUPE FERNANDEZ MONTOYA 7a 512 ILSE HOPPE 7a 512 KARL HEINZ LUTZELER 7a 512 KLARA STREICHER 7a 512 HEINRICH OTTO VIKTOR WOGELE 7a 512 EBERHARD WOLL 7a 512 ROBERTO MARIO ROLANDO DOTTO S-89,1 7a 513 ROMERA COCA, FRANCISCO SDAN-5 9e 514 ROMERO DONAIRE, INOCENCIO STERE-3 9e 515 ROS MATEU, MONTSERRAT SCB-1 9d 516 ROSCHEK, ANNE ALICE MARIE P-172.B ROSTECK & PESCH S-93.BIS 7a 518 RUBIO BARDON, MARIA DIVINA P-84.D 7d 519 RUIZ QUIRANTE FEDERICO JOSE P-99 7d 520 RUIZ SANCHEZ, JOSE P e 521 RUPP, HUBERT P-11-E3 7d 522 RÜTHER, MANFRED P-192.B SABATE SOLSONA, MARIA DOLORES P e 524 SALGADO SOUTO, HERMINIO SCAN-41 9c 525 CASTELLANO GAMERO, JOAQUIN P-49 7b 526 SANCHEZ CHAPARRO, ANDRES SALD-9 9d 527 SÁNCHEZ VARGAS, ANDRÉS SCAN28 9c 528 JIMENEZ MORENO, OSCAR SCB-16* 9d 529 SANCHEZ MOLINA, ANTONIA SAQ-5 9d 530 SANDMANN HENRICH, WILHEM SA-8 7a 531 SANFELIU OLIVE, JOSE P-48 7b 532 FORMENTO TURNE, ROSA MARIA SCAN-2 9c 533 SANTAMARIA ALONSO, JOSE LUIS SCB-21 9d 534 MANZANO GARCIA, SANTOS SDAN-31 9e 535 SANZ GARCIA, JESUS SCAN-37 9c 536 SATZER, WILHELM P-173.A SAVEL, VERONICA CAROLA SB-21 9e 538 SCHACHL, HANS P-169.A WERNER SCHÄEFER, FERDINAND P-80 7b 540 SCHILLING, HEIZ P-11-E1 7d 14

19 541 SCHLENTER, HERBERT P-25 7d 542 SCHLEPPER, WOLFGANG PDAN-4.LL SCHEM, KONRAD P SCHMIALEK, MARTIN P-75.A 7a 546 COUNQUET THIERRY MICHEL CLAUDE S-79 7a 547 ESPINOSA DE LEON, ROBERTO GABRIEL SR-11 7a 548 SCHMITT ILSE S-27 7a 549 ORTIZ MARZO, MANUEL P e 550 SCHNEIDER, CLAUS P-134.BIS* 7d 551 / 552 SCHNEIDER, KARIN REGINA P-78 / P-77 7b 553 SCHNEIDER, KARIN REGINA P-79 7b 554 RICHARD VERRA S-83 7a 555 PALGEN JOSEPH P-107* 7d 556 HASENBECK, KLAUS P-109 7d 557 SCHOLER, IRENE ANGELIKA SB-22 9e 558 SCHOLTEN,TORSTEN SDAN-11 9e 559 SCHOPP, FERDINAND S-52.C 7a 559,5 SCHOPP, FERDINAND S-52.CB 7a 560 SCHROETER, GERHARD S-72.C 7a 561 SCHUIER, HEIDI P e 562 SCHULER, WOLFGANG SB-17 9e 563 SCHULTE, KLAUS PETER P-18 7d 564 SCHWEISSGUT, FRANZ P-104 7d 565 SCHWEISSGUT, FRANZ P-103 7d 566 SCHWEMMER, PETRA SDAN-32 9e 567 SCHWENKGLENKS, ERWIN SDAN-30 9e 568 KONONENKO, RUSLAN S-22* 7a 569 PERSHIN, ALEXANDER S-23* 7a 570 AGUMERA, RAISA S-29* 7a 571 INMO LAS COSTAS CATALANAS, SL S-36.BIS 7b 572 INMO LAS COSTAS CATALANAS, SL S-36* 7b 574 PROMOCIONE CANGRANIX S.L. S-64* 7a 576 SEGURA JUST, JOSÉ MIGUEL P b 577 SEGURA JUST, JOSÉ MIGUEL P-61.0* 7d 578 ROMANOSKY NIKOLAY P-19 7e 579 SEGUI ROCA, XAVIER SCAN-25 9c 580 DE SEGURA JUST, JUAN CARLOS S-52.B 7a 580,5 DE SEGURA JUST, JUAN CARLOS S-52.B B 7a 581 SEGURA JUST, JOSÉ MIGUEL P e 582 ALEXEY-NIKOLAEVIC, LAZAREV P-92 7b 583 SEGURA MARTINEZ, JORDI S-58 7a 584 PICON GARCIA, JOSEFA S-57 7a 585 SEGURA JUST, JOSÉ MIGUEL P BIS 586 BLASCO BLASCO, RAMÓN P e 587 SERRANO GARCIA, JUAN SCB-17 9d 588 SERRAT PORTET, RAMON P-168-A / B RODRIGUEZ SERNA, MARIA JESUS SCB-6 9d 590 SICHERMANN, NORBERT. S a 591 SIERIG, JÖRG S-4-A 7a 591,5 SIERIG, JÖRG S-4-B 7a 592 FAKOP, S.L. S-106.BIS 7a 594 PANTIUC, CONSTANTIN P-135 y 136 7d 595 ALEMANY GALINDO, JOSE Mª S-55.BIS 7a 596 SALZER MAGDA SALD-4 9d 597 EVOLUCIO 98, S.L SCAN-11 9c 598 EVOLUCIO 98, S.L SCAN-14 9c 599 CLADERA BALLESTER, FRANCISCA P SIQUIER FADO, SANTIAGO STERE-6 9e 601 CENTRO 2.000, SL (SNACK ) SSNACK / 603 NAUS COMERCIALS S.L. S-82.A-B-C 7a 604 STEINBECK JOHANN P-11-E6 7d 605 EUROVERLAND, S.L S a 606 STEPPUHN, DETLEF P e 607 STERNBERG, ALFRED PDAN-17.LL STERNBERG, ALFRED P-31 7d 609 STERNBERG, ALFRED P-32 7d 610 STERNBERG, ALFRED P-171.A STOLLENWERK WILCHELM SP-1.1 7a 612 STRAUSS, PAUL P-23.A 7d P-23.A 7d 613 CENTRO 2000 S.L. (SUPER ) SUPER SERRA SERRA, CARMEN SCAN-17 9c 615 TARRES GAMELL, FRANCISCO DE PAULA STERE-4 9e 616 TASARTE SA P-201,00* 7e 617 TASARTE, S.A. P b 618 TAVAGNA, GIORGIO SP-1.2 7a 619 TEICHMAN FERNANDO JULIA S-42 7b 620 TENIS LLORELL ( ANA PALOU ) STENIS THIRY, PAUL SP-1.6 7a 621,2 THIRY, PAUL SP-1,5 7a 622 THOMAS, CHRISTOPH SR-10 7a 623 THÜEMMLER, THOMAS SALD-5 9d 624 ROUAN JEAN MARC PDAN-16.LL TIEDE, MANFRED SA-10 7a 626 ICOMMA PALS S.L. S-102 7a 627 COLLAS TORRENT, CECILIA SM-4 7a 628 LAZAREV ALEXEY P91 7b 629 TORRES VILLALBA, EMILIO STERE-7 9e 630 POHL TOSSMANN, ELVIRA P-11-E-7 7d 631 TRANCHAT, JEAN PAUL S-56.B 7a 632 TRILLA AGUILAR, JUAN S-7 / S-7bis 7a 15

20 633 TURU SEGURA, FRANCISCA P-84.E 7d 634 UHE, HANS-JÜRGEN P-30 7d 637 BARRERO ORTIZ, JOSE MANUEL SDAN-23 9e 638 BARBÉ MOLA, ENRIC P-72 7d 639 VAN DER PUTTEN, MARIE EDITH SALD-8 9d 640 NARVAJA, GISELA VICTORIA P VAQUE PIE, ALBERTO S-65 7a 642 VAQUE PIE, ALBERTO S-64.B 7a 643 VAQUE PIE, BUENAVENTURA S-33.B 7a 644 GENESCA FERRER, NURIA S-71 7a 645 MARTÍNEZ ÁLVAREZ, LILIAN PMOLI-5 7d 646 GONZALEZ DOMINIQUE THERÈSE MA P-9 7d 647 VIELLE, CLAIRE SIMONE SCB-3 9d 648 VILQUIN, JEAN- PHILIPPE SM-9 7a 649 VIÑAS BARCELO, ALBERTO SCB-43 9d 650 VIUSA I SALA, ENRIC P e 651 VIVERO SALVADOR, LLUIS SCB-2 9d 652 VIVES PALOS, JUAN ANTONIO P-84.H 7d 653 WAGNER, DIETRICH SR-2 7a 654 WALKOWIAK REINHARD, ALBERT PDAN-15.LL WALSH, HELEN JANE SDAN-21 9e 656 WALTER HANSRUEDI P-63 7d 657 WASMUTH, HELGA SALD-17 9d 658 WEBERBARTOLD, GERTA MARIA SB-01 9e 659 WEINGARTEN, WILHELM S-42.B 7b 660 FRANZEN, BRUNO P-150 7d 661 WESSLING, ANNA ELISABETH P-172.A WEYD, MARLIES SDAN-4 9e 663 PASSI GIRALT, JOSÉ P-183.A VELICHUK IGOR S-14 7a 665 WINTER CARL HORST S-10 7a 666 S-11 7a 667 WOEGER, RUDOLF P-196.B GARCIA ZAMORA, MIGUEL P-59 7b 669 ZABOLIZKY, ALWINE P-141 7d 670 MINSSART YANN BORIS PDAN-19.LL ZEDIKER, WERREN HENRY SALD-7 9d 672 HASENBECK, DANIEL SM-7 7a 673 ZERBE, EDWIN S-93 7a 674 ZICK- RHEINEN, UTA P-196.A CUBELLS FARRAN, ARTUR P-4 7d 677 LAURENT BERNARD, RAYMON P-98.C 7d 681 PAGES ISERN, JOAQUIN STERE-9 9e 682 PAGES ISERN, JOAQUIN STERE-10 9e 683 PAGES ISERN, JOAQUIN STERE-11 9e 685 MODEST GIRÓ MARSAL P-53 7b 687 SERRAT MONTSERRAT, MªASUNCIÓN P-168-B DE SEGURA JUST, JUAN CARLOS P-45 7e TASARTE SA P-20 7e 689 GERD ERICH GROTIAN P-44 7e 700 OCI I HOSTALERIA 9e 276 HEISCH, EIKE SR-7 / Aparc.1 Ap 328 KÜHNLE, HARTMUT SALD-16 / Aparc.2 Ap 24 BADIA PLA, JORGE S-50 / Aparc.3 Ap / Aparc.4 Ap 195 FRANEK KARL, ANDREAS S-67 / Aparc.5 Ap 657 WASMUTH, HELGA SALD-17 / Aparc.6 Ap 664 VELICHUK IGOR S-14 / Aparc.7 Ap / Aparc.8 Ap 313 KEILBACH, RENATE SB-20 / Aparc.9 Ap 401 MEINECKE HARTMUT, ULRICH P-158 / Aparc.10 Ap 583 / 584 SEGURA MARTINEZ, JORDI S-58 / S-57 / Aparc.11 Ap 60 BRÜGGEN, ALFONS S-53 / Aparc.12 Ap NAUS COMERCIALS S.L. / o SONNEN RESIDENZ SELVAMAR, S.L. / Aparc.13 Ap / Aparc.14 Ap 426 MUÑOZ PECES- BARBA, MANUEL S-45.3 / Aparc.15 Ap 414 MONSCHAU, HEINRICH S-109 / Aparc.16 Ap / Aparc.17 Ap / Aparc.18 Ap 543 SCHEM, KONRAD P-186 / Aparc.19 Ap 54 PAULINE BREUER MARIE LUISE S-99 / Aparc.20 Ap 203 OLAV SELTER PIERRE PDAN-18.LL / Aparc.21 Ap 316 CUEVAS SANTAÑE, JAIME S-63 / Aparc.22 Ap 433 NOLDEN, HELGA HEIDEWIG SDAN-10 / Aparc.23 Ap 419 MORELL, WERA MARIANNE ANNA SB-24 / Aparc.24 Ap / Aparc.25 Ap / Aparc.26 Ap 474 VON PREISLINGER, WALTER ANTON SB-25 / Aparc.27 Ap 27 BALLESTEROS NIETO, ENRIQUE S-14.A / Aparc.28 Ap 200 FUCHS, RITA PDAN-7.LL / Aparc.29 Ap 91 CAVALLERO ADRIAN, MARIO S-52.A / Aparc.30 Ap 237 GROSS EVA S-88 / Aparc.31 Ap 408 / 410 SONNEN RESIDENZ SELVAMAR, S.L. P-6.B / P-6.A / Aparc.32 Ap 56 BRODBECK, DIETER SB-14 / Aparc.33 Ap 242 SULIMOV ALEXANDER P-14 / Aparc.34 Ap / Aparc.35 Ap / Aparc.36 Ap 296 HOFSÄSS HOLGER, HEIKE SB-5 / Aparc.37 Ap 316 CUEVAS SANTAÑE, JAIME S-63 / Aparc.38 Ap 345 GREBE, UTE SR-8 / Aparc.39 Ap 290 / 291 HERBORN, ALOIS JOHANN S-54.2 / S-55,3 / Aparc.40 Ap 16

