U3- LA VEGETACI Ó NATURAL DE LES I LLES BALEARS

Transcripción

1 U3- LA VEGETACI Ó NATURAL DE LES I LLES BALEARS 1. Condicionants 2. Formacions vegetals 1.- Alzinars 2.- GARRIGA D ULLASTRES I GARBALLONS (Ole o Ce rato nio n) 3.- GARRIGA DE XIPRELLS I ROMANINS (Ro s m arino Eric io n) 4.- VEGETACIÓ DE MUNTANYA 5.- VEGETACIÓ LITORAL 3. Vegetació per illes I DE ZONES HUMIDES

2 1. CONDICIONANTS - La vegetació de les Illes Balears està condicionada per un seguit de factors: Per la insularitat (aïllament i influència de la mar) Per la suavitat de les temperatures Per la manca de precipitacions estivals Pel predomini de sòls calcaris Per la forta influència humana

3 2. FORMACIONS VEGETALS -La vegetació natural de les Illes Balears sol estar agrupada en tres grans comunitats (algunes espècies les podem trobar a les 3 comunitats): 1.- ALZINARS (Quercion ilicis) 2.- GARRIGA D ULLASTRES I GARBALLONS (Oleo- Ceratonion) 3.- GARRIGA DE XIPRELLS I ROMANINS (Rosmarino Ericion) - Per altra banda, també podem diferenciar: 4.- VEGETACIÓ DE MUNTANYA 5.- VEGETACIÓ LITORAL I DE ZONES HUMIDES

4 1.- ALZINARS - Els alzinars ocupen els indrets més afavorits per la pluviositat, per tant els trobam a Menorca i a Mallorca (Serra de Tramuntana). -El sotabosc, gràcies a l ombra de les alzines, conserva un important grau d humitat, que afavoreix el creixement d arbusts, lianes i herbes. - Però la intervenció humana ha fet minvar els alzinars de manera extrordinària. - Les plantes més significatives i específiques d aquesta comunitat vegetal són:

5 alzinar

6 Alzina

7

8 Arbocera

9 Arbocera

10 Mata

11

12 Brusc, cirerer de betlem

13 Llampúdol bord

14 Lletrera visquera, de visc o de marina

15 Matapoll

16 Rotaboc, xuclamel, mare-selva o mamellera

17 Pa porcí, artanita, capellets, violes de Sant Pere, Rapa de porc

18 Esparreguera d ombra, rucà o de ca

19 Rogeta o raspeta

20 2-3.- Garrigues 2- Garriga d ullastre i garballons: - Ocupa zones seques i degradades del centre i sud de Mallorca i bona part de Menorca. 3- Garriga de xiprells i romaní: - Als indrets més secs de Mallorca, de Menorca i de les Pitiüses. - Es troba associada a mates, coscolls, savines, olivelles i matapolls. Les garrigues illenques són riques en espècies vegetals, algunes de les quals també les trobam a l alzinar (com l aladern o l aritja) i a altres associacions botàniques. Les espècies típiques de les garrigues són:

21 GARRIGA - ullastrar

22 Ullastre

23 Ullastre

24 Garballó

25 Aladern de fulla estreta

26 Aladern de fulla ampla

27 Argelaga, argelaguera o gatosa negra

28 Xiprell

29 Escanya-cabres, olivella o olivereta

30 Estepa blanca

31 Estepa llimonenca o morisca negra

32 Garlanda o lavanda

33 Gatosa o gatova

34 Llampúgol, aladern

35 Romaní

36

37 Aritja

38 Càrritx

39 Esparreguera de moix

40 Esparreguera vera

41 Pi blanc

42 Pi ver Pi blanc

43 pi

44 Savina

45 Rapa

46 4.- La vegetació de muntanya - A la Serra de Tramuntana, i en menor mesura al Toro i ets Amunts, trobam la vegetació culminal, caracteritzada per una alta proporció d'endemismes i també amb grans extensions de càrritx. - Als penya-segats es troba l anomenada vegetació de penyal o rupial. Violeta de penyal

47 5. La vegetació litoral i de zones humides - A les costes la vegetació s ha d adaptar a la forta insolació i a la sal. - Distingim: La vegetació de litoral rocallós: colònies de fulles carnoses adaptades a la salinitat, com per exemple el limonium, el fonoll marí, i la camamil la de mar. La vegetació de litoral arenós: a les platges trobam el card marí o el lliri blanc. Més endins es van creant comunitats arbustives, com per exemple els savinars. Fonoll marí Card marí

48 - A les zones humides (albuferes o salobrars) cal distingir les àrees amb predomini d aigua dolça o predomini d aigua salada. - A les àrees de predomini d aigua dolça es troben els canyets. - També a les zones d albufera i de torrent es formen petits boscos de ribera amb polls blancs, polls negres, freixes i oms, juntament amb plantes espinoses com esbarzers i rosers. - A les àrees més salines trobam mates de joncs i els tamarells.

49 PAISATGES DE ZONES HUMIDES (salobrar/albufera)

50 Vegetació de muntanya (culminal)

51 VEGETACIÓ DE MARINA (Marina de Llucmajor)

52 2. Vegetació per illes Mallorca - El primer que cal destacar és la forta influència humana, amb un elevat nombre de terres conreades - A la Serra de Tramuntana domina l alzinar, i en menor mesura a les Serres de Llevant i al Pla - A continuació podríem destacar els ullastrars, i a zones de muntanya les carritxeres. - Els endemismes els trobam a les zones més altes de la serra

53 Mallorca

54 Menorca - El paisatge menorquí està dominat per la pràctica de la ramaderia extensiva, la qual dóna un aspecte de camps oberts - Amb menor importància trobam vegetació arbòria, amb tres grans tipus els alzinars (nord des Mercadal i Ciutadella, i zones de l interior) els pinars (costa sud de Ciutadella, Ferreries) garrigues i màquies d ullastres (a la major de l illa)

55 Menorca

56 Les Pitiüses - Destaca per l absència d alzinars i el domini de pinars ( Pitiüses vol dir terra de pins ). - El paisatge forestal també conta amb savinars i altres arbusts, com el coscoll, ginebró, romaní, xiprell i ginesta.

57 Pitiüses