21 460 PETZOLD, GERD JÜRGEN P-178.B / Aparc.41 Ap 408 / 410 SONNEN RESIDENZ SELVAMAR, S.L. P-6.B / P-6.A / Aparc.42 Ap / Aparc.43 Ap 327 KÜHNLE, HARTMUT P-121 / Aparc.44 Ap 274 HEINE, HORT S-92 / Aparc.45 Ap 299 HORNBERGER, WOLFGANG P-DAN5.LL / Aparc.46 Ap 422 MIRABET SÁNCHEZ, MARIA TERESA S-109.BIS / Aparc.47 Ap / Aparc.48 Ap / Aparc.49 Ap 329 KÜNSTER WOLFGANG S-14.B / Aparc.50 Ap 460 PETZOLD, GERD JÜRGEN P-178.B / Aparc.51 Ap 554 RICHARD VERRA S-83 /Aparc.52 Ap 312 KAMPMEYER KOORMANN, GISELA PDAN-14.LL /Aparc.53 Ap 128 DEKKER STARRENBURG, SUZANNA S-54.1 y 55.1 /Aparc.54 Ap 127 THAA, KLAUS DIETER P-181.B /Aparc.55 Ap /Aparc.56 Ap 144 DIEHL, THOMAS SDAN-33 /Aparc.57 Ap 365 MANE CLAVE, MIGUEL P-64(50%)+P-65 /Aparc.58 Ap /Aparc.59 Ap 317 KEMTER, KLAUS P-173.B /Aparc.60 Ap 160 EMRICH, BEATRIX P-104.Bis/Aparc.61 Ap 156 EGEA CARRUESCO, IGNACIO P-115/Aparc.62 Ap 272 HASENBECK, KLAUS P-106*/Aparc.63 Ap 506 RODRIGUEZ NAVARRO, EUGENIO P-69/Aparc.64 Ap 673 ZERBE, EDWIN S-93/Aparc.65 Ap /Aparc.66 Ap 84 CARRASCO PASCUAL, PEDRO SB-8/Aparc.67 Ap 25 BADIA VALLS, ROSA MARIA P-47.BIS/Aparc.68 Ap 429 NASCIMBEN, CARLO P-153/Aparc.69 Ap /Aparc.70 Ap /Aparc.71 Ap 3 SEGU TOVAR, JOSÉ S-28/Aparc.72 Ap /Aparc.73 Ap /Aparc.74 Ap /Aparc.75 Ap 405 LAHOZ CALVO, FRENCESC S-105.TR/Aparc.76 Ap 302 HUSS, MARIANNE P-179/Aparc.77 Ap /Aparc.78 Ap 44 BOETTINGER, KLAUS P-112/Aparc.79 Ap /Aparc.80 Ap 479 QUINTES, HIDELDEGARD S-18/Aparc.81 Ap 499 ROCA BALLUS, MERÇE P-165/Aparc.82 Ap 30 BASSI, GOLFREDO P-28/Aparc.83 Ap 158 EIZENHÖEFER, VERA P-180.A/Aparc.84 Ap /Aparc.85 Ap 97 CIOCIA ORSINI, FRANCESCA SAQ-12/Aparc.86 Ap 294 HETZEL, JUTTA P-122/Aparc.87 Ap 580 DE SEGURA JUST, JUAN CARLOS S-52.B/Aparc.88 Ap /Aparc.89 Ap /Aparc.90 Ap /Aparc.91 Ap /Aparc.92 Ap 28 / 402 BALLUS ORRIOLS, MANUEL / ballus orriols S-51/Aparc.93 Ap /Aparc.94 Ap /Aparc.95 Ap /Aparc.96 Ap /Aparc.97 Ap 269 HARTMANN BETRIX P-11-E5/Aparc.98 Ap 99 CLEMENS SIGRID P-29.B/Aparc.99 Ap 602 / 603 NAUS COMERCIALS S.L. / o SONNEN RESIDENZ SELVAMAR, S.L. S-82.A-B-C/Aparc.100 Ap /Aparc.101 Ap /Aparc.102 Ap /Aparc.103 Ap /Aparc.104 Ap /Aparc.105 Ap 70 CABANELL CASTANY, GEMMA PMOLI-3/Aparc.106 Ap /Aparc.107 Ap /Aparc.108 Ap /Aparc.109 Ap /Aparc.110 Ap 309 DEL OLMO CUENCA, TOMAS P-182.A / Aparc.182 Ap 342 LEITE RIBEIROM, ANTONIO JOSÉ SP-1.3 Ap 621 THIRY, PAUL SP-1.6 Ap 622 THIRY, PAUL SP-1.7 Ap 611,4 STOLLENWERK WILCHELM ( GARATGE ) SP-1.1 Ap 17

22 2.3 INICIATIVA I FORMULACIÓ La iniciativa i formulació del present document de Modificació de Pla d Ordenació Urbanística Municipal és municipal mitjançant les tasques de planejament de Tossa de Mar. Aquest pla pretén desenvolupar les determinacions i objectius del POUM 2006 d'acord amb les estudis realitzats a partir del projecte d urbanització redactat a instància de la Junta de Conservació de Santa Maria de Llorell i els acords en matèria de sanejament definits per l'agència Catalana de l'aigua. Finalment, el PMU de SUC pretén resoldre aspectes d'ordenació no resolts en el planejament vigent provinents de la transcripció feta del planejament vigent a escala 1: i l'establiment d'una normativa precisa que asseguri la correcte implantació de la nova edificació tot protegint els elements de major pendent i fixant perímetres o gàlibs on situar l'edificació. Efectivament i malgrat que el document s'aporti a 1:2.000, la transcripció sobre la topografia de detall s'ha efectuat sobre plànols 1:500, cosa que atorga major rigor a les propostes plantejades. 2.4 PLANEJAMENT VIGENT El planejament vigent en el present àmbit l'estableix el Pla d'ordenació Urbanística Municipal aprovat definitivament per la Comissió Territorial d Urbanisme de Girona en data d'1 de juny de 2006 i publicat en el DOGC de data 22 de setembre de Les determinacions del POUM 2006 sobre aquest àmbit corresponen de forma idèntica amb les del PGO Pla Ordenació Urbanística Municipal 2006 Polígon d'actuació Urbanística Santa Maria de Llorell 0.- Objectiu - L'objectiu d'aquest pla és l'ordenació de les zones consolidades per l'edificació en l'àmbit de la urbanització de Santa Maria de Llorell segons les determinacions del present POUM. - Aquests àmbits, construïts amb anterioritat al PGO 1986, presenten notables deficiències d'infraestructures i serveis. El Pla reconeix la seva condició de sòl urbà per estar consolidat per l'edificació. Donades les mancances de la urbanització es proposa un Pla de Millora Urbana que haurà de concretar les cessions i establir les condicions de la urbanització d acord amb allò que estableix la legislació vigent. 1. Tipus de sòl: Sòl urbà consolidat. 2. Qualificació zonal: 7a,7b, 7d, 7e Paisatge de Xalets 8. Promocions de paisatge de front de cases. 9c, 9d, 9e Edificis Turístics. 12 Zones Esportives. 3. Aprofitament urbanístic. Superfície total ,00 m2 Sostre edificable ,90 m2 Edificabilitat bruta 0,33m2/m2 Densitat bruta 10,50 hab/ha 4. Percentatges de sòl destinats a cada ús: Espais Públics ,30m2 (26,10%) Viari ,20m2 (16,00%) Zona verda ,80m2 ( 9,10%) Equipament ( 0,00%) Sistema Hidrològic 6.250,30m2 ( 1,00%) Sòl Privat ,00m2 (73,90%) Zona 7a ,00m2 (36,90%) Zona 7b ,70m2 (12,10%) Zona 7d ,20m2 (11,50%) Zona 7e ,70m2 (2,50%) Zona ,70m2 (2,90%) 18

23 Zona 9c 5.654,60m2 (0,90%) Zona 9d 9.806,10m2 (1,60%) Zona 9e ,00m2 (4,60%) Zona ,00m2 (0,90%) 5. Usos permesos.- Els assenyalats en les NNUU del POUM per aquesta zona. 6. Accions prèvies.- El desenvolupament d aquest sector es condiciona, en tant que confronta amb lleres de cursos naturals de drenatge, a la definició prèvia del perímetre de la làmina d aigua dels cabals Q100 i Q500, amb les condicions de contorn actuals definides per les edificacions, obres de pas i murs de defensa existents, i es relacionin les actuacions, si calen, per a la reducció del risc de danys corresponent a un episodi de 500 anys de període de retorn, relatives a la construcció de noves estructures de defensa o a la renovació total o parcial de les existents, per a la protecció de les edificacions en el tram de l eix de drenatge que confronta en aquest sector. 7. Determinacions a fixar en el PAU. - Protegir els penya segats de qualsevol edificació, tanca, etc. - Regular l edificació d acord amb allò que diu aquest POUM. - Determinar les obres a realitzar per tal de completar la urbanització. - Ordenar el final davant la platja. 8. Condicions específiques de la urbanització. - Aquest àmbit haurà de connectar la seva xarxa de sanejament amb la municipal, garantint la portada de les aigües brutes per al seu tractament a la depuradora municipal. - Per al sistema de rec dels espais públics i per als usos urbans no potables s utilitzarà l aigua regenerada del terciari, després del tractament que es realitza a la depuradora de Tossa de Mar. Per al sistema de rec dels espais privats es completarà la possibilitat d emprar aquest mateix sistema, atenent a una millor gestió de l ús de l aigua. - Formarà part de la documentació que integrarà aquest PAU el programa d execució de les obres d adaptació dels sistemes d abastament i sanejament en alta i de la xarxa de distribució, així com el seu règim econòmic-financer. 9. Termini d execució i sistema d actuació. - S estableix el termini de dos anys per presentar aquest planejament. - S estableix una única fase d execució de quatre anys a partir de l aprovació del planejament. - El sistema d actuació serà el de reparcel lació en la modalitat de Compensació bàsica, si bé en el cas de no executar-se dins dels terminis establerts, l Ajuntament podrà canviar els sistema d actuació pel de reparcel lació per cooperació. - Serà obligat constituir una Entitat Col laboradora Urbanística de la Urbanització. Al límit nord-est de Santa Maria de Llorell, el POUM de Tossa de Mar estableix dos sectors més el Pla Parcial Mas Vilas dins del règim de sòl urbanitzable i el PAU de Carrer Àries en sòl urbà. Així mateix en delimita dos àmbits més en sòl no urbanitzable corresponents al càmping de Cala Llevadó i la zona esportiva de Mas Vilas. 19

24 Polígon d Actuació Urbanística Carrer Àries 0.- Objectiu - Executar la urbanització i garantir les cessions previstes en l Estudi de Detall aprovat en data d 11 d octubre de 2011 al sector que el PGO 1986 denominava Unitat d Actuació del carrer Àries. 1. Tipus de Sòl.- Sòl Urbà Consolidat. 2. Qualificació zonal.- 7p Paisatge de Xalets. 3. Aprofitament Urbanístic - Superfície total m2 - Sostre edificable 3.990m2 - Índex d edificabilitat bruta 0,19m2/m2. - Densitat Bruta 19,80hab/ha 4. Percentatges de sòl destinats a cada ús: Espais Públics 9.779,00m2 (46,20%) Viari 2.499,00m2 (11,80%) Zona verda 7.280,00m2 (34,40%) Equipament ( 0,00%) Sòl Privat ,00m2 (53,80%) Zona 7a ,00m2 (53,80%) 5. Usos permesos.- Residencial i Indústria artesana. 6. Condicions específiques de la urbanització. - Formarà part de la documentació que integrarà aquest PAU el programa d execució de les obres d adaptació dels sistemes d abastament i sanejament en alta i de la xarxa de distribució, així com el seu règim econòmic-financer. 7. Terminis d execució.- Un any per aportar aquestes garanties des de la data de publicació en el DOGC d aquest POUM 20

25 2.4.2 Projecte d Urbanització L Entitat de Conservació i Govern de Santa Maria de Llorell va encarregar a l enginyeria ABM la redacció del Projecte d Urbanització a fi de complimentar les determinacions del POUM i resoldre els dèficits en infraestructures del sector. Aquest document, ja elaborat, ha estudiat la implantació dels serveis necessaris i la definició física de la parcel lació en base a la consolidació. Aquest document que transcriu el planejament sobre aixecament topogràfic a escala 1:500 permet concretar les determinacions del planejament amb l objectiu de poder redactar el Projecte de Reparcel lació i executar la urbanització. Al marge de la transcripció ha pogut reestudiar certs aspectes de l ordenació que calen introduir com a normatives a fi de garantir els objectius fixats pel POUM en aquest àmbit. 2.5 OBJECTIUS - L'objectiu d'aquest pla és l'ordenació de les zones consolidades per l'edificació en l'àmbit de la urbanització de Santa Maria de Llorell segons les determinacions del present POUM. - Aquests àmbits, construïts amb anterioritat al PGO 1986, presenten notables deficiències d'infraestructures i serveis. El Pla reconeix la seva condició de sòl urbà per estar consolidat per l'edificació. Donades les mancances de la urbanització es proposa un Pla de Millora Urbana que haurà de concretar les cessions i establir les condicions de la urbanització d acord amb allò que estableix la legislació vigent. A tal efecte el present document ha de concretar les cessions de sistemes a partir de l'anàlisi de la situació jurídica dels sistemes. 2.6 DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA En desenvolupament dels objectius esmentats anteriorment, la proposta de Pla de Millora Urbana en sòl urbà consolidat estableix: Transcripció del planejament sobre topografia actualitzada Malgrat el document es presenta a escala 1:2000, el detall de la topografia és d 1:500 cosa que ha portat ha definir de forma molt precisa la superfície de les àrees parcel lades i dels sistemes delimitats pel POUM. Malgrat que el POUM vigent estableix la delimitació d un PAU (unitat de gestió pel desenvolupament de l àmbit) es fixa el seu desenvolupament mitjançant un Pla de Millora Urbana (unitat de planejament) en sòl urbà consolidat a fi de poder concretar les cessions i limitar aspectes vinculats a la protecció del paisatge. En efecte, malgrat que el pla defineix una zonificació específica també estableix paràmetres bruts de densitat i sostre amb l'objectiu de poder reajustar sobre la realitat consolidada certs aspectes. De l'estudi realitzat, les qualificacions assignades en els plànols de zonificació s'ajusten majoritàriament al consolidat. No obstant i això cal introduir uns certs ajustos sense que això suposi cap increment dels paràmetres definits pel POUM. Tenint en compte, l'extrema dificultat d'adaptació topogràfica de l'àmbit i la dificultat d'adequació paisatgística el pla estableix la necessitat de redactar aquest PMU amb l'objectiu de limitar-ne la implantació i establir condicions tècniques que resolguin problemes d'implantació dels serveis. El Projecte d'urbanització i la refosa del planejament ha posat de manifest l'existència d'un seguit d'incoherències entre el planejament i les necessitats tècniques per a la seva resolució. En concret, la definició de passos viaris en àrees de pendents superiors al 100% impossibles d'execució com a vials cívics. 21

26 Àmbits on es preveuen passos de serveis o vies cíviques amb pendents superiors al 50%. D'altra banda s'han localitzat passos on possibilitar accessos secundaris de l'edificació on es pot millorar l accessibilitat de les parcel les minorant la integració paisatgística de la proposta. També es reconeixen com a vialitat pública les escales que serveixen d'accés a la platja. D'aquesta manera, la transcripció possibilita definir la parcel lació en base a la consolidació i fixar les condicions normatives de les àrees de més protecció paisatgística Propostes d'ordenació La classificació de sòl urbà consolidat del sector legitimada per les cessions dels espais lliures i la urbanització suposa el manteniment de la major part de la zonificació definida pel POUM. No obstant i això, el planejament general manté la definició d'una figura de planejament que sigui capaç d'establir una normativa de preservació paisatgística i alhora que concreti els espais destinats a sistemes capaços de resoldre aspectes d'ordenació. A tal efecte estableix tant les superfícies de la zonificació com estàndards bruts de sostre, densitat i sistemes. Tal com s'ha establert anteriorment, el present Pla de Millora Urbana transcriu sobre topografia la parcel lació i les obres d'urbanització realitzades com les necessàries per què el sector pugui ser reurbanitzat, tot aflorant un seguit d'aspectes a millorar. Els criteris generals per afrontar la redacció del PMU han estat el manteniment de la situació existent, la limitació en l'ocupació territorial i la protecció paisatgística dels àmbits més sensibles. Al marge dels petits ajustos propis de la superposició del planejament sobre una base topogràfica més actualitzada, es relacionen a continuació les propostes més significatives: Estructura Viària. L'estructura viària bàsica es manté de forma idèntica a l'establerta pel POUM vigent, no obstant i això es resolen certs punts de connexió amb les urbanitzacions veïnes a fi de minimitzar l'impacte paisatgístic i mediambiental sobre elements sensibles com són els torrents i les capçaleres o els elements de major pendent. Així mateix es reconeix l'existència d'aparcaments públics en sòls qualificats de zona i aparcaments privats situats en sòls qualificats de sistema. Finalment, s'eliminen passos destinats a vials cívics que s'implanten sobre pendents superiors al 50% per la impossibilitat d'implantar cap element de connexió. També s'inclouen nous vials cívics existents que milloren l'accessibilitat sense generar noves parcel les. Les propostes més destacables de l'estructura viària són: a) Unió amb la Urbanització de Martossa- Porto Pi. El POUM preveu la connexió entre les dues urbanitzacions, cosa que es manté però desplaçada més al sud, a fi d'evitar el fort impacte sobre l'orografia del sector i l'eliminació d'un frondós bosc de ribera. El POUM qualifica els dos marges del torrent com a zona verda sense delimitar-ne el sistema hidrològic que en aquest està delimitat. L'annex sobre l'estudi d'inundabilitat justifica que l'endegament existent 22

27 resol el desguàs d'aquesta escorrentia. Així mateix, en l'actualitat existeix una franja d aparcaments de caràcter privat al servei d edificacions de la urbanització que cal mantenir. Aparcaments privats àmbit de connexió previst pel POUM Planejament Vigent Ortofotomapa Rotonda de Connexió proposada. 23

28 En aquesta àmbit es proposa: 1.- Qualificar el torrent endegat com a sistema hidràulic, d'acord amb el seu caràcter de domini públic. 2.- Situar la connexió d'ambdós sectors Martossa i Santa Maria de Llorell en un punt adequat topogràficament i que no afecti la zona arbrada a l'entorn del torrent. A tal efecte es considera idoni connectar amb la rotonda existent a Santa Maria de Llorell. Consegüentment s'eliminen les previsions de connexió previstes al POUM i es qualifica els sòls sobrers de sistema d'espais lliures. b) Prolongació del Carrer Àries. Correspon a la vialitat a l'entorn del PAU Carrer Àries i a l àmbit en condomini implantat al nord del PAU. Aquest àmbit establert en règim de parcel la única i edificacions en propietat horitzontal està afectat per un vial previst dins del POUM que creua longitudinalment l àmbit. Aquest vial possibilita connectar el vial en cul de sac del PAU carrer Àries amb la vialitat de l entorn. L obertura de la vialitat ha de suposar el trencament de l estructura en condomini i una qualificació urbanística ajustada a la llicència concedida. D'altra banda, cal considerar que de l'estudi bàsic d innundabilitat aportat com a annex i de l'anàlisi de la topografia es desprèn que cal precisar els sòls inclosos en el sistema hidrològic que s'inclouen en part en les àrees previstes i cedides com a sistemes. Així mateix, el projecte d'urbanització ha previst la implantació de l'estació depuradora al costat de l'esmentat torrent, per a la qual cosa cal fer la reserva d'aquest sòl com a serveis tècnics. En un altre ordre de coses, les previsions de la vialitat grafiada suposa un pendent inapropiat pel trànsit rodat, per tant es proposa reajustar la finalització del traçat a fi de mantenir la connexió per a vianants amb una geometria adequada per a la implantació d'escales. POUM

29 Torrent límit entre el PAU carrer Àries i l'àmbit en condomini. Fotografies aèries Connexió viària a llevant del Carrer Àries. Per tant a tenor de l'anàlisi de la situació urbanística es proposa: 1.- Ajustar la vialitat a la situació de consolidació de la xarxa interna del condomini, eliminant les connexions de gran dificultat d'implantació i pendent. A tal efecte es delimita un Polígon d'actuació Urbanística corresponen a l'àmbit situat al nord del PAU carrer Àries a fi de propiciar l'obertura de la vialitat interna esmentada. 25

30 2.- Establir una normativa que permeti el reconeixement de les edificacions existents sense que l'afectació viària suposi una reducció dels drets atorgats amb la llicència concedida. 3.- Incorporar com a càrregues del PAU carrer Àries el pas per sobre el torrent, de manera que es resolgui el cul-de-sac existent. 4- Qualificar de sistema d'espais lliures els terrenys a l'entorn de la capçalera del torrent i de sistema hidràulic la llera de l'esmentat desguàs. 5.- Resoldre amb escales la connexió de la vialitat situada al nord-est de l'àmbit de manera que s'assigni com a carrer del PAU del carrer Àries. c) Front de Mar. Correspon als terrenys situats davant del front marítim, on el conjunt d edificacions aïllades situades a les cotes altes davant el front marí. Les edificacions residencials es disposen deixant un pas per a vianants per accés a la platja al voltant de dos metres d ampla. El POUM estableix un vial de difícil implantació tant per les afectacions a les edificacions com pel pendent existent POUM 2006 Fotografia aèria Per tant es proposa qualificar de vialitat el pas existent d'escales i mantenir la reserva de pas exclusivament per a serveis per a la reserva viària feta pel POUM per ser impossible resoldre la connexió ni mitjançant escales. 26

31 Espais lliures, sistema hidràulic, equipaments i serveis tècnics. De l'anàlisi de la situació de les escriptures i notes registrals es produeixen alguns ajustos de poca entitat en la definició de les zones verdes que no representen cap reducció de la superfície. La situació de la consolidació d'alguns serveis tècnics i equipaments existents amb anterioritat del PGO 1986 fa replantejar en algun indret la definició dels sistemes previstos, en concret es proposen els ajustos següents: a) Terrenys situats a l'entorn de. El POUM qualifica de forma orientativa com a sistema d'espais lliure una illeta de la part més planera davant de l'accés a Santa Maria on se situa una franja enjardinada com a zona verda, unes places d'aparcaments públics i oficines al servei de la urbanització. Fotografia aèria La proposta del present Pla de Millora Urbana és mantenir la superfície de sistemes de tot el front, reservant sòls destinats sòls destinats a aparcament en els espais consolidats com a tals. 27

32 b) Àmbit Nord on s'implanten els dipòsits de la urbanització.- El POUM qualifica de forma orientativa els terrenys situats entre el límit del sector, la zona qualificada com a 7a confrontant al carrer Gèminis com a zona edificable unifamiliar 7a de parcel la de 2.000m2, en canvi el PGO 86 el qualificava d'espai lliure. En aquest àmbit s'inclouen sòls urbanitzats com a espais lliures i on s'implanten els dipòsits d'aigua de la urbanització. Tenint en compte els criteris i objectius del POUM, el present PMU planteja qualificar els terrenys en funció del seu ús tot mantenint les reserves de sistemes establerts en la fitxa del sector. Per tant es proposa la qualificació d'espais lliures, equipaments i serveis tècnics a l'àmbit on se situen els espais de joc i lleure i dipòsit en coherència amb la seva consolidació. c) Terrenys al sud del carrer Leo. Els terrenys situats en la capçalera del torrent situat a ponent de Santa Maria tenen un pendent molt alt i s'inclouen a dins mateix del fondal a l'entorn del torrent. En aquest àmbit el POUM estableix de forma orientativa un vial en cul de sac de molt difícil implantació topogràfica. El PMU proposa la qualificació del sistema hidràulic el tram de torrent inclòs dins de la zona d'acord amb el DL 1/2010 i la qualificació de sistema d'espais lliures els terrenys lliures situats a la part més baixa del fondal. d) El present document qualifica de sistema hidràulic els terrenys corresponents a l'estudi d innundabilitat i que corresponen a la llera dels torrents existents, d'acord amb la legislació urbanística i sectorial vigent. Així mateix es qualifica de sistema de serveis tècnics els elements necessaris per a la construcció de la xarxa de sanejament del sector, tot reconeixent els àmbits ja destinats a tal efecte en la pròpia urbanització. En resum, les propostes del PMU reajusten les qualificacions del planejament vigent de manera que es reconeix la situació legalment establerta i es garanteixen els objectius definits pel POUM vigent. La proposta suposa reajustar la qualificació dels sistemes previstos de forma orientativa pel POUM en funció de la realitat consolidada, i de la reducció del sòl qualificat de zones edificables. La distribució de sistemes es reajusta a fi de garantir la protecció paisatgística del medi on s'implanta la urbanització, ampliant la reserva d'espais lliures i serveis tècnics i reajustant la vialitat cívica i la xarxa local a la realment urbanitzada. QUALIFICACIÓ POUM PMU diferència VIARI CLAU CG i CV ,66 16,36% ,92 16,19% 1107,74 0,17% ZONA VERDA CLAU V 64075,58 9,95% 70328,37 10,92% 6252,79 0,97% SISTEMA HIDROLÒGIC 8162,43 1,27% 11132,22 1,73% 2969,79 0,46% SERVEIS TÈCNICS 0,00 0,00% 2643,17 0,41% 2643,17 0,41% APARCAMENT PÚBLICS 0,00 0,00% 994,87 0,15% 994,87 0,15% Total Sistemes ,67 27,58% ,55 29,41% 11752,88 1,82% ZONA 7A ,41 35,10% ,9 34,08% 6559,51 1,02% ZONA 7B 75184,21 11,67% 72497,87 11,26% 2686,34 0,42% ZONA 7D 72349,68 11,23% 71802,28 11,15% 547,40 0,08% ZONA 7E 15811,90 2,46% 13576,47 2,11% 2235,43 0,35% ZONA 7P 9837,75 1,53% 9629,14 1,50% 208,61 0,03% ZONA ,08 2,76% 17680,79 2,75% 76,29 0,01% ZONA 9C 5595,39 0,87% 5484,36 0,85% 111,03 0,02% ZONA 9D 9339,87 1,45% 9351,5 1,45% 11,63 0,00% ZONA 9E 28827,59 4,48% 27445,96 4,26% 1381,63 0,21% APARCAMENT PRIVATS 0,00 0,00% 2298,95 0,36% 2298,95 0,36% ZONA ,02 0,87% 5358,8 0,83% 257,22 0,04% Total Zones ,90 72,42% ,02 70,59% 11752,88 1,82% Total SUPERFÍCIE TOTAL ÀMBIT ,57 100,00% ,57 100,00% 0,00 0,00% SISTEMES ZONES Des d'un punt de vista quantitatiu el pla proposa un increment de sòls destinats a sistemes de ,88m2, dels quals 6.252,79m2 corresponen a zones verdes, 2.643,17m2 de sòls 28

33 destinats a serveis tècnics, 2.969,79m2 de sistema hidrològic, 994,87m2 d'aparcaments públics i 32m2 de sostre útil construït destinat a equipament públic. Aquest increment suposa una reducció de ,88m2 destinats a zones i una reducció de 1.107,74m2 de vialitat. Des d'un punt de vista qualitatiu, les propostes d'implantació dels sistemes responen l'optimització dels sòls i la major qualitat paisatgística de les reserves, seguint els objectius del POUM vigent. En concret: 1) Es qualifica de sistema d'espais lliures i serveis tècnics els terrenys situats entre el límit del sector, la zona qualificada com a 7a confrontant al carrer Gèminis al nord del PMU de Santa Maria de Llorell on s'inclouen sòls urbanitzats en l'actualitat com a espais lliures i on s'implanten els dipòsits d'aigua de la urbanització. Aquests terrenys són de propietat de la Junta de Conservació com altres sòls destinats a sistemes dins del sector. La qualificació orientativa del POUM de zona edificable suposaria de confirmar-se en el marc d'aquest PMU, un canvi d'ubicació dels dipòsits i una afectació de les àrees més elevades amb el consegüent impacte paisatgístic que suposaria la seva edificació. Reconèixer la realitat consolidada suposa un estalvi econòmic considerable i segueix els objectius de sostenibilitat i protecció del paisatge establert dins dels objectius del POUM. 2) Es qualifica d'espais lliures els terrenys situats entre el PAU carrer Àries i el nou àmbit Nord Carrer Àries a fi de protegir l'entorn del cap de torrent que se situa en aquest àmbit, i es reajusta el límit de la zona 9e amb la zona verda a fi de reconèixer la situació de les edificacions existents i les cessions realment efectuades. El reajust d'escassa entitat no suposa cap canvi ni en el model i morfologia de l'espai lliure proposat orientativament en el marc del POUM. 3) Es qualifica des sistema d'espais lliures els terrenys situats en la part més pròxima al torrent a l'àmbit situat entre el límit del sector i el carrer Leo. S'elimina el carrer en cul de sac proposat per ser d'impossible implantació. 4) Es qualifica de serveis tècnics els terrenys on cal implantar la nova depuradora situats en front de la prolongació del carrer Àries. Els terrenys se situen en un àmbit on ja existeix una instal lació destinada a depuració i per tant segueix els criteris d'implantació ja definits per a la pròpia urbanització. L'establiment d'una qualificació expressa es considera més adient que la qualificació de zona verda establerta de forma orientativa pel POUM, en tant assegura la implantació i la gestió davant de les administracions públiques. L'àmbit se situa en una posició baixa amagada de les vistes llargues i per tant es garanteix la protecció paisatgística demanada en el s objectius del POUM. 5) Es qualifica de zona de protecció hídrica els terrenys a l'entorn dels torrents i fondals que creuen el sector d'acord amb l'establert en el TRLUC DL 1/2010 i el Reglament que el desenvolupa. Aquesta determinació és d'imperatiu legal, aquest fet assenyala de forma clara la necessitat del PMU definida pel POUM 2006 amb l'objectiu d'acotar i definir les proteccions de protecció sobre els cursos hidràulics. 6) Es qualifica d'equipament Públic 32m2 de sostre útil situat en la planta baixa de l'edifici situat a l'accés de la urbanització. Aquest espai situat a l'accés es va preveure per implantar usos al servei de la urbanització en la llicència atorgada per l'ajuntament en data de 22 d'abril de Zones edificables i paràmetres edificatoris. La normativa i zonificació prevista en el POUM es manté amb els petits ajustos ja descrits de la transcripció sobre una topografia amb major escala i precisió. No obstant i això, de l'estudi de la situació de consolidació, registre de la propietat i escriptures s'ha detectat que certs àmbits en condomini consolidats amb anterioritat al PGO 86 no s'ajusten a la qualificació fixada pel PGO 86 ni pel POUM Aquest fet però no suposa cap increment de la densitat global en tant que els paràmetres generals són menys restrictius. A tal efecte s'ha estudiat illa per illa la situació de consolidació i s'ha comparat amb les determinacions del planejament 29

34 general, tot definint una normativa que permeti el desenvolupament del sector sense un increment dels habitatges definits pel PGO. D'altra banda, les definicions normatives de les zones 7,8 i 9 no són prou estrictes alhora de definir les àrees edificables, en aquest sentit algunes edificacions consolidades són una bona mostra de la necessitat de fixar unes limitacions topogràfiques que facultin a la llicència edificatòria per concretar els àmbits més aptes per a la implantació de l'edificació. Aquesta normativa més concreta ha de garantir la correcte implantació de l'edificació i l'acompliment dels objectius de protecció paisatgística definida pel pla a partit d'un aixecament topogràfic actualitzat. A tal efecte i a partir de la topografia precisa del sector es preveu la delimitació gràfica de les àrees amb dificultat manifesta d'implantació de l'edificació per raó de pendent i continuïtat de les àrees més boscoses. En concret, les NNUU mantenen les limitacions sobre ocupació que fixa el POUM i es delimita els àmbits que bé per pendent o que disposen de continuïtat territorial o se situen pròxims als torrents, cal limitar l'ocupació de l'edificació d'acord amb els criteris de protecció paisatgística definits en el POUM. A tal efecte el plànol d'ordenació de l'edificació fixa dins de la qualificació de sòl privat els àmbits on cal garantir el màxim de lo possible la vegetació i paisatge existent. En concret es fixa que aquests àmbits caldrà un estudi precís dels moviments de terres i el manteniment al màxim de la vegetació autòctona. El projecte d'edificació preveurà la resolució del programa fora de l'esmentat àmbit que podrà ser reajustat en el projecte edificatori en funció de la topografia aixecada a l'efecte. D'altra banda i tenint en compte la dificultat d'accés de moltes parcel les que comporta la situació de servitud de pas entre predis veïns, el present document possibilita la delimitació d'agrupacions parcel laries de manera que les edificacions resultants puguin agrupar accessos tot assegurant l'edificació de les parcel les existents. Aquesta definició normativa garanteix l'edificació d'àmbits que serien inedificables parcel la a parcel la però que de forma agrupada poden resoldre aquest extrem. Finalment, el pla proposa una normativa gràfica sobre el tipus de mur i la construcció de les edificacions destinades a garatge que garantitzin la major integració possible amb l'entorn. Afectacions llei de Costes El document està subjecte a les prescripcions de la Llei 22/1988 i al reglament que el desenvolupa RD2571/1989 de 1 de desembre pel que s aprova el Reglament General pel desenvolupament i execució de la Lei 22/1988 de Costes. Actualment existeixen algunes edificacions dins l espai afectat tant pel límit de servitud de protecció com de trànsit, pel que estan subjectes a les restriccions definides a la llei a les disposicions transitòries tercera i quarta. Les noves actuacions dins la zona d influència de la llei de costes estan subjectes a les actuacions que permet la pròpia llei, de la mateixa manera que les infraestructures de serveis que per la seva naturalesa no es puguin ubicar en un altre lloc estaran subjectes a les directrius corresponents de l administració competent. El Pla manté l accés a la platja existent des del carrer Aquari i modifica l accés a la platja des del carrer zodíac, previst per un pas de difícil execució, a través d un pas proper que és l utilitzat actualment. El plànols de proposta i d'ordenació del PMU recullen les determinacions en relació a la línia de la ZMT i les franges regulades per Llei Estructura del Sistema de Sanejament, Drenatge i Reg a) Antecedents. Com ja s ha transcrit en el planejament vigent, el POUM estableix com a proposta de resolució de l evacuació i depuració de la xarxa de les urbanitzacions situades a ponent del nucli urbà de Tossa, la construcció d una xarxa de sanejament que comuniqui amb la municipal situada al nucli urbà, garantint la portada de les aigües brutes per al seu tractament a la depuradora municipal. Això suposa una infraestructura d interès comú formada per un col lector soterrat per la carretera GIV682 fins al nucli urbà. D acord amb aquest criteri, el Consorci de la Costa Brava incorporà en el programa d actuacions previst per l escenari el 30

35 col lector en alta per la connexió de l efluent d aigües residuals dels sectors Santa Maria de Llorell, Martosa-Porto Pi, Cala Llevadó, carrer Aries, Cala Morisca, Platja Brava i Mas Vilas. Degut al grau de saturació de la depuradora de Tossa de Mar i de l anàlisi de la dificultat del traçat, s estudia la possibilitat d implantar un centre de depuració a origen. En base a aquest criteri, en data 27 d Octubre de 2009 s aprova definitivament el Text refós del projecte d obres complementaries d urbanització del PA Santa Maria de Llorell i en dates d 11 de Maig de 2010 (expedient UDPH ) i 14 d Octubre de 2010 (expedient UDPH (2º), l Agència Catalana de l Aigua emet informes favorables del Projecte d obres complementàries d urbanització del PA Santa Maria de Llorell. Pel que fa al drenatge i el reg, el POUM estableix un seguit de determinacions que cal estudiar en funció de la viabilitat tècnica, solucions alternatives de drenatge sostenible i l estudi dels sectors. b) Anàlisi i proposta Territorial La urbanització de Santa Maria de Llorell, juntament amb els sectors de Platja Brava, Cala Morisca, Martossa-Porto Pi, Martossa-Porto Pi 2, Cala Llevadó, el sector Carrer Àries i Mas Vilas es situen a uns 3 km a l est del nucli urbà de Tossa de Mar. La totalitat d aquests sectors estan subjectes a algun tipus d actuació urbanística més o menys intensa per tal de completar les cessions, pas previ a la gestió pública. Actualment, aquests sectors gestionen de forma autònoma les aigües residuals mitjançant equips de depuració propis o bé amb foses sèptiques. El POUM determina per aquests sectors, la connexió de la xarxa de sanejament amb la municipal, garantint la portada de les aigües brutes per al seu tractament a la depuradora municipal. Això suposa una infraestructura d interès comú formada per un col lector soterrat per la carretera GIV682 fins al nucli urbà. El cost de la infraestructura per la connexió amb la xarxa de sanejament municipal juntament amb el cost que suposaria la impulsió de les aigües residuals des dels punts baixos de les urbanitzacions fins la xarxa en alta més de 140 m de desnivell), afegit a que la majoria de sectors disposen en l actualitat de sistemes de tractament propis, fa que es consideri la necessitat de tractar-se les aigües en el mateix punt de consum, garantint que la qualitat abans de ser abocades al medi compliran amb la legislació vigent. L Agència Catalana de l Aigua, (ACA) informa favorablement l expedient amb número de referència UDPH (2º), sobre la substitució de la connexió de la xarxa de clavegueram de Santa Maria de Llorell amb la infraestructura de sanejament en alta del municipi de Tossa de Mar, prevista en el projecte informat amb data 11 de maig de 2010, per la construcció, en el mateix emplaçament de la que ara està en servei, d una EDAR per a Santa Maria de Llorell i també dels sectors Martosa-Porto Pi, Cala Llevadó, carrer Aries, Cala Morisca, Platja Brava i Mas Vilas. c)proposta a Santa Maria de Llorell Els terrenys que formen part de Santa Maria de Llorell estan situats a la vessant sud dels terrenys compresos entre la carretera GIV682 i el mar amb un desnivell de més de 140 metres. Aquests terrenys defineixen dues conques vessants, la primera de les quals en sentit est fins a la llera del torrent de llevant, que delimita la urbanització per l est, i una segona en sentit oest, fins a la llera del torrent de garbí, que en delimita el sector per l oest. Les obres de millora del sistema de sanejament en el sector de Santa Maria de Llorell, previstes en el Text refós del projecte d obres complementaries d urbanització del Polígon d Actuació Urbanística de Santa Maria de Llorell, aprovat definitivament en sessió plenària del dia 27 d Octubre de 2009, inclou la construcció de la infraestructura en baixa necessària per tal de recollir tot el cabal d aigües residuals generat i enviar-lo als sistemes generals per al seu tractament. Aquesta infraestructura estarà formada per una malla de col lectors soterrats pels vials de la urbanització i els equips d impulsió necessaris. Aquesta infraestructura possibilita, a més de la recollida de les aigües residuals de tots els habitatges situats en els terrenys de Santa Maria de Llorell, la incorporació al sistema en baixa del cabal provinent dels sectors dins la zona d influència hidromorfològica. D aquesta manera permet connectar mitjançant una xarxa per gravetat les aigües residuals generada pels habitatges situats en el PAU Carrer Àries. 31

36 D altra banda, el sistema de sanejament en alta estarà format per una estació depuradora, els col lectors en alta i dues estacions de bombament. En la figura 1 es mostra la ubicació de la urbanització de Santa Maria de Llorell, així com el traçat del sistema de sanejament en alta del sector. Ubicació de la urbanització de Santa Maria de Llorell i traçat del sistema de sanejament en alta del sector. Pel que fa a les conques de Santa Maria de Llorell el pla estableix el repartiment de costos de la xarxa de sanejament i subministrament d aigua potable entre Polígons d Actuació Urbanística sobre l àmbit territorial propi. d) Sistema de Drenatge urbà i reg. El POUM de Tossa de Mar determina sobre el PAU Santa Maria de Llorell que: el desenvolupament d aquest sector es condiciona, en tant que confronta amb lleres de cursos naturals de drenatge, a la definició prèvia del perímetre de la làmina d aigua dels cabals Q100 i Q500, amb les condicions de contorn actuals definides per les edificacions, obres de pas i murs de defensa existents, i es relacionin les actuacions, si calen, per a la reducció del risc de danys corresponent a un episodi de 500 anys de període de retorn, relatives a la construcció de noves estructures de defensa o a la renovació total o parcial de les existents, per a la protecció de les edificacions en el tram de l eix de drenatge que confronta en aquest sector. L informe tècnic de L Agència Catalana de l aigua (expedient UDPH ) sobre el projecte d obres complementàries d urbanització del Polígon d Actuació Urbanística de Santa Maria de Llorell, considera que: Les obres de reforma i millora de la urbanització es fan en zona sense cap risc hidrològic previsible. Els càlculs hidràulics pel dimensionament de les obres de drenatge tranversal sobre la llera del torrent Llevant de Llorell compleixen els criteris establerts en el document Recomanacions tècniques pel disseny de infraestructures que interfereixen amb l espai fluvial redactat per l Agència Catalana de l'aigua en data juny de

37 En qualsevol cas l estudi de les rieres suposa una afecta amb possibles riscos a l espai definit a 5m a cada marge que normativament es fixaran com a no edificables. Pel que fa a previsions de reg, cal dir que el sector disposa d aproximadament 5,5 Ha de zona verda la gran majoria de la qual en zones de difícil accés. La vegetació que cobreix aquests espais està formada per la flora autòctona que apareix de forma natural en les condicions de clima mediterrani sense cap tipus de reg i tant sols és necessari dur a terme actuacions corresponents a la neteja del sotabosc i a l esporga dels arbres i arbustos. L espai públic resultant susceptible de ser regat amb aigües regenerades un cop executades les obres de reurbanització no justifica les inversions necessàries per un tractament terciari a la depurada, els corresponents equips d impulsió i la construcció d una xarxa que doni servei als espais públic i privats. A més, i degut a la orografia dels terrenys, és poc habitual els espais destinats a jardineria intensa en els espais privats la quals cosa posa en dubte l interès general d aquesta actuació. A més els criteris d urbanització dels espais lliures i vialitat tindran en compte un model tendent al màxim de drenatge evitant tant cabals molt importants d escorrentia i optimitzant el sistema de rec. Per tant cal establir condicions per a les obres complementàries de les zones verdes de manera que el tractament de les escorrenties i el tipus de plantació garanteixin una imatge adequada sense la incorporació de sistemes poc sostenibles. En definitiva, el present document substitueix l obligació normativa de les fitxes dels sectors delimitats per un model territorial diferent basat en el càlcul precís de les infraestructures a origen, cercant mecanismes de Sistemes urbans de drenatge sostenible (SUDS) que reprodueixin el cicle hidrològic natural previ a la urbanització o actuació humana. D aquesta manera s evita o minimitza la proliferació de col lectors de sanejament i xarxes de bombeig importants que creuen el territori i el col lapse de les instal lacions existents. Les mesures previstes en el marc del projecte d urbanització són més viables i sostenibles econòmicament tant en la pròpia execució com en la conservació o manteniment de les infraestructures. El canvi de cicle econòmic i el descens del creixement fa replantejar els estudis plantejats d inici, per tant cal posposar la redacció del PEI a la definició del sistema de sanejament necessari per resoldre els dèficits de les urbanitzacions, sectors i polígons d'actuació situades a ponent del nucli urbà. Aquest Pla haurà de definir el punt d'abocament i/o tractament, les obres necessàries en el punt de tractament i/o abocament i el sistema de transport des de les xarxes interiors fins a aquest punt, d'acord amb l'administració competent en aquesta matèria. Els costos necessaris per a l execució de les obres a l interior de les urbanitzacions (xarxa en baixa) i aquelles trams externs essencials per al funcionament de la infraestructura correran a càrrec de les urbanitzacions existents i els PAU delimitats en base als aprofitaments assignats pel planejament. 33

38 34

39 2.6.4 Quadres TRANSCRIPCIÓ POUM QUALIFICACIÓ PAU SANTA MARIA LLORELL PAU CARRER ARIES VIAL LÍMIT PAU CARRER ARIES TOTALS SISTEMES VIARI CLAU CG i CV ,72 16,13% 3.262,95 15,85% 1.891,99 100,00% ,66 16,36% ZONA VERDA CLAU V 56586,20 9,10% 7.489,38 36,37% 0,00 0,00% 64075,58 9,95% SISTEMA HIDROLÒGIC 8162,43 1,31% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 8162,43 1,27% Total Sistemes ,35 26,54% ,33 52,22% 1.891,99 100,00% ,67 27,58% ZONA 7A ,41 36,37% 0,00 0,00% 0,00 0,00% ,41 35,10% ZONA 7B 75184,21 12,10% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 75184,21 11,67% ZONA 7D 72349,68 11,64% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 72349,68 11,23% ZONA 7E 15811,90 2,54% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 15811,90 2,46% ZONES ZONA 7P 0,00 0,00% 9.837,75 47,78% 0,00 0,00% 9837,75 1,53% ZONA ,08 2,86% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 17757,08 2,76% ZONA 9C 5595,39 0,90% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 5595,39 0,87% ZONA 9D 9339,87 1,50% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 9339,87 1,45% ZONA 9E 28827,59 4,64% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 28827,59 4,48% ZONA ,02 0,90% 0,00 0,00% 0,00 0,00% 5616,02 0,87% Total Zones ,15 73,46% 9837,75 47,78% 0,00 0,00% ,90 72,42% SUPERFÍCIE ÀMBIT ,50 100,00% ,08 100,00% 1.891,99 100,00% ,57 100,00% 35

40 SISTEMES ZONES PMU QUALIFICACIÓ PAU SANTA MARIA LLORELL PAU CARRER ARIES TOTALS VIARI CLAU CG i CV 99944,62 16,06% 4.338,30 19,83% ,92 16,19% ZONA VERDA CLAU V 62978,22 10,12% 7.350,15 33,60% ,37 10,92% SISTEMA HIDROLÒGIC 10572,64 1,70% 559,58 2,56% ,22 1,73% SERVEIS TÈCNICS 2643,17 0,42% 0,00 0,00% 2.643,17 0,41% APARCAMENT PÚBLICS 994,87 0,16% 0,00 0,00% 994,87 0,15% Total Sistemes ,52 28,47% ,03 55,99% ,55 29,41% ZONA 7A ,90 35,28% 0,00 0,00% ,90 34,08% ZONA 7B 72497,87 11,65% 0,00 0,00% ,87 11,26% ZONA 7D 71802,28 11,54% 0,00 0,00% ,28 11,15% ZONA 7E 13576,47 2,18% 0,00 0,00% ,47 2,11% ZONA 7P 0,00 0,00% 9.629,14 44,01% 9.629,14 1,50% ZONA ,79 2,84% 0,00 0,00% ,79 2,75% ZONA 9C 5484,36 0,88% 0,00 0,00% 5.484,36 0,85% ZONA 9D 9351,50 1,50% 0,00 0,00% 9.351,50 1,45% ZONA 9E 27445,96 4,41% 0,00 0,00% ,96 4,26% APARCAMENT PRIVATS 2298,95 0,37% 0,00 0,00% 2.298,95 0,36% ZONA ,80 0,86% 0,00 0,00% 5.358,80 0,83% Total Zones ,88 71,53% 9.629,14 44,01% ,02 70,59% Total SUPERFÍCIE TOTAL ÀMBIT ,40 100,00% ,17 100,00% ,57 100,00% 36

41 2.6.5 Quadre resum QUALIFICACIÓ POUM PMU diferència VIARI CLAU CG i CV ,66 16,36% ,92 16,19% 1107,74 0,17% ZONA VERDA CLAU V 64075,58 9,95% 70328,37 10,92% 6252,79 0,97% SISTEMA HIDROLÒGIC 8162,43 1,27% 11132,22 1,73% 2969,79 0,46% SERVEIS TÈCNICS 0,00 0,00% 2643,17 0,41% 2643,17 0,41% APARCAMENT PÚBLICS 0,00 0,00% 994,87 0,15% 994,87 0,15% Total Sistemes ,67 27,58% ,55 29,41% 11752,88 1,82% ZONA 7A ,41 35,10% ,9 34,08% 6559,51 1,02% ZONA 7B 75184,21 11,67% 72497,87 11,26% 2686,34 0,42% ZONA 7D 72349,68 11,23% 71802,28 11,15% 547,40 0,08% ZONA 7E 15811,90 2,46% 13576,47 2,11% 2235,43 0,35% ZONA 7P 9837,75 1,53% 9629,14 1,50% 208,61 0,03% ZONA ,08 2,76% 17680,79 2,75% 76,29 0,01% ZONA 9C 5595,39 0,87% 5484,36 0,85% 111,03 0,02% ZONA 9D 9339,87 1,45% 9351,5 1,45% 11,63 0,00% ZONA 9E 28827,59 4,48% 27445,96 4,26% 1381,63 0,21% APARCAMENT PRIVATS 0,00 0,00% 2298,95 0,36% 2298,95 0,36% ZONA ,02 0,87% 5358,8 0,83% 257,22 0,04% Total Zones ,90 72,42% ,02 70,59% 11752,88 1,82% Total SUPERFÍCIE TOTAL ÀMBIT ,57 100,00% ,57 100,00% 0,00 0,00% SISTEMES ZONES Com es desprèn del quadre, el PMU suposa un increment de 6.252,79 m² de zones verdes, de 2643,17 m² de serveis tècnics, de 2969,79 m² de sistema hidrològic i de 994,87 m² d aparcaments públics. Així mateix es produeix una reducció del sòl destinat a zones de ,88 m² Justificació de l equivalència de càrregues de cessió i urbanització Tal com es desprèn dels quadres anteriors, la proposta suposa un augment de la reserva de sòls destinats a sistemes, sense que això suposi un increment de les càrregues previstes. Efectivament el pla reconeix la situació de consolidació existent i resol errades en la qualificació urbanística del sòls, d'aquesta manera les qualificacions previstes s'ajusten al real funcionament de la urbanització existent. El PMU establert pel POUM desenvolupa les determinacions sobre protecció del paisatge i integració en el medi, sense que les seves determinacions suposin cap increment o decrement rellevant de les càrregues urbanístiques i cessions del sector: En concret.- 1) Àmbit d'accés a la urbanització En aquest àmbit es reconeix la situació de les àrees d'aparcament públic consolidades i urbanitzades com a tals, per aquesta raó es redueix sensiblement la zona verda que es transforma en vialitat (551m2). També es preveu reconèixer 444 m² de sòls destinats a aparcament públic que el POUM definia amb la clau 12 d'equipament privat. Per tant, el reconeixement de l'àrea d'aparcament, suposa una ampliació quantitativa de la reserva d'aparcaments. Des d'un punt de vista de càrregues el pla reconeix la situació de consolidació existent i per tant les propostes no suposen cap nova càrrega específica. 2) Zona verda existent i dipòsits. Tal com s'ha exposat anteriorment es reconeix el sòl destinat a parc urbà ja urbanitzat de 3.663m2 i l'espai destinat als dipòsits d abastament d aigua potable de m². Per aquesta raó s'amplia el sòl destinat a sistemes en 4.803m2 sense que hi hagi cap càrrega addicional en tant els sòls ja tenen en l'actualitat aquesta funcionalitat urbana. 37

42 3) Depuradora Es reconeix l'espai ocupat per a l'antiga depuradora, que incomprensiblement el POUM preveu, a expenses del que estableixi el PMU, com a zona verda. La qualificació de 1.345m2 destinats a serveis tècnics corresponen al reconeixement de l'àmbit actualment ocupat per aquest servei per tant tampoc en resulta cap nova càrrega. Aquesta reserva podrà ser reajustada en el marc del futur PEI. 4) Vials cívics i aparcaments. El PMU preveu eliminar trams de reserves de pas entre parcel les per a la impossibilitat material de la seva execució, en concret es redueix sensiblement la reserva d'aquest sistema ens uns 1.107m2. En canvi, se'n preveuen de nou que garantitzen la condició de solar de finques que hi confronten. D'altra banda, la urbanització manté una tipologia d'aparcament privat confrontant a vial públic que resol la difícil accessibilitat rodada a certes edificacions, el PMU reconeix aquest fet. Com es pot veure en el quadre el decrement de 1.107,74m2 de vials resta compensat per l'increment de 994,87 d'aparcament públic. Per tant no hi ha cap canvi en les càrregues destinades a vialitat. 5) Sistema Hidràulic Es reconeix els àmbits que per llei tenen la condició de sistema hidràulic tant a llevant del torrent com en el PAU nord Carrer Àries. Aquest increment no suposa cap canvi en tant oprové d'una determinació amb rang de llei. 6) Zones verdes Es reconeixen àmbits que tenen ja aquesta condició tal com s'ha comentat anteriorment, aquest sòls no suposen cap sobrecost ni per obtenció ni per la urbanització que manté les característiques paisatgístiques de l'entorn. 7) Accés platja El PMU manté la reserva de sistema en front de mar però possibilita l'accés mitjançant la qualificació de vial d'un pas amb escales existent ja urbanitzat. Per tant es mantenen les càrregues i es possibilita amb eficàcia l'accés a la platja. 8) Carrer Leo El PMU preveu eliminar una reserva de vialitat impossible d'implantació i qualifica de Zona verda de 2507 m² i 618 m² de sistema hidràulic, les càrregues resten equilibrades. Com es desprèn de l'anàlisi de les propostes, el pla manté l'estructura de càrregues i beneficis establertes pel POUM del qual porta causa i resol errades de desfinició gràfica i solucions topogràfiques. 38

43 Pel que fa al nombre d'habitatges existents i possibles per illes, segons plànol I6, són les següents: Zones Superfície POUM Paràmetres del POUM parcel la mínima densitat coef. Edificació nombre habitatges POUM illa 1 illa2 illa 3 illa 4 illa 5 illa 6 illa 7 illa 8 illa 9 illa 10 illa 11 Nombre d'habitatges existents i potencials illa 12 illa 13 illa 14 illa 15 illa 16 illa 17 illa 18 illa 19 illa 20 illa 21 illa 22 PAU Total Totals existents potencials Total Diferència 7a , , b , , d , , e , , p 0, , , c 5.484, /200 0, d 9.351, /100 0, e , /200 0, Totals sostre total segons fitxa ,40 Nota : en negre els existents i en vermell els potencials nº habitatges segons fitxa 652,61 Com es desprèn d aquest quadre, el PMU fixa un nombre d habitatges de 626, 26 menys que el fixat per la densitat bruta que determina el POUM (33 hab/ha) i 67 menys que el resultat d aplicar la parcel la mínima neta per zona, també establerta pel POUM 39

44 40

45 2.6.7 Àmbits de Gestió El present document manté el PAU del carrer Àries i en delimita dos àmbits de gestió urbanística corresponent als àmbits on calen cessions de sistemes específiques i un projecte de reparcel lació. En concret preveu: El manteniment del PAU del Carrer Àries pel sistema d actuació de reparcel lació modalitat compensació bàsica. La delimitació del PAU nord carrer Àries amb l'objectiu de garantir la prolongació del Carrer Àries i la seva connexió amb la xarxa de Santa Maria. El PAU haurà de resoldre la parcel lació del condomini existent sense cap increment d'edificabilitat i densitat que definida per la zonificació prevista. El sistema d'actuació és el de reparcel lació modalitat compensació bàsica. A fi de garantir la solució dels desguassos i la xarxa de sanejament dels sectors i PAU afectats caldrà redactar un Pla Especial d Infraestructures per definir el sistema de sanejament necessari per resoldre els dèficits de les urbanitzacions, sectors i polígons d'actuació situades a ponent del nucli urbà. Aquest Pla haurà de definir el punt d'abocament i/o tractament, les obres necessàries en el punt de tractament i/o abocament i el sistema de transport des de les xarxes interiors fins a aquest punt, d'acord amb l'administració competent en aquesta matèria. Els costos necessaris per a l execució de les obres a l interior de les urbanitzacions (xarxa en baixa) i aquelles trams externs essencials per al funcionament de la infraestructura correran a càrrec de les urbanitzacions existents i els PAU delimitats en base als aprofitaments assignats pel planejament. 2.7 JUSTIFICACIÓ JURÍDICA Determinacions sobre Plans de Millora Urbana L article 70 del TRLUC DL 1/2010 de 3 estableix: 1. Els plans de millora urbana tenen per objecte: a) En sòl urbà no consolidat, de completar el teixit urbà o bé d'acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d'usos, de reurbanització, d'ordenació del subsòl o de sanejament de poblacions i altres de similars. b) En el sòl urbà consolidat, de completar o acabar la urbanització, en els termes assenyalats per la lletra b de l'article 30, i regular la composició volumètrica i de façanes. 2. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu la reforma interior, la remodelació urbana, la transformació d'usos, la reurbanització o completar el teixit urbà poden: a) Determinar operacions urbanístiques que comportin el desenvolupament del model urbanístic de l'àmbit de què es tracti o bé la seva reconversió quant a l'estructura fonamental, l'edificació existent o els usos principals. b) Establir la substitució integral o parcial de les infraestructures d'urbanització i la implantació de noves infraestructures, per raons d'obsolescència o d'insuficiència manifesta de les existents o per les exigències del desenvolupament econòmic i social. 3. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l'ordenació específica del subsòl per a àmbits determinats han de regular: a) La possibilitat d'aprofitament privat i, específicament, de mantenir o no, en tot o en part, l'aprofitament privat preexistent. b) L'ús del subsòl, vinculat a l'ús públic i a la prestació de serveis públics, d'acord amb el que estableix l'article Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l'acompliment d'operacions de millora urbana no contingudes en el planejament urbanístic general requereixen la modificació d'aquest, prèviament o simultàniament, a excepció dels supòsits en què no s'alterin ni els usos principals, ni els aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni l'estructura fonamental del planejament urbanístic general. 41

46 5. Els plans de millora urbana que tinguin per objectiu l'acompliment d'operacions de revitalització del teixit urbà, per garantir el manteniment o el restabliment de la qualitat de vida, han de regular les condicions de compatibilitat dels diversos usos del sòl. 6. Els plans de millora urbana contenen les determinacions pròpies de llur naturalesa i llur finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els estudis, els plànols i les normes corresponents. 7. S'aplica als plans de millora urbana el que estableixen els articles 65 i 66 per als plans parcials urbanístics, a excepció del que disposen els apartats 3 i 4 de l'article 65 pel que fa a la reserva de sòl. 8. Els plans de millora urbana han de concretar les reserves necessàries per als sistemes urbanístics locals, si no ho ha fet el planejament urbanístic general. El PMU delimitat pel POUM desenvolupa les determinacions de l article 70.1.b. En qualsevol cas, la redacció del present PMU s adequa a les condicions de l article 70.4 segons les quals un PMU pot redactar-se sempre i quan no s'alterin ni els usos principals, ni els aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni l'estructura fonamental del planejament urbanístic general Contingut de la documentació de PMU D acord amb l article 70.7 el contingut del PMU correspon a l establert als articles 65 i 66 amb excepció dels punts 3 i 4 de l article 65. En concret: 1. Els plans: - Qualifiquen el sòl - Regulen els usos i els paràmetres de l'edificació que han de permetre l'atorgament de llicències. - Assenyalen les alineacions i les rasants. - Defineixen els paràmetres bàsics de l'ordenació de volums. - Poden precisar directament les característiques i el traçat de les obres d'urbanització bàsiques a què fa referència l'apartat 2 de l'article Estableixen les condicions de gestió i els terminis per promoure els instruments corresponents i per executar les obres d'urbanització i d'edificació, sens perjudici que aquests puguin ésser modificats pel programa d'actuació urbanística municipal. Per referència legal els Plans de Millora Urbana han de contenir els documents relacionats a l'article 66. L article 66 Documentació dels plans parcials urbanístics estableix: 1. Els plans parcials urbanístics es componen, formalment, dels documents següents: - La memòria, i els estudis justificatius i complementaris. - Els plànols d'informació, d'ordenació, de projecte i, si escau, de detall de la urbanització. - Les normes reguladores dels paràmetres d'ús i d'edificació del sòl. - L'avaluació econòmica i financera, que ha de contenir l'estudi i justificació de la seva viabilitat i un informe de sostenibilitat econòmica que ponderi l'impacte de les actuacions previstes en les finances públiques de les administracions responsables de la implantació i el manteniment de les infraestructures i de la implantació i prestació dels serveis necessaris. - El pressupost de les obres i els serveis. - El pla d'etapes. - La divisió poligonal, si escau. - La justificació que es compleixen les determinacions del planejament urbanístic general sobre mobilitat sostenible. - La documentació mediambiental pertinent i, com a mínim, l'informe mediambiental. - La justificació que s'adequa al programa d'actuació urbanística municipal, si s'escau. El present document incorpora el nivell de detall establert per a la legislació vigent. 42

47 2.8 ESTUDI ECNÒMIC FINANCER Amb caràcter general podem dir que un sector serà econòmicament viable quan la diferència entre els ingressos del producte immobiliari susceptible de ser venut i la totalitat de les despeses (compra de sòl, urbanització i construcció) arribi a constituir un benefici expressat com un percentatge de la totalitat de les vendes normal en el sector immobiliari. En el cas que ens ocupa corresponent a una urbanització en règim de sòl urbà consolidat cal cercar l'equilibri i viabilitat econòmica des de la repercussió de les obres d'urbanització sobre els habitatges resultants. Per tant, cal analitzar els costos d'urbanització imposables a cadascun dels àmbits delimitats: Coeficients El coeficient de repartiment entre sectors es determina segons l estudi de valoració urbanística inclòs a l annex núm. 7 d aquest document. Clau 7a 7b 7d 7e 7p* 8 9c 9d 9e 9p* 12 Aparcaments privats Coeficient zonal 0,4 0,425 0,675 0,675 0,0,675 0,7125 0,5625 0,9 0,45 0,675 0,009 - Valor unitari zonal /m³ de sol , ,

48 El càlcul del coeficient zonal i valor unitari zonal de la clau 9p i 7p, que no és present a l estudi inclòs a l annex 7 del document, s ha determinat de la següent manera: valor del sol ús intensitat rigidesa valor reper. coef. Zonal valor unitari zonal demanad Zonal Zona 7p 1342,19 0,9 0,75 1 0, ,98 375,41 Zona 9p 1083,33 0,9 0,75 1 0, ,25 292,50 44

49 Els coeficients s obtenen en funció del valor total de cadascun dels sectors: PAU SANTA MARIA DE LLORELL Zones Superfície POUM m² Porcentatge sobre el total zonal Valor unitari zonal /m²sol Valor zonal mig ponderat Valor zonal Valor ponderat respecte el màxim Sòl equivalent 7a ,90 49,33% 173,33 85, ,65 16,80% ,85 7b ,87 16,29% 184,17 30, ,72 17,85% ,79 7d ,28 16,14% 438,75 70, ,35 42,51% ,11 7e ,47 3,05% 438,75 13, ,21 42,51% 5.771,92 7p 0,00 0,00% 0 0,00% ,79 3,97% 573,78 22, ,69 55,60% 9.830,22 9c 5.484,36 1,23% 403,13 4, ,05 39,06% 2.142,33 9d 9.351,50 2,10% 1032,01 21, ,52 100,00% 9.351,50 9e ,96 6,17% , ,68 25,00% 6.861, ,80 1,20% 2,81 0, ,23 0,27% 14,59 aparcaments privats 2.298,95 0,52% 120 0, ,00 11,63% 267,32 TOTAL ,88 100,00% 265, , ,05 PAU C/ARIES 7p 9.629,14 100,00% 375, , ,78 36,38% 3.502,78 PAU NORD C/ARIES 9P ,00 100,00% 292, , ,87 28,34% 4.765,54 Valor zonal mig ponderat =Percentatge sobre el total zonal x Valor unitari zonal Valor ponderat respecte el màxim : relació entre el valor zonal i el valor zonal màxim (1032,01) Sòl equivalent : superfície resultant de l homogeneïtzació dels valors zonals respecte el màxim ( ) 45

50 46

51 1) Despeses d'urbanització. Projecte urbanització La valoració dels costos d urbanització del PAU Santa Maria de Llorell, corresponent a la totalitat de les obres excepte les obres que formen part del PE d Infraestructures de Santa Maria de Llorell : el sistema de drenatge subterrani de les aigües pluvials. la xarxa de recollida d aigües residuals la xarxa d aigua potable Sumen la quantitat de ,33 que es reparteixen de la següent manera: PAU Santa Maria de Llorell Nord Carrer Àries Superficie de vialitat (m²) Superficie zones verdes (m²) Repercussió obres urbanització ( ) Índex vialitat /m² Obres d'urbanització* Càrregues externes Repercussió obres zones verdes ( ) Índex zones verdes /m² Total PEM Total PEC , , ,37 43, ,80 2, , , ,48 650, ,38 43, , ,95 2, , ,20 Totals , , , , , ,33 * exclòs sanejament, drenatge subterrani i aigua potable A) PAU Santa Maria de Llorell La valoració s extreu directament de l import de les obres del Text refós del projecte d obres complementaries d urbanització, extretes les obres corresponents al PE d infraestructures (xarxa aigua potable, xarxa residuals, xarxa pluvials i part proporcional de seguretat i salut a l obra). B) PAU Nord Carrer Àries Per la valoració de les obres d urbanització i les zones verdes s aplica el mateix coeficient obtingut pel PAU Santa Maria de Llorell. Així mateix s inclouen com a càrregues externes les millores de la urbanització de la vialitat perifèrica no inclosa en el PE d infraestructures i exclosa del PAU de Santa Maria de Llorell. 47

52 Pla de Millora urbana Pel que fa als costos d'urbanització corresponents al PE el cost és de: Sanejament PAU Valor Repercussió (%) Repercussió Cost ( ) Santa Maria de Llorell ,08 93,27% ,36 Carrer Àries ,78 2,85% ,14 Nord Carrer Àries ,87 3,88% ,27 Totals ,73 100,00% ,77 pluvials i aigua potable PAU Valor Repercussió (%) Repercussió Cost ( ) Santa Maria de Llorell ,08 96,01% ,58 Nord Carrer Àries ,87 3,99% ,52 Totals ,95 100,00% ,10 Per tant el cost per àmbits és de: PAU Cost Santa Maria de Llorell ,94 Carrer Àries ,14 Nord Carrer Àries ,79 Totals ,87 48

53 2) Repartiment de costos d urbanització El cost d'urbanització vinculat a cada habitatges suposa un estàndard de: PAU Santa Maria de Llorell Nord Carrer Àries Valor total Valor ponderat /m² Total habitatges Superf. Sòl equivalent Equivalentcia Repercussió Cost ( ) Cost unitari ( /m² equiv) ,08 265, , ,07 76, ,87 375, , ,33 Total ,95 292, , ,06 76,55 Per tot l exposat es considera que els polígons estan equilibrats, és un valor mig similar a altres operacions de reurbanització per tant es considera viable econòmicament. Això representa per a cadascuna de les zones i polígons afectats: PAU SANTA MARIA DE LLORELL Zones Superfície POUM m² Sòl equivalent Valor de repercussió zonal ( ) Coef de repercussió zonal /m² 7a , , ,05 12,86 7b , , ,76 13,66 7d , , ,03 32,55 7e , , ,12 32,55 7p 0, , , ,39 42,57 9c 5.484, , ,11 29,91 9d 9.351, , ,04 76,56 9e , , ,27 19, ,80 14, ,12 0,21 aparcaments privats 2.298,95 267, ,18 8,90 TOTAL , ,05 PAU NORD C/ARIES 9P , , ,99 21,63 49

54 2.9 INFORME MEDIAMBIENTAL Malgrat tractar-se d'un àmbit de sòl urbà consolidat, el sector se situa en un medi d'alta protecció mediambiental al trobar-se al bell mig de l'àrea costanera i de la orografia litoral. En aquesta situació els esforços per limitar l'ocupació de l'edificació i el seu impacte han de ser màxim tant des d'un punt de vista del paisatge com des d'un punt de vista mediambiental. Efectivament, la proximitat a les àrees de sòl no urbanitzable suposen d'una banda la necessitat de l'acompliment de la normativa sectorial sobre protecció d'incendis, però alhora ha de suposar una protecció del model del tractament del bosc i de la vegetació autòctona. El present Pla de millora urbana concreta aquesta protecció des d'un seguit de criteris normatius de caràcter mediambiental, en concret: - es fixa l'obligació de no edificar en les àrees més pròximes als torrents a fi de deixar amples canals de protecció als límits del sector. - es fixa l'obligació de manteniment de les espècies vegetals autòctones. - es fixa que les llicències d'edificació hauran de respectar al màxim els arbres existents en especial les alzines sureres en tant representa la vegetació autòctona dels boscos. En el cas d'haverse d'eliminar algun arbre caldrà plantar-ne un nombre igual o superior al perímetre de l'arbre a substituir. En el cas d'alzines sureres no es podrà substituir ni eliminar arbres de diàmetre superior a 20 cm. Al marge d'aquest aspecte, l'estudi del sistema de drenatge i xarxa de serveis planteja un canvi de model a fi de pal liar els abocaments incontrolats i la contaminació de l'excés d'escorrentia. La implantació de sistemes de drenatge sostenible han de garantir un desenvolupament acurat del medi on se situa. A tal efecte, els models de tractament dels espais lliures han de poder garantir un model sostenible tant ecològicament com econòmicament. 50

55 3 NORMATIVA Art. 1 Interpretació de la Normativa La interpretació d aquesta normativa s efectuarà d acord allò que estableix la legislació vigent i les NNUU del Planejament vigent en aquells preceptes que aquesta normativa no concreta. Les parcel les existents amb anterioritat al PGO 86 es consideren com a existents i es podran edificar amb l'edificabilitat de la zona on se situen. 2.- Per a les edificacions anteriors a l any 2006 legalment establertes, es consideren paràmetres bàsics: sostre màxim, ús, i nº d habitatges. La resta de paràmetres com distància a partió, ocupació no estan afectes a enderroc en cas d ampliació de l edificació. Efectivament la distància de l edificació a les diferents partions (veïns, posterior i carrer)i ocupació no es considera un paràmetre bàsic i per tant les possibles ampliacions de les edificacions amb volum disconforme per aquests motius no suposaran l'enderroc de la part afectada per distància a partió. Art.2 Determinacions sobre zones. 2.1 Zona 7 Paisatge de Xalets 1.- Definició. 1.1 Zona que ordena les promocions de ciutat-jardí que estan situades en terrenys paisatgísticament molt visibles. 1.2 El Pla es proposa millorar els aspectes que afecten la seva integració en el paisatge. 1.3 El tipus arquitectònic és d edificació aïllada. 1.4 La zona se subdivideix en set subzones: 7a, 7b, 7d, 7e, i 7p. 2.- Aprofitament urbanístic. 2.1 Índex d edificabilitat net: a) Subzona 7a, 7b: 0,4 m2 st/m2 sòl. b) Subzona 7d i 7e: 0,6 m2 st/m2 sòl. c) Subzona 7p: 0,35 m2 st/m2 sòl. 2.2 El sostre edificable en aquesta zona, resultant d'aplicar l'índex d'edificabilitat net, serà el resultat de sumar la superfície construïda de totes les plantes incloses les soterrani Superfície edificable màxima per parcel la: a) Subzona 7a, 7b: 800 m2. b) Subzona 7d i 7e: 400 m2 c) Subzones 7p: l assenyalada en els plànols d ordenació Densitat màxima d habitatges neta: a) Subzones 7a, 7b, 7d i 7e: 1 hab/parcel la. b) Subzona 7p: l'assenyalada en els plànols d'ordenació Parcel la mínima: a) Subzona 7a: m2. b) Subzona 7b: m2. c) Subzona 7d: 600 m2. d) Subzona 7e: 400 m2. e) Subzona 7p: l'assenyalada en els plànols d'ordenació Front mínim de parcel la: a) Subzona 7a: 30 m. b) Subzona 7b: 25 m. c) Subzona 7d: 20 m. d) Subzona 7e: 15 m. e) Subzona 7p: l'assenyalat en els plànols d'ordenació 3.- Paràmetres referents a la parcel la Ocupació màxima de parcel la en PB i PP: a) Subzones 7a i 7b: 20%. b) Subzona 7d i 7e: 35%. c) Subzona 7p: l'assenyalada en els plànols d'ordenació 3.2. Ocupació màxima de la parcel la en PS: a) 30% o la mateixa de la planta pis construïda. b) En les subzones d, l ocupació de la PS ha de complir els mateixos paràmetres d ocupació de parcel la que la PB i PP. Aquesta PS podrà ser habitable sempre que computi a efectes de sostre. Només es permeten com a soterrani no habitable 25 m2 que computaran com a cos 51

56 auxiliar. c) En la subzona 7p no es permeten PS Separació mínima a carrers: a) Subzona 7a i 7b: 5 m. En casos d edificacions en fort pendent es podrà reduir la distància a carrer a 3m. b) Subzona 7d i 7e: 3 m. c) Subzona 7p: l'assenyalada en els plànols d'ordenació Separació mínima a veïns: a) Subzones 7a, 7b, 7d, 7e: 3 m. b) Subzona 7p: l'assenyalada en els plànols d'ordenació 4.-Gàlib secció de l edificació. 4.1 Alçada màxima i nombre de plantes permeses. a) En parcel les amb un pendent inferior al 20 %: 7 m corresponent a PB+PP. L edificació esglaonada per adaptació topogràfica no podrà superar la imatge aparent corresponent a 3 plantes. b) En parcel les amb un pendent superior al 20 %: 4 m corresponent a PB. L edificació esglaonada per adaptació topogràfica no podrà superar la imatge aparent corresponent a 2 plantes. En el supòsit de reducció de l ocupació per efecte del pendent, segons determinacions de l article 104 de les NNUU, l alçada màxima serà de 7 m (B+1) en aquest supòsit no es podrà esglaonar l edificació de manera que la imatge aparent de l edificació no superi en cap cas les dues plantes. c) En les subzones 7d l alçada màxima serà de 7, corresponent a PB+PP. L edificació esglaonada per adaptació topogràfica no podrà superar la imatge aparent corresponent a 3 plantes. d) Subzona 7p: 7 m corresponent a PB+PP. e) En cas d esglaonat de la parcel la doni lloc a plantes semisoterrades, aquestes computaran a efectes de calcular el sostre màxim en aquella part que tingui la consideració de planta baixa. L alçada reguladora màxima en el cas d edificació esglaonada s amidarà d acord amb la figura annexa. Per efecte de l esglaonament no es podrà tenir major aprofitament d aquell que suposaria edificar amb un terrenys planer. Així mateix, per efecte de l esglaonament de l edificació, la visió aparent de l edificació no podrà ser superior a una planta més de les admeses en la zona. 4.2 La separació mínima entre els diferents edificis construïts dintre d una parcel la serà igual alçada del més alt. 5. Usos permesos: 5.1 Usos permesos: Habitatge.- s admet amb els tipus següents: unifamiliar com a principal. Comercial, Oficines i serveis, indústria artesana.- com a compatible a l ús principal d habitatge. En les zones 7d només es permet l ús d habitatge unifamiliar. En la subzona 7p s admet l habitatge unifamiliar i la indústria artesana com a compatible. 5.2 Nombre mínim de places d aparcament per habitatge: Paràmetres del cos auxiliar. Es permet un cos auxiliar destinat a aparcament, de 25 m2 i 3 m d'alçada; situat a peu de carrer, que podrà envair la separacions a veí si hi ha acord entre les parts, i que compleixi les regulacions generals que es fixen pel tipus d'ordenació en edificació aïllada. Aquest cos no computarà als efectes del càlcul del sostre edificable ni d ocupació màxima i s ajustarà a les característiques definides en aquesta normativa. 7.- Condicions formals dels edificis Condicions formals per als edificis situats en pendents inferiors al 20% i en les subzones c1, c2, d1 i d2: a) Els colors dels elements constructius seran obligatòriament de la gamma de terres. b) Les plantes cobertes seran totes elles construïdes amb teulades de teula àrab de color marró rogenc. 7.2 Condicions formals per als edificis situats en pendents superiors al 20 %: a) Els colors dels elements constructius seran obligatòriament de la gamma de terres o grisos. 52

57 b) Les plantes cobertes seran planes i enjardinades. 7.3 En les subzones 7p, els nous habitatges es podran aparellar, tot seguint un projecte unitari. 2.2 Zona 8. Promocions de paisatge de front de cases. 1. Definició 1.1. Zona que ordena les promocions de cases en filera o similars situades en terrenys paisatgísticament molt visibles El Pla es proposa millorar els aspectes que afecten la seva integració en el paisatge El tipus arquitectònic és el referit al carrer. 2. Aprofitament urbanístic 2.1. Índex d edificabilitat net: 0,6 m²st/m²sòl 2.2. Densitat màxima d habitatges neta: 1hab/parcel la Parcel la mínima: 200 m². Front principal mínim i màxim de parcel la: 4,5 i 6 m. Les parcel les situades als extrems d una promoció podran ampliar la façana a 9 m, sempre que l edificació se situï sobre la paret mitgera del penúltim habitatge de la promoció i separat dels altres llindars de la parcel la. 3. L ordenació dels volums es concretarà amb llicència urbanística. Amb aquesta finalitat caldrà elaborar la documentació específica que estableix la legislació vigent. Cas, l ordenació haurà de complir les regulacions següents: - planimetria de l edificació. a) Línia de façana a carrer una línia com a mínim a 3 m de l alineació a carrer. b) Separació mínima a veí quan no es vulgui construir entre mitgeres 3 m. c) Fondària edificable 12 m a comptar des de la línia de façana. Si l edificació s esglaona per aconseguir una millor adaptació sobre el pendent, es podrà prolongar la fondària total, resultant de l ocupació de totes les plantes, fins a un màxim de 14 m. En qualsevol cas, la fondària màxima edificable a cada una de les plantes considerades de manera independent no podrà ser superior a 12 m. En qualsevol cas, la fondària màxima aparent de les plantes considerades de forma independent no podrà superar els 12 m. d) En cas d esglaonat de la parcel la doni lloc a plantes semisoterrades, aquestes computaran a efectes de calcular el sostre màxim en aquella part que tingui la consideració de planta baixa o les condicions d iluminació permetin l habitabilitat dels espais destinats a residència. L alçada reguladora màxima en el cas d edificació esglaonada s amidarà d acord amb la figura adjunta. Per efecte de l esglaonament no es podrà tenir major aprofitament d aquell que suposaria edificar amb un terrenys planer. Així mateix, per efecte de l esglaonament de l edificació, la visió aparent de l edificació no podrà ser superior a una planta més de les admeses en la zona. e) Ocupació màxima de parcel la 50% f) Espai lliure de parcel la: no edificable. Només es permet ocupar en soterrani l espai entre l edificació i el carrer, per destinar-lo exclusivament a l ús d aparcament, quan es mancomuni entre la promoció de diversos habitatges la part del soterrani destinada a aquest ús. La coberta d aquest soterrani, que ocupa la part davantera de l edificació, no podrà sobresortir més d 1m. de la rasant del carrer i haurà de tenir el tractament d un pati enjardinat amb macetes o similars. En l'espai lliure de parcel la s'admetran piscines i edificacions auxiliars d'acord amb la normativa del POUM sobre edificació aillada. - Gàlib secció de l edificació. a) Alçada màxima i nombre de plantes permeses: 7 m PB+PP. L edificació esglaonada per adaptació topogràfica no podrà superar la imatge aparent corresponent a 3 plantes. 4. Usos permesos. 4.1 Usos permesos: Habitatge.- s admet amb els tipus següents: unifamiliar com a principal. Comercial, Oficines i serveis, indústria artesana.- com a compatible a l ús principal d habitatge. 4.2 Cada habitatge tindrà un accés individualitzat a carrer. 4.3 Nombre mínim de places d aparcament per habitatge: 1. Es permet mancomunar els espais destinats a aparcament d una promoció d habitatges en filera, amb la finalitat de millorar l ordenació del front de carrer, reduint el nombre de les entrades als aparcaments. En cas de què no es mancomunin aquests espais, les entrades als mateixos s hauran de situar agrupades de dues en dues. 5. Condicions formals dels edificis. 53

58 5.1 Els colors dels elements constructius seran obligatòriament de la gamma de terres. Les edificacions existents pintades de blanc podran mantenir aquest color. 5.2 Les plantes cobertes seran totes elles construïdes amb teulades de teula àrab de color marró rogenc. 2.3 Zona 9. Edificis Turístics. 1.- Definició La zona ordena l edificació en bloc aïllat. El Pla regula com s ha de completar i millorar la seva qualitat urbana El tipus arquitectònic és el d edificació aïllada La zona se subdivideix en vuit subzones: 9c, 9d, 9e, i 9p Els promotors dels habitatges amb protecció estaran obligats a la tramitació de la qualificació dels habitatges protegits davant el Servei competent de la Secretaria d'habitatge. La qualificació definitiva dels habitatges, que es rebrà un cop acabades les obres i passada la inspecció tècnica per part de tècnics de la Direcció General d'habitatge, haurà de ser inscrita per la persona o entitat promotora al Registre de la Propietat, a fi i efecte de la constància del règim jurídic a què estan subjectes els habitatges qualificats. 2.- Aprofitament Urbanístic a) Subzona 9c: 0,5 m2st/m2 sòl. b) Subzona 9d: 0,8 m2st/m2 sòl. c) Subzona 9e: 0,4 m2st/m2 sòl. Subzona 9p: d acord amb l establert a l article 6.2 d aquestes NNUU. 2.2 Densitat màxima d habitatges neta referida a la superfície de parcel la: a) Subzona 9c i 9e: 1hab/ 200m2. b) Subzona 9p: d acord amb l establert a l article 6.2 d aquestes NNUU. 2.3 Parcel la mínima i parcel la màxima: a) Subzona 9c i 9d: 600 m2 i m2 respectivament. b) Subzona 9e : m2 i m2 respectivament. c) Subzona 9p: 2.4 Front mínim de parcel la. a) Subzona 9c i 9d: 20 m. b) Subzona 9e : 25 m. c) Subzona 9p: d acord amb l establert a l article 6.2 d aquestes NNUU. 3.- Planimetria de l edificació 3.1 Ocupació màxima a) Subzones 9d i 9e: 20 % inclòs planta soterrani. b) Subzones 9p: PB i PS corresponent al gàlib màxim en planta assenyalat en els plànols d ordenació. PS l assenyalada en els plànols d ordenació. Per a les edificacions existents, s estarà allò que determina la llicència edificatòria del volum consolidat. Per a les edificacions existents, s estarà allò que determina la llicència edificatòria del volum consolidat i a l establert a l article 6.2 d aquestes NNUU. En qualsevol cas els espais lliures d edificació destinats a aparcament en subsòl s enjardinaran. 3.2 Separació mínima a llindars: a) Subzones 9c,9d, i 9e: 3 m. b) Subzones 9p: l assenyalada en els plànols d ordenació. Per a les edificacions existents, s estarà allò que determina la llicència edificatòria del volum consolidat i a l establert a l article 6.2 d aquestes NNUU La separació mínima entre diferents edificis d una parcel la serà igual o superior a l alçada del més alt. 4. Gàlib-secció de l edificació. 4.1 Alçada màxima i nombre de plantes permeses. a) Subzona 9c: 7m corresponent a PB+PP+PC. b) Subzones 9e : 10 m corresponent a PB+2PP+PC. c) Subzona 9p: l assenyalada en els plànols d ordenació. Per a les edificacions existents, s estarà allò que determina la llicència edificatòria del volum consolidat i a l establert a l article 6.2 d aquestes NNUU. L espai ocupable en sotacoberta es podrà ordenar mitjançant una planta àtic enretirada 3 m del pla de façana d acord amb el gràfic annex. 54

59 4.2 Cossos sortints. La superfície del cos sortint tancats i semitancats computa a efectes d edificabilitat. S admet en totes les subzones Usos Permesos 5.1 Usos permesos: Habitatge.- s admet amb els tipus següents: unifamiliar, bifamiliar i plurifamiliar. La sèrie 1:1000 estableix les limitacions de l ús en funció de la cota de referència de la planta baixa i l estudi de calats de l Estudi d Inundabilitat de la Riera de Tossa. Hoteler.- s admet condicionada a les normes urbanístiques específiques definides en el punt 6 d aquest article. Els espais destinats a habitacions tindran les mateixes limitacions que l ús d habitatge. Comercial.- s admet i es prioritza l ús en planta baixa sobretot en els àmbits delimitats en el plànol I1 de les NNUU. Oficines i serveis, indústria artesana, restauració, recreatiu i espectacles, sanitari, assistencial, sociocultural, sociocultural, docent i esportiu.- Els espais destinats a habitacions tindran les mateixes limitacions que l ús d habitatge. 5.2 Altres usos permesos a la planta baixa: magatzem i tallers. 5.3 Usos permesos a les plantes soterrani: aparcament, instal lacions tècniques dels edificis, cambra cuirassada o usos similars. 5.4 Cada parcel la tindrà una única entrada de vehicles. 5.5 Nombre mínim de places d aparcament: 2 places/habitatge. 6. Regulació de les obres de les instal lacions hoteleres: Les obres de millora, rehabilitació i ampliació de les instal lacions hoteleres existents, podran ajustar-se als paràmetres d ordenació establertes en els plànols 1:1000 del POUM mitjançant l estudi volumètric a redactar amb la llicència d obres. En el cas que l ampliació suposi l ocupació major del 50 % de l illa, caldrà redactar un PMU per a la reordenació volumètrica a fi de situar l ocupació màxima en funció dels requeriments tècnics i funcionals de la instal lació. Aquest PMU haurà de justificar la correcta integració amb l entorn, així com un estudi de mobilitat que justifiqui l accés i la reserva d aparcaments necessaris per a la funcionalitat de la instal lació. Per a noves instal lacions, la parcel la mínima és de m2 o el 50 % d una illa, així mateix caldrà la redacció d un PMU que justifiqui l accessibilitat, reserva d aparcaments i encaix volumètric amb l entorn consolidat. 2.4 Zona Aparcament privat (clau.a-pr.) La zona d aparcament privat correspon als terrenys confrontants a la via pública vinculats a edificacions destinades a habitatge on l accés del vehicle privat és difícil per les característiques viàries i de la topografia de l indret. Aquesta franja se situa propera a la línia costanera. En aquests àmbits l ús exclusiu és el d aparcament, restant prohibida qualsevol edificació. Art. 3 Paràmetres edificatoris en relació al pendent. 3.1 Àmbits d especial protecció paisatgística 1. Les determinacions sobre paràmetres edificatoris vinculats al pendent venen determinats per les NNUU del planejament general per a cadascuna de les zones. El plànol d ordenació de l edificació grafia un seguit d àmbits que bé per la seva aparença en el paisatge, bé per la seva continuïtat amb àrees de forest, o bé pel seu pendent convé preservar al màxim de lo possible de l edificació, tenint en compte que l estudi. Aquests àmbits no corresponen a cap qualificació 55

60 urbanística ni limitació de l aprofitament de les parcel les edificables. 2. Tenint en compte la fragilitat d aquests terrenys des del punt de vista paisatgístic, caldrà que el projecte concret d edificació estudi la seva implantació tot garantint, el màxim del possible, el manteniment de l orografia i vegetació autòctona. A tal efecte, el projecte d edificació a redactar per l obtenció de qualsevol llicència dins del present àmbit adjuntarà plànol topogràfic actualitzat amb la posició de la vegetació existent més rellevant. El projecte arquitectònic estudiarà la posició de l edificació mantenint el màxim possible l orografia i vegetació autòctona. El projecte podrà reajustar els àmbits delimitats en el plànol d ordenació d acord amb els objectius d integració paisatgística i manteniment dels aprofitaments urbanístics. 3. D'altra banda, s'incorpora la possibilitat d'agrupacions de parcel les i establiment de servituds d'accés, en el supòsit que una parcel la sigui pràcticament inedificable però que l'agrupació amb la veïna suposi la possibilitat d'accés i edificació. En aquest cas, que haurà de ser convenientment justificat topogràficament, es podrà agrupar les parcel les de manera que l'accés sigui comú i la implantació de l'edificació se situï en àrees de menor pendent. En aquest supòsit el projecte d'implantació serà unitari de les dues parcel les malgrat que l'execució pugui realitzarse en fases. 3.2.Implantació de garatges adaptats a la topografia de la parcel la. Les condicions d'implantació dels aparcaments i els moviments de terres en front de la vialitat amb una difícil topografia com la del sector, fa plantejar diverses alternatives que garantitzin una correcte implantació dels murs i de l'esmentada reserva d'aparcament. Aquesta normativa estableix diverses alternatives d'implantació: 56

61 Pel que fa als garatges en substitució de terres, les condicions d alçada i tractament del mur s adequaran a les característiques del mur en façana descrits en el punt 3.2 d aquestes normes. 3.2 Condicions dels moviments de terres sobre alineació a carrer. Els murs de tancament de les parcel les s adequaran a les condicions d implantació dels gràfics següents en base a les característiques físiques de la topografia i la protecció dels elements més rellevants. El projecte concret estudiarà la millor solució a fi de garantir una adequada adequació de la proposta al paisatge. En línies generals són recomanables les solucions que preservin el paratge natural o solucions tradicionals de mur de pedra. Els murs de gravetat a l interior de parcel la previst en roques de pedrera resta limitada la seva alçada a 3m. Si per necessitat del pendent cal resoldre una diferència de major alçada caldrà garantir franges arbrades amb un ample de 5m, aquesta solució no podrà superar els 10m d alçada total. 57

62 58

63 59